Blogia

colorblau

Una mà biònica controlada pel pensament que permet tenir tacte

Una mà biònica controlada pel pensament que permet tenir tacte

L’Escola Superior de Santa Ana (Pisa, Itàlia), amb la col.laboració d’investigadors de l’Escola Politècnica Federal de Lausana (Suissa) han desenvolupat la primera mà biòtica que permetrà als amputats tenir tacte.

La primera mà biòtica s’implantarà temporalment a un jove italià que va perdre la part inferior del bras, aquesta s’unirà directament al sistema nerviós del pacient a través d’uns electrodes, per tant la podrà controlar amb el pensament i rebre senyals sensorials.

La pròtesis encara no s’implantarà de forma permament, sinó que està previst que la porti durant un mes per veure com s’adapta, si tot va bé, s’està desenvolupant un model més perfeccionat per a noves proves.
El meteix equip d’investigadors ja va probar un model de mà biòtica en un pacient que va perdre la meitat del bras, aquest va ser capaç de moure els dits de la pròtesis, tancar la mà en un puny i aguantar objectes, el pacient va tenir la sensació de punxades d’agulles en el palmell de la mà.
Aquesta primera pròtesis només tenia dues zones sensorial, en canvi el nou prototip pot enviar senyals desde la punta dels dits, passan per el palmell fins arribar als canells.

Serà una investigació pionera que podria portar a una nova generació de pròtesis amb la capacitat de percepció sensorial.

http://m.youtube.com/watch?v=T8n9E_QeUeU

Alba Segarra

Corroboren que alguns atacs epilèptics no s'originen a les neurones

Corroboren que alguns atacs epilèptics no s'originen a les neurones

Normalment, els atacs epilèptics es produeixen perquè algunes neurones del cervell es tornen excessivament actives. Però, s’ha fet un estudi dirigit per neurocientífics d’Estats Units que afirmen que aquests atacs poden ser provocats per cèl.lules que no són neurones sino cèl.lules glials. Els principals tipus de cèl.lules glials són els astròcits que constitueixen, aproximadament, la meitat de cèl.lules que tenim al cervell i ajuden a les neurones a formar conexions entre sí. Gràcies a l’estudi dels neurocientífics s’ha descobert que també poden realitzar funcions importants, com ara, ajudar a les neurones a comunicar-se.  En estudis anteriors es va poder comprovar que les cèl.lules glials es tornen hiperactives durant els atacs epilèptics però no estava del tot clar si aquesta hiperactiviat era el que produia l’atac o si només reaccionaven a la hiperectivitat de les neurones. Finalment, després de varis estudis s’ha pogut detectar que en les cèl.lules glials es provoquen els atacs.

Un exemple pràctic seria el cas de les mosques de la fruta. Uns cientifics van identificar una mutació en les cèl.lules glials que fa que les mosques siguin molt més propenses a sufrir atacs epilèptics. Les mutacions com aquesta influeixen a la comunicació entre cèl.lules glials i neurones i com a conseqüència les neurones es tornen molt més excitables. Aquesta excitació fa a les mosques més propenses a experimentar atacs epilèptics en resposta a estímuls ambientals, com les temperatures extremes.
Aquest és el primer cop que s’ha demostrat en éssers vius que les mutacions a les cèl.lules glials provoquen atacs.

 

Júlia Ayats, Marx

Links: http://noticiasdelaciencia.com/not/6398/corroboran_que_algunos_ataques_epilepticos_no_se_originan_en_neuronas/

         http://cienciaylocura.net/2013/02/17/corroboran-que-algunos-ataques-epilepticos-no-se-originan-en-neuronas/

El video que he adjuntat és una recopil.lació de diferents intervencions de científics de renom com per exemple Stephen Hawking o Carl Sagan sobre el començament de l'univers. Aquestes intervencions van acompanyades de música presentant el video en forma de cançó. Una manera, si més no, diferent i innovadora d'intentar explicar i demostrar la teoria del Big Bang.

Espero que ús agradi:

 

https://www.youtube.com/watch?v=1HBkZPyfpdE

 

 

 

 

Anton Rosa

Cada vegada hi ha més transplantaments de pulmó

El trasplantament pulmonar és el procediment terapèutic aplicable al pacient amb una malaltia pulmonar avançada, irreversible i incapacitant. Habitualment es tracta d’un pacient oxigen dependent, que tot i el tractament presenta un mal pronòstic de vida a curt termini. 


