Les incubadores dels hospitals, perfectes unitats de atenció intensives (UCI) dotades de sensors que supleixen les funcions fisiològiques d’un recent nascut immadur, aculleixen cada any a Catalunya a mig centenar de bebès que arriben al món amb a penes 24 setmanes de gestació (gairebé 4 mesos abans de finalitzar la seva formació intrauterina) i pesant poc més de mig quilo.
Aquest és el límit temporal de supervivència acceptant en els protocols internacionals per donar la benvinguda a un recent nascut viu, perquè és el període que inverteix el ser humà en completar la formació de la seva estructura física. La benvinguda inclueix, de forma ineludible, oferir-li reanimació tecnològica durant dos o tres mesos.
Aquet umbral de supervivència és tan fràgil, que vista l’evolució de molts dels petits que neixen en tan curt temps de gestació, i analitzant les seqüeles que pateixen, molts pediatres i neonatòlegs comencen a qüestionar-se si seria més lògic establir-se el límit oficial de viabilitat vital en les 26 setmanes de gestació, i no en les 24.
El doctor Francesc Botet, cap de la secció de Neonatología en la Maternitat del Hospital Clínic de Barcelona, dotada de 35 UCI’s incubadores d’última generació va assegurar que en dues setmanes canvien moltíssimes coses en un bebè prematur. El tema és objecte de debat en les societats científiques d’Europa i EUA. La modificació d’aquest paràmetre exigirà el consens internacional, però mentres no es resolgui, les unitats de neonatologia seguiran acatant els protocols vigents.
El doctor Francesc Botet afirma que si un nen nascut a les 24 setmanes de gestació respira, i encara millor si plora, s’ha de donar-li suport amb tota la tecnologia disponible, tot i que el resultat d’aquest esforç no sempre sigui satisfactori per ell. Si el bebè està viu però apenes pot respirar, si parlen amb els pares i els hi proposen una intervenció ajustada i lògica, no som partidaris d’abusar de la tecnologia amb nens que no tindran un bon pronòstic, no parla d’aplicar eutanàsia, que és il·legal, sinó d’evitar el aferrissament terapèutic amb els bebès.
El doctor Eduard Gratacós, responsable de l’àrea d’Obstetrícia a la Maternitat del Clínic assegura qeu néixer pesant 500 o inclús 1.600 grams implica un alt risc de sofrir un retràs en el creixement i en el desenvolupament neurològic i congnotiu, continua dient que no és raonable aplicar tècniques de reanimació extrema a bebès que, sense cap intervenció mèdica, moririen immediatament. La tendència és intentar un pacte amb els pares i donar-li al nen un suport tècnic poc agressiu.
Les xifres de supervivència dels nens que pasen els seus primers dos o tres mesos en una UCI incubadora son eloqüents. El 50% dels nens nascuts després de les 24 setmanes de gestació mantenen la vida, tot i que amb un alt risc de sufrir seqüeles.
Aquesta supervivència s’eleva al 75% entre els nascuts després de la vint-i-sisena setmana de gestació i arriba al 85% dels qui arriben quan han estat 27 setmanes en el úter matern. Sense suport tècnic, cap d’ells sortiria endavant segons diuen els neonatòlegs. Així va passar en Espanya fins els anys 70.
El doctor Gratacós explica que els bebès que en aquella època naixien cap a la setmana 28 de gestació els posaven en una caixeta de cartró amb cotons, per veure si així calentons sobrevivien, tot i que apenes el 30% dels nascuts sortien endavant abans del a setmana 32 de gestació.
L’ urgència en fixar una nova pauta oficial que resol aquesta controversia creix a mesura que es multiplica la xifra de parts que succeeixen abans de la setmana 37 de gestació, umbral a partir del qual s’inicia el que es considera un embaràs arribat al seu terme. Entre un 10% i un 12% dels 520.000 naixements passats a Espanya en el 2008 van ser prematurs i els nens van haver d’ingressar en una UCI incubadora per superar el dèficit de maduració amb que inveritablement van arribar al món. Són un 60% més que fa 10 anys, segons indiquen les estadístiques. Aquest gran augment de naixements prematurs ha intervingut de forma decisiva entre uns altres factors, la innovació tecnològica capaç de salvar-los la vida, amb seqüeles.
Un 10% dels menors de 6 anys pateixen alguna alteració neurològica que, en un 70% dels casos, es va iniciar durant la gestació o és conseqüència de un naixement abans de terme. Aquestes conseqüències adverses no solen donar-se a conèixer amb la mateixa intensitat que s’anuncien els índex de supervivència dels nascuts abans de moment, adverteixen els especialistes.
Norma Pedemonte
