LA PRIMERA FORMA DE VIDA SINTÈTICA

Craig Venter, el científic que va arribar a seqüenciar el genoma humà fa més de 10 anys, ha aconseguit fabricar la primera cèl·lula artificial a partir de brots de productes químics.

Ha estat la primera vegada que un científic aconsegueix crear vida de forma totalment artificial. L’equip de Venter ha estat 15 anys treballant-hi i finalment el 10 de maig d’enguany han aconseguit fer-ho públic.

Van haver de fabricar cada una de les unitats bàsiques de l’ADN i unir-les posteriorment com si fos un puzzle.

Aquesta composició va ser introduïda en un bacteri que prèviament havia estat buidat de gens. El nou component genètic va apoderar-se del bacteri i, en poc temps, l’organisme va passar a caracteritzar-se per les pautes que contenia el codi recreat al laboratori.

Les implicacions d’aquest treball són molt àmplies ja que és capaç d’eliminar tots els gens del receptor convertint-lo en una espècie totalment diferent. És com si canviessis el software d’una cèl·lula i la reiniciessis. Gràcies a aquest projecte es podrien crear bacteris que metabolitzessin biocombustibles, que absorbissin el CO2 i també noves vacunes.

Aquest projecte ha rebut moltes crítiques ja que han considerat que podria escapar a la natura i alterar la biodiversitat. També acusen a Venter de voler ser Déu pel fet d’haver creat vida artificial. Tot i això, els nous organismes estan marcats en l’ADN per tal d’identificar-los en cas que alguna cosa no anés bé.

 

Enllaços:

http://alt1040.com/2010/05/craig-venter-desarrolla-la-primera-forma-de-vida-sintetica

http://es.paperblog.com/el-genetista-craig-venter-crea-por-primera-vez-vida-sintetica-158739/

http://ecodiario.eleconomista.es/ciencia/noticias/2162711/05/10/Fabricada-la-primera-celula-sintetica-a-partir-de-brotes-quimicos.html

 

 

Cèlia Pérez

Una proteïna coneguda durant el seu paper en el metabolisme dels ossos és fonamental pel desenvolupament del càncer de mama

Ara s’han publicat uns articles a la revista Nature que confirmen que les teràpies de substitució hormonal i els anticonceptius poden augmentar el risc que una dona tingui càncer de mama però, alhora diuen haver trobat un nou camí d’investigació pel desenvolupament terapèutic.

 Aquest nou camí consisteix en una proteïna anomenada RANKL que s’encarrega de regular els nostres ossos sans. Aquesta proteïna s’ha trobat també en els teixits mamaris durant la realització d’estudis a ratolins i han arribat a la conclusió de que es pot establir una relació entre hormones sexuals i els càncers de mama. Un dels estudis establerts ens diuen que agafant una hormona sexual femenina utilitzada en les píldores anticonceptives desencadenen aquesta proteïna en les cèl·lules mamaries dels ratolins. Més tard les cèl·lules comencen a dividir-se, multiplicar-se i no moren quan deuen. Així doncs les cèl·lules es reprodueixen i provoquen el càncer de mama així com càncer de metàstasi pulmonar.Això ens demostra per tant que el càncer de mama té una relació directa amb aquesta proteïna i és una nova linia d’investigació ja que hi hauria una manera de fer un fàrmac que eviti la producció del RANKL.

 

 

Enllaços:

 http://www.plataformasinc.es/index.php/esl/Noticias/Descubren-como-la-terapia-de-sustitucion-hormonal-y-la-pildora-causan-cancer-de-mama

http://www.europapress.es/sociedad/salud/noticia-hallan-asociacion-metabolismo-oseo-cancer-mama-20100930111953.html

 

Cristina Albesa, 1r Batxillerat A

 

El bebè nascut d'un coma

El passat 27 de setembre de 2010 a l’Hospital Santa Ana de Turín a Itàlia va néixer Isel, una recent nascuda de família somali que havia estat durant 28 setmanes de gestació en el ventre de la mare, la qual es trobava en coma des de feia més d’un mes.

