Fotografiada per primera vegada l'estructura tridemensional de la sinapsis neuronal

Investigadors de l’Institut Max Planck de Bioquímica d’Alemanya, dirigits per l’espanyol Rubén Fernàndez-Busnadiego, han aconseguit una imatge de la unió sinàptica , la que es dóna entre dues neuronas.

El mètode que han utilitzat per aconseguir-ho es basa en la vitrificació. Consisteix en prendre una estructura biològica quan està en mig d'un procès, en aquest cas, la preparació per l'enviament d'una senyal de la cèl·lula pre-sinàptica a la post-sinàptica, i llavors congelar-la ràpidament.Amb aquest sistema s'aconsegueix detenir la situació a mitges, però amb la ventatge de que l'aigua que està sempre present no es congela. D'aquesta manera l'aigua es solidifica , però el gel no té temps de cristalitzar, és a dir , que el material biològic no es trenca i això permet que es pugui fotografiar amb un microscopi electrònic. Aquesta tècnica s’anomena criotomagrafia.

En la imatge es pot observar que la cèl·lula pre-sinàptica (l’emisora) s’omple de vesículas( a la imatge grogues), on estàn incluïts els neurotransmisors. Té una sèrie de filaments( a la imatge blaus) en el punt de contacte entre les dues membranas (en la imatge morat) per dirigir les vesículas i que volquin el seu contingut en la cèl·lula post-sintàptica(la receptora en la que s’ha de crear una diferència de potencial que actui com a senyal). Les vesículas estan unides entre si mitjançant connectors.

Carla Bermejo

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Fotografiada/primera/vez/estructura/tridimensional/sinapsis/neuronal/elpepusoc/20100121elpepusoc_17/Tes

 

La perillositat volcànica a Gran Canaria

Des de fa 11000 anys ja sa determinat un mapa de perillositat de l’illa respecte els volcans, l'estudi demostra que l'àrea de major activitat volcànica és una de les zones més poblades del nord-est de l'illa, que en el període analitzat ha patit 24 erupcions. L'equip responsable de l’estudi ha definit amb gran exactitud els límits de les diferents unitats volcàniques (con, lava i piroclasts de dispersió horitzontal), amb criteris geomorfològics i estratigràfics. Les dades que ofereixen ara els científics permeten millorar l'avaluació de la magnitud i estil de futures erupcions en aquesta àrea. Una de les zones més poblades al nord-est de l'illa ha tingut la major activitat volcànica durant els darrers 11.000 anys i, per tant , és previsible que en el futur continuï l'activitat volcànica. No obstant això, no es pot predir el moment en què es produirà una erupció: Tot i que sí que és determinable on hi ha una major perillositat futura. Els nous resultats ressalten que durant l'Holocè es van produir tres grups d'activitat volcànica "separats per quatre períodes d'inactivitat". Segons els estudis arqueològics, el període d'erupcions més recent va afectar els assentaments prehistòrics humans de l'illa. No obstant, els investigadors expliquen que en l'actualitat "el nombre de centres eruptius augmenta i els períodes d'inactivitat volcànica són cada vegada més curts" . D'aquesta manera, també adverteixen que durant els darrers 11.000 anys "la quantitat de magma emès i l'explosivitat de les erupcions han anat en augment".

Narcís Homs

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Mapa/peligrosidad/volcanica/Gran/Canaria/elpepusoccie/20100119elpepusoc_8/Tes

