Les 10 tecnologies emergents del 2013

El Fòrum econòmic mundial ha fet pública una llista on figuren les tecnologies més prometedores en l’àmbit del creixement sostenible.

Entre elles figuren el Vehicles Elèctrics OnLine (OLEV), que són vehicles que s’autorecarreguen a partir d’unes bobines col·locades a la part inferior del cotxe i que reben energía d’un camp electromagnètic procedent del cablejat instalat en el paviment. El tamany de la batería sería de 1/5 de les bateries dels cotxes elèctrics actuals.

Hi apareix també la impressió 3D. Aquesta tecnologia consisteix en una màquina que va injectan les matèries primes capa a capa i podries rebre els objectes imprimits a domicili. 

També hi surten tecnologies com materials que s’autorreparan, convertidors de CO2 en combustible, materials orgànics per a la fabricació de dispositius electrònics, reactors nuclears de quarta generació i purificació avançada de l’aigua.

En l’àmbit de la salud hi destaquen 3 tecnologies: la ingeniería a nanoescala per a administrar fàrmacs, control remot mitjançant sensors de funcions vitals del nostre organisme, i el desenvolupament de proteïnes genòmiques per millorar la nutrició i la salut a nivell molecular.

font: http://www.muyinteresante.es/tecnologia/articulo/las-10-tecnologias-emergentes-de-2013

Busquen petroli davant del Cap de Creus

Una empresa d'orígen escocès, va demanar aquest estiu,  els permisos per iniciar l'exploració del fons marí a Catalunya, per veure si poden trobar hidrocarburs. El Ministeri d'Energia i Indústria ha fet públic al BOE les coordenades de les 12 zones on podria atorgar el permís d'exploració a l'empresa, concessió que es fa pública perquè altres empreses puguin fer ofertes per la mateixa àrea. A una distància de 20km davant del cap de Begur o 50km davant del cap de Creus, les coordenades publicades al BOE delimiten tot un seguit de rectangles al mar, on es volen iniciar els sondeigs. A hores d'ara, a part de consideracions més profundes com la continuació d'un model energètic basat en els combustibles fòssils o l'impacte de les plataformes petrolieres sobre l'entorn marí, una de les principals preocupacions per a les entitats ecologistes són els sondeigs en si. La tècnica que s'utilitza en les prospeccions petrolíferes és la sísmica en 3D, en que, gràcies a uns emissors que generen un so i uns receptors que recullen el resultat, es poden fer mapes del subsol i estudiar on poden ser el jaciments petrolífers. 

 

Oscar Crespo

24/02/13

La 'Klebsiella', causant de pneumònies, manipula proteïnes alterades en càncers

Un estudi revela que ’Klebsiella’, un bacteri humà causant de pneumònies que constitueix un problema sanitari mundial per la seva resistència a molts antibiòtics, manipula la proteïna "EGFR", alterada en nombrosos processos tumorals, per evitar ser eliminada per les nostres defenses. Un equip d’investigació ja treballa en estudis preclínics per confirmar la validesa terapèutica de nous tractaments.

Un estudi del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Respiratòries (CIBERES) i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha obert una nova possibilitat de tractar la pneumònia per Klebisella. 

Les infeccions per aquest bacteri-causant del 20% de les pneumònies en nounats i en pacients hospitalitzats- són especialment greus amb taxes de mortalitat superiors al 70% i constitueixen un problema sanitari mundial per la seva resistència a molts antibiòtics. 

Els resultats de l’estudi, que es publiquen aquesta setmana a la revista Cellular Microbiology, revelen que Klebsiella manipula la proteïna EGFR, alterada en nombrosos càncers, especialment en el de pulmó, per evitar ser eliminada per les nostres defenses.  L’equip d’investigació treballa ja en estudis preclínics per confirmar la validesa terapèutica dels tractaments de les pneumònies per Klebisella. 

"El fet que ja hi hagi fàrmacs per inhibir la proteïna EGFR planteja que aquests fàrmacs puguin ser útils per al tractament de les pneumònies causades per Klebsiella" assegura un dels investigadors. 

La investigació suposa un canvi conceptual del coneixement que fins ara es tenia sobre les estratègies emprades pels bacteris per evitar que les nostres cèl · lules activin mecanismes defensius. 

