Salut/Medicina

Nou fàrmac provinent del verí de serp

Uns científics de la Universitat de Bath, al Regne Unit, dirigits per K. Ravi Acharya i amb la col·laboració d’altres Universitats, han desenvolupat un nou fàrmac utilitzant com a principal component el verí de la serp.

Aquesta recent investigació ha estat focalitzada en el tractament per al control de les altes pressions arterials i d’altres malalties cardíaques.

Encara que sembli un tema molt llunyà, les malalties cardíaques són la primera causa de mort als Estats Units i una causa important de discapacitat als països desenvolupats. A més a més, les malalties cardíaques maten a més persones que tots els tumors combinats. El percentatge és més elevat en les dones, un 55% de totes les morts, mentre que en els homes és d’un 43% del total.

Les altes pressions arterials, encara que a llarg termini, també poden causar danys en alguns dels òrgans interns i fins i tot la mort.

Els autors d’aquest estudi han obtingut imatges en tres dimensions de les estructures moleculars de dos pèptids, un dels quals obtingut a través del verí de la serp, que inhibeixen l’enzim ACE, una proteïna crucial que regula la pressió arterial.

Fins ara existien diversos inhibidors de l’ACE, com el Captopril, que són ingerits per gran part de la població per tractar la hipertensió i malalties cardíaques. Però tenen inconvenients com són els efectes secundaris de tos persistent i angioedema (inflor del rostre i la gola).

En aquest innovador estudi, l’equip va obtenir imatges del pèptid BPPb (del verí de serp) interactuant i enllaçant-se amb l’ACE i bloquejant-ne la seva acció. Ho fa de manera senzilla, enllaçat en una proporció important del lloc actiu de la molècula i extreu un àtom de zinc essencial per al seu funcionament.

Aquesta important troballa podria obrir les portes al disseny de nous fàrmacs per combatre la hipertensió basats en aquest pèptid.

 

Àfrica Soucheiron

http://noticiasdelaciencia.com/not/5606/nuevo_farmaco_derivado_de_veneno_de_serpiente/

Neixen uns bessons sense predisposició a patir càncer de còlon hereditari

 La Unitat de Biologia Cel·lular i Genètica Mèdica de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la Dra Joaquima Navarro, han aconseguit, per primera vegada al món, el naixement d'uns bessons sense una mutació de predisposició al càncer de còlon hereditari no polipòsic (HNPCC) o síndrome de Lynch. Aquest naixement s’ha aconseguit mitjançant un cicle de diagnòstic genètic preimplantacional de doble factor genètic (DF-DGP).

 

Amb aquesta metodologia s'analitza, en el mateix cicle de fecundació in vitro (FIV), la mutació responsable de la malaltia hereditària i la dotació cromosòmica completa dels embrions evolutius.

 

El càncer de còlon hereditari no polipòsic (HNPCC) o síndrome de Lynch és una patologia monogènica rara, lligada principalment a mutacions dels gens reparadors de l'ADN, que són importants en el manteniment de l'estabilitat gnòmica durant el cicle cel·lular.  Amb 655.000 morts a l'any a tot el món, aquest és el tercer tipus de càncer que causa més morts a Occident i la quarta forma de càncer més comú als Estats Units.

 

Segons les dades extretes de la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia (ESHRE), menys del 14% dels embrions transferits a l'úter matern en cicles de diagnòstic genètic preimplantacional (DGP) per malalties monogèniques acaben donant lloc a un embaràs. Una de les raons d'aquesta baixa taxa de gestació pot ser la presència d'alteracions en el nombre de cromosomes dels embrions transferits que al DGP estàndard no s'analitzen.

 

En aquest cas hi havia diversos antecedents familiars de càncers digestius. La parella, després de passar per consell genètic, va optar per la realització de DGP per evitar la transmissió de la Síndrome de Lynch a la seva descendència.

El cas va ser presentat a la Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida i, un cop autoritzat, es va iniciar el procés per poder dur a terme el DGP. Per tal d'augmentar la probabilitat de gestació, es va plantejar la possibilitat de diagnosticar no només la mutació en els embrions, sinó també la seva dotació cromosòmica mitjançant el diagnòstic genètic preimplantacional de doble factor genètic (DF-DGP).

Així, dels embrions evolutius a dia +3 obtinguts en cicles de FIV, es van analitzar dues cèl·lules (blastòmers): una va ser emprada per a l'estudi de la mutació familiar i l'altra per a l'estudi de tots els cromosomes, mitjançant la tècnica d'hibridació Gnòmica Comparada.

