Terra i Univers

Asteroide cubert de gel

Dos equips internacionals d'astrònoms han descobert que un gran asteroide conegut des de mitjans del segle XIX, té gel en la seva superfície, una troballa que pot ajudar a comprendre l'origen de l'Univers i, molt concretament, d'on procedeix l'aigua que actualment hi ha en la Terra.

 

El descobriment protegeix la hipòtesi que l'aigua i altres compostos terrestres van poder arribar des de l'espai i afavorir el sorgiment de la vida primitiva. El canvi no és petit si es té en compte la gran quantitat d'asteroides que encara ara naveguen per l'espai. Va Poder haver un autèntic bombardeig que va durar desenes o centenars de milions d'anys, prossegueix Licandro. El descobriment es va presentar de forma preliminar a EEUU en un congrés especialitzat a la fi de l'any passat.

 

24 Themis, que es va formar fa uns 4.500 milions d'anys, pràcticament com la Terra, és un dels majors cossos rocosos del cinturó d'asteroides situat entre Mart i Júpiter, a uns 480 milions de quilòmetres de la Terra. Els astrònoms duen estudiant-lo des de fa temps per una estranya peculiaritat: en la seva mateixa òrbita se situen una sèrie d'asteroides de menor grandària que van poder formar-se de resultes d'una col·lisió amb altre cos. No obstant això, excepte sospites de minerals hidratats, mai s'havia vist res de semblant.

 

 No havia la més mínima evidència d'aigua. De fet, molts experts sostenien (fins a ara) que els asteroides --sense atmosfera-- no eren capaces de retenir el gel primigeni durant milions d'anys per la seva relativa proximitat al Sol. En situacions de buit, poc podrien fer les temperatures extremadament fredes d'aquesta regió del cosmos. En canvi, la troballa suggereix que en l'interior dels grans asteroides pot fins i tot haver dipòsits de gel que es van gastant molt a poc a poc.

 

Els dos equips, han treballat amb el telescopi infraroig IRTF de l'observatori de Mauna Kea, en Hawái, mitjançant tècniques d'espectroscòpia. Es tracta d'un mètode que amida la longitud d'ona de la llum que els cossos celestes reflecteixen a l'incidir sobre ells els llamps del Sol. També sembla confirmat que el gel descobert té una composició molt similar a la de l'aigua dels oceans terrestres.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=709065&idseccio_PK=1477

Andrea Abdó

La pota de gat còsmica

La Nebulosa Pota de Gat és un núvol de gas radiant que sembla una petjada d'un gat còsmic recorrent l'Univers. L'astrònom britànic John Herschel va ser qui primer va registrar a NGC 6334, el 1837, quan es trobava a Sud-àfrica. Si bé va usar un dels telescopis més grans del món en el seu temps, pel que sembla Herschel va notar només la part més brillant del núvol, que s'observa a la imatge baix a l'esquerra d'aquesta imatge de l'Observatori Europeu Austral. NGC 6334 està a uns 5.500 anys llum de distància en direcció a la constel del Escorpí i és a la vista una mica més gran que la Lluna plena. El núvol de gas completa té prop de 50 anys llum d'extensió. Sembla de color vermell perquè dispersa la llum blava i verda, que s'absorbeix amb més facilitat pel material que es troba entre la nebulosa i la Terra. La llum vermella està originada principalment per gas hidrogen incandescent sota l'intens resplendor d'estrelles joves i calentes. NGC 6334 és una de les zones de formació d'estrelles massives més actives de la nostra galàxia i ha estat extensament estudiada pels astrònoms. En total, la Nebulosa Pota de Gat pot contenir diverses desenes de milers d'estrelles. Particularment sorprenent és la complicada bombolla vermella a la part dreta de la imatge. Sembla ser una estrella expel · lint una gran quantitat de matèria a alta velocitat, gairebé al final de la seva vida.

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/04/21/ciencia/1271869722.html

Narcís Homs

20 años del Hubble: las imágenes más espectaculares

Ningún instrumento ha ofrecido nunca imágenes tan espectaculares del espacio. Nada nos ha acercado de una forma tan extraordinaria al Universo. El telescopio espacial Hubble, el más famoso de la historia, cumple el sábado 20 años en órbita. Los resultados de su trabajo son extraordinarios: cientos de miles de fotografías que han permitido develar algunos de los más importantes misterios de la astronomía, como precisar la edad del Universo o conocer sus lejanos confines. Por desgracia, dentro de unos pocos años el Hubble no será más que un trozo de chatarra que gira alrededor de la Tierra.
Este ojo gigantesco, considerado una joya por los astrónomos, fue lanzado al espacio por la Agencia Espacial Europa (ESA) y la NASA en el ’Discovery’ el 24 de abril de 1990. Pero la idea de semejante ingenio se remonta a 1946, cuando el astrofísico norteamericano Lyman Spitzer propuso por primera vez en la historia enviar al espacio un enorme telescopio de observación. Un par de décadas después, la Academia de las Ciencias norteamericana apostó por la idea de Spitzer y comenzó a diseñar el invento.
En 1981, el Instituto ’Space Telescope Science’ de la NASA comenzó construir el aparato y fue en 1983 cuando se nombró al telescopio espacial como el astrónomo norteamericano Edwin P. Hubble.

