Medicines i cosmètics de cucs de seda

Un equip de Científics de l’Institut Murcià de Investigació i Desenvolupament Agrari i Alimentari (IMIDA), dirigit per José Luis Cenis, s’ha convertit en el referent espanyol en materials procedents de la seda amb aplicacions a la medicina regenerativa i per productes cosmètics d’alta qualitat.

 

Destre els principis del segle XX el fil de seda s’ha utilitzat com un material de material de sutura quirúrgic per la seva bona biocompatibilitat i resistència mecànica, però les investigacions que es duen a terme ara, principalment a EEUU, Xina i Espanya han trobat noves possibilitats per la regeneració de teixits, que de moment estan en la seva fase experimental.

 

En una entrevista amb l’agència Efe, Cenis afirma que la ciència té materials sintètics com els biopolímers, ceràmiques i amb altres més naturals com el col·lagen, però la seda s’ha convertit desde fa poc en un dels biomaterials de major qualitat i potencial.

En el IMIDA treballen en un projecte conjunt amb una universitat de Xina, amb varies prestacions extretes del cuc de seda com les esponges, que son adequades perquè creixin cèl·lules de la medul·la òssea o teixits humans capaços de reemplaçar altres que estan lesionats, evitant el risc del rebuig del sistema immune.

 

La fibroïna, una proteïna present en la seda, també pot presentar-se com microesferes per la alliberació controlada de fàrmacs, el que suposa un camp enorme d’interès per la indústria farmacèutica.
En el camp cosmètic, aquests investigadors treballen amb extractes de crisàlide i fibroïna per el seu efecte regenerant a la pell.

 

La seda es segregada per el cuc per fer el capoll i el fil de seda que es pot extreure conté dues proteïnes, la fibroïna i la sericina. Segons José Luis Cenis, la fibroïna no produeix ni rebuig ni resposta inflamatòria en els teixits on s’injecta, té gran resistència mecànica i flexibilitat, es biodegradable, tot i que a un ritme més lent que altres biomaterials orgànics i en un any es reabsorbeix totalment.

 

Un dels seus avantatges es la facilitat de fabricació com a biomaterial, sent la seva presentació més senzilla en forma de film per el recobriment d’altres material i s’ha demostrat que té un efecte positiu en la regeneració de la pell.

 

Norma Pedemonte

 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=663822&idseccio_PK=1477

El dofí d'aigua dolça

El dofí del Ganges és un dels quatre d'aigua dolça que hi ha al món. Aquest exemplar també es troba a l'Amazones, al riu de la Plata, i potser al Yangtsé, tot i que es dona com a extinguit des de dos mil sis. Les condicions que es reuneixen en aquest riu són cada cop més deplorables i molt insuficients per a la correcte supervivència del dofins. Els aspectes que més preocupen són la disminució del nivell de l'aigua pel sistema de represes i la excesiva contaminació. Aquests dofins de riu degut a la turbietat de l'aigua s'han desarrollat fins a quedar-se gairebé cecs, tan sols distingueixen entre llum i obscuritat, i a diferència dels dofins marins, els d'aigua dolça són menys amigables i no es relacionen amb els humans, sinó que tracten d'evitar-los. Aquest cetàci es veu afectat també pels pescadors que cada cop més el volen pel seu preciat oli que proporciona, en especial al riu Brahmaputra, on només en queden 300. A més a més ara també es veuran afectats per culpa d'un nou projecte de l'empresa petrolera Indian Oil que afectara als dofins i també a l'ecosistema.

Webs d'interés: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Ganges/agoniza/elpepusoc/20091121elpepusoc_2/Tes i http://www.enpositivo.com/200905021917/medio-ambiente/lucha-por-salvar-al-delfin-del-ganges

Narcís Homs

Ales de papallones nanomètriques

 

Un equip d’investigadors de la Universitat Estatal de Pensilvania dels Estats Units, i de la Universitat Autònoma de Madrid, ha desevolupat una tècnica per replicar estructures biològiques, com les ales de les papallones, a escala nanomètrica. El biomaterial resultant es podria utilitzar per fabricar estructures òpticament actives, com els difusors òptics dels planells solars.

 Els colors dels insectes i la seva capacitat per ser iridiscents, o semblar metàlics, venen determinats per unes petites estructures fotòniques de temany nanomètric: 1 nanòmetre= 10,9m. Que es troben en la seva cutícula.Els científics, s’han fixat amb aquestes bioestructures per desarrollar uns dispositius amb propietats llumíniquesque acaben de presentar en la revista Bioinspiration & Biomimetics.