Aquest passat any, 238 persones, entre elles set nens, van rebre pulmons nous. D’aquesta manera, el nombre de trasplantaments de pulmó gairebé arriba al de trasplantaments cardíacs, que és de 247. La supervivència global del trasplantament pulmonar és del 78% al primer any, 50% als 5 anys, i del 26% als deu anys de la intervenció. 

El nombre d’aquests trasplantaments a Espanya l’any passat va ser molt similar a la dels últims dos anys (230 el 2011 i 235 el 2010). Les xifres del trasplantament pulmonar segueixen lluny del renal o l’hepàtic, si bé comença a aproximar-se a les de trasplantament cardíac. 

Per ser un procés complex, tant en el pre-operatori, durant la intervenció i en el postoperatori però també en la conservació dels òrgans del donant, el trasplantament pulmonar només es realitza a Espanya en set centres de referència, tres d’ells preparats també per fer trasplantaments cardiopulmonars.

 

LINKS: 

http://www.agenciasinc.es/Noticias/El-numero-de-trasplantes-de-pulmon-casi-alcanza-el-de-corazon

http://www.abc.es/salud/noticias/numero-trasplantes-pulmon-casi-alcanza-14247.html

Marc Payés, Gaudí

Un nou material de construcció estalvia energia

Un nou material de construcció estalvia energia

Un equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) han desenvolupat i patentat panells d’aparença similar al guix capaços d’emmagatzemar energia tèrmica. Els panells, combinats amb estratègies passives com l’assolellament o la ventilació natural redueixen el consum energètic dels edificis fins a un 40%. L’avanç contribueix a pal · liar el problema de la crisi energètica, segons els seus promotors, especialment a Espanya on s’importa el 80%. 

La investigació del grup de Construcció i Tecnologies Arquitectòniques de l’ETS d’Arquitectura de la UPM es basa en la incorporació de materials de canvi de fase o PCM als panells. Aquest nou element constructiu és capaç d’emmagatzemar, en 1,5 cm de gruix, cinc vegades l’energia tèrmica d’un panell de guix convencional amb el mateix gruix. Així, aconsegueix mantenir la temperatura del local on s’instal · la al rang de confort (20-30 º C) sense necessitat de sistemes de climatització. A més, el termini d’amortització de la inversió és curt, entre un i dos anys. 

Són moltes les aplicacions dels PCM en diversos camps, com el sanitari, botànic o esportiu. En construcció, des d’inicis dels anys 80, s’investiga per integrar-los en diferents elements constructius (formigó, guix, ceràmica, vidre, etc). 

Els PCM són substàncies que emmagatzemen o alliberen energia tèrmica, en forma de calor latent. Durant el dia els ’excedents energètics’ (procedents de la radiació solar, electrodomèstics, usuaris, etc) afavoreixen la seva liquat, evitant el sobreescalfament del local. A la nit, quan la temperatura exterior baixa, es solidifiquen alliberant l’energia acumulada a l’ambient, evitant el subrefredament.L’efecte és el d’un mur gruixut i pesat de gran inèrcia tèrmica. 

Enric Pedra

imformació: http://www.agenciasinc.es/Noticias/Un-nuevo-material-de-construccion-ahorra-energia

Un nou material de construcció estalvia energia

Un nou material de construcció estalvia energia

Un equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) han desenvolupat i patentat panells d’aparença similar al guix capaços d’emmagatzemar energia tèrmica. Els panells, combinats amb estratègies passives com l’assolellament o la ventilació natural redueixen el consum energètic dels edificis fins a un 40%. L’avanç contribueix a pal · liar el problema de la crisi energètica, segons els seus promotors, especialment a Espanya on s’importa el 80%. 

La investigació del grup de Construcció i Tecnologies Arquitectòniques de l’ETS d’Arquitectura de la UPM es basa en la incorporació de materials de canvi de fase o PCM als panells. Aquest nou element constructiu és capaç d’emmagatzemar, en 1,5 cm de gruix, cinc vegades l’energia tèrmica d’un panell de guix convencional amb el mateix gruix. Així, aconsegueix mantenir la temperatura del local on s’instal · la al rang de confort (20-30 º C) sense necessitat de sistemes de climatització. A més, el termini d’amortització de la inversió és curt, entre un i dos anys. 

Són moltes les aplicacions dels PCM en diversos camps, com el sanitari, botànic o esportiu. En construcció, des d’inicis dels anys 80, s’investiga per integrar-los en diferents elements constructius (formigó, guix, ceràmica, vidre, etc). 