Sistema Hermes

El sistema informàtic Hermes,ha advertit d'un fet extrany: l'ancià A, que hauria d'estar assegut en la seva cadira de rodes, ha caigut al terra i no pot aixecar-se.El seu rostre detecta el dolor i seguidament l'alarma sanitàrica s'activa. Aquest exemple fictici ho exposa Juan José Villanueva,per a presentar les nombroses possibilitats que oferix el sistema que el seu equip està posant a punt. Hermes no tan sols és sistema d'infrarojos que detecta moviments, sinó un  programa que combina elements de visió per computador i intel·ligència artificial. Aquest sistema és un consorci europeu. Els resultats de la primera fase, els van presentar ahir els investigadors. El programa conta amb un conjunt de càmeres mòbils d'alta resolució que subministren la informació bruta, però el gran avanç és el processament de les dades rebudes, és a dir, com s'assoleix que el cervell informàtic interpreti les imatges i ho faci en temps real. Hermes ha estat dissenyat per a detectar quan un comportament humà se surt d'una normalitat que, per descomptat, ha estat detectada pels investigadors.  La seguretat en espais públics i privats és una de les grans aplicacions potencials. Juan José Villanueva anomena un altre exemple. Centenars de persones van per una estació en el vestíbul de la qual hi ha un caixer automàtic. De forma gairebé automàtica, tots els viatgers ?vagin en solitari o acompanyats? entren i es dirigeixen cap als torns on es posen els bitllets. El programa els detecta individualment, analitza els seus moviments i determina si algú se surt de la normalitat. En l'exemple verídic mostrat pel CVC, Hermes observa a un individu de mitjana edat que es mou en cercles i espera que el hall estigui buit per a acostar-se al caixer. Si entra més gent, l'home s'allunya immediatament. I després torna. El sistema conclou que no és un usuari que vol retirar diners del caixer, sinó un possible lladre que espera desvalisar-lo. Així que l'alerta sona novament. El tràfic és altra aplicació prometedora. Els investigadors de la UAB han comprovat també que Hermes determina si algun ancià, per exemple, té problemes a l'hora de creuar un semàfor. «El sistema podria ordenar al semàfor que es mantingués en verd més temps fins que la persona hagués passat»,va dir Villanueva.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=677929&idseccio_PK=1477&h=

Andrea Abdó

Bessones amb diferent pare

Ens trobem davant el sisè cas d’un embaràs de dues bessones de diferents pares.

Superfecundació heteropaterna és el nom científic que descriu aquesta situació consistent en un embaràs doble, ja sigui originat per un òvul fertilitzat o dos òvuls diferents durant el mateix cicle menstrual.

L’explicació que trobem per aquest curiós cas és que una dona, durant una poliovulació, hagi tingut relacions sexuals amb homes diferents. Tot i que les probabilitats són extremadament reduïdes, es pot donar que els bessons siguin filles de pares diferents.

Des de l’arribada de les proves de paternitat la quantitat de bessons de diferents pares ha augmentat, i això fa pensar que el nombre de casos deu ser molt més elevat, el que passa que aquests casos no han sigut estudiats.

Concretament, en aquest cas, es va descobrir perquè l’home de la parella sospitava de la fidelitat de la seva dona i de si ell era veritablement el pare de les nenes, ja que eren molt diferents a ell (i també entre elles). Al obtenir els resultats i veure que cada filla era d’un pare diferent, es van confirmar les seves sospites, tot i que això si que no s’ho esperava.

Irene Cantos

http://noticiasinteresantes.blogcindario.com/2010/01/01750-solo-seis-casos-en-el-mundo-dos-gemelas-hijas-de-distinto-padre.html

Tècnica per fabricar el díode d'una sola mol·lècula

En l'institut de Biodiseny de la Universitat Estatal de Arizona, han trobat una forma de miniautoritzar fins a extrems asombrosos un component elèctric fonamental. Han desenvolupat una nova tècnica que els permet fabricar díodes fets únicament d'una sola mol·lècula. Aquest fet està despertant un gran interés en la comunitat científica i el l'indústria de la electronica. Els díodes apareixen en formes i tamants diversos i s'utilitzen en una sèria interminable de dispositius i són els ingradients essencials per a la indústria dels semiconductors. Fabricar components que tinguin díodes més petits, econòmics, ràpids i eficaços ha sigut el "sant grial" d'un sector emergent de la indústria electrònica. Un tamany més petit significa costos més baratos i un rendiment major per els dispositius electronics. Les torres dels ordinadors de la primera generació utilitzaven uns milers de transitors. Ara inclus en ordinadors simples utilizen transitors( millons) en un únic xip.

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/231109d.html

Guillem Bosch

Un estudi confirma que la contaminació viatja des d'Àsia fins a Amèrica del nord

L'augment del parc mòbil a Àsia oriental, amb milions de cotxes nous cada any, és responsable de l'increment a Amèrica del nord de les concentracions d'ozó troposféric, un contaminant ambiental que en elevades dosis pot ser perillós. L'ozó travessa l'oceà Pacífic impulsat pels corrents atmosfèrics. A aquesta conclusió ha arribat un estudi encapçalat per Owen R. Cooper, investigador de la Universitat de Colorit en Boulder (EEUU), gràcies a l'anàlisi de dades subministrades per globus sondes i avions científics en la costa oest d'Amèrica, que és la zona més afectada.