Els investigadors han fabricat rèpliques independrents de biomodels laminars i fràgils, és a dir, copies de les nanoestructures de les ales de les papallones.L’aparença d’aquests apèndics solen dependre més de l’estructura nanomètrica que dels pigments de les ales.

Maria Hellín

http://www.plataformasinc.es/index.php/esl/Noticias/Crean-alas-de-mariposa-nanometricas

 

Crean piel humana con células madre

Científicos en Francia y España encontraron la forma de crear piel nueva a partir de células madre embrionarias.

El avance, afirman los investigadores en la revista The Lancet, podría ayudar a personas que han sufrido quemaduras graves.

Los científicos del Instituto Nacional de la Salud y la Investigación Médica (INSERM) en Francia, y el Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas de España, lograron que las células embrionarias se transformaran en piel humana 12 semanas después de haberlas injertado en ratones.

Los investigadores dicen que la nueva piel podría solucionar el problema de rechazo del órgano que actualmente enfrentan los pacientes con quemaduras.

Como los embriones

Colocaron las células embrionarias -que tienen capacidad ilimitada de proliferación y pueden convertirse en cualquier tipo de célula del organismo humano- en una red artificial que las ayudó convertirse en queratinocitos capaces de formar piel humana .

Una vez que se formó una capa de piel funcional, los investigadores la injertaron en cinco ratones con un sistema inmune debilitado para evitar un posible rechazo.

"Doce semanas después del trasplante, los ratones presentaron áreas localizadas de piel humana adulta completamente normal y funcional que contenía todos los tipos de células epidérmicas" afirman los autores.

Tal como señala la doctora Baldeschi, los resultados son "prometedores".

Afirma que la técnica podría conducir eventualmente a "una fuente ilimitada de piel de reemplazo temporal en pacientes con grandes quemaduras que esperan injertos de su propia piel".

Según el doctor Mar Peshanski, quien también participó en la investigación, "nuestro equipo actualmente es el único que ha logrado finalizar con éxito el protocolo para poder transformar células madre embrionarias humanas en una población pura y homogénea de queratinocitos capaces de reconstituir una epidermis completa tanto in vitro como en vivo".

El avance, señalan los expertos, podría tener varias aplicaciones.

Además del uso en víctimas de quemaduras graves, podría utilizase para tratar a pacientes con enfermedades de la piel, como genodermatosis o ulceraciones que resultan de la diabetes en un gran número de pacientes.

Los científicos planean ahora llevar a cabo ensayos clínicos en humanos con la nueva técnica.

 

Carlos López Pisano

http://www.bbc.co.uk/mundo/ciencia_tecnologia/2009/11/091120_piel_regenerada_men.shtml

Els caníbals ens ajuden a entendre la malaltia de les vaques boges

Els membres d’una tribu antropòfaga de Papua, Nova Guinea, que fa uns anys devorava ritualment cervells humans tenen una mutació genètica que els protegeix del kuru, una malaltia similar a la de les vaques boges, segons una investigació de la revista mèdica The New Englacnd Journal of Medicine.

El grup dirigit per el professor Simon Mead, del University College de Londres, ha descobert una alteració genètica única entre alguns descendents de persones que van practicar un ritual funerari que consistia en menjar-se el cap del familiar mort, que va ser prohibit per les autoritats de Nova Guinea en la dècada dels cinquanta.

El científic John Collinge va declarar que era fascinant comprovar que els principis de Darwin hagin funcionat en aquesta comunitat, que ha desenvolupat la seva pròpia resposta biològica a una epidèmia real i horrorosa.

En la regió de la vall de Purosa, on l’epidèmia de kuru va ser més mortífera a principis del segle passat, el 8% de la seva població actual presenta una alteració genètica que protegeix de la malaltia. El kuru es una infecció extremadament rara causada per unes proteïnes anomenades prions. La malaltia de les vaques boges també està causada per prions.

Estem a punt de aconseguir la solució a aquesta malaltia o ens hem de plantejar viure com els d’aquesta comunitat?

