-Tecnologia industrial, Energia mareomotriu:

-Introducció:

Tot i anomenar “Terra” al nostre planeta, el 75% és aigua. Les marees estan causades per el joc d’atraccions gravitacionals entre la Terra, la Lluna i el Sol, metres que les onades estan formades per el vent. Tota aquesta energia pot ser aprofitada i per tal de fer-ho podem utilitzar molts sistemes diferents. Tots aquests sistemes es troben en evolució tecnològica per tal d’aprofitar aquesta energia renovable.

-Cas espanyol:

En el cas espanyol podem parlar de la central de Cantabrià, “Santoña”, que dia a dia està estudiant l’energia mareomotriu amb l’ajuda de 2,66 milions de e. Les seves instal·lacions ocupen aproximadament una area del mar que esta situada a 1 km de la costa. Aquest esta format per 10 rets de 10 boies distribuïdes en 2000m2 i proporciona una electricitat al dia per 1500 famílies.

-Funcionament:

La producció d’energia marina, té diferents sistemes d’aprofitament, com són: “les columnes d’aigua oscil·lant”, “els pelamis” i “el powerbuoy”. Tots aquests sistemes es basen en el mateix, però el més utilitzat a la zona de Cantabrià, és el powrbouy. Aquest sistema es basa en la producció d’energia provocada per la força oscil·lant vertical produïda per les onades, amb unes boies, que activen unes bombes hidràuliques. Aquestes amb l’ajuda de un generador crea energia elèctrica que és transmesa a la xarxa gràcies a un cable submarí i va a parar a les vivendes.

-Conclusió:

En definitiva, la qüestió és que la producció d’energia és i serà un del grans problemes del segle XXI. El estudi i producció de noves tecnologies de producció elèctrica, és el més important en aquests temps. La construcció de noves centrals d’energia alternativa, com la de Santoña, és un pas més que ens portarà a un món més estable i net.

Podeu trobar més informació a:

 http://renovables.wordpress.com/2007/09/20/santona-boya-para-generar-electricidad-a-partir-de-las-olas/

http://energelia.com/otras-fuentes/planta-de-energia-de-las-olas-en-santona.html

Josep Codianchs Nadal

Josep Cdinachs Nadal

S'utilitzen cèl·lules de greix abdominal per reconstruir la mama de les pacients amb càncer

Al Hospital Greorio Marañón de Madrid han utilitzat, per primera vegada a Espanya cèl·lules mare, tretes de la zona del greix abdominal per reconstruir la mama de les pacients que, prèviament els havien extirpat un càncer. Aquesta complicada operació de cinc hores s'havia practicat prèviament a països com Bèlgica i Itàlia. És aplicable a persones d'entre 28 i 70 anys i es prefereix el greix abdominal perquè es considera que hi ha més cèl·lules mare. Ja era hora de que es comencés a descobrir nous recursos en contra els càncers, tard o d'hora tots hauran de ser curables.

Les nanopartícules irrompen en els productes d'ús quotidià

Al mes de setembre van pintar el Pont de Ferro de Girona amb una nova tinta rogenca. Aquesta pintura conté partícules diminutes que n'endarrereixen la degradació. Això seria tant sols un exemple de les moltíssimes aplicacions quotidianes de la nanotecnologia (la disciplina que estudia el disseny i el comportament d'objectes centenars de vegades menors que el diàmetre d'un pèl). Avui en dia utilitzem aquestes nanopartícules per a la producció de cremes solars més eficaces, additius perquè els ciments no es degradin fins a peces de vestir antibacterianes i fàrmacs sense efectes col·laterals. Però la comercialització massiva d'aquestes partícules no ha tingut en compte la seva possible toxicitat. Per aquest motiu el Centre de Recerca de la Governança del Risc (UAB i UOC) va organitzar la setmana passada a Barcelona una trobada per parla sobre el tema. Es veu que les partícules ultrafines que produeix el dièsel són perjudicials per a la salut, per aquest motiu seria prudent prendre precaucions abans de difondre nanopartícules en l'ambient. Apart d'aquest exemple, trobem altres utilitats d'aquestes nanopartícules que també poden ser perjudicials per al nostre organisme.

Més informació i utilitats d'aquestes nanopartícules a la web del Periódico:

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=564788&idseccio_PK=1021&h=

Enllaços:

http://www.euroresidentes.com/futuro/nanotecnologia/diccionario/nanoparticulas.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Nanopart%C3%ADcula

Laura Arlà

 

 

La NASA prova amb èxit una internet espacial

Amb l’objectiu de fer les comunicacions espacials més còmodes, ràpides i fiables, els científics de la NASA han provat amb èxit una xarxa de comunicacions des de l’espai similar al model d’internet que tenim a la Terra actualment. Aquesta nova xarxa permet enviar dades d’un usuari a un altre de forma automàtica, no manualment com s’ha estat fent fins ara.

