Internet és ja el mitjà més consumit a Espanya, per sobre de la televisió

• Cada internauta consumeix 12,1 hores a la setmana.
• El consum de televisió és de 11,7 hores setmanals.
• Estudi de l'Associació Europea de Publicitat Interactiva

Internet s'ha convertit ja en el mitjà mes consumit a Espanya, amb 12,1 hores a la setmana per internauta, una mica més d'un punt per sobre de la televisió el consum de la qual és de 11,7 hores per setmana, un 11% menys que en 2004.

Aquesta és una de les conclusions de l'estudi europeu 'Mediascope', realitzat per l'Associació Europea de Publicitat Interactiva (EIAA), que ha realitzat 9.000 entrevistes en 10 països europeus, 1.000 d'elles a Espanya, realitzades entre el 1 i el 21 de setembre de 2008 .

Més informació a:

http://www.20minutos.es/noticia/436222/0/internet/consumo/television/

 

Ericka Nassar

La tecnología permite comunicarse y divertirse en el servicio

Una compañía dedicada a la instalación de sistemas tecnológicos en el baño, ha realizado una encuesta en la cual se ha observado que ocho de cada diez consumidores utilizan algún aparato electrónico en el servicio. Algunos de esos, por ejemplo, son los móviles, ordenadores o algún otro aparato sin cable.

La encuesta fue realizada por Synovate, a través de una votación online realizada por 5.000 consumidores de entre 15-70 años sobre los aparatos digitales que les gustaría utilizar en el baño.

En general, los consumidores masculinos están particularmente interesados por los productos digitales dirigidos al ocio y entretenimiento, como las PDA’s, juegos de ordenador, aparatos de DVD, etc. En cambio las mujeres, suelen utilizar a menudo los teléfonos, las basculas, aparatos de música portátiles y algún que otro aparato mas.

Más información en: http://www.20minutos.es/noticia/436662/0/wc/tecnologico/servicios/

Key2SafeDriving, un dispositiu per conduir sense distraccions

Actualment, per molt que la llei no ho permeti, molts conductors utilitzen el telefon mòvil mentre condueixen. Això fa que s'augmenti el risc de patir accidents a les carreteres.

Per tal d'evitar les distraccions provocades pels mòvils mentre es condueix, una empresa americana ha inventat un dispositiu anomenat Key2SafeDriving. Aquest, per via Bluetooth o RFID funciona amb la clau del vehícle i fa que el mòvil es bloquegi i per tant que no es pugui ni parlar ni escriure missatges mesntre es condueix. Aquest aparell inclou un servei de contestador que aten les trucades rebudes que no es poden contestar perquè s'està conduïnt.

Personalment, crec que el Key2SafeDriving ajudarà a disminuir els accidents de trànsit produïts per les distraccions amb el mòvil i farà prendre consciència de que no es pot utilitzar el mòvil a la carretera ja que pot tenir conseqüències nefastes. Aquest aparell sortirà al mercat en 6 mesos aproximadament i el seu cost serà d'uns 50 dòlars.

Més informació: http://translate.google.es/translate?hl=es&sl=en&u=http://www.key2safedriving.net/&sa=X&oi=translate&resnum=1&ct=result&prev=/search%3Fq%3DKey2SafeDriving%26hl%3Des%26sa%3DG

Jordi Moré

La dieta mediterrània suplementada amb nous reduïx un 13,7% el síndrome metabòlic

Segons en un estudi publicat en la revista ’Arxivis of Internal Medicine’  si  a la dieta mediterrània se li afageix un consum  de fruits secs(especialment nous) es redueix un 13,7% el síndrome metabòlic i alhora ajuda a la prevenció d’aquesta. Aquesta investigació s’ha dut a terme amb 1.244 persones amb risc cardiovascular i de diverses edats (entre els 55 i 80 anys). Com ja hem dit la investigació es va basar en l’ estudi que es va implantar en diverses persones, aquestes es van subdividir en altres grups segons la dieta que seguien i al cap d’un any, el grup que  seguia la dieta mediterrània se li  va observar una reducció del síndrome d’un 13,7%. Doncs bé es va concloure que  amb  una dieta rica en greixos d’origen vegetal es pot arribar a prevenir el síndrome metabòlic,el qual el pateix el 10% de la població.

