Terra i Univers

2 terratrèmols causen 10 morts a Murcia.

Per el moment, ja en son 10 les persones que han mort avui en 2 terratrèmols que han sacesajat Lorca, Murcia, per la tarda. Però, no solament són els morts el que impacta, el nombre de ferits es bastant elevat i les destroces materials són nombroses. 

Eren les 17:05 hores quan el 1r terratrèmol, de 4,4 graus, sacsejava la localitat de Lorca on es trobava l’epicentre, pero el terratrèmol s’ha inclus notat en ciutats com Murcia mateixa. 

A les 18:45 hores arribava el que seria el 2n terratrèmol i el més devastador, que causaria els 10 morts i les desenes de ferits. Ha tingut 5,2 graus a l’escala de Righter. 

La situació actualment és molt confusa, pocs poden tornar a casa, hi ha un caos en el tràfic i tothom es vol allunyar de la situació. Lorca està totalment colapsada. 

El terratrèmol ha sigut tal que s’ha notat fins a Madrid. 

Les hipotesis s’han disparat i els gèlegs ja estan en marxa per arribar a una conclusió sobre els fets, per què el terratrèmol? Això és el que es pregunten els habitants. 

Ara s’han obert tot un seguit de profecies i llegendes, bastant fícticies però possibles, que afirmen que aquest terratrèmol no és un fet que sol passar cada certs anys, sinó un avís del que pròximament els gèolegs preveuen, un terratrèmol molt devastador. Aquest fet és el que es comença a rumorejar en les comunitats científiques.

Espanya actualment ja esta posant en marxa ajudes cap a Lorca per atendre els ferits i ajudar a les famílies afectades, de totes maneres, els habitants de Murcia, i també d’arreu d’Espanya, temen per un terratrèmol com el de Japó, ja que, tenint en compte que el terratrèmol ha estat de 5, 2 graus i el de Japó 8,9 , la catastrofe hauria estat bastant considerable. 

Video: http://www.youtube.com/watch?v=ihvSV0x-JnY&feature=iv&annotation_id=annotation_218706

 

http://www.3cat24.cat/noticia/1193706/societat/Seleven-a-10-els-morts-en-dos-terratremols-a-Murcia

Jordi Pedra Méndez

Es descobreix un forat negre amb més de cinc vegades la massa del Sol

Fins ara no s'havia demostrat res, però a la fi, des del Gran Telescopi de Canàries, investigadors de l'Institut d'Astrofísica de Canàries han descobert l'existència de un forat negre de més de 5,4 vegades la massa solar.

Pels experts, aquest descobriment és molt interessant, ja que afirmen que "només es coneixen unes vint binàries amb forat negre" de una estimació e quasi 5000 a la Via Làctia.

Les binàries de rajos X son sistemes estelars compostos per un objecte compacte i una estrella normal, aquest objecte arranca la matèria de l'estrella i l'acopla pausadament a la seva massa pròpia.

L'astrofísic Corral Santana ha afirmat que les binàries de rajos X estan la major part de la vida molt quietes, cosa que provoca estats d'erupció ocasionals. Això farà que el ritme d'agregació de matèria al forat negre s'accel·leri.

A partir d'això també ha afegit que en molts pocs casos s'ha vist que la massa de una estrella de neutrons superés a la del Sol i inclús la dupliqués. I aquests pocs casos, segons els investigadors, si la massa d'una estrella de neutrons supera tres vegades la massa del Sol, es torna inestable i col·lapsa fins formar un forat negre.

Albert Cebrian

1r. Batx A

http://www.noticiasciencias.com/2011/03/descubren-un-agujero-negro-de-mas-de.html

Japó s’eixample després del terratrèmol

És normal que durant un any, la placa tectònica del Pacífic s’enfonsi progressivament sota la placa d’Amèrica del Nord amb un desplaçament de 83 mil·límetres. Però un terratrèmol com el que va patir Japó pot causar un moviment ràpid i amb unes conseqüències catastròfiques. De fet, els sismòlegs del Servei Geològic dels Estats Units (USGS) estimen que a causa del terratrèmol de 8.9 graus que va patir Japó, l’illa es va desplaçar 2,4 metres cap a l’est.