Tras una década en ’proceso de construcción’ el aparato fue lanzado al espacio. El cubo robótico mantiene una órbita circular alrededor de la Tierra a unos 593 kilómertros aproximadamente sobre el nivel del mar. En sus primeros meses en órbita, los científicos descubrieron que el espejo tenía fallos. El espejo principal sufría una aberración esférica de unas milésimas de milímetro, suficiente como para que el Hubble perdiera toda su capacidad de observación.

Artur RIvera

http://www.abc.es/20100423/ciencia-tecnologia-espacio-ingenieria-espacial/anos-hubble-imagenes-espectaculares-201004231418.html

La Venus de los volcanes

La sonda Venus Express de la Agencia Espacial Europea (ESA) ha revelado una intensa actividad volcánica en el planeta Venus, según un estudio de un grupo internacional de científicos publicado hoy por la revista Science. La actividad de esos volcanes puede aportar pistas sobre la forma en que se ha estructurado la superficie de Venus durante los últimos miles de millones de años, y ayudará a comprender la evolución del clima y de la masa del más cercano vecino de la Tierra.

Venus y la Tierra son similares en tamaño y en producción interna de calor, pero ambos han tenido una evolución geológica totalmente diferente. Mientras que el primero es un planeta caliente, el segundo se ha mantenido relativamente frío.

Suzanne Smrekar, investigadora del Laboratorio de Propulsión a Chorro de la NASA, ha explicado que la nueva investigación se ha centrado en tres puntos en el hemisferio sur de la superficie venusiana de los cuales surgen columnas de rocas derretidas por las altísimas temperaturas del planeta. De acuerdo con los científicos, de esos tres puntos surgen ríos de lava que emiten una cantidad anormalmente enorme de calor en comparación con los lugares que les rodean. Eso significa que se trata de volcanes recientemente activos cuyos ríos de lava tienen una antigüedad de menos 2,5 millones de años.

Artur Rivera

http://www.muyinteresante.es/la-venus-de-los-volcanes

Entre Orce y Atapuerca

Tras un minucioso estudio de las abundantes herramientas de piedra y de los restos de fauna hallados en Vallparadís, los miembros del IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) y del Área de Prehistoria de la Universidad Rovira i Virgili de Tarragona han demostrado que hace un millón de años ya vivían seres humanos en la zona mediterránea de la península ibérica. Nuestros ancestros subsistieron gracias a la gran capacidad de adaptación al entorno, con una gran presencia de animales carnívoros como las hienas y jaguares, con quienes compitieron en su lucha por la supervivencia. El hallazgo llena un vacío cronológico para saber qué ocurrió entre los primeros habitantes de Orce hace 1,3 millones de años y los Homo antecessor de Atapuerca hace 800.000 años, según publica hoy la revista Proceedings of the Nacional Academy of Sciences.

Los restos arqueológicos estudiados se obtuvieron en las excavaciones realizadas entre los años 2005 y 2007 en la ciudad de Terrassa, donde a raíz de los trabajos de construcción de una estación de los Ferrocarriles de la Generalitat se puso al descubierto un nuevo yacimiento en la zona del antiguo torrente conocida como Vallparadís.

El yacimiento ha proporcionado el mayor registro arqueológico y paleontológico del Pleistoceno inferior europeo, hace aproximadamente un millón de años, una etapa clave en la primera ocupación humana de Europa. La cuantiosa industria lítica que ha aportado Vallparadís pertenece a la tecnología Olduvayense, caracterizándose por presentar una escasa elaboración, principalmente realizada sobre pequeños cantos de río, fundamentalmente de materiales autóctonos como el cuarzo, el sílex o la lidita, que sirvieron para confeccionar un instrumental lítico a partir de sencillas técnicas de talla.

