Nova camara infrarroja de gasos comtaminants

L’empresa SENSIA a creat una nova camara infrarroja que permet detectar el dióxid de sofre (SO2), és un gas contaminant considerat com un dels responsables de la pluja àcida. Aquest gas es genera generalment en secotrs energétics, metal.lúrgics, alimentàris etc...

Les investigacions fetes els hi planteja als investigadors que aquesta camara pot detect i mesurar a centenars de metres lluny la distància del SO2 i altres gasos contaminants i també serveix per detectar aquells vehicles altament contaminants, escapes en les conduccions etc...

Aquestes camares poden ser insal.lades i són facilment manegables per un operarien qualsevol lloc tan fàbrica com indústria o també poden formar part d’un sistema de monitorització per tal de que soni una alarma quan es detectin els gasos.

Per exemple a Àsia el SO2 està conciderat com a major gas contaminable i un dels més problemàtics, en zones com la Índia, Japó, Xina... En aquesta país existeixen zones on la pluja que cau es pluja àcida.

“Gracias a los derechos adquiridos sobre la patente, desarrollamos instrumentos que detectan a distancia y en tiempo real este y otro tipo de gases contaminantes, lo que permite a las autoridades y empresas ejercer un control temprano y eficiente sobre las fuentes emisoras”, indica Francisco Cortés.

Gràcies a aquest tipus de camara i noves patents que s’estàn creant es podrà reduir la quantitat de gasos contamintats en el planeta de manera que podrèm viure molt millor.


MIREIA SÁENZ EDO


http://www.agenciasinc.es/Noticias/Primera-camara-infrarroja-para-detectar-uno-de-los-causantes-de-la-lluvia-acida
http://www.agenciasinc.es/var/ezwebin_site/storage/original/video/ab0033ab7902c401afc66957b6b43bcc.mp4

Nova camara d'infrarrojos de gasos contaminants

L’empresa SENSIA a creat una nova camara infrarroja que permet detectar el dióxid de sofre (SO2), és un gas contaminant considerat com un dels responsables de la pluja àcida. Aquest gas es genera generalment en secotrs energétics, metal.lúrgics, alimentàris etc...

Les investigacions fetes els hi planteja als investigadors que aquesta camara pot detect i mesurar a centenars de metres lluny la distància del SO2 i altres gasos contaminants i també serveix per detectar aquells vehicles altament contaminants, escapes en les conduccions etc...

Aquestes camares poden ser insal.lades i són facilment manegables per un operarien qualsevol lloc tan fàbrica com indústria o també poden formar part d’un sistema de monitorització per tal de que soni una alarma quan es detectin els gasos.

Per exemple a Àsia el SO2 està conciderat com a major gas contaminable i un dels més problemàtics, en zones com la Índia, Japó, Xina... En aquesta país existeixen zones on la pluja que cau es pluja àcida.

“Gracias a los derechos adquiridos sobre la patente, desarrollamos instrumentos que detectan a distancia y en tiempo real este y otro tipo de gases contaminantes, lo que permite a las autoridades y empresas ejercer un control temprano y eficiente sobre las fuentes emisoras”, indica Francisco Cortés.

Gràcies a aquest tipus de camara i noves patents que s’estàn creant es podrà reduir la quantitat de gasos contamintats en el planeta de manera que podrèm viure molt millor.

El cervell femení és més potent que el masculí

Científics de la Universitat de Califòrnia, en col·laboració amb investigadors de Madrid han intentat explicar per què les dones que tenen de mitja un cervell un 8% més petit que el cervell masculí, però demostren el mateix nivell d’intel·ligència.
L’estudi es va centrar per part del cervell, conegut com l’hipocamp, vinculat amb la memòria i les emocions.
En el cervell masculí, com més gran és l’hipocamp i més neurones hi ha, més alt és el nivell d’intel·ligència. Però, segun han revelar els científics, una mida més gran de l’hipocamp en el cervell femení, no implica més intel.ligència, al contrari. Els científics van suposar que el més petit és el millor.
El cervell masculí pot tenir més neurones, però les dones tenen una connexió més forta entre elles.
Els cervells de les dones treballen amb més eficàcia que el dels homes, és a dir utilitzen menys energia i menys les neurones per obtenir els mateixos resultats, van concloure els científics en el seu estudi publicat a la revista científica ’Inteligence’.
http://actualidad.rt.com/ciencias/view/88072-mujeres-hombres-cerebro-pequeno
Pau López Sanz

L'OMS preveu un augment del risc de càncer a la zona més afectada de Fukushima

Els experts diuen que aquest increment no és molt alt i és com a mínim fora de les zones més afectades, tant a la mateixa regió de Fukushima i la resta del Japó i del món
"Segons un anàlisi de les dades segons edat, gènere i la proximitat a la planta nuclear mostra que el risc de càncer ha augmentat per aquells localitzats en els pitjor dels casos parts afectades, de Fukushima", diu Maria Neira, Directora de la salut pública i medi ambient dels qui.