La jove mare somali de 28 anys se li havia diagnosticat un tumor maligne en el cervell (que com a conseqüència es va quedar cega). Gràcies al cunyat que viu a Turín va ser traslladada a Itàlia on va ser atesa en l’Hospital Santa Ana de Turín. El 24 d’agost va ser intervinguda quirúrgicament per alleujar la pressió del tumor sobre el cervell però la seva situació va empitjorar quan al cap de dos dies la noia va entrar en estat de coma irreversible. I declarada mort cerebral la van estar mantenint artificialment amb vida perquè les ecografies mostraven que el fetus seguia evolucionant i creixent sense complicacions i per tant, els ginecòlegs de l’hospital van decidir seguir amb l’embaràs, que es va anar desenvolupant normalment.  La urgència es va produir el passat diumenge quan la mare va patir una hemorràgia i els batecs del cor van ralentir i va ser quan, preocupats d’un par cardíac, els doctors van decidir recórrer a la cesària.

Isel, la recent nascuda, va néixer per cesària que va durar 10 minuts   va ser sotmesa immediatament a una teràpia intensiva en la unitat de prematurs. Tenia un pes de 760 grams i una mida de 32 centímetres. En principi el bebè no mostrava anomalies  i els metges diuen que té bastantes probabilitats de sobreviure. Però tot i així els doctors volen esperar uns dies per veure si mostra algunes malformacions ja que desconeixen els efectes ocults que pot haver provocat estar més d’un mes en el ventre d’una dona cerebralment morta. “L’organisme sense vida de la mare pot haver desencadenat en el fetus una sèrie de problemes que avui en dia no coneixem”, anuncia el Doctor Claudio Martano.

Unes dotze hores més tard la mare, també anomenada Isel va morir. I els doctors la van desconnectar de les màquines que la mantenien viva des del passat 26 d’agost.

Els sentiments del pare de Isel, Issa Muhyaddin Jimcaala, eren d’alegria per part del naixement i de la salut de la seva filla però al mateix temps de desolació per part de la seva dona. Va manifestar que la seva filla és “un miracle vivent”.

 

Hi ha hagut casos semblants a aquest com el de María González Agualevada, una dona que estava en estat de coma i tenia meningitis irreversible. Com que no tenia possibilitats de sobreviure li van fer la cesària i va néixer la seva filla Alba. A més, anteriorment María havia decidit donar els seus òrgans, així dons, el seu desig va ser complert i gràcies a María moltes vides van ser salvades. Un altre cas és el del passat mes de maig que va néixer Gaia, una petita la qual la seva mare es trobava en estat de coma des de feia quatre mesos.

Aquests successos ens mostren la possibilitat de naixements de bebès de mares en coma, que molts anomenen com el miracle de la vida.

 

Enllaços:  

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100930/54014268725/el-bebe-nacido-de-un-coma-italia-turin-mogadiscio-iglesia.html

http://www.generaccion.com/noticia/79959/joven-madre-coma-da-luz-beb-800-gramos

 

 

Judit Malet

UN ANÈL·LIT MARÍ COM A ORIGEN DEL PALLIUM

El còrtex cerebral o pallium és un conjunt de teixit nerviós responsable de la percepció, la imaginació, el pensament, el judici i la decisió. D’aquesta manera podem afirmar que l’art, la literatura, la ciència i la raó són descendents d’aquesta part del nostre cervell. Aquesta estructura ha anat evolucionant a a partir de regions d’éssers menys intel·ligents que nosaltres fins aconseguir el seu màxim desenvolupament en els primats. Però quin és el seu origen? Com va ser la seva evolució? D’ón prové aqesta estructura?

Es sabia ja des de feia temps que el nostre còrtex cerebral mantenia, des de el punt de vista evolutiu, una relació bastant directe amb altres vertebrats i fins i tot amb alguns exemple concret d’invertebrats, com és el cas de l’anfiox. Tot i això, no podíem contestar a preguntes que es remuntessin més enllà en  el temps, a un passat molt més llunyà, ja que les estructures dels vertebrats i invertebrats eren completament diferents morfològicament parlant. Però, gràcies a uns experiments i proves recents realitzades per un grup de científics del Laboratori Europeu de Biologia Molecular en Heideberg ( Alemanya), actualment, s’ha pogut demostrar que vertebrats i invertebrats tenim un antepassat comú, datat fa uns 600 croms: l’anèl·lit marí Platynereis dumerilii.

Les conclusions a les que s’han pogut arribar desprès de analitzar els resultat són dues. Primerament, que el còrtex cerebral és molt més antic del que es sabia fins aleshores, fins i tot, molt més antic que els animals pluricel·lulars. La segona conclusió, és que el pallium va aparèixer per sorpresa, a causa de l’adaptació i evolució de la vida primitiva dels oceans.

