Un muro de hielo subterráneo intentará contener las fugas de Fukushima

Les autoritats nipones han donat el vist-i-plau a la construcció d’una barrera de gel subterrània que envoltarà els reactors nuclears de l’accidentada planta de Fukushima. Aquesta mesura pretén contenir les fugues d’agua radiactiva al mar.

La agència nipona de Regulació Nuclear ha donat llum verda a aquesta iniciativa després de descartar que tengui un impacte negatiu en les aigues subterrànies ni en la configuració del subsòl central.

No obstant, encara hi ha parts del projecte que han de ser aclarades, com per exemple la medició precisa del nivell de l’agua radioactiva acumulada en los edificis dels reactors.
Aquest mur de gel es construirà disposant una línea de tuberiess a una profunditat de 30 metros a través de les quals s’injectarà un refrigerant a una temperatura de -40 graus que suposarà la congelació dels aquífers subterrànis en contacte amb les canalitzacions.

La barrera de gel tindrà una longitud de 1,5 kms i envoltarà els reactors de l’ 1 al 4, amb l’objectiu d’evitar que el líquid altament radioactiu acumulat als subterrànis de les instalacions nuclears es filtri a l’ exterior i es barregi amb l’agua dels aquífers subterrànis del voltant.Anteriorment s’havien construït barreres subterrànies del mateix tipus ens projectes d’ingenyeria com per exemple en la construcció de línies de metro, pero mai d’una longitud tan extença ni durant tant de temps.

La mesura està finançada pel govern nipó i tindrà un cost d’uns 334 milions d’euros.

http://www.lavanguardia.com/vida/20140526/54408348342/autorizan-crear-un-muro-de-hielo-subterraneo-para-contener-fugas-de-fukushima.html#ixzz32q0HwYGS

Un científic defensa la possibilitat d'enviar missatges en el temps

Segons aquest científic de la Universitat de Cambridge la clau serien els forats de cuc, uns túnels que són com unes dreceres entre l’espai/temps.
És possible enviar missatges del present cap el passat o el futur? El científic Lucas Butcher pensa que estem a prop d’aconseguir-ho i no estem tan lluny.
Aquesta teoria dels forats de cuc va ser donada a conèixer per primer cop per Albert Einstein juntament amb Nathan Rosen ja fa uns anys i ara ha tornat a surgir. El principal problema pel qual no s’ha pogut enviar missatges a través del temps és que si aquests túnels realment existeixen no estaran oberts el suficient temps per que una persona pugui passar a través d’ells.

Ara però, aquest doctor de la Universitat de Cambridge, Lucas Butcher no perd l’esperança i defensa la possibilitat de que si es troba, ni que sigui un petit forat de cuc obert, l’home podria arribar a enviar un missatge a través del temps mitjançant les partícules de la llum. Segons el Daily Mail no es descarta que es pugui dur a terme algun dia no molt llunyà.

L’estudi planteja una possible solució al problema. Es basa en que si un forat de cuc té molta més longuitut que amplada, la quantitat d’energia negativa podria ser suficient per que es puguessin enviar fotons d’un extrem a l’altre a través del seu interior. Partint de la base de que els extrems del forat de cuc es troben en diferents plans temporals, un missatge podria ser transmès a través del temps, si la teoria és correcta.
L’únic que la teoria no explica és que si aquesta partícula de llum fos el suficientment gran com per enviar un missatge amb algun significat.

Informació extreta de:
http://www.lavanguardia.com/ciencia/20140523/54407237205/cientifico-defiende-posibilidad-enviar-mensajes-tiempo.html#ixzz32ns97HvV

Laura Alsius

Fotografiat directament un planeta extrasolar gegant.