 

 

Albert Garcia, Gaudí

24 de febrer 2013

http://www.agenciasinc.es

Els experts desenvolupen una programa contra l'Alzheimer

Fa nou mesos, es va començar a investigar sobre la possibilitat de desenvolupar un programa que ajudés a endarrerir l’Alzheimer en els seus inicis. S’ha comprovat que el projecte que s’ha anat desenvolupant ha servit considerablement en els pacients. Aproximadament en un 90% dels casos s’han observat les millores, mitjançant un sèrie d’estudis.

El projecte està basat en l’estimulació cognitiva, en la fisioteràpia, en la teràpia ocupacional i s’ha promogut gràcies a las Fundació Vianorte-Laguna, amb l’objectiu de millorar les condicions dels pacients i d’aconseguir una base de dades clíniques que demostrin l’efectivitat del projecte. Per aconseguir que el projecte es pugui portar a terme en necessiten uns fons de 80.000 euros.

El programa garanteix la millora de les condicions de vida del pacient, com ara en el càlcul, en la millora de l’atenció, en l’orientació.... Desgraciadament no s’ha aconseguit la cura d’aquesta infermetat, però les millores són considerables.

Seguidament, el projecte es divideix en tres àrees de treball:

1- En la Teràpia Ocupacional, que s’enfoca en una valoració neuropsicològica

2- En els diferents sistemes informàtics per tractar l’estimulació cognitiva

3- En la fisioteràpia destinada a realitzar un sèries d’exercicis de sincronització física

El que es vol aconseguir, es millorar l’entorn familiar i amistós dels pacients, així com l’estalvi dels costos de sanitat, que són relativament alts. Es va realitzar un experiment fent ús de diferents sistemes, per corroborar quina tècnica era mes eficaç. Consistia en realitzar un seguiment informàtic i diverses teràpies per tractar les activitat cognitives dels pacients, que en aquest cas van ser quinze. Finalment es va realitzar un estudi a un supermercat que es basava en les textures i la devolució del canvi.

Per últim, s’haurien de treure conclusions dels efectes que es produeixen a nivell cognitiu, quantitatiu, i quant de temps es requeriria, a més a més del pressupost econòmic que comporta. Totes aquestes dades s’esperen aconseguir un cop es comenci a desenvolupar el projecte.

 

http://www.youtube.com/watch?v=3Bc6HT5mkbg

 

fonts:

- http://www.europapress.es/salud/noticia-expertos-desarrollan-programa-pionero-contra-alzheimer-centrado-fisioterapia-estimulacion-terapia-ocupacional-20130223124619.html

 Lina Nassar

Una dona dóna a llum a dos parells de bessons idèntics a un hospital de Houston

El passat dia 14 de febrer Tressa Montalvo va donar a llum dos parells de bessons idèntics al Texas Children’s Hospital de Houston  a l’estat americà de Texas, fet que succeeix un cop cada 70 milions de naixements.

Els pares no estan sota cap tractament de fertilitat, tenen un fill, Memphis,  de dos anys i comenten que només li  buscaven un germanet o germaneta.

El ginecòleg  els va anunciar a les 10 setmanes d’embaràs que tindrien bessonada, però no va ser fins unes setmanes més tard  que va copsar un tercer batec cardíac; l’exploració va permetre descobrir que hi havia 4 fetus i dos placentes, és a dir cada placenta contenia dos futurs bebès. Tots quatre bebès són nens i han nascut per cesària a les 31 setmanes: Ace i Blaine van néixer  a les 8:51 del matí  i els seu pes va ésser de  1,64 kg y 1,79 kg respectivament. Cash i Dylan els van seguir uns minuts desprès amb un pes de 1.33 kg y 1,53 kg respectivament. Els bebès encara estan ingressats i reben la cura de les incubadores.

Els bessons idèntics naixen d’un únic òvul fecundat que es divideix en dos embrions. La probabilitat de tenir bessons és d’un 2% i d’aquests només un 30% són bessons idèntics, segons la Universitat de Pensilvània. Segons el Dr. Alan Penzias, professor de obstetrícia i ginecologia de la Universitat de Harvard, les probabilitats de tenir dos parells de bessons és d’una entre 70 milions de naixements. Aquestes estadístiques ens senyalen que estem davant d’un fet bastant insòlit.