Gran depredador

Por lo que concierne a la fauna, se han hallado abundantes restos de macromamíferos, entre los que destacan herbívoros como los équidos, cérvidos o bóvidos, además de otras especies de gran tamaño como los hipopótamos, elefantes y rinocerontes, y diversos carnívoros como las hienas y jaguares.

http://www.muyinteresante.es/entre-orce-y-atapuerca

Artur Rivera

La Tierra era una “bola de nieve” hace 716 millones de años

Un grupo de geólogos de la Universidad de Harvard (EE UU) ha demostrado que el hielo marino se extendió hasta el Eecuador hace 716,5 millones de años.

Francis A. Macdonald y su equipo han llegado a esta conclusión tras analizar la composición y el magnetismo de rocas tropicales encontradas en el extremo noreste de Canadá que mostraban depósitos glaciales, y que hace 716,5 millones de años estaban al nivel del mar en los Trópicos, a unos 10 grados de latitud.  “Debido al alto albedo del hielo, el modelo climático ha predicho que si el hielo del mar alguna vez llegara a los 30 grados de latitud del ecuador, todo el océano se congelaría rápidamente”, asegura el autor principal, que demuestra así que el estudio permite deducir “de manera bastante segura” que había hielo en todas las latitudes durante la glaciación de Sturtian.

Lo más sorprendente es que “el registro fósil sugiere que todos los principales grupos eucariotas, con la posible excepción de los animales, habían surgido antes de la glaciación Sturtian”, afirma Macdonald. Y si existió una Tierra “bola de nieve”, ¿cómo es posible que sobrevivieran los eucariotas? ¿Fue la glaciación de Sturtian la que estimuló la evolución y el origen de los animales? “Incluso en una Tierra convertida en ‘bola de nieve’ habría gradientes de temperatura, y es muy probable que el hielo fuese dinámico: que fluyera, se debilitara y formara áreas locales de agua abierta, proporcionando así refugios para la vida”, subraya Macdonald. 

http://www.muyinteresante.es/la-tierra-era-una-bola-de-nieve-hace-716-millones-de-anos

Artur Rivera

Nuevo satélite meteorológico en órbita

La NASA acaba de poner en órbita un satélite multiuso que no sólo mejorará los pronósticos meteorológicos, sino que también se utilizará como relé de comunicaciones y ayudará en operaciones de búsqueda y rescate.

El satélite GOES-P, montado en un cohete Delta IV, partió desde la base de la Fuerza Aérea de EE.UU. en Cabo Cañaveral (Florida) este viernes de madrugada. El lanzamiento del aparato, de 3,1 toneladas de peso, se demoró ante la presencia en la zona de nubes y vientos de altura.

El satélite se unirá a una flota que gira en una órbita estacionaria a más de 35.000 kilómetros de la superficie, y cuya misión es monitorizar el clima en la Tierra, seguir el desarrollo de tormentas y mejorar los pronósticos meteorológicos. Lo satélites GOES vigilan los cambios atmosféricos rápidos responsables de los huracanes, tornados, inundaciones y otras situaciones peligrosas. Además, GOES-P detectará las temperaturas de los océanos y los continentes, vigilará el climaNASA.

Los dos primeros satélites de esta serie de nueva generación, GOES-N y GOES-O, fueron puestos en órbita en 2006 y 2009 respectivamente. espacial, transmitirá comunicaciones y brindará apoyo en operaciones de búsqueda y rescate, según ha explicado la

Artur Rivera

http://www.muyinteresante.es/nuevo-satelite-meteorologico-en-orbita

Descobert un cargol amb una armadura molt útil

Molt endins del camp submarí de fumaroles de Kairei, a quatre quilòmetres sota les aigües de l'Oceà Índic, s'ha descobert un mol·lusc , l'armadura del qual podria millorar els materials usats en estructures que suporten una gran càrrega o els materials utilitzats en blindatges o altres sistemes de protecció. Les aplicacions finals abasten tot tipus d'especialitats, des de les cobertes o cascos d'avions fins als equipaments esportius. Uns investigadors del MIT estan estudiant les propietats físiques i mecàniques del mol·lusc. Christine Ortiz és la investigadora principal del projecte en el MIT. El gasteròpode té una singular conquilla de tres capes que pot oferir als científics coneixements útils per a futurs principis de disseny mecànic. Específicament, té una capa interior molt calcificada, i una gruixuda capa mitja orgànica. Però l'extraordinària capa externa fusionada amb sulfur de ferro granular és la que entusiasma als investigadors. El camp de fumaroles de Kairei és una sèrie de profundes obertures en l'escorça del planeta al llarg d'una serralada volcànica sota l'Oceà Índic. Allí va ser on els investigadors d'una expedició van descobrir al 1999 el cargol mai abans vist. Els fluids del camp submarí de fumaroles posseïxen una alta concentració de sulfurs i metalls. Aquest mol·lusc resulta únic perquè incorpora a l'estructura de la seva conquilla materials abundants en el camp de fumaroles. L'equip d'investigació estava interessat a analitzar l'estructura i les propietats de les capes individuals i veure com aquestes es comporten mecànicament. En particular, els investigadors s'han centrat en els avantatges que brinda l'estructura per a la protecció contra els atacs de penetració de depredadors. Conèixer bé aquests avantatges i a quins s'han d'exactament, pot donar als investigadors noves idees per a materials que puguin ser usats en automòbils, camions i fins a en aplicacions militars. Per a comprovar les propietats de la conquilla, els investigadors van realitzar experiments que simulaven atacs de depredadors genèrics. Els experiments han mostrat que cada capa del exoesquelet del mol·lusc és responsable de papers distints i multifuncionals en la protecció mecànica. Les proves realitzades revelen que la peculiar estructura de la conquilla resulta avantatjosa en dissipació d'energia, mitigació de fractures, resistència contra penetracions, i altres paràmetres.