Aquestes conclusions s’han arribat gràcies a un mètode nou, dissenyat per observar amb profunditat les regions cerebrals del Platynereis dumerilii responsables de processar la informació olfactòria. D’aquesta manera  s’han pogut determinar els orígens evolutius del nostre cervell comparant les molècules de les estructures dels anèl·lits i la informació que tenim sobre el còrtex dels vertebrats .

Podem afirmar, per concloure, que l’origen del còrtex cerebral foren un conjunt de cèl·lules que van aprendre a  processar la informació sobre l’olfacte i a controlar la locomoció.

Carla Turró

( Adjunto un vídeo que explica les funcions dels còrtex cerebral)

La lluna, un satèl·lit de 5.185 cràters

object width="640" height="385">

 

 

Que la lluna té cràters ja se sap des de fa molt de temps. Ara bé, fa poques setmanes ens hem assabentat que el nostre satèl·lit en té 5.185 que facin 20 metres de diàmetre com a mínim. Això és el que afirma un nou estudi que han fet institucions tan prestigioses en el camp científic com són l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i la NASA, en una investigació conjunta.

El que han fet ha estat crear un estudi sobre els impactes a la lluna al llarg de la història, amb dades aportades per l’instrument espacial de la NASA, el Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO). L’equip ha utilitzat les dades d’aquest aparell per identificar aquests cràters i ha utilitzat mesures topogràfiques de gran precisió en comptes d’imatges, que és el que se solia fer anteriorment quan es volia estudiar els cràters lunars.

A més, aquest estudi també ha servit perquè els científics arribessin a la conclusió que el nombre de cràters a la lluna es manté força constant, ja que l’impacte de nous asteroides o cometes fan nous relleus, peròi destrueixen els anteriors, és a dir que el nombre de cràters no varia massa respecte l’actual (5.185).

Aquests nous descobriments posen de manifest la importància de la missió de la LRO, ja que ens proporcionen molta informació del nostre satèl·lit i en un futur immediat pot ser molt important per obtenir més informació que, de no ser per aquest instrument, no podriem obtenir mai.

 

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia-y-tecnologia/20100921/nuevo-mapa-muestra-los-5185-crateres-luna

 

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/5185/crateres/Luna/mapa/elpepusoccie/20100921elpepusoc_6/Tes

 

 

Bernat Miquel Vives

El basuco, la nova droga dels pobres.

El "basuco",anomenat també«teke» o «paco»(pasta de cocaína) és una nova droga que s’està extenent entre els toxicomans.Es fabrica amb la resta de la elaboració de la cocaïna, barrejats amb substàncies químiques no aptes per al consum humà. Es molt adictiva i té efectes letals per als seus consumidors, i els experts diuen que produeix problemes psiquiàtrics, pulmonars,cardíacs i vasculars.

En Sudamèrica és la droga més popular en les zones marginals, i en Espanya va arribar fa dos anys aproximadament. I es que el "basuco", que es sol consumir per vía respiratòria a través de pipas o sobre la marihuana en forma de cigarret, proporciona una estimulació del sistema nervios central que no dura més de cinc minuts.

Els centres de desintoxicació ja han alertat de que s’estan tractan joves de 14 i 15 anys enganxats al "basuco".

 http://www.cuatro.com/noticias/videos/basuco-droga-barata/20100913ctoultpro_24/

 

Paula Sánchez.

Els Efectes del Clor al Nostre Cos

El Centre d’Investigació en Epidemiologia Ambiental (CREAL) ha determinat que els productes derivats del clor -present a les piscines cobertes- poden tenir efectes negatius sobre el nostre cos. Afecten principalment al nostre sistema respiratori o a l’ADN.

En l’estudi han participat altres institucions. En aquestes s’inclou al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), a la Universitat Autònoma de Barcelona, i a científics nord americans, francesos i holandesos. En les conclusions dels estudis recomanen prendre mesures higièniques abans, durant i desprès de sortir de l’aigua.  Per exemple, recomanen dutxar-se abans i després d’entrar a l’aigua, utilitzar capell (de silicona) o no orinar a la piscina. 

L’estudi tracta dels DBPs (productes de la desinfecció), que són els que produeixen afectes nocius al nostre cos a partir de la suor, la orina o la pell. Els DBPs són productes de la recció química entre  el desinfectants i la matèria orgànica. Ara s’està descobrint tot l’entrellat.  

Per altre part, els estudis no neguen que nedar sigui perjudicial, però amb les mesures adequades ens evitem aquests efectes secundaris negatius pel nostre cos.