Els pares que no estan gens desanimats, han posat el nom dels seus fills seguint les lletres de l’abecedari, Ace, Blaine, Cash i Dylan i no descarten continuar a la recerca d’un nena.

 

Fonts:

http://www.lavanguardia.com/salud/20130221/54366969032/mujer-dos-pares-gemelos-identicos.html

http://insolitonoticias.com/mujer-da-a-luz-a-dos-pares-de-gemelos-identicos/#.USoDwKWQUpR

http://cnnespanol.cnn.com/2013/02/19/una-mujer-da-a-luz-dos-pares-de-gemelos-identicos/

 

Núria Merino, Gaudí

Còrnies artificials

A Andalucia s’iniciarà un assaig multicèntric per fabricar i implantar còrnies artificials a pacients amb úlceres greus.

L’objectiu d’aquest assaig és avaluar la seguretat, fiabilitat i eficàcia clínica dels models de còrnia artificial humana en persones amb problemes greus de còrnia.

Per fer-ho es fabricaran les còrnies artificials en el laboratori GMP del hospital "Virgen de las Nieves de Granada".

 Està previst fer aquest implant de còrnia artificial a 20 pacients d’un total de 400 casos que hi ha només a Andalucia.

Segons ha explicat el director de la UNitat de Gestió Clínica d’Oftalmologia la còrnia artificial permet afavorir la regeneració del teixit: "La finalitat és restaurar aquesta còrnia, que no es perdi visió, i que si es perd, sigui el mínim possible". També ha dit que aquesta tècnica es podria ampliar en un futur a altres camps de l’oftalmologia.

Primer s’implementarà la còrnia a cinc pacients i desprès un cop recollides les primeres dades s’implementarà en els quinze restants.

http://www.innovaticias.com/medicina-y-salud/13483/ensayo-clinico-innovador-implantar-corneas-artificiales

http://www.innovaticias.com/medicina-y-salud/13483/ensayo-clinico-innovador-implantar-corneas-artificiales

Carlos García

La crisi no afecta al projecte RecerCaixa

RecerCaixa és un programa d’investigació científica a Catalunya impulsat per l’Associació Catalana de Universitats Públiques (ACUP) i l’Obra Social de La Caixa.

Aquest projecte va posar-se en marxa l’any 2010 amb l’objectiu d’ajudar a la investigació i desenvolupar els millors projectes d’investigació dels grups i investigadors que treballen a Catalunya originaris tant de centres d’investigació com d’universitats publiques o privades.

A la convocatoria de RecerCaixa van presentar-se 369 projectes dels quals s’han seleccionat 25, procedents de 67 diferents institucions. Alguns factors com la qualitat científica dels projectes o la quantitat de propostes han fet que la convocatoria hagi estat molt disputada.

Catalunya vol seguir sent una de les primeres en el camp de la investigació tot i la crisi actual i l’ACUP ha assignat 1.7 milions d’euros dels quals uns 60.000 - 75.000 estan destinats a cada projecte, que tindrà una durada de dos anys.

Els àmbits en els que es poden presentar els treballs van des de les ciències de la salut fins les ciències socials i les humanitats. 

Brisa Alcón.

 

http://prensa.lacaixa.es/obrasocial/proyectos-convocatoria-2012-programa-recercaixa-esp__816-c-17697__.html

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia/programa-recercaixa-reparte-millones-para-investigacion-2324866

http://www.recercaixa.cat/ca/index.html

Descobreixen com la insulina interactua amb les cèl.lules

Fa un segle aproximadament que es va descobrir la insulina i, gràcies a això s’han salvat milions i milions de vides i la malaltia de la diabetis ha passat a ser només una malaltia crònica en la que els afectats no tenen cap més problema que injectar-se’n les corresponents dosis.

Tot i les investigacions que s’han arribat a realitzar, no havia estat mai clara la interacció que existia entre aquesta hormona i les cèl.lules. Ara, per fi, s’ha aconseguit averiguar. Aquest descobriment podria donar millores en el tractament per als diabètics com medicaments orals enlloc de xeringues, bolígrafs injectors o bombes d’insulina i també menors dosis.

Sent una causa de mort més gran als Estats Units que el càncer de mama i de pròstata junts i una malaltia que afecta una part tan gran de la població ja era hora que se’n descobrís com funciona i no amb especulacions incertes.

