Salut/Medicina

L'apnea del son augmenta el risc de tenir tumors malignes i morir a causa d'un càncer

Després de realitzar un estudi durant 22 anys a més de 1500 persones, l’Hospital Clínic de Barcelona presentarà demà els seus resultats a Califòrnia en els que demostra que l’apnea del son, que sempre s’ha associat a problemes cardiovasculars o neurocognitius, també comporta un major risc d’aparició de tumors malignes i augmenta la mortalitat per càncer. Això és degut a la falta contínua d’oxigen (hipòxia) durant les interrupcions del son. És una malaltia que afecta un 5% de la població, tan a adults com a nens, i només és tractada en el 30% dels casos.

Abans de fer l’estudi amb persones es va fer amb ratolins i va donar els mateixos resultats. Es va demostrar que la interrupció intermitent de la respiració està relacionada amb la proliferació de cèl·lules melanoma i un augment del creixement tumoral.

Els resultats d’aquesta anàlisi formen part d’uns estudis que s’han presentat avui al congrés de la ATS i han demostrat que el risc de mortalitat per càncer es duplicava en els pacients que tenen apnea i el multiplica per cinc en els que el trastorn és greu.

Tal i com ha dit el doctor Josep Maria Montserrat, pneumòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona: Això no vol dir que el tractament de l’apnea millori el pronòstic o l’evolució de manera positiva dels càncers, però sí que ajudarà a evitar riscos.

És per això que actualment els pneumòlegs estan treballant en això, en la investigació de mesures per evitar la mortalitat per càncers i millorar la vida de les persones.

 

Gemma Borràs

http://www.larazon.es/noticia/3595-las-apneas-del-sueno-aumentan-el-riesgo-de-padecer-tumores-y-de-morir-por-cancer

Cannabis, Farmacs

He estat observan les grafiques resultats i informació de la relació del cannabis i els seus farmacs. En el diari el mundo hi torbem un estudi fet a Galicia del consum de dorgues alcohol, tabac i cannabis i la relacio en el consum de farmacs, després fa una igualtat de autoconsum de dorgues i farmacs en la epoca universitaria.

Estem parlant sobretot de farmacs que podem conseguir a una farmacia sense cap recepta; analgésics, ansiolítics y sedants.

Hem de tenir en compte que les característiques dels usuaris de cannabis podrien ser diferents a les dels joves que beuen alcohol i tabac, per això al final de l'investigació separen els consumidors de cannabis amb els que no.

La questio ve quan que incita a que perque la majoria d'autors estan d'acord que el consum de medicaments és una altra forma de policonsum de drogues llavors que dona el consum a que, els farmacs al consum de drogues o les drogues al consum de farmacs. Estem parlant de casos per exemple de una ansietat.

També em de mirar si el farmac arriva a ser dorga, per la facilitat que les podem obtenir, el baix preu, també veiem  el factor sociològic sembla influir en aquesta major automedicació entre els universitaris. Segons mostra l'estudi, els alumnes que viuen fora de casa durant l'època universitària tenen un consum de fàrmacs un 35% superior als que viuen amb els pares.

Les dones consomeixen un 70% més que els homes, ja sigui per el dolor menstrual

Arribem a la conculsio que els farmacs han arribat a ser un droga legal com l'alcohol i el tabac.

Llavors tinc un dilema perquè llavors quin dels dos consums es millor perque el cannabis també te propietats curatives i dels dos podem tenir un autoconsum i finsitot el medicament al tenir acces ilimtat a ell i legalment facilitat el autoconsum.

Aquet enllaç te feta l enquesta i un video informatiu.

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2011/09/22/noticias/1316709482.html

Gerard Lorente Cleveland

Els militars veterans poden desenvolupar encefalopatia traumàtica crònica

Els cervells de quatre soldats nord-americans morts han servit per detectar les conseqüències a llarg termini d’un traumatisme cranioencefàlic causat per la ràfega de vent d’una explosió. Aquests combatents van patir problemes de memòria, pensaments suïcides, agressivitat i demència.

Una explosió emet ràfegues de vent de fins a 530 quilòmetres per hora. Amb només una detonació, i no només amb l’ona de xoc, els militars pateixen traumatismes cranioencefàlics que comporten altres conseqüències a llarg termini que fins ara es desconeixien.

Els científics han realitzat el primera anàlisi neurodegeneratiu del seu teixit cerebral i han comparat els resultats amb les mostres de tres futbolistes amateurs i d’un lluitador professional, ja que el trastorn de la CTE s’acostuma a diagnosticar a esportistes amb repetitius traumes cerebrals.

En els experiments realitzats, l’equip va observar com durant els primers estadis de l’encefalopatia traumàtica crònica, la proteïna tau abundava de forma anormal en els entramats neuronals i glials del cervell. La descompensació d’aquesta molècula comporta problemes de memòria, pensaments suïcides, agressivitat, demència, i eventualment la mort cel · lular al cervell.