Per a l’estudi a fons de la notícia vistar: http://www.antena3.com/noticias/ciencia/cloro-piscinas-puede-danar-adn-causar-problemas-respiratorios_2010091300010.html

Àngel Sanromà López

1er Batxillearat A

L'alteració d'un únic gen ocasiona infertilitat en els homes

Una de cada set parelles al món té dificultats per concebre un fill. Científics de l’Institut Pasteur de França han descobert una alteració genètica que afecta a la producció d’esperma en homes sans.

El grup de McElreavey va seqüenciar el gen NR5A1 en 315 homes sans que buscaven tractament per a la infertilitat, ja que presentaven una incapacitat per produir esperma. La investigació va identificar a set homes amb problemes greus per produir esperma que presentaven canvis en aquest gen.

En els homes estudiats, les mutacions estaven associades amb nivells alterats d’hormones sexuals i, en un dels casos, amb lleus anormalitats en l’estructura cel·lular dels testicles. No es van observar alteracions genètiques semblants en les més de 2.000 mostres de control.

Aquests resultats suggereixen que els canvis en NR5A1 no només estan associats amb defectes greus i obvis del desenvolupament reproductor. “Aproximadament el 4% dels homes amb incapacitat per produir esperma, que no és possible explicar d’una altra manera, presenten mutacions en el gen NR5A1".

Les dades també apunten que algunes formes d’infertilitat masculina poden ser un indicador d’una lleu anomalia en el desenvolupament testicular. Els experts destaquen la necessitat d’una investigació clínica acurada dels homes que presenten símptomes d’infertilitat i nivells anormals d’hormones sexuals.

Sobre el gen NR5A1

El gen NR5A1 codifica una proteïna clau que regula el desenvolupament sexual durant l’etapa fetal, la pobertat i l’etapa adulta. Alguns treballs anteriors ja havien demostrat que les mutacions del NR5A1 estan associades a greus defectes en el desenvolupament dels testicles o els ovaris, així com a anomalies significatives dels genitals externs masculins.

http://www.prensalibre.com/vida/salud/alteracion-puede-ocasionar-infertilidad-hombres_0_344965639.html

Miriam Rivera

29.09.2010

Un medicament contra el sida podria ser efectiu contra el virus herpes.

Investigadors del Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) publiquen un estudi en el que demostren que un medicament aprovat contra el sida en el 2007 anul·la la funció d’una proteïna bàsica del virus herpes.

El investigador Miquel Coll afirma que té un impacte mèdic per tres raons: ’’En primer lloc, els humans no tenim la proteïna del virus que queda afectada. En segon lloc, el inhibidor no és tòxic  en concentracions terapèutiques i per últim hi ha dades que indiquen que tots els virus herpes tenen aquesta proteïna.’’

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia-y-tecnologia/20100923/medicamento-contra-sida-podria-ser-efectivo-contra-los-virus-herpes/495617.shtml

 

Dídac Albi.

Creen un xip per a la detecció de càncers prematurs

El consell superior d’investigacions científiques ha creat un microxip que és capaç de detectar  cèl·lules tumorals en primera fase i eliminar-les, però aquest dispositiu només és capaç de prevenir els càncers  prematurs. Aquest xip recull una petita mostra de sang i mitjançant ultrasons és capaç d’identificar la presència de tumors i fer que aquets es diferencien de les cèl·lules “bones” i poder recol·lectar-les.

Segons l’investigadora aquest xip encara està en procés de creació i d’investigació així que diu que la millor manera actual de detectar un tumor és mitjançant biòpsies que també s’estan perfeccionant per a poder fer-ne un millor  tractament.

Si s’aconseguís dur a terme aquest xip es podria fer un diagnòstic millor del càncer i així poder seguir un tractament més convenient al malalt. Aquest projecte ha estat gràcies a diferents  universitats i hospitals d’arreu d’ Espanya, com l’ universitat de Guipúscua o l’hospital Ramón I Cajal de Madrid.

 

Aniol Solano Clavera

Google Earth descobreix l'impacte d'un meteorit a Egipte

Una recerca feta per l’empresa de Google Earth va descobrir l’impacte d’un meteorit a un punt del desert d’Egipte. Aquest cràter ( anomenat com Kamil) ha estat considerat un dels impactes més ben conservats fins ara. A començaments d’aquest any un grup d’investigadors van estar cercant fragments del meteorit ( es creu que és ferro) i van intentar determinar l’edat del cràter i el seu origen.