Per ampliar la informació:

http://www.europapress.es/salud/noticia-dieta-mediterranea-suplementada-nueces-reduce-137-sindrome-metabolico-estudio-20081215150005.html

Helena García

Biomarcadors d’ADN permetran definir l’edat biològica amb exactitud.

Un grup de científics alemanys han aconseguit trobar uns biomarcadors d’ADN que permetran en un futur establir l’edat biològica de qualsevol individu.

En quant al camp de la medicina, aquest biomarcador és un indicador de l’estat d’una malaltia particular o d’un organisme en concret.

Gràcies a aquests també podrem saber el motiu pel qual persones joves semblen envellides o en canvi saber el perquè, en el cas de persones de la tercera edat, es conserven tant bé.

Fa molts anys que la relació entre l’edat cronològica i biològica s’ha estat investigant pels científics i si realment s’ha trobat una possible manera d’aconseguir-la es podrien desenvolupar nous medicaments com per exemple : els medicaments anti-edat o també prevenir vulnerabilitats prematures.

 

En cas que estigueu interessats en obtenir més informació podeu entrar en la pàgina web :

 

http://www.tendencias21.net/Biomarcadores-de-ADN-permitiran-definir-la-edad-biologica-con-exactitud_a2831.html?PHPSESSID=209a72a8b2e7ee9b694cb1750fef3536

Alejandra Lopez

La llum del Sol influeix molt més del què es creu en la circulació de l'Atlàntic Nord?

Un nou estudi posa en qüestió la creença tradicional de com les capes de gel influeixen en la circulació oceànica durant els períodes glacials. La distribució de la llum solar, i no el tamanys de les capes de gel d’Amèrica del Nord , ha estat clau en els canvis de les aigües profundes de l’Atlàntic Nord durant els últims quatre cicles glacials, segons aquest estudi.

Lorraine Lisiecki professora del Departament de Ciències de la Terra a California, va realitzar aquest estudi amb l’ajuda del seu equip, observant 24 punts separats de l’Atlàntic, analitzant la informació dels nuclis de sediments marins.

Anteriorment els científics es basaven en un estudi anomenat "Specmap", realitzat al 1992 per poder descobrir com diferents components del sistema climàtic van actuar entre ells durant els cicles glacials. En el Specmap es va analitzar la circulació de l’oceà en un sol lloc de l’Atlàntic. Lorraine Lisiecki va observar que els llocs que ella havia analitzat de l’Atlàntic no corresponien amb el lloc que havia observat l’Specmap. Llavors va resultar que era un dels únics llocs que no es comportava igual que la resta.

Els resultats de l’estudi Specmap al 1992 van indicar que la circulació es redueix quan no hi ha grans capes de gel. Però el nou estudi mostra que les capes de gel no són la única part important dels canvis en el clima, sinó que de fet la distribució de la llum del Sol és el factor clau en la circulació de les aigües profundes de l’Atlàntic Nord. Segons les conclusions de l’estudi, l’oceà no sempre segueix el clima, aquest exerceix el seu propi impacte en els processos climàtics. La circulació oceànica canvia de maneres independents a la influencia de les capes de gel durant els períodes glacials.

Enllaços: http://www.amazings.com/ciencia/principal.html

 

 

Icíar Larrainzar Bayona

Què són, com es formen i què provoca les depressions atmosfèriques?

Una borrasca o depressió atmosfèrica també pot ser anomenada com a zona de baixa pressió, ja que en aquesta la pressió no és tan elevada com als seus voltants. Pel que fa al nostre hemisferi (el nord) les borrasques giren en sentit contrari a les agulles del rellotge, al contrari del que es produeix en l’hemisferi sud, això està produït per l’efecte Coriolis (acceleració relativa que pateix un objecte dins d’un sistema de referència no inercial quan varia la seva distància respecte l’eix de gir).

Les depressions es formen al voltant de la zona on es troben els tròpics amb l’equador, formant part de la cèl·lula de circulació Hadley (és una zona de circulació tancada de l’atmosfera terrestre que domina la circulació global atmosfèrica en les latituds equatorials i tropicals).