L'ozó troposféric és un gas derivat de l'activitat industrial. Sorgeix normalment quan l'òxid de nitrogen i altres residus de la combustió dels motors entren en contacte amb la radiació solar i es descomponen. Mentre se situa en nivells elevats, no suposa un problema, però quan baixa a les capes més baixes de l'atmosfera, en contacte amb el sòl, es converteix en un perillós contaminant.

Adriana Olsina

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=679958&idseccio_PK=1477

Un transplant amb cèl·lules mare permet curar la ceguera corneal a 8 pacients

Una nova terapia que consisteix en l’utilització de cèl·lules mare extretes d’un ull sa per reparar una còrnea damnificada, és capaç de restablir la visió a aquells malalts que pateixin el Síndrome d’Insuficiència Límbica, en el que el nombre de cèl·lules mare d’aquest tros del ull disminuiex.

El procediment, coordinat per l’Institut Universitari d’Oftamobiología Aplicada de l’Universitat de Valladolid i per l’Institut de Biologia i Genètica Molecular d’aquesta institució acadèmica ha resultat positiu en el 90% dels pacients als que s’els hi ha aplicat.

L’investigadora Margarita Calonge, del IOBA, ha explicat que la tècnica consisteix en l’extracció de cèl·lules mare del ull sa del pacient, o bé del d’un mort, per posteriorment ser cultivades en una unitat de processament cel·lular e implantades en l’òrgan afectat.

A través d’aquesta operació terapèutica, s’evita la realització de transplants de còrnea, que estan condenats al fracàs a llarg temps, ja que les cèl·lules mare de la nova membrana es segueixen desgastant com a conseqüència del Síndrome d’Insuficiència Límbica. No obstant, en el cas de que el transplantament sigui necessari, les garanties d’exit són majors, segons Margarita Calonge.

Aquesta teràpia ha sigut utilitzada per aquests investigadors fins el moment a dotze pacients, en 8 d’ells el resultat va ser un èxit, a tres s’els hi aplicarà el transplantament de cèl·lules mare a finals de mes, tot i que a un d’ells va fracassar ja que va tenir una infecció imprevista que li va destruir l’implant.

Apart de la regeneració de la còrnea i de la reparació de la visió, a través d’aquest procediment, que no necessita l’ingrés hospitalari, s’acaba amb el dolor al que s’enfronten  diariament els pacients d’aquesta malaltia.

 

Norma Pedemonte

 

Major creixement inicial dels cervells dels autistes

 

L’investigació ha sigut realitzada per experts de les escoles de medicines de l’universitat de Carolina del Nord en Chapel Hill i l’Universitat de Duke.

No es coneixen amb certesa les causes exactes d’aquest creixement excessiu d’aproximadament el 5% del cervell, ni tampoc quin és el seu significat. L’evidència indirecta suggereix que l’increment del creixement del cervell probablement comença durant els últims mesos del primer any de vida dels nens.

Els investigadors van examinar el cervell de 51 nens autistes ( i 25 de normals per fer comparacions), a través de imaginología de resonància magnètica. Aquest és el major estudi fet actualment sobre nens de dos anys amb autisme. L’anàlisis dels volums de teixit cerebral van mostrar un increment significatiu en totes les regions, tant en el teixit format per les cèl·lules grises com en les integrades per les blanques en la escorça cerebral dels nens autistes.

Els investigaodrs van trobar que el major augment del volum apareix en el lòbul temporal, una àrea del cervell relacionada amb la parla i van arribar a la conclusió de que a aquesta edat l’increment del teixit està present per tota l’escorça cerebral.

L’estudi també constitueix el major estudi retrospectiu del que es té noticia fins el moment, sobre la circunferència del crani en l’autisme, comparant-la en 113 nens autistes i en altres 190 nens que van servir com grup de control. Les medicines van tenir lloc periòdicament desde el naixement fins els 3 anys d’edat.

Aquestes dades de la circumferència del crani suggereixen que aquell engrandiment en el seu tamany no estava present en el moment del naixement, i que al principi de l’increment del tamany craneal en els nenes autistes succeeix cap els 12 mesos. Aquests resultats , donen als investigadors raons per creure que el període de creixement excessiu del cervell en el autisme pot donar lloc entre els 12 mesos i els 2 anys d’edat.