La investigació va començar al 2008 i els resultats s’han publicat i s’han emés per els mitjans de comunicacions avui mateix. Es creu que fa milers d’anys, un meteorit metàl·lic va alcançar l’orbita terrestre i va impactar a una velocitat de 12.000 kilòmetres per hora contra la superficie terrestre (concretament el que és avui la regió fronterissa entre Egipte, el Sudan i Líbia)

L’impacte del bloc de 10 tones de ferro a una velocitat tan alta van generar una bola de foc i una brutal explosió que va ser inclús visible a 1.000 km de distància. El cràter Kamil s’enfonsa a 16 metres de profunditat i té una amplada de 45 metres.

Des d’aleshores el cràter va quedar protegit per l’acció geològica de la Terra i els processos climàtics.

La recerca s’inicià en quan Di Michele descubrí el cràter arrodonit mentre buscava elements naturals. Ràpidament contactà amb un astrofísic (Mario di Martino) del Institut Nacional D’Astrofísica de Torí i organitzaren una expedició de la qual es va fer la investigació.

S’han recollit 1.000 fragments, inclós un fragment de 80 kilos que es creu que debia ser una part central del meteorit que es devia despendre abans de que impactés, ja que es va trobar a 200 metres del cràter.

http://www.3cat24.cat/noticia/873946/societat/Google-Earth-descobreix-limpacte-dun-meteorit-a-Egipte

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100927/54012861961/google-earth-delata-el-impacto-de-un-meteorito-en-egipto-tierra-italia-madrid-milan-libia-turin-pc.html

Jordi Pedra Méndez

Crean la vacuna de la Hepatitis E

L’equip internacional del Institute of Diagnostics and Vaccines Development in Infectious Diseases dirigit per Ning-Shao Xia, de la universitat de Xiamen (China) ha publicat un estudi a la revista The Lancet on confirma la eficacia de la primera vacuna contra el virus de la Hepatitis E (HEV 239).

A les regions més endèmiques una vacuna que sigui assequible, segura i eficaç augmentaria les perspectives de vacunar amb l’HEV rutinàriament per reduïr tant la HEV esporàdica com la epidèmica. Totes aquestes consideracions són molt importants per saber quantes unitats d’aquesta vacuna s’han de produïr, per tant, la política de financiació i inmunització, la salud pública i la indústria han d’arribar a un acord per posar-se a treballar el més ràpid possible per definir les funcions de la salud pública amb respecte a aquest remei.

Hem de tindre en compte que un terç de la població mundial està afectada per aquest virus. Els llocs on hi ha mes persones infectades són a l’Àfrica, l’Àsia i la China. Aquestes epidèmies es donen en temps de pluja per consumir aigües contaminades.

L’Hepatitis B ja no és cap malaltia rara, de fet podem dir que és el tipus més comú d’hepatitis viral en els països industrialitzats , tot i que, la majoria dels casos es dóna en els països més empobrits.

La gravetat d’aquesta malaltia augmenta amb l’edat, el seu índex de letalitat és del 1-3%. Té molt mal pronòstic en les dones embarassades, 5-25%, i si aconsegueixen sobreviure pateixen avortaments espontànis o tenen una mortinatalitat molt elevada. Cada any s’estimen entre 13.000 i 26.000 morts de persones que han patit l’hepatitis en països industrialitzats.

 

 

http://www.tendencias21.net/Crean-la-vacuna-de-la-hepatitis-E_a4766.html

Jimena Legaz Barrionuevo.

Les cèl·lules es comuniquen a distancia a través de nanotubs

Un grup de científics noruecs, ha descobert uns nanotubs, que són unes estructures tubulars d’un diàmetre realment petit. Que utilitzen les cèl·lules per comunicar-se a distància intercanviant senyals elèctriques a través d’aquests tubs. Aquests contenen unes proteïnes que s’encarreguen de formar microfilaments, i afavorir a les funcions cel·lulars essencials.

Aquest descobriment podria ajudar a entendre una sèrie de funcions complexes de les cèl·lules, com el desenvolupament dels embrions o l’activitat neuronal.

Fins ara,es creia que l’intercanvi de senyals cel·lular de senyals elèctriques era un sistema de comunicació ràpid però limitat, que és donava només en cèl·lules del cor i del cervell.

Es per això que es pensa que la comunicació cel·lular elèctrica podria ser generalitzat. Per tant les cèl·lules estan més connectades a distancies més llargues de les que es pensaven.

Per tant aquest descobriment revela un nou nivell més de comunicacio entre diversos tipus de cèl·lules.