 

Norma Pedemonte

 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=663482&idseccio_PK=1477

Cinc noves espècies de cocodril descobertes

Les restes de cinc antigues espècies de cocodril, un d’ells amb unes dents com les de un porc senglar i un altre amb un musell com el pic d’un ànec, han sigut descobertes en el Sàhara per el paleontòleg Paul Sereno. Els cinc fòssils de cocodril, tres d’ells noves espècies fins ara completament desconegudes, formen part de les restes del que van ser un hàbitat estrany de cocodrils situat fa 100 milions d’anys en una massa de terra situada al surt i coneguda actualment com Gondwana.

Paul Sereno, professor de la Universitat de Chicago i el seu equip, han desenterrat aquestes estranyes espècies en una sèrie d’expedicions que van iniciar l’any 2000. La majoria dels fòssils han sigut trobats a la vora de la superfície d’un remot paratge de roques i dunes castigat per forts vents que fa 100 milions d’anys presentava una morfologia molt diferent.

En una època en la que els dinosaures dominaven la naturalesa, aquestes espècies de cocodrils haurien trobat el seu hàbitat en una zona que aleshores estava solcada per rius i rodejada d’una naturalesa exuberant en l’àrea situada avui entre Nigèria i Marroc.

Paul Sereno va declarar que aquestes espècies trobades obrien la porta a una sèrie de tipus de cocodril que no tenen res a veure amb el que coneixem avui en dia. L’expedició de Paul Sereno serà protagonista d’un documental especial de National Geographic Channel, que s’estrenarà el pròxim 27 de desembre a les 9 de la nit.

Amb 13 metres de llarg i vuit tonelades de pes, el Sarcosuchus impreator, conegut com Super Croc, va ser el primer i més gran fòssil de cocodril descobert per Paul Sereno, però no el més estrany. Ara, amb l’ajuda del seu equip ha descobert cinc noves espècies més antigues del Super Croc, la majoria amb extremitats que les haguessin permès caminar en vertical, similar a altres mamífers terrestres, en lloc de la morfologia actual dels cocodrils.

 

 

Norma Pedemonte

 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=663564&idseccio_PK=1477

 

Microsoft llensarà al públic el nou Office 2010

Ja està a internet la nova versió del conegudíssim Office 2010. Per primera vegada, el programa, estarà integrat en les xarxes socials virtuals. Un dels  nous avantatges que aportarà aquest nou programa seran: els programes coneguts com Facebook o Twitter (no tan conegut a España com el Facebook) podran posar una aplicació directa per anar al correu, a la conta dels usuaris o als seus perfils. Des de Microsoft s'assegurarà que el software de l'oficina substituirà l'Office 2007 i serà més estable i mantindrà una connexió millorada.

 

 

Guillem Bosch

http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/Microsoft/abrira/Office/2010/redes/sociales/elpeputec/20091119elpeputec_2/Tes

Nou oceà al desert d'Etiòpia

Tot va començar al 2005 amb l’aparició d’una gran fisura de 60 kilòmetres de llarg al desert d’Afar a Etiòpia. Al principi, tot i haver-se vist en general amb mals ulls, ja s’havia proposat que fos una fisura que anunciés l’aparició d’un nou oceà en la que el llit aniria creixent a mesura que les seccions del continent africà a banda i banda de la bretxa es fossin separant més i més. Ara, científics de diversos països han confirmat que els processos volcànics que operen sota la gran fissura etíop són gairebé idèntics als del fons dels oceans, i que la fissura probablement sí que sigui l’inici de la formació d’un nou oceà. Aquest nou estudi suggereix que els molt actius límits volcànics al llarg de les vores de les plaques tectòniques oceàniques poden separar-se de sobte en grans seccions, en lloc de fer-ho a poc a poc com molts científics creien fins ara. A més, com separacions a gran escala representen en terra ferma un risc molt més seriós per a les poblacions que viuen a prop de la fissura que el que tindrien altres fenòmens.La reconstrucció d’esdeveniments mostra que la fissura no es va obrir en una sèrie de petits terratrèmols durant un període de temps, sinó que ho va fer en tota la seva longitud de prop de 60 quilòmetres, en pocs dies.
Encara que l’aparició d’aquesta fissura és només el començament del que es necessita per crear un nou oceà (el procés complet trigarà milions d’anys), el que està succeint a la regió d’Afar ha donat als geòlegs una oportunitat única per estudiar els processos de ruptura que normalment tenen lloc en el llit dels oceans a gran profunditat.

http://www.mmagnum.com/2009/11/04/un-falla-abierta-en-el-desierto-de-etiopia-podria-ser-el-inicio-de-un-nuevo-oceano/

S'ha recuperat el primer exemplar de ratpenat nòctul a Catalunya

El Nyctalus lasipterus és una espècia que està en perill d’extinció. Aquest ratpenat pot arribar a fer mig metre. Aquest exemplar el va trobar un equip d’investigadors del centre tecnològic forestal de Catalunya (CFTC).