La primera prova s’ha realitzat enviant imatges a la Terra des d’una nau que es troba a 32 millons de quilòmetres d’aquí i l’èxit ha sigut absolut. Els únics problemes que es troben al sistema es que quan una nau espacial passa per darrere d’un planeta s’interromp el contacte o també hi poden haver dificultats de comunicació a causa de les tempestes solars.

Tot i això aquest nou sistema ben segur facilitarà les misions espacials al poder rebre i enviar dades en molt poc temps i permetrà realitzar nous tipus de missions espacials més complexes

Aquí teniu el link a la pàgina de la NASA que explica com s’ha realitzat la prova (En anglès): http://www.nasa.gov/home/hqnews/2008/nov/HQ_08-298_Deep_space_internet.html

També podeu trobar la noticia en castellà a la web de la Vanguardia: http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20081119/53581717700/la-nasa-prueba-con-exito-una-internet-del-espacio-tierra-washington-marte.html

Pol Ràfols

L'Hospital Clínic realitza el primer trasplant de tràquea del món

L’hospital clínic de Barcelona va realitzar el primer trasplant de tràquea sense immunosupressió. Va ser realitzat a una dona colombiana de 30 anys amb greus problemes respiratoris deguts a la tuberculosi que li havia causat un col·lapse del pulmó esquerre, just abans de la bifurcació de la tràquea. El professor Paolo Macchiarini del servei de cirurgia toràcica del centre  va dur a terme l’operació  trasplantant la tràquea del donant,  mort per hemorràgia cerebral als 51 anys.

La tràquea va ser sotmesa a 25 rentats previs per eliminar de l’òrgan qualsevol cèl·lula del donant i reprovar-la posteriorment amb les cèl·lules de la receptora. És el primer trasplant en el qual el pacient no necessitarà prendre immunodepressors per evitar-ne el rebuig, ja que la tràquea que se li ha trasplantat és un híbrid entre l’òrgan del donant i les cèl·lules mare epitelials de la receptora, amb la qual s’ha repoblat.

Fins a ara es contemplaven altres alternatives, com col·locar un 'stend' o extirpar un pulmó, ja que un trasplantament obliga al pacient a medicar-se per a tota la vida amb immunosupressors, que té efectes secundaris i que no s'aconsella.
Segons el doctor Macchiarini, aquesta innovació Biomèdica pot convertir-se en una alternativa per a patologies de les vies aèries superiors que ara com ara no poden tractar-se amb la cirurgia tradicional, com malformacions congènites o tumors primaris. Ha afegit que l'aplicació clínica de tècniques de cultiu de cèl·lules mare i el fet d'estalviar al receptor els problemes derivats de la immunosupressors suposen una fita en la història del trasplantament.

Enllaços:

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20081119/53581815317/el-hospital-clinic-realiza-el-primer-transplante-de-traquea-del-mundo.html

 

Mireia Mascaró

ratolins immortals

El grup de científics espanyols del Centre Nacional d’Investigacions oncològiques (CNIO) ha aconseguit crear un ratolí més sa, resistent al càncer i amb un procés d’envelliments més lent; podent arribar a viure un 40% més de temps que la seva pròpia espècie.
El que s’ha pogut demostrar és que hi ha un enzim anomenat telomerassa i conegut com “l’enzim de la immortalitat” i que, augmentant la seva quantitat, s’ha aconseguit un ratolí amb una vida més llarga.

Això traslladat a l’espècie humana suposaria també un allargament de vida podent arribar fins als 20 anys. Molta gent creu que això és un bon avanç en el món de la investigació però que no seria favorable aplicar-ho a la espècie humana ja que suposaria l’aparició de noves malalties relacionades amb l’edat i l’envelliment. No descarten aquesta possibilitat però s’ha comprovat que aquest ratolí presenta una bona coordinació neuromuscular a edats avançades a més a més de teixits més sans, com la pell i el del sistema digestiu, el qual es manté jove més temps.

Enllaços:
http://www.europapress.es/ciencia-00298/noticia-cientificos-espanoles-crean-raton-vive-40-mas-tarda-mas-tiempo-envejecer-20081113190413.html
http://blogs.periodistadigital.com/vidasaludable.php/2008/11/14/raton-inmunidad-cancer-envejece-9999

Jordina Marbà

Investigadors de la Universitat Pompeu Fabra descobreixen uns mecanismes per controlar el dolor neuropàtic.