Els científics no saben si aquest engrandiment del cervell exerceix un paper primari en l’autisme, o és un efecte secundari d’un altre procés. Alguns estudis posteriors del desenvolupament massa d’hora del cervell poden ser molt útils per entendre millor el ritme i la naturalesa d’aquest creixement excessiu.

Aproximadament, existeix el quàdruple de nens que pateixen autisme en comparació amb el número de noies afectades. El transtorn varia severament, però els pacients afronten sovint un retard mental, un pobre desenvolupament de parla i dificultat en les relacions socials.

 

 

Norma Pedemonte

 

La materia obscura i la vía lactea

La matèria fosca que envolta el que anomenem la Via Làctia -les estrelles i el gas que es poden veure i que s'agrupen en forma d'espiral- té la forma d'una pilota de platja gegant i força deformat, asseguren astrònoms nord-americans, els primers que creuen que han aconseguit mesurar la seva forma.

La matèria fosca es diu així perquè és invisible i perquè ningú sap de què està formada. No obstant això, no és indetectable, perquè obeeix, com la matèria ordinària, les lleis de la gravetat i tira de les petites galàxies nanes que giren al voltant de la Via Làctia. Els astrònoms han aconseguit reconstruir l'òrbita original de la galàxia nana Sagitari, que es va disgregant a causa de l'estirada gravitatori de la Via Làctia i deixa restes en forma d'estrelles al seu pas. Els esforços anteriors per resoldre aquest problema donaven solucions molt diferents per als diversos trams estudiats. "Fins fa molt poc, no enteníem el comportament de les restes de Sagitari", ha explicat David R. Law, un dels científics. Fa quatre mesos, Law i els seus companys ja havien suggerit que si aquesta matèria fosca era tridimensional, amb longituds d'eix diferents, les dades de l'òrbita de Sagitari podrien casar. La solució que proposen ara és que l'halo invisible té la forma d'una pilota de platja que ha estat aixafat al llarg, aproximadament en perpendicular al pla de la galàxia en què s'agrupen les estrelles.

Això ha constituït una sorpresa. "Esperàvem un cert grau de deformació, sobre la base de les prediccions fetes

Les hipotètiques partícules de la matèria fosca, mai detectades, serien súper simètriques, les anomenades WIMP, i estarien per tot l'Univers, però no distribuïdes de forma uniforme, segons un nou estudi d'un equip internacional Els protons i neutrons que són components de tot el que veiem constitueixen una molt petita part de la matèria total de l'Univers, de fet, l'estimació més baixa és de només el 4%. La resta seria la matèria fosca i l'encara més misteriosa energia fosca, suposada causa de l'observada acceleració en l'expansió de l'Univers.

Narcís Homs

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/balon/materia/oscura/rodea/Via/Lactea/elpepusoc/20100113elpepisoc_11/Tes

http://www.solociencia.com/astronomia/06122602.htm

Els dits petits tenen una millor sensibilitat tàctil

Els neuròlegs sempre han sabut que algunes persones tenen un millor sentit del tacte que altres, però les raons d’aquesta diferència eren desconegudes fins ara.

El descobriment fet per l’equip de Daniel Goldreich (Universitat McMaster, en Ontario, Canadà) revela que un factor important en el sentit del tacte és el tamany del dit.

Per saber perquè els homes i les dones tenen diferent sensibilitat en els dits, els autors van mesurar el tamany de l’empremta del dit índex en 100 estudiants universitaris. Es va comprobar l’agudesa tàctil de cada estudiant al presionar solcs paral·lels cada vegada més estrets contra la punta d’un dit immòbil. Els autors del estudi van descobrir que les persones amb dits més petits eren les que podien discernir les ranures més properes unes d’altres.

La diferència entre els sexes sembla ser deguda al tamany de les empremtes dels dits de la persona. Així que un home amb els dits més petits que els d’una dona, tindrà major sensibilitat tàctil que la dona ja dita.

Els autors de l’estudi també van explorar perquè els dits més petits tenien més agudesa, i van arribar a la conclusió de que probablament f´s degut a que els dits més fins tinguin receptors sensorials més pròxims entre sí.