La Universitat Case Western Reserve de Cleveland, Ohio, Estats Units n’ha trobat finalment la resposta definitiva. Les cèl.lules absorveixen el sucre dels aliments com a energia per al cos, però aquesta glucosa no pot penetrar a través de la membrana si no és amb l’ajuda de la insulina, que és fabricada per les cèl.lules endocrines del pàncrees.

L’equip del Dr. Michael A. Weiss van posar a prova models estructurals mitjançant innovadors mètodes genèticomoleculars com seria la inserció de sondes especials i la seva activació amb la llum ultravioleta en el receptor. Amb això van poder obtenir imatges tridimensionals molt detallades proporcionant moltes respostes sobre la insulina.


http://noticiasdelaciencia.com/not/6449/descubren_como_la_insulina_interactua_con_las_celulas/

Àfrica Soucheiron

Investigadors de l'UJI elaboren un tipus de pintura per metalls amb major protecció anticorrosiva

La novetat resideix en els elements utilitzats en el tractament de les pintures a través de tres vies químicament diferents i l’efecte sinèrgic que aquests produeixen. Així doncs, la combinació dels components fa que en interactuar entre si s’optimitze l’adherència de la pintura al substrat metàl·lic i es milloren les propietats anticorrosives. D’aquesta manera, els nous recobriments ofereixen amb una sola capa una protecció tan bona com quan s’utilitza un pretractament.

Fins ara l’opció que tenia la indústria a l’hora protegir els metalls contra la corrosió ha requerit sempre una primera imprimació o pretractament que implica, en la majoria dels casos, la neteja i desgast del metall, d’una banda, o l’addicció d’una capa més de pintura, de l’altra. En principi, el nou recobriment és aplicable a tot tipus de metalls, encara que, actualment s’està treballant amb l’alumini, acer i acer galvanitzat, ja que entre els tres sumen el 99% dels metalls industrials més utilitzats.

Es preveu que aquest nou tipus de pintura estigui al mercat en el termini de dos anys i el seu ús suposarà un estalvi al voltant d’un 20%, una xifra important en parlar de volums elevats.

VÍDEO: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=EuiH0BVu9Sk

LINKS:

http://blogs.uji.es/cienciatv/ca/2013/02/14/pintures-amb-major-proteccio-anticorrosiva/

http://www.dicyt.com/noticias/pintura-para-metales-con-mayor-proteccion-anticorrosiva

 Marc Payés, Gaudí.

Alguns insectes posseeixen un sofisticat mecanisme per comptar.

Investigadors de la Universitat de València i de la Universitat d'Oxford han descobert que alguns insectes tenen una habilitat cognitiva que els permet comptar. Fins ara, es creia que aquesta habilitat només era pròpia del animals vertebrats, però s'ha demostrat que no és així.

Aquest experiment s'ha fet amb el conegut com escarbat de la farina (Tenebrio Molitor). Aquest insecte és capaç de comptar el número de mascles rivals que té a l'hora d'aparellar-se amb una femella. Aquests animals s'enfronten a una dura competició per aparellar-se amb les femelles, ja que després de l'aparellament corren el risc de que altres mascles copulin a la mateixa femella i desplacin la seva esperma per complet.

Pau Carazo, investigador principal de l'estudi diu: "Quan detecten a pocs rivals i el risc de que un altre mascle desplaci la seva esperma és baix, els mascles abandones la femella a pocs segons d'acabar-se la còpula per anar a buscar altres aliments o altres femelles.

Aquest treball de la Universitat de València suggereix que aquests escarbats de la farina són capaços de determinar el número d'individus en un grup sense utilitzar variables contínues, sinó que reconeixen a cada individu per separat i acumulen en la seva memòria el nombre d'individus diferents per calcular quants estan presents en el seu entorn més immediat.

Aquesta capacitat descoberta en els escarbats de la farina es distingeix del que nosaltres coneixem 'per comptar' en humans ja que no implica un concepte bàsic de número.

Marcel Miquel

Aparece una mancha solar capaz de tragarse a seis tierras

Recientemente ha aparecido una mancha solar denominada AR 1678, esta ha captado la atención de los cientificos de la NASA, debido a su descomunal tamaño. Fue captada por las camaras del Observatorio de Dinámica Solar una sonda destinada al estudio del Astro rey y el clima espacial. La mancha tiene energía suficiente para desencadenar erupciones solares en las próximas horas. Los expertos creen que hay un 15% de que emita una llamarada solar de clase X (máximo nivel) y un 45% de posibilidades de que sea de clase M.

