CÈL•LULES ARTIFICIALS QUE ENERGITZEN IMPLANTS MÈDICS

Un equip de la universitat de Yale esta desenvolupat un estudi que en el futur podria fabricar cèl·lules artificials més eficients que les naturals i en un futur no molt gaire llunyà, podria generar energia pels implants mèdics.

Els científics en l’ inici d’aquest experiment es van estudiar la cèl·lula responsable de la producció d’energia en les anguiles elèctriques. L’anguila elèctrica gaudeix d’un eficaç sistema de generar energia que supera am efectivitat a diversos dispositius fabricats artificialment. Amb aquesta base es va començar a estudiar com fabricar una cèl·lula artificial que pogués imitar les cèl·lules de les anguiles. Al final de la investigació es va aconseguir fabricar una cèl·lula artificial amb un producció d’electricitat un 28% més alta i un rendiment un 31% més alt en quant la conversió d’energia química de la cèl·lula en energia elèctrica.

A partir d’això es creu que es podran fabricar una espècie bio bateries de ni un centímetre de gruix que permetrien proporciona energia als implants mèdics. De moment però, els enginyers només tenen un disseny preliminar i passarà un temps abans no es puguin fabricar.

 

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/101108c.html

 

Arnau Llabres

Google dissenya cotxes que s’autocondueixen

La companyia Google ha estat treballant últimament en cotxes que condueixen automàticament sense necessitat d’un pilot. Els objectius principals que volen aconseguir són “prevenir accidents de tràfic, augmentar el temps lliure de les persones i reduir les emissions de CO2” segons l’enginyer de software Sebastian Thrun.

Alguns d’aquets cotxes ja han recorregut més 225.000 km pràcticament sense cap ajuda i han funcionat perfectament sense cap problema, excepte un dels cotxes que va ser envestit per un conductor des de darrera.

Els vehicles disposen de sensors al sostre que els serveix per crear en tres dimensions els objectes que els envolten, d’una videocàmara al costat del retrovisor per detectar els semàfors i a cossos amb moviment com vianants o ciclistes, i uns radars que localitzen i determinen la situació dels objectes més allunyats. A més disposen d’un sistema de GPS que diu la posició del cotxe en tot moment i serveix per orientar-los. Una altra particularitat d’aquets cotxes és que s’ajusten en tot moment a la velocitat permesa i avisa al conductor quan es para per algun obstacle, pas de zebra...

Els treballadors de Google juntament amb els enginyers Mike Montemerlo i Chris Urmson (guanyadors de la competició DARPA que consisteix en una carrera de vehicles robotitzats que són creats per els propis enginyers) estan aconseguint que aquest projecte funcioni i segons diu Thrun “estem en un estat experimental però ens permet fer-nos una idea del transport del futur”.

 http://www.publico.es/ciencias/340922/google-disena-un-coche-sin-conductor

http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20101011/54022320177/google-desarrolla-coches-capaces-de-conducir-solos-mundial-madrid-salud-co2-oms.html

 Marc Fisa

Aconsegueixen moure objectes amb la llum

Durant més de 40 anys els científics han utilitzat la pressió que exerceix sobre qualsevol superfície exposada a la radiació electromagnètica, per a manipular petits objectes en l'espai.

Però fins ara els moviments aconseguit eren de cents de micròmetres, i especialment en líquids.

Segons la revista Physorg, un equip d'investigadors han desenvolupat una tècnica per a desplaçar partícules en l'aire a distàncies mètriques.

 Aquest avenç s'ha aconseguit degut a l'atrapament de petites partícules amb la presió fotònica o amb una pinça òptica(instrument que emet raijos làser per a crear una força atractiva o repulsiva, que permet sostenir i moure objectes microscopics.

Degut a aquests canvis els científics van aconseguir desplaçar objectes de 100 micròmetres per un espai de 1.5m.

El moviment de les partícules és degut a que quan són calentades amb la llum de manera no uniforme, les mol·lècules d'aire o gas que les envolten reboten contra la seva superfície d'aquestes, creant una força que les impulsa de l'espai de major iluminació al iluminació més baixa.

La manipulació de partícules a travès de grans distàncies permetria el transport de contenidors de substàncies perilloses o sensibles, com els virus, cèl·lules vives o gasos.

http://www.tendencias21.net/Consiguen-mover-objetos-a-distancias-metricas-utilizando-solo-la-luz_a4908.html

Milers de cambrers moren al any per càncer de pulmó.

Els metges demanen al Congress que no autoritzi espais per fumadors en bars.