El procediment de DF-DGP aplicat en aquest cas va ser el següent: es van poder analitzar 12 embrions per a la mutació familiar, sent 5 d'ells no portadors d'aquesta mutació. D'entre aquests cinc, tres van resultar ser cromosòmicament normals. Dos d'aquests tres embrions sans per als dos factors van ser transferits a l'úter matern donant lloc a una gestació gemel. El resultat final ha estat el naixement d'un nen i una nena, tot dos lliures de la Síndrome de Lynch. L'estudi genètic post natal ha confirmat el diagnòstic que s'havia establert prèviament.

 

 Anna Arqué

Crean pulmón con un chip

Investigadores de la Universidad de Harvard crearon un chip recubierto por células humanas vivas que escapaz de imitar las funciones de los pulmones con el objetivo de combatir el edema pulmonar al probar nuevos fármacos para el tratamiento de este mal.

"Las principales compañías farmacéuticas gastan mucho tiempo y una gran cantidad de dinero en cultivos celulares para desarrollar nuevos fármacos", comenta Donald Ingber, autor principal del estudio en un comunicado, "pero estos métodos no predicen los efectos de estos agentes dentro del cuerpo humano", agrega

El edema pulmonar consiste en que un fluido se filtra y se acumula en los alvéolos de los pulmones, con lo que la capacidad de respiración de una persona se ve comprometida.

Este chip, fue fabricado con las técnicas de ordenadores, tiene dos huecos separados por membranas porosas y flexibles, por un lado están recubiertas con células de pulmón y por el otro con células capilares de sangre.

A estos canales se le aplica vació para recrear los movimientos del pulmón, en este caso el de uno que imitaba los síntomas del edema pulmonar.

La enfermedad simulada en el dispositivo fue tratado con un fármaco llamado GSK2193874, el cual evitó fugas en el vaso sanguíneo, mejorando la respiración. La misma droga fue probada en roedores y perros y también se mostraron mejoras en el funcionamiento pulmonar y en la reducción del edema.

"Este modelo de chip con edema pulmonar puede ser usado para identificar nuevos agentes potencialmente terapéuticos in vitro", aclara Ingber.

Este tipo de dispositivos permite un nuevo enfoque para modelas la estructura, la biología y la función de los órganos humanos para encontrar nuevos caminos terapéuticos. Por ahora se logró un estudio profundo del edema pulmonar.

http://www.eluniversal.com.mx/articulos/74651.html

Aleix Manresa

Nou tractament per la malaltia de Dupuytren

Aquesta malaltia consisteix en que es formen una mena de cordes a les mans que acaben impedint la mobilització dels dits de la mà i l’arronsament dels mateixos.  Normalment són el quart i el cinquè dit els afectats. Aquesta estranya malaltia que només afecta un 1% de la població acaba causant la flexió permanent dels dits deixant immobilitzada la mà.

 

El tractament tradicional que s’utilitzava en aquests casos consistia en extirpar la corda que provoca la contracció, aquest procés s’ha de fer quirúrgicament que comporta desprès una rehabilitació. Aquesta cirurgia es bastant dolorosa per això els metges han intentat trobar un altre mètode per fer-ho.

 

Finalment han trobat una tècnica per acabar amb la malaltia, aquesta té la diferencia de no haver d’entrar a quiròfan. El metge injecta col·lagen al pacient i al cap d’un o dos dies amb anestesia local el metge obra els dits de tal manera que acaba trencant la corda. Aquest procés és viable amb la majoria de pacients a no ser que tinguin alegria algun dels components però passa en molts pocs casos.

 

Joana Orús 

http://www.noticiasmedicas.es/medicina/noticias/17492/1/Quiron-Bizkaia-aplica-una-innovadora-alternativa-no-quirurgica-a-la-enfermedad-de-Dupuytren-/Page1.html

Descobreixen com diagnosticar l'esquizofrènia a partir del moviment ocular

Un grup de científics anglesos, de la Universitat de Aberdeen, han descobert una proba ocular, amb una precisió del 98%, que facilita el diagnosticament d’aquesta malaltia.

Les investigacions publicades a Biological Psychiatry corren a càrrec dels doctors Philip Benson, Sara A. Beedie, Elizabeth Shephard i David Saint Clair d’Aberdeen i Ina Giegling Dan Rujescu de Múnich.

Tres dels resultats més destacats que ens permetran diagnosticar aquesta dolència són: la dificultat de seguir amb la mirada diferents objectes a una velocitat alta, la capacitat de centrar-se en un objecte fix i un aspecte anomenat "visualització lliure". Els pacients diagnosticats amb aquest trastorns mental tenen molts problemes per realitzar les dues primeres proves i en l’última s’allunyen del patró comú.

 

Fonts:

http://alt1040.com/2012/11/diagnosticar-esquizofrenia-examen-ocular

http://www.lavanguardia.com/salud/20121105/54354182667/diagnosticar-esquizofrenia-movimiento-ocular.html

 

Dana Antolín, Gaudí

Un nou test pel VIH indica els resultats amb un canvi de color

Científics del Imperial Collage de Londres, en el Regne Unit; han desarrollat un nou test per diagnosticar el VIH. Aquest test detecta fins i tot en els nivells més baixos del viurus, utilitzant un nou mecanisme de fluids que canvien de color per indicar-ne el resultat, tant si és positiu com negatiu.