Els resultats dels dos treballs experimentals revelen que el receptors cannabinoides CB2 juguen un paper primordial en el dolor neuropàtic a nivell de la medul·la espinal. A més, aquests estudis han posat de manifest que aquests receptors cannabinoides són dependents d’una substància rellevant del sistema immune: l’interferó- γ, una proteïna la funció de la qual és inhibir l’activitat dels virus que sintetitzen algunes cèl·lules específiques en resposta a les infeccions o en presència de determinats agents tòxics.

Els receptors CB2 modulen la lesió que condueix al dolor neuropàtic

Els receptors cannabionoides del tipus CB2 s’expressen en el sistema nerviós central però sobretot en els teixits perifèrics com ara el sistema de defensa, o sistema immunològic dels éssers vius (inclosos els humans). Els receptors CB2, tant si són estimulats per substàncies internes com per externes a l’organisme, són els responsables de diversos efectes farmacològics i fisiològics en els cos humà. En el dolor neuropàtic, els receptors CB2 contribueixen a la modulació de l’activació de les cèl·lules que donen suport i protecció a les neurones quan es lesiona el nervi.Mitjançant aquesta modulació, l’activitat dels receptors CB2 contribueix a limitar l’extensió de la lesió que condueix o comporta al dolor neuropàtic.

Què és el dolor neuropàtic?

La conseqüència d’una lesió traumàtica o degenerativa de les estructures nervioses, en absència d’un estímul o causa de la lesió evident. Els mecanismes que desencadena aquest síndrome produeix inflamació local i  canvis en la plasticitat neuronal de les vies transmissores del dolor. Aquest dolor és difícil de pal·liar amb les teràpies convencionals. El dolor neuropàtic és ,per tant, de molt difícil tractament, fins i tot amb els analgèsics més potents coneguts.

Per més informació: http://www.dmedicina.com/edicion/diario_medico/dmedicina/enfermedades/neurologicas/es/desarrollo/1183129.html

Sílvia Dyson

 

Descobreixen noves glaceres a Mart

Els primers indicis d’aigua a Mart van ser detectats fa quatre anys per els vehicles Spirit i Opportunity, i després va ser confirmat per el Phoenix, un altre vehicle de la NASA. Fa un any, el radar de la sonda Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) va detectar unes glaceres, i la noticia no ens ha arribat fins ara ja que la NASA volia estar segura de que eren glaceres i volia fer més investigacions.

Aquestes glaceres es troben localitzades lluny dels pols de Mart i a pocs metres de l’escorça rocosa de Mart, es a dir, les glaceres només arriben a pocs metres sota terra.  Es creu que tenen aquesta localització a causa d’un canvi que va sofrir l’eix de rotació de Mart, i va empènyer les glaceres a aquests llocs. Les glaceres tenen una dimensió de milers de kilòmetres quadrats.

Aquest descobriment és molt important per dues raons: constata l’existència de vida a Mart, ja que l’aigua és un dels ingredients elementals per a que hi hagi vida i també encoratja als científics que busquen vida més enllà del sistema solar. L’altre raó és que en les futures expedicions interplanetàries la necessitat d’aigua serà coberta per les glaceres que han trobat.

http://www.antena3noticias.com/PortalA3N/noticia/ciencia-y-tecnologia/Descubren-inmensos-glaciares-ocultos-Marte/3521302

Marc Codina

Nous planetes a la vista

Els astrònoms han localitzat quatre nous planetes que es troben a l’exterior del Sistema Solar. Des de 1995 ja han estat identificats més de 300 que orbiten al voltant d’una estrella que no és el sol, però aquesta és la primera vegada que s’han identificat a partir de detectar directament la llum que emeten o reflexen. Aquests planetes són gegants, gasosos i massa joves per que la vida hi hagi aparegut. Encara estan irradiant gran part del calor acumulat a la seva etapa de formació.

Es tracta d’un gran pas endavant en ciència, ja que l’observació directa de planetes extrasolars permetrà descobrir astres que es trobin a molta distància dels seus respectius sols. Fins ara, amb la detecció indirecta a partir dels seus efectes sobre les estrelles, només han estat trobats astres que es troben relativament aprop. D’altra banda, amb l’estudi de la llum que emeten i reflexen es podrà determinar les propietats de llurs atmosferes com la temperatura o la composició química, que ens informaran sobre les seves característiques.

https://publicaffairs.llnl.gov/news/news_releases/2008/NR-08-11-02.html

 

Gabriel García

Els robots seran el 2020 tan necessaris pels humans com avui els mòvils

Segons un estudi del professor de sociologia de la UNED, Antonio López Peláez, els robots seran tan necessaris el 2020 com avui els mòvils. Diu que hi haurà una revolució robòtica i que això provocarà un desequilibri tecnològic entre qui en posseeixi un o no.