Per tal de Calcular el desplaçament experimentat per l’illa, els experts de la USGS han analitzat dades del sistema de posicionament global i han detectat que les zones més properes a l’epicentre del terratrèmol es van moure fins a 4 metres cap a l’est, mentre que les zones més allunyades van mostrar molt menys moviment. Així doncs, el geofísic Ross Stein assegura que, com a conseqüència, “Japó és més ample del que era abans”.

A més, el científic de la NASA Richard Gross, ha afegit que la velocitat de rotació de la Terra també s’ha vist afectada arran del terratrèmol. Els càlculs inicials mostren que la durada del dia es va reduir 1,8 microsegons. Aquesta escala temporal és imperceptible per les persones, però ha estat detectada pels satèl·lits.

En el cas del recent sisme d’Haití (de magnitud 7.0), la Terra no va patir canvis com els que acabo de mencionar, ja que un terratrèmol de magnitud 7.0 és molt petit en comparació amb un de 8.9, i és que al Japó hi ha hagut repliques del terratrèmol superiors al sisme d’Haití.

 

http://www.youtube.com/watch?v=2ITOKxQXLj8

 

Gemma Poll

 

L'impacte d'un meteorit va poder fer fluir aigua prop de la superfície de Mart

Una sèrie de inusuals fragments de meteorits marcians ha estat objecte de profunds anàlisis en la Universitat de Leicester, Regne Unit, i els resultats d’aquests revelen una de les maneres en que l’aigua va fluir a prop de la superfície del planeta vermell.

 

Un equip d’experts del Departament de Física i Astronomia del prestigiós Centre d’Investigació Espacial de l’esmentada universitat, va examinar cinc mostres de meteorits, un dels quals va ser trobat a Egipte ara fa un segle.

Hitesh Changela i John Bridges van usar microscopis electrònics al Centre de Microscòpia Avançada d’aquesta universitat amb la finalitat d’estudiar l’estructura i la composició dels cinc meteorits marcians, incloent el trobat el 1911, el qual es conserva en una de les col·leccions del Museu d’Història Natural de Londres.

En comparar els cinc meteorits, els investigadors han demostrat la presència d’empremtes creades durant un impacte en Mart.

Els autors de l’estudi suggereixen que aquest impacte va estar associat a un cràter d’entre 1 i 10 quilòmetres de diàmetre.

Una massa de gel sepultada sota terra es va fondre durant aquest impacte, dipositant argila, pedra serpentina, carbonat i alguns altres materials en les venes del bloc mineral.

Aquesta investigació està en sintonia amb els últims descobriments geològics referents a carbonat i argila en la superfície de Mart, fets per sondes de la NASA i l’ESA, i mostra quina va poder ser la procedència d’aquests materials.

 

Vena per la qual va fluir aigua

 

Èric Rosell

Un terratrèmol de 8,9 graus sacseja el Japó i provoca un tsunami que devasta la costa

Eren les 14.46 hores quan Japó va començar a tremolar, però no d’una forma del tot normal. Els mateixos japonesos s’estranyaven de l’intensitat i la durada del sisme, i és que, el terratrèmol, havia estat de 8,9 graus a l’escala de Richter, el terratrèmol més fort que ha patit Japó en els últims 140 anys. 

Però, el problema s’incrementa si parlem d’un terratrèmol que ha tocat al mar, i a només a 140 kilòmetres de la pròpia península d’Ojika, i ha una profunditat de 24 kilòmetres. Aquest fet ha originat un tsunami del tot devastador. Als afores de Senday, d’un milió d’habitants, l’aigua ha destroçat camps de conreu, fàbriques, cases i s’ha emportat els vaixells i ha arrosegat tots els cotxes que hi haguèssin. 

Segons les fonts informatives, es parlen de 26 víctimes mortals, 30 desapareguts, i hi ha uns 4,4 milions domicilis sense llum. 

A la capital només s’ha detetcat part del cisme però no hi habigut cap catàstrofe material.

Actualment, tota la costa japonesa que toca el Pacífic està evacuada, ja que, el tsunami que ja ha tocat terra, no és l’únic, l’alerta per tsunamis està activada i els científics esperen una llarga arribada de més tsunamis. A part de Japó, a Filipines també s’ha donat la mateixa ordre, obligant als habitants filipins sent evacuats de les costes pacífiques per precaució.