La NASA explica que la mancha creció con gran rapidez durante el martes y el miércoles pasados hasta alcanzar seis veces el diámetro de la Tierra. Aunque «es difícil de juzgar desde el punto en que está situada, ya que está en una esfera, no en un cuerpo plano», ha señalado la portavoz de la NASA Karen Fox. A la espera de la más grande

El Curiosity analitza l'interior d'una roca de Mart

 

El Curiosity ha mostrat per primera vegada l’interior d’una roca extreta a Mart i ha enviat imatges al Laboratori de Propulsió a Chorro (JPL) de la NASA.

L’ingenier Scott McCloskey del JPL ha assegurat que cap rover havía arribat a perforar una roca fora del nostre planeta: "Al veure la pols de la perforació a la pala s’ha pogut verificar per primera vegada que el taladro va recollir una mostra amb èxit".

El perforador, de 6’4cm., ha obtingut la pols taladrant la superfície de Mart el passat 8 de febrer. La mostra prové d’una roca de granit fí "John Klein". Aquesta, va ser anomenada així en memòria d’un dels directors del projecte del Laboratori de Ciència de Mart (LCM) mort el 2011.

La roca seleccionada per ser perforada contenia evidencies de les condicions ambientals humides del planeta. Ara l’equip responsable vol introduir les mostres dins del Curiosity per tal d’analitzar els seus components químics.

El científic McCloskey ha explicat que els treballadors de la NASA implicats ens aquest projecte porten esperant aquest dia fa anys i que la obtenció final de la perforació hagi tingut èxit ha estat molt gratificant.

- FONTS:

http://www.abc.es/ciencia/20130221/abci-curisity-descubre-dentro-marte-201302211016.html

http://alt1040.com/2013/02/curiosity-extrae-roca-del-interior-de-marte

 

Dana Antolín, Gaudí

Recobriment biodegradable per a implants dentals

Persones grans o amb osteoporosi, fumadors, diabètics o persones que han patit un càncer no poden optar en ocasions a realitzar implants dentals davant la manca de capacitat dels seus ossos d'integrar de manera adequada les noves pròtesis que substitueixen l'arrel. El recobriment d'aquests implants amb un nou material biodegradable desenvolupat per investigadors de la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat del País Basc i l'empresa Ilerimplant permetrà realitzar implants en persones amb dèficit ossi, a més d'augmentar la taxa d'èxit general dels implants gràcies a una major biocompatibilitat dels mateixos i reduir el temps d'osteointegració, és a dir, d'integració en l'os.

Si fins ara la radícula de titani que substitueix l'arrel de la dent trigava a ancorar a l'os maxil·lar un mínim de dos mesos, el prototip desenvolupat permetrà reduir aquests temps, de manera que es pugue col·locar abans al pacient la corona ceràmica, que substitueix a la part visible de la dent, i d'aquesta manera recuperar abans la seva vida normal. Julio José Suay, coordinador del grup de recerca de Polímers i Materials Avançats de l'UJI, explica que "es tracta de cobrir l'implant amb un recobriment biodegradable que, en posar-se en contacte amb l'os, es desfà i en aquesta degradació aconsegueix alliberar compostos de silici i altres molècules bioactives que indueixen la generació de l'os ".

Es tracta d'una línia d'investigació totalment innovadora respecte als sistemes utilitzats fins ara, consistents a incrementar la rugositat dels implants per facilitar la seva integració en l'os. En aquest sentit, Suay destaca que Soldent és un projecte col·laboratiu entre universitat i empresa desenvolupat en el marc de la convocatòria “Innpacto” del Ministeri d'Economia i Competitivitat. "El que es busca és aconseguir un nivell d'innovació elevat afavorint que centres d'investigació i empreses treballem colze a colze. A partir de les necessitats que les empreses detecten, en aquest cas per part dels pacients, es redireccionen les investigacions i així s'aconsegueixen innovacions disruptives, que no estan en els mercats i que obren noves possibilitats de negoci ", indica.