Aquests robots seran màquines inteligents que ens substituiran en les funcions de seguretat, vigilància, defensa o en feines domèstiques. Treballaran 24 hores al dia, tres vegades el que faria un humà. López Peláez també diu que se’ls atribuiran qualitats humanes i que tindran drets.

Els científics però tenen grans preucupacions ja que es pot produir un augment de l’atur espectacular. com en el segle XIX amb les màquines tèxtils, i els sous baixaran.

http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20081121/53582739357/los-robots-seran-en-2020-tan-necesarios-para-los-humanos-como-hoy-los-moviles.html 

Enric Gabarró

 

 

 

 

L'hospitalet, seu de la secuenciació del genoma del càncer

La finalitat d’aquest laboratori és investigar en els pròxims 5 anys les alteracions genètiques de cinquanta tipus de càncers.

Segons la consellera de ciència i innovació aquest serà el primer organisme que uneix als millors grups d’investigació del món al voltant del càncer i la genòmica funcional.

Per més informació, aquí reniu la pàgina web de "La Vanguardia":

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20081120/53582501119/barcelona-acogera-la-sede-espanyola-del-laboratorio-de-secuenciacion-genomica-del-cancer.html

M. Prades

Com funciona l' LHC

Aquest matí no hem pogut sentir l'explicació de com funciona la màquina.

Mireu el video per tal de fer-vos una idea

La Formula Student

La Formula Student és una competició entre universitats d’enginyeria, a nivell mundial, on cada una dissenya, construeix i pilota un monoplaça. El millor monoplaça es determina executant diferents proves. Entre més de 100 universitats trobem la ETSEIB (escola tècnica superior d’enginyeria de Barcelona), on un grup format per 15 estudiants augmenten el seu coneixement i experiència en el camp de l’enginyeria. Per poder-lo construir han d’aconseguir un pressupost per fer-ho, tenint sempre en comte el disseny i totes les seves peces. Han de trobar patrocinadors per poder adquirir diners i/o peces per a la construcció. El CAT01 és nom del monoplaça que han construït els 15 alumnes, que va ser provat al circuit de Catalunya, a Montmeló.

 

Personalment, aquest és un tema que m’atrau ja que en un futur m’agradaria poder formar part d’aquesta universitat, i si hi ha la oportunitat, formar part del grup de disseny, construcció i conducció del monoplaça. Estic bastant interessat en el món del motor i el que hi ha darrera, disseny i construcció, per això em va sobtar el tema i immediatament me’n vaig informar pels medis que vaig poder.

 

Ignasi Camprubí

http://www.etseib-motorsport.upc.edu/

Google incorpora buscar per veu a l'iPhone

Tema: TIC’Sb

LA VANGUARDIA 19-11-08

Google va estrenar el passat dimarts (18-11-08) una nova versió del seu buscador per l’iPhone que permet a l’usuari buscar simplement pronunciant el que desitja trobar, en lloc del teclejar-ho. Encara que el programa està disponible en diversos idiomes,  no inclou el català però si el castellà, la pronunciació que detecta de forma efectiva és la de l’anglès. El sistema localitza el lloc en el qual es troba el telèfon, mitjançant el GPS que porta incorporat l’iPhone. Per exemple, si tu li demanes "horari de pel·lícules” (en anglès, movies showtime), t’ofereix un enllaç amb els diferents horaris dels cinemes de la ciutat en la que està l’usuari. Aquesta nova aplicació és gratuïta.

http://www.applesfera.com/2008/11/18-google-anade-la-busqueda-por-voz-en-su-aplicacion-para-el-iphone

 

Marc Surís

 

Els astrònoms observen per primera vegada planetes d'altres Sistemes Solars

Aquesta notícia va sortir a tots els diaris del 14 de Novembre de 2008. Jo he agafat com a referència la de la Vanguardia i n'he fet un resum amb les meves pròpies paraules.

Tots els planetes solars que es coneixen avui en dia s'havien detectat observant les estrelles al voltant de les quals orbiten. Analitzant les anomalies en la llum d'aquestes estrelles a mesura que els planetes giren al seu voltant, es possible deduir l'existència d'aquests planetes, però mai s'havien pogut observar directament fins fa pocs dies i per això les seves característiques exactes es desconeixien.