Adrià Blanco Soler

1r Batxillerat A 

Hallan al "Matusalén" de las estrellas

 

Astrónomos del Centro de Astrofísica Harvard-Smithsonian en Cambridge han descubierto una estrella muy antigua, que podría formar parte de la segunda generación de astros que se formaron después del Big Bang. Bautizada como S1020549, se sitúa en la galaxia enana Sculptor, a 280.000 años luz de distancia, y tiene una composición química muy similar a las estrellas más antiguas de la Vía Láctea. Su composición apoya la teoría de que nuestra galaxia pasó por una fase "caníbal", creciendo hasta su tamaño actual "devorando" galaxias enanas.

Aplicando un nuevo método desarrollado por los científicos del grupo de observatorios Carnegie (Estados Unidos) se ha calculado que la estrella ahora descubierta tiene una cantidad de metal más de 4.000 veces inferior a la del Sol -cinco veces menos que cualquier otra estrella encontrada antes en una galaxia enana-, por lo que Anna Frebel, la autora principal del trabajo, ha afirmado que probablemente es "casi tan vieja como el propio universo". Dado que son producto de la evolución estelar, los metales eran raros en los inicios del Universo.

Además, un análisis de los niveles de hierro, magnesio, calcio y titanio de S1020549 ha permitido a los investigadores demostrar que las proporciones se asemejan a los de las estrellas más antiguas de la Vía Láctea, lo que proporciona el primer apoyo observacional a la idea de que estas estrellas se formaron originalmente en galaxias enanas.

Los astrónomos esperan que posteriores estudios permitan descubrir más estrellas pobres en metal, aunque la distancia y la debilidad de estos astros suponen un auténtico reto para la óptica de los actuales telescopios. La próxima generación, que incluirá entre otros al Gran Telescopio Magallanes de 24,5 metros , abrirá una nueva ventana al estudio de la química de las galaxias.

http://www.muyinteresante.es/hallan-al-qmatusalenq-de-las-estrellas

Carlos López

El terretrèmol de chile va reduir la duració del dia

El terratrèmol de 8,8 graus en l’escala de Richter  del dissabte a Xile, que ha deixat almenys 700 morts, va reduir demanera molt lleu la durada del dia i va desplaçar l’eix de la Terra  vuit centímetres, segons les dades de l’agència espacial nord-americana (NASA).
El geofísic de laboratori de la NASA en Pasadena, Califòrnia, Richard Gross, va indicar que els terratrèmols poden desplaçar fins a cents de quilòmetres de roques en espais molt reduïts, la qual cosa modifica la distribució de la massa al planeta i afecta a la rotació de la Terra.

A partir de càlculs elaborats mitjançant mètodes informatitzats, la NASA ha constatat que, a causa del terratrèmol de Xile la durada del dia s’ha escurçat 1,26 microsegons (milionèsimes de segon) ".

webs:

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/03/02/ciencia/1267539683.html

informació sobre el terretremol:

http://www.elmundo.es/america/2010/02/27/noticias/1267254613.html

 

Daniel Marín

Dipòsits d'aigua al Pol Nort de la lluna

A la imatge podeu veure els dipòsits de gel que un radar de la NASA instal.lat en el satèl.lit Chandrayaan-1 de l'Índia va detectar a prop del pol nord de la Lluna, segons ha informat l'agència espacial nord-americana Es tracta de més de 40 cràters d'entre dos i 15 quilòmetres de diàmetre, en què s'ha comprovat l'existència d'aigua congelada. Encara que la quantitat total del gel depèn del seu gruix, es calcula que hi ha almenys 600 milions de tones mètriques d'aigua congelada, va afegir. "El quadre que sorgeix de les múltiples mesures i dades dels instruments de les missions lunars indica que a la Lluna s'està donant la creació d'aigua, el seu desplaçament, dipòsit i retenció ", va explicar Paul Spudis, encarregat del radar Mini-Sar de la NASA instal.lat en el satèl.lit indi." Aquests nous descobriments demostren que la Lluna és un lloc més interessant ... que el que s'havia cregut fins ara ", va manifestar. Durant l'any passat, el radar va observar cràters del costat ocult de la Lluna i després d'analitzar les seves datosm" el nostre equip científic va determinar sòlids indicis sobre l'existència d'aigua ", va indicar Jason Crus, del directori de missions espacials de la NASA.