La mateixa situació es va repetir en el model animal amb ratolins desenvolupat en laboratori. Els rosegadors van rebre explosions que també van provocar lesions cerebrals traumàtiques. 

A més, els teixits lesionats van mostrar moltes similituds amb els del cervell dels militars veterans. Els ratolins també van tenir problemes d’aprenentatge i de memòria. No obstant això, els individus que van tenir el cap immobilitzada durant l’exposició van tenir menys problemes.

Aixó no és una història de mortalitat més.

Imagina que un infant de la teva família mort. Imagina que ha mort per una causa que es podria haver evitat fàcilment. Aquesta és la situació de milers d’infants en tot el món, encara que el missatge a perdut força a causa de repetir-ho una vegada i una altre. Però la realitat està davant de nosaltres: dos terços dels menors que moren en el món són víctimes d’enfermetats infeccioses que es podrien haver previngut.  

En el món moren 7,6 milions de nens, cada any, que encara no han arriben a fer els cinc anys. La  meitat d’aquestes morts es produeix a cinc països: Índia, Nigèria, Paquistàn, República del Congo y China. Dos de les causes principals de les morts infantils en el món són els naixements prematurs i la neumonia.

Com a única bona notícia que publica la revista britànica “Tha Lancet”: la mortalitat infantil ha disminuït un 26% des de l’any 2000, que van haver-hi 9,6 milions de morts. Pocs països podran complir el quart dels Objectius del Mileni que vol reduir dos terços les morts dels menors de cinc anys abans del 2015.

Objectius del Mileni

Fins ara la mortalitat per VIH, tètanus y xarampió s’han reduït el suficient com per complir aquets objectius. L’objectiu de les Nacions Unides és disminuir un 4,4% però en la última dècada només ha sigut d’un 2,6%.

Per poder arribar a l’objectiu serà necessari reforçar la lluita en dos terrenys ben definits: preveure i tractar les malalties infeccioses com la pneumònia, diarrea i malària, i millorar l’atenció al embaràs i part per poder reduir els naixements prematurs. Les dos cinquenes parts de les morts infantils registrades en 2010 es van produir en el primer mes de vida.

Àfrica registra la meitat de les morts de nens en el món, seguit d’Àsia, que té un terç de les morts menors de cinc anys. Al continent negre les infeccions van ser la primera causa ( allà moren el 95,7% dels nens víctimes de la malària en el món y el 89,5% que moren per el VIH), al sud-est asiàtic els problemes natals encapçalen el ranking. 

 

Andrea Amador Babiano

S’aprova el primer medicament contra la sida

Científics dels Estats Units aproven el primer medicament per prevenir la infecció del virus d’immunodeficiència adquirida (VIH), causant de la SIDA.

 

El medicament que han aprovat rep el nom de Truvada. Segons els experts, el consum d’aquest medicament ajudaria a prevenir les infeccions a es persones sanes amb alt risc de contraure el virus que causa aquesta malaltia.

 

Tot i així, cal destacar, que com tots els medicaments aquest també té afectes secundaris com nàusees, diarrea, mal de cap, erupcions cutànies, problemes renals, problemes ossis o augment de l’àcid làctic de la sang.

 

Si s’aprovés la comercialització d’aquest medicament com a fàrmac per la prevenció del virus del VIH, marcaria un moment molt important en la nostra societat ja que portem més de tres dècades lluitant contra aquesta malaltia.

 

- http://www.thewellproject.org/es_US/Treatment_and_Trials/Anti_HIV_Meds/Drugs_at_a_Glance_Truvada.jsp

- http://www.lavanguardia.com/salud/20120511/54292751606/expertos-eeuu-recomiendan-primer-medicamento-para-sida.html

 

 

Maria del Mar Ferran

1r Batxillerat A

Adolescents amb cansament crónic

 

El síndrome de Cansament
Crònic és una malaltia greu i complexa.
Es caracteritza per un cansament intens físic i mental, que encara que es
reposi no desapareix i que empitjora si es fa alguna activitat física o mental.
Per tant aquesta malaltia obliga a
reduir totes les activitats de la vida diària.

Alguns pacients de Síndrome de Cansament Crònic
(SFC) pateixen entre altres síndromes debilitat a les cames, dolors musculars i
articulars, deteriorament de la memòria, falta de concentració, intolerància als
olors, insomni, etc.

Encara es desconeix la causa del Síndrome de
Cansament Crònic (SFC) però alguns estudiosos creuen que les infeccions, la
resposta autoimmune i els agents tòxics o les substàncies químiques, poden
desencadenar la malaltia inclòs a dosis considerades de seguretat per a la
majoria de la població. El que acaba produint poca activitat en front a certs
estímuls, essencialment virals o tòxics, i desencadena una alteració dels
sistemes immunològics, endocrinologies i neurològics del cos que poden quedar
afectats per sempre.