Fa aproximadament una setmana el telescopi Hubble va observar directament un planeta que orbita al voltant de la estrella Formhault a la constel·lació de "Pez Austral". Aquest planeta orbita a 17000 milions de quilòmetres de la seva estrella (120 vegades la distància de la Terra al Sol) i és la major distància de qualsevol planeta conegut a la seva estrella. Aquest planeta triga res més que 872 anys a descriure una orbita completa al voltant de Formhault, però està a tan baixa temperatura que es descarta que hi pugui haver vida.

Per altra banda altres telescopis han observat altres astres orbitant al voltant d'una estrella. Per exemple els telescopis keck i Géminis de Hawaii han trobat un sistema de 3 planetes gegants al voltant de l'estrella HR 8799. Aquests tres planetes tenen masses d'entre 7 i 10 vegades la de Júpiter, el planeta més gran del Sistema Solar que per la seva part té una massa 318 vegades major que la de la Terra.

A partir d'ara , els astrònoms tenen previst analitzar més detingudament la radiació procedent dels nous planetes per deduir la composició de les seves atmosferes. A més continuaran buscant més planetes amb l'objectiu de trobar móns més semblants a la Terra.

La NASA té plans per a posar en òrbita en els pròxims anys els telescopis espacials James Webb (successor del Hubble) i el Buscador de Planetes Terrestres (Terrestrial Planet Finder)per trobar per fi planetes habitables.

 

Gerard Masip Pablo

Un fong que produeix combustible molt semblant al diesel.

Segons publica la revista Microbiology, recentment s’ha descobert a un bosc de Xile un fong que produeix un combustible similar

al diesel.

 

El fong va ser descobert a un “Eucryphia“, un tipus d’arbre propi del país. Batejat amb el nom de Gliocladium roseum, és capaç

de produir una mescla d’hidrocarburs presents a la diesel. Per això es podria produir un nou combustible biològic de fonts d’energia

no fòssils.

 

Tot hi que la producció d’hidrocarburs per part d’altres microorganismes ja era conegut, el compost produït per el Gliocladium és

molt més semblant al diesel que els fins aleshores trobats en altres fong i bacteris.

 

Acabarem així amb la lluita per al petroli i aconseguirem un món més net?

 

http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/science/newsid_7706000/7706601.stm

Laura Gómez

La UAB participa al projecte LHC

El Port d'Informació Científica (PIC) i l'empresa Sun Microsystems van presentar a l’ Agost el centre de referència d'emmagatzematge massiu de dades científiques més gran d'Espanya, amb una capacitat d'un petabyte i un flux d'intercanvi d'informació de 10 gigabytes per segon.

   El centre està ubicat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i donarà servei a comunitats internacionals d'investigació, ja que forma part de la xarxa GRID, del projecte europeu EGEE (Enabling Grids for E-Science), que és la xarxa informàtica més gran del món.

   Alhora, el centre podrà emmagatzemar i analitzar les dades de l'accelerador de partícules més gran del món, l'LHC (Large Hadron Collider) de Ginebra (Suïssa), amb el qual el PIC està compartint un volum molt gran de dades

   La gestió que ofereix el centre d'emmagatzematge massiu de dades científiques és possible gràcies al maquinari i al programari de Sun Microsystems, connectat a la xarxa GRID, tot i que el centre podrà doblar la seva capacitat anualment.

   Per aquesta raó, el director del PIC, Manuel Delfino, va explicar que es tractava, i es tracta, d'un pas important, perquè les dades que es reben en els sistemes d'emmagatzematge del centre podran ser tractats, remeses a nous centres i emmagatzemades per a usos futurs.

Margarita Vilaclara

http://www.uab.es/servlet/Satellite?c=Page&cid=1099409749848&noticiaid=1188805363182&pagename=UAB%2FPage%2FTemplatePlanaNoticiasDetall

una imatge d'avui

Aquesta imatge ha estat captada avui pel Chandra,

 l’observatori de raigs x que orbita la Terra.

Correspond a una galaxia elíptica massiva

situada a prop de la costelació de Virgo,

 a uns 55 milions d’anys llum.

A la web del Chandra hi trobareu moltes més

 

 

http://chandra.harvard.edu/photo/chronological.html

Centrals nuclears

Centrals nuclears

http://www.youtube.com/watch?v=M-3-CPIfb54&feature=related

 

Aquí teniu un petit resum del funcionament, els avantatges i els inconvenients de les centrals nuclears.