Spray de cèl·lules de la pell per curar cremades

 

Tradicionalment, els tractaments per les cremades de segon grau consisteixen en una solució que sembla ser pitjor que la malaltia: es talla un tros de pell d’una altre zona del pacient i es posa sobre de la cremada. Aquest procés funciona, però augmenta el dolor del pacient i duplica l’àrea que s’ha de curar. Una tecnologia relativament nova té el potencial de curar les cremades d’una manera molt mes invasiva que les insercions de pell. Amb només una petita biòpsia de la pell i un kit ja preparat, els cirurgians poden crear una suspensió de cèl·lules basals de la pell (les cèl·lules mare de la epidermis) i ruixar la solució directament sobre la cremada, amb resultats comparables als de les insercions a la pell.

El spray cel·lular està pensat per tractar cremades greus de segon grau, en les que les dos capes superiors de la pell estan damnificades però el teixit subcutani encara esta intacte. Les cremades de tercer grau, de major gravetat, requereixen encara més que es faci aquesta inserció de pell. L’spray que ja esta aprovat en alguns països, ha despertat el interès del Exèrcit dels Estats Units. L’institut de Medicina Regenerativa de les Forces Armades de EEUU esta finançant unes proves en més de 100 pacients, i s’espera que comencin abans de que acabi l’any.

La tecnologia, desenvolupada per la cirurgiana australiana Fiona Wood, esta basada en cèl·lules i entre elles es troben les cèl·lules progenitores de la pell i els melanòcits encarregats del color, que es concentren en major mesura dins de la unió entre les dues capes superiors de la pell. Gràcies a un kit denominat com ReCell, els cirurgians poden collir, processar i aplicar aquestes cèl·lues per tractar cremades. El kit que ha posat a la venta Avita Medical una companyia de medecina regenerativa amb una seu en el Regne Unit, és un petit laboratori del tamany i forma d’una funda de ulleres de sol.

Després d’extreure un petit tros de pell propera a la zona de la cremada,com més propera sigui millor) el cirurgià el coloca en el petit incubador del kit amb una solució d’enzims. Els enzims separen les cèl·lules de l’unió dermis-epidermis i el cirurgià les recull a través de la seva extracció de les capes de la dermis i de la epidermis i la seva suspensió en una solució. La barreja resultant es ruixa a sobre de la ferida, repoblant el lloc de la cremada amb cèl·lules basals del lloc d’on es van extreure les cèl·lules.

 

Norma Pedemonte

 http://axxon.com.ar/noticias/2009/11/spray-de-celulas-de-piel-para-curar-quemaduras/

És segur consumir aigua de pluja sense tractar?

En una universitat s’ha estudiat aquesta hipòtesi i s’ha confirmat que sí que és segur fer-ho sempre i quan l’aigua s’hagi emmagatzemat seguint els requisits.

Aquest estudi s’ha centrat bàsicament en l’efecte que causa l’aigua de la pluja sobre la salut. L’experiment es va dur a terme gràcies a unes quantes famílies; la meitat de les famílies va consumir aigua depurada mentre que l’eltre meitat la va consumir sense haver sigut tractada. Després de 12 mesos el resultats es van comparar: les malalties com la gastronteritis es van donar de la mateixa manera a totes les famílies.

L’experiment es va duur a Adelaida, una ciutat on la major part de l’aigua per consumir és extreta de la pluja. Per tant, l’experiment no pot ser aplicat en totes les situacions ja que no a tot arreu l’aigua és de tan bona qualitat, però igualment aquest descobriment val la pena perquè es pot utilitzar l’aigua de la pluja per dutxar-se sense problemes.

Algunes autoritats tenies dubtes sobre el perill de consumir aigua de la pluja però l’experiment ha confirmat que existeix un risc baix de malaltia.

Segons la meva opinió, crec que moltes vegades l’aigua de la pluja, sobre tot en les grans ciutats, pot estar contaminada i només en casos extrems beuria aigua de la pluja, mai se sap...

 

 

Rocío Ruiz Ruiz

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/251109b.html

Drogues per el desig sexual de les dones

 

Un fàrmac que augmenta el líbid de les dones pot haver donat un pas endavant després de un èxit en unes proves.

Inevitablement anomenat la “viagra femenina”, aquests fàrmacs són un objecte de desig de l’industria farmacèutica, que els veu com una mina d’or. Tot i així, els efectes de la flibanserina són modests, i els resultats han tornat a donar lloc al debat sobre el desig sexual hipoactiu, que el fàrmac diu tractar, és una condició mèdica real o una variació normal de la conducta humana.

