Sin minerales no hay tecnología

Antimonio, berilio, cobalto, galio, indio, magnesio, niobio, tantalio, volframio... Son algunas de las materias primas fundamentales para fabricar productos de alta tecnología como teléfonos móviles, módulos fotovoltaicos o baterías de litio. Y la mayoría escasean en el continente europeo. ¿La solución? Reciclar, según recomienda la Comisión Europea.

Según acaba de hacer público un grupo de expertos, existen catorce minerales fundamentales para el desarrollo de tecnología en la Unión Europea: antimonio, berilio, cobalto, espato flúor, galio, germanio, grafito, indio, magnesio, niobio, metales del grupo del platino, tierras raras, tantalio y volframio. Las previsiones indican que la demanda de algunas de estas materias primas fundamentales podría más que triplicarse entre 2006 y 2030. Y esa demanda creciente por el crecimiento de las economías en desarrollo y de las nuevas tecnologías emergentes pondría en riesgo el suministro. Además, una gran parte de la producción mundial procede principalmente de unos pocos países: China, Rusia, República Democrática del Congo (cobalto y tantalio) y Brasil (niobio y tantalio).

Las principales tecnologías emergentes que necesitan materias primas fundamentales son los microcondensadores (antimonio), las baterías de iones de litio y los combustibles sintéticos (cobalto), los módulos fotovoltaicos de capa fina, los circuitos integrados y los diodos emisores de luz blanca (galio), el cable de fibra óptica y las tecnologías ópticas infrarrojas (germanio), las pantallas, las pilas de combustible y los catalizadores, los imanes permanentes y la tecnología láser etc.

Para evitar futuros problemas, los expertos sugieren mejorar la eficiencia del reciclaje de materias primas o productos que contienen materias primas, como los teléfonos móviles, a la vez que fomentar las sustitución de determinados minerales por nuevos materiales.

Artur Rivera

http://www.muyinteresante.es/sin-minerales-no-hay-tecnologia

Nou mètode per capturar emprentes digitals

Els experts de la policia científica no sempre poden recuperar les emprentes digitals que s'han deixat en els objectes. No obstant, un nou procés de recobriment desenvolupat per un equip d'especialistes de l'Universtat Estatal de Pensilvània pot revelar emprentes digitals difícils de captar, en superfícies no poroses, sense alterar la química de l'emprenta. A mesura que l'emprenta digital es seca o envelleix, augmenten les probabilitats de que fallin les tècniques comunes utlitzades per resaltar-les. Això succeix perquè la majoria de les tècniques utilitzades actualment es basen en la quíimica de l'emprenta digital.

 

 

Guillem Bosch

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/110610e.html

Las Células Madre de Tejidos Que Sobran de Operaciones Pueden Ayudar a Reparar Corazones

Se ha logrado por vez primera extraer con éxito ciertas células madre vitales de secciones de vena retiradas del cuerpo para una cirugía de bypass cardiaco.

Un equipo de investigadores ha comprobado que estas células madre pueden estimular el crecimiento de nuevos vasos sanguíneos, los cuales potencialmente podrían ayudar a reparar el tejido muscular en un corazón dañado después de un ataque cardíaco.


La investigación ha sido efectuada por el equipo de Paolo Madeddu, profesor de Medicina Cardiovascular Experimental y su equipo en el Instituto del Corazón de Bristol (BHI) en la Universidad de Bristol.

Alrededor de 20.000 personas se someten cada año a una cirugía de bypass cardiaco. El procedimiento implica tomar una sección de vena de una pierna de la persona e injertarla en una arteria coronaria enferma para desviar la sangre durante un tramo, evitando así que deba pasar por el segmento bloqueado o estrechado.

 

Carlos López

 

 

 http://www.amazings.com/ciencia/noticias/070610b.html

 

 

L'abocament de petroli ja ha costat a BP més de 1.600 milions de dòlars

El gegant petrolier britànic British Petroleum ja ha gastat 1.600 milions de dòlars tractant de contenir el vessament de petroli en el Golf de Mèxic, sense contar els 300 milions promesos per a la reconstrucció d'illes artificials a Louisiana, segons ha anunciat la companyia. Aquest balanç respon a les despeses en les tasques de contenció de l'abocament, la perforació dels pous, les subvencions als estats del Golf de Mèxic, els sinistres pagats i les despeses federals. Aquest diumenge, BP assegurava que s'estan donant considerables avanços en la lluita contra l'abocament de cru i que el grup està captant "la majoria" de petroli que surt de la fugida. El contenidor instal·lat recentment sobre la fugida està dirigint més de 1.500 tones de cru diàries a un vaixell en la superfície de forma segura, segons les seves paraules.