Japó actualment es troba en un estat de crisi i el país està totalment paralitzat. Els serveis del país han estat greument afectats. El famós ""tren bala"" no funciona per el moment, i el sistema aeri està tancat. La telefonia mòbil també està bloquejada. 

Després del terratrèmol de 8,9 graus, s’han detectat 6 rèpliques (és a dir, 6 nous terratrèmols fruit del terratrèmol de 8,9 graus).

Si fèssim dades, hem de destacar que el que ha passat avui al Japó, ha estat considerat el 5é terratrèmol més fort de tota la història. 

Jordi Pedra Méndez

Els científics han descobert dos enormes raigs gamma que emeten les bombolles al centre de la galàxia, la Via Làctia. Els astrònoms diuen que les bombolles, que poden tenir milions d’anys d’antiguitat, abasten més de la meitat del cel visible, en la constel·lació de Virgo. Els científics estan fent més anàlisi per comprendre millor la naturalesa de les bombolles i d’on provenen, que semblen tenir les vores ben definides i emeten alta energia de raigs gamma de la boira no es veu en altres parts de la Via Làctia. Els científics creuen que les bombolles podrien haver-se format com a resultat de les emissions de gas produïdes per l’explosió de una formació d’estrelles, potser la que va produir molts clusters d’estrelles en el centre de la Via Làctia fa milers de milions d’anys.

 

 

Ànnia Pedrol

1r Batxillerat B

El transportador 'Johannes Kepler' s'enlaira.

El passat dia 16 de febrer es va enlairar la llançadora Arianne 5 carregada amb el vehicle ATV (vehicle de transferència automatitzat) batejat amb el nom de ‘Johannes Kepler’.

Tot i que es va enlairar un dia més tard del previst per problemes tècnics, els caps del projecte mantenen que va ser tot un èxit.

 La llançadora s’encarregarà d’enlairar el ‘Kepler’ fins a 260 km d’altura i llavors aquest viatjarà fins a la ISS, estació espacial internacional. La funció d’aquest coet serà portar provisions a l’ISS ,estació espacial internacional. Entre aquestes provisions hi destaquen menjar, fuel, aigua o oxigen.

Està previst que el ‘Kepler’ arribi a l’ISS el dia 24 de febrer i després de descarregar serà llançat a l’espai ja que ja haurà complert la seva missió.

Pol Ventura

1r Batxillerat C

 

Més dades sobre quan les primeres estrelles van començar a brillar.

Després de la creació de l’univers pel Big Bang fa 13.000 milions d’anys, el cosmos va quedar sumit en la foscor. No hi havia ni estels ni galàxies. Només existia el gas (majoritàriament hidrogen) que va quedar després de la gran explosió. Amb el temps, aquesta època de no-res va arribar a la seva fi. Això va ocórrer quan els primers estels es van encendre i la seva radiació va convertir en ions als àtoms de gas del seu voltant. Un experiment dut a terme recentment ha permès descobrir alguns detalls d’aquesta època fascinant de l’univers, quan es va fer la llum.


Aquesta fase de la història de l’univers en què els primers estels van començar a funcionar com a tals i a emetre la seva resplendor, es diu l’Època de la Reionizació, i està íntimament lligada a moltes qüestions fonamentals de la cosmologia. Però mirar cap a tan enrere en el temps presenta nombrosos desafiaments observacionals.



Judd Bowman, de la Universitat Estatal d’Arizona, i Alan Rogers, de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts, han dut a terme un experiment dissenyat per detectar un senyal que no s’havia vist mai, d’aquesta època arcaica de la reionizació de l’univers. El senyal està present en les ones de radio emeses per l’hidrogen que va existir entre les primeres galàxies. Algunes d’aquestes ones de ràdio estan arribant a la Terra avui dia, i certes característiques d’aquestes ones poden aportar dades decisives sobre l’Època de la Reionizació.

A mesura que es van anar formant les galàxies, van ionitzar l’hidrogen primordial al voltant d’elles i van causar que aquest senyal de ràdio característic i gairebé omnipresent de l’hidrogen desaparegués. Per tant, verificant si la línia estava present o no en certes èpoques (el que s’aconsegueix observant a les distàncies corresponents en anys-llum), els astrònoms poden obtenir indirectament dades sobre les primeres galàxies i com van evolucionar en l’univers primerenc.

