Blogia

colorblau

Gran pas en la recerca contra el càncer de mama

Gran pas en la recerca contra el càncer de mama
http://www.lavanguardia.com/salud/20140928/54415503108/cronico-subtipo-cancer-mama.html http://www.clarin.com/sociedad/cancer-avanzado-logra-sobrevida-inedita_0_1220877981.html http://www.tv3.cat/videos/5258932/Nou-medicament-contra-cancer-de-mama-agressiu

Dissabte dia 27 de setembre es presentà al congrés de l’ESMO (Societat europea d’oncologia mèdica) els resultats d’un estudi (anomenat Cleopatra) on s’utilitza un nou medicament per allargar la vida als pacients de càncer de mama. Aquest nou medicament, anomenat pertuzumab, proporciona una esperança de vida d’uns 56 mesos en contra dels 40 que s’obtenia amb la teràpia actual i és un dels avenços més importants en aquest camp dels últims anys.

Concretament, el pertuzumab s’utilitza en el tipus de càncer de mama HER2, un dels més agressius que hi ha, i el seu efecte principal és inhibir la codificació d’una proteïna que afavoreix el creixement del tumor. L’estudi també explica que per una efectivitat major, el nou tractament ha d’incloure alguns dels medicaments que ja s’usaven com ara el  trastuzumab , el docetaxel i la quimioteràpia. Aquesta combinació s’administrarà per via intravenosa cada 3 setmanes i no s’han detectat efectes secundaris a llarg terme.

Per altra banda, s’iniciarà també un altre estudi per veure si es pot utilitzar el pertuzumab en fases inicials de la malaltia per tal d’eliminar-la i no tant sols cronificar-la. Els investigadors són optimistes sobre aquest últim punt i creuen que serà altament efectiu.

L’història d’aquest descobriment és, així mateix, plena d’entrebancs i contratemps. Inicialment, la farmacèutica distribuïdora es negà a vendre el producte en considerar els resultat poc concloents. El cap d’investigadors (Josep Baselga), però, va anar a parlar directament amb el director dels laboratoris aconseguint així ampliar l’estudi a 40 dones més i demostrar la seva efectivitat. És gràcies a aquesta tenacitat, així doncs, que s’ha fet possible l’ús extès d’aquest medicament.

Gerard Roch

Fonts d’informació i vídeo:

 


 

 

 


La biologia es torna ficció

Un equip d’investigadors nordamericans ha descobert una estratègia de les formigues per combatre el Ophicordyceps Unilateralis, un fong hiperparàsit. Aquest fong ataca el cervell de les formigues i les obliga a morir en una fosa comuna molt aprop de la seva colònia. Un cop mortes, creix un fong en el cap del insecte que allibera unes espores que infecten la resta de formigues de la colònia.

La investigació diu que un cop és comencen a detectar els síntomes de la infecció en una formiga, una altra l’arrossega lluny de la seva colònia perquè aixi no en pugui infectar altres membres de la comunitat. Gràcies a això i també a sistemes interns de les formigues per combatre el Ophicordyceps Unilateralis, la població de formigues no pateix el perill d’extinció. Més aviat, "el perill que pot provocar és molt menor al que ens pensem" apunta el professor Hughes, un dels líders de la investigació.

Que passaria si aquesta infecció arribes als animals o insectes més grans? Que passaria si aquesta infecció pogués arribar a les persones? Aquestes preguntes són les que ens podem arribar a fer després de conèixer la malaltia però aquest estudi assegura que aquest tipus de malalties només ataca a un tipus concret d’espècie, en aquest cas les formigues.

Tot i així una companyia de videojocs ja s’ha encarregat de portar aquesta part de biologia a la ficció, creant el joc "The Last Of Us" explicant el món postapocalíptic després de que la infecció ataques a totes les persones del món.

 

http://cordis.europa.eu/news/rcn/34792_es.html

https://www.youtube.com/watch?v=XuKjBIBBAL8

 

Jordi Sacristán


Descobriment d'un Oceà a la Lluna de Caront

Descobriment d'un Oceà a la Lluna de Caront

Segons un article publicat per la revista Icarus, un estudi finançat per la NASA ha concluit que en una de les llunes que envolten el planeta de Plutó, concretament la lluna de Caront, podria haver emparat en el seu interior un nucli a temperatures molt càlides que haguéssin permès mantenir un oceà subterrani d'aigua líquida durant el passat.
Aquesta conclusió refuta la suposada impossibilitat d'existència d'aigua líquida en la superfície d'aquest planeta degut a les seves baixíssimes temperatures (de fins a 229ºC sota zero).
Ara falta esvrinar si realment aquestes esquerdes representen la presència d'un passat oceà, com ha estat el cas de d'Europa (satèl·lit de Júpiter) i d'Encèlad (satèl·lit de Saturn).