L’augment en el risc relatiu de càncer és entre 4 i 7% per als tumors com mama o leucèmia i es converteix en fins a un 70% en el cas de la tiroide de càncer la glàndula tiroide més afectades en aquestes situacions.
Els autors destaquen que aquest augment del risc és relativa, és a dir, es calcula sobre el risc d’una persona normal del càncer. Per exemple, si una dona normal té un 0,75% de risc de desenvolupar càncer de tiroide durant la seva vida, una que s’ha trobat en les zones més contaminades té un risc de 1,25% - el risc relatiu augmenta en un 70%, un 0,50% absoluta.

A més a més, l’informe destaca que no s’espera un increment en el nombre d’avortaments involuntaris, pèrdua o altres problemes que poden afectar els nadons després de l’accident.

Pel que fa a les possibilitats de càncer als treballadors afectats, dues terceres parts d’ells pateixen un risc similar a la resta de la població, encara que s’espera que aquest risc és més gran per al terç restant.

Aleix Manresa

http://www.agenciasinc.es/Noticias/La-OMS-preve-un-mayor-riesgo-de-cancer-en-la-zona-mas-afectada-de-Fukushima

Dues rates comparteixen informació cerebral mitjançant cables

 

Científics de dues universitats han aconseguit traspasar l'informació d'una rata al cervell d'una altre i que reacioni en conseqüència. Van crear un vincle cerebral en que feien solucionar un problema amb dos cervells

Es van colocar petits elèctrodes dins del cervell de dues rates, una situada a la Universitat de Brasil i l'altre a Estats Units, enganxats per cables i conectats a la xarxa d'internet. Primer les van entrenar per resoldre problemes simples, però quan les van conectar a una només li mostraven la primera part del problema i a l'altre la segona part. La rata d'Estats Units s'havia d'esperar a que la rata codificadora resolgues el problema, aleshores la rata descodificadora podia solucionar el problema i rebre la recompensa. Encara que han aconseguit un 70 % d'exit, la rata descodificadora no sempre aconseguia desxifrar la informació de la codificadora, i el procès d'aprenentatge és molt lent.

Aquestes invetigacions d'interfícies cervell-màquina estàn suvencionades i a la vegada protegides per els estats. Miguel Nicolelis és un dels científics d'estat Units que preveu una crisi ética en el seu treball encara que ja ha començat a treballar amb monos.

Cristina Franco

Batx I B- Gaudí

Vídeo: http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/consiguen-conectar-cerebro-dos-ratas-internet-colaboren/1703630/ 

http://www.elmundo.es/elmundo/2013/02/28/ciencia/1362080665.html

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20130301/54368881124/conectan-mentes-ratas-cable-cerebro.html

http://www.publico.es/451463/ratas-telepaticas-primer-paso-hacia-la-creacion-de-un-cerebro-artificial

http://www.abc.es/blogs/cerebro/public/post/cerebros-conectados-15544.asp

 

Traspàs d' informació entre dues rates a partir d'un cable

Científics de dues universitats han aconseguit traspasar l'informació d'una rata al cervell d'una altre i que reacioni en conseqüència. Van crear un vincle cerebral en que feien solucionar un problema amb dos cervells

Es van colocar petits elèctrodes dins del cervell de dues rates, una situada a la Universitat de Brasil i l'altre a Estats Units, enganxats per cables i conectats a la xarxa d'internet. Primer les van entrenar per resoldre problemes simples, però quan les van conectar a una només li mostraven la primera part del problema i a l'altre la segona part. La rata d'Estats Units s'havia d'esperar a que la rata codificadora resolgues el problema, aleshores la rata descodificadora podia solucionar el problema i rebre la recompensa. Encara que han aconseguit un 70 % d'exit, la rata descodificadora no sempre aconseguia desxifrar la informació de la codificadora, i el procès d'aprenentatge és molt lent.