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/03/02/ciencia/1267525210.html

Narcís Homs

El dia s'ha reduit a causa del terratrèmol de Xile

El terratrèmol de 8,8 graus en l'escala de Richter ocorregut el dissabte a Xile, que ha deixat almenys 700 morts, va reduir molt lleugerament la durada del dia i va desplaçar l'eix de la Terra en vuit centímetres, segons les dades de l'agència espacial nord-americana (NASA). A partir de càlculs elaborats mitjançant mètodes informatitzats, la NASA ha constatat que, a causa del terratrèmol de Xile, l'eix de la Terra s'ha mogut vuit centímetres i que "la durada del dia s'ha d'haver escurçat 1,26 microsegons (milionèsimes de segon) ". No és la primera vegada que es detecten canvis semblants després d'un terratrèmol. El dia es va reduir a 6,8 microsegons a finals de 2004 a causa del sisme de 9,1 graus registrat a prop de Sumatra, que va provocar el major 'tsunami' de la història. És la mateixa idea: la terra està girant i si canvia la distribució de la massa, el temps de rotació canvia ". Segons el professor de la Universitat de Liverpool Andreas Rietbrock, que porta temps estudiant la zona on es va produir el terratrèmol de Xile, l'Illa de Santa Maria, prop de Concepción (la segona ciutat més gran del país i una de les més danyades pel sisme) podria haver elevat uns dos metres com a conseqüència del tremolor. També podria passar el contrari. Segons recull la CNN, la base d'estimacions científiques, si la presa de Tres Gorges de la Xina es omplís, sumant 40 quilòmetres cúbics d'aigua, produiria, a causa del seu pes, un increment en la durada del dia de 0,06 microsegons.

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/03/02/ciencia/1267539683.html

Narcís Homs

Les curiositats de la lluna de Saturn

Fa poc es van transmetre noves imatges sobre la lluna "Encelade" de Saturn que mostren un gèlid i estrany món.

Es tracta de 'un bosc' de raigs de partícules de gel, vapor d'aigua i compostos orgànics que sorgeixen de fractures als voltants del pol sud d'aquesta lluna. Les imatges revelen també regions no mostrades abans per Cassini, incloent-hi una zona meridional amb plaques tectòniques circulars. Les fotografies de la zona polar van ser preses per les càmeres de llum visible de Cassini el passat 21 de novembre abans que aquesta regió quedi immersa a un període de foscor que dura 15 anys, segons va indicar JPL en un comunicat. 'Encelade ens segueix sorprenent' " 'Encelade' ens segueix sorprenent", va manifestar Bob Pappalardo, científic de Cassini a JPL. "Amb cada aproximació de Cassini (a 'Encelade') aprenem més sobre la seva estranya activitat".

Les imatges mostren més de 30 "chorros", incloent 20 que no havien estat detectats en aproximacions anteriors de Cassini a Enceladus. "Aquesta última aproximació confirma el que ja sospitàvem. La força dels raigs varia i molt, tant els grans com els petits sorgeixen de fondalades "en les plaques fracturades d'Encelade, va indicar Carolyn Porco, directora de l'equip d'imatges de Cassini a l'Institut de Ciències de l'Espai de Boulder (Colorado). Les temperatures més altes en una d'aquelles fondalades podrien ser superiors als 73 graus sota zero. Aquestes "tèbies" temperatures podrien ser resultat del vapor d'aigua que impulsa els raigs de partícules de gel captats per les càmeres de Cassini, va assenyalar JPL. "A la Terra aquestes fondalades serien gèlides, però són un agradable paradís si se les compara amb el ambient de menys 370 graus centígrads al seu voltant ". A la imatge podeu veure una partícula captada a la lluna Encelade per la NASA.