L'indici que ha portat a aquesta deducció són unes esquerdes presents en el terreny gelat de la superfície del satèl·lit.
L'explicació que han aportat els científics sobre les esquerdes és que van ser produides a causa de l'existència d'un oceà d'aigua que estava en continu moviment.
La hipòtesi que justifica la possible presència d'aigua es basa en que el nucli del satèl·lit es manté a temperatures càlides degut a l'òrbita excèntrica (de recorregut ovalat) que aquest realitza al voltant del planeta nan.
En deriva d'aquest possible descobriment, els científics s'han començar a qüestionar si seria possible que en aquest satèl·lit hi hagi o hi hagués hagut vida extraterrestre, ja que a més de l'aigua subterrànea existent també es requereixen altres fonts d'energia que no es sap si hi són presents.


http://www.elmundo.es/ciencia/2014/06/16/539ededbe2704e331a8b458f.html
http://www.nasa.gov/content/goddard/cracks-in-plutos-moon-could-indicate-it-once-had-an-underground-ocean/#.U6Nf69oayK0

T.Peiró

Un nou sensor fluorescent millora la detecció d’òxid nítric relacionat amb nombroses malalties

Un nou sensor fluorescent millora la detecció d’òxid nítric relacionat amb nombroses malalties
http://www.youtube.com/watch?v=ZVN6vphbQe8

La detecció de determinats compostos químics en el nostre organisme resulta fonamental per a la prevenció i el tractament de nombroses malalties, per la qual cosa l’avanç en el desenvolupament de compostos que es poden detectar de forma eficient és fonamental per a l’avanç de la medicina. Aquest és el cas de l’òxid nítric, molècula implicada en nombrosos processos cardiovasculars, neurològics i del sistema immunitari, entre altres. La detecció d’òxid nítric podrà realitzar-se de forma més selectiva i eficient gràcies a un nou compost desenvolupat per investigadors de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló.

Els nous compostos capaços de detectar la presència d’òxid nítric mitjançant fluorescència tenen l’avantatge de ser altament selectius perquè no reaccionen amb altres interferents típics que poden trobar-se en el medi biològic. Aquest avanç pot resultar de gran utilitat per a la indústria mèdica i farmacèutica atès que l’òxid nítric està implicat en diversos processos de la bioquímica cel·lular i, per tant, està relacionat amb patologies associades amb aquests processos com ara el càncer, l’Alzheimer, el Parkinson, trastorns immunitaris, etc.

 

MARIA VICENS SEGARRA

El magnetoesperma

El magnetoesperma

Un equip de científics de la Universitat de Twente (Països Baixos) i la Universitat Alemanya al Caire (Egipte) ha desenvolupat uns diminuts robots que s’inspiren en la forma i el moviment dels espermatozoides. L’estudi és portada a la revista Applied Physics Letters.

Aquests microrobots mesuren 322 microns de llarg i consisteixen únicament d’un cap polimèrica recoberta d’una gruixuda capa de cobalt i níquel, més una cua sense recobrir. El seu control s’exerceix mitjançant l’oscil · lació de camps magnètics febles, pel que ha estat batejat com a ’magnetoesperma’.

Aquests microrobots estan formats per un cap polimèrica recoberta de cobalt i níquel més una cua
Quan el robot es sotmet a un camp de menys de cinc militeslas-aproximadament la força que té un imant decoratiu de nevera-experimenta la torsió magnètica al seu cap. Això fa que la seva flagel oscil · li i l’impulsi cap endavant, de manera que es poden avançar per línies de camp magnètic cap a un punt de referència.

"La naturalesa ha dissenyat eines eficients per a la locomoció a microescala, i els nostres robots estan inspirats en la naturalesa o directament fa servir microorganismes com bacteris magnetotàctics i cèl · lules espermàtiques per complexes micromanipulaciones", diu Sarthak Misra, autor principal i professor a la Universitat de Twente.

Es podria avançar en tècniques de nanomontaje, però, a més, els diminuts robots també ofereixen un ús potencial en tasques biomèdiques, que inclouen des de l’administració dirigida de medicaments fins a la fertilització in vitro, la classificació de cèl · lules o la neteja d’artèries obstruïdes.

En el futur, els investigadors confien en reduir encara més la mida d’aquests espermatozoides robòtics. Actualment l’equip treballa en un mètode per generar una nanofibra magnètica que pugui ser usada com flagell.


Joel Alfaro.

Font d’informació: aplicació de l’ipad flipboard- ciència- agencia SINC

Un nano-xip ultra-sensible capaç de detectar el càncer en etapes precoces.

El principal problema per al diagnòstic de la majoria dels càncers és que es detecten quan el tumor ja està compost per milions de cèl·lules canceroses i la malaltia està començant a avançar cap a una fase més madura.

El 19 de Maig de 2014, un equip internacional d’investigadors dirigits per l’ICFO-Institut de Ciències Fotòniques de Castelldefels, va anunciar l’exitós desenvolupament d’un nanoxip d’uns pocs cm2 amb el nom lab-on-a-chip, capaç de detectar les proteïnes marcadores del càncer a la sang. El dispositiu té la capacitat de detectar concentracions molt baixes d’aquestes proteïnes, permetent la diagnosi de la malaltia en una etapa precoç. La detecció del càncer en les primeres etapes és indubtablement clau pel diagnòstic i el tractament encertat d’aquesta malaltia.

Aquest nano-dispositiu mostra tenir un gran potencial com a eina pels tractaments de càncer futurs, no només per la seva fiabilitat, sensibilitat i baix cost, sinó també per la seva fàcil portabilitat en llocs remots amb dificultat d’accés a hospitals i clíniques mèdiques.