Aquestes invetigacions d'interfícies cervell-màquina estàn suvencionades i a la vegada protegides per els estats. Miguel Nicolelis és un dels científics d'estat Units que preveu una crisi ética en el seu treball encara que ja ha començat a treballar amb monos.

Cristina Franco

Batx I B- Gaudí

Vídeo: http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/consiguen-conectar-cerebro-dos-ratas-internet-colaboren/1703630/ 

http://www.elmundo.es/elmundo/2013/02/28/ciencia/1362080665.html

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20130301/54368881124/conectan-mentes-ratas-cable-cerebro.html

http://www.publico.es/451463/ratas-telepaticas-primer-paso-hacia-la-creacion-de-un-cerebro-artificial

http://www.abc.es/blogs/cerebro/public/post/cerebros-conectados-15544.asp

Rematar de cap al futbol, pot afectar als processos cognitius del cervell.

Una investigació feta per científics estadounidencs, publicada aquesta setmana a la revista "PLOS ONE", explica que fer servir el cap per rematar la pilota quan juguem a futbol, pot afectar negativament alguns procesos cognitius relacionats amb els lòbuls frontals.

Antics estudis que deien que els esports que es produïcin contusions cerebrals o perdues del coneixament, eren capaços de produir transtorns cognitius a llarg temps, encara però no està clar si el futbol pot ser perjudicial en aquest sentit.

Científics de la University of Texas Health Science Center (UTHealth) i del Baylor College of Medicine (Texas, EE UU) han intentat aclarar les possibles  conseqüències de la rematada de cap al futbol, en especial els lòbuls frontals, la part del cervell més susceptible de patir alguna mena de mal.

Per fer l’estudi es van seleccionar estudiantes que jugaven aquest esport i d’altres que mai havien jugat. Les futbolistes varen fer un entrenament previ abans de fer la prova, que curiosament es va fer amb una aplicació d’Ipad. Els resultats van demostrar diferències clares, entre les qu jugaven aquest esport i les que no.

 

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Rematar-de-cabeza-en-el-futbol-puede-afectar-a-los-procesos-cognitivos-del-cerebro

http://www.fayerwayer.com/2011/11/rematar-de-cabeza-frecuentemente-afecta-el-cerebro-del-fubolista/

Pol Benedí Rius

La llum es converteix en electricitat gràcies al grafè

Científics de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) de Barcelona, ​​en col · laboració amb investigadors alemanys i nord-americans, acaben de demostrar el grafè és capaç de convertir un fotó absorbit en múltiples electrons que poden conduir corrent elèctric. Aquest prometedor descobriment converteix el grafè en una important alternativa per a la tecnologia d'energia solar, actualment basada en semiconductors convencionals com el silici, segons publica avui la revista Nature Physics.

 

"En la majoria dels materials, un fotó absorbit genera un sol electró, però en el cas del grafè hem vist que un fotó absorbit és capaç de produir molts electrons excitats, i per tant un senyal elèctric major" explica Frank Koppens, líder del grup de la recerca en ICFO. Aquesta característica converteix el grafè en el totxo ideal per a la construcció de qualsevol dispositiu que vulgui convertir la llum en electricitat. En particular, permet la producció de potencials cèl · lules solars i detectors de llum que absorbeixin l'energia del sol amb pèrdues molt menors.

 

L'experiment ha consistit a enviar un nombre conegut de fotons a diferents energies sobre una capa fina de grafè. "Hem vist que els fotons d'alta energia-per exemple, els de color violeta-indueixen un major nombre d'electrons excitats que els fotons de baixa energia-per exemple, els infrarojos-", aclareix Klass-Jan Tielrooij, també investigador de l'ICFO .

 

Si bé ja se sabia que el grafè és capaç d'absorbir un espectre molt gran de colors de la llum, és la primera vegada que es demostra que, un cop el material ha absorbit aquesta llum, l'eficiència de conversió d'energia és molt alta. "El nostre pròxim repte serà trobar formes per extreure el corrent elèctric i millorar l'absorció del grafè. Llavors serem capaços de dissenyar dispositius de grafè que donin pas a cèl · lules solars més eficients" anuncia Koppens.  Mòbils que es pleguen, paper electrònic, finestres que són alhora plaques solars transparents, olles i paelles que avisen si hi ha algun bacteri en els aliments i altres enginys es podran desenvolupar en un futur no gaire llunyà amb grafè, un dels materials més fins, flexibles, forts i amb major conductivitat creats fins ara.