 L’any 2004 es va trobar una població d’aquesta espècie al parc natural de la Garrotxa. Va ser l’única població d’aquesta espècie que es coneixia. Aquesta espècie de ratpenats és la més gran de tot Europa.

CFTC ha informat sobre l’exemplar recuperat. És una femellea qu duu una marcada una anella en el decembre de l’any passat. El lloc que l’han trobat ha sigut en una mena de caixa-refugi penjada d’un arbre.

Aquesta espècie és l’única que pot caçar ocells, tot i que sol alimentar-se d’insectes.

 

Amy Chavarre

 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=662887&idseccio_PK=1477

Els arbres més longeus del món creixen més de 1950

El canvi climàtic està canviant la vida dels animals i les plantes. Això és el que li està passant al mil·lenari pi bristlecone (pi de pinya d’estarrufo o Pinus longaeva), el més longeu de la Terra. L’augment de les temperatures a elevades altituds ha potenciat el seu creixement a partir de 1950 segons el treball de la Universitat de Arizona publicada en l’últim nombre de Proceedings of the National Academy of Sciences.

Els resultats d’aquest estudi mostren que els pins més pròxims a la línia dels arbres (una línia imaginària en les altures de les muntanyes a partir de la qual no creixen) en diferents localitzacions geogràfiques, tenen durant el període 1951 a 2000 els anells de creixement anuals amb un ample superior al que es va produir en els anteriors 3.700 anys. Les temperatures regionals s’han incrementat, particularment a elevades altituds, durant el mateix període de 50 anys.

L’elevada longevitat i l’excel·lent preservació dels troncs, fins i tot dels arbres morts més vells, han permès que alguns científics reconstrueixin el clima regional durant 8.000 anys utilitzant els registres d’anells de pi de pinya d’estarrufo. El ràpid creixement de tres espècies de pi a altituds pròximes a la línia dels arbres havia estat observat fa més de 25 anys per anteriors investigadors.

Oriol Castells

1r Batx-A

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/arboles/longevos/mundo/crecen/1950/elpepusoccie/20091117elpepusoc_17/Tes

Las emisiones mundiales de CO2 han crecido un 41% desde 1990

Las emisiones mundiales de dióxido de carbono (CO2), el principal gas responsable del efecto invernadero, han aumentado un 41% desde 1990, un porcentaje sin precedentes que está agotando la resistencia de la Tierra y amenaza con acelerar el calentamiento planetario.
El informe analiza especialmente la capacidad natural de la Tierra para hacer frente al problema. Así, advierte de que, hasta fechas recientes, buena parte del CO2 generado por la actividad humana era absorbido por la vegetación o acababa disuelto en los océanos, lo que evitaba que fuera a la atmósfera y aumentara el efecto invernadero.
En 1959, el 40% de los gases de origen antrópico permanecían en la atmósfera, pero ahora ese porcentaje es del 45%. El estudio, no obstante, admite que el grado de incertidumbre es todavía elevado.
Lo peor de todo, prosigue la investigadora, es que las emisiones mundiales crecen ahora más rápido que hace una década, cuando los países industrializados empezaron a aplicar las primeras políticas de contención de gases. Desde el 2000, el aumento ha sido del 29%. Concretamente en la última década, las emisiones de CO2 crecen actualmente a un ritmo anual del 3,4%, frente al 1% del periodo 1990-2000.

Gloria Torrado


http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=662832&idseccio_PK=1477

El móvil va a ser nuestro ordenador más cercano

Bernardo Hernández, una de las estrellas de esta tercera edición de FICOD, es admirado por lo lejos que ha llegado en Google, pero también lo es por su acierto en las inversiones en proyectos en la red. Para muestra basta con citar floresfrescas.com o el fenómeno Tuenti. En esta ocasión se enfundó la camiseta del gigante de las búsquedas que ha revolucionado la red, Google.

Comenzó generando sorpresa en el auditorio: "Cuando Google nació no pensó que fuese a dedicarse a ganar dinero por la publicidad. En el último año en este concepto generó más de 23.000 millones de dólares".