Així doncs el Síndrome de Cansament Crònic
(SFC) pot afectar de manera progressiva al sistema immunitari, el neurològic,
el cardiovascular i l’endocrí. I es caracteritza perquè causa fatiga severa,
febre o febrícula, son, intolerància a la llum, al so i als canvis de
temperatura, dolor muscular i a les articulacions, sensibilitats químiques
múltiples, estat gripal permanent, faringitis crònica, pèrdua de la
concentració i memòria, desorientació espacial, intolerància a l’estirés emocional,
a l’activitat física…

A l’hospital del Vall d’Hebron s’ha detectat varius casos d’adolecents amb síndrome de Fatiga Crònica.

Hi ha el cas concretament d’una noia l’Alba
de 16 anys que es una estudiant d’ESO de Girona que desprès de tenir una otitis
i una faringitis ara té la malaltia del Cansament Crònic i no pot estudiar, fer
exercici físic, ni dormir.

Aquesta malaltia afecta sobretot a les dones
(90%) el 2% de la població femenina entre els 20-50 anys, ara també comença
afectar a les adolescents.

L’ Alba volia estudiar la carrera de veterinària
i no podrà. Corria una hora diària i ara no pot ni fer una volta a l’illa de
cases. Els caps de setmana feia 30 o 40 km en bicicleta i ara nomes pot fer 10
minuts per pla. Jugava a “balonmano” i ara tampoc pot. L’únic que segueix fent
es muntar a cavall.

La seva vida s’ha transformat perquè no pot
fer allò que li agrada, i de moment aquesta malaltia no te cura. S’està
estudiant, investigant per trobar un medicament que els curi.

http://www.lavanguardia.com/vida/20120510/54291393224/adolescentes-fatiga-cronica.html

http://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADndrome_de_fatiga_cr%C3%B3nica

http://www.institutferran.org/fatiga_cronica.htm

Júlia Ruiz Batlle

 

La nanotecnologia en la lluita contra el càncer

Els avenços de la nanotecnologia han permès a un equip d'investigadors de la Universitat de Harvard fabricar un robot diminut ple de fàrmacs i molècules. Aquest petit autòmat està fet de material genètic i és capaç alliberar la seva càrrega en les cèl·lules canceroses, a les quals pot fins i tot "ordenar" que s’autodestrueixin.

Inspirada en els mecanismes naturals del nostre sistema immunològic, aquesta tecnologia podria utilitzar-se per tractar diverses malalties. El robot actua com una càpsula que conté els fàrmacs necessaris per tractar la cèl·lula objectiu, amb les seves dues meitats unides per una frontissa i tancades per unes molècules capaces de reconèixer cèl·lules diana. En arribar al seu destí, les dues meitats de la càpsula s'obren per alliberar la seva càrrega, que pot consistir en fàrmacs o en molècules capaces d'interaccionar amb receptors específics de la superfície de les cèl·lules i modificar el seu comportament. Els investigadors han emprat aquest sistema per enviar “instruccions” a diferents tipus de cèl·lules canceroses que provoquen leucèmia i limfomes. En ambdós casos aquest senyal, que s'envia mitjançant fragments d'anticossos, activa el suïcidi cel·lular, un mecanisme habitual i natural pel qual s'eliminen les cèl·lules anormals o envellides.

Aquestes molècules, per desgràcia, no tenen la capacitat d’eliminar una gran quantitat de cèl·lules alhora, de manera que no es podrà suprimir l’activitat cancerígena de manera natural. Aquesta, per tant, serà la tasca dels nanoautòmates.

Els científics, que han publicat els seus resultats a Science, han indicat l'enorme avenç que suposa el desenvolupament d'aquesta tecnologia, que encara que no és el primer robot de DNA que s'inventa, presenta nombrosos avantatges respecte als anteriors, ja que és el primer que permet de manera eficaç combatre el càncer.

Aquesta és una gran notícia, que personalment em dóna esperança. El càncer és una malaltia molt perillosa, i és necessari trobar totes les maneres possibles de combatre’l.

Víctor López

Operen amb èxit un fetus amb atrèsia bronquial

Eduard Gratacós, cap del Servei de Medicina Maternofetal de l'Hospital Clínic, Josep M. Jiménez, responsable de la Unitat de Cardiologia Fetal del mateix servei, Montserrat Castañón, cirurgiana pediàtrica, i Julio Moreno, neonatòleg, ambdós de l'Hospital Sant Joan de Déu, han presentat una tècnica quirúrgica pionera que utilitza l'endoscòpia respiratòria per desobstruir el bronqui afectat del fetus afectat per atrèsia.

