Els móbils poden tenir radiacions ionitzants?

Parlem de radiació ionitzant quan les ones electromagnètiques emeten radiacions capaces de ionitzar els àtoms que reben el seu impacte. Això és degut a que tenen una freqüència elevada i un potencial d'ionització (energia d'ionització) suficientment elevats com per poder arrencar els electrons situats a la capa més externa d'un àtom, que per tant queden carregats positivament. 

Aquestes propietats poden afectar negativament als éssers vius ja que poden produir canvis de l'ADN i en conseqüència produir càncer. El càncer no apareix immediatament, ho fa al cap de molt de temps d'haver rebut l’impacte de la radiació, al voltant de 10 o 15 anys. Un dels problemes que té és que pot ser hereditari. Aquestes radiacions ionitzants a més a més també poden produir malalties cardiovasculars com poden ser les arítmies. Fins fa poc es creia que l'impacte d'aquestes radiacions tan sols es podia rebre quan es treballava sense les mesures de protecció adequades amb un accelerador de partícules (per citar algun exemple) o quan es rebia l'impacte d'un material radioactiu. Però algunes universitats de prestigi, així com l'armada dels Estats Units i una companyia telefònica han fet estudis dels telèfons mòbils  en els que diuen que aquests aparells tan comuns en la nostra societat emeten radiacions ionitzants. Aquest és el motiu pel què aquesta marca comercialitza un xip que inhibeix les radiacions i protegeix de patir càncer i infertilitat en el cas del homes, entre d'altres malalties que poden ser provocades pels mòbils. En qualsevol cas, els resultats encara no són segurs ni definitius, queden per demostrar moltes coses tan sols dir que hi ha fonts que així ho afirmen. 

 Alguns enllaços: http://www.youtube.com/watch?v=clIUU8cB2L o http://www.ub.edu/ossma/info/documents/prev08.pdf

Roger Llabrés

CHIPS PER REPARAR NEURONES

La ciència està cada vegada més a prop de poder crear xips de silici que algun dia podrien ser usats per reparar teixits fets malbé al cos humà.
Investigadors de les universitats d’Edimburg, Glasgow i Stirling, a Escòcia, van aconseguir demostrar que és possible aconseguir el creixement de neurones -les cèl·lules bàsiques del sistema nerviós- en xips de computadora.
Els científics van desenvolupar una tècnica que diuen, permet el creixement d’aquestes cèl·lules en patrons fins i detallats sobre la superfície de petits xips.
Els investigadors esperen que la troballa eventualment permeti col·locar xips al cos humà per reemplaçar nervis o fibres musculars danyats.
I també podrien ser utilitzats en el futur per al desenvolupament de pròtesi.

"És un avenç que s’apropa al camp de la ciència-ficció", agrega el científic.
Però la troballa, explica l’investigador, també pot tenir aplicacions més immediates.
Per exemple, la tècnica podia usar-se com un millor mètode per al desenvolupament de medicaments i per reduir la necessitat de provar aquests fàrmacs en animals.
Les noves medicines, diu el professor Murray, podrien provar-se en xips de silici i no en criatures vives.

http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/science/default.stm

Montse Prades Calpe

La sang en la lluita contra el càncer

Un equip d’investigadors ha descobert que una transfusió de sang “jove”, és a dir, sang que ha estat emmagatzemada menys de nou dies, eleva les esperances de supervivència en animals afectats de dos tipus de càncer. Aquest fet podria resoldre l’antic misteri de per quina raó algunes transfusions de sang aplicades durant una cirurgia relacionada amb el càncer semblen conduir a una major reparació de la malaltia , en canvi altres transfusions no semblen provocar aquest indesitjable canvi.

Utilitzant un model animal, els investigadors van fer uns assajos amb rates amb leucèmia i càncer de pit. Van comprovar que les possibilitats de sobreviure al càncer es veien reduïdes només si en la transfusió, la sang havia estat emmagatzemada durant nou o més dies.