Les borrasques es relacionen amb vents i amb elevació atmosfèrica. L’elevació s’acostuma a produir amb cel cobert, format pel gradient tèrmic quan l’aire es col·lapsa, de manera que les depressions porten nuvolositats que provoquen que les temperatures diürnes baixin en totes les estacions de l’any. Tot això és fruit de l’entrada de menys radiació solar ja que aquesta es veu reflectida pels núvols que impedeixen que pugui escalfar la Terra. En canvi, a la nit, l’efecte d’absorció dels núvols en la radiació d’ona llarga fa que les temperatures del dia siguin més suaus.

Existeixen dos tipus de depressions, les frontals i les tèrmiques. Les frontals són un dels fenòmens meteorològics més freqüents en la zona temperada de la Terra i són el resultat de la fricció entre masses d’aire calent i masses d’aire fred. Pel que fa les depressions tèrmiques, són el resultat de la calor acumulada en la superfície terrestre. Aquestes tenen una extensió geogràfica més petita que les depressions frontals. 

Algunes de les diferències entre els sistemes de baixes pressions i els anticiclons són que les borrasques tenen una àrea més reduïda, així com també forts vents provocats pels factors següents: la baixa pressió, la força centrífuga que es produeix quan giren i l’efecte Coriolis.

Una pàgina wb molt interessant a visitar és: http://teleformacion.edu.aytolacoruna.es/AYC/document/atmosfera_y_clima/pronostico/prevision3.htm

 

Roger Llabrés

Quatre mesos vivint sense cor

Zhana, una adolescent nord-americana, ha viscut 118 dies sense cor, amb dues bombes implantades en el seu lloc i sentint-se, com ella mateixa explica, "una persona de mentida".

Els especialistes que la van cuidar, fins que va poder sotmetre’s al segon transplant cardíac, assenyalen que no és la primera vegada que s’aconsegueix perllongar la vida d’una persona sense cor. La tècnica és comuna en adults i menors. El que no és corrent és optar per un dispositiu d’implant, en lloc d’un extern, quan el malalt és un nen. Com explica Fernando Villagrá, cap de servei de Cirurgia Cardiovascular Infantil de l’Hospital La Pau (Madrid), per a realitzar la "assistència circulatòria mecànica" existeixen diferents opcions. Com ’substitut’ del cor, els metges poden optar per un dispositiu de curta durada, que és extern i s’empra en malalts, nens i adults, en situació aguda.

Una segona alternativa, són els instruments de llarga durada, que poden ser externs o interns. Aquests últims encara no estan preparats per a implantar-los a nens, ja que es componen d’una bomba pneumàtica, una part electrònica,  i l’altra telemètrica i una bateria que amb el temps caldrà carregar. No obstant, aquest tipus de dispositiu d’implant és el que li va salvar la vida a Zhana.

Més informació a: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2008/11/20/corazon/1227176092.html

Sandra Sànchez

La Marató i la Ciència

Parlem de recerca biomèdica pel que fa a les ciències de la vida; del nostre cos i de la nostra salut. Encara ens falten moltes incògnites per aclarir. Hi ha malalts que no es curen o tractaments massa llargs que ens agradaria que fóssin més eficaços i ràpids. Aquesta recerca biomèdica, ens permet experimentar, evolucionar, saber-ne més. Com diu un titular del diari Avui: ’’S’investiga al costat del malalt als hospitals i centres d’atenció primària, però també a d’altres centres de recerca i des de les universitats. Animats per la curiositat, els investigadors es formen en totes les branques de la ciència’’.

Però per posar-se a treballar els investigadors necessiten recursos, aparells, tecnologies; que finalment tot això es tradueix amb els diners. Existeixen nombrosos canals que contribueixen en aquesta tasca, però avui el canal més important que destaca per la seva singularitat i gran incidència en la comunitat científica és la Marató de TV3. La Marató és una font important de recursos que contribueix en l’enfortiment dels grups de recerca i al desenvolupament i sosteniment a llarg termini de la recerca biomèdica.

És un fenòmen col·lectiu que fa que el conjunt de la societat i els investigadors tinguin un objectiu en comú: la ciència; perquè més endavant existeixin tractaments per a totes les malalties  i siguin el més eficaç possible.  

Més informació a la web de la Marató:     www.tv3.cat/marato         

 

 

Judit Santacana                                   

Vacuna contra la cocaïna

Els consumidors habituals de cocaïna tenen una porta oberta ha deixar la seva addicció gràcies  a l'inici d'uns estudis que conclouen amb una innovadora vacuna contra la cocaïna, dirigida a persones ja addictes.