 

Malgrat aquest primer balanç i als intents de contenció, la petroliera es mostra cauta i assegura que àdhuc és "prompte" per a afirmar amb certesa l'èxit del contenidor instal·lat des de la setmana passada. A més, la petroliera britànica ha anunciat en el mateix comunicat que espera que un segon sistema de contenció, que li permetria incrementar la quantitat de cru capturat des del seu pou avariat, estigui disponible per a entrar en funcionament a mitjan juny. El sistema per a capturar petroli a través d'un col·lector, que va ser desenvolupat abans de la fallida maniobra "top kill" per a bloquejar el pou, se sumarà a una tapa de contenció ja desplegada i podria permetre que BP capturi gairebé tot el petroli.

 

Lara Comis

http://www.elmundo.es/elmundo/ciencia.html

Tancades quatre webs que permetien descàrregues il·legals de videojocs

 

La Guàrdia Civil ha desmantellat una xarxa dedicada a la distribució il·legal de videojocs a través d'Internet, en una operació en la qual s'han tancat quatre webs que van arribar a oferir més de 5.000 títols mitjançant els programes d'intercanvi d'arxius Bit-Torrent, e-Donkey i PANDO.

 

En la operació Esquena, desenvolupada a les províncies d'Albacete, Alacant, Cadis, i Segòvia, han estat detinguts els quatre administradors de les pàgines de descàrregues il·legals. Les pàgines espalpsp, espalwii, espalnds i espalzone, permetien l'accés a gran quantitat de jocs que es podien descarregar mitjançant qualsevol dels programes d'intercanvi d'arxius -P2P- o jugar-hi directament a la web.

Els administradors d'aquestes pàgines obtenien importants ingressos econòmics per aquesta activitat il·lícita, gràcies a la venda de publicitat dels portals que tenien un elevat nombre de visites. En l'operació, els agents han realitzat quatre registres domiciliaris i han intervingut abundant material informàtic, com discos durs, targetes de memòria, CD i DVD, així com documentació relacionada amb la distribució il·lícita de videojocs a través d'Internet.

La investigació, dirigida pel jutjat d'instrucció número 2 de La Línea (Cadis), ha estat desenvolupada pel Grup de Delictes Telemàtics (GDT) de la Guàrdia Civil, arran de la denúncia interposada per la Federació Per a la Protecció de la Propietat Intel·lectual (FAP) i l'Associació Espanyola de Distribuïdors i Editors de Software d'Entreteniment (ADESE).

www.elperiodico.es

Xavi Garcia

Descubren Exóticos "Volcanes de Asfalto" Submarinos

Un equipo formado por científicos de la Universidad de California en Santa Bárbara, el Instituto Oceanográfico de Woods Hole, la Universidad de California en Davis, la Universidad de Sídney y la Universidad de Rhode Island, ha conseguido identificar una serie de "volcanes de asfalto" en el fondo del Canal de Santa Bárbara.

La mayor de estas estructuras submarinas de la Era Glacial está a una profundidad de 220 metros, demasiado hondo para que lleguen allí los buzos (lo que explica por qué esos volcanes nunca habían sido divisados por los humanos). Es más grande que un campo de fútbol y tan alto como un edificio de seis pisos. Se trata de una estructura enorme, fruto de la acumulación del asfalto.

David Valentine, profesor de Ciencias de la Tierra en la Universidad de California en Santa Bárbara, Chris Reddy, director del Instituto Oceánico Costero, dependiente del Instituto Oceanográfico de Woods Hole, y sus colegas, vieron los volcanes por primera vez en 2007 durante una inmersión en el submarino de investigación Alvin.
Usando el brazo robótico del submarino, los investigadores tomaron muestras y las llevaron a laboratorios en la Universidad de California en Santa Bárbara y el Instituto Oceanográfico de Woods Hole para su análisis. En 2009, Valentine y sus colegas hicieron otras dos inmersiones en el área a bordo del Alvin, y también llevaron a cabo una exploración detallada de la zona usando un vehículo submarino autónomo, el Sentry, el cual tomó fotos mientras se desplazaba por el lugar manteniéndose a unos 3 metros sobre el lecho marino.