Més de mil cambrers moren cada any per l'exposició del fum del tabac. El Comité Nacional de Prevenció del Tabaquisme(CNPT) format per 40 associacions médiques i sanitaries, ha mostrat el testimoni i la experiència dramàtica de un cambrer de Zaragoza, de 57 anys, no fumador, malalt de càncer de pulmó. En Espanya segons el CNPT hi ha casi 1.2 millons de persones que treballen en la hosteleria. Es el col·lectiu amb més numero de fumadors passius i estadistiques per càncer de pulmó.

 

 

 

Paula Sánchez.

Un somni tornat realitat, poder tornar a caminar

Un equip de Berkeley Bionics ha inventat un exoesquelet perquè els paralítics puguin tornar a caminar. Aquest exoesquelet és anomenat eLEGS. Funciona gràcies a una motxilla que controla a dues cames robòtiques que hi estan connectades. A més, hi ha uns sensors en aquestes cames que envien la informació de posició a la unitat de control, determinant com s’han de flectir les articulacions, i per tant, caminar. De moment, encara s’han de fer servir crosses per mantenir l’equilibri.

Sobretot es podrà fer servir per a les rehabilitacions i per mantenir la mobilitat muscular, perquè no es degeneri. Però, ja s’està treballant en un nou prototip que es pugui utilitzar també a dins de casa on es podran pujar i baixar escales, conduir el cotxes i altres coses que facilitaran la vida d’aquests paralítics.

Aquest exoesquelet està basat en el Hulc, un que es fa servir de forma militar per augmentar la resistència i la mobilitat dels soldats.

Per a més informació:

http://cifrasonline.com.ve/informecifras/?p=67142 i http://www.neoteo.com/elegs-exoesqueleto-para-paraplejicos-video.neo 

Finja Nack

Es troben noves espècies a les profunditats oceàniques

Aquest estiu, la Universitat d’Aberdeen va realitzar una expedició submarina. En aquesta expedició es va trobar unes noves espècies submarines que podrian estar entre els vertebrats i els invertebrats.

Entre els diversos aconteixements, es destaquen el descobriment de 10 espècies, cadascuna amb les seves característiques, com per exemple una espècie sense ulls, ni òrgans sensorials ni cervell.

Aquesta expedició s’ha pogut realitzar gràcies a un vehicle del Regne Unit capaç de submergir-se a més de 3600 metres de profunditat i s’ha realitzat a l’oceà Atlàntic.

Daniel Prieto

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/040810e.html

Un experiment realitzat amb bacteris extrets de la conca del riu “Tinto” ( ríu situat al sud d’Espanya, a l província de Huelva) dóna compte que la vida a Mart podria ser viable.

El 2011, la NASA enviarà a Mart la sonda Mars Science Laboratory amb l’objectiu d’estudiar les possibilitats que es desenvolupi la vida sobre la superfície marciana. Fins aleshores, sabem que a Mart va haver aigua líquida i que actualment n’hi ha en estat sòlid. Les condicions a les que es sotmet la superfície marciana són extremes: temperatures que van dels -170 º C i els 25 º C, alta incidència dels raigs UV, i una pressió que pot ser de només 7 milibars (la de la Terra, de mitjana, és de 1000 mil.libars) ja que l’atmosfera de Mart és un centenar de vegades menys densa que la de la Terra. Amb aquest nou estudi s’intentarà evaluar les possibilitats que un organisme prosperi en aquestes condicions i a més a més trobar evidències d’antigues formes de vida.

Abans de fer el llançament, s’estan realitzant diversos estudis. Com per exemple el realitzat amb mostres de bacteris del riu “Tinto” de Huelva. Un equip de científics del Centre d’Astrobiologia,CAB, ubicat a Madrid va dirigir un experiment que consistia en sotmetre a un grup de bacteris extrets de la conca del riu a les condicions extremes de Mart. Es van exposar durant 24h a temperatures de - 150 º C, a baixes pressions, a una alta presència de raigs UV i es dividir els bacteris en varis grups per tal de recobrir-los d’un tipus de ferro present a Mart ( pols Regolit), cada grup es va recobrir amb una quantita diferent d’aquesta pols. Amb aquest experiment es va voler estudiar la degradació que els materials biològics podrien patir al llarg del temps sota les condicions marcianes.

Els resultats foren que els bacteris que van ser recoberts per una capa de pols de regolit de dos mil.límetres de gruix van presentar un índex de supervivència del 35%, i les protegides per cinc mm de pols marcià, van sobreviure en un 40%.