Els PCM són substàncies que emmagatzemen o alliberen energia tèrmica, en forma de calor latent. Durant el dia els ’excedents energètics’ (procedents de la radiació solar, electrodomèstics, usuaris, etc) afavoreixen la seva liquat, evitant el sobreescalfament del local. A la nit, quan la temperatura exterior baixa, es solidifiquen alliberant l’energia acumulada a l’ambient, evitant el subrefredament.L’efecte és el d’un mur gruixut i pesat de gran inèrcia tèrmica. 

Enric Pedra

Un nou mètode per netejar els abocaments de petroli

L’abocament de petroli al mar suposa un problema ambiental molt important. És per això que un equip d’investigadors de l’Institut Tecnològic de Massachusetts ha desenvolupat un mètode per poder separar l’aigua del petroli utilitzant imans. A més, aquesta tècnica permet que el petroli després sigui reutilitzat i d’aquesta manera es compensarien tots els costos de la neteja.

Aquest mètode consisteix en afegir a la barreja nanopartícules amb ferro per després separar l’oli utilitzant un iman. Els experts consideren que es tracta d’una tasca senzilla però de moment s’haurà de realitzar en un vaixell per a que les nanopartícules no contaminin l’oceà. 

Cal col·locar els imans dins de la corrent marina, no fora, i sempre s’obtenen bons resultats independentment de la concentració de cada component de la mescla.

http://noticiascientficas.blogspot.com.es/2012/10/un-nuevo-metodo-para-limpiar-los.html

David Sendra

Nou mètode mecànic per introduir ARN, proteïnes i nanopartícules en cèl · lules vives

Nou mètode mecànic per introduir ARN, proteïnes i nanopartícules en cèl · lules vives

Les cèl · lules vives estan envoltades per una membrana que regula estrictament el que entra i surt de la cèl · lula. Aquesta barrera és necessària perquè les cèl · lules controlin el seu medi intern, però fa que sigui més difícil per als científics introduir dins de les cèl·lules, molècules grans.
Uns investigadors de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), Estats Units, ara han trobat una manera segura i eficient de fer passar molècules grans a través de la membrana cel · lular. Aquest nou mètode consisteix en fer que les cèl · lules travessin un canal molt estret, la qual cosa fa que aquestes es vegin apinyades prou com per forçar que s’obrin petits orificis temporals en les seves membranes. Qualsevol molècula gran que estigui flotant a l’exterior de la cèl · lula, com ARN, proteïnes o nanopartícules pot passar a través de la membrana per l’orifici, mentre aquest es mantingui obert.

Usant la nova tècnica, l’equip de Klavs Jensen, Robert Langer, Armon Sharei, Janet Zoldan i Andrea Adamo han pogut enviar al medi intracel · lular proteïnes de reprogramació i generar cèl · lules mare pluripotents induïdes amb una taxa d’èxit de 10 a 100 vegades millor que l’aconseguida amb qualsevol altre mètode existent.

El nou sistema del MIT sembla funcionar bé amb molts tipus de cèl · lules. Fins ara, els investigadors l’han provat amb èxit en més d’una dotzena de tipus, incloent cèl · lules humanes i de ratolí. També funciona amb cèl · lules extretes directament de pacients humans, les quals en general són molt més difícils de manipular que les línies de cèl · lules humanes cultivades específicament per a la investigació en laboratori.

 

Anna Arquè

Hallado en perfecto estado un fósil de pterosaurio del cretácico tardío.

Hallado en perfecto estado un fósil de pterosaurio del cretácico tardío.

Se ha descubierto en Rumanía los restos de un pterosaurio fosilizados. El descubrimiento ha sido posible gracias a un equipo de paleontólogos de nacionalidad rumana, británica y brasileña. Los restos pertenecieron a un reptil volador de la familia de los azdárquidos, que existió eb el período cretácico tardío, hace ya 68 millones de años.

Al descubrimiento en un principio se le dio menos importancia de la que ha acabado adquiriendo, ya que los huesos se encontraban en perfecto estado cuando suelen ser muy frágiles.

Devido a la variedad de fosiles que presenta, se han realizado las excavaciones en la meseta de Transilvania. Este reptil presentava una envergadura de unos 3 metros, además podia volar y caminar a cuatro patas y pesaba menos de 10 kilos 

Matei Vremir, uno de los paleontólogos que ha realizado el descubrimiento, afirma lo siguiente:

“Es uno de los descubrimientos más completos del cretácico tardío en Europa, Estos huesos son huecos y es difícil que se preserven en las rocas geológicas. Como tienen paredes muy finas, en cuanto se tocan se quiebran. Por eso es excepcional que se haya conservado parcialmente este esqueleto”.