 

Quan la pell és estimulada, els receptors activats envien la senyal al sistema nerviós central, on el cervell processa l’informació i genera una “imatge” de com és una superficie. Al igual que els píxels d’una fotografia, cada un dels perceptors cutanis envia un detall de l’imatge tàctil al cervell, com més receptors existeixin per centímetre cuadrat, més nítida serà  “l’imatge tàctil” proporcionada.

Norma Pedemonte

El fenòmen de l'Epsilon Aurigae

Ara que ha acabat l’any, s’ha produit l’acabament de la fase més espectacular de la pèrdua brusca de brillantor que es produeix cada 27 anys en l’estrella Epsilon Aurigae. Se suposa que aquest fenomen es deu al fet que és eclipsada per un objecte celeste desconegut. Els primers indicis de l’eclipsi actual es van detectar a l’agost passat i l’estrella, que s’observa a simple vista normalment, va començar a baixar molt de brillantor fins a estabilitzar-se a finals d’any. Normalment, aquesta situació de menys brillantor, lleugerament variable, dura uns 18 mesos, de manera que l’estrella tornarà a la normalitat en la primera meitat de 2011, informa l’Associació Americana d’Observadors d’Estrelles Variables. Hi ha dues teories sobre el que causa l’ eclipsi. La primera indica que l’estrella és una supergegant, per davant de la qual passa periòdicament un sistema doble estel.lar incrustat en un disc de pols. Segons la segona teoria, és una estrella moribunda, poc massiva, que és eclipsada periòdicament per una altra estrella, que també està dins d’un disc. L’estabilització de la brillantor de l’estrella indica que el disc ha cobert tot el seu diàmetre. Noves observacions realitzades amb el telescopi espacial Spitzer, que es afegida a les dades arxivades, indiquen que la segona de les dues teories és la correcta, informa la NASA. Les dades d’infraroig acumulats confirmen la presència del disc de l’estrella companya i fins i tot la grandària, força gran, de les partícules que el formen. A més, s’ha pogut establir el radi del disc, que és d’aproximadament quatre vegades la distància entre la Terra i el Sol, però, són necessàries noves observacions. L’eclipsi es pot seguir en la col • laboració Citizen Sky.

 

Narcís Homs

 

http://elsofista.blogspot.com/2010/01/el-misterio-de-epsilon-aurigae.html

 

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/eclipse/estelar/27/anos/elpepisoc/20100113elpepisoc_10/Tes

Els humans i els ximpanzés, cada cop més lluny

El cromosoma Y, focus d’atenció especial des del seu descobriment, ha resultat ser molt especial, tant en el seu comportament genètic com en les seves característiques genòmiques. Els dos cromosomes sexuals, el X i el Y, es van originar fa centenars de milions d’anys, a partir d’un cromosoma ancestral no sexual, durant l’evolució dels diferents sexes en els éssers vius. En l’actualitat, la seqüència de parells de bases del Y és tres vegades més curta que la de l’X. Per això ha suposat que és un cromosoma degenerat, que ha anat perdent la càrrega genètica no relacionada amb la determinació sexual i que en el futur podria fins i tot arribar a desaparèixer.

El 2003 es va completar la seqüència genètica del cromosoma Y humà, el que determina el sexe masculí, però fins ara no s’havia fet el mateix amb el del ximpanzé, l’espècie més propera evolutivament a la humana. La comparació d’ambdós cromosomes Y ha sorprès els científics, perquè les seves regions específicament masculines (al voltant del 95% del total) són notablement diferents, tant en la seva estructura com en els gens que contenen. Mentre que el genoma complet d’ambdues espècies coincideix en un 98,8%, el del cromosoma Y difereix en més d’un 30%. A més, en el del ximpanzé hi ha molts menys gens que en el de l’ésser humà, tant perquè ha perdut gens respecte a l’avantpassat comú com perquè l’humà els ha guanyat. Atès que les dues espècies es van separar fa sis milions d’anys, aquest resultat indica que hi ha hagut una evolució molt ràpida en el cromosoma Y humà. Entre els factors que han contribuït a aquesta "extraordinària divergència" hi ha el paper predominant d’aquesta regió del cromosoma en la producció de l’esperma, les diferències en el comportament sexual de les dues espècies i diferents mecanismes de recombinació.