Els metges, investigadors i la indústria dels medicaments reconeixen el TDSH (Trastorn del Desig Sexual Hipoactiu) com la falta persistent i angustiant del desig sexual, una forma de disfunció sexual femenina, però alguns metges i terapeutes ho dubten.

El fabricant de la flibanserina, l’empresa alemanya Boehringer Ingelheim, va informar aquesta setmana que les dones amb TDSH que van prendre aquesta droga, van augmentar la quantitat de vegades que havien tingut “experiències sexuals satisfactòries”.

Tot i així, això s¡ha de comparar amb l’augment de 3,7 vegades al mes per les tractades amb placebo. I a diferència dels tractaments per la impotència masculina, que són immediats, la flibanserina s’ha de prendre un cop al dia i pot arribar a tardar quatre setmanes a fer efecte.

Lih-Mei Liao, una psicòloga especialitzada en la salut de la dona, diu que és molt discutible que els resultats representin una millora útil, ja que un efecte que és estadísticament significatiu pot no ser clínicament significatiu. A més a més, diu que la definició i avaluació dels trastorns sexuals, com el TSDH podrien estar massa sotmesos a les influencies de la industria farmacèutica.

Desde el gran èxit de la viagra i altres medicaments per tractar la impotència masculina, la indústria farmacèutica ha posat considerables recursos en la producció d’un medicament per augmentar el lípid de la dona. Però no són estrictament comparables, tot i que les drogues del tipus de la viagra estan dissenyades per tractar la disfunció erèctil mitjançant el augment de fluix sanguini cap el penis i no augmentant el desig.

Segons algunes estimacions, cap el 40 % de les dones estan insatisfetes amb la seva vida sexual, tot i que molts terapeutes diuen que la falta del desig de les dones es causada per una barreja complexa entre la relació personal i els factors socials, per tant, una solució farmacèutica és una solució equivocada.

No esta clar com funciona la flibanserina, tot i que en els animals sembla alterar els nivells de tres mol·lècules de senyalització en el cervell, augmentant la dopamina i la noradrenalina i disminuint la serotonina. Boehringer Ingelheim va estar investigant la droga com un antidepressiu quan les dones en les que es va provar van informar un augment en el seu líbid.

Aquesta setmana, l’empresa va presentar els resultats de quatre amplis assajos que van incloure a 1.378 dones en una reunió de la Societat Europea de Medicina Sexual a Lyon, França.

Si l’augment sexual va ser petit, l’efecte val la pena, segons un dels metges que van dur a terme les proves. John Dean, que també ha estat ajudant de Boehringer Ingelheim, va dir que havia vist a moltes dones que van millorar el seu interès sexual.

De moment està en debat i no hi ha res aclarit, però si obté l’aprovació, en un o dos anys ja el podrem comprar en les farmàcies.

 

 http://axxon.com.ar/noticias/2009/11/un-paso-mas-en-las-drogas-para-aumentar-la-libido-femenina/

 

Norma Pedemonte

 

Un iceberg de 140 quilòmetres quadrats avança cap a Austràlia

Un iceberg de 140 quilòmetres quadrats, que es va desprendre de l'Antàrtida, es dirigeix cap al sud d'Austràlia.
El científic Neal Young ha assenyalat que es tracta d'un fenomen "molt extrany", poc comú, però no inusual, pot passar molt temps abans que aparegui un així, pel que es tracta d'una visió que solament es produeix una vegada a la vida. 

Els experts han cridat al gel gegant B17B, té 19 quilòmetres de llarg i 8 quilòmetres d'ample, i és un dels majors que es recorden prop d'Austràlia. La peça forma part d'un iceberg tres vegades més gran de la seva grandària habitual, que es va desprendre de l'Antàrtida en el 2000 i es va passar cinc anys quiet en un lloc a causa dels corrents oceànics en aquesta regió.

Els científics menjo Young preveuen que el B17B s'esquerdi en el seu avanç cap al litoral australià.



Adriana Olsina

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=668909&idseccio_PK=1477

Las Rocas más antiguas de la Tierra

Experimentos realizados por Nicolas Dauphas, de la University of Chicago, han confirmado la naturaleza de algunas rocas encontradas en Groenlandia, las cuales podrían poseer la primera evidencia de vida sobre la Tierra

Las muestras estudiadas habían sido hasta ahora muy controvertidas (debatidas). Algunos científicos habían dicho que dichas rocas contenían rastros de vida que hacían retroceder el registro biológico en la Tierra hasta hace 3.850 millones de años. Otros, en cambio, negaban este extremo, argumentando que las rocas habían existido originalmente en estado fundido. Pero Dauphas ha mostrado sin ningún tipo de ambigüedad que las rocas son sedimentos que fueron depositados en el fondo de un océano.