http://www.agenciasinc.es/

http://www.muyinteresante.es

 

Pau Poll

Descubren la misteriosa estructura de un agujero negro situado de canto

Como si se tratara de un enorme donut que va creciendo conforme pasan los días. Así describe el investigador del Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) Jesús Corral la peculiar estructura, desconocida hasta la fecha, del sistema binario Swift J1357.2-0933, compuesto por una estrella ‘normal’ y un agujero negro de masa estelar, que se alimenta de su estrella compañera.
La investigación, de la que Corral es primer autor y que aparece publicada en el último número de Science, ha seguido los pasos de la fase de erupción del sistema, un hecho que solo ocurre una vez cada decenas o cientos de años.
El equipo observó unos extraños eclipses en el sistema que duraban y se repetían cada pocos minutos. Este hallazgo les llevó a dos conclusiones: el agujero negro debía estar casi de canto (tiene una inclinación de al menos 75 grados) y presenta una peculiar estructura vertical situada en el disco de acreción del sistema, es decir, el conjunto de la materia que el agujero va robando de la estrella y que forma una corriente en forma de disco, similar a la que genera el agua al destapar un fregadero.
Como explica el también investigador del IAC Jorge Casares, coautor del artículo y director de la investigación, “es posible que este tipo de estructuras estén presente en todas o muchas binarias de rayos X, conjunto de sistemas al que pertenece Swift J1357.2-0933.
De esta manera, el objeto que hemos observado podría ser el prototipo de una población hasta ahora oculta de sistemas con muy alta inclinación en los que el agujero negro se encuentra oscurecido”. Aplicando reglas estadísticas, podrían ser un porcentaje de hasta el 20% de los sistemas de este tipo.
Pau López Sanz
http://www.agenciasinc.es/
http://noticiasdelaciencia.com/not/6517/descubren_la_misteriosa_estructura_de_un_agujero_negro_situado_de_canto/

Descubierto por primera vez un planeta en proceso de formación

El Observatorio Austral Europeo (ESO) informó este jueves de que ha obtenido lo que parece ser la primera observación directa de un planeta en formación incrustado aún en un grueso disco de gas y polvo. El descubrimiento supondría un gran paso en el conocimiento sobre cómo se forman los planetas y permitirá a los astrónomos poner a prueba las teorías actuales con un objeto observable, según explicaron fuentes de la ESO en un comunicado emitido desde su sede en Garching, en el sur de Alemania.

El estudio, liderado por Sascha Quanz, obtuvo la imagen a través del telescopio VLT y analizó el disco de gas y polvo que rodea a la joven estrella HD100546, que se encuentra a unos 335 años luz de la Tierra. En el disco, según explicaron las mismas fuentes, encontraron lo que parece ser un planeta en formación todavía metido en el disco de material que rodea a la estrella y que podría ser en el futuro un gigante gaseoso similar a Júpiter.

Según explicó Quanz, si las conclusiones del estudio son ciertas, esta sería la primera vez que los científicos podrán estudiar de forma empírica el proceso de formación planetaria y la interacción de un planeta en formación con su entorno natal en un estadio muy temprano.

Ignasi Farrús

Leer más: http://www.lavanguardia.com/ciencia/20130228/54367861838/descubierto-por-primera-vez-un-planeta-en-proceso-de-formacion.html#ixzz2MPSah5Xm 

El Niño de Orce

A Orce (Granada) al barranc de León, han trobat un dent de llet procedent d’un homínid de fa 1,4 milions d’anys que suposa la presencia més antiga de l’Europa occidental. Aquesta troballa va tenir lloc l’any 2002 però fins ara no s’havien presentat proves anatòmiques i cronològiques que ho recolzessin. El descobriment s’ha presentat a Granada pels dos directors del treball: Bienvenido Martínez-Navarro, investigador de l’Institut català Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i Isidoro Toro, el director del Museu Arqueològic de Granada.

Segons explica Martínez-Navarro, la dent pertanyia a un nen o una nena de 10 anys y així ho corroboren els estudis fòssils que s’han dut a terme sobre la peça per 18 experts tant al Museu Nacional d’Història Natural de París com a la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que no s’ha pogut precisar a quina espècie d’homo correspon.