El professor Shamgar Ben-Eliyahu de la Universidad de Tel Aviv va opinar que aquest estudi no anava a canviar les pràctiques del cirurgians als hospitals, però que definitivament si que era una cosa que necessitava ser investigada més profundament en estudis clínics amb éssers humans. També va objectar que aquest descobriment podria tenir un profund impacte sobre la supervivència davant del càncer de pròstata i de colon, dos càncers associats amb una gran pèrdua de sang. Si aquest descobriment durant la investigació també es demostra als assajos amb éssers humans, això revolucionaria

l’actual perspectiva sobre les transfusions en els pacients amb càncer.

La idea de que les transfusions amb sang “vella” puguin incrementar la metàstasi del càncer és polèmica. Els efectes negatius podrien estar limitats a alguns tipus de càncer en particular, o inclús a circumstancies especials. Per això mateix, es recomana més investigació al respecte.

Si el que suggereixen els resultats de l’estudi de Ben-Eliyahu es demostrat com a cert en estudis en humans, això representaria un notable impacte sobre els sistemes de salut pública. Habitualment, els bancs de sang, de bastants països s’enfronten a la carència de reserves de vital líquid, i un ús preferent i més elevat de sang faria més difícil encara assegurar-se de la disponibilitat d’aquesta.

Icíar Larrainzar

Geobiologia i electromagnetisme

Vaig llegir a la vanguardia el passat dissabte (30-01-2009) una entrevista molt interessant i curiosa que li feien al senyor Mariano Bueno. Està en  castellà perquè és de "la Vanguardia".

La meva opinió és que per mi ha estat un descoberta! Sabieu que existita la geobiologia i que ens afecta? que pot ser que,  llargues exposicions a algun fenomen geològic de tipus electromagnètic ens pot produir patologies? Realment existeix i si ho podem evitar millor peò tampoc ara ens preocupem excessivament ja que quasi ningú hi pensa i ben bé que viu. És un apunt a el poc que sabem de la influència de la natura sobre el nostre organisme, molt important i que molt sovint sobreentenem falsos mites d’un tema que tenim a l’abast. Quantes vegades havieu sentit la professió geobiòleg?

"Duerme con la cabeza hacia el norte y descansarás mejor"

Mariano Bueno, experto en geobiología Tengo 50 años. Nací y vivo en Benicarló. Soy experto en geobiología, cultivo ecológico y biohabitabilidad. Vivo en pareja y tengo un hijo de 11 años. ¿Política? El bienestar de la gente. ¿Dios? Somos parte de la luz universal: cada día me siento más espiritual y

"Duerme con la cabeza hacia el norte y descansarás mejor"

VÍCTOR-M. AMELA  - 30/01/2009

Qué hace un experto en geobiología? Q Estudio la influencia de las radiaciones terrestres sobre los tejidos vivos, sobre la salud humana. ¿A qué radiaciones terrestres se refiere? A las procedentes de venas subterráneas de agua, fallas geológicas, grietas, subsuelos graníticos, campos geomagnéticos... Y las artificiales: tuberías, tendidos eléctricos...

¿Todo eso influye en mi organismo? ¡Por supuesto! Y más intensamente en niños y personas hipersensibles.

¿De qué clase de influencia se trata? De ionizaciones, alteraciones del bioelectromagnetismo natural de nuestras células.

¿Bioelectromagnetismo? Las células intercambian cargas eléctricas. El flujo de electrones hace que tu cuerpo tenga magnetismo. Igual que el planeta Tierra, que es un gran electroimán.

Con sus dos polos, norte y sur. El magnetismo terrestre nos influye, sobre todo en las horas del sueño. Atentos: dormir con el cuerpo alineado con el magnetismo terrestre favorece el descanso. Cabeza orientada hacia el norte, pies hacia el sur: es la orientación más relajante, ¡descansarás mejor!

¿Y si duermo en otras orientaciones? Dormir con la cabeza hacia el este favorece un despertar revitalizado.

¿Y con la cabeza hacia el sur? Despertarás tenso, nervioso.

¿Y hacia el oeste? Debilita, desvitaliza, deprime. Lo saludable: situar la cabecera entre el norte y el este.