La artresia és una malaltia congènita que produeix una absència de l'arbre respiratori alveolar en un dels bronquis principals que connecten el pulmó amb la tràquea, a causa d'una malformació. L'absència d'aquest intercanvi de líquids origina una acumulació de les secrecions, que provoca que el pulmó s'inflami, actuï com un tumor i presioni la resta d'òrgans del fetus fins a provocar fallada cardíaca.

La innovació de la tècnica quirúrgica presentada avui rau en la utilització, per primera vegada al món, de l'endoscòpia traqueal per arribar al punt en què el bronqui fetal està obstruït, perforar en aquell punt i connectar-ho a l'arbre bronquial que hi ha a sota. Tractant-se d'un fetus amb aquesta malformació, els especialistes van pensar que aquest tractament podria revertir el procés de compressió pulmonar que presentava, donant-li possibilitats de sobreviure fins a ser operat després de néixer. Van informar als pares i aquests van estar d'acord en córrer el risc.

La intervenció es va dur a terme a les 26 setmanes de gestació, quan el fetus tenia un pes aproximat de 800 grams. Els cirurgians van introduir un fetoscopi a la tràquea del fetus, que els va permetre veure l'obstrucció del bronqui, ho van perforar i varen connectar els bronquis obstruïts superiors amb els inferiors. Després de la intervenció, l'embaràs va seguir el seu curs normal i onze setmanes després el nadó va néixer a les 38,6 setmanes a l'Hospital Sant Joan de Déu.

La nena, que va pesar en néixer 2.540 grams, no va requerir reanimació inicial i només presentava una insuficiència respiratòria lleu. Tretze dies després del part va ser sotmesa a la intervenció definitiva en el mateix hospital, en el curs de la qual els cirurgians li van extirpar els lòbuls pulmonars danyats durant la vida fetal per la lesió bronquial. El lòbul superior s'ha expandit i ha compensat la funció dels altres dos. En l'actualitat la nena, que té 16 mesos, porta una vida normal i només ha de seguir controls rutinaris.

S'aconsegueix separar amb èxit dues bessones siameses, la Marta i la Núria, per primera vegada a Catalunya

Després de 6 hores d'operació i amb la col·laboració de més de 30 especialistes (anestesistes, cirurgians, infermeres...) s'ha aconseguit separar amb èxit per primera vegada a Catalunya, a l’Hospital Vall d’Hebron, dues bessones siameses, la Marta i la Núria, unides per l'abdomen.

Aquest tipus d'operacions tenen un índex de supervivència molt baix, per això la mare no volia sentir a parlar d'estadístiques. Afirma que tenir-les és el millor que li ha passat i que és un miracle que finalment tot hagi sortit bé,

Va saber que serien siameses quan estava de 12 setmanes. Li van recomanar que avortés i tot i així va decidir tirar endavant amb l’embaràs ja que li van dir que hi havia una possibilitat de que tot anés bé perquè només estan unides per un òrgan vital, el fetge. En el moment del naixement li van fer una cesària planificada per garantir la supervivència de les dues i evitar complicacions. Diu que van ser molts durs els primers mesos: banyar-les, donar-los el biberó... A més a més, li feia por el que pensés la gent i quan estava a un bar i ploraven se les emportava a casa per tranquil·litzar-les enlloc de fer-ho al carrer.

Les va criar ella tota sola. Ara tenen 7 mesos i per fi han aconseguit tenir la independència que té qualsevol persona. Minuts més tard de l’operació ja ploraven, però no pel dolor, sinó perquè es trobaven a faltar. Quan estan una al costat de l’altra es calmen. 

 

Gemma Borràs

http://www.ara.cat/societat/siameses-barcelona-vall_d-hebron_0_666533454.html

http://www.antena3.com/videos-online/noticias/ciencia/marta-nuria-eran-siamesas-que-sometieron-operacion-barcelona_2012031900059.html

http://www.laverdad.es/murcia/rc/20120319/sociedad/separadas-exito-siamesas-unidas-201203191340.html

Cada cèl·lula del nostre cos sap quina hora del dia és

“Som animals subjectes a la rotació de la Terra, és una cosa de la qual no podem escapar. Cada cèl·lula del nostre cos sap quina hora del dia és i, quan aquest mecanisme es fa malbé, les conseqüències poden ser nefastes”. Explica el senyor Salvador Aznar Benitah, que s’encarrega d’investigar qué passa quan el nostre rellotge biològic es desorienta.

 

En una de les darreres investigacions s’ha demostrat en ratolins que les cèl·lules mare que regeneren la pell estan regulades per un cicle diari.

 

Segons el Sr. Salvador Aznar Benitah, entrevistat pel diari La Vanguardia, les persones som molt semblants als ratolins. Òbviament som diferents pel que fa les capacitats cognitives, però diu que en qüestions de fisiologia som molt iguals. S’ha comprovat que les cèl·lules mare de la pell humana són regulades per un cicle diari de la mateixa manera que passa amb les cèl·lules mare de la pell dels ratolins.