Los análisis realizados desde entonces muestran que ciertamente estos volcanes no son los volcanes de lava típicos existentes en Hawái y otros sitios. Los científicos han determinado que estos volcanes son de asfalto y se formaron cuando el petróleo fluía desde el subsuelo del lecho del canal hace entre 30.000 y 40.000 años.

webs de interés:

http://www.vistaalmar.es/content/view/1071/206/

http://www.nuestromar.org/noticias/ciencia_tecnologia_y_educacion/03_06_2010/30952_descubren_exoticos_volcanes_de_asfalto_subm

Daniel Marín

Seis voluntarios empiezan el 'Gran Hermano' espacial

Seis voluntarios se han encerrado este mediodía en unas instalaciones especiales en Moscú, sin salida a la calle, y allí permanecerán durante 520 días con el objetivo de simular un viaje a Marte. Los participantes, reclutados por la Agencia Europea del Espacio (ESA), serán observados durante las 24 horas del día para comprobar cómo responden física y psicológicamente a tan dura prueba de aislamiento. El experimento ha sido bautizado humorísticamente como el Gran Hermano Marciano, pero obviamente no se expulsa a ningún concursante: se trata de llegar hasta el final.

El experimento científico, que se llama Mars500, se desarrollará en el Instituto de Problemas Biomédicos de Moscú, concretamente en unos contenedores preparados para la ocasión que miden en total 180 metros cuadrados y unos 500 metros cúbicos.Los astronautas con los pies en tierra deberán vivir de manera totalmente autónoma y, en caso ser necesario, también deberán brindarse asistencia médica. Prácticamente no tendrán ningún contacto con el mundo exterior.

Cuatro módulos intentan simular el espacio que encontrarán los futuros astronautas en una nave que se embarque hacia Marte.

Si todo funciona con normalidad, los seis aventureros llegarán al Marte ficticio el 11 de febrero del 2011 y regresarán a casa el siguiente 11 de noviembre. El proyecto cuesta unos diez millones de euros.

“Los conocimientos que esperamos adquiririr durante Mars500 tendrán un valor incalculable para hacer frente a los efectos secundarios que ocasionará un viaje real”, subraya la ESA.

¿Y qué ganan a cambio los voluntarios? Para empezar, un sueldo de 5.500 euros al mes, pero lo fundamental es poder presumir de ser los participantes en una investigación histórica. De hecho, se presentaron 6.000 candidatos.

Daniel Marín

Webs de interés:

http://www.elperiodico.es/es/noticias/ciencia-y-tecnologia/20100603/seis-voluntarios-empiezan-gran-hermano-espacial/294950.shtml

http://www.lagaceta.com.ar/nota/381624/Informacion_General/Gran_Hermano_Marte.html

 

EL LCH, la recerca de la partícula de Higgs

 

El “Bosón de Higgs”, (també denominada com "la partícula de Dios") és la partícula predicada pel físic escocès Peter Higgs, de la qual la seva existència explicaria l’origen de la massa de les partículas. Aquesta partícula mai ha estat detectada y sense ella el model estandar de les partículas subatòmiques no està complet. Per aquest motiu es va construir i va ser posat en funcionament el septembre de 2008, el major accelerador de partícules, el LHC (Large Hadron Collider).

El terme Hadró ve del grec “dens”, i comprèn als protons i neutrons, partícules que estan en el nucli dels àtoms. La funció del col.lisionador és accelerar aquestes partícules, en aquest cas els protons (nuclis d’hidrogen), fins el 99,999999% de la velocitat de la llum i fer-les xocar.

El HLC és un gran túnel circular, de 27 km i 3,8 m de diàmetre, que corre baix la frontera entre França parte más profunda a 175 m. baix el sòl. Dins del túnel corren dos tubs paral.lels. En un tub s’injecta el faig de protons en la direcció de les agulles del rellotge i en l’altre en sentit contrari; aleshores els protons estan accelerats a casi la velocitat de la llum, i donen 11.000 voltes al circuit cada segon.

Al llarg del túnel hi han 4 estacions on els tubs es creuen i són els llocs on les partícules xoquen. Els protons viatjaran en 2.800 paquets, separats en el temps per 25 milionèssimes de segon, el que a la velocitat de la llum els dóna un espai de 7,5 m. Pel moment estan més espaciats (75 nanosegons, 22,5m), i amb conseqüència hi han 600 milions de col.lisions per segon en els creuaments. En els 4 creuaments estan les estacions ATLAS, CMS, ALICE i LHCb, que observen les col.lisions.