 

Carolina López, 1r batx A

http://blogs.uji.es/cienciatv/ca/2013/01/17/recobriment-biodegradable-per-a-implants-dentals/

http://www.uji.es/CA/noticies/detall&id_a=31293315

Vida a 5.000 metros de profundidad en la fosa de las Caimán

Son los volcanes submarinos más profundos y calientes descubiertos en la Tierra. Se encuentran a casi 6.500 metros de profundidad, en la fosa de las Caimán, en el Caribe, y alcanzan temperaturas de hasta 400 grados centígrados. Científicos de la Universidad de Southampton y elCentro de Oceanografía Nacional de la ciudad han desarrollado un robot submarino con el que recoger muestras de estas 'chimeneas' y rodar imágenes en alta definición. Los resultados son más que fascinantes, tanto en geología como en biología marina.

A semejantes profundidades, en condiciones extremas, habitan especies nunca antes vistas. Desde gusanos de tubo gigante hasta una especie delangostinos ciegos que ha desarrollado un órgano para detectar el calor extremo que emiten estas fumarolas hidrotermales. Sobreviven en estrechos márgenes cerca de los conductos, que alcanzan en muchas ocasiones los 10 metros de altura, y donde la diferencia de calor es de casi 400 grados entre el agua expulsada por los fumaderos y el agua de alrededor.

El robot submarino (bautizado como ISIS) ha alcanzado los 5.000 metros de profundidad, filmando todo lo que observaba, lo que ha permitido a los investigadores desentrañar más aún las profundidades del mar. "Esto nos está enseñando lo poco que sabemos. No es sólo una cuestion de gran interés científico, sino que revela la majestuosidad de nuestro planeta en regiones que han estado ocultas durante mucho tiempo", asegura Jon Copley, del Centro Oceanográfico Nacional, en Gran Bretaña.

Ignasi Farrús

página web: http://www.elmundo.es/elmundo/ciencia.html

Más información: http://www.elmundo.es/elmundo/2013/02/22/ciencia/1361534411.html

Científics creen un test per predir neuropaties analitzant 285 gens

Científics catalans han creat un test genètic capaç d’analitzar 285 gens a través d’una mostra de sang, saliva o ADN del pacient per detectar mutacions i determinar la probabilitat que pateixi alguna malaltia neurodegenerativa com el Parkinson, la malaltia de Charcot-Marie-Tooth i altres patologies rares, com atàxies, paraplegies espàstiques, síndromes miastèniques i distròfies.

El disseny del test Neuro GeneProfile ha comptat amb la col·laboració de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell), l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut de l’Hospital Germans Trias i Pujol (IGTP) i l’empresa valenciana Sistemas Genómicos. Les tres parts han celebrat la fita com un exemple d’èxit de col·laboració pública i privada.

La directora de Projectes de Sistemas Genómicos, Mayte Gil, ha destacat que l’eina és el primer test genètic del mercat capaç d’aglutinar en un sol procediment l’anàlisi de 285 gens relacionats amb malalties neurodegeneratives, i que representa un "canvi de paradigma" en l’abordatge del diagnòstic genètic.

Els investigadors han destacat la millora del cost i efectivitat de la nova eina respecte a les anteriors, que requerien un any de feina i 150.000 euros de despesa.

El diagnòstic precoç es revela com la clau per a l’abordatge mèdic futur d’aquestes malalties, ja que les patologies neurodegeneratives es detecten actualment després d’anys d’evolució silenciosa, tot i que els investigadors també han fet referència al debat sobre la conveniència de saber que es patirà una malaltia d’aquest tipus.

El nou test tindrà aplicació clínica i d’investigació i es farà a pacients amb risc familiar de tenir algun tipus de patologia neurodegenerativa.

 

Links:

http://www.europapress.es/valencia/noticia-cientifics-espanyols-creen-test-per-predir-neuropaties-analitzant-285-gens-20121001142708.html

http://www.324.cat/noticia/1911352/catalunya/Cientifics-catalans-creen-un-test-per-predir-neuropaties-analitzant-285-gens

video youtube:

https://www.youtube.com/watch?v=rKEFs-mtJV4

 

Àlex Barrero

La 'Klebsiella', causant de pneumonia, manipula proteínes alterades en càncers

Un estudi revela que 'Klebsiella', un bacteri humà causant de pneumònies que constitueix un problema sanitari mundial per la seva resistència a molts antibiòtics, manipula la proteïna EGFR, alterades en nombrosos processos tumorals, per evitar ser eliminada per les nostres defenses. L'equip d'investigació treballa ja en estudis clínics per confirmar la validesa terapèutica de nous tractaments