 

El Sr. Salvador Aznar Benitah les cèl·lules mare que regeneren la pell estan molt poc actives, com adormides durant el matí i les hores centrals del dia, però per la tarda es divideixen per tal de regenerar el pell.

 

Cal evitar que la divisió de les cèl·lules es digui a terme durant les hores de màxima radiació solar ultraviolada ja que pot comportar mutacions. També hauríem d’evitar els raigs UVA, a qualsevol hora. Tot i així cal destacar que som una societat obsessionada en la aparença física i hi ha moltes persones que estan exposades a aquests raig per aquest motiu.

 

Segons explica el Sr. Salvador Aznar Benitah existeix alguna relació entre l’anomenat rellotge biològic i el càncer ja que l’activitat de moltes hormones està relacionada amb els ritmes cardíacs. Això poy explicat que el fet de desajustar el rellotge biològic augmenti el risc de càncers relacionats amb les hormones com el càncer de mama o de pròstata.

 

Finalment el Sr. Salvador Aznar Benitah explica que actualment s’està investigant per tal de poder aprofitar el rellotge biològic per poder millorar el tractament dels càncers. Els oncòlegs saben, per experiència, que alguns fàrmacs són més eficaços si s’administren pel matí i altres ho són més si són administrats per la tarda.

 

http://www.lavanguardia.com/vanguardia-de-la-ciencia/20120213/54253929666/cada-celula-de-nuestro-cuerpo-sabe-que-hora-del-dia-es.html

 

Maria del Mar Ferran

1r. Batxillerat A

Sultan Kosen; l'home més ALT del MÓN

SULTAN KOSEN, l’ home més alt del món (2,47 metres) per fi ha deixat de créixer després d’un tractament realitzat al “Centro Médico de la Universidad, Virginia”. Aquest tractament va ser dirigit per la endocrinóloga Mary Lee Vance.  

Sultan Kosem, té acromegàlia. L’acromegàlia és  una síndrome que resulta quan la hipòfisi produeix l'hormona del creixement (HC) en excés després del tancament del cartílag de creixement en la pubertat. L'acromegàlia més comunament afecta els adults de mitjana edat, i pot comportar, desfiguracions greus, greus complicacions, i la mort prematura si no es controla.

Fins i tot la endocrinòloga Mary Lee Vance va dir textualment: “Su esqueleto, senzillament, no puede sostenerlo”.

Atès que el tumor en la glàndula pituïtària s'havia propagat a àrees del seu cervell en les quals no es podia realitzar una cirurgia tradicional, Jason Sheehan, va efectuar una radiocirugía amb rajos gamma a l'agost de 2010.

El tractament que proporcionem a la Universitat de Virgínia ha detingut la producció excessiva de l'hormona del creixement i ha parat el creixement del tumor mateix. Sheehan afirma que si  SULTAN KOSEN hagués seguit creixent "la seva vida estaria en perill”.

 

Patricia Torné

1er Batx –A

Per a més informació:

Acromegàlia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Acromeg%C3%A0lia

http://www.tiempopyme.com/despachos.asp?cod_des=113322&ID_Seccion=137

Baluh, una aplicació per a la comunicació per persones amb TGD

S’ha creat una nova aplicació per millorar la comunicació amb nens autistes. Un informàtic d’Esplugues de Llobregat, Josep Martínez ha estat el creador d’aquesta, tot i utilitzant la tecnologia tàctil dels telèfons mòbils. 

Actualment, el sistema està disponible per aparells de l’entorn de la marca Apple ja que són els més fiables y els que no ocasionarien problemes.

 En Josep Martínez ha bautitzat aquesta aplicació amb el nom “Baluh”. Els usuaris d’aquest programa poden escollir entre 4.000 pictogrames amb les quals poden comunicar-se amb el seu entorn.

Aquest sistema substitueix els típics llibres tradicionals que utilitzen les persones que pateixen problemes al parlar. Es un programa que es pot personalitzar  per cada usuari ja que es poden incloure pictogrames específics. 

En el dispositiu el malalt pot escollir i combinar més de 100 imatges (Hi han imatges com una persona bevent aigua, una d’altre menjant fruita…) que a partir d’aquestes imatges el tutor del pacient o el pare pot crear un llibre personalitzat per millorar la comunicació de l’afectat.

La finalitat que té en Josep Martínez es facilitar la comunicació i permetre tenir una “conversació amb fluïdesa” amb un entorn àgil i fàcil. Però, tenint en compte que “Baluh” millora la facilitat de comunicació, NO SOLUCIONA EL PROBLEMA. 