Els primers resultats obtinguts per Bowman i Rogers indiquen que el gas no ionitzat va trigar almenys 5 milions d’anys a ionitzar-se.

El procès de formació dels planetes.

Encara que el Sistema Solar hagi estat format fa molt de temps, en l'Univers es construeixen molts altres sistemes planetaris. Les primeres imatges detallades de discos protoplanetaris al voltant de dos estrelles joves han ajudat a desxifrar el procès de la formació dels planetes, a partir d'un disc de pols i gas que envolten l'astre.

Els discos evolucionen com un subproducte de la formació de les propies estrelles, pero no es coneixen els detalls de l'origen i maduració dels planetes( això ho explica els astrònoms de Subaru). Els astronoms es pregunten si cada planeta sorgeix de la coalisió de cossos rocosos i gelats més petits o de la inestabilitat gravitatoria en els discos.
Una de les imatges actuals és d'una estrella molt jove, AB Aur, en la constel·lació Auriga. Només te un milió d'anys i està rodejada per el seu disc, que orbita la estrella més propera del que ho fa Neptú. Aquesta estructura consta de dos anells inclinats respecte al pla equatorial i un espai buit en mig. El centre geomètric del disc no coincideix amb la situació de la estrella. Aquestes irregularitats sugereixen l'existència de al menys un planeta gegant que està afectant l'estructura del disc.
L'altre disc observat és el que rodeja l'estrella LkCa 15, de molts milions d'anys d'edat. S'ha obtingut la primera imatge directa del seu disc. La falta de material en aquesta estrella implica que un planeta gegant està recollint la matèria sobrant.
Aquestes observacions les publica la revista Astrophysical Journal.

Els discos són difícils d'estudiar perque són molt plans i perque la llum de l'estrella els oculta. Fins ara, només s'havia pogut estudiar la part externa de l'estructura. Però, la inclinació de les òrbites respecte al pla equatorial pot ser normal en la resta de l'Univers.
 

http://www.youtube.com/watch?v=pG1R5B9aJsM

Paula Sánchez

1er Batx A

Es simula una caminata espacial a Mart.

Després de més de 250 dies de tancament en el simulador espacial i després de provar virtualment com seria passejar per la superfície de Mart, els astronautes del projecte Mars500 de l’Agència Espacial Europea (ESA) han realitzat la seva primera missió a la superfície marciana.

El terreny, d’uns 10 metres de llarg i 6 metres de profunditat, està cobert de sorra vermellosa i està construït per semblar-se a la superfície del cràter, un antic llac ple de sediments on el robot Rover Spirit de la NASA, que va aterrar allà el 2004, va trobar dades de la història humida del planeta. 

Un dels astronautes que ha experimentat aquesta sortida, Diego Urbina, ha explicat que en els últims dies han estat "entrenant en simuladors" com seria aquest passeig per Mart.A través d’ordinadors dels tripulants han pogut experimentar en primera persona aquesta sensació. També ha apuntat que, en un futur, treballaran amb vehicles robotitzats que els podrien ajudar en una futura missió. 

Per a aquesta etapa de entrenament els especialistes s’han vestit amb els vestits espacials ’Russian Orlan’ que ara han portat en la seva sortida a la superfície. La fi era que s’acostumin al seu pes. 

Urbina i els seus companys tenen programades dues sortides més abans del 23 de febrer, dia en què la nau serà llançada de nou a l’òrbita i s’acoblarà a la nau nodrissa l’endemà, si no hi ha cap imprevist en el programa, segons ha apuntat l’agència espacial. No serà fins l’1 de març quan la tripulació abandoni l’òrbita i posi rumb a la Terra, on arribarà a principis de novembre. 

 

Feu click en aquest enllaç per veure’n el vídeo i per llegir la noticia més profundament:

http://www.laverdad.es/murcia/rc/20110214/sociedad/voluntarios-simulacro-vuelo-marte-201102141610.html

 

ÀLEX MAS FERRER.

Un telescopi es dedicarà 500 nits a aconseguir el mapa més gran de l’Univers.