Un estudi del Centre de Investigació Biomèdica i del consell superior d'investigacions científiques ha obert una nova possibilitat de tractar la pneumònia per Klebisella. Els resultats de l'estudi, que es publiquen aquesta setmana a la revista Cellular Microbiology, revelen que Klebsiella manipula la proteïna EGFR, alterada en nombrosos càncers, especialment en el de pulmó per evitar ser eliminada per les nostres defenses. L'equip d'investigació treballa ja en estudis preclínics per confirmar la validesa terapèutica dels tractaments de les pneumònies per Klebsiella.

El fet que ja hi hagi fàrmacs per inhibir la proteïna EGFR planteja que aquests fàrmacs puguin ser útils pel tractament de les pneumònies causades per Klebsiella "assegura José Antonio Bengoe, un dels caps de dels invesigadors. La investigació suposa un canvi conceptual del coneixement que fins ara es tenia sobre les estratègies emprades pels bacteris per evitar que les nostres cèl · lules activin mecanismes defensius.

A més, aquest treball planteja el fet que aquests bacteris poden manipular les mateixes proteïnes que es troben alterades en nombrosos càncers. "Això reforça l'íntima connexió que sembla exigir













http://www.agenciasinc.es/Noticias/La-Klebsiella-causante-de-neumonias-manipula-proteinas-alteradas-en-canceres

Albert Garcia Alibau
Gaudí, 22 de febrer 2013

Observan por primera vez cómo se forman las conexiones neuronales en el feto humano

El cerebro humano tarda años en terminar de madurar. Las primeras etapas ocurren durante el desarrollo embrionario y son esenciales para un correcta formación de las redes neuronales.

Escaneando los vientres de mujeres embarazadas, investigadores estadounidenses han conseguido observar por vez primera las conexiones entre las diferentes partes del cerebro del feto a medida que se van cableando en el útero.

“Esta técnica ayudará a detectar factores que influyen en el desarrollo temprano del cerebro y pueden tener relación con ciertos trastornos. Con esta información podemos tener la oportunidad de encontrar un tratamiento y quizá prevenirlos”, afirma a SINC la autora principal del estudio, Moriah E. Thomason, de la Universidad del Estado de Wayne (EE UU).

La investigadora se refiere a trastornos como el retraso mental, el autismo o la epilepsia, que se manifiestan a lo largo de la vida de una persona, y que podrían tener su origen en conexiones fallidas durante el desarrollo del cerebro en el útero materno.

En colaboración con científicos del Instituto Nacional de Salud Infantil y desarrollo Humano de Estados Unidos, Thomason ha utilizado técnicas de imagen por resonancia magnética funcional (fMRI) en mujeres embarazadas de 24 a 39 semanas.

Inocuo para madres e hijos

Gracias a este escáner han podido observar, en tiempo real, la comunicación entre los hemisferios y entre áreas de una misma región, “sin amenazar la salud de la madre ni del niño”, asegura la científica.

Los resultados del estudio, publicado en Science Translational Medicine esta semana, muestran que las conexiones varían en función de la edad del feto, de manera que se hacen cada vez más fuertes y se producen entre zonas más distantes según se acerca la fecha del parto.

Una vez que el patrón de formación de las redes neuronales esté bien definido, el equipo de Thomason planea seguir trabajando para detectar factores que puedan interferir en el desarrollo y dar lugar a problemas. Con este objetivo, los investigadores ya están haciendo un seguimiento de los niños tras el parto.

Aleix Manresa

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Observan-por-primera-vez-como-se-forman-las-conexiones-neuronales-en-el-feto-humano

Troballa d'un exoplaneta més petit que Mercuri

L’agència espacial NASA ha informat de la troballa del planeta més petit que gira al voltant d’una estrella similar al nostre Sol del que es té coneixement, batejat com Kepler-37b i de dimensions "lleugerament" superiors a les de la Lluna , és a dir, un terç del planeta Terra.

Kepler-37b forma part, al seu torn, d’un sistema planetari també de recent descobriment, el sistema Kepler-37, al voltant d’una estrella "semblant" al nostre Sol i que es troba en la constel · lació Lyra, a uns 210 anys-llum de la Terra.