Además de hacer hincapié en lo fundamental de los contenidos en internet, pues "sin los mismos Google no tendría qué organizar, qué buscar, qué rastrear", se centró en un repaso de las tecnologías que han ido cambiando la red en diferentes ámbitos en los últimos diez años.

Así mostró cómo en 1999 se hablaba de la necesidad de tener conexión a Internet, penetración era la palabra clave entonces, y sólo había un 7% de la población en la red. En 2005 el reto fue la movilidad. En 2009, el cloud computing (los datos en servidores remotos a los que se accede con sólo entrar en internet) es la clave. Google está promocionando especialmente este tipo de hospedaje que cambia la forma de trabajo. En palabras de Bernardo Hernández: "La productividad sin ’la nube’ se reduciría una tercera parte".

Ignasi Pou

1r de batxillerat

Un tauró practica una cessària a la seva parella

Un tauró ha salvat a diverses criatures al mossegar al ventre a una femella de la seva espècie en l'aquari Kelly Tarlton         d’ Auckland (Nova Zelanda), segonsn han informat mitjans locals. AL sortir del ventre de la seva mare, les criatures van ser posades a resguard pels empleats del centre en un aquari separat per a evitar que fossin atacades per altres taurons. Els veterinaris van cosir la ferida de la femella, que també es troba en bon estat. Els treballadors de l'aquari, que no sabien que la femella estava prenyada, van reaccionar amb incredulitat quan diversos visitants, atònits, els van informar que un tauró havia mossegat a un altre i que de la ferida havien sortit diverses criatures.

Davies ha afirmat que la cesària improvisada probablement va salvar les vides dels taurons. D'haver nascut de nit, com normalment ocorre en els parts de l'espècie, els bebés haurien estat menjats per taurons adults sense poder ser rescatats.

L'actitud de aparellament dels taurons pot ser molt complexa i els rituals previs entre mascles i femelles varien considerablement entre les espècies. El nedar de forma sincronitzada, les mossegades i els canvis de color són comuns. Existeixen diverses espècies de taurons: els ovíparos --dipositen ous--, els vivípars i els ovovivíparos. Aquests dos ultims donen a llum a les criatures. Ambdós suporten als seus embrions internament i donen a llum a les criatures, però mentre els vivípars donen una alimentació directa als descendents, els ovovivípars no ho fan.

 

Adrià Blanco Soler

1r Batxillerat A

 

Vida fuera de la tierra?

Está claro que para formar la vida tal como la conocemos se requieren dos elementos esenciales, agua, carbono (puesto que el carbono se une con otros elementos formando así moléculas orgánicas) y cierta actividad geotérmica.

El único lugar del sistema solar que contiene esos ingredientes a parte de la tierra es Titán el más grande de los satélites del sexto planeta de nuestro sistema solar, el señor de los anillos (Saturno). 

Debido a las bajas temperaturas de Titán unos 179 bajo cero el agua se encuentra en forma de hielo en la superficie pero las moléculas orgánicas encontradas (metano y etano) se encuentran en forma líquida proporcionando al satélite un medio líquido donde originar la vida. Cada uno de esos cuerpos "líquidos" contiene más hidrocarburos que todas las reservas de gas y petróleo conocidas en la Tierra.

Esta observación fue llevada a cabo por la sonda espacial Cassini que hasta ahora solo ha llevado a cabo un 20 % de la exploración cartográfica de Titán.

Enlaces:

http://es.wikipedia.org/wiki/Titán_(satélite)

http://astrobiologia.astroseti.org/astrobio/articulo_2466_elementos_organicos_atmosfera_titan.htm

http://astroelche.blogdiario.com/1178923680/

http://www.telecable.es/personales/azpp1/noticias/Diciembre/sistemasolar/nss111202.htm

Página principal de la misión Cassini:

http://saturn.jpl.nasa.gov/index.cfm


Información general sobre Titán:

http://www.solarviews.com/span/titan.htm

http://www.lpl.arizona.edu/~lemmon/titan/titan.htm

http://oposite.stsci.edu/pubinfo/pr/1994/55.html

 

Hugo Herrero

Cucs a l'espai

 

El passat 16 de novembre va partir a l’espai un transbordador amb sis astronautes i cucs microscòpics ( tenen un 80% del seu ADN igual que els dels humans) que seran tractats amb drogues per intentar detenir el desgast muscular, un problema que afronten els astronautes que són enviats a llargues missions en l’espai.