COM FUNCIONA: el dispositiu lab-on-a-chip té diversos sensors distribuïts dins una xarxa de “micro-canals”, que permeten dur a terme anàlisis múltiples. Alhora, hi ha nano-partícules d’or que es troben sobre la superfície del xip i es programen químicament amb un receptor d’anticossos de manera que siguin capaços d’atreure de manera selectiva els marcadors de proteïnes que circulen a la sang. Quan s’injecta una gota de sang en el xip, si els marcadors de càncer estan presents a la sang, en passar pels micro-canals s’adhereixen a les nanopartícules d’or provocant canvis. El dispositiu monitoritza aquests canvis, i dona una avaluació directa del risc per al pacient de desenvolupar càncer.

Segons Romain Quidant, el coordinador del projecte, el més fascinant del descobriment és que permet detectar concentracions extremadament baixes de les proteïnes marcadores de càncer en qüestió de minuts, cosa que fa d’aquest dispositiu una eina d’última generació, un instrument ultrasensible i poderós que millorarà la detecció precoç i el seguiment del tractament de càncer.

 

 

Marcadors de Càncer adherits a partícules d’or

http://cerca.cat/lab-on-a-chip/

http://www.icfo.eu/newsroom/news2.php?id_news=2317&subsection=home

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/cientifics-icfo-crean-nanoxip-detectar-cancer-fases-precoces-3277737

Georgina Camps Paradell

Perquè exploten les balenes?

Perquè exploten les balenes?

Quan una balena mor és com si fos una bossa enorme plena de gasos, òrgan i ossos coverts per una gran capa de greix. Al morir-se s'acumula una gran pressió dins del seu cos i el que hi ha en el estòmag es comença a desecomposar.

El procés de putrefacció comença amb el trencament de les proteïnes dels teixits i genera gasos extremadament pestilents, aquests gasos comencen a expandir-se pal cadàver i han de sortir per algun lloc, tant per la boca com per l'anus.

Fòrmula de la velocitat de la sortida dels gasos: h= v²/2g

L'altura màxima que poden assolir és de 16 m.

El problema està en quan els gasos s'encallen i de tanta pressió acumulada que hi ha dins del cos el cetaci acaba explotant enviant vísceres del seu cos per tot arreu. 

http://www.ojocientifico.com/5857/por-que-explotan-las-ballenas

Irene Hernández Llanes

El missatge de les plantes

El missatge de les plantes

"Plantes que parlen, que es comuniquen utilitzant un llenguatge que és en gran part desconegut per a nosaltres, envieu missatges a altres plantes i el medi ambient."
Però, com fa aquesta intel·ligència planta? En aquest laboratori de la Universitat de Florència, a Itàlia, investigadors estan tractant d’analitzar els senyals elèctrics emeses per les plantes. Amb una metodologia innovadora, aquesta investigació de part del projecte europeu PLEASED.
Stefano Mancuso, botànic italià, parla de la intel·ligència hortalisses d’arrel:
"Les plantes poden sentir el camp gravitatori, l’electricitat i camps magnètics així com els gradients de químics, etc., etc.." Aquesta enorme quantitat d’informació que les plantes percebre i rebre, és allà, a la nostra disposició. Només hem d’esbrinar com descodificar-lo, per fer-ho intel·ligible"

Les verdures són constantment alerta, informar de les condicions que envolten. En l’anticipació d’agressió estrangera, per exemple, han estat classificats sobre 700 segrestadors sensorials diferents per al món vegetal. Aquí hi ha provat les reaccions de les plantes a estímuls externs.
Andrea Vitaletti, enginyer especialitzat en informàtica, és coordinador del projecte WLAB content:
«Observant els senyals generats per les plantes, podem tornar als estímuls que generar-los amb bastant precisió. Després de llegir els senyals sense distorsionar-los, podem ampliar-los i escannejar-los. En altres paraules, un senyal analògic que varia en el temps es converteix en dades numèriques."

Gràcies a la sensibilitat i susceptibilitat de plantes una sèrie de dades poden ser recollits. Les plantes connectats convertit en biosensor capaç de mesurar paràmetres ambientals com temperatura, humitat, contaminació o fins i tot el nivell d’acidesa de plaguicides.
"Això és realment un vocabulari en el qual cada paràmetre ambiental es correspon amb un missatge específic electric, diu Stefano Mancuso. Si ens descodificar-lo, tindríem una mena de "Pedra de Rosetta" del món vegetal, una cosa que permeti interpretar què senten les plantes. "
Aquests arbres tenen un mecanisme electrònic petit que converteix en sentinelles del medi ambient. Els científics estudien com els arbres interactuar amb el seu entorn, a través d’una xarxa de nodes d’un potent algorisme i ordinador.
Mario Paoli treballa en l’àrea d’informàtica de WLAB, Wireless Lab, que posa èmfasi en la cultura d’innovació i excel·lència tècnica:
"L’objectiu és recollir dades de diverses plantes i recollir-los en la base de dades que seran processats."