Segons un comunicat a la pàgina web de la NASA, el petit planeta i els altres dos que formen part del seu sistema es troben en l’anomenada "zona habitable" del cosmos, és a dir, aquella part en què es considera que podria haver aigua líquida.

Tanmateix, els astrònoms creuen que Kepler-37b no disposa d’una atmosfera i que, per tant, no pot albergar vida "com nosaltres la coneixem".

La NASA recorda que els primers planetes descoberts que orbiten fora del Sistema Solar (exoplanetes) eren "gegants" i que, a mesura que ha avançat la tecnologia, planetes cada vegada més petits han estat trobats, fins al descobriment de Kepler-37b que, segons l’agència, demostra que "els exoplanetes de la mida de la Terra són comuns".

"El fet que hàgim descobert el petit Kepler-37b suggereix que els planetes petits són comuns i deixa entreveure que majors meravelles planetàries ens esperen a mesura que recopilem i analitzem més dades", va assegurar el científic de la NASA Jack Lissauer.

L’equip d’investigació de la NASA responsable de la troballa va usar dades compilades pel telescopi espacial Kepler, que mesura de forma contínua i simultània la brillantor de més de 150.000 estrelles cada mitja hora.

 

www.lavanguardia.com/ciencia

http://www.agenciasinc.es/

 

Pau Poll

Es genera artificialment un pàncrees en un porc

Científics japonesos han generat una pàncrees en un porc amb la finalitat de, en un futur, poder utilitzar aquesta tècnica per fabricar òrgans humans en animals i trasplantar-los.

Per fer aquest experiment s’han seguit una sèrie de passos: primer de tot es va agafar un embrió d’un porc comú i se li van extreure unes quantes cèl·lules. Tot seguit van alterar genèticament un altre embrió de porc per tal de què no tingués pàncrees. A continuació van agafar les cèl·lules extretes anteriorment de l’altre embrió i les van implantar a l’embrió de porc sense pàncrees. Finalment van introduir l’embrió a l’úter d’un porc femella.

El resultat d’aquesta operació va ser un porc amb pàncrees amb uns nivells de sucre a la sang normals i que va arribar a adult.

El equip que va realitzar l’experiment, ara estan fent estudis més generals per tal d’implantar cèl·lules IPS humanes modificades ("inducted pluripotent stem cells" cèl·lules pluripotents induïdes, que tenen la capacitat de transformar-se en qualsevol tipus de teixit)  en un embrió de porc que després seria introduït en un úter d’un porc femella.

Però aquest segon experiment serà difícil de dur a terme ja que les lleis japoneses, lloc on s’ha fet el primer experiment, prohibeixen fer-lo per qüestions ètiques.

Neus Aranda

Els animals criats per humans són més intel·ligents que els animals salvatges?

Segons un estudi realitzat a la universitat estatal de Michigan, els animals criats per entorns humans tendeixen a obtenir millors resultats als problemes plantejats.
L’equip, dirigit per Sarah Benson, ha presentat unes hienes salvatges i unes en captivitat i els i a presentat com a problema el següent: aconseguir el menjar de dins d’una gàbia tancada, sent necessari obrir-la per aconseguir el menjar. Els resultats han demostrat que les hienes en captivitat estaven més preparades per obrir la gàbia, li tenien menys por a aquesta i eren més creatives que les altres a l’hora de provar noves tàctiques per aconseguir el menjar.
No sembla que els resultats siguin deguts a que sigui a causa de l’alimentació o l’energia. Tot i això, Sarah Benson avisa que s’ha de vigilar a la hora de analitzar els resultats obtinguts dels animals en captiveri, ja que poden haver-hi diferències considerables entre com es comporten els animals en cautiveri i els que estàn en llibertat. Un animal que, ben alimentat tota la seva vida i que ja ha interactuat amb humans abans de l’experiment, se li proposa de fer un problema de destresa mental potser no l’hauria arribat a resoldre si s’hagués hagut d’enfrontar amb els problemes de la vida salvatge, o és més, potser ni s’hauria dedicat a intentar resoldre el problema i hauria centrat la seva atenció en una altra cosa.

Andreu Orós

http://noticiasdelaciencia.com/not/6450/_los_animales_criados_por_humanos_se_vuelven_mas_inteligentes_que_los_salvajes_/