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/02/24/ciencia/1267012378.html

Narcís Homs

Ens acostem a la trobada amb formes de vida fora de la Terra

Les formes de vida extraterrestre seran detectades molt aviat gràcies a les tecnologies disponibles, i hem d'estar preparats per a les conseqüències d'aquesta troballa. Aquesta és una de les conclusions a la qual han arribat científics i astrònoms de tot el món, reunits recentment en una trobada de la Royal Society de Londres, per a discutir qüestions relacionades amb la vida alienígena. Els seus arguments, encara que semblen trets de la ciència ficció, en realitat tenen una base científica i tecnològica.

En aquesta trobada es van plantejar preguntes com: quin aspecte tindran els extraterrestres si els trobem?, Es trobaran formes de vida similars a la nostra en l'espai exterior o potser aquestes formes de vida seran més semblants a les quals ens ha mostrat en incomptables ocasions la ciència ficció? Els astrònoms són ja capaços de detectar planetes orbitant al voltant d'estrelles llunyanes, i en els quals podrien existir formes de vida. Els experts asseguren que les generacions que actualment poblem la Terra arribarem a veure la detecció de senyals de vida extraterrestre en alguna part de l'Univers. Què passaria si això succeís?

Segons va declarar en la conferencia Martin Dominik, de l'Escola de Física i Astronomia de la universitat St. Andrews, els ràpids avanços arribats a en les tecnologies d'exploració espacial fan que aquesta possibilitat sigui una possibilitat real. Diu:¨"podria ser que no estiguéssim solos en l'univers, el que afectaria radicalment la forma que la humanitat es comprèn a si mateixa. Hem d'estar preparats per a les conseqüències".

La troballa del OGLE-2005- BLG-390Lb, el planeta més semblant a la Terra trobat fins ara, amb una tècnica denominada microlent gravitacional  va suposar un resultat innovador, clau per a la recerca posterior de formes de vida extraterrestre.

Per altra banda, en la conferència de la Royal Society, Lord Rees, President de la Royal Society i Astrònom Real, va afirmar que el descobriment de vida extraterrestre podria canviar a la humanitat per a sempre, alterant la visió que tenim de nosaltres mateixos i del nostre lloc en el cosmos. Segons Rees, la tecnologia de que es disposa està ja tan avançada que no només podrem detectar planetes no majors que la Terra orbitant al voltant d'altres estrelles, sinó que també serem capaços de saber si aquests planetes tenen continents i oceans o el tipus d'atmosfera que els envolta. Rees va afegir que, si es trobés alguna forma de vida alienígena, fins i tot una forma molt simple, en qualsevol lloc, ens enfrontaríem a un dels majors descobriments del segle XXI.

 

Frank Gelabert

1r. Batxillerat A

http://www.tendencias21.net/Nos-acercamos-al-encuentro-con-formas-de-vida-fuera-de-la-Tierra_a4050.html

La gravetat en la llum

Tres físics han mesurat recentment amb una precisió 10.000 vegades més gran que la mesura precedent un petit efecte sobre la longitud d'ona de la llum predit per Einstein. Dos anys després del descobriment de la relativitat especial, Einstein va enunciar  l'anomenat principi d'equivalència.

Amb aquesta idea, Einstein iniciava el camí que el va portar, el 1915, a formular les equacions de la teoria relativista de la gravitació, la relativitat general. Einstein es va adonar que la seva idea implicava que els camps gravitatoris també haurien d'afectar la llum. Després de tot, el mateix Einstein va ser la primera persona que va entendre que la llum està composta per fotons, i que l'energia de cada quan és inversament proporcional a la longitud d'ona de la llum corresponent. Com més petita és la longitud d'ona, més gran és l'energia dels fotons associats. Ara bé, donada l'equivalència de massa i energia, Einstein sabia que la font de la gravitació no podia ser només la massa, sinó que havia de ser l'energia, tota forma d'energia. És sabut que un coet necessita energia per sortir d'un.

Ara s’ha aconseguit detectar la diferència de longitud d'ona a causa d'una separació en alçada de dos àtoms d'una dècima de mil.límetre, la qual cosa origina una petitíssima diferència d'atracció gravitatòria. Müller ha dit que si fossin capaços de separar els dos àtoms un metre, serien capaços de detectar ones gravitatòries (que és una de les més importants prediccions de la relativitat general encara sense verificar).

Una vegada més, la precisió assolida en l'experiment és sorprenent: qualsevol hipotètica desviació de la teoria d'Einstein en aquest aspecte ha de ser més petita que una part en cent milions. L'avanç en els experiments de precisió és summament important per tenir una idea de què sorpreses pot oferir-la gravitació en un futur més o menys pròxim.

En la fotografia podeu veure un muntatge làser per a la comprovació molt precisa de la relativitat general.

http://www.elpais.com/articulo/futuro/atomos/Einstein/elpepufut/20100224elpepifut_1/Tes

Narcís Homs

Un cometa al roig viu.