Els detalls del prototip d’aquesta prova, que encara necessita ser sotmesa a estudis més detallats, s’han publicat a la revista Nature Nanotechnology, on també indica que aquesta prova també funciona per detectar el càncer de pròstata.

La tecnologia en la que està basada aquest test revolucionari consta en sensors visuals que dectecten un biomarcador del virus VIH, el p24. Els sensors que analitzen el suero sanguini que esta colacat en un recipient d’un sol ús que serveix per detectar la presència del p24. Si aquest provoca canvis, mitjançant una reacció química, canvuant el color del fluid, obtenint com a resultat el color blau amb  un resultat positiu i vermell si no esta present el virus. Tan mateix pot ser configurada per detectar las petjadas individuals d’una enfermetat o virus, com per exemple una proteïna específica.

Fonts:

http://www.telecinco.es/informativos/sociedad/test-VIH-azul-detecta-investigadores_0_1500450763.html

http://www.diariosalud.net/index.php?option=com_content&task=view&id=25079&Itemid=413

Mònica Monleon

Fabriquen òrgans amb cèl·lules propies per curar el càncer

El càncer cada any s’emporta a milions de persones. En teoria per aquesta malaltia no tenim un remei eficaç per combatre-la. Tot i això l’institut Karolinska d’Estocolm que es dedica a la medicina regenerativa altrament dit enginyeria de teixits* ha descobert com aprofitar els mètodes de reparació del cos per reconstruir un òrgan danyat, de forma que siguin les nostres pròpies cèl·lules les que ens curin de la malaltia amb l’objectiu d’allunyar-se dels mètodes més mecànics creant un mètode el més natural possible.

Aquesta tècnica ja ha estat provada a un pacient que tenia càncer de tràquea. El mecanisme ha estat fer una plantilla de la seva tràquea i reconstruir-la amb un plàstic fibrós i porós implantant cèl·lules de la seva medul·la òssia als minúsculs espais que tenia el plàstic per tal que òrgan funcionés. Durant els dos primers dies la tràquea es va anar envoltant de cèl·lules necessàries per la seva articulació i al tercer ja estava llest per ser trasplantat al pacient. Finalment el pacient va viure i es va acomiadar del tumor sense sofrir cap rebuig i per tant sense haver de prendre cap fàrmac immunosupressor.

Ara ja s’està intentant donar una altre passa endavant per intentar substituir les operacions per fàrmacs determinats de forma que el cos podria reconstruir un òrgan i així curar la malaltia. Tots aquests avenços suposarien una alternativa per recuperar-se dels tumors, les malformacions congènites o patologies de les vies aèries superiors tractades fins ara només amb transplantaments.

*medicina regenerativa o enginyeria de teixits: combinació de cèl·lules, mètodes d’enginyeria de materials, bioquímica i fisicoquímica per millorar o reemplaçar funcions biològiques.

 

Neus Aranda

Descobreixen un virus per tractar l'acne

Els investigadors de la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles (UCLA) i la Universitat de Pittsburgh, van trobar 11 versions diferents de virus d’aquesta família de bacteriòfags que tenen aquesta capacitat. El virus, està constituït per atacar i matar el bacteri que causa l’acne, la Propionibacterium acnes. Ara es troben al laboratori per veure si els poden utilitzar com a teràpia i quin dels onze aporta millors resultats.

Hi ha diferents universitats d’arreu del món interessades en treballar amb aquests virus i tirar endavant el projecte contra el bacteri, que és un habitant habitual en la pell humana però que augmenta quan ens trobem en la pubertat.

Hi ha antibiòtics que poden ser efectius contra l’acne però cada vegada, s’ha anat demostrant que hi ha hagut persones en les que els bacteris se’ls han fet resistents a l’antibiòtic i no els ha afectat.

Hi ha dues direccions potencials òbvies en què es podria explotar aquesta línia d’investigació. En la primera d’aquestes vies s’utilitzarien directament els virus com a teràpia per a l’acne i en la segona via s’usarien els components derivats d’aquests virus perquè fessin la mateixa feina.

Quan els científics van seqüenciar el codi d’ADN d’aquests virus van descobrir que a més de compartir molt del seu material genètic, tots aquests microorganismes tenen diverses característiques clau en comú. Els virus analitzats a les diferents universitats porten un gen que permet produïr una proteïna anomenada endolisina, un tipus d’enzim que, pel que se sap, mata els bacteris destruint la seva paret cel·lular.