Dels més de mil planetes extrasolars descoberts fins ara, només uns pocs han estat fotografiats, i la resta s’han detectat per mètodes indirectes. Ara uns científics al Canadà augmenten amb un objecte estrany la llista dels que s’ha captat imatge directa . El planeta en qüestió gira al voltant d’una estrella amb tres vegades menys massa que el Sol, a una distància de 2.000 vegades la que separa la Terra de la nostra estrella, i triga a complir una òrbita completa 80.000 anys terrestres . És un gegant gasós, com Júpiter, però entre 9 i 13 vegades més massiu .
 Fotografia del planeta GU PSC b i la seva estrella GU Psc A composta per imaginis captades en llum visible i en infraroig. La gran distància que separa el planeta GU psc b del seu astre GU Psc ha donat avantatge a aquests astrònoms , liderats per Marie - Eve Naud ( Universitat de Montreal, Canadà ), per trobar-lo i poder fotografiar. El problema a què s’enfronten els científics és que els planetes són massa foscos en comparació amb l’estrella al voltant de la qual orbiten per poder veure’ls. És com intentar fer una foto d’un cigró que estigui a prop d’un gran focus de potent llum. En estar GU psc b tan lluny del seu astre , s’ha facilitat la detecció.
Aquests astrònoms no han buscat indiscriminadament al cel, sinó que s’han centrat en un grup d’astres joves (AB Doradus), de només uns cent milions d’anys (el Sol té més de 4.500 milions d’anys). En aquest entorn, els possibles planetes estarien encara en el procés de refredar i serien més brillants del que arribarien a ser. Naud i els seus col·legues han trobat més de 90 estrelles i només han trobat un planeta.
Els astrònoms han utilitzat diversos telescopis en aquest treball inclosos els grans Gemini i Keck de Hawaii, i, combinant els registres presos en diferents longituds d’ona, han aconseguit detectar l’objecte. "Els planetes són molt més brillants en infraroig que el llum visible perquè la temperatura de la seva superfície és inferior comparada amb la de les estrelles", explica Naud en un comunicat de la seva universitat. "Això ens ha permès identificar el GU Psc b".
Amb l’ajuda de models teòrics d’evolució planetària, els investigadors dedueixen les característiques del planeta que han fotografiat i estimen que la temperatura a la seva superfície és d’uns 800 graus centígrads.

 

Pau Erra

notícia extreta del diari El País (13 maig)

La aparició de neurones noves borra records de l’ infància

Un estudi amb  ratolins que  apunta una possible causa de la anomenada amnèsia infantil es una de las noticies de la setmana.

 

La gran majoria de persones no tenen cap record de la seva infància i segons un estudi realitzat hem d'estar agraïts ja que es signe de que tens un cervell sa i amb constant renovació.

Aquest estudi es va dur a terme amb ratolins i relaciona el procés natural del cervell de crear noves neurones amb la desaparició de records. Aquest estudi intenta donar a entendre un fenomen conegut com a amnèsia infantil.

Durant els primers anys de vida el cervell es desenvolupa molt ràpid i es generen un gran nombre de noves neurones. Aquest procés segueix tota la vida però cada cop amb menys intensitat, tot i això pot estar relacionat amb la incapacitat de recordar els primers anys de vida. Uns investigadors de canada i japó ho demostren amb rosegadors. La creació de noves neurones els fa eliminar el record guardat durant la infància però si el procés de renovació es para els records no s’oblidaran. en conclusió es pot dir que la creació de noves neurones destapa antigues connexions del cervell i borra els primers records guardats. D'alguna manera es podria dir que per seguir endavant i créixer es te que oblidar.

 http://esmateria.com/2014/05/11/la-aparicion-de-neuronas-nuevas-borra-recuerdos-de-la-ninez/

Cristina Ferré

Medicament en proves aconsegueix revertir l'Alzheimer en ratolins

Un medicament que es troba a les fases inicials de les proves amb animals ha aconseguit revertir els simptomes de l’Alzheimer en ratolins.

Els ratolins, que havien estat geneticament modificats per a produir una proteïna associada a la malaltia d’Alzheimer, han reduït la inflamació cerebral en parts associades a la memòria i a l’aprenentatge. En estudis anteriors es va provar amb ratolins que produïen aquesta proteïna, anomenada beta amiloide, de forma natural. En tots els casos el efectes han estat positius.

L’experiment consistia en dos grups de ratolins, un grup de ratolins sans i un grup de ratolins que produïen beta amiloide humana. Als ratolins modificats els van donar aquesta medicina (una forma d’oligonucleòtid anomenat OL-1). Van fer proves amb laberints per veure com reconeixien i recordaven noves situacions. Els dos grups de ratolins van tenir resultats molt semblants.

El funcionament d’aquesta medicina és diferent a les altres que s’estant assejant. Aquest compost reprimeix l’expressió del gen de la beta amiloide en comptes de intentar frenar els símptomes. L’OL-1 encara ha de superar les proves de toxicitat en humans.

La relació entre la beta amiloide i l’Alzheimer es coneix des de l’any 1906, quan Alois Alzheimer va identificar la malaltia. La majoria dels investigadors d’aquesta malaltia creuen que és culpa d’una acumulació d’aquesta proteïna. La hipòtesi és que es formen unes plaques de beta amiloide que provoquen la mort de les neurones i bloquegen les sinapsis entre les neurones sanes.