ATLAS és un detector que registra tot el que passa durant la col.lisió. El CMS es un solenoide, que funciona també com un detector de caràcter general. Les dues estacions buscaran les claus del que s’anomena “materia negra” de l’Univers i el “Bosón de Higgs”. Es creu que la col.lisió reproduirà les condicions existents inmediatament després del Big Bang, que ALICE i LHCb intentaran identificar. ALICE buscarà el “plasma líquid”, forma de matèria que suposadament va existir al originar-se l’Univers. Avui en dia només tenim matèria, però en el Big Bang es van crear iguals quantitats de matèria i antimatèria, i el LHCb intentarà averiguar què va passar amb aquesta antimatèria.

El LHC està costant molts diners (ja més de 6.000 milions d’euros), de manera que està sent l’experiment més costós en la història de la ciència, fet que molts s’han qüestionat, però tot i així s’insisteix progressivament en la investigació i milers de científics de tot el món es mostren impacients davant de nous i sorprenents descobriments relacionats amb el LHC.

 

Maria Fallada 

 http://tomasenlinea.com/2010/05/lhc-el-colisionador-de-particulas/

 

 

Investigació policial contra Google

 

El govern australià va sol·licitar a la policia obrir  una investigació contra Google per determinar si va violar les lleis locals de telecomunicacions.

La iniciativa governamental arriba després de les queixes rebudes sobre els servei d’elaboració de mapes Street View i els vehicles que s’utilitzen per fer fotografies dels carrers i després publicar-les a Internet.

Els automòbils, per on passaven, anaven recopilant dades privades de xarxes d’Internet sense fil que mancaven de mesures de seguretat per evitar intrusos.Com recorda Nick Bryant corresponsal de la BBC a Sidney, a finals de maig, el ministre de Comunicacions australià, Stephen Conroy, ja havia atacat  contra Google pel mateix tema.

Els responsables de Google  van reconèixer que efectivament els vehicles havien recopilat indegudament informació de xarxes privades domèstiques. I van confirmar que les dades recollides incloïen parts de correus electrònics, textos, fotografies i fins i tot la pàgina per la qual l’usuari navegava en aquell moment. En el blog oficial de la companyia, els responsables van assegurar que van impedir que la circumstància continués quan van tenir coneixement de l’assumpte.

 

Clàudia Porredon

 

La sensibilitat de l'olfacte en les persones invidents

Un estudi realitzat per Mathilde Beaulieu-Lefebvre, del Departament de Psicologia de la Universitat de Montreal, ha refutad el mite que les persones invidents tenen un sentit de l'olfacte més agut que les altres. Segons els resultats d'aquesta investigació, la pèrdua de visió simplement fa que les persones invidents prestin més atenció a com perceben les olors. No obstant això, la seva capacitat de concentrar-se en les olors i processar-los sí és superior a la de les persones vidents. 

En l'estudi, desenvolupat en tres passos, van participar 25 individus, 11 dels quals eren invidents des del seu naixement. Els participants van respondre un qüestionari i van ser sotmesos a dos experiments. En un, havien de diferenciar entre 16 perfums diferents. En l'altre, havien d'identificar tres olors: el d'una rosa, el de la vainilla i el del butanol. Encara que les persones invidents no posseeixin millor olfacte que les vidents, sí estan per sobre d'aquestes últimes quant a capacitat d'esforç cognitiu, tal com indica Maurice Ptito, professor de l'Escola d'Optometria de la Universitat de Montreal. Valent-se de escanejos cerebrals, l'equip va determinar que les persones invidents usen la seva escorça olfatoria secundària més que les vidents quan aprecien una olor. També empren l'escorça occipital, la qual normalment s'utilitza per a la visió. Això significa que les persones invidents aprofiten aquesta part del seu cervell, reorganitzada i adaptada per a un ús distint a l'original.

Adrià Blanco Soler

1r Batx A 

Els mayas van desenvolupar la seva pròpia tecnologia per augmentar la pressió de l'aigua

Una estructura de conducció d'aigua existent a la ciutat maya de Palenque, Mèxic, és l'exemple més antic conegut a Amèrica de tecnologia per a augmentar la pressió de l'aigua. Així ho indiquen els resultats d'una recent investigació. No obstant això, encara es desconeix per a què usaven els mayas exactament l'aigua a pressió.