 

Narcís Homs

 

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/cromosoma/humanos/chimpances/difiere/elpepusoccie/20100113elpepusoc_11/Tes

 

La gran novetat de LG Display

 

LG Display ha presentat el monitor electrònic més fi i de major grandària del moment (19 polzades) i sembla ser el futur dels e-books i de la lectura electrònica. Aquest monitor té només 0.3 mil·límetres de gruix, té les mateixes dimensions que un foli d’A3 i només pesa 130 grams. Aquestes característiques proporcionen a aquest monitor la gran semblança a un diari tradicional en blanc i negre. Però la característica més impressionant i avantguardista d’aquest aparell, és la seva capacitat de ser plegat o doblegat sense que es perdi qualitat en la recepció de les imatges. Per tal d’ aconseguir aquesta mal·leabilitat en una pantalla, LG Display ha substituït el vidre dels monitors convencionals per un foli metàl·lic.

Segons LG Display, aquest "paper electrònic" canvia les imatges de la pantalla amb bastant velocitat, encara que no s’han especificat el temps ni els desavantatges d’aquesta tecnologia. ni el processador que muntarà. També ha senyalat que aquesta nova generació de monitors és molt més fàcil de transportar i consumeix menys energia.

La producció d’aquestes pantalles està prevista per aquest mateix any, però de moment només es produirà la versió de 11.5 polzades.

 

Ricardo Delgado Ojeda

http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20100115/53871351305/lg-presenta-una-pantalla-fina-y-flexible-del-tamano-de-un-periodico.html

http://despuesdegoogle.com/2010/01/15/lg-display-e-papel-flexible-como-alternativa-al-e-book/

 

Un grup de científics ha descobert el planeta més jove

Aquests científics de Madrid, de la universitat complutense de Madrid (UCM), ha decobert el planeta extrasolar més jove. L'han anomenat BD+20 1790 b i té 35 milions d'anys. Està al voltant d'una estrella. Aquest descobriment el van publicar a la revista Astronomy&Astrophysics. Aquest planeta pertany al grup dels "Júpiters calents", que són gegants gasosos situats a una distància de l'estrella menor que Mercuri i el Sol. Per tant, triguen dies a fer la volta a la seva estrella i no anys.

  Actualment, no se sap com es formen els planetes al voltant de les estrelles, com aquest planeta. L'únic que se sap que els planetes es formnen en els  discos de material que envolten l'estrella, després de la seva formació. Aquests discos s'anomenen protoplanetaris. També se sap que hi ha uns 400 planetes formats en estrelles, però no se sap res sobre la seva evolució.

 

Amy Chavarre

 

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=677517&idseccio_PK=1477

El museo real también es virtual

A causa dels constants processos de desenvolupament pel que fa la tecnologia, avui en dia els museus s’han donat  conta de que el seu públic ha cambiat. Però no només és qüestió d’edat, cultura o globalització, sino que la culpa la té aquestes noves tecnologies. Moltes persones han anat incorporant de manera cada vegada més ràpida, la tecnologia en les seves cases, d’ús cotidià, descobrint el gran món que suposa l’internet i el poder conèixer gent de tot el món. Els museu el que s’han donat conta és que hauran de respondre amb les mateixes armes, és a dir l’internet. El que han fet és crear una mena de museu virtual perquè la gent pugui acediri desde les seves cases, una manera molt pràctica per gaudir dels móns que t’agraden.

Guillem Bosch

http://www.elpais.com/articulo/cultura/museo/real/virtual/elpepucul/20100115elpepicul_1/Tes

Científicos chinos crean una fotosíntesis artificial

Un equipo de investigadores de la Universidad Jiao Tong de Shanghai (China) ha logrado diseñar hojas artificiales que producen hidrógeno, emulando el proceso de la fotosíntesis de las plantas. Se abre así la puerta a una nueva forma de generar hidrógeno sin contaminar.

La fotosíntesis es un eficaz sistema por medio del cual las hojas de las plantas captan la energía del sol. El proceso les permite producir comida y además es el paso central para dividir las moléculas de agua y crear iones de hidrógeno.

 

A lo largo de millones de años, las hojas de las plantas han desarrollado un eficaz sistema para captar la energía del sol, conocido como fotosíntesis. El proceso les permite producir comida y además es el paso central para dividir las moléculas de agua y crear iones de hidrógeno. Científicos chinos han logrado copiar el sistema y han diseñado hojas artificiales que les permitirá generar hidrógeno de una forma eficaz y ecológica.