L’agència espacial nord-americana NASA va indicar que la missió d’11 dies és vital perquè queden només cinc llançaments més abans que la flota de transbordadors acabi la seva utilitat el 2010.

El Discovery i l’Endeavour són els altres dos transbordadors que queden de la flota original de la qual també formaven part el Challenger i el Columbia, destruïts en accidents enlairant-se i tornant a Terra i que van acabar amb la vida de 14 astronautes.

"Els cucs caenorhabditis elegans poden ser mil·limètrics, però la mida no importa quan es tracta de l’espai", assenyala la corresponsal de la BBC Madeleine Morris.

Aquests cosins invertebrats dels humans són trobats normalment alimentant-se en abocadors, la qual cosa els converteix en objectes lògics per als experiments espacials. Vénen principalment del Japó i el Regne Unit, i seran provats de diferents formes per prevenir l’atròfia muscular en els astronautes. La degradació muscular es convertirà en un risc encara més seriós per a les persones que eventualment estiguin estacionades a la Lluna, o fins i tot Mart.

Mireia Nosàs

http://www.bbc.co.uk/mundo/ciencia_tecnologia/2009/11/091116_1904_atlantis_gusanos_gm.shtml

Buscar bolets amb un GPS especial

El GPS per buscar bolets és el nou producte que acaba de llançar al mercat Garmin, una companyia fabricant líder en sistemes de navegació. El GPS Oregon 300 bolets és un dispositiu d’edició limitada concebuda per als aficionats a la micologia, encara que potser hauríem de dir, per a qui s’inicien en sortir a buscar bolets, ja que els aficionats que porten diversos anys recollint bolets a les muntanyes, tenen els seus llocs secrets on poder carregar les cistelles.

El GPS per buscar bolets Oregon 300, ofereix informació sobre els cent bolets més comuns que podem trobar al nostre país, una fotografia i una descriptiva resumida sobre les característiques de cada bolet, el nom comú, el nom en llatí, la família a la qual pertany, etc.

El GPS per buscar bolets és un dispositiu lleuger amb què es poden planificar les rutes a peu per la muntanya. La seva pantalla tàctil a color està preparada perquè fins i tot amb els llamps|raigs del sol puguem veure nítidament la informació, si fa fred i portem guants, el GPS busca bolets pot ser igualment manejat. El dispositiu inclou una brúixola electrònica, un altímetre, mapes cartogràfics topogràfics, etc. Altres característiques a destacar són la resistència als cops, a l’aigua, la navegació gir a gir o la seva gran autonomia xifrada en 16 hores.

Guille Ballester

El disc dur cerebral ple

En el hipocamp és una part del cervell en la que s'ha demostrat que es troba l'enmagatzemament de la nostra memoria a curt plaç. Però aquesta en canvi ens sol fallar molt sovint, i més en una persona d'edat avançada. I per contra els records antics de fa molt temps es conserven perfectament. Un estudi dut a terme per un equip japonés d'investigació en rates i ratolins aquest error està relacionat en que no es borren els record antics, feina que fan les neurones noves, la generaci´´o de la qual pot disminuir amb l'estrés, l'edat i els factors ambientals. Aquesta investigació s'ha publicat en revistes com Cell i en ella es comenta la imposibilitat que pot arribar a tenir el nostre cervell per recordar coses a cur plaç degut a que "el disc dur cerebral" es troba completament ple per records antics no borrats. Aquest treball tan sols s'ha fet amb records relacionats amb la por, però s'ha aventurat que tots els altres tipus de record podrien veure's afectats de la mateixa manera, és a dir, que quan es formin noves neurones els records del hipocamp pasen a ser records a llarg plaç. En el cas de les rates també s'havia demostrat que l'exercici físic dòna lloc a noves neurones, el que ajuda a tenir més espai en l'hipocamp per enmagatzemar records de curt plaç. Així s'aconsegueix augmentar la capacitat total del cervell tot i que la capacitat d'enmagatzament de records a l'hipocamp sigui limitada. Aquest experiment a servit per a examinar la relació de la formació de noves neurones i la capacitat d'aprenentatge a més a més de veure que el fet de transportar records d'una part a una altre del cervell influeix en que uns siguin més rics en detall que altres.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Fallos/memoria/disco/duro/cerebral/lleno/elpepusoccie/20091112elpepusoc_9/Tes

Narcís Homs

Vacuna contra la grip A efectiva?