L'estructura va ser identificada per vegada primera en 1999, durant una exploració per a cartografiar l'àrea. Fins a fa poc, es donava per fet que els sistemes d'aigua a pressió havien aparegut a Amèrica amb l'arribada dels espanyols. No obstant això, noves dades arqueològiques i altres indicis apunten ara que els mayas de Palenque a Chiapas, Mèxic, tenien coneixements empírics sobre canals tancats d'aigua a pressió abans de l'arribada dels espanyols. L'estructura de Palenque, malgrat compartir característiques comunes amb els aqüeductes situats sota les places de la ciutat, també presenta clares diferències pel que fa a elles. 

La combinació entre la força de la gravetat i un estrenyiment de l'aqüeducte donaven com resultat un augment significatiu de la pressió de l'aigua. Un ús potencial de l'aigua amb pressió creada artificialment va poder ser una font. El model informàtic que de l'aqüeducte han fet els investigadors mostra que, de tenir com sortida una font, aquesta hauria estat ben abastida d'aigua, fins i tot sota algunes circumstàncies desfavorables. Un altre possible ús podria haver estat usar la pressió per a elevar l'aigua fins a l'àrea residencial adjacent amb la finalitat d'usar-la per a eliminar aigües residuals.

 

Adrià Blanco Soler

1r Batx A

El robot de la NASA 'Spirit' troba rastres d'un passat apte per a la vida a Mart

Roques examinades pel robot marcià de la NASA 'Spirit' mostren evidències d'un passat medi ambient humit i no àcid, que va poder haver estat favorable per al desenvolupament de la vida a Mart. La confirmació d'aquests resultats ha suposat quatre anys d'anàlisis científiques. Un aflorament mineral que 'Spirit' va examinar a la fi de 2005 va revelar altes concentracions de carbonat, que s'origina en condicions d'humitat, gairebé neutres, però es dissol en l'àcid. L'aigua antiga indicada per aquesta troballa no era àcida.

Dipòsits massius de carbonat a Mart s'han buscat durant anys sense molt èxit. Nombrosos canals aparentment excavats pels corrents d'aigua líquida a Mart suggereixen que el planeta era abans més càlid, gràcies a l'escalfament d'efecte hivernacle d'una atmosfera més densa que la qual existeix ara. És important determinar on va anar la major part del diòxid de carboni. Alguns teoritzen que va partir a l'espai. Uns altres presumeixen que va sortir de l'atmosfera per la barreja de diòxid de carboni amb aigua sota condicions que van dur a la formació de minerals de carbonat.

Adrià Blanco Soler

1r Batx. A

Un robot submarino estudia las aguas costeras gallegas

Un robot submarino comienza una exploración de las aguas costeras gallegas en una misión que puede durar hasta seis meses. El iRobot Seaglider se centrará en tomar datos de interés para el sector marítimo pesquero, ayudando a elaborar predicciones sobre el estado de la mar, seguimiento de vertidos y contaminantes o previsiones sobre las concentraciones de nutrientes de las que depende la pesca. Es un proyecto del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) en colaboración con la Universidad de East Anglia (Reino Unido).

El planeador submarino, de 52 kilogramos de peso y dos metros de largo, navegará bajo el agua para trazar perfiles entre el fondo marino y la superficie, alejándose mar adentro hasta unos 150 kilómetros de la costa. Lleva sensores para tomar datos de temperatura, salinidad, densidad, contenido de clorofila y velocidad de la corriente, entre otros. Cada vez que salga a la superficie del agua enviará los datos vía satélite. La información será procesada por expertos del Instituto de Investigaciones Marinas (CSIC, en Vigo) y de la Universidad de East Anglia.

El objetivo es muestrear los cambios de las condiciones físicas que registra la plataforma continental durante la temporada de afloramiento, fenómeno oceanográfico, en general estacional, que se produce cuando las masas de agua de los niveles profundos se desplazan hacia la superficie debido a la fuerza de los vientos y a la rotación de la Tierra.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/robot/submarino/estudia/aguas/costeras/gallegas/elpepusoccie/20100601elpepusoc_16/Tes

Patricia Suárez

 

La huella química del autismo

Aunque las personas que padecen autismo presentan un amplio abanico de síntomas, los problemas de comunicación y habilidades sociales son rasgos comunes. Pero además, los afectados padecen alteraciones gastrointestinales determinadas, con una flora bacteriana específica en sus intestinos. Así, es posible distinguir con análisis de orina a un niño autista de otro que no lo es, analizando los subproductos de esa flora bacteriana específica y los procesos metabólicos del organismo. Los resultados concluyentes de la investigación, realizada por científicos del Reino Unido y de Australia, sugiere que sería posible desarrollar una sencilla prueba de orina para hacer el diagnóstico del autismo.