¿Tiene argumentos científicos? Las células son como pequeñas brújulas y se repolarizan y reparan: facilitar el proceso refuerza tu salud. ¡Tu dormitorio es la verdadera cámara de tu salud! No la perturbes.

¿Y qué es lo más perturbador? Luces - ¡la oscuridad activa la melatonina, hormona activadora de la reparación celular!-,temperatura alta, ruidos... y campos electromagnéticos (naturales o artificiales): inhiben la producción de melatonina.

¿Qué campos son naturales? Las corrientes de agua subterránea: las moléculas del agua en movimiento, en fricción con el subsuelo, generan un campo electromagnético. Dormir sobre ese punto geopatógeno perturba tu regeneración celular.

¿Hasta qué extremo? Hasta enfermar. ¡Cualquier radiación electromagnética intensa inhibe la glándula pineal y deja de segregar melatonina! Y eso ocho horas por noche, noche tras noche, impide a las células repararse debidamente: padecerás dolores de cabeza, dolencias articulares, disfunciones orgánicas, depresión del sistema inmunitario... A largo plazo, eso puede derivar en patologías neurodegenerativas, leucemias, tumores...

¡Dígame qué puntos son geopatógenos! Esos en que se superpone una falla terrestre, una vena de agua y una línea Hartmann (corrientes electromagnéticas que recorren toda la superficie terrestre, en retícula).

¿Cómo detectar esos puntos?

Los zahoríes lo hacían con varas de avellano o péndulos. Hoy tenemos detectores electrónicos que captan los flujos de radiación. Y hay poderosas perturbaciones que son muy obvias, las artificiales: ¡evítalas!

¿Cuáles?

Torres de alta tensión, transformadores, cables eléctricos, electrodomésticos conectados a la red eléctrica, radiaciones de alta frecuencia, de telefonía móvil, inalámbricas... ¡Evita eso en tus noches o enfermarás!

Tengo un despertador eléctrico.

Cámbialo por uno de pilas, o aléjalo de tu cuerpo. Los cables eléctricos, lo más lejos posible de tu cabeza.

Tengo una tele a los pies de la cama.

Si es de pantalla plana, irradia poco. En cambio, un televisor de tubo catódico emite radiación ¡hasta cuatro metros! Sobre todo hacia atrás, y atravesando muros. Una vez detecté que el malestar de una persona provenía del trasero del televisor de su vecino...

¿Y qué hago con mi teléfono móvil?

¡Fuera del dormitorio, por supuesto! Sus microondas agitan tus células. Hoy sabemos que hablar con el móvil pegado al cráneo durante más de diez años... ¡duplica las posibilidades de desarrollar un tumor cerebral!

Pues yo llevo así algo más de diez años. Y, por trabajo, ¡necesito seguir usándolo! Bien: aleja el móvil de tu cabeza. A más distancia, menos la irradiarás. Es fácil: ¡usa unos auriculares manos libres ambulantes!

En cuanto salga de aquí. ¿Qué otras perturbaciones me aconseja evitar?

Nuestros hogares son nidos de contaminación electromagnética y química. Deja que entre luz solar y aire, usa mobiliario de madera, usa pinturas ecológicas y destierra ambientadores, suavizantes, lejías y detergentes sintéticos. Si lavas la ropa con bicarbonato ¡te quedará lo bastante bien! Y vigila tus productos de limpieza: que sean de química dulce,no tóxica.

Lo que no haré es vivir a la luz de velas. No, pero libera tu zona de descanso de contaminación electromagnética. Y al llegar a casa, camina descalzo: durante el día caminamos sobre suela aislante y trabajamos en edificios aislados enfermos,así que nos conviene descargarnos.

Deme un último consejo revitalizante. En un frasco haz germinar semillas de alfalfa y consume ese germinado: es muy digestivo y concentra nutrientes que regeneran tus tejidos y protegen tu salud. 
 

QUÈ US SEMBLA?