Elisa Masi, enginyer agrònom, posa en relleu els avantatges econòmics d’aquest mètode:
"És un sistema molt econòmic perquè un mateix arbre pot proporcionar informació sobre diversos paràmetres ambientals en temps real, en el moment adequat que percep-los. Mentre que si anéssim a usar sensors de tradicionals, ja que es realitza habitualment en les estacions de monitoratge, haurien d’utilitzar un sensor per a cada paràmetre i que, sens dubte, seria més costós.Això és el que estem investigant.»

Fins ara, mostres van ser preses per determinar el nivell de contaminació de la terra. El projecte complagut planeja utilitzar les plantes com a font d’informació. Interpretar elèctric impulsos emeses per les plantes permetrà determinar les condicions ambientals en què viuen.

http://es.euronews.com/2014/06/02/el-mensaje-de-las-plantas/

Primer vol de l'avió solar que donarà la volta al món

Primer vol de l'avió solar que donarà la volta al món

L'avió "Solar impuls II", el primer que girarà el món sense utilitzar combustible, ha realitzat aquest dilluns la seva primer prova de vol. La nau va volar dues hores i 15 minuts en la primera prova i s'executaran similars proves durant els propers deu mesos per preparar-se per la volta a la terra per al 2015.

L'avió, que va ser dirigida per Markus Scherdel prova pilot, és el segon prototip de l'aparell ideat per Bertrand Piccard, fill i nét d'inventors.

La primera, més suau i menys potent, es va fer el seu vol inaugural el 2010 i va aconseguir, entre d'altres, 26 hores en un moment de viatjar, i creuar Estats Units de costa a costa en cinc etapes.

Aquest segon prototip té ales de 72 metres i està cobert amb una capa prima de fibra de carboni que alberga 17.248 fotoelèctrica per donar autonomia fins a cinc nits i cinc dies.

La velocitat màxima que pot navegar serà 90 km per hora al nivell del mar i de 140 quilòmetres per hora la seva altitud màxima de 8.500 metres.


FERRAN PRADELLS

El fèmur més gran vist mai!

El fèmur més gran vist mai!

 

 

Es troba  Argentina les restes d’un dinosaure, que podria arribar segons apunten les fonts, las restes del dinosaure més pesat fins el moment. Es tracta d’un os que pesa 100 tones, trobat a Argentina. Les restes van ser trobades per un treballador rural de la zona.

 

Les restes pertanyen a un fèmur d’un dinosaure herbívor d la família dels sauròpodes, que vivien fins fa aproximadament un cent milions d’anys. El fèmur va ser trobat, a la província argentina de Chubut (sud), prop de la localitat argentina anomenada Plomes.

 

El descobriment va ser presentat fa ja gairebé dos mesos, per l’equip paleontològic dirigit per l’alemany Nicholas Woengsen. Però havia sigut trobat molt abans, ja portaven tres mesos fent tasques de recuperació.

L’ós en qüestió es de les magnitud equivalent a catorze elefants africans, cosa que indica que l’animal podria haver arribat a tenir un pes aproximat de 100 tones, segons apunta l’investigador Pblo Porta, del museu paleontològic chubutense, Edigio Feruglio.

Seria la segona troballa de gran importància, en una setmana agitada ja que hi han hagut en oc temps gran esdeveniments al Consell Nacional d’Investigació  Científiques i Tècniques.

 

       -Font d’informació:                                                          http://www.publico.es/521427/hallados-en-argentina-restos-del-dinosaurio-mas-grande-del-mundo

 

Àlvaro Parrilla

La ciència obre la porta a la vida artificial

La ciència obre la porta a la vida artificial

Científics dels EUA han inserit per primera vegada ADN artificial en una cèl·lula complexa que podria obrir la porta des de fabricar biocombustibles més sostenibles fins a crear nous antibiòtics, passant per la possibilitat de crear el genoma d’un organisme. Aquestes són només algunes de les possibilitats que s’han obert de sobte gràcies a la descoberta, feta per científics dels Estats Units, del mecanisme que ha permès inserir ADN artificial en una cèl·lula complexa, com les que tenim els humans. El descobriment, publicat aquest dijous a la revista ’Science’, obre les portes a la creació de vida artificial.

Tot i que fa anys que es treballa en aquest camp, mai fins ara els científics havien aconseguit produir ADN sintètic i inserir-lo en una cèl·lula complexa. Això ha estat possible gràcies a un home, el científic Joe Boeke, que hi ha estat treballant al seu laboratori de la Universitat de Nova York. A nivell concret, la fita sembla purament tècnica: crear llevat a partir d’un cromosoma sintètic. Però més enllà del fet concret, la troballa es traduirà en avenços científics molt significatius, com ara crear nous fàrmacs, aliments i combustibles.

El dels combustibles és, justament, un dels camps on la troballa de Boeke es pot traduir en més avenços concrets, ja que la tecnologia ha de jugar un paper clau en la substitució del petroli, un element clau no només per a la mobilitat, sinó en tota mena de processos industrials.

Però, tot i la seva aplicació en camps concrets com la creació de noves vacunes, el descobriment de Boeke té implicacions encara difícils de delimitar. Durant anys els científics han treballat en la modificació genètica d’organismes ja existents (transgènics), i també han creat ADN sintètic per a organismes simples, com els bacteris. Mai, però, s’havia aconseguit fabricar un cromosoma com el dels humans.