"El autismo afecta a las capacidades sociales de la persona, así que, de entrada, puede parecer extraño que haya una relación entre esa enfermedad y los intestinos de quien la padece", explica Jeremy Nicholson (Imperial College, Londres). "Sin embargo, el metabolismo y las características de la flora bacteriana intestinal reflejan muchas cosas, incluido el estilo de vida de la persona y sus genes; el autismo afecta a muchas partes diferentes del organismo de una persona y nuestro estudio demuestra que se pueden ver las alteraciones que provoca analizando el metabolismo y las bacterias intestinales".

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/huella/quimica/autismo/elpepusocsal/20100604elpepusoc_17/Tes

Patricia Suárez

Titán: Luna de Saturno

Titán es el satélite más grande de Saturno y el segundo satélite más grande del Sistema Solar. Fue descubierto el 25 de marzo de 1655 por el astrónomo holandés Christiaan Huygens y fue el primer satélite del Sistema Solar en ser descubierto tras los satélites galileanos de Júpiter. Titán posee un diámetro de 5150 km y es la única luna del Sistema Solar que cuenta con una atmósfera significativa. La presencia de esta atmósfera fue propuesta por el astrónomo español Josep Comas y Solà en 1908nitrógeno y es rica en metano y otros hidrocarburos superiores. Precisamente su composición química se supone muy similar a la atmósfera primitiva de la Tierra en tiempos prebióticos. Las temperaturas de cerca de 90 K (-179,45 °C) deberían haber preservado un entorno muy similar al de la primitiva Tierra razón por la cual Titán ha sido objeto de un gran número de estudios científicos. La basándose en sus observaciones del oscurecimiento hacia el borde del disco del satélite. La atmósfera de Titán, densa y anaranjada se compone principalmente de sonda Huygens de la misión espacial Cassini/Huygens descendio en Titán el 14 de enero de 2005 y ha aumentado sustancialmente nuestro conocimiento de Titán.

DESCUBRIMIENTO:

Christiaan Huygens descubrió en 1655 el mayor de los satélites de Saturno y le dio el nombre de Luna Saturni. Huygens publicó este descubrimiento así como sus observaciones de los anillos del planeta en una obra titula Systema Saturnium publicada en 1659. El nombre de "Titán" y los otros siete satélites de Saturno conocidos por John Herschel (hijo de William Herschel) proviene de su publicación en el año 1847 de sus observaciones sobre Saturno donde sugería los nombres de los titanes, hermanos y hermanas de Crono (el nombre griego para el dios romano del tiempo Saturno) como un método más efectivo para nombrar a los satélites de Saturno que hasta entonces se designaban por numerales romanos siguiendo el orden de proximidad al planeta.

NOTICIA:

En el satélite Titán del planeta Saturno se detectaron indicios de vida, según informaron científicos de la NASA. Las conclusiones acerca de la existencia de formas primitivas de vida biológica en Titán se basan en el análisis de los datos obtenidos por la sonda norteamericana Cassini, de los cuales se desprende que estas formas de vida respiran el hidrógeno presente en la atmósfera de Titán, igual que los organismos vivientes en la Tierra respiran oxígeno. Los científicos no descartan que se trate de una forma absolutamente nueva de vida biológica, en todo punto distinta de la que se da en nuestro planeta.

He puesto esta noticia por propia curiosidad, ya que ayer, fui de visita al observatorio de Barcelona (en el Tibidabo) a ver Saturno y nos hablaron de este satélite tan curioso i particular.

http://spanish.ruvr.ru/2010/06/06/9185541.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Tit%C3%A1n_(sat%C3%A9lite)#Descubrimiento

Artur Rivera

Un excés de matèria grisa impedeix concentrar als adolescents

Un excés de matèria gris al cervell impedeix als adolescents concentrar a diferència del que passa en adults, segons un estudi publicat al Journal of Neuroscience. El cervell dels joves continua desenvolupant moltes vegades fins ben entrats els vint anys, és a dir, que el procés dura molt més del que es pensava fins ara.