La finalitat és aprofitar un virus que ataca de forma natural al bacteri que causa barbs pot oferir una nova i prometedora eina contra les cicatrius físiques i emocionals de l’acne sever.

Fonts:

http://noticiasdelaciencia.com/not/5532/_usar_virus_para_tratar_el_acne_/

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2012/09/120925_acne_tratamiento_virus_men.shtml

 

Marc Payés, Gaudí.

Els científics aconsegueixen fer un seguiment precís del desplaçament de més de mil cèl·lules al mateix temps

Una nova tecnologia permet observar i seguir els desplaçaments de grans quantitats d´objectes que es mouen amb gran rapidesa (quan s´observen amb el microscopi) i aconsegueix capturar les trajectòries exactes dels moviments en tres dimensions.

Aquest sistema permet seguir amb gran precisió el moviment de més de mil objectes petits al mateix temps i també permet fer observacions de grups bastant numerosos d´objectes (o ésser vius) petitísims per extreure informació estadística fiable.

Aquesta tecnologia ha esat demostrada en un estudi realitzat per l´equip de Ozcan de la Universitat de California ja que van poder seguir el moviment de 24.0000 cèl·lules, en camps de visió amplis i amb grans volums de la mostra van registrar durant un temps de 20 segons la trajectòria de cada cèl·lula. 

Aquest últim estudi és un dels més recents en varis anys del treball de Ozcan i els seus companys dedicats al desenvolupament de tècniques de microscòpia hologràfica. 

Aquest métode podrà detectar fàcilment i ràpidament les enfermetats transmeses per la sang i altres àreas de la telemedicina i també permetrà als científicis estudiar microorganismes unicel·lulars de moviment ràpid.

Per exemple molts dels protozous perillosos presents en aigües de fonts naturals no desinfectades, només s´han pogut observar en mostres petites i movent-se a través de àreas pràcticament biodimensionals. Aquesta nova tècnica sense lents podria revelar noves dates sobre el comportament dels protozous i permetre realitzar proves en temps real i nous tractaments farmacològics per combatre aquests microbis letals.

 

Font d´informació:

http://www.nsf.gov/news/news_summ.jsp?org=NSF&cntn_id=125400&preview=false

http://noticiasdelaciencia.com/sec/ciencia/

Claudia Moncalvo Badia

Corroboren que la grip pot ser transmesa abans que apareguin els símptomes

 

En una investigació sobre la transmisió de la grip, fent experiments amb fures, els resultats van sugerir que el virus de la grip pot transmitir-se a d'altres persones abans que apareguin els símptomes, això significa que les persones infectades poden contagiar a la gent abans de que s'adonin de que ho estan i per això  és tan difícil controlar les epidèmies. Aquest fet ens pot servir molt per ajudar a les autoritats per la prevenció de l'epidèmia, encara així ha estat molt difícil confirmar l'autenticitat d'aquesta hipòtesi.

A partir d'un models matemàtics, es va poder comprovar que la transmició de la grip es dona deprés de que s'hagin trasmés els símptomes i una petita part es produeix abans.

Wendy Barclay i Kim Roberts són un equip de viròlegs que van realitzar un nou estudi a partir d'uns experiments amb animals, concretament amb fures, que són molt utilitzats per les investigacions de la grip, ja que són molt susceptibles a les ceps víriques i motren símptomes molt similars als humans.

La investigació van consistir en juntar fures que no estaven infectades amb fures amb grip, tenint em compte les diferents etàpes de la infecció. El primer símptoma es la febre, però la transmició de la infecció es va produir abans, encara que les fures infectades estiguessin apartades de les sanes. 

El resultat d'aquest experiment amb fures es molt important per la recerca de prevenció de malalties de la grip per tal de prevenir-les i demostrats els fets, s'arriba a la conclusió de que el contagi és molt difícil de controlar, encara que prenem mesures de prevenció, como ara les vacunes. És molt important  que el persona sanitari disposi d'aquesta mesura de prevenció ja que podria infectar als seus pacients sense saber que està contagiat.

Seguidament l'equip investigador va descubrir que les fures van contagiar la grip només un dia després d'haver-se infectat i que el primer símptoma que era la febre no es va manifesta al cap de 45 hores després, no van esternudar fins al cap de 2 dies. Per tan el resultat final concorda amb els estudis realitzats. El virus de la grip és molt fàcil de transmetre per l'aire durant la respiració normal.

Finalment després des 5 dies d'infecció, la transmició de molt més difícil i per tant un cop hagin desaparegut el símptomes les persones poder retornar a la seva vida diària sense contagiar els demés.