Los microfósiles más antiguos conocidos, procedentes de Australia, son de hace más de 3.400 millones de años. Los científicos han desviado ahora su atención hacia Groenlandia, donde podría haber pistas de actividad biológica incluso más primitiva.

La controversia alrededor de las rocas de Groenlandia procede de los cambios que sufrieron a lo largo de la larga historia de la Tierra. En su enterramiento, fueron sometidas a altísimas presiones y temperaturas, que modificaron completamente su química y mineralogía. Los científicos encontraron problemas para determinar si eran ígneas (enfriadas a partir de un estado fundido) o sedimentarias (erosionadas y depositadas por el viento o el agua). Sólo las rocas sedimentarias podrían preservar evidencias de vida.

La cuestión quedó finalmente resuelta con el uso de un espectrómetro de masas de última generación, instalado en el Field Museum. Con él se midieron con una alta precisión los isótopos del hierro preservados en las rocas de la costa sudoeste de Groenlandia y de la isla Akilia. Las variaciones en tales isótopos nos informaron sobre el tipo de proceso que formó cada roca, otorgándoles un origen sedimentario.

Todas las rocas ígneas de la Tierra tienen una composición isotópica del hierro bastante semejante. En cambio, las procedentes de Groenlandia tenían una gran cantidad de variación.

Ahora que sabemos que las rocas son sedimentarias, falta averiguar si efectivamente contienen evidencias de vida primitiva o no. Las primeras pistas, aunque circunstanciales, dicen que sí. Son rocas antiguas que han sido oxidadas (reaccionaron químicamente con oxígeno). Pero la atmósfera en la Tierra primitiva tenía mucho menos oxígeno que en la actualidad. ¿De dónde procedía este gas? La fotosíntesis, un proceso químico que señala la presencia de ciertas bacterias, podría ser la respuesta.

Es curiosos como día a día se van descubriendo nuevas pruebas sobre el origen de la tierra que hacen replantearse las hipótesis anteriores.

http://www.portalciencia.net/geolonot.html

Artur Rivera

Els recent nascuts ploren segons el seu idioma matern

Desde els seus primers dies de vida, els recent nascuts ploren en francès, anglès o espanyol, ja que el plor porta la empremta del idioma dels seus pares, segons un estudi publicat a l’edició digital de Current Biology.

El descobriment suggereix que els nou vinguts capten elements del que serà el seu idioma matern desde el ventre de la mare. Una de les autores del estudi, Kathleen Wermke remarca el fet de que no només són capaços de reproduir diferents tons quan ploren, sinó que prefereixen les pautes sonores típiques de l’ idioma que han sentit durant la seva vida fetal en el seu últim trimestre de gestació.

L’equip de Kathleen Wermke va grabar i analitzar el plor de 60 recent nascuts sans, 30 d’ells de famílies francòfones i les altre 30 de famílies germanòfones, entre 3 i 5 dies despres del seu naixement. L’anàlisi va revelar clares diferències, basades en l’ idioma matern.

En l’experiment, els nou vinguts francesos tendien a plorar en un to ascendent, mentres que els alemanys ho van fer en un to descendent, unes diferencies característiques entre els dos idiomes. Aquests resultats van demostrar l’impacte del idioma matern.

Estudis anteriors havien demostrat que els fetus humans són capaços de memoritzar sons del mon extern ja en el últim trimestre de gestació.

Tot i que es sabia que l’exposició prenatal al idioma matern influïa en la percepció dels recent nascuts, es pensava que els seus efectes sobre la pronunciació de sons serien més tard.

Els nou vinguts van preferir la veu de la seva mare, percebent el contingut emocional dels missatges que els hi enviava a través de l’entonació i senten una forta motivació d’imitar-la per atraure-la i crear lligams, segons l’estudi. La entonació de la mare és l’únic aspecte del llenguatge que son capaços d’imitar.

 

Norma Pedemonte

 

Uns científics descubreixen que la pell actua com "segon oïda" dels humans.

Un grup de científics britànics atribueixen a la pell  una nova funció a part de les seves funcions com barrera protectora de l’organisme,etc.

La nova funció consta de que la pell actua com segon oïda ja que és capaç de percebre sons a través de corrents d’aire.