Tot i que pot semblar humil i aliè, les cèl·lules del llevat tenen un nucli i estan relacionades amb plantes i animals. El llevat i els éssers humans compartim 2.000 gens.

 

FONT

http://news.nationalgeographic.com/news/2014/03/140327-functional-designer-chromosome-synthetic-biology/

 

Pol Borrellas

Extraterrestres al espai

 

 Científics de l’ Institut de Recerca d'Intel·ligència Extraterrestre van assegurar la setmana passada  que, actualment , hi ha un 100% de possibilitats de trobar vida extraterrestre a l' univers i que la trobarem en uns 20 anys com a màxim .

El director del centre SETI a la Universitat de Berkeley, i l'investigador Seth Shostak , han indicat que el temps que es tardi en trobar vida al espai només depèn " del finançament que es realitzi en aquest aspecte en les pròximes dues dècades " .

Amb aquesta reclamació , aquests investigadors ‘recomanen’ al govern nord-americà revisi  els avenços científics que podria suposar un descobriment d'aquestes característiques .

"Els investigadors afirmen que hi ha unes 10.000 civilitzacions emetent senyals de ràdio nomès a la nostre galàxia, i que per tant caldria observar , nomès , uns pocs milions de sistemes per trobar una d'elles . Gràcies a les millores en la tecnologia usada per SETI , l'institut serà capaç de fer-ho en els propers anys ,o almenys això ha indicat Shostak .

Els científics calculen que a la Via Làctia hi ha 800.000 milions d'estrelles . Només el telescopi espacial Kepler ha descobert més de 1.700 planetes a la zona habitable, que és la zona en la qual un planeta pot tenir aigua en forma líquida. No obstant això, Shostak ha apuntat que la recerca no només s'ha de concentrar en galàxies llunyanes .

"També podríem trobar vida microbiana molt més a prop , a Mart o en una de les llunes de Júpiter i Saturn , que semblen tenir aigua , ja sigui en la seva superfície o sota ella " .

Els mètodes per trobar vida impliquen el desenvolupament i llançament de naus que puguin perforar la superfície de Mart , o una que obtingui una mostra dels guèisers de les llunes Europa i Encélado " , han explicat als seus interlocutors al Congrés .

                MARC LITTLE

 

Un nou i espectacular cometa pasarà prop de la Terra

Un nou i espectacular cometa pasarà prop de la Terra

Un nou cometa, denominat C/2012 Panstarrs K1, descobert el 17 de maig de 2012 pel telescopi d'1,8 m de diàmetre Panstarrs des del cim de Haleakala a la Illa de Hawái, es podrà contemplar al límit de la visió humana i des de llocs molt foscos a mitjan mes d'octubre. El cometa ha desenvolupat una important cua i activitat en general, des del seu descobriment quan amb prou feines era un *debilísimo objecte de magnitud 19,7. Es pot contemplar amb uns simples prismàtics a dia d'avui amb magnitud visual 8 i en la constel·lació de l'Óssa Major, per la qual cosa és visible des de tot l'hemisferi nord. El dia del descobriment el cometa es localitzava a 1.301.520.000 km, o a 8,7 vegades la distància que ens separa del Sol.

Just quan creui la línia de l'equador celeste entre el 15 i el 16 de setembre, aconseguirà una magnitud visual de 6, per la qual cosa es podrà veure com una tènue nebulositat a simple vista. La major lluentor ho aconseguirà entre el 29 de setembre i el 23 d'octubre amb magnitud 5,9 (l'ull nu aconsegueix a veure fins a la 6ª magnitud) i encara que estigui cada dia que passa més a baix i en l'hemisferi sud, es podrà observar des de tota Espanya, millor com més al sud ens trobem.

Seran més afortunats els observadors de les Illes Canàries, en contemplar el cometa més alt en el cel. Mentre més alt es trobi sobre l'horitzó un objecte celeste en el firmament, menys capa d'atmosfera creuarà la seva llum, per la qual cosa es farà més brillant. El cometa ja no serà visible al novembre per als observadors de l'hemisferi nord, encara que reapareixerà per a desembre ja afeblit.

Durant els dies anteriors i posteriors al 27 d'agost, el cometa es farà invisible per la llum del Sol. Caldrà esperar a la seva reaparició després del Sol a primers de setembre, quan es faci visible entre les llums del crepuscle *matutino. A mesura que el cometa s'apropa al Sol, el desenvolupament de la seva cua i la seva activitat han de ser molt majors. Com de fet falten cinc mesos perquè arribi al *perihelio, es preveu que el cometa sigui tot un espectacle en fotografies i a través de qualsevol tipus d'ajuda òptica.

Morfològicament, la grandària del cometa augmenta ràpidament i ocuparà una important extensió en el cel quan estigui a prop o passat el *perihelio. La màxima aproximació a la Terra tindrà lloc a 142.120.000 km.