En definitiva, la comunicació intercelular no requereix només el contacte directe entre cèl·lules, sinó que aquestes podrien funcionar de manera coordinada gràcies a una comunicació a distància. Segons els científics, ara queda per establir quin tipus d’informació fisiològica intercanvien les cèl·lules per aquesta via nanométrica.   

 

http://www.tendencias21.net/Las-celulas-se-comunican-a-distancia-a-traves-de-nanotubos_a4875.html

 

ELNA BONET

Millora la detecció precoç del Alzheimer.

Ja és possible detectar l’alzheimer quan encara els sintomes són lleus. Fins i tot es pot arribar a detectar anys abans de manifestar-se alguna senyal. Tot hi això hi ha una mala noticia i es que no hi ha cap tractament que demostri ser capaç de frenar la progressió d’aquesta malaltia. Entre tot això hi ha un debat mèdic i ètic sobre si s’ha d’oferir poder fer-se  proves de diagnòstic precoç si no se’ls pot oferir un tractament. Aquest és un tema personal ja que hi ha gent que no vol saber-ho i altres que prefereixen estar informats per tal de poder acabar d’arreglar papers, testaments ara que el cervell encara els funciona bé.

Hi han dues noves probes per detectar si hi ha alzheimer, ja que es produeixen canvis en el cervell.

-La primera consisteix en extreure el líquid, que banya les neurones de la medul·la, del interior de la columna vertebral  i analitzar la presencia de proteïnes que canvien amb l’alzheimer. Si hi ha un nivell baix de la proteïna Betaamiloide es que la malaltia s’ha iniciat i si apareix un nivell alt de la proteïna Tau vol dir que esta causant un dany massiu.

-La segona prova es tracta d’observar directament les plaques de la Betaamiloide en el cervell amb una tècnica d’imatge anomenada PET.

Encara es continua sense cap tractament tot i que s’estan fent més de 60 fàrmacs experimentals. Aquestes dues noves probes ajudaran al avanç de l’ investigació.

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100919/54005356908/mejora-la-deteccion-precoz-del-alzheimer-sant-pau-agencia-europea-universidad-barcelona-belgica-madr.html

 

Rosa Porredon

Es descobreix un model teòric per viatjar al passat.

http://www.youtube.com/watch?v=yMnE0eezLJ0

El científic Amos Ori, d’Israel, ha formulat una teoria mitjançant la qual l’ésser humà podria obrir una escletxa en l’espai-temps i viatjar cap al passat. A més, segons afirmen els seus càlculs, aquesta escletxa en l’espai-temps podria ser creada sense cap necessitat d’utilitzar matèria exòtica, és a dir, només caldria matèria ordinària i densitat de la matèria positiva. Per reproduir aquesta bretxa tan sols caldria comptar amb unes condicions mínimes, en les quals l’equip d’Amos Ori està treballant.No obstant, altres equips d’investigació, com és l’equip de Ronald Mallet, per exemple, han optat per presentar un model de ’màquina del temps ’ que es basa en la llum, i no en la matèria.

Amos Ori afirma que en cas de crear la màquina del temps aquesta no seria una màquina convencional feta de materials com podria ser un ordinador, sinó que seria el propi espai temps. La investigació d’Amos Ori es basa en la curvatura de l’espai-temps i ens diu que, si la curvatura de la fletxa del temps és un fet provat i aprovat per la comunitat científica, llavors podem intentar deformar-la més, de tal manera que aconseguim fer de la línia del temps una línia en forma de rinxol on les corves arribin a tocar-se.

Un cop aconseguides les condicions mínimes per a que el tunel temporal pugui romandre obert (investigació en la qual estan treballant diversos equips com és el d’Amos Ori), aquesta màquina funcionaria sola i posa un exemple: un cop que el canó d’un vaixell hagi disparat un obús, no s’haurà de fer res, ja que l’obús anirà per si mateix cap al seu objectiu gràcies a les lleis de la física. Amos ori remarca que tot això podria ser aconseguit amb matèria comuna, i no seria necessària la matèria exòtica.

En resum, es podria estar viatjant en el temps a finals d’aquest segle, si les investigacions continuen tenint l’èxit actual, ja que aquestes ocupen ara per ara una posició molt privilegiada en la cua de prioritats.