Andrea Borrellas

www.xtec.net/centres/b7007300/fmarch/Geobiologia.htm

http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/20090130/53629723658.html

Una sortida curiosa

Els alumnes de 1r de Batxillerat de la modalitat de Batxillerat social van visitar el laboratori de les Drassanes el dimecres passat. Després d'un curt trajecte en autobús i metro vam entrar-hi, on ens van fer una petita introducció al tema i sobre el que anàvem a visitar. No s'analitza els microorganismes perquè no tenen res a fer, no, sinó que s'observa detalladament i amb lupa (en aquest cas amb microscopis) les substàncies nocives dels aliments, de l'aigua, de l'aire... i ho fan perquè la societat en fem un bon ús i ho puguem consumir amb seguretat. Es preocupen pel medi ambient i per la nostra salut.

Un cop acabada la introducció vam pujar i ens vam dividir en un parell de grups, ja que erem massa gent per fer l'explicació. Uns van anar a visitar la secció de biologia i els altre la de química i quan vam acabar, a l'inversa. Ens van explicar què feien amb els fongs i les causes de perquè ens sortien de vegades als humans. De fet són paràsits i fan les mateixes funcions que nosaltres: neixen, creixen, es nodreixen... ens vam entretenir molt en la secció de biologia i va arribar cansats a la de química, on l'explicació que ens va fer el doctor va ser llarga i tosca, mantenint-hi discussions científiques amb el professor Pajares. Fins i tot un dels nostres va tenir problemes per mantenir-se de peu i poder-hi veure correctament.

De totes maneres ens ho vam passar molt bé i vam poder observar el que no havíem fet abans i que. si no hagués estat per l'escola, segurament mai haguéssim vist.

 

Toni de Pablo

Alzheimer una varietat de diabetis?

Tots sabem que la insulina és emprada per a tractar la diabetis, però els investigadors de la Universitat Northwestern de Chicago sembla que li han trobat una altra utilitat d’enorme importància. Resulta que aquests investigadors han descobert que la insulina pot tenir propietats per a reduir o frenar el alzheimer ; de confirmar-se es podria considerar a aquesta malaltia com una tercera varietat de diabetis, en aquest cas una diabetis cerebral. Per la seva investigació, aquests científics van sotmetre a una part de les cèl•lules que emmagatzemen la memòria a condicions similars a les quals es donen quan una persones desenvolupa alzheimer. Després els van subministrar insulina i un altre compost, el Rosiglitazone també utilitzat per a tractar, en aquest cas, la diabetis de tipus 2. Com conclusió del seu estudi van constatar que la insulina juntament amb l’anterior compost (Rosiglitazone)  ajuda a protegir i frenar

el dany que ocasionen les proteïnes tòxiques anomenades ADDL en les neurones i que originen

a l’alzheimer.

Resumin:  les persones amb diabetis serien més propenses a desenvolupar alzheimer i per tant el que caldria fer és millorar l’eficàcia de la insulina que posseïm en el nostre cos i augmentar els nivells d’aquesta  perquè les cèl•lules estiguin protegides.

 

Per una informació més completa i tècnica consulteu:

http://www.fundaciondiabetes.org/adjuntos/03_2006%5C55.pdf

Per veure una entrevista als investigadors(en anglès):

http://www.youtube.com/watch?v=_wtAyiLt1Qo

 

Sílvia Dyson

 

CLIMATOLOGIA: TOT EL QUE LES BACTERIES ATRAPADES AL GEL PODEN DESVETLLAT SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC

Un dels científics de l’institut d’investigació de la muntanya del Tibet, ha comprovat recentment que les bactèries dipositades al gel i a la neu podrien aportar dades importants del canvi del nostre clima.

El descobriment podria donar a la CCE un nou indicador per determinar l’actual canvi climàtic.

Segons el principal científic de la investigació, l’abundància de bactèries en els nuclis de gel varia segons les condicions climàtiques.   

