Medi ambient

Adéu als últims glaciars d'Àfrica

La cadena de muntis Ruwenzori s'estén al llarg de la frontera entre Uganda i la República Democràtica del Congo. El munti Margherita és el tercer bec més alt d'Àfrica, amb 5.109 metres d'altitud, després del Kilimanjaro i el Kenya. Els tres estan cobertscobrits de gel, una raresa en la línia equatorial.

I en els tres, el canvi climàtic amenaça amb destruir les glaceres en una vintena d'anys. Una esquerda de sis metres impedeix la pujada al munti Margherita, molt popular entre els muntanyencs. El bec va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1994, però ara sucumbeix als estralls del canvi climàtic.

Fa 50 anys, la capa de gel cobria una superfície de 60 quilòmetres quadrats, dels quals avui queda tot just una sisena part. John Hunwick, director dels Serveis de Trekking de Ruwenzori, afirma que l'esquerda va aparèixer entre el 18 i el 20 d'abril. Les glaceres s'han anat desaciendo ràpidament en els últims quatre anys, el que suposa la destrucció d'un atractiu turístic important per a l'economia ugandesa, per la raresa de trobar gel en l'equador.

La Uganda Wildlife Authority (UWA) ha disposat un equip que pujarà a la muntanya per a comprovar els danys causats al camí cap a Margherita. No es descarta la possibilitat d'obrir altres camins cap al bec. No és la primera ruptura de la qual s'ha tingut coneixement en el vessant de la muntanya, pel que és possible que apareguin falles al llarg de la serralada. La descongelació de les glaceres ha provocat una crescuda en el cabal del ric Semliki, la frontera natural entre Uganda i la República Democràtica del Congo. La major quantitat d'aigua accelera el poder erosiu.

Orio Castells

1r Batx-A

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/05/04/ciencia/1272973208.html

Les previsions apunten a un estiu amb pluges.

Aquest estiu es preveu un panorama meteorològic més plujós de l'habitual a Catalunya i a la resta de la Península Ibèrica. El Centre de Predicció del Clima dels Estats Units (CPC), una de les poques institucions mundials que s'atreveixen a fer previsions meteorològiques a llarg termini, pronostica un règim de pluges superior a la mitjana a tota la península Ibèrica durant els pròxims mesos.

Les prediccions d'aquest tipus han de contemplar-se amb gran escepticisme, fins i tot incredulitat, ja que es tracta de models matemàtics encara poc fiables, però el fet és que la tendència es manté en totes les actualitzacions que periòdicament es van fent públiques. Els mateixos models suggereixen unes temperatures per sota de la mitjana, tot i que la tendència no és tan marcada.
Els quatre mesos pròxims van a l'uníson. D'acord amb el CPC, dependent de la prestigiosa Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA), el juny i l'agost estaran lleugerament per sobre de la mitjana habitual de precipitacions, mentre que el juliol i el setembre seran molt plujosos. El període humit s'acabaria a l'octubre, que sembla tendir a la sequera, però el novembre torna a ser plujós. A diferència del que passa al sud d'Europa, inclosa Itàlia, la situació anticiclònica tendeix a estancar-se sobre l'Europa central i Escandinàvia, on es registren quatre mesos bastant secs.

 

Oriol Castells

1r Batx-A

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=617479&idseccio_PK=1021

La 'caravel·la portuguesa'

El major temor dels banyistes ha tornat. Encara que s'alimenta de crustacis i larves de peixos, no li fa fàstic la pell humana. Prefereix les aigües fredes de l'Atlàntic però si s'ha de jutjar pels recents avistaments, sembla que li ha agafat gust al Mediterrani. Ens referim a la 'caravel·la portuguesa' (Physalia physalis), una espècie de sinóforo (organismes "emparentats" amb les meduses) que la seva presencia l'any passat en les costes va causar una gran alarma social i que ha tornat a ser vista en aigües de la costa murciana.

Encara que es tracta de "avistaments puntuals" tal com recalquen des de Oceana, alguns experts asseguren que es desplaçarà cap a les Balears. Per a evitar l'alarma de l'any passat, el Ministeri de Medi ambient ha engegat ja tot un operatiu per a controlar i registrar tots els avistaments de la 'caravel·la portuguesa' que es produeixin arreu del país. Per a això, s'ha mobilitzat, a tècnics, Guàrdia Civil i pescadors perquè col·laborin i avisin en cas que vegin algun exemplar.