El treball d'investigació començarà l'any que ve, tot i que els assajos ja han estat aprovats pel Comitè Ètic d'Investigació Clínica de l'hospital de La Ribera (València) i l'hospital de La Santa Creu i Sant Pau (Barcelona). La base d'aquest estudi es centra en estudiar una molècula que elimina l'efecte euforitzant d'aquesta droga impossibilitant-ne la seva entrada al sistema nerviós i així, les sensacions de plaer que esperen els addictes es veuen anul·lades. La vacuna conté una molècula molt semblant a la cocaïna, però adulterada perquè sigui reconeguda pel sistema immunològic com una substància estranya provocant anticossos.

L'estudi es realitzarà en 150 pacients seleccionats amb dependència de la cocaïna compresos entre edats de 25 a 45 anys. Que es dugués a terme aquest estudi, i en conseqüència la creació de la vacuna, seria molt beneficiós per a tothom ja que està comprovat que els consumidors habituals de cocaïna tenen un risc 24 vegades major de patir infarts de miocardi que els no consumidors.

Els objectius de la vacuna son:

- anular els efectes de la droga i que per tant no torni a ser consumida posteriorment. (sigui la que sigui la via d’entrada per consumir la cocaïna –injectada, esnifada o fumada- la droga arriba al cervell a través de la sang)

- retrassar l'edat d'inici en el món de les drogues entre menors.

Per aconseguir l'èxit de la vacuna s'administrarà en 4 dosis i anirà acompanyat de teràpia psicològica.

 

Mireia Mascaró

enllaços: http://elmundosalud.elmundo.es/elmundosalud/2007/05/09/medicina/1178703635.html

La obesitat de la dona durant l'embaràs pot programar una possible obesitat al futur fill

Segons les estadístiques de la  Universitat de Buffalo publicades per Mulchand Patel , pioner en demostrar que en el procès d’embaràs d’una mare rata que pateix obesitat i té un 85 % de possiblitats de que el fill que estigui gestant pot patir també  d’obesitat en un futur (edat adulta) . Això es degut a que una part del cervell s’encarrega de la programació metabòlica . Patel creu que  aquest fet és extrapolable a l’èsser humà.

Aquesta possible obesitat adquirida per herència es deu,en part,  a l’ apetença excessiva i una  resistència a la insulina que en molts casos representa un preludi a la diabetes, a la hipertensió i a la obesitat.

D’altra banda, passa el mateix amb aquelles mares desnutridas que, en conseqüència tindran fills amb possibles enfermetats crònicas en l’etapada adulta .Aquesta anomalia genètica es deu a la falta de la proteinas o les restriccions calòricas de la mare.

 

Xavi Lombart Bueno.

Roques que actuen com esponjes de CO2

S’ha descobert un tipus de roca present a la superfície d’ Oman i en altres àrres

del món capaç d’absorbir grans quantitats de CO2 el qual és el principal responsable del

calentament global. Aquesta roca “esponja” és anomenada amb el nom de peridiotita.

Aquesta és molt abundant en el mantell terrestre quan prén contacte amb l’exterior quan dues plaques

 tectòniques xoquen i empenyen la roca cap a a la superfície.Quan aquesta prén contacte amb el CO2

reacciona rápidamente formant un carbonat sòlid, com el marbre. Aquesta roca vol ser aplicada en centrals,

de quals les seves emissions de CO2 són realment elevades i gràcies a la peridiotita les podem reduir.

Però el procediemnt per transportar la roca cap a les centrals, moldre-la i combinar-la amb els gasos

resulta molt costós i d’un consum energètic enorme. Els investigadors afirmen que un solució més

 rentable seria capturar aquest CO2 i transportar-lo cap allà, és a dir a les terres on es

 localitzen aquestes roques, artificialment. Aquest mètode ens resoldria

molts problemas amb el canvi climàtic el qual pot comportar grans conseqüències, fins i tot conflictos bel·lics.

 

Pàgines d’interès:

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/101208d.html

Emma Batet

Els últims neandertals

Una investigació fonamentada en l’estudi dels fòssils humans extrets al llarg d’una dècada a la “Sima de las Palomas” (Múrcia), conclou que, molt probablement, els neandertals van perdurar fins a 8000 anys després de l’aparició de l’home modern.  