Tongxiang Fan, de la Universidad Jiao Tong de Shanghai, explica a New Scientist que es posible crear una fábrica de hidrógeno en miniatura: "Utilizar la luz solar para dividir moléculas de agua y obtener carburante de hidrógeno es una de las más prometedoras tácticas para erradicar la dependencia del carbono".

La idea no es nueva aunque, hasta ahora, los investigadores se habían centrado en intentar modificar o imitar las moléculas que llevan a cabo el proceso. Los investigadores chinos cambiaron el concepto e intentaron copiar la compleja estructura de las hojas. Las hojas de las plantas fueron sometidas a varios procesos químicos hasta obtener un material que conserva gran parte de su estructura original.

Este sistema podría ser útil a la hora de desarrollar un método ’limpio’ para generar hidrógeno.
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/01/11/ciencia/1263204829.html

http://www.iies.es/Cientificos-chinos-crean-una-fotosintesis-artificial_a648.html

ARTUR RIVERA

Migranya i depressió podrien compartir un origen genètic

 

La depressió i la migranya podrien compartir un element genètic, segons ha publicat avui l’edició electrònica de Neurology.  Andrew Ahn, de l’Universitat de Florida en Gainesville, afirma que entendre els factors genètics que contribueixen a desencadenar aquestes malalties tan discapacitats podria facilitar el desenvolupament de noves estratègies terapèutiques, i que els pacients amb depressió o migranya haurien d’informar als seus metges sobre qualsevol antecedent familiar d’alguna de les malalties.

La feina, dirigida per Gisela M. Terwindt, de La universitat de Leiden a Holanda, ha contat amb dades de 2.652 persones del Estudi Familia Erasmus de Rucphen. Tots els participants son descendents de 22 parelles que van viure a Rucphen entre 1850 i 1900.

La migranya s’explica en un 56% per la carga genètica, tot i que en el cas del típic amb aura de l’influencia augmenta a un 96%. Terwindt explica que l’informació genealògica ha demostrat que tots ells formen part d’una gran i extensa família, que fa possible aquest tipus d’estudis genètics.

Dels participants estudiats, 360 tenien migranya. D’aquests, 151 patien migranya amb aura i els 209 restants, no. Un total de 997 patien depressió. El 25% dels pacients amb migranya la tenien, comparats amb el 13% dels individus sense cefalees.

Els investigadors van estimar que hi podia haver una contribució relativa de factors genètics en ambdues afeccions. Van trobar que per dos tipus de migranya, amb o sense aura, la carga hereditària s’estimava un 56%, que és que s’explicaria amb fets genètics. En el cas de la migranya amb aura, es va estimar una influència de 96%. Terwindt va destacar que aquests resultats indicaven que la migranya amb aura podia ser objecte d’investigació per descobrir gens implicats en l’aparició de la cefalea.

Al comparar les xifres de càrrega genètica per la depressió amb aquelles que llançava la migranya s’ha trobat un component genètic en ambdues malalties, en especial amb la migranya amb aura. Twerwindt va dir que això suggeria que les vies genètiques comuns podrien estar, al menys en una part, darrere de les dos alteracions, enlloc de considerar que una sigui la conseqüència de l’altre.

En diversos estudis recents, un d’ells publicats en Neuron i portat a terme per investigadors de La universitat de Pàdua (Itàlia), s’ha demostrat, en models animals, que la migranya hemiplègica familiar, un subtipus de migranya aguda amb aura, es desencadena per una determinada mutació genètica. En aquests estudis s’ha observat que els portadors de la mutació FHM1 son proclius a sofrir la migranya hemiplègica.

Norma Pedemonte

 http://www.diariosalud.net/content/view/17781/413

GOSSOS ENTRENATS ACOMPANYARAN MALALTS D'ALZEHIMER

 

Tots sabem que l’alzehimer és una malaltia incurable, degenerativa i terminal que es caracteritza per la pèrdua de memòria. Els familiars del malalt el cuiden a casa fins arribar en un punt en que ja no s’hi pot fer res i l’ingressen en un centre dia i nit i el van a visitar, però aquest nou projecte podria canviar el final de la historia dels malalts.