Font:
http://www.abc.es/ciencia/20140527/abci-cometa-panstarrs-acerca-tierra-201405271120.html


SERGI FLORES

La destrucció de l'Amazònia

La destrucció de l'Amazònia

Fa dos anys es va comença a dur a terme una investigació, per part de Greenpeace, sobre el que estava passant a l'indústria de fusta de l' Amazonia de Brasil. Les conclusions d'aquesta investigació són que el mercat de fusta està ple d'il·legalitats, tala abusiva i destrucció de l'Amazonia poc a poc. En comptes de protegir el bosc, els controls oficials estan sent utilitzats per permetre de manera il·legal la tala abusivai pràctiques amb l'objectiu de vendre la fusta a Brazil i arreud el món com si fós legal.


En aquesta distribució de la fusta il·legal, dos terceres parts de la fusta amazònica Brasilenya va als EEUU y Europa, i es pot trobar a les botigues que paguen als diversos distribuidors actualment. També apareix en projectes més importants, com la construcció del Pont de Brooklyn , tot i que d'acord amb la legislació dels EEUU i la Unió Europea, es prohibeix la importació il·legal de fusta amazònica.


Després de dur a terme la seva invertigació al camp situat a l'estat brasileny de Parà, Greenpeace va comprobar que el sistema de control actual de la fusta és molt defectuós i es pot manipular fàcilment. Les empreses estan actuant de manera il·legal en varis aspectes, un d'ells és que estan subestimant el nombre d'espècies valioses en els boscos amazònics. A més, falsifiquen informació per la cadena de custodia els documents i els permisos de tala per aplicar a les zones desforestades, només amb un únic objectiu de vendre la seva fusta d'origen desconegut amb documents oficials. Aquestes empreses no veuen el real potencial d'aquests boscos amazònics, ja que pensar en l'enorme quantitat de diners que poden guanyar venent aquesta fusta extreta il·legalment de l'ecosistema el deixa cecs davant la gran desforestació que estan ocasionant les seves empreses.

El Gover de Brazil ha d'adoptar mesures urgents per a la reforma d'aquesta atrocitat contraap el seu propi ecosistema.

http://www.greenpeace.org/international/en/news/Blogs/makingwaves/illegal-brazilian-amazon-timber-sold-globally/blog/49246/


Gal·la Millà de Oro
Classe Marx
1r Batxillerat
Curs 2013-14

La anciana que va viure sana 115 anys va acumular 400 mutacions a la sang

La anciana que va viure sana 115 anys va acumular 400 mutacions a la sang

Hendrikje van Andel-Schipper, una dona holandesa que va morir ara fa 9 anys va ser considerada la dona més gran d’edat de la Terra al morir al 115 anys. A més a més va ser la persona de mes edat en donar el seu cos a la ciència, cosa que era molt interessant. A l’estudiar a fons la sang i el genoma de Hennie (tal i com la coneixien) es va trobar que la seva sang acumulava més de 400 mutacions.
Interessava molt estudiar els gens d’aquesta dona i les seves mutacions, ja que tot i la seva avançada edat es mantenia en condicions mentals que no tenien res a envejar a persones 40 anys més jove que ella, i queva mantenir fins al dia de la seva mort l’any 2009. El truc? És el que han intentat investigar múltiples investigadors d’Holanda i Estats Units.
Les mutacions en el genoma poden afectar negativament a l’organisme i fins i tot provocar la seva mort com per exemple un càncer. Però s’ha estudiat i ara "reconfirmat" amb l’estudi de Hennie, que les mutacions segons en el fragment de DNA on succeeixin poden no afectar al funcionament cel·lular. S’han estudiat a fons les cel·lules sanguínies de la dona centenària, ja que són cèl·lules que es reposen amb molt constància i això fa que siguin més propenses a patir alguna mutació.
L’estudi de la sang de Hennie ha permès confirmar la hipòtesis de que els leucòcits sans també es modifica en genèticament i es va comprovar que durant la seva llarga vida aquests en el seu cos havien acumulat fins a 400 mutacions. A l’examinar els glòbuls blancs que contenien les mutacions es va fer un descobriment molt important, després de la mort de Hendrikje la sang perifèrica derivava de tansols 2 cèl·lules mare hematopoètiques actives, quan en el cos humà n’hi ha 11000 i quan naixem 1300 d’aquestes són actives. Això vol dir que a mida que ens fem grans la reserva de cèl·lules hematopoètiques disminueix fins que la majoria de cèl·lules són clonades de unes poques cèl·lules parentals.
També es va estudiar la longitud dels telòmers, és a dir, els extrems dels cromosomas que els protegeixen de la degradació. I van observar que els de l’holandesa eren molt més curts que els del cervell, que són cèl·lules que gairebé no es divideixen. Per aquesta observació els investigadors expliquen que segurament les cèl·lules de Hennie van morir d’esgotament després d’arribar a un límit de divisions. I subratllen la necessitat d’estudiar si el cansament d’aquetes cèl·lules pot provocar la mort d’una persona d’edat tant avançada com la de Hendikje.