Els anàlisis del gel i de la neu fets per un grup de científics al glacial de la muntanya Geladaindong, amb la col·laboració de l’universitat de Xiamen, a la Xina, van mesurar les abundàncies anuals de bactèries atrapades en

el gel durant les últimes 7 dècades.  Els anàlisis van concloure que el nombre de bacteris augmentava amb les temperatures i concentracions de pols més

altes.

www.amazings.com/ciencia/principal.html

Montse Prades Calpe

Titanoboa

Al nord de Colòmbia foren descobertes les restes de la serp més gran del món fa un parell d’anys, fet que ha aportat dades per conèixer el clima i l’entorn en què va vivir fa 60 milions d’anys. La serp, que va ser batejada amb el nom de “Titanoboa Cerrejonensis” media més de 13 metres de llarg i tenia un pes de 1,25 tones, segons els paleontòlegs que varen analitzar les seves vèrtebres. Amb aquesta important troballa, s’ha descobert que la “Titanoboa”, que va viure a l’època del Paleocè en un bosc tropical (sabem que era un bosc degut als fòssils de les plantes trobades a la zona de Cerrejón), hauria necessitat una temperatura anual mitjana de 30 a 34 graus centígrads, per a poder sobreviure. Al Paleocè, els nivells de diòxid de carboni a l’atmosfera eren el doble que els actuals i la selva tropical esmentada sobrevivia a 32 graus de temperatura, cinc més que els que hi ha actualment a la zona. Amb aquestes dades es posa en dubte el fet que la vegetació tropical podria desaparèixer amb l’augment de temperatures originades pel canvi climàtic. Amb la “Titanoboa” s’ha permès entendre millor la història de les serps, i d’altra banda ha donat indicacions de com era el clima als tròpics del Nou Món fa uns 60 milions d’anys. També es considera el fet que amb el canvi climàtic, d’aquí milions d’anys, es podran tornar a veure serps com la Titanoboa.   

 Gabriel García

http://www.theglobeandmail.com/servlet/story/RTGAM.20090205.wsnake05/BNStory/Science/home

 

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090204/imp_53633655135.html

 

 

 

 

L'any Darwin

“Quan estava com a naturalista a bord del Beagle, buc de la marina real, van impressionar-me molt certs fets que es presenten en la distribució geogràfica dels éssers orgànics que viuen a Amèrica del Sud i en les relacions geològiques entre els habitants actuals i els passats d’aquell continent. Aquests fets, com es veurà en els últims capítols d’aquest llibre, semblaven donar alguna llum sobre l’origen de les espècies, aquest misteri dels misteris, com així ho ha anomenat un dels nostres majors filòsofs”.  

Aquest és el comentari amb què Charles Darwin (1809-1882) encetà la introducció de "L’origen de les espècies", la seva obra més coneguda, basada en el seu viatge arreu al món a bord del Beagle i on explica les bases de la teoria evolucionista que va trasbalsar la societat i la comunitat científica a l’època. Durant el 2009, Any Darwin, es commemora el bicentenari del naixement del prestigiós naturalista, i el 150è aniversari de la publicació d’aquesta obra.

La Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, ha programat diverses activitats destinades a difondre l’estat actual de la teoria de l’evolució. D’altra banda, del 5 de gener fins al 30 de desembre, al vestíbul de l’edifici Ramon Margalef, es podrà veure una exposició bibliogràfica sobre l’obra de Darwin on es podran trobar diversos exemplars dels títols més emblemàtics del naturalista anglès, publicats des del segle xix, i en edicions en català i castellà.

Del 3 de març al 30 de desembre, finalment, està prevista una mostra de panells explicatius sobre el passat i el present de la teoria de l’evolució, al Centre de Recursos de Biodiversitat Animal. En les mateixes dates, a la Biblioteca de la Facultat, tindrà lloc la projecció de panells sobre Darwin, la seva obra i el seu entorn.

Gabriel García

http://www.ub.edu/biologia/any_darwin/index.htm

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=574375&idseccio_PK=1021

 

 

 

 

Google Ocean, un nou programa que ens permet bucejar per l'ordinador

Aquest és un programa nou que permet bucejar amb l’ordinador. Té la mateixa funció que el google earth, però en comptes de poder veure la superficie de la Terra, veus el que hi ha a l’interior de tota la massa oceánica del planeta Terra.