 

Font:http://www.thedailybeast.com/articles/2014/05/24/trial-drug-reverses-alzheimer-s-disease-in-mice.html

 

Daniel Allepuz

Més de 600 candidats a les eleccions europees han signat el compromís de WWF pel medi ambient

Més de 600 candidats en els 28 Estats membres de la UE, 22 a Espanya, han signat el compromís de WWF per protegir el medi ambient, la salut pública, la creació d'ocupació i una "economia verda" més fort en cas de ser elegits com a membres del Parlament Europeu.

WWF ha llançat un repte a tots els candidats perquè es comprometessin amb el medi ambient i la protecció del planeta signant una llista de 9 prioritats ambientals. A Espanya han signat 22 candidats, entre ells els numero 1 del PSOE (Elena Valenciano), de Coalició per Europa (Ramon Tremosa), d'ICV (Ernest Urtasun) i d'EQUO (Florent Marcellesi).

Els candidats del Partit Verd Europeu han estat els més actius.

 

http://www.wwf.es/?29220/Ms-de-600-candidatos-a-las-elecciones-europeas-han-firmado-el-compromiso-de-WWF-por-el-medio-ambiente#

 

Carla Amador

Granges d'energia solar al espai

Actualment un grup de científics japonessos volen montar granges d’energia solar al espai. Aquets investigadors són de la JAXA (Japan Aerospace Exploration Agency) i pretenen que el 2030 es puguin montar plataformes a l’espai que captinl’energia solar i per microones, aquesta energia rribi a la terra per convertir-la en electrica .

El senyor Susumu Sasaki a deixat el detalls d’aquet projecta en aquesta pàgina web

Per molt que aquet projecta serà molt costos i es necesitaran molts anys d’investigació segons el senyor Sasaki si s’aconsegueix la recompensa serà imensa ja que aportaria a la terra infinita energia, i el que és més important, és que aquesta seria respectuosa amb el medi ambient.

Informació extreta d’aqui

Cucuts invasors de nius

Per la gent d’Europa, els cucuts són heralds de la primavera. Cada any, els escriptors de cartes a un diari britànic, el Times, competeixen per ser els primers a afirmar que han sentit un. Per a les aus d’Europa, la crida del cucut és menys benvinguda ja que els cucuts són paràsits dels nius d’altres ocells. Posen els seus ous en ells i deixen als desventurats pares adoptius de fer el treball dur de la criança dels pollets.

Però són aquests pares sempre tan desgraciats? Com el cucut surt amb la seva ha estat objecte de moltes especulacions, i alguns biòlegs pensen que els cucuts poden portar beneficis subtils que ajuden a compensar els costos indubtables que imposen.


¿Amic o enemic?

Daniela Canestrari de la Universitat d’Oviedo, d’Espanya, i els seus companys van examinar les relacions entre els grans cucuts tacats i les cornelles negres (una raça de corb). A diferència d’alguns paràsits de nius, els grans cucuts tacats no desallotjaven els ous o les cries dels seus amfitrions. Tot i que competeixen entre ells pel menjar. El resultat és que els corbs que crien tant pollets seus com de cucut sobreviuen un nombre menor de cries de corb del que seria normal en un niu de cornelles negres. Això suggereix, com era d’esperar, que els cucuts són una mala cosa.

La Dra. Canestrari, però, va decidir investigar una mica més profund, sospitava que malgrat el seu nombre de descendents era menor, corbs amb els cucuts al niu eren més propensos a criar alguns corbs sense paràsits. Això podria ser suficient per compensar el menor nombre de cries per niu.

La seva idea era que els pollets de cucut s’involucren en una forma de guerra química amb els depredadors. Certament secreten una barreja nociva de substàncies químiques, incloent àcids i fenols, de les seves cloaques que els adults no secreten. Això suggereix aquests productes químics tenen un propòsit específic pel pollet, en lloc de ser simples productes residuals. I quan la Dr Canestrari va oferir carn untada en la secreció de cucut als gats i als ocells rapinyaires, que són depredadors de nius d’ocells en l’àrea d’estudi, no van tocar la carn. Això indica que tenir un cucut o dos al niu en veritat és una defensa.