“Este fragmento tiene las marcas de una mordedura de cocodrilo. Hay astillas afiladas por aquí. Estos son los huesos de las alas. Este es un hueso metacarpio que está muy alargado en los Pterosaurios. En los humanos, los huesos que corresponden a esta parte serían las falanges de las manos.”

Se sabe que los pterosaurios vivieron entre los dinosaurios y se extinguieron junto a ellos. Solian vivir en bosques donde habia abundancia de pequeñas presas.

Los pterosaurios vivieron entre los dinosaurios y se extinguieron casi al mismo tiempo. Vivían en los bosques donde abundaban las pequeñas presas.

http://es.euronews.com/2013/02/14/un-fosil-de-pterosaurio-del-cretacico-tardio-hallado-en-perfecto-estado/

http://es.noticias.yahoo.com/video/un-f%C3%B3sil-pterosaurio-del-cret%C3%A1cico-115910976.html

Andrés Fariña.

15 de Febrer, dia de meteorits

15 de Febrer, dia de meteorits

Des de fa setmanes la prensa ens ha estat informant de la proximitat a la Terra que l’asteroide 2012 DA14 assoliria el passat dia 15 de febrer. La trajectòria d’aquest asteroide es va localitzar el 22 de febrer de 2012 des de l’Observatori de La Sagra de Granada. Alfred Rosenberg de l’Institut d’Astrofísica de Canàries ha explicat que l’òrbita de l’asteroide està perfectament dibuixada i que no hi ha cap perill.

 

Les previsions s’han complert i l’asteroide ha seguit la trajectòria pronosticada, i a les 20:25 hores ha passat a 27.520 Km de la Terra a una velocitat de 13 Km/s. Malgrat la gran grandària de l’asteroide que té una mesura de mig camp de futbol, durant la major part de la seva trajectòria només s’ha pogut visualitzar amb prismàtics o telescopis.

 

La notícia s’ha produït també quan al mateix dia, un meteorit molt gran o un asteroide petit ha explotat durant el matí de divendres en el cel de Rússia; segons les dades recollides pels experts de la NASA aquest meteorit té una mida de 17 metres de diàmetre i una massa de 10.000 tonelades. L’explosió es va detectar des d’Alaska a 6.500 km de distància. Segons informa Bill Cooke cap de l’oficina de meteorits del Marshall Space Flight Center de la NASA va entrar a l’atmosfera a una velocitat de 18Km/s i en 32 segons es va desintegrar. La pregunta inevitable és perquè no s’ha vist aquesta roca espacial de grans dimensions. Segons explica Cooke es deu a que arribava per la cara diürna de la Terra, és a dir quan els telescopis no operen. L’impacte d’aquest meteorit ha causat 1.200 ferits (cap d’ells de gravetat) i destrosses materials avaluades amb 25 milions d’euros.

 

Des de l’Institut Astrofísic d’Andalusia l’investigador Pablo Santos informa que s’obtindrà l’espectre de l’asteroide 2012 DA14 per poder determinar la seva composició i saber si té relació amb el meteorit caigut a Rússia el mateix dia.

 

Avui en dia sabem que l’asteroide 2012 DA14 es tornarà a apropar a la Terra el 15 de febrer de 2046.

 

 

Fonts:

 

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20130215/54365448580/asteroide-2012-da14-27-000-km-tierra.html

 

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/02/16/actualidad/1361011929_907182.html

 

http://live.gloria-project.eu/2012DA14/index.html

 

Núria Merino, Gaudí

Un meteorito impacta en Rússia

Un meteorito impacta en Rússia

El viernes 15 de febrero de 2013 impactó un meteorito en la provincia Rusa de Cheliabinsk, cerca de los Urales. Este hecho ha provocado que hayan más de 400 heridos, entre ellos 10 niños, por la rotura de cristales provocada por el meteorito. Los cristales se rompieron a causa de la onda expensiva provocada per el impacto del meteorito que rebentaron muchas ventanas de casas, hospitales, escuelas... Por suerte no hubo ningun herido grave ni ningun muerto. 

Fragmentos de estos meteoritos han caído en tejados de las casas dejando importantes destrozos que ahora tienen que reparar. 