La conclusió és que tot i que aquests bacteris van ser sotmesos a condicions molt més dures de les que poden donar-se en molts llocs de Mart al llarg de l’any, per tant la viabilitat d’aquests grups bacterians en aquest ambient tan restrictiu ha quedat demostrada. Per tant és possible que hi hagi vida a Mart.

Carla Turró

http://www.nationalgeographic.com.es/2010/09/10/bacterias_con_querencia_marciana.html

Contracte clau en la construcció del reactor ITER

 

S’ha signat un contracte entre els dirigents que permetrà la construcció dels principals components d’aquest reactor.

ITER és un reactor de fusió que es pretén construir a França. La idea és imitar les reaccions químiques que es produeixen al sol i obtenir energia. Aquesta seria una energia no contaminant.

El deuteri i el triti dos tipus (Isòtops) de nuclis d’hidrogen s’introdueixen en el reactor i després s’escalfa a 100 milions de graus centígrads.  En una reacció de fusió, l’energia s’allibera quan nuclis atòmics lleugers en aquest cas els isòtops d’hidrogen, deuteri i triti, es fusionen per formar nuclis atòmics més pesants.

És calcula que l’ITER podrà produir  500 MW d’energia de fusió aproximadament cada 400 segons. Però s’ha de tenir en conta que es consumeix molta energia en escalfar a 100 mil graus els àtoms.

El reactor té una forma de donut i és compon de nou sectors d’acer, cada 13 m d’alt, 6,5 m d’ample i 6.3m de profunditat. Quan cargolades i soldades entre si, que tindrà un pes d’unes 5.000 tones.

http://www.bbc.co.uk/news/science-environment-11541383

http://www.iter.org/

http://noticias.latam.msn.com/xl/ciencia_tecnologia/articulo_afp.aspx?cp-documentid=24997498

 

Vídeo: http://www.iter.org/video/26  

Martín Dans

El major cúmul de galàxies es troba a 7000 anys llum.

Es troba un cúmul de galàxies molt velles i de tamany massiu agrupades a 7000 anys llum. S’ha pogut observar gràcies al telescopi del pol sud i es calcula que pesa el que seria equivalent a uns 800.000 milions de sols. S’espera poder utilitzar les galàxies per saber més sobre el creixement de l’univers, ja que sabem que abans l’univers era més compacte, raó per la qual la gravetat actuava amb més força i es van crear cúmuls de galàxies massives com l’exemple del que estem parlant. Les galàxies són velles, raó per la qual deduïm que devien agrupar-se als principis de l’univers, durant els primers 2000 milions d’anys d’aquest.

Brodwin porta la direcció de la investigació dels cúmuls i el seu objectiu principal és trobar una amplia mostra de cúmuls per poder estudiar i medir l’ecuació d’estat de l’energia fosca, que caracteritza l’expansió de l’univers. 

 

http://www.europapress.es/sociedad/ciencia/noticia-localizan-mayor-cumulo-galaxias-7000-millones-anos-luz-20101014140213.html

 

Maria Garcia Quero.

Vidres fotònics podrien substituir a la fibra òptica

 Un grup d’investigadors liderats per Francisco Guitián col·laboren amb la universitat de Física de Vigo i l’ escola òptica de la USC per estudiar uns vidres fotònics. Aquets impedexen la circulació de la llum totalmen a causa de la seva estructura. Tot hi això aquesta es pot modelar i aconseguir axí dirigir la llum. Això eliminaria els electrons com a principals transmissors d’informació ja que els fotons viatjerien a una velocitat molt més elevada.

 El problema d’aquets materials és la seva díficil fabricació ja que es nessecita manipular-los a escales nanomètriques i es nesseciten materials molt concrets.

 Aquest nou material té multiples usos com transmetre informació, el·laborar teixits per evitar els Raig X i construir millors detectors de metalls. També es podrien instalar als chips de l’ordenedor per aconseguir més  velocitat.

Vidre fotònic

La nau del turisme espacial vola amb èxit

Aquest diumenge dia 10 d’octubre l’empresa Virgin Galactic ha realitzat una prova amb la futura nau espacial de passatgers tripulada amb molt de èxit.  Aquesta nau espacial, denominada SpaceShipTwo o VSS Enterprise, va ser llançada el diumenge  desde la nau nodrissa WhiteKnightTwo desde una altura de 13.700 metres i va planejar durant uns onze minuts.