Per demostrar això, va fer alguns experiments d’intercanvi de cries de cucut dels nius on havien nascut a altres nius sense cucuts. Els nius que van rebre cucuts van ser més propensos a produïr algunes cries de corb al contrari que els nius donadors de pollets on ara no hi havia cap cucut o els de control on mai havien tingut cucuts. Després de 16 anys d’observacions en nius on no hi van experimentar els resultats han suggerit que, tot i que la diferència és petita, tenir cries de cucut al niu era una millor estratègia de supervivència que no tenir-ne.

Sònia Vilella


http://www.economist.com/news/science-and-technology/21599331-having-cuckoo-your-nest-not-always-bad-thing-paying-guests?frsc=dg%7Ca

http://www.sciencemag.org/search?site_area=sciencejournals&y=-124&fulltext=Cuckoo&x=-869&journalcode=sci&journalcode=sigtrans&journalcode=scitransmed&submit=yes

La Línea de la Concepció, ciutat més contaminada d'Espanya

Els 70.000 habitants de la Línia de la Concepció viuen encaixonats entre Gibraltar i el polígon industrial més important d’Andalusia. Entre tubs de fuita (uns 20.000 vehicles creuen diàriament el reixat) i xemeneies. Amb aquest entorn, un recent informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha assenyalat a aquesta localitat del Camp de Gibraltar com la qual té la pitjor qualitat de l’aire de les 46 ciutats espanyoles analitzades. El problema de la qualitat de l’aire no és nou. L’anterior alcalde del PP va plantejar en 2010 imposar una taxa ecològica de cinc euros a tots els cotxes que creuessin el reixat, una mesura que no es va arribar a aplicar.

La Línia és la ciutat amb més partícules en suspensió de les 46 ciutats espanyoles analitzades per l’OMS partint de les dades recaptades en 2011. Però això no vol dir que sigui el municipi més contaminat del país, simplement, perquè en el llistat no estan totes les poblacions espanyoles. “Segur que hi ha ciutats amb pitjors condicions, però no publiquen les seves dades”, reconeix María Neira, directora del departament de Salut Pública i Medi ambient de l’OMS. Aquesta organització ha emprat les dades que els municipis difonen voluntàriament.

La veritat és que en La Línia —i en el 76% de les 46 ciutats de l’informe— se superen els nivells fixats per l’OMS. Aquesta organització recomana que en les partícules PM10 no se sobrepassi una mitjana anual de 20 micrograms per metre cúbic. En La Línia es registren 33, indica l’informe. Similars resultats llancen Màlaga (32), Albacete (31) i Bilbao (31), apunta José María Mayoral, cap d’Epidemiologia d’Andalusia.


Font:
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/05/24/actualidad/1400953564_377787.html

SERGI FLORES

¿ tornara de nou aquest any el niño?

S´han trobat pistes a través d´un satèl·lit francoestaoudinenc  Jason-2  que indiquen que El Niño, podría tornar de nou al Pacífic.

Aquesta sonda rep i envía informació del moviment de les marees i les temperatures dels oceans  atès que el nostre planeta és aigua en més del 70% de la seva superfície i per tant, és fonamental per a les previsions globals del temps i el clima.

El Niño, que es diu igual  en català,  és una irrupció ocasional d’aigües superficials càlides al Pacífic, al costat de les costes de Perú i  l´Equador ,deguda a inestabilitats de pressió atmosfèrica entre el Pacífic oriental i occidental proper a l’Equador i pot causar anomalies climàtiques.

 El fenomen  es causat pel moviment de rotació terrestre i, en conseqüència, pel desplaçament de les marees de l’hemisferi Nord a l’hemisferi  Sud, sempre dintre de la zona intertropical.

El fenomen és cíclic i  passa  entre tres i vuit anys.

Científics, com Bill Patzert ,  esperen que no sigui igual de fort que el del 1997, encara que el mateix Bill diu que :el model d’altures i temperatures, a la superfície del mar és igual a la forma que  es veia el Pacífic , a la primavera de 1997.

El Niño produeix grans pluges torrencials a Amèrica del Sud, al voltant de les festes nadalenques i  vents alisis decauen per molts mesos. Llavors les ones de Kelvin creuen el Pacífic, elevant el nivell del mar i deixant més càlides aigües equatorials en les zones nòrdiques. Al Regne Unit es pot comprovar el augment de temperatures en les costes. L´ any 1997, el nivell del mar al Atlàntic  va pujar 10 centímetres. California va patir tempestes durant molts mesos que van destruir i van danyar més de 1.400 habitatges, desapareixent vessants senceres per l’aigua. Florida, va ser arrasada per una sèrie de tornados aparentment fortuïts. Indonèsia va patir incendis que van cremar boscos i els pagesos brasilers van veure les seves plantacions malmeses.