Font:

 http://noticiasdelaciencia.com/sec/ciencia/biologia

 

Lina Nassar

Leishmaniasis

Enfermetat infecciosa causada per un paràsit anomenat Leéis manía infantum, aquest és un paràsit unicel.lular que viu dins de les cèl.lules sanguineas, la seva font d’infecció són els animals, sobretot els gosos el virus es propaga de gos a gos mitjançant la picadura d’un mosquit anomenat Flebótomo. Els humans es poden contegiar si reben la picadura del mosquit que hagi picat anteriorment a un ésser infectat, de mares a fills o a través de transfusions de sang.
L’enfermetat apareix principalment en països d’Amèrica Llatina i a tots els països de la regió mediterranea.

Síntomes

Leishmaniasis cutànea:
És la més comuna, afecta a la pell i a les membranes mucoses, surten llagas a la pell en la zona de la picadura del mosquit que poden desenvolupar úlceres a la cara i a les extremitats. En els gosos caiguda de pel al voltant dels ulls i el nas i ferides en les cames sobretot a les àreas on està amb contacte amb el terra al sentar-se o estirar-se.
Poden sorgir dificultats per respirar i deglutir.

Leishmaniasis sistemàtica o viceral:
És la més greu, afecta al cos sencer i sorgeix de 2 a 8 mesos després de la picadura. El paràsit fereix el sistema immunitari, disminuin el nombre de cèl.lules que combaten la malaltia. Pèrdua de pes però no de la gana, febre, molèsties abdominals i pigmentació de la pell.

Si l’enfermetat no és tractada, en la majoria de casos pot ser mortal.

Tractament:

El tractament en humans consisteix en l’administració de fàrmacs per via intravenosa o bocal durant un periòde de temps estipulat, tenen que tractar-se abans de que el sistema immunitari estigui danyat. Amb el tractament adecuat el pronòstic de curació és alt.

En els gosos és una malaltia crònica, no té cura peró amb medicació diària és controlable.

Mosquit Flebótomo:

Són insectes de petit tamany, no zumbeixen i surten de nit. És abundant en les zones muntanyoses amb vegetació. A l’àrea mediterrania la temporada del mosquit va de maig fins a setembre i surten al pondres al sol fins a l’alba. Només les famelles s’alimenten de sang, els mascles salimenten de nectar de les plantes.

Paràsit Leéis manía infantum:

Pot ser que l’enfermetat no es mostri durant alguns anys, i fins i tot alguns gossos són resistents i mai mostraran els símptomes, però això és la causa d’una característica genètica.
El periode de incubació del paràsit pot variar de 3 a 18 mesos, viu en els macròfags que són una classe de leucòcits.
És un petit organisme de forma rodona que es multiplica dividinse per la meitat. Quan un mosquit pica a un gos infectat el paràsit passa al seu estòmac i allà es tornen allergats i en pocs dies a causa de la divisó del paràsit l’estòmac del mosquit està ple d’aquests. Quan el mosquit pica a un altre gos el paràsit passa a la pell d’aquest forman una petita lesió dèrmica, i a poc a poc el paràsit es va dispersant per tots els òrgans del cos.


Webs:
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/001386.htm
http://www.sedice.com/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=6456
http://www.dmedicina.com/enfermedades/infecciosas/leishmaniasis




Alba Segarra 1r Batx. B

Reparen amb èxit lesions medulars en ratolins.

Des de fa dècades, els científics intenten trobar un mètode que regeneri les connexions nervioses que queden afectades quan es produeix una lesió medul·lar.

Un grup d’investigadors nord-americans ha aconseguit aquesta fita en ratolins, tot i que prefereixen seguir investigant abans d’aplicar-ho en humans.

La clau per aconseguir-ho rau en l’enzim PTEN que es troba apagat durant el procés de desenvolupament embrionari, permetent que les cèl·lules puguin créixer i dividir-se amb normalitat per crear l’organisme.

El neuròleg Zhigan He de l’hospital infantil de Boston i de la universitat de Harvard, va preguntar-se si apagant un altre cop l’enzim PTEN, en ratolins amb lesions medul·lars, es podria regenerar el suficient nombre de cèl·lules per curar la lesió. Mitjançant experiments al laboratori va arribar a la conclusió de que era certa. Els animals recuperaven certes funcions motores que havien perdut degut a la lesió.



Font: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2010/08/06/neurociencia/1281111716.html



Andrés Fariña.

Un grup d'investigadors de la Universitat de Nova York descobreix greus consequències dels antibiòtics

Un grup d'investigadors de la universitat de Nova York ha fet un nou descobriment que implicaria certs casos clínics com la obesitat.
Segons els resultats obtinguts l'administració d'antibiòtics a ratolins en edat prematura pot causar variacions en el propi metabolisme.