Descobert un pèptid que destrueix les colònies de bacteris

Descobert un pèptid que destrueix les colònies de bacteris

Si un bacteri és dolenta, en el moment de forma colònies seu efecte és encara molt pitjor. Per això, s’ha investigat la idea d’atacar les colònies pot ajudar en un entorn en què les resistències són ja un problema universal, com va ressaltar l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el mes passat i va recordar la seva importància. Aquesta és la importància que els seus descobridors li atribueixen a un pèptid (una espècie de cadena molt curta d’una proteïna), el qual s’ha anomenat 1018: la seva propietat d’alterar el funcionament dels grups de microorganismes. Ho han publicat importants investigadors de tot al món del Laboratori Hancock de la Colúmbia Britànica (Canadà) a PLOS Pathogens, i el seu autor principal ha estat César de la Font-Núñez. El treball ha comptat amb el finançament dels National Institutes of Health (NIH) dels Estats Units. L’autor principal compta amb una beca de la Fundació La Caixa i Fundació Canadà.

Els investigadors no han desenvolupat un antibiòtic en si. Però el que han descobert és que aquest pèptid actua sobre les colònies bacterianes, el qual provoca que les debilita. Això és molt important: en moltes de les infeccions, els bacteris formen els que els científics anomenen biofilms, pel · lícules biològiques. Aquestes són especialment rellevants en casos com les malalties de la pell, pulmó o bufeta. De fet, fins al 65% de les infeccions en humans les causen bacteris organitzades segons aquests biofilms, indica per correu De la Fuente-Núñez. No es espressa una simple coexistència de cèl · lules una al costat d’una altra sinó que formen una mena de comunitats vives que es protegeixen i reforcen. "Són de 10 a 1000 vegades més resistents a l’acció d’antibiòtics convencionals", diu De la Fuente-Núñez. En els bacteris, la unió també fa la força.

Aquests complexos sistemes necessiten que, tot i la simplicitat dels microorganismes, hi hagi una sèrie de vincles i comunicacions entre els seus membres. Segons el que han explicat al diari, en l’estudi, s’ha vist que el pèptid 1018 afebleix aquestes relacions, interferint en els seus mecanismes de comunicació.

La troballa té més avantatges: sembla que actua contra un procés general a molts dels microorganismes que més preocupen. Ho han provat amb les dues grans famílies de bacteris anomenades gram: les gram positives i les gram negatives (una classificació molt bàsica que identifica cadascuna en funció de si s’impregna del color d’un tint dissenyat per Gram el 1884 o no). I, dins d’elles, ho han provat amb diverses de les que l’OMS va assenyalar com a més preocupants: Pseudomonas aeruginosa, Klebsiella pneumoniae, Escherichia coli, i Staphylococcus aureus resistent a la meticil · lina. I ha funcionat, i, sobretot, ha mostrat un camí per lluitar contra les resistències.

WEB:
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/05/26/actualidad/1401116427_021114.html

http://iberoamerica.net/espana/prensa-generalista/elpais.com/20140526/noticia.html?id=A1j84xU


Ferran Borràs

Els nanoxips del futur

Els nanoxips del futur

La nanotecnologia avança cada dia més ràpid en la medicina i la enginyeria, els científics catalans però no estan al marge d'aquestes innovaciones i creant cada dia el futur en nanoxips.

El ICFO ( Institut de Ciències Fotòniques ) ha creat fa cosa de poc temps un innovador xip que detecta el càncer. La funció del xip és analitzar la sang per buscar marcadors de proteïna de càncer. Amb aquest gran invent el que es buscava era eliminar un tumor en les seves primeres fases quan només afecta a poques cèl·lules i evitar tumors més nocius.

El xip o més ben dit el nanoxip només consta de uns pocs centímetres quadrats, el ingeniòs dispositiu està fet per detectar baixes concentracions de proteïnes de càncer en la sang. Gràcies a això, els científics podran detectar un tumor inofensiu que podrà ser tractat minusiosament pels científics. El nanoxip es diu lab-on-a-chip de laboratori i xip, no és un nom molt ingeniòs en comparació al invent, aquest té diferents sensors que permet detectar els canvis de la sang, evalua la mateixa sang per veure les posibilitats de desarollar un càncer etc...

Lab-on-a-chip, actualment també s'utilitza per detectar el VIH i a la vegada poder ser tractat amb més presisió.

Personalment, em sembla un gram invent i avenç en el món de la ciència perquè amb aquest invent la detecció del càncer a part de ser més segura i ràpida és presisa. És presisa perquè gràcies als sensors, podem adquirir una gran informació de com i on és el càncer que ens afecta.

www.icfo.eu

http://pubs.rsc.org/en/journals/journalissues/lc#!recentarticles&all

Gerard Galera Meifrén

"Foodini", la impressora 3D d'aliments

"Foodini", la impressora 3D d'aliments

Tots havíem sentit a parlar de la impressió 3D, però pocs ens hauríem imaginat combinar aquesta tecnologia emergent amb la gastronomia. És possible crear una màquina que ens imprimeixi menjar? Doncs això és el que s’ha proposat Natural Machines, una empresa barcelonina que aterra al mercat amb la seva creació, el "Foodini".

Aquesta petita companyia startup ha creat un nom enginyós, que combina màgia i cuina, per a una màquina que permet imprimir receptes per capes. La idea neix per facilitar el treball per a aquells que arriben tard a casa, ja que podem deixar programat l’artilugi perquè s’automatitzi el procés alimentari al màxim. Aquí es pot veure un vídeo de presentació.