Aquest és un gran pas per entendre millor com els òrgans sensorials col·laboren per rebre els sons i podria tenir una gran importància pel desenvolupament de nous aparells d’àudio per persones amb problemes auditius.

Segons un grup de científics de la Universitat British Columbia de Vancouver (Canadà), dirigida pel professor Bryan Gick diuen que la gent “escolta” a través de la pell els corrents d’aire creades per l’emissor al parlar, encara que siguin depreciades per la nostra oïda.

Son les síl·labes aspirades com per exemple “pa” i “ta”, que la pell les assimila i ens ajuda a completar la comunicació.

També asseguren que  quan un flux d’aire arriba a la pell del coll o les mans de manera fortuïta en el mateix moment en que l’emissor està pronunciant síl·labes sense cap corrent d’aire com “ba” i “da” l’organisme les confon per “pa” i “ta”.

 

 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=665262&idseccio_PK=1477&h=

 

 

Eva Mateo Sendino

 

 

Con un clima primitivo mucho más frío, habrá que cambiar nuestras ideas sobre la vida original en la Tierra

Hace miles de millones de años, el clima de la Tierra era mucho más frío —quizá 50 grados menor a lo pensado antes—, lo que significa que las condiciones para la vida en todo el planeta eran más propicias que lo que se creía, según un equipo de investigación que incluye un expertos de la Universidad A&M de Texas que se especializa en geobiología

Mike Tice, un investigador en el Departamento de Geología y Geofísica de la Universidad A&M de Texas, dice que los resultados podrían cambiar las ideas actuales sobre las primeras formas de vida en la Tierra.

Tice dice que el equipo examinó las rocas de Buck Reef Chert en Sudáfrica, que se sabe tienen una antigüedad de alrededor de 3.400 millones de años y están entre las más antiguas que se han descubierto. Encontraron en ellas características coherentes con la formación de agua a temperaturas significativamente más bajas que lo habían sugerido los estudios anteriores.

La investigación encontró que las condiciones eran bastante más frías, probablemente de 50 grados menos, o incluso una diferencia mayor. Esto significa que las condiciones para la vida estaban mucho más facilitadas, y que la vida que existía en el momento no estaba bajo tanto estrés como se creía antes.

Los cientos de piscinas de aguas termales en el parque varían considerablemente de temperatura, aunque todos ellos pueden ser desde muy cálidos a extremadamente calientes. El agua en las piscinas más alejadas del centro es más fría, y esto se ve en los variados colores, que van de color rosa a verde claro, naranja y negro, dice.

Cuando la temperatura del agua cae por debajo de 163 grados o menos, lo que se acerca a las altas temperaturas previamente estimadas para el océano primitivo, comienzan a crecer comunidades de bacterias fotosintéticas verdes en el suelo de la piscina. Estas comunidades se vuelven más espesas al alejarse del centro de las piscinas, donde la temperatura del agua desciende.

Tice dice que los nuevos hallazgos podrían abrir la puerta a nuevas formas de ver la historia primitiva de la Tierra, sobre todo sobre las formas de vida que existían miles de millones de años atrás.

Artur Rivera

http://axxon.com.ar/noticias/2009/11/con-un-clima-primitivo-mucho-mas-frio-habra-que-cambiar-nuestras-ideas-sobre-la-vida-primitiva-en-la-tierra/

Un gran océano cubrió parte del planeta Marte

Un nuevo mapa sobre los valles de Marte respalda la teoría de que un océano cubría todo el hemisferio norte del planeta rojo.

Unos investigadores han utilizado un nuevo programa informático para producir un mapa global más detallado de la red de valles en Marte. Este hallazgo demuestra que estas redes son dos veces más amplias de lo que señalaba hasta entonces( la presencia de más valles indica que muy probablemente llovió en el antiguo Marte).

Además, las regiones más densas en valles forman un cinturón alrededor del planeta entre el ecuador y las latitudes de la mitad sur, lo que resulta coherente con un escenario climático pasado que incluyera precipitaciones y la presencia de un océano cubriendo una gran parte del hemisferio norte de Marte. Los científicos han planteado ya la hipótesis de un único océano en el antiguo Marte.