Desde fa més de 60 anys els granjers han administrat antibiòtics als animals per promoure el seu creixement. La primera intenció dels investigadors era investigar com es produia aquest creixement i si tenia conseqüències. La seva hipòtesi principal deia que aquests antibiòtics en baixes dòsis alteraven la composició i la funció de les bacteries en els seus intestins. Després de totes les investigacions van confirmar la hipòtesi.
En primer lloc, van administrar a una part dels ratolins en edat prematura baixes dòsis d'antibiòtics. Sis semanes després van observar que aquests ratolins havien augment entre un 10-15 % de la seva massa corporal a diferència de la resta. A més també havia augmentat lleugerament la seva la densitat òsea.
"Hem vist que al utilitzar antibiòtics i manipular la població bacteriana  s'altera com la metabolització de certs nutrients", explica Ilseung Cho, autor de l'estudi.

Van concluir explicant doncs, que l'ús d'antibiòtics provoca un canvi en el grup de bacteries i en la seva metabolització amb alguns aliments, desencadenant aquest augment de la massa corporal i de la densitat òsea en els ratolins més joves.
Els científics creuen que aquest descobriment pot  justificar un gran nombre de enfermetats metabòliques.
En un principi l'ús d'antibiòtics en els anys 20 afavoria la salut però les investigacions d' avui en dia demostren que provoquen greus conseqüències.
També cal destacar que segons fonts varies just en el moment que van aparèixer els antibiòcs també van començar a desenvolupar-se els primers casos d'obesitat.
 http://www.bioblogia.com/tag/holemedicina/

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2012/08/22/noticias/1345654009.html

Marta Juan

Premi Nobel a la reprogramació de cèl·lules mare

El Premi Nobel de Fisiologia i Medicina del 2012 ha estat per a el britànic John B. Gurdon i el japonès Shinya Yamanaka per el descobriment de que les cèl·lules poden reprogramar-se i convertir-se en pluripotents, que vol dir que poden esdevenir qualsevol teixit de l’organisme.

Específicament,  John B. Gurdon  va ser el primer en reptar la creença de que una cèl·lula  esta irreversiblement predestinada a complir la seva funció.  Ell mateix deia que un genoma encara guarda la informació necessària per a produir qualsevol altre cèl·lula, i ho va demostrar amb un treball que va fer amb unes granotes l’any 1958. Gracies al seu descobriment,es va fer possible el naixement de la ovella Dolly.

Shinya Yamanaka, quaranta anys després, va ser qui va aconseguir reprogramar cèl·lules mare del teixit connectiu i convertir-les en  immadures, la qual cosa els hi donava la capacitat de convertir-se en qualsevol altre cèl·lula de un teixit del organisme, per exemple: donar origen a neurones o cèl · lules de l’estómac. Es preveu que en un futur serveixin per a regenerar òrgans.

Tot aquest descobriment permetrà als científics estudiar noves malalties i desenvolupar mètodes de diagnòstic i teràpia.

 Font:http://www.muyinteresante.es/premio-nobel-a-la-reprogramacion-de-celulas-madre

 Arnau Calonge

Inyecciones sin agujas

Un equipo de investigadores del MIT (Massachusetts Institute of Technology) ha desarrollado un sistema que permite inyectar una gran variedad de fármacos a través de la piel sin necesidad de emplear agujas. El trabajo se publica en la revista Medical Engineering & Physics y sus creadores están haciendo pruebas para adaptarlo a los diferentes tipos de piel. 

El mecanismo se basa en las fuerzas de Lorentz, que son aquellas que se ejercen por el campo magnético al recibir una partícula cargada o una corriente eléctrica. Consta de un imán muy pequeño y potente rodeado por una bobina de alambre unida al émbolo de una cápsula que contiene los fármacos a inyectar. Cuando se aplica una corriente eléctrica, esta interacciona con el campo magnético y produce una fuerza tal que empuja el pistón, permitiendo que la cápsula se abra e inyecte su contenido a gran velocidad a través de la piel.

Ademas este nuevo y ingenioso sistema supone un avance frente a otras formas de inyectar sustancias sin agujas. Por ejemplo, los parches empleados para dejar de fumar son capaces de suministrar los fármacos, pero el tamaño de las sustancias no puede superar al de los poros de la piel, ya que pasan a través de ellos. El nuevo mecanismo no tiene restricciones de tamaño y, además, la corriente aplicada se puede modular para adaptarse tanto a la velocidad de inyección deseada, como a las características propias de cada piel. "No es lo mismo inyectar una vacuna a través de la piel de un bebé que hacerlo en la mía, obviamente se necesita mayor presión en mi caso", explica Catherine Hogan, una de las autoras.