La mort de dos persones després de rebre la vacuna contra la grip A a Xina ha fet que els efectes secundaris de la vacuna agafin un ressò increïble, tot i que les autoritats sanitàries del país van aclarir que el fet de que morissin no tenia res a veure amb la vacuna.

El portaveu del Ministeri de Salut, va confirmar detalls d’una de les víctimes mortals, un professor d’institut, que va morir mentres jugava a bàsquet vuit hores després de rebre la vacuna. Tot i que la mort del professor va ser per causes diferents a la vacuna, el portaveu ja no es posarà la vacuna com a mesura de prevenció. La campanya sanitària seguirà com fins ara fins que la autòpsia estigui feta.

El Centre per el Control i la Prevenció de Malalties a Xina té 15 casos de persones que han patit greus efectes secundaris després de rebre la vacuna, aquestes persones rebran un tractament gratuït i una indemnització econòmica.

Tot i així, ahir mateix es va iniciar la vacunació a Espanya i a Catalunya. Correm algun risc nosaltres o Xina està massa lluny i aleshores no ens hem de preocupar? Hi ha dos versions, hi ha gent que no va tardar res en posar-se-la, i hi ha gent que hi està completament en contra.

 

Norma Pedemonte

http://www.noticias.hispavista.com/sociedad/sanidad/20091114163841/mueren-dos-personas-reci-n-vacunadas-contra-la-gripe-a-en-china/

 

L'alça de les temperatures accelera el creixement dels arbres més vells del planeta

L'augment de les temperatures durant el segle XX ha contribuït a un creixement sense precedents dels arbres més vells del món. Els pins americans o Bristlecone han estat creixent més de pressa del que és habitual des del 1950, segons l'equip de científics dirigit per Matthew Salzer. Aquests pins viuen durant milers d'anys als turons secs d'alta muntanya que castiga el vent a l'oest dels Estats Units i és l'espècie amb una mitjana de vida més elevada, amb exemplars que superen els 3.000 anys.
Expliquen que mentre el creixement anual dels pins a les zones de més altitud es veu limitat per les temperatures fredes, el creixement dels arbres a les altituds inferiors se sol veure limitat per la humitat.
Segons assenyalen els científics, la diferència en les taxes de creixement podrien ser una altra evidència que vincula les temperatures més altes del segle passat amb conductes inusuals en els ecosistemes d'alta muntanya.
El pi americà es troba a les muntanyes Rocalloses a Colorado i la part nord de Nou Mèxic, amb una població aïllada al parc San Francisco Peaks d'Arizona. Es troba en unes altituds molt elevades, de 2.500 a 3.700 metres, en condicions de clima subalpí fred i sec, sovint a la línia límit arbrada, si bé forma també extenses agrupacions amb copes tancades a altures més baixes.

Adriana Olsina

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=662523&idseccio_PK=1477

Tejados Capaces de Cambiar de Color Para Absorber o Reflejar la Luz

En invierno, un tejado oscuro se calienta con el sol y ayuda a reducir la factura de la calefacción. Pero en verano hace que la vivienda se caliente aún más, y si se combate el calor con el aire acondicionado, el consumo eléctrico de éste también aumenta. En bastantes lugares, los efectos indeseables de un tejado oscuro en verano son mayores que el beneficio que ofrece en invierno. Por eso, y teniendo en cuenta el avance del calentamiento global, muchos expertos proponen pintar preferentemente de blanco los tejados.
Este cambio de color no es algo sin relevancia. Se ha calculado que si todos los tejados del mundo fuesen de color blanco, se eliminaría una cantidad de emisiones de gases de efecto invernadero en 20 años equivalente a la que se produce en el mundo entero en un año. Sin embargo, en las ciudades norteñas, las ventajas de un tejado blanco durante el verano serían superadas por las desventajas en el invierno. La situación ideal sería, por tanto, tener un tejado blanco cuando hace calor y uno negro cuando hace frío. Pintarlo periódicamente no es una solución razonable.

Ahora podría existir una manera viable de tener ambos. Un equipo de científicos del MIT ha desarrollado tejas que cambian de color dependiendo de la temperatura. Las tejas se tornan blancas cuando el clima es cálido, permitiéndoles reflejar mucha radiación solar. Cuando hace frío, se vuelven negras y absorben el máximo calor solar posible justo cuando hace falta.

Ignasi Pou

1r de batxillerat.