El meteorito explotó a 10000 metros de altura cerca de la ciudad de Satkí. Los astrónomos creen que este meteorito està relacionado con el asteroide 2012 DA14 que es el asteroide que más cerca ha pasado de la tierra. Pasó tan cerca que se podía observar con prismáticos.

http://www.muyinteresante.es/un-mteorito-impacta-en-rusia-dejando-centenares-de-heridos

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20130215/54365422012/imagenes-asteroide-2012-da14-rozara-tierra.html

http://www.expansion.com/2013/02/15/entorno/1360920728.html

foto: http://noticias.starmedia.com/fotos/fotos-meteorito-en-rusia-2013/meteorito-en-rusia-2013.html

Marc Fernández Jofra


Regeneració de cèl·lules ciliades

La pèrdua de l’audició és un significatiu problema de salut pública que afecta a molta gent en el món. Només a Estats Units aquesta xifra està a prop de 50 milions de persones que pateixen una perdúa auditiva també coneguda com sordesa.

La còclea és un tub enrotllat en forma de closca de cargol. Aquest tub comença essent ample, i a mida que avança cap a l’extrem es fa cada vegada més estret. La seva secció està dividida en tres canals o rampes que avancen en paral·lel: la rampa vestibular i la rampa timpànica i el canal coclear. Però sobretot conté una estructura molt important anomenada òrgan de Corti que de la mateixa manera que els tres canals, recorre l’estructura espiral de la còclea desde l’extrem més ample fins al més estret. Aquest òrgan conté unes cèl·lules molt especialitzades anomenades cèl·lules ciliades, caracteritzades per tenir uns filaments(cilis) capaços d’excitar-se amb les vibracions i convertir-les en impulsos elèctrics.

La sordesa és causada principalment per la pèrdua d’aquestes cèl·lules ciliades que són la base del sentit de la oïda i són las receptores primàries del so.

La pèrdua d’aquestes cèl·lules pot ser causada o per la exposició excessiva del soroll, l’envelliment, certes toxines o infeccions varies, també alguns antibiòtics i medicaments anticancerigens.

Tot i que els audiòfons i implants coclears poden millorar els símptomes, no existeix cap tractament per restablir l’audició, ja que les cèl·lules ciliars auditives ens els mamífers a diferencia de les aus o els peixos, no es regeneren un cop perdudes.

El equip de Albert Edge, del hospital de "Eye and ear" de Massachusstes i l´Escola de Medicina de la Universitat de Harvard a Cambridge han demostrat per primera vegada que les cèl·lules ciliars es poden regenerar en la còclea  d´un mamífer adult, millorant l’audició. Els científics han aconseguit mitjançant el us d´ un fàrmac , que estimula a cèl·lules residents perquè es converteixin en noves cèl·lules ciliars. Aquest fet té un gran potencial per futures aplicacions terapèutiques que algun dia poden tornar al sentit auditiu a persones que l’han perdut.

 

 

 Tres filas externas de cèl·lules ciliars i una fila interior, en una còclea normal. Imatge: Albert Edge/ Hospital de Eye and Ear de Massachusetts)

 

Links:

http://noticiasdelaciencia.com

http://www.cochlea.org/es/y-para-el-futuro.html

 

Claudia Moncalvo

 

Un cor més sa: el dels vegetarians.

Un cor més sa: el dels vegetarians.

La dieta vegetariana podria convertir-se en una “solució” per curar els trastorns relacionats amb el cor i els vasos sanguinis. Tal qual es demostra amb un estudi realitzat a la Universitat d’Oxford on les persones amb una dieta pobre en aliments d’origen vegetal presenten un 32% menys de risc a patir malalties cardiovascular a aquelles persones omnívores.

L’estudi es va realitzar als anys 90 amb una participació de 45.000 voluntaris, que donaven una informació acurada sobre les seves dietes i  seves activitats físiques a més del consum d’alcohol i tabac. Un 34 % d’aquest eren vegetarians cosa que va permetre fer una estimació precisa sobre els riscs associats als dos tipus de dietes. També se’ls va registrar la pressió arterial i se’ls van fer anàlisi de sang. Al llarg d’onze anys que va durar l’experiment es van identificar 1066 voluntaris que van ser hospitalitzats i 169 de morts a causa de malalties cardiovasculars. En general era major el nombre de omnívors morts i hospitalitzats que els de vegetarians.

Això demostra que la dieta és clau en la prevenció de malalties del cor. De forma generals els vegetarians presenten un pes corporal més normal, una pressió arterial més regular (en general més baixa) i un nivell inferior de colesterol que aquells voluntaris que tenien una dieta més diversa. Amb aquest experiment els científics remarquen que fer una dieta vegetariana no és sinònim a tindre un cor immune , però sí que la disminució del consum d’aliments d’origen animal, ajuden a prevenir aquests trastorns.