El “Foodini” conté unes càpsules, que es poden omplir de qualsevol aliment líquid o triturat, que són reconduïdes cap a l’extrusor per dipositar el producte capa a capa seguint unes ordres computeritzades que el guien en els eixos XYZ. El resultat final és una unitat que cal cuinar, ja que la màquina encara no fregeix, cou o forneja, de moment. La idea inicial va ser portar l’aparell cap al terreny de la pastisseria, però finalment es va optar per obrir més el ventall de possibilitats i decantar-se també per la cuina saludable.

El projecte va més enllà de la venta del propi “Foodini”. Emilio Sepúlveda, co-fundador de l’empresa afirma que no s’obliden del factor social. L’usuari descarrega unes receptes predeterminades i aquestes poden ésser modificades des del “Foodini” en pes, quantitat de calories ingerides, seguiment d’una dieta i forma de la deposició entre moltes d’altres funcions més. Així, es vol crear una comunitat d’usuaris que puguin compartir experiències, opinions i receptes a través de les xarxes socials, la web de Natural Machines i una app que està en desenvolupament.

Aquells que han provat plats impresos asseguren que la diferència amb un tradicional és ben poca. Ara caldrà esperar a que la tecnologia avanci, per arribar a un preu accessible i raonable que s’acosti a tots els usuaris i empreses interessats, perquè els resultats poden ser sorprenents. Molts pensen que aquesta pot ser una alternativa als aliments industrials prefabricats, però caldrà veure els resultats a llarg termini.

 

Fonts i llocs d’interès

http://www.xataka.com/perifericos/nos-imprimimos-unas-hamburguesas-un-vistazo-a-foodini-la-impresora-3d-de-comida

http://3dprintingindustry.com/2014/03/31/3d-printer-foodini-food-kickstarter/

 

David Canosa

Un mur de gel intentarà evitar que s’escapin més fluids radioactius de la central nuclear de Fukushima

Un mur de gel intentarà evitar que s’escapin més fluids radioactius  de la central nuclear de Fukushima

El Japó ha decidit que construirà una barrera de gel subterrània al voltant de la central nuclear de Fukushima per evitar que s’escapi més aigua contaminada a l’Oceà Pacífic.

El Japó ha pres aquesta decisió desprès d’arribar a fer una estimació de la quantitat de litres d’aigua diaris que s’evoquen al mar a causa del desastre nuclear de Fukushima. Després d’haver fet tots els estudis, el govern nipó va arribar a fer una estimació de que diàriament s’evocaven uns 300 litres d’aigua contaminada a l’oceà.

El mur, el qual va començar-se a construir al febrer d’aquest any, mesurarà uns 1500 metres de llargada i estarà situat a 30 metres sota el nivell del mar. El que es pretén és crear una línia de canonades paral·leles entre elles que un cop acabada la seva construcció s’ompliran d’un material refrigerant a una temperatura de 40 graus sota zero.

La Autoritat nipona de Regulació Nuclear, va donar llum verda a quest projecte després de fer una valoració dels danys que podria causar a la central la construcció d’aquestes canonades, i van arribar a la conclusió de que la seva construcció no causaria cap mena de impacte negatiu sobre el subsòl dels reactors nuclears.

El Govern nipó va anunciar a l’agost que el cost total del projecte que ara per ara s’està duent a terme és d’ aproximadament 334  milions d’euros.

 

Fonts d’informació:

http://www.rtve.es/noticias/20140526/muro-hielo-subterraneo-intentara-contener-fugas-agua-radioactiva-fukushima/943339.shtml

El hielo subterráneo intentará contener las fugas de Fukushima

El hielo subterráneo intentará contener las fugas de Fukushima

Les autoritats nipones han donat el vist-i-plau a la construcció d’una barrera de gel subterrània que envoltarà els reactors nuclears de l’accidentada planta de Fukushima. Aquesta mesura pretén contenir les fugues d’agua radiactiva al mar.

La agència nipona de Regulació Nuclear ha donat llum verda a aquesta iniciativa després de descartar que tengui un impacte negatiu en les aigues subterrànies ni en la configuració del subsòl central.

No obstant, encara hi ha parts del projecte que han de ser aclarades, com per exemple la medició precisa del nivell de l’agua radioactiva acumulada en los edificis dels reactors.
Aquest mur de gel es construirà disposant una línea de tuberiess a una profunditat de 30 metros a través de les quals s’injectarà un refrigerant a una temperatura de -40 graus que suposarà la congelació dels aquífers subterrànis en contacte amb les canalitzacions.

La barrera de gel tindrà una longitud de 1,5 kms i envoltarà els reactors de l’ 1 al 4, amb l’objectiu d’evitar que el líquid altament radioactiu acumulat als subterrànis de les instalacions nuclears es filtri a l’ exterior i es barregi amb l’agua dels aquífers subterrànis del voltant.Anteriorment s’havien construït barreres subterrànies del mateix tipus ens projectes d’ingenyeria com per exemple en la construcció de línies de metro, pero mai d’una longitud tan extença ni durant tant de temps.

La mesura està finançada pel govern nipó i tindrà un cost d’uns 334 milions d’euros.

http://www.lavanguardia.com/vida/20140526/54408348342/autorizan-crear-un-muro-de-hielo-subterraneo-para-contener-fugas-de-fukushima.html#ixzz32q0HwYGS

Pau Ferran