La companyía estadounidense llença una nova versió que permet conquistar el fons marí  amb una nova dimensió de profunditat. Eric Schmidt, el president de l’empresa, diu que així la gent es dóna compte que el canvi climàtic també afecta als oceans. L’aplicació a tres dimensions, està enfocada tant al camp científic com al públic en general que podrà compartir experiències en línia com els millors llocs on practicar surf, submarinisme o simplement veure llocs interessants o restes de naufragis. Els usuaris també podran buscar informació a través de fotos o vídeos de les 20 capes que té el fons marí.

 

Per a més informació: http://www.justmagic.com/GM-GE.html

 

Berta Ruiz Ventura

Lynn Margulis : «Darwin era lamarckista»

Lynn Margulis

«Darwin era lamarckista»

 

Con está afirmación Lynn Margulis hace un ejercicio de fina ironía, aunque la argumenta de forma contundente. La verdad es que  Darwin albergó siempre dudas acerca de la validez de los puntos de vista de Lamark sobre la evolución. Ninguno de ellos podía ni siquiera vislumbrar los mecanismos de la herencia. Los dos eran gradualistas y la idea de la influencia del ambiente en los cambios de generación en generación era hasta cierto punto compartida por Darwin.

 

Realmente fueron los darwinistas los que mostraron posiciones totalmente contrapuestas con el lamarkismo.

 

Pero volvamos a la Margulis. En algunas actividades humanas, como por ejemplo las artes, los heterodoxos gozan de un prestigio a veces inmerecido. Todo lo que se aparta de los cánones establecidos es saludado como una irrupción de aire fresco que renueva una atmósfera viciada. La innovación acaba por imponerse, pero  con el paso del tiempo se convierte en otro dogma, cerrándose  de esta forma un ciclo que parece no tener fin.

 

En la ciencia los heterodoxos lo tienen más difícil. Lynn Margulis afirma :  “Soy darwinista, pero no neodarwinista”  y arremete contra los dogmas intocables del paradigma moderno de la evolución.

 

Desprecia el papel de la Mutación como motor del cambio evolutivo, y apuesta por la endosimbiosis. La diversificación y la complejidad de las formas de vida es el resultado de la

cooperación extrema y obligada. Los genomas se suman , organismos diferentes originan una nueva especie cuando comparten sus genes.

A pesar de los ataques de biólogos moleculares  Lynn no ceja y se alinea con otros heterodoxos, apoya la teoría de Gaia, comparte la visión de Gould  y sobre todo explica sus ideas de manera clara, con naturalidad, pasión y un delicioso sentido del humor.

 

En el siguiente enlace encontrareis la transcripción de una entrevista realizada durante una

visita a la universidad de Valencia en el año 2001.

http://www.uv.es/metode/anuario2001/31_2001.html

El pH dels oceans

Un dels aspectes tractats en l’estudi dels oceans es refereix als centenars de milers de tones d’anhídrid carbònic emesos en els últims decennis i provocats per les activitats humanes. Bona part s’han quedat dissolts en l’aigua com a àcid carbònic, per tant, l’aigua marina ha esdevingut més àcida; tant que en un segle l’acidesa ha augmentat una dècima de grau de pH. Ja ha arribat a corroir les conquilles dels animals marins més delicats, mol·luscs i corals blancs d’aigua profunda.

Si això continua així, el 2050 l’acidesa del mar serà tan alta que perjudicarà moltes espècies marines.

 

http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/science/newsid_3573000/3573186.stm

 

 

Judit Santacana

Més afecte cap a les vaques

Avui, llegint el diari he trobat una notícia bastant graciosa però a l’hora interessant. Parlava d’un estudi fet a la facultat d’Agricultura, d’Alimentació i Desenvolupament rural de la Universitat de Newcastle, a Anglaterra.

Aquest estudi els ha fet descobrir que les vaques que són tractades amb afecte produeixen una quantitat de llet més elevada que la resta. (Aproximadament uns 250 L més, quantitat bastant elevada per al propi animal). Aquest afecte diuen que es centra bàsicament en donar un nom a cada vaca i tractar-les com animals racionals, intel·ligents i capaços d’experimentar emocions.