Según explica Wei Luo, responsable del estudio, "todas las evidencias recopiladas al analizar la red de valles en el nuevo mapa apuntan a un escenario climático particular en los inicios de Marte.

webs de interés:

http://www.blogastronomia.com/2009/11/25/disenan-un-mapa-global-mas-detallado-hallan-nuevos-indicios-de-que-un-gran-oceano-cubrio-parte-del-planeta-marte/?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+BlogDeAstronomia+(Blog+de+Astronomia)

Daniel Marín

Microsoft i Murdoch planegen una aliança per fer front a Google

Microsoft està negociant amb News Corporation, el conglomerat mediàtic que presideix Rupert Murdoch, una possible aliança per fer front a Google, segons han indicat fonts pròximes a la negociació que han apuntat que l’empresa fundada per Bill Gates està disposada a pagar a les capçaleres de Murdoch perquè treguin les seves pàgines de notícies de Google i continuïn a Bing, el buscador de Microsoft.

News Corporation, propietari de diaris com Wall Street Journal i The Sun, va ser el que va iniciar les negociacions, que estan en una fase molt incipient. Murdoch ha afirmat en diverses ocasions que vol que la gent pagui per accedir als seus llocs de notícies.

Microsoft també ha parlat amb altres editors online sobre la retirada dels seus llocs de Google, segons el Financial Times, que ha informat sobre el tema per primera vegada. "Tot això va de Microsoft danyant els marges de Google", recull el Financial Times citant un editor online, que havia estat contactat per Microsoft.

Microsoft ha rellançat aquest any el seu buscador Bing. A més, ha firmat una aliança mundial de recerques durant 10 anys amb Yahoo, un acord que els reguladors dels Estats Units i la Unió Europea estan avaluant.


Adriana Olsina

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=664377&idseccio_PK=1012

Centaurus A fruto de la fusión de dos galaxias

Gracias al uso del Telescopio de Nueva Tecnología (NTT) de 3,58 m los astrónomos pudieron ver a través de  las gruesas capas de polvo de la galaxia gigante Centaurus A para y pudieron revelarnos una cosa bastante interesante.

Se estima que Centaurus A se "comió" a otra galáxia hace entre 200 y 700 años.

La galaxia Centaurus A también conocida como NGC 5128 es una galáxia elíptica famosa porque tiene un agujero negro supermasivo en su núcleo con una masa a 50 veces mayor que el enorme agujero negro del centro de nuestra Galaxia. Sin embargo, el agujero negro de Centaurus A está continuamente siendo alimentado por material que cae en su interior, provocando así que esta galaxia sea una de las fuentes más brillantes que vemos en el cielo.

Centaurus A tiene una franja de polvo de la atraviesa y que se cree que son los restos de una antigua fusión cósmica entre la galaxia elíptica gigante y una galaxia espiral más pequeña llena de polvo.

Haciendo uso de la capacidad del NTT para observar en el infrarrojo cercano, los astrónomos pueden ver a través de las franjas de polvo opaco de Centaurus A, revelando su última víctima, que aún no se ha acabado de juntar con Centaurus A. Eso hace que probablemente se estén formando nuevas estrellas.

Laura Carbonell

http://www.noticiasciencias.com/2009/11/centaurus-fruto-de-la-fusion-de-dos.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/11/24/ciencia/1259080555.html

 

 

Un laboratori espanyol per detectar tsunamis.

Aquest nou laboratori per detectar tsunamis, s'anomena GEOSTAR i està situat en el golf de Cadis, en una zona amb una alta activitat sísmica. Amb aquest nou laboratori es podran detectar els tsunamis amb antelació i així poder evitar les grans desgràcies que suposen aquests fenòmens. A més a més de detectar els possibles tsunamis que venen, el laboratori recollirà dades sobre el canvi climàtic, estudiar-lo, i analitzar els perquès. És el primer laboratori amb totes aquestes característiques en Europa.

Aquest laboratori és submarí, i es farà dins de l'aigua tot tipus de previsions. Va comensar a funcionar la setmana del dia 13, és a dir, fa poquíssims dies.

Al link de la web apareix un video on t'explica més coses.

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/11/12/ciencia/1258040494.html

 

 

 

Guillem Bosch

Remoldelació de les bases Espanyoles a l'antàrtida.

Espanya ja ha començat la remodelció de una de les seves bases situades a la illa de Livingston, antàrtida. La base remodelada serà la de Juan Carlos I, que està dirigida per Centre superior d’investigacions científiques (CSIC). Es pretén que per al 2012 el CSCI pugui gaudir d’una base completament equipada per poder suportar tempertures i factors climàtics extrems. Per poder fer la nova base s’han descrregat a l’antàrtida 4500 m cubics de material, és el desembarcament mes gran que s’ha fet a l’antàrtida.els operaris ja estan arribant a la zona, que tots són xilens, aproximadament uns 40, i que compten amb experiència passada en construcció d’aquest tipus d’infraestructures a la zona. Aquest projecte compta amb 12 milions d’euros de pressupost procedents del Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN)

Enllaç: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=664695&idseccio_PK=1477

Xavi Garcia

El mar esconde 17.650 nuevas especies

En los grandes fondos marinos, se han encontrado 17.650 especies de animales que no se habían visto nunca. Son casi todas muy extrañas, absortas en la oscuridad total hasta 5.000 metros de profundidad . El próximo año se publicará un inventario completo y que irá desde gusanos que se alimentan con petróleo hasta octópodos de dos metros de longitud que tienen una aletas tan grandes que ya han recibido el apodo de Dumbo.