El pilot de la nau Pete Siebild que va ser acompanyat per Mike Alsbury com a copilot, asegura que: "Ha estat un veritable plaer pilotar la VSS Enterprise, sobretot si es té en compte el fet que és una nau que ha estat dissenyada per aconseguir una velocitat de Mach 3.5 per poder viatjar a l’espai i per ser alhora un dels planadors de major altitud del món ". 

L’empresari líder del projecte, el britànic Sir Richard Branson, va dir: " Ha estat un dels dies més emocionants de tota la història de la Virgin ".

 

                        

 Video: http://www.youtube.com/watch?v=APvW1OELo-k&feature=related

Notícia: http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/11/ciencia/1286784315.html

 

Èric Rosell López

Primer pacient tractat amb cèl•lules mare embrionàries

Es va fer saber ahir dia 11 d’octubre de 2010 que per primer cop, un pacient d’Estats Units que havia patit una lesió medul·lar va rebre un tractament mitjançant cèl·lules mare embrionàries.

El tractament serà provat en els pròxims mesos a entre vuit i deu pacients que tinguin lesions medul·lars, amb l’objectiu de comprovar si el tractament és segur (els resultats obtinguts poden tenir riscos pels pacients) i la eficàcia que té. Els investigadors confien en que les cèl·lules mare embrionàries ajudin al pacient a regenerar la medul·la espinal i així recuperar part de la mobilitat perduda a causa de la lesió.

El tractament consisteix en extreure les cèl·lules de embrions de cinc dies i  cultivar-les amb unes proteïnes anomenades “factors de creixement”. Amb aquest factors de creixement, les cèl·lules embrionàries es converteixen en “cèl·lules precursores de oligodendrocits (un tipus de cèl·lula necessària per el bon funcionament del sistema nerviós)”. El motiu pel qual no s’administren directament cèl·lules embrionàries sinó cèl·lules precursores de oligodendrocits és que les cèl·lules embrionàries segurament serien menys eficaces perquè tenen el potencial per transformar-se en qualsevol cèl·lula de l’organisme, i per tant, més difícil de convèncer-les de que formessin oligodendroctis; i més perillosa perquè tenen tendència a proliferar i per tant, hi ha més risc de que causin tumors.  Aquestes cèl·lules precursores de oligodendrocits, s’injecten a la columna vertebral de l’afectat, entre set i catorze dies de rebre la lesió medul·lar. Llavors la qüestió és que els oligodendrocits reparin la mielina (una proteïna que envolta i aïlla les fibres de les neurones) i així poder recuperar la mobilitat i la sensibilitat de la zona paralitzada.

Aquest experiment, si obté resultats positius,  serà un avenç molt important en la medicina tot i que, segons diuen els especialistes, encara falta molt per analitzar.

 

http://www.diariovasco.com/v/20101012/al-dia-sociedad/paralitico-primer-paciente-tratado-20101012.html 

http://www.larazon.es/noticia/1599-tratan-al-primer-paciente-con-celulas-madre-embrionarias-en-eeuu

 

Anna Moreno Vivó

(a la imatge els primers experiments que es van dur a terme amb rates)

Descobreixen una granota de la mida d’un cigró

Un grup de científics alemanys dirigits per Indraneil Das i Alexander Haas de l’Institut de Biodiversitat i Conservación Medioambiental de l’Universitat de Sarawak han descobert una nova espècie de granota que medeix  com a màxim 15 mil·límetres que habita a Europa, Àfrica i Àsia. El nom de la granota és Microhyla nepenthicola perquè diposita els seus ous a una planta anomenada Nepenthes ampullaria.Aquesta espècie ja estava present a diversos museus, però com a cria d’altres espècies, ja que no es pensaven que pel seu tamany pugués ser una espècie diferent.

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/111010b.html

Adrià Albesa

Pell artificial per dotar de tacte als robots

Un equip d'investigadors de la Universitat de Berkeley de California han desenrollat un mètode de creació artificial de ''skin'' que es comparable a la pell humana amb el seu tamany ultrasensible.

La nova pell utilitza sensors electrònics i es crea a partir nanocables semiconductors per a la detecció de tacte i és capaç de detectar el desembarcament d'una papallona.

Els intents anteriors de crear aquest tipus de material han fracassat en el passat a causa de la dependència dels materials orgànics que són semiconductors pobres.

El nou ''skin'' encara està en les primeres etapes de desenvolupament, però s'espera que un dia la nova pell permetrà que els pacients amb pròtesis per fi alguna una vegada puguin comptar amb un sentit del tacte.