 

Links

http://www.investigacionyciencia.es/noticias/el-corazn-ms-sano-de-los-vegetarianos-10836

http://ajcn.nutrition.org/content/early/2013/01/30/ajcn.112.044073

 

Àlex Espinal

 

 

Rex, el primer home biònic

Té cor, sang, nas, cames, boca i ulls com qualsevol ésser humà. Però no és. El seu nom és Rex i tots els seus òrgans s'han construït en un laboratori. És l'home biònic més complet construït fins ara. El seu objectiu en aquesta vida és mostrar com la tecnologia és capaç de substituir certes parts del nostre cos humà.

El robot té un valor de gairebé 600.000 euros i s'exposa en el Museu de la ciència de Londres, on es pot visitar fins al finals de març.

Segons l'investigador Bertolt Meyer, un dels seus dos creadors i portador d'un braç pròtesis durant molts anys, la idea és ensenyar a la gent fins a quin punt les parts del cos humà poden arribar a ser substituïdes amb la tecnologia i com això pot ajudar a persones amb discapacitat. "La gran promesa de la tecnologia és que pot fer desaparèixer les discapacitats,", diu.

Els seus òrgans interns, el pàncrees i un parell de pulmons artificials, estan encara en construcció.

Moltes persones han expressat els seus temors davant els avenços en biònica pel fet que aquesta pugui arribar a crear mai un ésser que pensi per si mateix.  Els investigadors han calmat el debat i diuen que no creuen que Rex sigui capaç d'això. "Jo diria que és gairebé impossible que en el que queda de vida, podem veure un home totalment articulat amb una intel. ligència artificial," diu Meyer.

http://www.agenciasinc.es/imagenes/inicio/(imagen)/106628

http://www.elperiodico.com/es/noticias/tecnologia/museo-presenta-hombre-completamente-bionico-2312842

Oriol Casas

Dos professors universitaris espanyols defensen que la Terra és el centre de l'Univers

Dos professors universitaris espanyols defensen que la Terra és el centre de l'Univers

Fa poc, dos professors de matemàtiques d’universitat, Juan Carlos Gorostizaga i Milenko Bernadic van publicar un llibre “Sin Embargo No Se Mueve”, tot defensant el geocentrisme, una teoria que segons Gorostizaga encara hi ha catòlics que defensen.

Tal i com explica en el seu bloc: http://creacinseisdas.blogspot.com , el geocentrisme considera la Terra el centre de l’univers. Els dos autors del llibre defensen que la Terra no es mou, i que no orbita al voltant del Sol, sinó que el Sol, és qui gira al voltant del planeta.

“La Terra no és un planeta, (planeta significa en grec, errant) ja que està situada en el baricentre de l’Univers, i per defecte de l’efecte giroscòpic està preservada a un moviment degut a torques extrems” senyala el professor Gorostizaga, tot afegint explicat que el model planetari correcte és el que va defensar l’astrònom Tycho Brache al segle XIV, amb unes petites modificacions. 

Fonts d’informació:

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20130206/54365123254/profesores-universitarios-espanoles-tierra-centro-universo.html

http://www.cristianodigital.net/index.php/component/content/article/6410-dos-matematicos-dicen-la-tierra-es-centro-del-universo-como-dice-genesis-13

http://www.abc.es/ciencia/20130205/abci-fisico-vasco-afirma-tierra-201302051334.html

Clàudia Aymerich

Neandertals i homes moderns no van conviure a la Península Ibèrica

 

Els homes neandertals, segons les antigues teories, ocupaven el sud de la península mentre els Homo Sapiens ocupaven tota la part nord d’aquesta.

Investigadors de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) amb col·laboracions d’Oxford, Australia i París; han aplicat una nova tècnica d’anàlisi en els dos últims refugis dels neandertals ibèrics.

La nova tècnica incorpora el mètode del radiocarboni al protocol d’ultrafiltració amb l’objectiu de purificar les mostres d’òssos i fer-les més detallades.

Amb aquesta innovació, els científics aseguren que l’home de neandertal va ocupar la península fins fa 45.000 anys enrere, no tant com es pensava anteriorment.

L’investigador de la UNED, Jesús F. Jordá, asegura que els errors a les datacions es deuen al mètode de radiocarboni, el qual proporcionaba dates poc fiables i que, a part, les mostres recollides anteriorment eren massa grans.