  "Los fondos abisales ya no son un agujero negro", ha declarado el estadounidense Robert Carney, de la Universidad de Louisiana. La luz solo llega hasta una profundidad de 200 metros; más allá, no existe flora marina y los animales deben alimentarse de otras cosas, como bacterias.

Aun así, los fondos más oscuros se han mostrado mucho menos inhóspitos a la vida de lo que se esperaba ya que 5.722 de las nuevas especies se han hallado a más de 1.000 metros de profundidad. muchos de estos són animales transparentes, o invertebrados multicolores, erizos y estrellas de mar.

también se a encontrado un gusano marino que fue sorprendido mientras ingería crudo petrolífero en aguas del Golfo de México.

webs de interés

http://www.periodistadigital.com/ciencia/mundo-animal/2009/11/23/descubren-miles-de-nuevas-especies-abisales-que-nunca-han-visto-la-luz.shtml

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=664387&idseccio_PK=1477

Daniel Marín

Un centenar d'icebergs van cap a Nova Zelanda

Més d’un centenar d’icebergs, algun de 250 metres de longitud, estan sent portats per la corrent marina cap a Nova Zelanda. Les autoritats han donat l’alerta als vaixells que naveguen per la zona i han informat la premsa local.

Les últimes fotografies per satèl·lit fetes per experts de la Divisió Antàrtica Australiana han indicat que els blocs de gel han sobrepassat les illes Auckland i es troben a uns 450 kilòmetres del nord-est de l’illa del Sur, la més gran de Nova Zelanda.

La massa de gel, despresa de l’Antàrtica a causa del augment de la temperatura coneguda com el calentament global va ser avisada per primera vegada fa unes dos setmanes per uns científics del post permanent d’investigació que Australia té a la illa de Macquarie, en l’extrem sud-oest del oceà Pacífic.
Els icebergs es mouen a una velocitat mitja de entre un i dos quilòmetres per hora, segons els seguiment que s’està fent en el Institut Neozelandès d’Investigació Atmosfèrica.

 

Rodney Russ, cap del equip de científics neozelandesos que viatgen a bord del Spirit of Enerby, ha manifestat que els blocs de gel es deterioren i desfan a mesura que s’allunyen de l’Antàrtica.

Aquesta és la segona vegada que passa un fenomen semblant en tres anys, ja que al 2006, varis icebergs es van desfer quan estaven a uns 25 kilòmetres de la costa de la illa del Sur.

El que ara s’ha de qüestionar és si aquella gent que es negava a creure’s un fet  tan evident com el del canvi climàtic dient que els científics no en tenien proves suficients, ja en tenen. Cal esperar a que passi una desgràcia per intentar evitar l’augment d’aquest problema tan gran que pateix la Terra?

Norma Pedemonte

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=664354&idseccio_PK=1477

Médicos australianos separan con éxito a dos siamesas de dos años unidas por la cabeza.

Un equipo de cirujanos australiano  logró el pasado 17 de noviembre, tras más de 27 horas de operación, separar a dos gemelas siamesas bengalíes unidas por la parte superior de la cabeza.

Krishna y Trisha, de dos años y 11 meses, proceden de la ciudad pobre de Bangladesh. Su madre las internó en un orfanato de Dacca poco después de su nacimiento en el 2006. Dos voluntarias australianas, Danielle Noble y Natalie Silcock, se encargaron de recaudar fondos para traer las niñas a Melbourne, donde llegaron en el 2007, gracias a una organización caritativa local.

Las niñas,  pasarán al menos dos días en cuidados intensivos hasta que puedan ser despertadas, según Leo Donnan, jefe de cirugía del Royal Childrens Hospital de Melbourne.

Donnan está muy contento con sus subordinados, por el éxito de la operación, que se alargó más de lo esperado y en la que tuvieron que intervenir hasta 16 médicos. Esta se completó con una cirugía plástica para tapar las heridas en las cabezas de las niñas, que estaban unidas a través de los vasos sanguíneos, masa cerebral y el cráneo.