El Niño de Orce, tal i com han denominat la dent, va ser identificada com a possible resta humana l’any 2008 encara que també va presentar-se associada a nombrosos ossos animals com llops, hienes, teixons o altres vertebrats. La peça està molt desgastada i és lleugerament assimètrica, segons explica una nota informativa de l’IPHES. Aquest descobriment suposa que els jaciments de Orce són els més antics d’Europa en el registre paleobiològic (per davant d’Atapuerca, que la resta més antiga que tenen és una mandíbula de 1,2 milions d’anys d’antiguitat).

La importancia de la troballa va veure’s reflectida a la Journal of Human Evolution, la revista més important de paleontologia humana més important.

La Junta, que pretén sol·licitar la declaració dels jaciments d’Orce com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, la va declarar com a Bé d’Interès Cultural el juliol del 2012.

 Brisa Alcón

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20130301/54368894253/diente-hallado-orce-resto-humano-mas-antiguo-europa.html

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia/descubierto-orce-diente-fosil-hominido-hace-millones-anos-2329234

 

L'evolució cerebral s'amaga darrere de l'origen de la malaltia d'Alzheimer

Un nou estudi, liderat per Emiliano Bruner, del Centre Nacional de Recerca sobre l'Evolució Humana (CENIEH), i Heidi Jacobs, neuropsicóloga de l'Institut alemany de Neurociència i Medicina de Jülich, proposa un marc evolutiu a l'origen de la malaltia d'Alzheimer.

El treball, publicat en la revista Journal of Alzheimer’s Disease, suggereix que la sensibilitat al procés neurodegeneratiu seria el preu que hem de pagar els Homo sapiens per tenir les capacitats cognitives peculiars de la nostra espècie.

D'acord amb la hipòtesi formulada en aquest article, aquesta sensibilitat al procés neurodegeneratiu de l'alzheimer és la conseqüència secundària de l'especialització i de la complexitat metabòlica de les nostres àrees parietals.

Aquesta sensibilitat és la conseqüència secundària de l'especialització i la complexitat metabòlica de les nostres àrees parietals
“De fet, en les primera fases d'aquesta malaltia s'observa un dèficit metabòlic, és a dir en la gestió de l'energia, d'aquestes mateixa àrees que caracteritzen l'origen de la nostra espècie”, explica Bruner.

Se suposa que l'evolució de les àrees parietals es relaciona amb les capacitats cognitives. En aquest sentit, el registre fòssil i paleoneurológic mostra que la nostra espècie es caracteritza en geometria cerebral per una marcada reorganització d'aquestes àrees i potser del seu sistema vascular.

Aquests processos de creixement i desenvolupament que porten a aquests canvis cerebrals estan absents en els simis antropomórfs, així com en homínids amb gran volum cerebral com els neandertals. A més, en els teixits neurals, en l'escorça parietal profunda, els humans tenim àrees que tampoc es troben en els altres primats.

El preu de la nostra intel·ligència

Per tant, aquest desenvolupament de les capacitats cognitives de l'Homo sapiens pot ser que hagi comportat una major sensibilitat a defectes metabòlics: balanç energètic, toxines, gestió de la calor, etc. I com assenyala Bruner, el preu que hauríem de pagar per gaudir de les nostres capacitats peculiars.

L'Alzheimer només es coneix en la nostra pròpia espècie. Bruner conclou que el silenciós filtre de la selecció natural només reconeix els avantatges cognitius i cap dels seus desavantatges, ja que en afectar a edats tardanes, aquest 'efecte secundari' no influeix sobre les capacitats reproductives de l'individu.

Els autors no plantegen directament una cura per a una patologia com l'alzheimer, però pot oferir una interpretació diferent de les seves causes, apropant-se als seus mecanismes no des de la seva situació present, sinó des del seu passat.

 

Enllaços:

http://ecodiario.eleconomista.es/ciencia/noticias/4641714/03/13/La-evolucion-cerebral-se-esconde-detras-del-origen-de-la-enfermedad-de-Alzheimer.html

http://www.agenciasinc.es/Noticias/La-evolucion-cerebral-se-esconde-detras-del-origen-de-la-enfermedad-de-Alzheimer