 

"Moltes vegades els resulta difícil als adolescents prestar atenció a classe sense que vaguin les seves ments", ha explicat la doctora Iroise Dumontheil, de l'Institut de Neurociència Cognitiva de la University College de Londres, que ha participat en aquest estudi.

 

"Els joves no tenen, però, la culpa de no poder concentrar-se i de la facilitat amb què es distreuen. Això té a veure amb l'estructura dels seus cervells. Els adolescents no tenen les mateixes capacitats mentals que els adults", ha assenyalat Dumontheil.

 

 

Utilitzant escàners de ressonància magnètica, els científics d'aquest institut observar l'activitat de diversos adolescents mentre intentaven resoldre un problema fent cas omís de coses que podien distreure'ls. Els experts van detectar llavors un nivell inesperat d'activitat en el còrtex prefrontal, zona del cervell involucrada en la presa de decisions i en tasques de divers tipus, el que indica que el cervell funciona de manera menys eficaç que en els adults.

 

"Sabíem que el còrtex prefrontal dels nens funcionava de manera caòtica, però no que aquest funcionament caòtic pogués continuar fins ben entrats els vint anys d'edat i al començament dels trenta", ha assenyalat la doctora. Segons Dumontheil, aquest descobriment indica que l'envelliment de l'individu i la conseqüent disminució de la matèria gris del cervell permet una major concentració en les tasques.

Guillermo Ballester

Els peixos més 'lletjos' tenen un esperma de millor qualitat

Un estudi realitzat per científics del Centre de Biologia Evolutiva de la Universitat d'Austràlia Occidental revela que els peixos menys atractius compten amb una millor qualitat d'esperma, ja que els exemplars més vistosos 'inverteixen' en la seva aparença en detriment de la seva fertilitat.

Per arribar a aquesta conclusió, els científics van analitzar el comportament dels peixos de l'espècie 'guppy' o peix milió (Poecilia reticulata), que es caracteritzen per la seva alta promiscuïtat i reproducció, i van descobrir que els mascles menys atractius tenien un millor esperma a l' contrari que els més exuberants, segons informa la BBC.

 

En l'aparellament, els peixos guppy mascles solen dur a terme comportaments que van des d'un seguici - una mena de dansa ritual -, fins a un aparellament 'furtiu' o no consensual. En comparar les variacions genètiques dels exemplars amb les conductes que tenien, els experts van trobar notables diferències.

 

Així, els mascles que preferien dur a terme l'aparellament 'furtiu' eren menys cridaners i estaven menys ornamentats que els que realitzaven seguicis per aparellar-se. No obstant això, els exemplars menys atractius tenien millor qualitat d'esperma.

 

 Segons el professor Jonathan Evans, que va dirigir la investigació, aquesta troballa "dóna suport a la teoria de la competició de l'esperma, perquè revela que hi ha una compensació entre l'atracció sexual i el desgast ejaculatori". És a dir, que l'avantatge reproductiva dels mascles més atractius "potencialment podria quedar contrarestada per la pobra execució del seu ejaculació", afegeix.

Guillermo Ballester

Barcelona presenta la primera casa solar intel ligent que genera més energia de la que consumeix

L'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) ha dissenyat una casa solar intel ligent amb la que vol aconseguir alguna cosa poc habitual en aquest tipus d'edificacions: que la gent visqui en elles.

El prototip, en el qual han treballat estudiants del IAAC, participarà del 17 al 27 de juny en el major concurs d'arquitectura sostenible del món, el Solar Decathlon, a Madrid, però la idea és que transcendeixi l'àmbit acadèmic i es comercialitzi a partir de juliol.

 

El prototip, en el qual han treballat estudiants del IAAC, participarà del 17 al 27 de juny en el major concurs d'arquitectura sostenible del món, el Solar Decathlon, a Madrid, però la idea és que transcendeixi l'àmbit acadèmic i es comercialitzi a partir de juliol.

 

En conjunt, la casa és capaç de produir 12 quilovats per hora, gairebé el triple del consum mitjà d'una casa de 80 metres quadrats, preveient un balanç sempre positiu al final de l'any, ja que aboca a la xarxa l'energia excedent i la rep quan les condicions climatològiques no li permeten produir. Eduardo Domingo, director de Nova Construcció d'Endesa a Catalunya, ha destacat la importància de "generar energia elèctrica el més a prop possible d'on es consumeix", objectiu que compleix de sobres la casa.