Una de las mayores preocupaciones de los médicos era el funcionamiento del riñón de Krishna, pero éste continúa activo ya que la niña ha orinado, lo cual supone "muy buenas noticias", según ha opinado el anestesista Ian KcKenzie.

Los doctores han declarado que había un 25% de posibilidades de que las siamesas hubieran muerto durante o después de la operación y hay un 50% de posibilidades de que sufran daños cerebrales.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=662531&idseccio_PK=1477&h

Júlia Giner

La máquina de "Dios" vuelve a funcionar

Un funcionario dijo que el colisionador había hecho más en unas pocas horas que durante los nueve días de operaciones el año pasado.

El LHC, la máquina más grande del mundo, está siendo utilizado para colisionar haces de protones en un intento de arrojar luz sobre el origen del Universo.

Está ubicada en un túnel circular de 27 kilómetros de largo bajo la frontera franco-suiza.

En busca del Big Bang

Durante el experimento, los científicos buscarán señales del bosón de Higgs, una partícula subatómica que es crucial para la comprensión actual de la física.

La máquina resultó severamente dañada cuando una falla eléctrica provocó que una tonelada de helio líquido se filtre en el túnel apenas nueve días después de su lanzamiento en septiembre del año pasado.

Durante 14 meses de reparaciones, docenas de imanes gigantes superconductores que aceleran las partículas a la velocidad de la luz debieron ser sustituidos.

Los miembros del equipo de operaciones pasaron el sábado inyectando protones en el "anillo" de 27 kilómetros de largo, tratando de mejorar la vida de los haces.

Los ingenieros habían discutido la posibilidad de tratar de aumentar la energía del colisionador a un nivel récord de 1,2 billones de voltios de electrones este fin de semana.

Hasta el momento sólo el acelerador de partículas Tevatron, en Chicago (Estados Unidos) se ha aproximado a esa cantidad de energía.

Sin embargo, este plan parece ahora poco probable. En cambio, los ingenieros probablemente se concentrarán en la preparación de la máquina para su primera colisión de baja energía, que se prevé ocurrirá en los próximos 10-15 días.

El viernes en el reinicio de la máquina se progresó más rápido de lo esperado. No estaba previsto que los ingenieros trataran de circular un haz de protones hasta la mañana del sábado.

Sin embargo, dos estables haces de protones ya habían circulado en direcciones opuestas alrededor de la máquina antes de la medianoche del viernes.

Los ingenieros habían hecho circular un haz a lo largo de todo el LHC por primera vez el 10 de septiembre de 2008.

Operado por la Organización Europea de Investigación Nuclea (CERN siglas en inglés) el LHC creará condiciones similares a los momentos posteriores al Big Bang.

http://www.bbc.co.uk/mundo/ciencia_tecnologia/2009/11/091122_colisionador_encantados_jp.shtml

Artur Rivera

 

Científics de Bellaterra descobreixen uns biosensors capaços de detectar cèl·lules tumorals en dos minuts

 

Un equip del Centre d’Investigació en Nanociència i Nanotecnologia de Bellaterra ha desenvolupat uns biosensors capaços de detectar i quantificar cèl·lules cancerígenes en només un parell de minuts, un descobriment que obre la via a nous mètodes de prevenció.

Aquest sistema, es basa en les propietats que ofereixen uns anticossos modificats amb nanopartícules d’or, capaços de reconèixer de forma "eficient" unes determinades proteïnes a la superfície de les cèl·lules tumorals, que actuen en aquest cas com a marcadors.

Aquest tipus de biosensors són un sistema d’alerta especialment útil, ja que no només resulten més barats --i veloços-- que les anàlisis estàndard, sinó que a més poden ser realitzats per un personal no especialitzat.

 

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=664096&idseccio_PK=1477
 

 Patricia Suárez

Un videojoc porta un animal a casa teva

http://www.youtube.com/watch?v=_ZQpqfz

Invizimals no és l’únic videojoc que ha portat la realitat augmentada a les consoles. Mentres a Barcelona, es desenvolupava un joc per la PSP que et fa perseguir monstres per casa, a Londres, un altre estudi desenvolupava un videojoc també per Sony Computer però amb un plantejament de criar l’animal, interactuar amb ell, dirigit al públic infantil, és Eye Pet i ha aparegut en les botigues en aquests dies.