Aquests fòssils tenen una antiguitat de prop de 40000 anys i mostren l’anatomia dels neandertals. Per tant, aquests van perdurar a la zona sud-occidental de la península Ibèrica malgrat el ràpid progrés dels humans moderns. D’altra banda, alguns dels fòssils trobats mostren característiques pròpies de l’anatomia humana moderna, les quals acostumen a no pertànyer als neandertals més antics. És possible que els neandertals de la “Sima de las Palomas”anessin adquirint trets moderns a causa d’una evolució morfològica originada pel contacte amb els humans moderns que entraven al territori peninsular a través dels Pirineus.

http://www.laopiniondemurcia.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008121000_5_139835__Municipios-Sima-Palomas-tiene-restos-Neandertal-solo-40000

 

http://www.pnas.org/content/early/2008/09/06/0803917105.abstract

 

Gabriel García Arenas

 

Tecnología para inyectar un "Granizado" que retarda la Muerte

Aquest granitzat està especialitzat per aquelles persones que sofreixen una parada cardíaca en qualsevol moment, així doncs, com el temps de reacció que té un  o una sèrie de metges davant una situació d'aquest tipus és mol curt i només tindrà apròximadament 10 minuts per intentar salvar el pacient,per això  s'ha ideat un líquid gelatinós a temperatures tant altes que fa que es refredi el òrgan desitjat,(en aquest cas el cor), on les cèl·lules de l'òrgan trigan molt més a morir-se i fa que la capacitat de reacció dels metges sigui una mica més llarga de l'ho normal per poder prendre decisions en un temps més llarg i més adient.

Aquesta injecció interna directa a qualsevol òrgan fa que el cos de la persona etigui abssolta de qualsevol tipus d'atac arrítmic o qualsevol reacció de fredor.

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/101208e.html

Xavi Lombart.

L’ Alzheimer, cada cop més relacionat amb el virus que provoca l’ herpes labial.

Un grup de científics espanyols ofereix noves evidències de que l’ arribada  del virus simple de l’ herpes labial al cervell (afavorida per una lipoproteïna y activada per factors externs com per exemple estrés) podria provocar el mal.

 Dos anys després de la publicació dels seus treballs de recerca, l’ equip del Centro de Biología Molecular Severo Ochoa que dirigeix Fernando Valdivieso, catedràtic de Biologia Molecular, presenta la seva tesis amb evidències addicionals.

 La relació causa-efecte directa encara està pendent de demostrar i la simple acumulació del virus al cervell no és garantia ni molt menys de degeneració neuronal ni demència, però els investigadors saben que la neuroinvasió per part del virus es major a més presència de ApoE 4 i que la combinació del virus més l’ apolipoproteïna casi ens assegura l’ aparició de l’ Alzheimer.

 L’ EXPERIMENT: EL HAPPY MOUSE

Varis experiments amb ratolins i altres estudis genètics els van permetre demostrar el viatge del virus pel sistema nerviós central fins al cervell facilitat també pel sistema sanguini, un cop burlades les defenses immunitàries de l’ organisme. El «transportista» del virus és una apolipoproteïna de tipus E (implicada també en el transport del colesterol), l’ ApoE 4.

 Mitjançant aquests experiments amb ratolins es va poder comprovar la transmissió de mares a fills del virus de l’ herpes, tot naixent cries amb el virus allotjat al cervell, a l’ hipocamp, la zona on resideixen els records i afectada per l’ Alzheimer. I a més, després d’ administrar antivirals a les rates gestants, quedaven lliures del virus i no era transmès a la seva descendència. 

De tota manera la prova definitiva encara està a la gàbia. Es tracta d’ uns ratolins transgènics (batejats com a happy mouse) als quals se’ls ha incorporat un gen humà, l’ APP que propicia la deposició dels amiloides, proteïnes responsables dels danys irreparables en un cervell humà amb Alzheimer.

Com que els ratolins no poden produir amiloides i han estats infectats amb el virus de l’ herpes labial, si l’ autòpsia mostra neurodegeneració, voldrà dir que l’ única causa de la degradació és la presència del virus. La mort d’ aquests ratolins està prevista cap a finals del 2008 i si l’ autòpsia corrobora la hipòtesi, tindrem una prova irrefutable de la relació directa entre el virus de l’ herpes labial i l’ Alzheimer.