Per a més informació: http://blog.baluh.org/

Entrevista amb el pare: http://www.lavanguardia.com/vida/20120229/54260655000/al-final-te-das-cuenta-de-que-el-diagnostico-no-va-cambiar-a-tu-hijo.html

Patricia Torné

1r Batx. A

Descobreixen a Xile una molècula metàl•lica que detecta el càncer ràpidament

Un grup de científics xilens van crear un compost elaborat a força de reni, un metall que s’obté del coure, que és capaç de detectar i atacar les cèl•lules cancerígenes, que, segons els responsables de l’estudi, faria més fàcil el diagnòstic de la malaltia.
La investigació, desenvolupada pel departament d’Enginyeria Molecular i Química Supranuclear de la Universitat Andrés Bell de Santiago de Xile, va descobrir que el compost reacciona sobre les cèl•lules tumorals, destruint-les i tenyint-les d’un color vermellós, sense afectar les estructures benignes.

La idea de provar les possibles aplicacions mèdiques del reni va sorgir en 1999 a partir d’una investigació que estudiava la utilitat d’aquest metall per a la fabricació de cel•les d’energia solar. Va ser llavors quan el doctor en bioquímica de la Universitat Andrés Bell, Rodrigo Ramírez, va descobrir que la molècula de reni té propietats que absorbeixen la llum ultraviolada i emeten fluorescència vermella.
Van aprofitar aquesta senyal per fer les proves amb cèl•lules cancerígenes i va funcionar perquè el compost va entrar en les membranes de les cèl•lules cancerígenes i, en un període de 24-48 hores, va emetre fosforescència vermella i es va pegar en un 80 % sense tocar les cèl•lules sanes.

Arratia confia que, en un període de dos anys, es pugui desenvolupar un “kit de diagnòstic ràpid de càncer", que podria "substituir" la biòpsia, la tècnica de diagnòstic més utilitzada en l’actualitat, que consisteix a analitzar una mostra de teixit humà. Amb una mostra de sang podríem observar la mostra en un microscopi i en 48 hores saber què grau d’intensitat de càncer té el pacient d’acord amb el contrast de les llums vermelles que ofereix
Aquesta propietat seria, segons Arratia, una alternativa "viable" a la quimioteràpia, que, en l’actualitat, ataca tant a les cèl•lules cancerígenes com a les sanes i afebleix, d’aquesta manera, l’organisme dels pacients.

 

Diana Castillón

Las personas con enfermedades raras tienen dificultades para recibir tratamiento por los recortes

Son una minoría, pero tienen el mismo derecho que el resto de los ciudadanos a recibir una atención adecuada en todo el territorio. Pero, desde hace algún tiempo, las cosas no son así debido a los recortes económicos : las personas  que padecen alguna  enfermedad rara están teniendo "serios" problemas para recibir su tratamiento habitual. Y, para muchos, esos tratamientos son vitales.

Así lo señala un análisis realizado por  (la Federación Española de Enfermedades Raras),  el cual esmenta que el 43% de las personas que han participado en el informe (127 asociaciones, 146 usuarios y 446 consultas en el servicio de atención de esta federación) asegura que ha tenido dificultades para recibir su tratamiento habitual en el último año y el 39% ha sufrido recortes reales en el suministro de su terapia. Entre las principales barreras, se encuentran las dificultades para obtener los fármacos que forman parte de su tratamiento, el acceso a la rehabilitación o la ausencia de respuesta a solicitudes para tratamiento en unidades de dolor.

Se estima que 3 millones de españoles tienen una enfermdad poco frecuente  en España.  A las enfermedades raras se les puede atribuir el 35% de las muertes de los niños menores de un año.

El Observatorio de Enfermedades Raras indica que el 37% de las personas encuestadas y el 52% de las asociaciones de pacientes están sufriendo un significado deterioro en la asistencia sanitaria, así como en las prestaciones sociales, a causa de la crisis en la sanidad pública. De hecho, las asociaciones de pacientes afirman que han tenido que suprimir servicios  como el de orientación o el de atención psicológica (34%). Y un 28%, el de rehabilitación. Esto se debe a que 65% de las asociaciones de pacientes ha tenido que reducir personal: un 30% trabajadores sociales y un 33%, psicólogos.

Agencias prohíben los rayos UVA a sus modelos para evitar el cáncer de piel

Las agencias de modelos más prestigiosas de Londres  como Next, Elite, Premier Model Management y Storm han emprendido una iniciativa llamada NO SUNBED POLICY   para concienciar a la gente de los  de peligros  los rayos UVA . El primer paso hecho por estas agencias  ha sido dar la orden estricta a sus representados para que no se bronceen en estas cabinas. En este problema se encuentran numerosos famosos entre destacar:Kate Moss , Cindy Crawford .

La finalidad de esta acción es que los modelos que desfilen en la pasarela luzcan una piel blanca y la gente coja consciencia de que lo que se lleva es el color natural de la piel de cada uno, que se puede estar guapo o guapa igualmente. Aún así,  en caso que sea necesario para los modelos estar morenos o características simliares , no se prohíbe la aplicación de autobronceador o maquillaje corporal.