Aquest fenomen no se´l ha de confondre amb el de La Niña que és   el reforçament de la situació anticiclònica habitual a la costa americana del Pacífic.

Neil Shuffle

la investigació dels "aliens del mar" podrien ser la cura de malalties degeneratives del cervell

Un estudi de la Universitat de Florida pot haver fet el primer pas cap a la cura de malalties fins ara irreversibles com l’Alzheimer o el Parkinson. S’ha estudiat el genoma de deu diferents espècies de ctenòfors que són uns organismes marins que molt habitualment es confonen amb meduses a causa de la seva aparença. Els investigadors que han portat a cau aquest estudi han trobat que aquests éssers presenten un sistema nerviós totalment diferent al de la resta dels animals.

Durant 200 anys s’ha pensat que durant l’evolució els éssers més simples s’havien ramificat primer i per tant espècies com les esponges marines haurien d’haver-se separat abans que els ctenòfors, però ara sabem que això no podia ser ja que la nova hipòtesi és que van ser aquests, tot i que són organismes força complexos, els que és van independitzar primer i a causa de la seva evolució individual van desenvolupar un sistema nerviós diferent a tota la resta.

Aquests organismes poden regenerar un cervell simple. Els ctenòfors no utilitzen neurotransmissors per a realitzar les funcions cerebrals com la dopamina o la serotonina.

 Que el seu funcionament sigui diferent ens aporta informació molt valuosa per a avançar en la ciència cap a la creació de neurones noves i funcionals. Si la bioenginyeria avancés en aquesta àrea podríem acabar sent capaços de curar malalties degeneratives del cervell que fins ara no es podien curar ja que les neurones no es tornen a regenerar. 

 

Enllaços:

http://www.foxnews.com/science/2014/05/21/aliens-sea-offer-new-insight-into-evolution/

http://www.sciencerecorder.com/news/aliens-of-the-sea-could-lead-to-breakthroughs-in-regenerative-medicine/

 

Carolina Navarro

 

Demà es veurà una de les pluges d'estrelles més impresionants

Una inèdita i prometedora pluja d’estrelles està prevista per a la matinada de divendres a dissabte 24 de maig. Es tracta de les Camelopardalides, causades per la pols deixada enrere pel cometa 209P/LINEAR. Podria deixar la gens menyspreable xifra de 200 meteors al cel per hora, rivalitzant amb els coneguts Perseids d’agost, segons el cap de l’Oficina de Medi Ambient sobre Meteorits de la NASA, Bill Cooke.

209P/LINEAR va ser descobert el febrer del 2004 pel projecte Lincoln Near-Earth Asteroid Research, un esforç cooperatiu de la NASA, l’Institut de Tecnologia de Laboratori Lincoln Massachusetts, i la Força Aèria dels EUA. És un cometa relativament feble que se submergeix dins de l’òrbita de la Terra una vegada cada cinc anys, a mesura que realitza un bucle al voltant del sol.

Fa dos anys, els experts en meteors Esko Lyytinen de Finlàndia i Peter Jenniskens del Centre d’Investigació Ames de la NASA van anunciar que la Terra tindria una trobada amb les restes del cometa 209P/LINEAR. Corrents de pols expulsats pel cometa al segle XIX travessarien l’òrbita de la Terra el 24 de maig del 2014. El resultat, van dir, podria ser un esclat de meteorits significatiu.

Existeix un ampli consens entre els analistes que la Terra passarà a través dels fluxos de runa el 24 de maig. No obstant , ningú està segur de la quantitat de runa que s’està esperant. Tot depèn de com d’actiu fos el cometa fa més d’un segle, quan es van desencadenar els fluxos de runa.

"No sabem el que el cometa estava fent al segle XIX", diu Cooke. "Com a conseqüència de la incertesa, podria ser una gran pluja d’estrelles o un fiasco complet".

El millor moment per observar-lo és de les 6.00 a les 08.00 UTC el 24 del maig. Serà llavors quan un conjunt de models de pronòstic diuen que és més probable que la Terra trobi les restes del cometa.
En cas de fracàs, hi ha un premi de consolació. El 24 de maig la Lluna creixent i Venus estan convergint per aparèixer molt juntes l’endemà, 25 de maig. "Aquesta és una bona manera de començar el dia", diu Cooke, "hi hagi meteors o no".