El cometa Siding Spring, que va ser descobert en 2007 per observadors a Austràlia, ha estat fotografiat pel telescopi infraroig en òrbita Wise, de la NASA, i en la imatge s'aprecien el seu nucli i la seva llarga cua. S'està ja allunyant del Sol i, a l'abandonar l'entorn comparativament temperat de l'estrella, perdrà el seu enlluernador aspecte actual.

El Siding Spring, el nom oficial del qual és/C 2007Q3, va passar el 7 d'octubre de 2009 a 1,2 unitats astronòmiques (UA) de la Terra i a 2,25 UA del Sol (una UA és la distància mitja de la Terra al Sol, gairebé 150 milions de quilòmetres). En la imatge del Wise, presa en infraroig, una longitud d'ona més llarga que la visible, l'estel i la seva cua es veuen vermells perquè són cossos molt més freds que els astres que s'aprecien en el fons de la fotografia. Els objectes freds, com aquest, emeten la major part de la seva llum en longituds d'ona de infrarojo més llargues, explica el Jet Propulsion Laboratory (JPL, a Califòrnia) en un comunicat. Per això una càmera sensible a l'infraroig capta amb tota intensitat un cos com el Siding Spring.

El Wise, desenvolupat en el JPL, va ser llançat a l'espai el 14 de desembre de 2009 i va començar les observacions fa poc més d'un mes, després de la fase de calibratge en òrbita dels instruments. La fotografia del Siding Spring, feta pública ara, es prenc el passat 10 de gener, durant les proves. Entre els objectius científics de la missió, a més de buscar asteroides i estels, d'estudiar processos de formació estel·lar i galàxies ultraluminosas en infraroig, destaca la preparació d'un catàleg base per al futur telescopi James Webb, el considerat substitut del Hubble, que veurà el cel en infraroig. L'observatori està en una òrbita circular a 525 quilòmetres d'altura sobre la superfície terrestre i dóna 15 voltes al planeta cada dia passant sobre els pols. Els seus sensors d'infraroig funcionen a una temperatura de 256 graus centígrads sota zero pel que depenen d'un sistema criogénico que ha estat dissenyat per a durar almenys sis mesos i deu mesos com a màxim.

Oriol Castells

1r Batx-A

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/cometa/rojo/elpepusoccie/20100219elpepusoc_8/Tes

Problemes per l'Endeavour

El dia 8 de febrer d'aquest any es va publicar al blog la notícia sobre l’enlairament del transbordador Endeavour. L’aparell, que es preparava per tornar en les pròximes hores a la Terra, podria veure's obligat a romandre un dia més en l'espai donat el mal temps a Cap Canaveral, on tenia previst l'aterratge. La pluja i els núvols baixos en l'àrea del Centre Espacial Kennedy, al sud de Florida, podrien dificultar o fins i tot impedir l'aterratge de l'Endeavour, previst per a les 03.16 de diumenge. La NASA considera que actualment hi ha una possibilitat del 50 per cent de que la nau pugui aterrar a Cap Canaveral. És possible que plogui a 48 quilòmetres de la pista d'aterratge, condició que prohibeix a l'agència espacial dur a terme aquest tipus de maniobres, i els núvols també podrien estar massa baixos per permetre a l'Endeavour tornar definitivament a la Terra després d'una missió de 14 dies a l'espai i nou a l'Estació Espacial Internacional, va dir Cain. La NASA ha preparat per a qualsevol eventualitat també la pista de la base Edwards de la Força Aèria, a Califòrnia, però allà les condicions meteorològiques també són incertes, va dir. El transbordador té a les 04.51 una segona possibilitat d'aterrar a Cap Canaveral. Si no fos possible, la NASA desviaria a la nau a Califòrnia, on podria aterrar a les 06.20 de dilluns oa les 07.55 del mateix dia en un segon intent. El dilluns, les previsions meteorològiques apunten que el temps millori a Cap Canaveral però empitjori en Edwards. Com a última possibilitat, la NASA podria avaluar la pista d'aterratge de White Sands, a Nou Mèxic, que va ser utilitzada només en una ocasió el 1982. En qualsevol cas, l'Endeavour té suficients subministraments i combustible per a romandre en òrbita fins dimarts.

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/02/21/ciencia/1266715590.html

Narcís Homs

Terratrèmols produits per asteroides al passar a prop de la terra.