Todo esto ha surgido a partir de los últimos estudios, publicados en el diario británico The Daily Mail , en los que se asegura que el uso de cabinas de rayos UVA antes de los 35 años incrementa en un 75% la posibilidad de la aparición de un melanoma o cáncer de piel .

Farmacies en un xip

La idea futurista de que microxips podrien ser implantats a sota la pell de pacients per controlar la segregació de medicaments ha fet un pas endavant.

Els científica dels estats units han estat provant un tipus de xip com aquest en una dona amb osteoporosis. El xip va ser inserit a la seva cintura i es controlat per control remot.

 Una prova clínica va demostrar que el xip podia administrar la dosi correcta i que no hi havia cap tipus d’efectes secundaris.

Aquesta innovació ha estat discutida a la trobada anual de l’associació de avenços científics a americà (AAAS). Un dels dissenyadors, el Professor Robert Langer del institut de Tecnologia de  Massachusetts (MIT) va dir que aquest nou dispositiu “obria fascinants nous camins per a la ciència”.

“ Literalment podries tindre una farmàcia en un microxip” va dir “ Aquest estudi ha usat el dispositiu per tractar la osteoporosis. Però hi ha moltíssimes altres aplicacions que enfocades amb l’us d’aquest microxip podria millorar els resultats de tractament amb enfermetats com la esclerosi múltiple, o per el càncer.”

El corazón artificial de Eufemio:

Adjunto aquesta aclaració sobre que és exactament això que s'anomena cor artificial i més o menys com funciona i les parts d'aquest, que es poden observar en la següent fotografia.

El dispositivo, llamado Incor, no sustituye al corazón entero, sino que es una turbina que complementa la función de bomba que realiza el ventrículo izquierdo, extrayendo sangre para llevarla a la aorta torácica con un flujo continuo.

Todo el sistema es intracorpóreo excepto un cable que sale por el abdomen y que está conectado a una unidad de control y a dos baterías con una autonomía de hasta 5 horas y media cada una.

En todo el mundo hay más de 5.000 personas con este tipo de dispositivo implantado, pero en España es un fenómeno reciente.

                                                                           Mariona Surís

La mort de l'Eufemio Garcia

M’agradaria donar-vos nova información sobre el article publicat fa uns dies: “Batecs a cop de bateria”. Resulta de l’Eufemio Garcia, l’home al que li van implantar el cor artificial, al cap de 24 hores d’haver-li donat l’alta va morir. Va perdre la vida com a conseqüència d’una arítmia. Era una cosa que ja li havia passat anteriorment, en la que el cor se li posava a 200 pulsacions i per això abans de donar-li l’alta, a part del cor artificial portava un desfibril·lador.

Els metges de l’hospital de Bellvitge, el van operar i tractar per colocar-li un cor artificial. Aquest dijous van donar a conèixer l’autòpsia. Nicolàs Manito, un dels responsables de la unitat de insuficiència cardíaca va senyalar: "Estamos ante una muerte por causa natural derivada de su enfermedad: tenía una insuficiencia cardíaca muy severa y sufría desde hacía tiempo arritmias ventriculares por lo que llevaba implantado, además del corazón artificial, un desfibrilador".

Tal i com va senyalar el senyor Nicolàs, la causa va ser natural, així que els metges descarten el mal funcionament del dispositiu que li va obrir les portes a l’esperança.

El cor artificial estava en perfectes condicions, segons l’autòpsia del cadàver,però no podia solucionar el problema del cor de l’Eufemio. La màquia no va ser capaç per si sola de mantenir en vida al pacient ja que es tractava d’un aparell de “recolzament” no de substitució total. La funció d’aquest era ajudar al bombeig de la sang que arriba dels pulmons al cor, per ser distribuïda per les artèries.

Els doctors van senyalar que l’Eufemio tenia una patologia cardíaca molt desenvolupada, sense possibilitat de accedir a un transplantament per problemes de salut. Per això se li va implantar el cor artificial, que ha portat durant 3 mesos i que li ha permès tenir una vida pràcticament normal, dormir estirat, caminar i això els metges ja ho consideren una millora.  Per això, tot i el que va passar amb aquest pacient, els cardiòlegs de Bellvitge creuen que el futur passa per aquest tipus de dispositius, que tenen un cost d’uns 100.000 euros. I el senyor Nicolàs va recalcar: "Hay que avanzar en el conocimiento del perfil de los pacientes y del funcionamiento de estas bombas porque son el futuro".

Webs d’interès:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Desfibril%C2%B7lador

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ar%C3%ADtmia

 

                                                                             Mariona Surís

Cor artificial tot un triomf

Explicare l'èxit que hi va haver al hospital de Bellvitge transcorregut el dia 23 de novembre, explicare aquet acontesiment ja que air va morir el primer home de Catalunya que portava un cor artifical.