El telescopi Mayal ( Arizona, EUA ) es dedicarà a aconseguir el mapa més gran de l’Univers en 500 nits entre els pròxims 5 anys.Aquest projecte anomenat “BigBOSS” és el projecte espectroscòpic més ambiciós i sòlid que hi ha actualment ja que estudiarà la llum de 50 mil·lions d’objectes astronòmics i determinarà les localitzacions precises de 20 mil·lions de galàxies i quàsars. Els resultats tenen l’objectiu de ser utilitzats per tots els astrònoms i per tot el públic en general.

El problema d’aquest projecte és que necesita finançament per elaborar-lo i per desenvolupar un nou software que hi estigui associat.

http://www.noticiasciencias.com/

Adrià Albesa

Descobreixen un altre sol amb sis planetes

Utilitzant el telescopi espacial Kepler de la NASA, un equip internacional de científics ha descobert un sistema planetari molt compacte format per una estrella semblant al Sol, anomenada Kepler-11, i sis planetes.

 

Segons la NASA, aquest sistema conté els primers planetes d'una mida semblant a la Terra, on hi ha un que orbita en l'anomenada zona habitable, una regió a una distància de la seva estrella suficient com perquè pugui existir aigua líquida en la superfície. Els cinc planetes interiors del sistema Kepler-11 uns períodes orbitals de 50 dies, de manera que orbiten dins d'una regió que podria comparar-se amb l'òrbita de Mercuri en el Sistema Solar. El sisè planeta és més gran i està més allunyat, amb un període orbital de 118 dies i una massa indeterminada.

Com en el cas del sistema solar, tots els planetes de Kepler-11 orbiten més o menys en el mateix pla. Aquest descobriment reforça la idea que els planetes es formen en discos aplanats de gas i pols que giren al voltant d'una estrella, i el patró de disc es manté després que els planetes s'hagin format.

Les densitats dels planetes proporcionen pistes sobre les seves composicions. Els sis planetes tenen densitats inferiors a la de la Terra. Sembla que els dos més interiors podrien estar formats principalment d'aigua, amb possiblement una fina capa de gas d'hidrogen-heli en la superfície, com mini-Neptunos. "Els que estan més allunyats tenen densitats menors a la de l'aigua, la qual cosa sembla indicar atmosferes d'hidrogen-heli", explica Fortney. Això sorprèn als investigadors perquè un petit planeta calent tindria difícil mantenir una atmosfera lleugera.

 

Una de les raons que fan tan important el descobriment és que permet als investigadors realitzar comparacions entre els planetes d'un mateix sistema. "Amb la comparativa de planetes hem comprès el nostre sistema solar per això és molt millor que descobrir més Júpiter calents en solitari al voltant d'altres estrelles", assenyala Fortney.

 

 

http://www.muyinteresante.es/descubren-otro-sol-con-seis-planetas

El Sol, en estèreo

Els satèl·lits bessons STEREO van ser enlairats l’any 2006 amb l’objectiu de conèixer millor la superfície del Sol i els seus efectes sobre la Terra.

El diumenge passat, la NASA va anunciar que els dos es trobaven un de cara a l’altra en cares diferents del Sol, i ha aconseguit enviar les imatges que constitueixen el primer mapa en 3D de l’estrella del Sistema Solar.

La perspectiva de 360º dels satèl·lits STEREO permet als científics conèixer amb antelació la formació de "tempestes solars", que pels seus efectes en els camps magnètics a la Terra efecten les telecomunicacions entre d’altres.

Aquest avanç, també servirà perquè en un futur es pugui predir el temps amb més antelació i exactitud.

En el vídeo que hi ha a continuació es pot veure perfectament el recorregut que han seguit els dos satèl·Lits STEREO, quina és la feina que fan i com ho fan.

 

Gemma Poll

 

http://www.youtube.com/watch?v=iRA9qUkf1NM

El Sol, en estèreo

Ara fa cinc anys, la NASA va llançar a l’espai dues sondes bessones anomenades Stereo amb l’objectiu de conèixer millor la superfície del Sol i els efectes d’aquest sobre la Terra.

El diumenge passat, la NASA va anunciar que els dos es troben un al davant de l’altra en els diferents costats del sol, i ha aconseguit enviar imatges que formen el primer mapa en 3D de l’estrella del sistema solar.

La perspectiva de 360º dels satèl·Lits Stereo permeten als científics conèixer amb més antelació la formació de “tempestes solars”, que pels seus efectes en els camps magnètics de la terra efecten les telecomunicacions. A més, això també ens servirà en un futur no massa llunyà, per poder fer amb més exactitud la previsió del temps, així com poder predir el temps que farà en molt més temps d’antelació.