Una de les singularitats resideix en la fabricació. Segueix la tècnica dels Fab Labs, és a dir, els laboratoris de fabricació digital, amb aquest sistema es pot dissenyar des de un mòbil fins a una casa en el qual una màquina li dóna forma. En el cas de l'habitatge, la màquina va tallar digitalment les peces de fusta que es ensamblar. Això permet que l'estructura s'adapti al clima i la superfície on s'instal.

Guillermo Ballester

El vent i el sol modelen Mart

Els dos últims estudis sobre Mart han resolt 40 anys de misteri entorn dels casquets polars del planeta vermell. El descobriment d’una sèrie de clots en espiral a la superfície i d’un Chasma Boreal, un gran canó que talla el pol nord del planeta, evidencien un canvi climàtic desconegut fins al moment.

Segons la investigació duta a terme per un equip de la Universitat de Texas (EUA) encapçalat per Isaac Smith i John Holt, ambdues formacions s’atribueixen a l’acció conjunta del vent i el sol.

Fins ara s’havien apuntat moltes hipòtesis sobre quina seria la composició del planeta vermell, però estaven limitades a l’observació de la superfície. En aquesta ocasió els científics han utilitzat la informació recopilada per dos radars en òrbita capaços d’esbrinar la composició de les capes de dipòsits més profundes, per desxifrar així el model més probable.

A més, l’estudi ha revelat que la creació d’aquests clots es deu a la combinació de materials dipositats i a l’erosió produïda pel vent i el sol. Una vegada formats, aquests clots es van desplaçar cap als pols i es van elevar uns 600 metres d’altura al llarg d’un període de dos milions i mig d’anys.

En un segon estudi, el mateix equip va utilitzar la informació de l’Orbitador de Reconocimiento de Marte (’Mars Reconnaissance Orbiter’) per demostrar que la creació del Chasma Boreal es va deure -més que a cataclismes, desplaçaments de gel o fortes erosions- a processos de deposició a gran escala i a llarg termini.

Amb les dades obtingudes per radar, els científics són capaços de disseccionar la capa de gel en diverses parts, com si fos una ceba.

A partir de la informació demanada, alguns investigadors suggereixen que aquestes formacions podrien haver sorgit per la calor volcànica del planeta que va fondre les capes més profundes del bloc de gel. D’altres, tanmateix, apunten que aquestes formacions, incloses les depressions espirals, van sorgir a partir de forts vents polars, anomenats ’katabatics’, que van tallar el canó o aquestes formes en el gel.                          Pol Mas

L'augment del nombre de meduses es causat per la sobreexplotació pesquera i vertits

 

La proliferació massiva de meduses no té relació amb la temperatura de l'aigua però sí amb els abocaments de contaminants i la sobreexplotació pesquera dels seus depredadors (els túnids o els seus competidors d'aliment, com les sardines o els seitons). S'ha descartat que la temperatura tingui a veure amb aquest fenomen que tant alarma a l'estiu al banyistes del Mediterrani espanyol. Per exemple, en els caladors de Namíbia es va comprovar com la sobreexplotació pesquera eixuga als competidors de les meduses: mentre en els anys 50, els pescadors del país africà trobaven en les seves xarxes una medusa per cada tres peixos, en els 80, dècada en la qual van haver de tancar, la proporció va ser de 10 meduses per peix. A nivell mundial aquesta proliferació també està molt associada als abocaments de determinats contaminants, que es tradueixen en un excés de nutrients per les meduses. L'efecte és com si s'abonen les plantes. Dacha Atienza, que participa en una investigació sobre les meduses a les costes catalanes, ha explicat que és impossible predir la situació per al proper estiu. A les costes catalanes, s'ha investigat la presència d'aquests escifozous des del 2000 i s'ha vist que hi ha períodes cíclics. S'ha comprovat que un és de pujada i un altre de baixada, però és insuficient per saber on som ara. Cal investigar més en el temps, i veure més cicles, per aventurar-se en les prediccions. El que sí es pot afirmar, és que des del 2000 fins al 2010, el pitjor any de meduses al litoral català va ser el del 2006.

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/06/03/ciencia/1275563845.html

Narcís Homs