 

http://www.elmundo.es/elmundo/ciencia.html

Lara Comis

Societat i tecnologia El vessament de petroli de Louisiana, sense control

La marea negra provocada per l’accident en una plataforma petroliera del golf de Mèxic podria ser molt més greu que l’originada per l’accident de l’Exxon Valdez el 1989 si les estimacions d’alguns experts es confirmen. Asseguren que el vessament de cru és cinc vegades més gran del que assegura la companyia British Petroleum (BP), i el que és pitjor, que se’n continua vessant.

Els geòlegs i oceanògrafs pronostiquen que no són 800.000 litres de petroli els que deixa escapar el pou d’extracció obert a alta mar, sinó que el vessament és de quatre milions diaris. Altres experts redueixen aquesta estimació que, no obstant, situen en els 2,5 milions.

De moment, cap pronòstic ha estat rebutjat per l’Agència Estatal de l’Oceà i l’Atmosfera. Això, juntament amb les paraules d’un directiu de BP que ha afirmat que la xifra dels 800.000 litres diaris amb la qual treballa la companyia és “altament imprecisa”, ha encès totes les alarmes.

Mentrestant, i malgrat que la meteorologia no acompanya, l’administració nord-americana i la companyia BP estan destinant tots els mitjans –molts dels quals excepcionals– per lluitar contra la taca de cru. Tot i que es projecta desplegar una cúpula per cobrir l’entrada del pou, la prioritat continua sent tancar la vàlvula de seguretat del pou amb l’ajuda de submarins robotitzats.

També s’estan abocant productes dispersants en alta mar i una flota de vaixells fa treballs de recuperació del petroli ja barrejat amb aigua de mar. A més, s’està desviant aigua del riu Mississipí per empènyer la taca de cru i que no arribi als aiguamolls, ja molt malmesos pels efectes devastadors de l’huracà Katrina.

Les mesures preventives també van afectar ahir tres plataformes situades en la zona de la catàstrofe. Dues van interrompre la seva activitat i una tercera va ser evacuada. Segons el servei de gestió de minerals del govern dels EUA, no es descarten més tancaments davant la important presència de cru en el golf de Mèxic.

De moment, la taca té ja l’extensió de l’illa de Puerto Rico i tothom està pendent de la seva evolució i creixement davant del temor que afecti a importants ecosistemes. De moment, els Estats de Louisiana, Florida i Alabama continuen en emergència.

La zona serà visitada avui de forma fugaç pel president Barack Obama. Segons la Casa Blanca, serà una visita ràpida perquè “no es vol destorbar els treballs per posar fi al vessament”.

Per més informació: http://www.vilaweb.cat/acn/ultima-hora/3722307/louisiana-declara-lestat-demergencia-vessament-petroli-podria-arribar-costa-divendres.html

Pau Vila

Les cendres volcàniques obliguen a cancel·lar vols a Europa

L'erupció d'un volcà en Islàndia ha alterat el tràfic aeri de gran part de l'Europa del Nort. Aquest fet ha obligat a cancel·lar mes de 5000 vols en tot el continent, ja que el núvol de cendres que s'aixeca al cel, no permet veure als avions. Regne Unit, Noruega, Dinamarca i Bèlgica han tancat el seu espai aeri, una mesura que seguiran pròxims països com Holanda O Suècia. El tràfic aeri també s'ha vist afectat en Irlanda, Finlàndia i Polònia per causa d'aquest núvol de cendres.Aena (areopuertos españoles y navegacion aera) recomana que tots els passatgers que vagin a volar en països afectats en les pròximes hores, que consultin amb la seva companyia aeria, ja que han sigut cancel·lat avui 497 vols. És una gran xifre de persones les que no poden viatjar avui.

http://www.elpais.com/articulo/internacional/nube/cenizas/volcanicas/obliga/cancelar/5000/vuelos/toda/Europa/elpepuint/20100415elpepuint_5/Tes