 

En el vídeo que hi ha a continuació, es pot observar clarament l’avanç que ha fet la NASA.

http://www.youtube.com/watch?v=blE9gpnKpT4

 

Gemma Poll

VIDA A MART

Una de les raons per les quals el científics de la NASA està contínuament enviant missions a Mart és perquè és l’únic planeta al qual podem arribar amb missions especials i amb possibilitats de que tingui vida. La gran part d’aquestes missions eren enviades per tal de comprovar si el planeta presentava els factors necessaris per acollir la vida.

Després d’analitzar els resultats extrets de totes aquestes missions és de que el fred extrem o la radiació fan que sigui impossible l’acció microbiana en la superfície del planeta vermell. Aquesta conclusió es va basa en el fet de que els instruments del projecte Viking no varen detectar compostos que confirmessin l’existència de vida. Ara bé, la idea d’anar a buscar vida a Mart no és gens descabellada, en la missió especial de 1975 es van detectar molècules orgàniques, però els científics argumenten que és possible que aquestes desaparèixer entra en contacte am agents microbians provinents de la terra.  Alguns científics defensen que encara que Mart sigui un indret hostil per a la vida, hi ha nombrosos exemples en el nostre planeta de indrets igualment extrems. Un altre argument pel qual podem pensa que Mart acull o ha acollit algun cop algun tipus de vida és que l’aeronau Viking va fotografiar una possible línea de costa situada a poca distància del gegantesc Mont Olimp (el volcà més gran de tot el sistema solar).

 

http://www.tendencias21.net/Los-cientificos-piden-a-la-Nasa-una-nueva-estrategia-para-Marte_a5071.html

http://en.wikipedia.org/wiki/Viking_program

 

 

ARNAU LLABRÉS

 

Ofiuco un vell amic

Un nou signe altera el calandari del zodíac

 

Segons diferentes publicions informatives en la xarxa web, corre el rumor de la introducció d’una nova constalació en el calandari astral.

Sembla ser que antigament els astròlegs ja sabien de la presència de Ofiuco, una constalació que es situaria entre Escorpión i Sagitario. Però no ho van consolidar perquè corresponia al número 13, per a força gent número de la mala sort.

La notícia es pot trobar per internet, i es curios perquè els medis informatius no comparteixen el mateix criteri alhora de parlar d’aquest fet. Però si es cert, que força gent s’ha vist influenciada i no ho acaven de compendre. La gent pot conservar el seu antic zodíac o avenir-se al nou corresponent. Això ens dona a veure que l’astrologia no és una ciència la qual sigui verdadera.

http://gadgetsgirls.com/tag/ofiuco/

Casi tot l'or que els humans posseïm és extraterrestre

L’or que nosaltres tenim o està a dins de mines, va ser portat per planetoides al nostre planeta a l’estrellar-se amb gran força quan la Terra estava en plena formació, fa sobre 4.500 milions d’anys.

A part de l’or, també s’ha descobert que el platí, el paladi i altres elements sideròfils ubicats a l’escorça i mantell de la Lluna, la Terra i Mart, provenen de la caiguda d’objectes del tamany de miniplanetes durant la fase final de la formació dels planetes del nostre sistema solar.

Aquest estudi ha estat realitzat per un equip d’investigadors de la Universitat de Maryland, de l’Institut tecnològic de Massachusetts i de l’Institut de Scripps d’Oceanografia. S’ha descobert gràcies a que es diu qe si la Terra ja s’hagués format amb aquests elements sideròfils, al tenir el nucli de ferro, els elements hauries estat atrets cap al nucli, i l’escorça hauria d’estar neta.

Durant temps, la comunitat científica ja estava al corrent que aquells elements no s’havien format durant la formació de la Terra, i encara que fins ara s’haguessin demostrat vàries explicacions, cap havia estat recolzada per una quantitat tant gran de cientifics.

Albert Cebrian

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/190111b.html

Flat Earth Society

Estats Units és un país de contrastos, i un exemple d’això és el fet que tot hi que és la societat tecnologicament més avançada del present, encara hi han estats on es prohibeix ensenyar la teoria de l’evolució. Possiblement, l’exemple més clar de conservacionisme i religiositat més extrems dels Estats Units sigui la Flat Earth Society.