La veritat és que aquesta noticia és un tant estranya i pot ser creïble o no, segons la mentalitat i el raonament de  cada persona. Però, si hi pensem, hi ha ganaders que hormonen les vaques per aconseguir una millor producció, mentre que d’altres amb tan sols un millor tracte aconsegueixen quasi el mateix rendiment. Per tant, podem dir que és una tonteria? No ho crec. Potser veient aquest estudi el que és una tonteria és seguir gastant els diners en la hormonació de les vaques.

Jordina Marbà

http://www.lavanguardia.es/gente-y-tv/noticias/20090131/53629959234/las-vacas-con-nombre-dan-mas-leche-universidad-inglaterra-newcastle-reino-unido-douglas-sarah-bbc.html

El 90% de les joguines velles no es reciclaran

Segons s’ha sabut, 9 de cada 10 joguines no es reciclaran i en el cas de les electroniques són les més perilloses ja que són les que produeixen més contaminació degut a que contenen mercuri, plom o piles entre altres elements. Aquesta xifra és preucupant ja que aquest any han augmentat un 18% les vendes de joguines electròniques respecte les joguines tradicionals com les bicicletes, cotxes en miniatura o patins.

Per evitar aquest problema la Federació espanyola de Reciclatge, demana que es portin en punts verds perquè es puguin separar els components que conté cada joguina. 

Més imformació a http://www.publico.es/ciencias/medioambiente/188712/juguetes/reciclar

Enric Gabarró

Airpen Mini

La tecnologia avui en dia ens fa la vida més fàcil. Això ho podem comprovar amb aquest nou invent anomenat Airpen Mini. 

Els  Airpen Mini permeten traspassar tot allò que s'escrigui en un paper a l'ordinador. Aquest bolígraf ho digitalitza i ho guarda en la seva memòria interna que té capacitat d'emmagatzemar fins a 100 pàgines amb format A5 i A4. L'ús del bolígraf requereix d'un sensor que es col.loca damunt del paper on s'escriu. Aquest sensor disposa d'una pantalla que indica el número de la pàgina on ens trobem, la bateria de la qual te una autonomia de 15 hores. Tots el moviments que es realitzen amb l'Airpen Mini es detecten gràcies als ultrasons i infrarrojos que incorporen l'aparell. Per poder veure les dades només caldrà conectar el bolígraf en una entrada USB de l'ordenador. L'Airpen Mini funciona amb una pila de botó. La seva comercialització es localitza al Japó i té un cost de 120 euros.

Més informació: http://www.vivalared.com/airpen-mini-boligrafo-electronico

Jordi Moré

Video dels planetes!

www.youtube.com/watch?v=yibq_f8XSd0&feature=channel_page

Hola, ja tinc el video que vaig comentar a l’article anterior.

Espero que us agradi.

Bon nadal a tots/es.

 

Jordina Marbà

Quant gran som dins de l'univers?

Bé, jo avui no presentaré una notícia, sinó que us mostraré una imatges que m’han semblat molt interessants. Aquestes m’han fet reflexionar de la perspectiva de d’immensitat de l’univers i del minúsculs que arribem a ser els éssers humans davant de tot això. Us heu preguntat mai quant gran som l’ésser humà dins d’aquest univers?

M’han semblat unes imatges fascinants i espero que tinguin el mateix efecte en tots vosaltres. Són unes dades conegudes per a tots, però crec que mai havia estat mostrat des d’aquesta perspectiva. Aquí només en puc posar una, però prometo que faré un video amb la resta perquè les pogueu veure totes.

Podem veure doncs, que més enllà del nostres Sol... Hi ha un gran univers.

 

Capturen microorganismes que eviten una major emissió de metà a l’atmosfera.