Durant dècades, els astrònoms han analitzat les conseqüències que els asteroides que passen prop de la Terra poden tenir sobre aquesta. Una nova investigació realitzada per Richard Binzel, professor de Ciències Planetàries del MIT, examina el costat oposat de la qüestió: la Terra exerceix una influència considerable sobre aquests asteroides, i ho fa a una distància molt més gran del que es pensava anteriorment. La troballa ajuda a contestar una difícil pregunta amb dècades d’antiguitat, la de quin és la procedència de la majoria dels meteorits que cauen en ella, i també obre les portes a un nou camp d’estudi, la sismologia asteroidal.
Les característiques espectrals específiques d’aquests asteroides rarament vistos coincideixen amb les del 80 per cent de tots els meteorits que cauen a la Terra, segons els resultats del nou estudi. Aquestes "empremtes dactilars" espectrals constituïxen la manera que aquests objectes reflecteixen diferents longituds d’ona de la llum. En les conclusions de la investigació s’indica que l’atracció gravitacional de la Terra i les forces de marea poden crear aquests tremolors sísmics.


Adriana Olsina

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/190210e.html

Buscant les estrelles més velles

L’heli i l’hidrogen són dos elements primordials, és a dir, es van formar en l’inici de l’univers abans que hi hagués estrelles. Per això, els astres més antics són definits com extremadament pobres en metalls, perquè aquests últims no van començar a existir fins que es van produir precisament en aquests astres. Fins ara era molt difícil distingir aquestes estrelles fora de la nostra galàxia, la Via Làctia. Però un equip internacional d’astrònoms, amb un enfocament de recerca avançat, ha aconseguit "descobrir estrelles primitives entre totes les altres, que són molt més comuns" en altres galàxies, segons explica Else Starkenburg, líder del grup. Les estrelles primitives han d’haver-se format a partir de matèria creada poc després del Big Bang, fa uns 13.700 milions d’anys, i típicament tenen menys d’una mil lèsima part de la quantitat d’elements químics més pesants que l’hidrogen i l’heli, pel que són anomenades estrelles de metal · licitat extremadament baixa.

L’equip ha mesurat els espectres de llum (que indiquen la composició química) de 2.000 estrelles gegants en quatre galàxies nanes veïnes de la Via Làctia. Com aquestes galàxies estan a uns 300.000 anys llum de distància de la nostra, és difícil determinar amb precisió l’empremta de composició química dels astres individuals en aquests espectres i només els senyals més forts es poden mesurar. Starkenburg i els seus companys es van endur una sorpresa quan van veure que cap estrella de les analitzades semblava ser del tipus que ells estaven buscant, és a dir, els poc corrents astres de metal · licitat extremadament baixa. Gràcies als instruments d’alta sensibilitat del VLT, aquests astrònoms han pogut confirmar la condició de Pristina de diverses estrelles de metal · licitat extremadament baixa.

Les anàlisis d’aquestes estrelles pristines ara identifiques en galàxies nanes indiquen que en tres d’elles la quantitat relativa d’elements químics pesants és entre 1/3.000 i 1/10.000 de la de nostre Sol, inclosa la que té el rècord de astre més primitiu trobat fins ara fora de la Via Làctia, afirma l’ESO.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/busca/estrellas/viejas/elpepusoccie/20100217elpepusoc_8/Tes

 

Narcís Homs

El sol i els seus efectes

La NASA va llençar fa quatre dies el Solar Dynamics Observatory (SDO), amb una midade 4,5 metros d'altura per més de dos metres d'ample i de llarg. Aquest és un telescopi realment molt avançat tecnològicament que s'uneix al veterà Soho, que és un projecte de colaboració amb la ESA, i als "bessons" anomenats Stereo, de la pròpia NASA. En el seu equipament porta tres instruments d'observació en els que han colaborat institucions d'altres pàisos com la Gran Bretanya o Mèxic. Aquests equipaments entre d'altres coses poden prendre una imatge de sol cada 0,75 segons. I cada dia un arxiu de 1,5 terabytes (equivalent a 380 películes) amb contingut i informació sobre l'estrella serà enviat a Nou Mèxic. La NASA ha informat que aquest observatori pot estudiar l'atmòsfera solar a petita escala en l'espai i en el temps, a més a més de l'estudi de les ones simultàneament. L'objectiu de la missió és comprendre les variacions solars mitjançant l'estudi de com es genera i s'estructura el camp magnètic solar i com aquesta energia magnètica enmagatzemada es converteix i s'allibera a la heliosfera i el geoespai en forma del conegut vent solar, en particules energètiques i variacions en la radiació solar. Amb aquesta nova informació i s'intentarà tenir un coneixement major sobre els possibles futurs efectes del Sol sobre la Terra així com també en els seus voltants.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/nuevo/observatorio/Sol/predecir/efectos/Tierra/elpepusoccie/20100211elpepusoc_10/Tes

Narcís Homs