Fonts:
http://diariode3.com/manana-se-vera-una-impresionante-lluvia-de-estrellas/

El colesterol bo redueix la expansió de les cèl·lules del càncer

Un estudi recent estudi sobre el colesterol dut a terme per un equip internacional a la universitat de Barcelona ha demostrat que el colesterol que tots coneixem té una nova propietat desconeguda fins avui; que el colesterol dolent contribueix en la metàstasi del estimulant-les a moure’s i a disseminar-se. La metàstasi del càncer, es el procés per el qual aquest es replica i abasteix noves parts del cos, i aquest procés es el causant de la mort dels pacients i contrariament, el colesterol bo fa l’efecte contrari realentitzant aquest procés.

I és just aquí on intervé el colesterol: en el tràfic intracel · lular que determina quines proteïnes i quantes s’integren a la membrana de la cèl · lula cancerosa. Enrich, el cap de la investigació diu:"El que més ens va interessar és que el colesterol, un dels principals greixos del nostre cos, es revelat com a necessari per mantenir les proteïnes de la membrana a la superfície de les cèl · lules canceroses","Però fins ara no se sabia d’on venia aquest colesterol, ni com se li podria manipular per ajudar en el tractament del càncer". Això és el que aclareix la nova investigació.





http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/05/20/actualidad/1400608401_985898.html

Els nous descobriments del cromosoma Y

Els cromosomes X i Y determinen el nostre sexe: les dones tenim els cromosomes XX, mentre que els homes tenen la parella XY. 

Inicialment, els cromosomes X i Y eren idèntics, fins que el cromosoma masculí va començar a diferenciar-se. Va perdre molts gens. Per això, actualment, el cromosoma femení conté molts més gens que el masculí. A més a més, també es pensava que el cromosoma Y servia per poc més que per desenvolupar l'aparell genital masculí. Un nou estudi de l'Institut Suís de Bioinformàtica (SIB) publicat a la revista Nature, però, ha determinat quins gens s'han mantingut i que la seva influència és molt més gran de la que s'havia pensat.

Aquest estudi consisteix en estudiar mostres de diversos teixits masculins de diferents espècies. Han englobat 15 espècies diferents classificades en tres grups: els mamífers placentaris (éssers humans, micos, rosegadors i elefents), els marsupials (com cangurs i sarigues), i els monotremes (com l'ornitorinc i l'equidna), que són mamífers que ponen ous. Quan van tenir totes les mostres van seqüenciar els cromosomes Y i també els X. Llavors van comparar les seqüències dels dos sexes i van eliminar les parts comunes. D'aquesta manera van mantenir només les seqüències pròpies del cromosoma Y. 

Amb aquest experiment han determinat l'atles més gran de gens del cromosoma masculí. També han descobert que hi ha 36 cromosomes comuns en els dos sexes i que, a més, són iguals en totes les espècies analitzades.

Un altre resultat ha sigut el descobriment de dos gens masculins (SRY i AMHY). El primer és present als marsupials i als placentaris, mentre que el segon és present només en els monotremes. Els dos, però, es van originar gairebé al mateix temps (fa 175-180 milions d'anys) i d'una manera totalment independent.

Font 1

Font 2

N.Rodeja

Anticossos de tauró, una possible solució per al càncer

En recerca de maximitzar l’ús de la tècnica d’inmunoteràpia per a la cura del càncer investigadors d’Austràlia han descobert una gran similitud entre anticossos humans i els dels taurons.
Els anticossos d’aquests animals són, però, molt més robustos i resistents que els humans i són igual de petits i amb característiques comunes com la forma i la polaritat, també tenen la capacitat d’unir-se a molècules blanques, tals com certes molècules pròpies del càncer.

A més a més el medi on trobem els anticossos a dins els taurons està fet d’Urea, què és altament àcid, per tant podrien ser utilitzats per via oral, ja que resisteixen l’alt pH i l’acidesa dels medis intestinals del cos humà, també resisteixen altes temperatures sense desnaturalitzar-se.

El procés que volen dur a terme és el de modificar els gens de tauró per a que produeixin anticossos humans però amb la resistivitat dels d’els taurons.
Ja s’ha probat que aquests anticossos funcionen bé amb altres malalties, com per exemple amb la malària, ja que la seva forma ajuda a bloquejar el paràsit.

Encara que els investigadors no saben del cert si aquests anticossos podrien viure en el medi sanguini aquesta és la segûent investigació que tenen pendent.