Redactat per Anna Díaz.

Si us interessa el tema us adjuntu un vídeo que també narra un altre experiment realitzat amb ratolins a Austràlia relacionat amb l’ Alzheimer. Està amb anglès però s’ entén força bé.

http://es.youtube.com/watch?v=_nl9cmBkDuY

DSe Hybrid Yacht:Vaixell amb plaques solars

Les Plaques Solars ja no només s'utilitzen en cotxes, sinó que ara també s'han dissenyat per a vaixells. DSe Hybrid Yacht és el primer vaixell a utilitzar aquesta tecnologia. Per posar-se en moviment el DSe Hybrid Yacht agafa l’energia solar, l'elèctrica i dièsel per a la potència. El vaixell pot recórrer a 6 nusos en un dia assolellat sense necessitat de ni una gota de combustible. Molt econòmic veritat?. A més utilitzant-lo de forma Dièsel, gràcies a la seva propulsió híbrida paral·lela pot arribar a 13 nusos. EL DSe Hybrid Yacht porta una sèrie de comoditats en el seu disseny, comoditats que satisfaran les necessitats d’un passatger selecte. El preu del vaixell és de de $600.000.

Jordi Moré

Mes informació http://www.dsehybrid.com/

Descobreixen aigua i CO2 en un planeta fora del Sistema Solar

Després de tretze anys d'haver decobert el primer planeta fora del Sistema Solar i d'haver-ne descobert més de 300,  els astronoms van començar a estudiar les seves atmosferes i ja n'han trobat aigua i CO2. Aquest planeta, que està a 63 anys llum i que s'ha trobat mitjançant el telescopi HUBBLE, s'anomena HD189733b. L'estudi es va du a terme per el Jet Propulsion Laboratory de la NASA que està dirigit per Mark Swain i també van ser els qui van descobrir aquest planeta.

Els dos compostos trobats (aigua i CO2) són dos molècules relacionades amb l'existècia de la vida. El problema però és que les condicions de HD189733b no són gaire favorables ja que és un planeta gegant gasos similar a Júpiter i la temperatura supera els 1000ºC. Tot i això els investigadors del Jet Propulsion Laboratory són optimistes al estar més a prop de descobrir vida en un altre planeta

http://www.publico.es/ciencias/182134/descubren/agua/co/planeta/sistema/solar

 

Existeix l'astenosfera?

Aquesta és una qüestió que encara no ha estat resposta per la comunitat científica, ja que, a la idea tradicional de l’existència de l’astenosfera, se li ha sobreposat una altre teoria proposada en l’última década. Un dels principals defensors d’aquesta és Francisco Anguina, llicenciat i doctor en Ciències Geològiques per l’Universitat Complutense de Madrid.

Segons els defensors de l’astenosfera, aquesta és una capa que forma l’interior de la Terra segons el model estàtic (basat en les propietats físiques i mecàniques de les roques). Es troba a 100-150 qm de profunditat fins a uns 400 qm. Algunes de les seves caracterítiques són: l’abundància de Mg (magnesi) i Fe (ferro), temperatures superiors als 500 ºC i densitats de les roques al voltant de 3,3 g/cm³. A aquesta zona també se l’anomena canal de baixa velocitat, ja que aquí les roques es troben parcialment foses i es comporten de manera més fluïda que en la litosfera cosa que  fa que s’hi produeixin corrents de convecció i així podem entendre la teoría de la Tectònica de Plaques com també el fenómen de l’equilibri isostàtic dels continents sobre el mantell.

No va ser fins fa una dècada, en la que la idea de l’astenosfera per explicar el moviment de les plaques litosfèriques es va creure prescindible, que es va proposar un nou sistema en el que les plaques són mogudes i arrosegades pel mantell sublitosfèric i aquest alhora està unit  fins al nucli terrestre. Pel que fa a l’equilibri isostàtic, es produeix entre la part inferior del mantell i la part exterior del nucli terrestre. Aquest model dóna també resposta al canal de baixa velocitat on trobem dues possibles explicacions, la primera, que les dades obtingudes també es podien interpretar en un altre sentit i la següent que sigui una zona on les roques tenen baixa rigidesa ,però en cap cas podem parlar de que aquesta franja rocosa sigui homogènia i gran i per tant no podem parlar d’astenosfera. La no utilització del concepte d’astenosfera no afecta el concepte de litosfera que continua sent el mateix, la capa més superficial i rígida del planeta que arriba fins a 100 ó 150 qm de fondària depenent de la zona. 