Raigs X per netejart l'aire sense perill

Un equip d'investigadors nord-americans ha creat un dispositiu que utilitza raigs X per netejar l'aire de virus, bacteris i altres partícules tòxiques o perilloses per a la salut. El grup de científics, que ha presentat aquesta novetat a la revista Applied and Environmental Microbiology, sosté que el seu invent, anomenat ESP SXC, pot millorar la qualitat de vida de pacients amb malalties respiratòries i al · lèrgies i incrementar la seguretat en els quiròfans. I també que seria útil fins i tot en el cas que es produís un atac bioterrorista.
Els precipitadors electrostàtics (ESP) ja funcionen per eliminar aquest tipus d'agents nocius mitjançant la seva ionització. No obstant això, els experts admeten que la seva validesa es redueix quan els elements que han atrapar són ultrafins.
Els anomenats filtres HEPA (High Efficiency Particulate Air) també s'utilitzen amb freqüència, encara que si no es netegen amb la regularitat adequada deixen de tenir l'efecte desitjat. Per superar aquests inconvenients, Eric M. Kettleson, Jill M. Schriewer, R. Mark L. Buller i Pratim Biswas han afegit un sistema de raigs X tous a un emissor ESP, amb el qual han aconseguit protegir en les seves proves de laboratori a ratolins immunodeficients sotmesos a una àmplia gamma de patògens.
El següent pas, segons assenyalen aquests professors de les universitats de Washington, Cincinnati i Saint Louis, consistiria en portar el CAT SXC a cases i edificis públics sense que es disparin els costos i sense que la seva posada en marxa sigui excessivament complicada.
De moment, els autors han demostrat que el seu equip és fins a nou vegades més eficient que els actuals. Les malalties respiratòries són el principal motiu de consulta mèdica en els centres d'atenció primària espanyols i representen la tercera causa de mort al país, d'acord amb les dades de l'Institut Nacional d'Estadística.

http://www.lavanguardia.com/vida

 

Pau Poll

Els videojocs d'acció ajuden a millorar les habilitats de lectura en nens dislèxics

 

Una nova investigació liderada per experts de la Universitat de Pàdua (Itàlia), mostra com 12 hores de videojocs d’acció en les què el jugador ha d’utilitzar la seva velocitat, destresa i temps de reacció optimitzen les habilitats de lectura. I tot, sense cap tipus de formació ortogràfica o fonològica.

Els investigadors sostenen que aquesta millora és més efectiva que el que normalment s’aconsegueix amb un any de tractaments tradicionals, com exercicis de lectura espontània, que solen ser més avorrits per als nens.

Els videojocs d’acció milloren molts aspectes de l’atenció visual. Els nens dislèxics aprenen a orientar i centrar la seva atenció per extreure la informació rellevant d’una paraula escrita amb major rapidesa.

Els investigadors van posar a prova la lectura i les habilitats d’atenció de dos grups de nens amb dislèxia abans i després de jugar als videojocs. Un grup jugava a videojocs d’acció i l’altre a un altre tipus durant nou sessions de 80 minuts per dia. Es van trobar que només el grup que jugava als jocs d’acció millorava les seves habilitats atencionals i la velocitat de lectura.

Aquest estudi obre el camí per a nous programes de tractament que poden reduir els símptomes de la dislèxia i fins i tot prevenir-la quan s’aplica a nens en risc de dislèxia abans d’aprendre a llegir.

http://www.agenciasinc.es/

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Los-videojuegos-de-accion-ayudan-a-mejorar-las-habilidades-de-lectura-en-ninos-dislexicos

Alex Beardo

Desactiven la sensació del fred en ratolins

Un equip de científics de la Universitat de Southern California (EE UU) ha aconseguit desactivar selectivament la capacitat en ratolins de sentir el fred, i han mantingut la capacitat de percebre el calor i el tacte.
En alguns treballs posteriors es va observar que una proteïna anomenada TRPM8 ( un canal iònic present en les cèl.les nervioses) que era la responsable de la sensació de fred, aquesta proteïna s'activa amb les baixes temperatures i amb aqents químics refrescants com el mentol, i genera una resposta.
En aquest nou estudi els investigadors van aconseguir aïllar i desactivar les neurones en las que s'expresa la proteïna TRPM8 que va fer que poguesin estudiar l'acció específica d'aquelles cèl.lules.
Van utilitzar un grup de ratolins normals i un altre grup amb les neurones TRPM8 desactivades i els van posar en superfícies amb diferents temperatures entre 0 ºC y 50 ºC, per la que podien desplaçar-se lliurement.
Van observar que els ratolins del grup control tendía a mantenir-se en les zones de temperatura templada, evitan les zones més calentes i les més fredes, mentre que l'altre grup només evitava les regions més calentes. Per tant es va arribar a la conclusió que sense aquestes cèl.lules nervioses no podien sentir el fred però si la calor.
Els investigadors també van fer un altre classe de prova per evaluar la coordinació dels moviments i les respostes al tacte i no van observar cap diferència entre els dos grups.
Aquest descobriment podria tenir aplicacions indirectes en el tractament del dolor si fos possible trobar la manera de desactivar fe forma específica les neurones implicades en els processos dolorosos sin alterar la resta de sensacions.
L'objectiu que els guia ara és preparar medicaments que vagin dirigits directament al dolor sense deixar-lo insensible al tacte, ja que tots els fàrmacs actuals o només redueixen la inflamació o innibeixen totalment la sensació del tacte.
Alba Segarra