Además, los investigadores están trabajando en un sistema que incorpore vibración con la finalidad de poder disolver polvos en agua, un avance que tendría usos muy útiles. Por ejemplo, uno de los principales problemas de la aplicación de vacunas en países en desarrollo es su conservación, ya que estas se tienen que mantener en frío. Si se suministraran en forma de polvos se eliminaría este problema. 
Aunque el sistema aún se encuentra en pruebas, seguro que a partir de ahora las personas con pavor a las agujas ya podrán respirar más tranquilas.

http://e-consulta.com/index.php?option=com_k2&view=item&id=34727:llegan-las-inyecciones-sin-aguja&Itemid=332

Héctor Hernández Sánchez

El ADN como disco duro

Tras tres años de trabajo y un total de 750 intentos, Jerome Bonnet y sus colegas de la Universidad de Stanford (EE UU) han conseguido desarrollar un sistema para codificar, almacenar y borrar datos digitales en el material genético de células vivas. En términos prácticos, los científicos han creado el equivalente genético de un “bit”, la unidad mínima de información digital, con la que pueden representarse dos valores, cero o uno, apagado o encendido. En este caso, se emplean segmentos de ADN que “valen cero si apuntan en una dirección, y toman como valor uno en la dirección contraria”, aclaran los investigadores. Los datos pueden leerse con facilidad, ya que las secciones de ADN han sido previamente modificadas para brillar con color verde o rojo dependiendo de su orientación. Y al tratarse de una memoria no volátil, almacena información sin consumir energía.

Disponer de la posibilidad de programar y almacenar datos dentro del ADN de las células promete ser una herramienta muy útil para estudiar el cáncer, el envejecimiento, el desarrollo de los organismos… Por ejemplo, el dispositivo permitiría contar cuántas veces se divide una célula, y averiguar así a partir de qué momento se vuelven cancerígenas.

http://www.xatakaciencia.com/tecnologia/usando-adn-como-disco-duro

http://www.martinoticias.com/content/salud-ciencia-tecnologia-adn-/11434.html

Héctor Hernández Sánchez

La tioridazina mata cèl·lules canceroses

Bones notícies pel tractament del càncer. Un equip d’investigadors de la Universitat McMaster ha descobert que la tioridazina, un antipsicòtic utilitzat per al tractament de l’esquizofrènia, mata amb èxit a les cèl · lules mare canceroses en l’ésser humà. El fàrmac evita els efectes secundaris tòxics dels tractaments convencionals contra la malaltia.

Segons el científic Mick Bhatia, principal investigador de l’estudi:

“L’aspecte inusual del nostre troballa és la forma en què aquest fàrmac actua sobre l’ésser humà, mata les cèl · lules mare del càncer mitjançant el canvi en cèl · lules que no són canceroses. A partir d’ara podem provar milers de compostos, i amb el temps definir un fàrmac candidat que tingui pocs efectes sobre les cèl · lules mare normals i alhora mati les cèl · lules que inicien el tumor.”

I és que a diferència de la quimioteràpia i la radioteràpia, la tioridazina no sembla tenir un efecte sobre les cèl · lules mare normals. Una recerca que ofereix la possibilitat d’una nova via per al desenvolupament de medicaments contra diversos tipus de càncer ja que s’han trobat una altra mitja dotzena de fàrmacs que tenen potencial per actuar com el antipsicòtic.

La tioridazina treballa sobre el receptor de la dopamina en la superfície de les cèl · lules canceroses tant en la leucèmia com en pacients amb càncer de mama. Això significa que pot ser possible utilitzar-lo com marcador biològic que permeti la detecció primerenca i el tractament en els primers signes de progressió.

I és que el següent pas és posar a prova la tioridazina (i la resta de fàrmacs) en assajos clínics adreçats a pacients amb leucèmia mieloide aguda la malaltia hagi reaparegut després de la quimioteràpia. La idea és esbrinar si el fàrmac pot remetre el càncer prevenint seu retorn.

 

http://desdeelconurbano.blogspot.com.es/2012/05/tioridazina-mata-las-celulas-madre-del.html

http://www.medicalpress.es/tioridazina-mata-a-las-celulas-madre-del-cancer-en-humanos-evitando-efectos-secundarios-toxicos-contra-el-cancer

http://alt1040.com/2012/05/tioridazina-cancer

 

Eduard Esteller

Científics regeneren el nervi òptic de ratolins recuperant-lis la visió

Aquest descobriment és una gran fita si tenim en compte que van intervenir a ratolins amb danys severs del nervi òptic puguent recuperar part de la percepció de profunditat i la capacitat de detectar  moviment del camp visual i percebre llum. Un important avenç cap a la recuperació de part de la funció visual en pacients cecs.

 La conseqüència més clara en els animals és que els permetia sincronitzar els seus cicles de son. Un èxit aconseguit a l’hospital de Neurobiologia a Boston.

 Segons expliquen els investigadors, la troballa podria fer que els pacients cecs per danys en el nervi òptic per trauma o glaucoma podrien ser capaços de recuperar part de la funció visual.