Scientificamerican.com


Clara Marcè

Biocombustible bacterià per coets

Gràcies a bacteris manipulats genèticament, s’ha aconseguit produir un biocombustible alternatiu i prou energètic com per impulsar un motor coet. La síntesi de Pinè bacteriana obre noves i fascinants perspectives en el sector dels biocombustibles. El pinè és un hidrocarbur provinent dels arbres que podria portar a substituir per alternatives sostenibles a combustibles d’origen fòssil i alta energia com el JP-10, un combustible usat en vehicles aeroespacials, incloent míssils. Amb les millores adequades en l’eficiència del seu procés d’elaboració, el biocombustible podria facilitar fins i tot el desenvolupament d’una nova generació de motors més potents. En aconseguir dotar d’enzims d’arbres als bacteris, l’equip de Stephen Sarria i Pamela Peralta-Yahya, de l’Institut Tecnològic de Geòrgia (Georgia Tech), ubicat a la ciutat nord-americana d’Atlanta, ha aconseguit multiplicar per sis la producció de pinè, en comparació amb el nivell de producció assolit en investigacions anteriors de bioenginyeria. Tot i que serà necessària una millora més dràstica abans que els dímers de pinè puguin competir amb el JP-10 elaborat a partir de petroli, l’equip de Sarria i Peralta-Yahya creu que ha identificat els principals obstacles a superar per aconseguir aquest objectiu.


Xavi Martinez

Una illa japonesa augmenta cinc vegades la seva grandària després d'una erupció volcànica

La remota illa japonesa de Nishinoshima ha multiplicat per cinc la seva grandària a causa de la lava solidificada producte de l'erupció d'un volcà que porta sis mesos escopint magma, segons ha informat la cadena pública NHK.

La cadena ha mostrat imatges de la petita illa, situada a l'oceà Pacífic a uns 1.000 quilòmetres al sud de Tòquio on s'aprecien com abans de l'erupció l'illa mesurava 290 metres de diàmetre (d'una costa a una altra). Aquestes instantànies van ser preses des d'un helicòpter en què s'aprecia el fum procedent de dos cràters. De fet, un d'ells encara continua expulsant lava i cendres cada pocs segons.

No obstant això, la nova ínsula no va rebre finalment cap nom després que la Guàrdia Costanera japonesa confirmés el desembre passat que s'havia expandit fins al punt d'unir-se a Nishinoshima que, d'aquesta manera, ha anat creixent fins a arribar des de llavors aproximadament 1,4 quilòmetres de costa a costa en el seu punt màxim.

Raquel Maza.

http://elpais.com/tag/investigacion_cientifica/a/

Barcelona guarda els genomes de 100.000 persones de tot el món

Barcelona és la nova ciutat amb un gran arxiu europeu de biomedicina.
Segons diverses fonts oficials, han confirmat que la informació genètica de 100.000 persones de diversos llocs del món estan guardats a Barcelona desde el 13 de maig. Gràcies aquest fet, Barcelona s’ha convertit en una de les seus del EGA, que significa Arxiu Europeu del Genoma-Fenoma, el qual permet emmagatzemar 800 estudis de biomedicina fets en 200 centres d’arreu el món en un gran ordinador amb un milió de gigabytes de memòria.

També voldria destacar un altre banc de dades similar ubicat al European Bioinformatics Institute (EBI) de Londres que ha estat creat per emmagatzemar la informació genètica utilitzada en investigacions internacionals i així la comunitat cíentifica pugui veure els resultats i comprovar-ho.

L’Arcadi Navarro, cap de l’equip del EGA: "És una infraestructura necessària per garantir que les dades finançats amb fons públics s’emmagatzemen de forma adequada, es distribueixen àgilment i s’analitzen exhaustivament". També el magatzem va explicar que garantitza que és puguin millorar nous treballs d’investigació a partir de les noves dades que pot disposar la comunitat científica.

Finalment cal destacar unes dades del 2014, l’EGA que està gestionat per la CRG (Centres de Regulació Genómica de Barcelona), van rebre moltes peticions, més concretament de 5.000 usuaris diferents van rebre més de 20.0000 peticions. Seguidament Jaume Lanaspa, director general de la Fundació de La Caixa, van confirmar la participació en la financiació del projecte. Jaume Lanaspa va dir: "Sens dubte aquesta iniciativa crearà ocupació d’hipercalidad i contribuirà a augmentar la nostra presència en el món científic ".