LA INSULINA ÉS NECESSÀRIA PER APRENDRE I MEMORITZAR

A més de regular els nivells de sucre en la sang, la insulina juga un paper crític a l’hora de modular l’activitat de les neurones implicades en l’aprenentatge i la memòria, segons revela un nou treball publicat en la revista Neuron. “La gent sol pensar que els trastorns en la regulació d’insulina únicament poden causar diabetis, però molts defectes cognitius i del comportament, com la depressió o la demència, també estan associats amb síndromes metabòlics”, aclareix Yun Zhang, biòloga de la Universitat d’Harvard i responsable de l’estudi.

Per estudiar aquest vincle, Zhang i els seus col·legues van dirigir la seva atenció al cuc transparent Caenorhabditis elegans. Usant tècniques de ingenieria genètiques van eliminar la seva capacitat de crear compostos similars a la insulina. Els cucs “mutants” així obtinguts van ser després sotmesos a proves per veure si eren capaç d’aprendre a evitar menjar-se un bacteri que els infecta. I els científics van descobrir que aquests que, a diferència dels cucs no modificats, no solament no podien sintetitzar insulina sinó que a més havien perdut la capacitat d’aprendre. Curiosament, no es devia solament a l’absència d’aquesta hormona sinó a una complexa de xarxa de molècules i pèptids similars a la insulina que “actuen junts i coordinen els seus senyals per regular l’aprenentatge i la memòria, de manera que si es canvia la manera en què interactuem també es modifica la forma en què aprenem”, puntualitza Zhang. Entendre aquestes rutes moleculars i aquests circuits neuronals podrien ajudar en el futur a tractar trastorns cognitius, inclosa la demència.

http://www.muyinteresante.es/ciencia/articulo/la-insulina-es-necesaria-para-aprender-y-memorizar

DANI PÉREZ HERMS

La braquiteràpia aconsegueix curar el càncer de pròstata

L’institut mèdic Imor de Onco radioteràpia de Barcelona és un centre de referència en quan als tractaments radioterapèutics contra el càncer. A més, aquest institut és el que més experiència amb la braquiteràpia aplicada al càncer de pròstata.

La branquiteràpia de pròstata és un tractament que consisteix en introduir un alt nivell d’ones radioactives a la pròstata sense afectar a la resta dels òrgans.

El perfil del pacient, sol ser un home d’una edat entre 50 i 88 anys, a qui se li ha detectat un tumor en la zona de la pròstata. Algunes de les avantatges d’aquest tipus de tractament és que no genera efectes secundàris, com la incontinència i la impotència.

Els resultats que ha experimentat l’IMOR (Institut Mèdic de Onco Radioterapia) des de l’any 1999 són favorables amb uns 1400 pacients curats completament de la malatia. 

Aquesta tipologia de tractament no presenta els habituals riscs de la cirugia i és un tractament de curta durada sense efectes secundàris i altament tolerat.

Els pacients que es sotmeten a aquest tractament veuen augmentat el seu nivell de qualitat de vida respecte el que tenien abans de sotmetres al tractament segons uns estudis realitzats internacionalment.

L’ IMOR ha estat galardonat amb el premi American Brachytherapy Society (ABS)
per la seva contribució en el tractament del càncer de pròstata i per els bons resultats dels pacients.

http://www.lavanguardia.com/salud/cancer/20130211/54365273216/salud-medicina-cancer.html

http://imor.org/cast/frame11.htm 

                                                                     Marta Juan

De residus a farina per a pinsos

El centre tecnològic Azti-Tecnalia ha aconseguit transformar subproductes vegetals tals com les restes de fruita, de patata, de poma etc... que són considerats residus en farines per pinsos, per tal d'alimentar els animals, tot comprovant la seva viabilitat i eficàcia sanitària i nutricional. Es tracta de trossos inservibles de fruites, patata, cafè i pa que surten del circuit comercial.