Les noves mostres van ser recollides a a diversos jaciments del Paleolític mitjà però només van obtenir dades fiables de els òssos trobats a Zafarraya i Jarama VI.

El científic cap de l’estudi proposa una revisió dels llibre que tractes la prehistoria a la península ja que, cada cop més, hi ha indicis que corroboren aquestes noves investigacions.

 

Fonts:

http://www.elmundo.es/elmundo/2013/02/04/ciencia/1360006506.html

http://www.rtve.es/noticias/20130204/ultimos-neandertales-humanos-modernos-convivieron-peninsula-iberica/606547.shtml

 

Dana Antolín, Gaudí.

Un nou sistema a l'Univers

Unes observacions realitzades per l’Agència Especial Europea (ESA) han descobert que "TW Hydrae" està rodejada per un disc de material suficient com per crear nous planetes, fins i tot, més dels que té el Sistema Solar.

L’estrella està situada a 176 anys llum i té 10 milions d’anys. Es creu que té suficient material com per crear 50 planetes del tamany de Júpiter, tot i que, amb l’edat que té l’estrella, hauria d’haver netejat la seva òrbita.

Els científics han pogut analitzar la llum que ve de l’estrella, mirant el seu espectre han pogut saber quins gasos la composen. Han pogut mesurar les quantitats d’aquests gasos, que hi ha en el núvol i han pogut calcular el pes del disc amb una gran precisió.

Amb la nova informació, que han aconseguit, poden saber els possibles escenaris dels possibles nous planetes, més grans i nombrosos que els dels Sistema Solar, amb una gran exactitud.

Observant com es formen els nous sistemes podem intentar entendre millor com es va poder formar el nostre Sistema Solar.

Carlos García

Metformina, el antidiabètic que planta cara al càncer

Metformina, el antidiabètic que planta cara al càncer

La recerca d’un fàrmac contra el càncer pot trigar entre uns 10-17 anys i el cost que això comporta pot superar als 800 milions d’euros. Ja que aquest procès és molt lent i costos fan servir un mètode més ràpid que consisteix en buscar fàrmacs d’altres malalties i buscar-hi facultats contra el càncer. Aquest és el cas de la metformina, un del antidiabèticos més utilitzats.

Espanya està engegant un estudi internacional sobre la utilització de la metformina (combinada amb quimioterapia i trastuzumab) amb pacients que pateixen càncer de mama. Però aquest no és l’únic tumor on podria tenir algun efecte, un estudi publicat a la revista "Càncer" diu que és eficaç en el tractament contra el càncer d’ovari i pordria arribar a prolongar la vida de les dones que pateixin aquesta malaltia.

Els investigadors d’aquest estudi defensen que s’ha de trobar nous tractaments per aquest tumor ja que el 75% dels casos es diagnostica quan es troba molt avançat. Asseguran que el resultat del seu ensaig obriran les portes a noves investigacions.

Aquest asaig van comparar 61 dones amb el tractament de metformina tot i no ser diabètiques amb 178 dones mes sota el tractament estàndar contra el càncer d’ovaris.

Les 61 dones sota el tractament innovador el 67% vivia passats 5 anys encanvi només un 47% de les que van seguir en tractament habitual van sobreviure al cap de 5 anys. Van fer un estudi desprès de descartar les influències de factors com la mida del tumor van veure que l’esperança de vida era quasi quatre vegades superior amb el tractament basat amb la metformina.

Tot i que són dels primers estudis realitzats sobre aquest fàrmac i que s’ha de treballar molt més per poder assegurar la seva capacitat antitumoral afirmen que aquestes dades són suficients com per considerar aquest antidiabètic com un bon candidat per propers assaigs.


http://www.elmundo.es/elmundosalud/2012/12/07/oncologia/1354864299.html

Joana orús

Síndrome coronari agut: de l'angina de pit a l'infart miocardi

Síndrome coronari agut: de l'angina de pit a l'infart miocardi

El síndorme coronari agut pot produir des d’angines inestables fins l’infart miocardi, que pot arribar a causar la mort. Aquesta informació ha estat rebel·lada pel metge Carlos Macaya, director del deparament de Cardiolodia de l’Hospital Universitari San Carlos de Madrid. 

Angina de pit i infart miocardi

L’angina de pit produeix un mal important que es va irrintant el coll, l’esquena, els braços i por arribar fins i tot a irritar els canells. No obstant, al cap d’uns minuts el mal desapareix. Aquestes irritacions desapareixen de forma espontànea, gràcies a unes pastilles que s’apliquen sota la llengua que tenen la finalitat de dilatar l’artèria o gràcies a la finalització d’un esforç físic. 