Vanguardia:

 

"Barcelona. (EUROPA PRESS).- El hospital de Bellvitge, en L'Hospitalet de Llobregat ha implantado un corazón artificial de larga duración a un paciente con insuficiencia cardiaca avanzada que, cuatro meses después de la operación, hace vida normal en casa, un logro que se ha conseguido por tercera vez en España y por primera en Catalunya. El paciente es Eufemio, un hombre de 57 años que en 1999 sufrió un infarto de miocardio a raíz del cual está afectado por una insuficiencia cardiaca avanzada.

El enfermo no era candidato a un trasplante de corazón por diferentes problemas de salud, por lo que los médicos optaron por implantarle un corazón artificial a la espera de que se resuelvan las contraindicaciones del trasplante, aunque no descartan que se pueda mantener indefinidamente, en función de su evolución. La intervención se realizó el 23 de noviembre y el paciente recibió el alta unas semanas después y lleva una vida "mucho más cómoda y más segura", según ha explicado."

-Lo que no arrivo a entendre es com una màquina que sustituilla el cor una maquina que consisteix a realitzar les mateixes funcions que el cor, o sigui es una bomba que es només fa que bombejar. Arrivaria a entendre es que una màquina falli, entendira que fos problemes de bateria però esque va morir d'una ritimia, que jo sapiga una ritimia es que te les polsacións del cor variables i que una magina sigui variable doncs hem costa de creure.

En un altre article més complert expliquen que la màquina estava al ventricle esquerra llavors tenia que seguir el ritme sistólic i diastólic però es veu que la aritmia es una malaltia crónica, el primer cop (debut) això significa que es el primer cop que padeixes una malaltia crónica i que et tornara a passar llavors al següent cop que li va passar a la zona on hi havia el seu cor va morir. 

http://www.lavanguardia.com/salud/20120220/54257842368/bellvitge-corazon-artificial.html

 

Batecs a cop de bateria

Un article del diari la Vanguardia ens narra la vivencia de dues persones que viuen amb un cor artificial.

Eufemio García, de 56 anys, va tenir un infart massiu el desembre del 1996. El cor de l’Eufemio, que té una cicatriu enorme des d’aleshores, ja no el deixava ni dormir, “perquè si m’estirava, m’ofegava”. Ara porta un cor artificial que bomba la sang que li arriba dels pulmons cap a l’aorta, cosa que fa que no se li embassin i es pugui estirar del tot. Ja no ha hagut de tornar a dormir pràcticament dret. I fins i tot camina una estona, no deu passos com fins fa un parell de mesos. “I arreglo coses. Quan em canso, paro, però m’agrada arreglar coses”.

L’hi han implantat a Bellvitge, on els cirurgians i cariòlegs responsables de la unitat d’insuficiència cardíaca i transplantament han fet un pas en les situacions extremes amb què solen treballar i han col·locat el seu primer cor artificial autònom, cosa que a la llarga suplirà una part dels trasplantaments cardíacs.

Un cable que li surt de l’abdomen connecta l’aparell amb la petita consola de control i les bateries, que van en una motxilla. “Em duren cinc hores i me les canvio jo mateix. A la nit, m0endollo al corrent i no gasto bateria.  He d’anar alerta quan em giro, perquè la cicatriu per on surt el cable encara no la tinc del tot bé, però m’hi vaig acostumant. De moment, tampo no em puc dutxar, però em rento a l’antiga”, diu de broma l’Eufemio. Expolicia municipal de Castellar del Vallès que, ocasionalment, ajuda a cuidar del seu nét. I guanyador de temps de vida, “perquè abans que li implantessin e cor artificial li donaven tres mesos de vida, ja no podia més”, explica l’Amelia, la dona i assistent de l’Eufemio.

Tot i que per l’hospital de Bellvitge el cor de l’Eufemio és una fita, la pionera va ser Maria Cinta Barberà, la primera que va portar una màquina d’aquesta mena al pit, malgrat que s’havia d’estar a l’hospital i no podia viure a casa seva. Va ser el 2007, a l’hospital de Bellvitge, també. Durant quatre mesos ben llargs va viure connectada a les bateries que li alimentaven el cor artificial. I en només quatre mesos i mig, contradient el diagnòstic inicial, el cor se li va començar a recuperar. I li van retirar l’artificial.

A partir d’aquests dos punts de referència, els cardiòlegs calculen que entre el 20% i el 30% dels pacients en espera portaran un cor artificial.

 Webs d’interès:

http://epaper.lavanguardia.com/epaper/viewer.aspx

http://www.20minutos.es/noticia/414465/0/corazon/artificial/libro/

http://es.wikipedia.org/wiki/Coraz%C3%B3n 

                                                                    Mariona Surís

                                                                    1r Batx. A

                                                                    23-02-12