El projecte Clean Feed gràcies al Govern Basc han aconseguit que fraccions d'aliments inservibles passin a tindre un ús en la indústria agroalimentària. Hi han unes 25.000 tones de subproductes vegetals generats en Euskadi, que acaben  en indústries d'escombraries on allà reben el nom de residus. Els tècnics que pertanyen a aquest centre han comprovat mitjançant càlculs que es podria aprofitar el 70% d'aquestes 25.000 tones que actualment en el País Basc són considerades residus.

 Aquest centre intenta millorar la indústria de pinsos ja que aquesta utilitza grans quantitats  de soja i blat i vol disminuir aquesta matèria primera per utilitzar subproductes més ecològics. Aquests subproductes que la AZTI- Tecnicalia ha seleccionat són verdura i fruita generats pels sectors de distribució i transformació de vegetals. Seguidament utilitza restes de patata, la pellofa del cafè que prové de les torradores, també restes de pa i pells derivats de l’elaboració cel vi.

 S'han utilitzat diverses tècniques com el secat per polverització mitjançant polsos de combustió per aire forçat i per microones combinat amb aire forçat.

 

Mireia Sáenz Edo

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Transforman-residuos-vegetales-destinados-al-vertedero-en-harinas-para-piensos

Nou mètode mecànic per introduir ARN, proteïnes i micropartícules a cèl.lules vivents

Les cèl.lules vives estan rodejades per una membrana que regula què és el que entra i surt de la cèl.lula. Aquesta membrana és necessària perquè les cèl.lules controlin el seu interior, però fa que pels científics sigui més dificil introduir-hi cèl.lules grans, per obtenir imatges del interior o bé per reprogramar les cèl.lules mitjançant proteïnes. 

Uns investigadors del Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), a Cambridge, Estats Units, han trobat una manera segura i molt eficient de fer passar mol.lècules grans a través de la membrana cel.lular. Aquest nou mètode consisteix en fer que les cèl.lules travéssin un canal molt estret que provoca que les cèl.lules hagin de forçar petits orificis perquè s'obri temporalment. Qualsevol mol.lècula gran que estigui flotant a l'exterior de la cèl.lula com l'ARN, proteïnes, etc. pot passar a través de la membrana per aquest orifici mentres estigui obert.

Hi ha altres mètodes, ideats abans que aquest, per introduir mol.lècules grans a les cèl.lules, però tots presenten algun inconvenient. 

Utilitzant la nova tècnica, l'equip que ho va originar va poder enviar al medi intercel.lular proteïnes de reprogramació i va generar cèl.lules mare pluripotents amb una taxa d'èxit superior a qualsevol altre duta a terme anteriorment.  

 

http://noticiasdelaciencia.com/sec/ciencia/biologia/

http://noticiasdelaciencia.com/not/6415/nuevo_metodo_mecanico_para_introducir_arn__proteinas_y_nanoparticulas_en_celulas_vivientes/

Carla Jaulent

Nitrofirex fabrica un avió no tripulat per extingir incendis forestals de nit

L’empresa Nitrofirex ha creat un avió no tripulat que podria ajudar a extingir incendis forestals en plena nit, quan les condicions meteorològiques són més favorables. Aquest projecte, entre uns altres, serà presentat en el Saló Internacional de Tecnologies de Seguretat i Defensa (HOMSEC) que se celebrarà a Madrid del 12 al 15 de març.

Els responsables d’aquest projecte expliquen que "està encaminat a extingir incendis forestals des de l’aire a la nit, eliminant els riscos per a les tripulacions i augmentant la precisió i concentració de les descàrregues, a més d’incrementar la quantitat d’aigua llançada tant per hora d’operació com per hora de vol".

El president de Nitrofirex, Luis Bordallo, ha assenyalat que "una de les millors formes de pal·liar aquests desastres naturals és crear tecnologia que actuï de nit, quan la labor d’extinció millora ja que disminueixen la temperatura, el vent i les turbulències".

Per això, hi ha altres empreses --com Peli Products-- que també treballen en solucions avançades d’il·luminació per treballar en condicions extremes i que ajuden a il·luminar zones remotes. "Els incendis no només s’apaguen des de l’aire, si no que hi ha nombroses persones que, per voluntat pròpia o per treball, ajuden en les tasques d’extinció per terra i han de protegir-se de possibles perills", postil·len.

Ariadna Amores

1r batx B 

25/2/13