LINKS:
http://www.elpuntavui.cat/ma/article/2-societat/5-societat/741547-barcelona-capital-del-genoma.html

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/05/14/catalunya/1400086140_106704.html

http://t.ara.cat/societat/Barcelona-mes-important-dEuropa-persones_0_1138086429.html?

Eduard Mauri

Descoberts a Argentina restes del major dinosaure trobat mai

Els investigadors del Museu Egidio Feruglio, situat en la localitat patagónica de Trelew (província de Chubut), van presentar restes del que consideren el major dinosaure oposat fins ara al món. El museu paleontològic va difondre imatges d’un fèmur de 2,40 metres, la qual cosa fa calcular als científics que l’animal, pertanyent a l’espècie herbívora dels saurópodos, mesuraria 40 metres des del cap a la cua, tindria una altura de 20 metres i pesaria unes 77 tones, equivalent a 14 elefants africans.

Encara que els responsables del museu van difondre la notícia el divendres, el fèmur va ser tret a la superfície fa tres mesos. El primer avís sobre l’existència de l’os ho va donar el peó rural Aurelio Hernández fa sis anys. Hernández ho va trobar en una finca situada a 260 quilòmetres de Trelew, de 100.000 habitants. L’hi va comunicar als propietaris del terreny i mai va ser conscient de la rellevància de la seva troballa perquè va morir fa dos anys, quan els científics començaven a visitar la zona. Finalment, a principis de 2013 es va iniciar l’excavació. Ara es disposa de gairebé tots els ossos del dinosaure, excepte del crani. I els científics del museu calculen que hi ha altres 200 ossos pertanyents a set exemplars.

El dinosaure, que encara no ha estat batejat, va ser trobat entre roques l’antiguitat de les quals s’estima al voltant de 90 o 100 milions d’anys. L’extinció massiva dels dinosaures es va produir fa 65 milions d’anys, en el període Cretàcic Superior, molt abans que sorgissin els primers homínids, a Àfrica, fa uns quatre milions d’anys.

Gabriel Casal, paleontòleg de la Universitat Nacional de la Patagonia Sant Joan Bosco, va explicar en una ràdio local: “És un saurópodo, que són els dinosaures de colls llargs, cap petit i cos voluminós, cuadrúpedos. El que no és freqüent trobar és aquesta gegantesca grandària. Cada troballa que es produeix, que aporta a l’enteniment d’aquests vertebrats més grans que van habitar el planeta en tota la història geològica, sempre és molt valuós”.


http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/05/17/actualidad/1400352426_878852.html


SERGI FLORES

Els transgènics amenacen la biodivesitat

La biodiversitat i els cultius europeus estan amenaçats pels transgènics, fins i tot en països on se'n prohibeix el cultiu, com demostren diversos i recents estudis científics. Davant aquest perill real, les autoritats de l'Estat espanyol "han de promoure'n el seguiment i revocar les autoritzacions, tant de cultius comercials com d'assajos susceptibles de contaminar els camps". Així ho exigeix ​​una crida signada per un important grup d'organitzacions: Xarxa Llavors, ASAC, COAG, SEAE, Ecologistes en Acció, Amics de la Terra, Plataforma Rural, Greenpeace, PALT.

Dos articles publicats recentment demostren fins a quin punt està amenaçada la biodiversitat europea per la proliferació sense control de males herbes provinents d'organismes genèticament modificats. Això hauria d'alertar les autoritats espanyoles per promoure un seguiment de la contaminació i evitar que el problema arribi a una magnitud la reparació del qual requereixi costoses inversions.

Els articles demostren que l'establiment de nuclis de poblacions incontrolades de colza assilvestrada transgènica no només és un fenomen comú en els països on la colza transgènica es conrea de forma legal, com Canadà o els EUA, sinó que també ocorre de forma freqüent en països on aquest cultiu està estrictament prohibit, com Japó i Suïssa . En aquest últim país s'hi han detectat poblacions assilvestrades de colza resistents a herbicida a les rodalies de 58 de les 79 estacions de tren mostrejades. També s'ha demostrat analíticament que pel cap baix en 4 d'aquestes poblacions existien individus silvestres fora de control que portaven en el seu genoma ADN transgènic. Aquests estudis demostren la manca de credibilitat de les especulacions que afirmen que no és necessari fer un seguiment perquè el risc de contaminació per pol·len transgènic és mínim.


http://www.naciodigital.cat/ecodiari/noticia/8376/transgenics/amenacen/biodiversitat/cultius



Xavier Cama