Xavi Camarasa

http://www.tendencias21.net/Descubren-un-modelo-teorico-de-viaje-al-pasado_a1742.html

http://www.tendencias21.net/El-primer-viaje-en-el-tiempo-tendra-lugar-este-siglo_a958.html

http://www.youtube.com/watch?v=yMnE0eezLJ0

Prevenció de l'Alzheimer

http://www.youtube.com/watch?v=63rVr63VcuU

L’Alzheimer, una malaltia cada cop més comú en la nostra societat, degenerativa i mortal, sense cura de moment.

Encara que no hi hagi cura, últimament s’estan fent molts avenços en l’àmbit de la seva prevenció.

Una dieta rica en oli d’oliva, nous, peix, aus de corral, i algunes fruites i verdures podria ser beneficiosa en la prevenció de l’Alzheimer. En aquesta dieta de prevenció és important evitar àcids grasos saturats, carn vermella i la mantega.

Estudis realitzats, a la universitat de Columbia per Yian Gu, expliquen que la gent que va consumir aquest tipus de nutrients tenia un 40% menys de risc de desenvolupar l’Alzheimer. La investigadora remarcava que com no hi ha una cura s’ha de prevenir de totes les maneres possibles.

L’estudi va consistir en observar informació de dietes de 2148 persones sanes de més de 65 anys, durant 4 anys. Se’ls feien proves de detecció d’Alzheimer cada 18 mesos. I d’ells 253 van desenvolupar la malaltia. Els menys propensos a desenvolupar la malaltia van ser aquells que seguien una dieta semblant a l’esmentada anteriorment.

Ying Gu explicava que possiblement la dieta rica en aliments “bons” podria protegir el cor, i podria protegir el cervell de apoplexies que podrien tornar vulnerable la persona a l’Alzheimer. Encara que també podrien ser alguns nutrients (omega-3, antioxidants,…) que protegeixen directament al cervell.

http://www.blog-medico.com.ar/noticias-medicina/dieta-para-prevenir-el-alzheimer.htm

 

Mireia Cano

Troben una estranya particula d'antimateria al RHIC

Un equip internacional de científics que estudia les col·lisions a alts nivells d’energia de ions d’or en el Relativistic Heavy Ion Collider (RHIC) que és una accelerador de particules subatòmiques, assegura haver trobat evidències de l’antinucli atòmic més massiu descobert fins ara .

Aquest descobriment podria ajudar a dilucidar models d’estrelles de neutrons i també possibilitar l’exploració d’asimetries fonamentals en l’univers quan aquest es trobava a les fases inicials.

Els físics empren un mapa dels elements encara més complex i tridimensional que la taula periòdica, que inclou a més del nombre de protons de cada nucli atòmic, el nombre de neutrons de cada element, que pot variar amb els diversos isòtops i un nombre quàntic conegut com a estranyesa. I degut a aquest descobriment hauran de modificar la taula periodica.

Algunes conseqüencies cientifiques són per comprendre l’estructura dels forats negres i les estrelles colapsades i les condicions que van existir uns pocs microsegons després de Big Bang. 

 http://www.tendencias21.net/Sorprendente-hallazgo-de-antimateria-extrana-en-el-RHIC-de-Nueva-York_a4180.html

 

 

 

Marina Valdezate

La Malària i els goril·les

L’animal que mata a més persones a l’Africa és el mosquit anopheles africà. Causa la mort de més d’un milió de persones l’any. Uns investigadors de la Universitat d’Alabama han descobert que l’origen evolutiu d’aquesta malaltia prové dels goril·les, ja que fins ara ningú sabia d’on provenia aquesta malaltia. Els científics han analitzat unes 3000 mostres fecals utilitzant tècniques d’anàlisi d’ADN per identificar aquests paràsits.

A la descoberta també s’indica que el paràsit es va transmetre només una única vegada de goril·la a ésser humà.

S’ha de dir que aquest descobriment no aporta cap avenç en el tractament d’aquesta malaltia però ajuda a comprendre l’origen de les malalties humanes.

La notícia a fons

Article de El País: Clica aquí

Video de Youtube sobre la Malària: Clica aquí

 

Josep Muñoz

Engeguem de nou el blog

Al començament d’aquest nou curs voldria animar-vos per tal  que fesiu les vostres

aportacions en aquest mitjà de comunicació i aprenentatge.

us desitjo un bon curs!

José A. Pajares

Así se ve todo el Universo gracias al telescopio Planck

Éste es el extraordinario lugar donde vivimos: el Universo.

La imagen del telescopio espacial europeo Planck es la primera que logra captar la totalidad del cosmos, con todas sus estrellas y galaxias.