Sembla ser que les explicacions de Francisco Anguita (president honorari de l’Associció Espanyola per l’Ensenyament) tenen fonament científic i són rigoroses de manera que d’aquí no gaire podria ser que les seves creences fossin acceptades definitivament i hi hagi un canvi en la concepció de les capes internesde la Terra.

Una pàgina molt interessant a visitar: http://www.aepect.org/astenosfera/astenosfera/noticia.htm

Una altre: http://www.windows.ucar.edu/tour/link=/earth/interior/earths_crust.sp.html&edu=high

 Roger Llabrés

 

El consum elevat de sucre dóna lloc a l'addicció

El consum elevat de sucre dóna lloc a l’addicció, segons un estudi realitzat en rates per investigadors de la Universitat de Princeton en Estats Units. El treball mostra conductes de recerca ansiosa i recaigudes en el consum de sucre.  La recerca i la recaiguda són components crítics de l’addicció i han demostrat de  formes diferents aquestes conductes en rates que consumeixen sucre excessivament.  Els descobriments podrien tenir implicacions futures en el tractament d’humans amb trastorns alimentaris. Després de realitzar varies proves; la seva motivació pel sucre havia crescut. Després que se’ls retirés el sucre, les rates prenien més alcohol del normal, mostrant així que el consum excessiu de sucre havia forçat canvis en el funcionament cerebral. Aquestes funcions servien com portes d’accés a altres mecanismes de conducta destructiva com un major consum d’alcohol. A més, quan rebien una dosi d’ anfetamines mínima que abans no els hagués afectat, els animals es tornaven hiperactius.  Els investigadors també van descobrir que quan les rates prenen una beguda ensucrada en una regió del seu cervell, denominada nucli acumbens, s’allibera dopamina, una hormona. Es creu que aquest mecanisme de senyalització cerebral desencadena la motivació i, al produir-se de forma repetida, provoca l’addicció. Segons els autors, després d’un mes aquestes rates ’addictes’ amb nivells majors de dopamina tenien menys receptors dopaminérgics d’un tipus i més receptors opioides. Aquests sistemes de dopamina i opioide participen en la motivació i la recompensa, sistemes que controlen el desig i el plaer per alguna cosa. Canvis similars s’observen també en el cervell de rates addictes a la cocaïna i l’heroïna. Els investigadors també han pogut provocar signes d’abstinència en els animals a l’eliminar-los l’administració de sucre.  El seu treball proporciona vincles entre els trastorns de l’ús de substàncies com l’addicció a les drogues i el desenvolupament de desitjos anormals per substàncies naturals. Aquestes dades podrien ajudar-nos a dissenyar noves vies de diagnòstic i tractament de les addiccions en persones.

Més informació a: http://www.europapress.es/salud/noticia-consumo-elevado-azucar-da-lugar-adiccion-estudio-20081210171203.html

 

Judit Santacana

 

Un Pterosaure del Brasil

Un paleontòleg ha descobert que el pterosaure més gran del que es té notícia va viure a Brasil fa 115 milions d’anys. El professor Mark Witton, de la Universitat de Portsmounth, va explicar a la seva presentació que correspon a un Pterosaure, que va volar sobre el nord est brasileny i que va tenir una altura de 5 metres. El fòssil, es va trobar en un llac. El lloc forma part de la conca del riu Araripe, que els paleontòlegs el consideren un dels llocs més rics en presencia de fòssils. L’estudi del fòssil segueix obert i el senyor Witton es va sorprendre que el fòssil el trobessin tan lluny dels seus congèneres a Xina. Aquest fet demostra el poc que es sap  realment sobre la història de la evolució i els desplaçament d’aquest tipis de criatures. Els pterosaures van viure durant quasi tota la era Mezoica ( fa entre 228 i 65 milions d’anys ) El cos d’aquest ésser estava recobert de pèl. No son dinosaures encara que si van conviure amb ells durant desenes de milions d’anys.