 

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/111010a.html

Alex Mas Ferrer

Matèria i Antimatèria, es troben noves diferències crucials

Si als físics que formen part de l’experiment MiniBooNE se’ls hagués preguntat fa un any o dos sobre diferències entre neutrins i antineutrins, la seva resposta seria molt diferent a la resposta d’avui. Experiments recents senyalen que la simetria CP, una teoria que explica que el comportament de matèria i antimatèria es semblant en alguns casos dintre de les diferencies principals que són la carga i el sentit del gir, podria estar violada en el cas de neutrins viatjant per l’univers.

Els neutrins són producte de les reaccions nuclears al Sol, i quan viatgen per l’univers pateixen una metamorfosi. Aquest canvi pot donar com a producte un de tres tipus de neutrins amb diferents característiques. Aquest procés també passa en el cas de l’antimatèria, però els membres de l’experiment MiniBoone han descobert diferencies sorprenents entre els dos processos i resultats.

Un dels problemes de la teoria de la simetria CP és que no explica el perquè l’univers està format per matèria però pràcticament res d’antimatèria. Se sap que les dos partícules es destrueixen mútuament si es toquen, no hi ha cap guanyador, i que les dos van ser creades a la formació de l’univers, però fins ara no es desconeixia com la matèria va aconseguir sobreviure mentre l’antimatèria es va extingir.

Una violació a la teoria de la simetria CP ja havia estat observada abans en el cas de quark, matèria que forma els protons i els neutrons.

Els resultats també obren la possibilitat de fins a tres nous tipus de neutrins producte del seu viatge per l’univers que ampliarien els possibles tipus a sis. Això obligaria als físics a revisar el Model Estàndard, que cataloga totes les partícules que formen la matèria.

Ara mateix, els resultats encara no tenen el “nivell de confiança” requerit per la comunitat científica per ser considerats un descobriment verídic (han de passar del 99,97% de l’experiment al 99,99994% marcat per la comunitat científica).

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/220910b.html

Guillem Arlàndez

Geim i Novoselov guanyen el Premi Nobel de Física 2010

Els dos físics russos han demostrat el comportament d'una substància de carboni, el grafè, d'un sol àtom de grossor (el material més prim descobert )  amb implicacions en àrees que van des de la física quàntica fins a l'electrònica de consum.

El Comitè diu que com a conductor d'electricitat és tan eficaç com el coure, com a conductor de calor supera a tots els materials coneguts i és gairebé completament transparent i tan dens que ni tan sols ho pot traspassar l'heli, el gas atòmic més petit i és més dur que un diamant.

Es preveu que els transistors de grafè seran més ràpids que els actuals transistors de silicona i permetran ordinadors més eficients. I també permetrà la producció de nous materials més resistents, transparents...

I per últim els cientifics podran estudiar els fenòmens relacionats amb la teoria de la relativitat degut a que els electrons del grafè actuen com a particules que es mouen a la velocitat de la llum.

 

 

Marina Valdezate

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20101005/54017861658/los-rusos-geim-y-novoselov-ganan-el-premio-nobel-de-fisica-2010-.html

 

 

Premi Nobel de Medicina al pare de la fecundació in vitro

Robert Geoffrey Edwards ha rebut el Premi Nobel de medicina d’aquest any 2010.  Ha estat un reconeixement  una mica tardà ja que fa 32 anys que va néixer el primer “bebè proveta”, dels quatre milions que hi ha avui en dia, la britànica Louise Brown (1978).

Actualment Robert G. Edwards, de 85 anys, no es troba bé de salut però segons la seva esposa està encantat d’haver rebut aquest premi.

Aquest procés de la fecundació in vitro ha suposat un gran avanç en el camp científic i ha demostrat ser una solució per solucionar un gran nombre d’infertilitats. Va ser fruit d’una investigació amb Patrick Steptoe en la qual després de fecundar un òvul amb un espermatozoide fora del cos humà i d’aconseguir  unes multiplicacions de cèl·lules es transferia a l’úter de la mare.

Ha estat molt criticat per l’església la qual creu que només Déu pot donar la vida, però des d’un punt de vista objectiu aquesta tècnica ha aconseguit que milions de famílies puguin tenir fills sense problemes.

http://www.rtpa.es/sociedad:Robert-Edwards,-premio-Nobel-de-Medicina-2010_111286188618.html

   Àlex Segura

Trobat factor clau en les anomalies cromosòmiques causades per la reproducció materna a una edat avançada

Un equip de biòlegs de la Universitat de Pennsilvània ha identificat el que possiblement sigui el principal factor causant de l’augment de la aneuploïdia, una alteració del número normal de cromosomes, durant la divisió cel·lular reproductiva que pot generar malalties cromosòmiques, com ara el síndrome de Down.