La Flat Earth Society va ser fundada a principis del segle XIV per Samuel Birley Rowbotham i encara subsisteix a la realitat. En el 2004, es va modernitzar i va crear una pàgina web.

La teoria bàsica que suporta aquesta societat és la teoria de la Terra Plana. Segons ells, la Terra és un disc pla amb el Pol Nord al mig i una barrera de gel al final (el que seria el Pol sud però en forma d’anell). Al voltant d’aquest disc hi ha el Sol, la Lluna, els planetes i les estrelles a poca distància (uns quants milers de quilòmetres). La web no diu res més de la teoria.

Aquesta teoria aixeca tantes preguntes que seria ridícul escriure-les totes. Per començar, com s’explica que el Pol Nord estigui al mig? Si les estrelles estan més aprop del que ens pensem, com es que no canvien de posició les miris per on les miris? Com s’expliquen les diferents estacions de l’hemisferi sud i el nord? I els terratrèmols? I com s’explica que la teoria de la Terra rodona tingui tantes proves i la de la Terra plana no en tingui cap que estigui aprovada per la comunitat científica?

Rellegint els fòrums de la web, sembla que l’únic argument de la societat per a qualsevol atac sigui: “Mira per la finestra.” A més a més, qualsevol autor conegut que asseguri que la Terra és rodona és desprestigiat.

El to de les converses i del text és bastant seriós, fet que descarta que la web sigui una broma, i fins hi tot s’hi fan cites d’autors que han suportat aquesta teoria, tot hi que la majoria són textos religiosos. 

Guillem Arlàndez

Descobriment de l'aigua a Mart

Després de trenta-dos anys d’investigació i de trenta-sis naus enviades, les probes de la nau Phoenix Mars Lander han confirmat l’existència d’aigua a Mart. A partir d’una mostra que, entregada a un instrument de la sonda, va identificar vapors d’aigua produït per l’escalfament de la mostra. Van estar fins a finals de setembre repetint varies vegades els anàlisis i ademes tractant de determinar la consistència i l’extensió de la capa subterrània de gel que hi ha a pocs centímetres sota la superfície i si hi pot haver-hi vida. Les mostres van provenir d’una excavació aproximadament de dos dits de profunditat. Amb aquesta extensió de la investigació, el cost total va ser de 422 milions de dòlars. Els científics també van descobrir que el terra de Mart és molt semblant al nostre ja que es van trobar restes de magnesi, sodi i potassi. Amb aquest descobriment ara el focus de les investigacions a Mart es troba en la possibilitat de trobar vida microscòpica o rastres d’ella en aquest planeta

 

http://www.ojocientifico.com/2008/08/01/nasa-prueba-el-agua-de-marte/

http://www.eldiariomontanes.es/20080802/sociedad/descubrimiento-agua-marte-despeja-20080802.html

Ànnia Pedrol

L'UNIVERS CONTÉ TRES VEGADES MÉS D'ESTRELLES DEL QUE ES PENSAVA

 

Algú pot comptar el nombre d’estrelles que hi ha a l’Univers? Doncs resulta que són tres vegades més. Un grup d’astrònoms ha descobert que les estrelles petites i dèbils conegudes com nanes vermelles són més prolífiques del que es pensava, fins al punt que, amb aquesta multiplicació, el nombre total d’estrelles que brilla en el Cosmos és probablement tres vegades més gran del que els científics havien calculat. La troballa apareix publicat a la revista Nature.
Com que les nanes vermelles són relativament petites i febles en comparació amb estrelles com el nostre Sol, els astrònoms no havien estat capaços de detectar en altres galàxies. Ara, els investigadors, entre experts del Harvard Smithsonian d’Astrofísica i de la Universitat de Yale, han utilitzat els instruments de gran abast de l’Observatori Keck a Hawaii per detectar les feble senyal de les nanes vermelles en vuit galàxies líptiques properes, que es troben entre 50 i 300 milions d’anys llum de distància. Van descobrir que aquestes nanes vermelles, que tan sols tenen entre el 10 i el 20% de la massa del Sol, eren molt més abundants del que s’esperava.

 

                                                                                Aniol Solano Clavera

http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=548134