El telescopio fue lanzado el año pasado para escanear la "luz más antigua" del Universo, es decir, cómo se veía el cosmos en el momento de su creación. Y le tomó seis meses ensamblar todo el mapa del Universo conocido.

Planck está buscando la llamada radiación de fondo de microondas, una forma de radiación electromagnética que llena al universo por completo. Y el objetivo es encontrar las luces más antiguas que datan de 380.000 años después del Big Bang.

La imagen muestra lo que es visible más allá de la Tierra a los instrumentos sensibles a la luz en longitudes de onda muy largas, mucho más largas de lo que podemos detectar con nuestros ojos.

"Espectacular"

Los investigadores afirman que es un conjunto de información extraordinaria que les ayudará a entender mejor qué fue lo que convirtió al Universo en lo que conocemos hoy en día.

"Es una fotografía espectacular. Algo de enorme belleza", le dijo a la BBC el doctor Jan Tauber, científico del proyecto Planck.

Dominando el primer plazo se ven segmentos enormes de nuestra galaxia, la Vía Láctea.

La línea brillante horizontal que atraviesa a lo largo de la imagen es el disco principal de la galaxia, el mismo plano donde el Sol y la Tierra residen.

Allí también es donde la mayoría de las estrellas en la Vía Láctea se forman hoy, pero debido a que esta imagen sólo registra la luz en longitudes de onda muy largas (microondas en el infrarrojo lejano), lo que vemos en realidad no son estrellas.

Más bien se trata de todo el material que se requiere para formar estrellas: mucho polvo cósmico y luz.

"Lo que vemos es la estructura de nuestra galaxia en gas y polvo, lo cual nos dice mucho sobre lo que está ocurriendo en los alrededores del Sol" explica el profesor Andrew Jaffe, miembro del equipo del Planck en el Imperial College de Londres.

Y aunque menos espectacular que la Vía Láctea, el verdadero interés de los científicos es el fondo moteado que en la imagen aparece de color magenta y amarillo.

Ésta es la famosa radiación de fondo de microondas (CMB, por sus siglas en inglés), uno de los principales objetivos de la misión de Planck.

La CMB es la "primera luz", la luz que finalmente pudo salir hacia el espacio una vez que, después del Big Bang, el universo se enfrió lo suficiente para permitir la formación de átomos de hidrógeno.

Antes de ese momento, dicen los científicos, el cosmos pudo haber sido tan caliente que la materia y la radiación permanecían "acopladas" y el Universo tuvo que haber sido opaco.

Detectores superfríos

Una de las grandes tareas de Planck es encontrar evidencia de la "inflación", la expansión más rápida que la luz que según los cosmólogos fue lo que experimentó el Universo en sus primeros momentos fugaces.

La teoría señala que este evento tiene que estar registrado en la CMB y que es posible recuperar esos detalles utilizando instrumentos suficientemente sensibles.

Planck puede tener esa capacidad. Algunos de sus detectores operan a la extraordinaria temperatura de menos 273,05 grados centígrados, una décima de grado sobre lo que los científicos llaman "cero absoluto".

El telescopio ya está trabajando en el montaje de una segunda versión del mapa. Su misión es adquirir por lo menos cuatro versiones.

"Sabemos que eventualmente, a medida que los datos sean cada vez mejores, terminaremos enfrentando las limitaciones del instrumento", dice el profesor Jaffe.

"Así que cuanto más tiempo hagamos funcionar el Planck, más podremos aprender sobre el propio telescopio y así retirar muchos de los efectos contaminantes que surgen por la forma como éste produce su ruido", agrega.

Los científicos ahora necesitarán analizar los datos con detalle y evaluar su importancia. Se espera poder contar con un informe completo de las imágenes de la CMB en el 2012.

Y aunque uno o dos equipos de investigadores ya están tratando de llevar a cabo interpretaciones no autorizadas de estos datos, los expertos afirman que es una tarea inútil.

"La CMB es ciertamente visible pero la imagen en sí misma fue retocada así que es imposible hacer ciencia con ella" explica a la BBC el doctor Tauber.

"También redujimos la resolución de la imagen para contar con algo que la gente pudiera entender mejor al verla. De otra forma hubiera sido demasiado grande", agrega.

El telescopio Planck es una de las principales misiones de la Agencia Espacial Europea (ESA). Fue lanzado en mayo de 2009 y ubicado en una posición de observación a más de un millón de kilómetros de la Tierra.

Artur Rivera

http://www.bbc.co.uk/mundo/ciencia_tecnologia/2010/07/100705_planck_luz_telescopio_universo_men.shtml