Un innovador projecte desenvolupat al  Complexe Asistencial de Benito Menni en Salut Mental de Sant Boi de Llobregat provarà l’eficàcia dels gossos de companyía en la millora de l’autonomia i l’autoestima dels malats. Segons ha informat avui el centre sanitari, l’objectiu és fer mes amena la malaltia, desde els seus estats inicials i mitjançant l’incorporació d’un gos especialment entrenat per complir amb feines d’acompanyament i de suport als afectats.

El projecte Ariadna Llévame a casa  arrancarà aquest any amb l’entrenament de cinc gossos, en una primera prova pilot que es completarà amb el seguiment al ambulatori habitual dels pacients. El projecte ha sigut possible per l’ajut econòmic del Laboratori Janssen-Cilag i la colaboració de l’Ajuntament de Sant Boi que cedirà els gossos que formin part del programa terapèutic i s’encarrecarà de l’atenció veterinària d’aquests. L’empresa Positivas Can s’encarrega de la selecció i entrenament dels gossos.

Amb aquesta mesura es preten millorar l’autoestima del pacient i potenciar la seva activitat física, preservant-lo de possibles desorientacions al carrer.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=677470&idseccio_PK=1477&btnG=Buscar+blogs&lr=

Norma Pedemonte

Una empresa catalana inventa un virus contra el càncer.

L'organisme ha estat modificat genèticament per a destruir solament les cèl·lules tumorals.
Una empresa creada per l'Institut Català d'Oncologia-Institut de Investigació Biomèdica de Bellvitge (ICO-Idibell), VCN Biosciències SL, ha desenvolupat nous tractaments contra el càncer basats en virus que destruïxen selectivament les cèl·lules tumorals.

Biosciències SL té previst dur un dels seus virus a assaig clínic en pacients amb tumors de pàncrees, de cap i de coll.

L'empresa, fundada per Manel Cascallo, Ramon Alemany i Gabriel Capell, es dedica a la viroteràpia del càncer, que consisteix en l'administració de virus modificats genèticament per a destruir únicament les cèl·lules tumorals. El virus oncolític no només elimina la cèl·lula cancerígena infectada, sinó que genera milers de còpies de si mateixa que destruïxen les cèl·lules malignes veïnes.
D'aquesta forma, actua com un fàrmac amb capacitat de autoamplificació.



Adriana Olsina

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=677806&idseccio_PK=1477

L'ESPERMA PODRIA "MATAR" ALS HOMES

Els científics japonesos descubreixen que els homes podrien viure menys anys degut a l’esperma.

Un estudi realitzat per les Universitats de Tokio i Saga mostra que els ratolins creats a partir de dos genomes femenins vivien 186 dies més que els ratolins creats per la combinació normal d’un genoma femení i un altre de masculí.

Per a estudiar aquesta qüestió, en l’Universistat de Saga van començar a observar l’esperança de vida dels ratolins produïts sense esperma. Van recol.lectar els més inmadurs d’un dia d’edat, van manipular el material genètic d’aquests òvuls perquè els gens es comportessin com gens d’esperma i van transplantar el material genètic manipulat en ovòcits madurs sense fertilitzar de ratolins adults als que se’ls havia eliminat el nucli.
Els ratolins que van nèixer tenien material genètic de dos mares, però no d’un pare.
Els resultats en 13 ratolins nascuts naturalment i 13 modificats van demostrar que de mitja, els ratolins amb dos mares, vivien 186 dies més que els de pare i mare. Els investigadors van revisar el pes dels ratolins.
Els dos grups de ratolins es van mantenir en els mateixos ambients sense infeccions i amb accés lliure al menjar, el que fa improvable que alguns factors ambientals externs siguessin la causa de la diferència en l’esperança de vida.
 
Els investigadors creuen que “la raó més provable per les diferències en la llargada de vida s’associa a la repressió del gen RASGRF1 en els ratolins amb dues mares. A més, els autors no descarten que gens desconeguts que es basen en l’herència paterna puguin ser els responsables de l’alta esperanza de vida dels ratolins de dos mares.

Els investigadors asseguren que aquest descubriment fa evident que els gens de l’esperma tenen un efecte perjudicial en l’esperança de vida dels mamífers, i per tant, dels homes.

LAIA SANZ