Els microorganismes que oxiden el metà de forma anaeròbica són un important component del cicle global del carboni. El metà constantment s’ escapa de grans jaciments d’ hidrats de metà que es troben al fons oceànic, però un 80% d’aquest és consumit immediatament per aquests microorganismes.La importància que té aquesta oxidació anaeròbica pel clima terrestre és coneguda des del 1999, i diversos equips internacionals de científics han estat intentant aïllar, per analitzar-los, exemplars dels microorganismes responsables, amb poc èxit fins el moment
En aquest nou intent, els investigadors desenvoluparen una nova tècnica molecular que els va permetre separar aquests microorganismes del seu medi, i a continuació van seqüenciar el seu genoma. Les troballes van ser molt interessants. A més a més d’ identificar tots els gens responsables de l’ oxidació anaeròbica del metà, van ser descobertes noves bactèries associades a aquest conjunt de microorganismes que s’ alimenten junts.

Els microorganismes, encara que a simple vista ens resultin invisibles, són una multitud en el nostre planeta. Hi ha 100 milions de vegades més cèl·lules microbianes que estrelles en la porció visible de l’ univers, i representen més del 90% de la biomassa de la Terra.  Encara així, la comunitat científica sap poc sobre les activitats de moltes bactèries. No es només el seu petit tamany el que les fa tan difícils d’ estudiar. La majoria dels microorganismes no poden ser cultivats en el laboratori, això fa que no permeti el seu estudi. Però el desenvolupament recent de noves tècniques moleculars permet ara estudiar-los en el propi medi natural on viuen. Això conduirà a una espectacular explosió de coneixements.

Judit Casas

Diòxid de carboni en un planeta

Amb al telescopi Hubble de la NASA i de la ESA, s’han pogut augmentar les esperances de que hi hagi vida a l’exterior gràcies a un planeta anomenat “HD 189733b”, situat a l’est de la nebulosa Dumbbell.  

Aquest planeta té un volum semblant al de Júpiter (318 vegades que el de la terra) y té unes temperatures tant elevades que és impossible que hi hagi una vida tal com coneixem a la Terra, ja que està orbitant molt a prop d’una estrella. Però això no és el que sorprèn als científics, sinó que és la recent descoberta feta amb el telescopi, ja que han trobat diòxid de carboni. El diòxid de carboni és important perquè és un dels elements químics que podrien fer possible la vida en uns altres planetes. També cal destacar que anteriorment es va trobar vapor d’aigua (H20) i metà (CH4), i ara amb el C02, les molècules d’aquests àtoms són l’oxigen, el hidrogen i el carboni, essencials per a que hi hagi vida. La NASA va anunciar que les observacions del Hubble demostren que la química bàsica per al començament d’una activitat biològica pot medir-se en planetes que orbiten en altres estrelles.

El descobriment es va realitzar mitjançant una càmera infraroja de l’observatori i el seu espectròmetre múltiple, i gràcies a aquest últim es va poder analitzar la llum provinent del planeta (està a 63 anys llum). Al estudiar la llum provinent del planeta, es va trobar diòxid de carboni, com abans s’havia trobat H20 i CH4.

http://www.abc.es/20081209/nacional-sociedad/telescopio-hubble-descubre-dioxido-200812092344.html

Marc Codina

Els terratrèmols poden desencadenar erupcions volcàniques.

Un equip d'investigadors de la Universitat de Oxford han descobert que un terratrèmol a gran magnitud pot arribar a desencadenar la erupció d'un volcà proper.

Aquesta teoria ha estat estudiada aquests últims 70 anys per mitjà de Sebastián Watt al sud de Chile per arribar a les conclusions que va plantejar en un moment Darwin al seu temps.  Molts geòlegs i volcanòlegs en general no estàn del tot segurs que la teoria plantejada per Darwin sigui certa ,però els geòlegs de la Universitat de Oxford segueixen afirmant i intentan demostrar que si es produeix un terratrèmol a 8º en l'escala de Richter i hi ha un volcà que es troba a 500 km del epicentre, aquest, pot reaccionar .

Sr Watt ha pogut demostrar a través de proves científiques que la teoria que va iniciar Darwin està científicament demostrada i que tenim un clar exemple fa 150 anys a Chile,on  van comprovar  que l'activitat volcànica va incrementar degut als 8 graus del terratrèmol i que va saquejar tot el sur de Chile.

 

Xavi Lombart Bueno