Eye Pet també utilitza la càmera i el concepte d’incrustar imatges virtuals en el món real. En aquest cas, es tracte d’un animal, semblant a un gos, amb moviments de mico i cara de dibuix animat, que el jugador il·lumina desde un ou i adquireix habilitats segons com se’l entreni i es jugui amb ell. La gràcia es que el animal només existeix a la pantalla, tot i que el jugador es veu a ell mateix en tot moment.

El ninot sempre té la mateixa cara, però se li pot canviar la aparença tantes vegades com es vulgui. Es mou amb les mans o amb una targeta de cartró que adopta diferents posicions en la pantalla de la tele, desde una dutxa, un raspall o una caixa de galetes. Amb aquests instruments, Eye Pet proposa microjocs en els que entrenar al ninot, proposar-li activitats com pescar o plantar flors, donar-li menjar o netejar-lo. Tot i que no hi ha inclòs reconeixement de parla, el ninot es capaç de reconèixer la persona que més jugui amb ell i acostar-hi quan hi han molts jugadors.

 

Norma Pedemonte

http://www.youtube.com/watch?v=_ZQpqfzDgOk

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=662521&idseccio_PK=1012&h=

 

La Marató de TV3 del 2009 estarà dedicada a les malalties minoritàries

El patronat de la Fundació La Marató de TV3 ha decidit que l’edició del 2009 estigui dedicada a les malalties minoritàries, un ampli i divers grup de patologies greus que afecten com a màxim a 5 persones de cada 10.000 habitants, segons va informar la fundació.

 

 

LA MARATÓ DE TV3

 

La Marató de TV3 és un projecte solidari impulsat per Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 i enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de malalties que, ara per ara, no tenen curació definitiva.

El programa de televisió, que se celebra anualment en el mes de desembre, té una durada aproximada de 15 hores en directe. Cada any el segueixen més de 3 milions de persones, recapta una mitjana de 7 milions d'euros i genera una mobilització ciutadana tan extraordinària que s'ha consolidat com la gran festa de la solidaritat a Catalunya. Per això, és el programa que més fons recapta a l'estat espanyol i es situa al mateix nivell de les maratons internacionals de més prestigi.

 

 

MALALTIES MINORITÀRIES

 

Una malaltia minoritària és una malaltia greu, poc freqüent i que afecta un nombre reduït de persones. Són patologies bastant desconegudes, fins i tot per als metges.Com que hi ha al voltant d'unes 7.000 malalties minoritàries, són moltes les persones que en tenen alguna. A Catalunya hi ha uns 400.000 afectats. Es tracta, doncs, d'una gran minoria.

 

Les malalties minoritàries poden afectar qualsevol persona, de qualsevol país del món, tot i que tenen especial incidència entre els infants, amb símptomes que es manifesten en els primers dies de vida.

Al voltant del 80% d'aquestes malalties són fruit d'alteracions genètiques. Una mutació en un o més gens fa que es desenvolupi la malaltia. L'existència de tantes malalties, amb pocs pacients per a cadascuna, les fan poc conegudes també per als professionals de la medicina. Sovint el pacient i les seves famílies han de passar per desenes de proves i visitar nombrosos especialistes fins a tenir un diagnòstic definitiu. Són malalties greus o molt greus, cròniques i generalment degeneratives, tot i que en la majoria dels casos no existeix un tractament efectiu, sí que es pot aconseguir una millora en la qualitat i esperança de vida d'aquests malalts

 

En els últims anys s'han fet avenços en el diagnòstic precoç, la prevenció i el tractament d'algunes d'aquestes malalties, però encara hi ha molt camí per recórrer.

 

Des de l'any 1992, la Fundació ha repartit 64.490.285 € entre 489 projectes de recerca, que s'han desenvolupat en 169 institucions, principalment de Catalunya, però també de l'Estat Espanyol i d'àmbit internacional.

En total, més de 1.300 investigadors s'han beneficiat directament del suport econòmic per continuar portant a terme els seus estudis.

La Marató es va dur a terme per primera vegada l’any 1992, per tant, aquest any serà la dissetena edició. A més, cada edició de "La Marató" ve precedida d'un espot publicitari que pretén sensibilitzar els espectadors perquè ofereixin la seva ajuda per una bona causa. Són espots que ens parlen dels valors propis de "La Marató": la solidaritat, la generositat , la col·laboració entre persones i la motivació per trucar i fer una aportació de diners, que aquest dia tindrà lloc el dia 13 de desembre. (l’espot d’aquest any es pot veure en un dels enllaços)

Núria Garcia Alibau

http://www.youtube.com/watch?v=Np92eo8Ml90

 http://blogs.ccrtvi.com/marato

http://blogs.ccrtvi.com/marato