I és que estudis previs havien demostrat que les fibres del nervi òptic podien ser capaços de regenerar-se. La nova troballa mostra que aquestes fibres poden créixerprou com per arribar des de l’ull fins al cervell de manera que troben connexió amb lesneurones, permetent que els circuits visuals tornin a formar-se.


Tot i això, els científics indiquen que la visió recuperada pels ratolins intervinguts era limitada, no arribant a la capacitat de detectar objectes. Ara s’hauran de centrar en adaptar la troballa en un tractament efectiu en pacients humans, fent així útil tot aquest procés.

Si ho aconsegueixen, serà sens dubte un pas endevant en el tractament ocular de pacients amb desperfeccions oculars, fent possible en un futur que els cecs recuperin la visió.

 

http://alt1040.com/2012/05/regeneracion-del-nervio-optico

Eduard Esteller

Diferències cerebrals entre persones anorèxiques i obeses

Els cervells de les persones anorèxiques i els de les persones obeses mostren diferències segons diu una nova investigació que ha comprovat que la manera en que el nostre cervell respon davant del menjar canvia segons la persona. Totes aquestes diferents conductes alimentàries abracen des de la passió per provocar-se el vòmit després de menjar fins el deliri i les ganes d’ingerir menjar.

Aquest estudi busca una nova manera per ajuda a conèixer millor els trastorns alimentaris i la obesitat i a més a més, aprendre a tractar-los amb mètodes que tinguin més eficàcia.

Els trastorns alimentaris suposen la major part de la mortalitat dins de totes les malalties i trastorns mentals. Nacions com els EEUU, més de dos terços de la població té sobrepès o obesitat, factors de risc per la salut que estan associats moltes vegades a problemes cardiovasculars, diabetis i càncer.

L’equip de la doctora Laura Holsen, de l’Escola Mèdica de la Universitat de Harvard, a Boston, Massachusetts, i la doctora Laura Martín, del Centre Mèdic de la Universitat de Kansas, als Estats Units, realitzen escàners mitjançant una ressonància magnètica funcional per imatges dels cervells dels individus que pateixen algun trastorn alimentari (anorèxia nerviosa, obesitat simple...) També realitzen escàners de persones sanes per tal de poder fer comparacions amb els resultats obtinguts

Quan els pacients tenien gana es podien comprovar diferents actituds davant d’aquest fet: Les persones que patien anorèxia (les quals senten repulsió cap al menjar, per això restringeixen la digestió d’aliments) no feien cas i oblidaven les respostes que el seu cervell donava davant de les imatges d’aliments. En canvi, per les persones que pateixen la obsessió de menjar d’una manera compulsiva, la seva resposta era molt destacada i prestaven molta atenció a les imatges.

És a dir, les persones que pateixen anorèxia produïen molt poques respostes davant de la gana, mentre que les persones que pateixen obsessió per menjar elaboraven unes respostes molt més destacades.

 

http://www.amazings.com/ciencia/noticias_destacadas.html

 

 

MARIA DEL MAR FERRAN

1R. BATXILLERAT A

Els algoritmes de Google i Facebook s'apliquen en la investigació contra el càncer

Les estratègies dels cercadors i les xarxes socials han servit com a model en l’estudi de marcadors del càncer de pàncrees. Gràcies a elles, un equip de científics alemany ha analitzat 20.000 proteïnes i ha trobat que set d’elles són importants en la progressió d’aquesta malaltia oncològica.

Com decideix Google quines pàgines són les més rellevants i la manera com es relacionen els usuaris de Facebook són dues estratègies que s’han utilitzat per trobar proteïnes clau en el desenvolupament del càncer de pàncrees. Aquest és el resultat d’una investigació alemanya que es publica a la revista Plos Computational Biology.

Els científics de la Universitat de Dresden van emprar una modificació de l’algorisme ’PageRank’ de Google per testar la possible rellevància de 20.000 proteïnes en el càncer de pàncrees. El resultat és la troballa de set molècules que poden ajudar a determinar l’agressivitat del tumor i com d’intensa ha de ser la quimioteràpia que rebi el pacient.

Al principi, l’equip va experimentar amb les seves pròpies estratègies de recerca, però "aviat ens vam adonar que l’algoritme que necessitàvem ja existia", comenta Winter. "Estarem encantats de facilitar el codi que hem utilitzat i les instruccions per fer-ho servir a tot aquell que ho necessiti", asseguren els investigadors.

Encara que els biomarcadors trobats semblen significar un avanç en el diagnòstic del càncer de pàncrees, encara no es poden aplicar a la pràctica clínica. "Queda molt camí per recórrer si volem transformar aquests descobriments en fàrmacs que aturin la progressió del càncer", comenten els autors.

El grup de Winter ja està col · laborant amb RESprotec, una companyia biotecnològica que treballa en el desenvolupament de nous medicaments relacionats amb el càncer pancreàtic.

Diana Castillón