Els autors de l’estudi han demostrat que aquest problema el provoca una cohesió cromosòmica debilitada, produïda a causa d’una reducció de la quantitat de proteïna REC8, essencial en la formació dels òvuls.

Richard Schultz y Michael Lampson han constatat que els “cinetocoros”, estructures proteiques que marquen el lloc on un parell cromosòmic es separa durant la divisió cel·lular, es troben més allunyats en els òvuls de femella de rata envellides a causa d’una cohesió centromèrica reduïda.

Aquesta cohesió defectuosa sembla ser la causa per la qual el procés de la divisió cel·lular no es duu a terme correctament.

Els investigadors han demostrat que prop del 90% de les aneuploïdies relacionades amb l’edat de les mares s’expliquen millor seguint aquesta teoria.

 

Per a més informació:

 

 http://www.scitech-news.com/2010/09/why-biological-clock-penn-study-says.html

Mireia Pujol

NOU TRACTAMENT CÀNCER DE MAMA

Un grup de científics espanyols ha desenvolupat un nou tractament contra el càncer de mama segons fonts del Centre d’Investigació del Càncer. Aquest tractament va dirigit a les pacients amb tumors greus, que representa un 30% dels casos de càncer de mama.

L’estudi realitzat ha estat basat en la combinació dels fàrmacs Herceptin i Dasatinib aplicat a ratons i impedint el creixement del tumor.

El descubriment s’ha mostrat molt eficaç per acabar amb l’ADN de les celules tumorals, de forma que retrasa la seva reproducció. <> asegura el director de l’estudi i investigador del Centre d’Investigació del Càncer, Dr. Atanasio Pandiella.

El nou tractament es provarà amb quaranta dones de diferents hospitals d’Espanya, es creu que els resultats es veuran en un any i mig i si són positius es començarà a generelitzar en tots els hospitals.

 http://www.elcorreo.com/alava/v/20101004/sociedad/ensayan-nuevo-tratamiento-contra-20101004.html

http://www.telecinco.es/informativos/sociedad/noticia/100027866/Nuevo+tratamiento+contra+el+cancer+de+mama

Andrea Arribas

Gliese 581 g: EL NOU PLANETA AMB VIDA

El passat mes de setembre, es va anunciar el descobriment d’un nou planeta anomenat Gliese 581 g, el qual disposa d’ una gravetat, d’una temperatura i  d’una situació respecte a la del seu sol molt adequades per a la vida (a més de ser rocós i tenir atmosfera).

El nou planeta està situat a vint anys llum i gira entorn a una estrella nana vermella, la Gl581, una de les cent més properes al nostre sistema solar.

Va ser descobert per l’investigador Steven Vogt, professor d’astronomia i astrofísica de la universitat de Califòrnia, el qual està convençut de que el planeta està habitat (encara que sigui per éssers unicel·lulars). Amb l’aparició d’aquesta noticia, també es va donar a conèixer el fet de que al 2008 un investigador de Sidney va ser testimoni de la recepció d’un misteriós y únic pols de llum, procedent de la mateixa regió on està situat el planeta descobert i al qual ell va notificar com a “és ET?”. A partir d’aquell moment no va tornar a rebre cap altra senyal d’aquell tipus, però tot i això assegura que el llarg pols que van trobar, és del tipus que emetria un laser.

 

Encara que no sabem si això és cert, fals o simplement casualitat, el que si se sap és que es tracta del planeta més semblant que s’ha trobat fins ara a la Terra (tot i ser tres vegades més gran). A més, el fet de que hi hagi aigua i com a conseqüència vida, no deixen de ser hipòtesis que s’aniran confirmant o suprimint amb pas del temps i el desenvolupament de nous mètodes que ens permetin esbrinar si verdaderament és possible la vida en un planeta que no gira sobre ell mateix (com la Terra), sempre té una cara on és de nit i l’altra de sol  i on un any està constituït per trenta set dies, ja que es el temps que triga a donar la volta al seu sol.

 

 

http://www.abc.es/20101003/ciencia/gliese-pulso-2008-201010031126.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Gliese_581_g

http://www.youtube.com/watch?v=nj6ABUFUu_I&feature=related

 

Gemma Poll