En el cas de que es tracti d’un infart el mal no desapareix, es troba present durant uns 10-15 minuts. No només es té el fort dolor sinó que a més a més es pateixen nausees, suors, palidesa i malestar general. Aquests símptomes són deguts a que s’esta duent a terme la mort del múscul del cor. Aquestes reaccions es presenten uns dies o hores abans però de forma intermitent com a avís. Sempre que algú vegi que el seu cos pateix unes reaccions d’aquest tipus ha d’anar al metge per a tractar-se i evitar l’infart.

Causes del síndorme coronari agut

La causa és deguda al bloqueig de l’artèria per una placa arterioescleròtica formada per greix i components de la fibrosis, que ve a ser una mena de cicatriu en l’artèria. En un moment es produeix un trombo pel qual una placa de sang es coagula arribant a taponar l’artèria. Aixo provoca el bloqueig del pas de la sang i que es produeixi una angina o un infart. Pot estar causat per l’edat, el tabac, la tensió alta, el colesterol, l’alt nivel de sucre a la sang o el sobrepes.

Electrocardiogrames

Quan hi ha la sospita de que es té un síndorme coronari agut s’ha de dur a terme un electrocardiograma quan el dolor està present per a saber amb total certeza si es té.

Avenços en els antiagregants

S’ha produït un gran avenç, ara es pot parar la formació de coàguls. Hi han medicaments més forts que l’aspirina, són uns medicaments que es prenen els pacients els quals se’ls hi ha detectat l’enfermetat coronaria.­­­­­­­­­­­­­­­­

Actuar amb rapidesa pot salvar una vida

Des que apareixen els símptomes fins que ha hi l’infarts passen poques hores. Unes 6 hores després de l’inici del mal, el múscul del cor està quasi bé mort, per tant és molt important actuar de forma inmediata.  Quan es diagnostica el mal s’ha d’anar rapidament a l’hospital per a que li obrin l’artèria coronaria. S’haurà de dissoldre el trombo el més ràpid possible per a que passi la sang, s’interrompi l’infart i morin el menor nombre de cèl·lules possible. Amb quanta més rapidesa es faci, més vides es salvaran. 

 

http://www.lavanguardia.com/salud/cardiologia/20120122/54353511885/salud-medicina-cardiologia.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Angina_de_pecho

http://es.wikipedia.org/wiki/Infarto_agudo_de_miocardio

 

 

Júlia Pedrol, Marx

El genoma de l'avet gairebé no ha canviat en els últims milions d'anys

El genoma de l'avet gairebé no ha canviat en els últims milions d'anys

Una anàlisi genètica ha revelat que el genoma de coníferes com l'avet, el pi i la picea ha permanescut gairebé inalterat durant més de 100 milions d'anys. Aquesta notable estabilitat genòmica explica la semblança entre les coníferes actuals i els fòssils de les que vivien en temps dels dinosaures.

L'equip d'investigadors del Servei Forestal Canadenc i la Universitat Laval també a Canadà, van arribar a aquesta conclusió després d'analitzar genomes de coníferes i comparar-los amb els de plantes amb flors. Tots dos grups de plantes es bifurcaren evolutivament a partir d'un ancestre comú fa uns 300 milions d'anys.


Jean Bousquet, Nathalie Pavy, Betty Pelgas, Jérome Laroche, Philippe Rigault, i Nathalie Isabel compararen la macroestructura genòmica en 157 families de gens presents tant en coníferes com en plantes amb flors. Els investigadors observaren que els genomes de las coníferes han permanescut particularment estables durant al menys 100 milions d'anys, mentre que els de les plantes amb flors han sofert grans canvis en el mateix període. Això no vol dir que no hi hagi hagut modificacions a petita escala, com per exemple mutacions genèticas, tal como matissa Bousquet. Tot i això, la macroestructura en els genomes de les coníferes ha permanescut notablement estable al llarg del temps.

http://vidassecretas333.blogspot.com.es/2013/01/senales-de-los-tiempos-el-genoma-del.html

http://ciber-genetica.blogspot.com.es/2012/12/el-viejo-genoma-del-arbol-de-navidad.html

http://noticiasdelaciencia.com/not/6160/el_genoma_del_abeto_casi_no_ha_cambiado_en_los_ultimos_cien_millones_de_anos/

                                                                                                                                                        Maria Vidal
                                                                                                                                                        1r A - Marx