 

Guillem Bosch

El pol·len, un enemic cada cop més fort

Durant la roda de premsa anual on la SEAIC realitza les seves previsions dels nivells de pol·len per a la primavera, el doctor Subiza ha explicat que, encara que el setembre, octubre i novembre ha plogut molt menys que en anys anteriors, l’aigua caiguda al desembre, gener i febrer ha duplicat les xifres de 2009. Així, s’esperen concentracions d’uns 5.100 grams de pol·len de gramínies per metre cúbic d’aire davant els 2.800 registrats el 2009, any en què els al·lèrgics van tenir una primavera d’intensitat lleu.

"La primavera d’aquest any no serà la més intensa dels últims 30 anys, però sí serà de les més importants", ha vaticinat l’expert, que adverteix que l’aparició d’un "calor atípic" en els pròxims mesos de març a juny o una "pluja atípica" al maig o juny podrien canviar aquesta previsió.

Segons aquest al·lergòleg, també els canvis meteorològics han fet que aquest hivern hagi estat un hivern tradicional amb fred, dels que no havíem tingut des de fa 10 anys, ha fet que hi hagués menys concentracions de pol·len d’arbre com les cupressàcies o el plàtan.

Davant aquesta situació, el doctor Subiza aconsella als al·lèrgics a les gramínies i en especial als que pateixen asma pol·línic i van deixar de prendre medicació l’any passat en absència de símptomes, que visitin el seu al·lergòleg abans de l’inicio del període de pol·linització. En concret, recomana la vacunació per reduir símptomes com la rinoconjuntivitis o l’asma bronquial, i començar la medicació simptomàtica entre una i dues setmanes abans de la primavera.

Roger Llorente

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2010/03/04/medicina/1267704289.html 

L'ós polar, amenaçat pel cambi climàtic.

L'anàlisi genètica d'un rar fòssil d'ós polar trobat en l'àrtic noruec confirma que aquesta espècie es va separar de l'ós bru fa 150.000 anys i que va sobreviure a un període interglaciar més càlid que l'actual. L'estudi il·lumina els orígens i l'evolució d'una de les espècies més amenaçades avui pel canvi climàtic. Fins a ara s'han trobat molt pocs fòssils d'ós polar, pel que es desconeixien els detalls de l'evolució d'aquesta espècie (Ursus maritimus), segons Oystein Wiig, expert del Museu d'Història Natural de la Universitat d'Oslo. "Com els óssos polars viuen sobre el gel, les seves restes es precipiten al fons del mar o són devorats per carronyers. No es dipositen en sediments com altres mamífers", va explicar Wiig.

Els investigadors van comparar el ADN mitocondrial d'una dent canino i una mandíbula d'ós polar fòssils descobertsdescobrits en 2004 en l'arxipèlag noruec de Svalbard, amb el dels óssos bruns i polars moderns de les illes Admiralty, Baranof i Chichagof en Alaska. Els científics van arribar a aquesta conclusió perquè el fòssil, que té entre 110.000 i 130.000 anys d'antiguitat, és proper a l'època en la qual es va produir l'escisió entre ambdues espècies i la seva edat coincideix amb l'inici de l'últim període interglaciar. "Està clar que el fòssil d'aquest antic ós polar és un enllaç en la transició entre els óssos bruns i polars", va declarar a Efa Lindqvist. La científica va assenyalar que, encara que la morfologia i els hàbits alimentaris d'aquest ós eren similars als de la seva espècie, "des del punt de vista genètic és gairebé tant un ós polar com un marró". Els estudis isotópicos van determinar que l'ós s'alimentava, igual que els seus actuals congèneres, de foques, i les anàlisis de sediments de la zona van mostrar que l'entorn també era similar llavors al que avui existeix en Svalbard.

No obstant això, Lindqvist va remarcar que és possible que Svalbard servís llavors com refugi als óssos polars i els brindés un hàbitat propici. "Encara que els óssos van poder resistir al canvi climàtic en el passat, és possible que estiguin tan especialitzats i tan bé adaptats a viure sobre el gel àrtic que no puguin sobreviure si l'escalfament global es manté a l'elevat ritme que veiem avui", va advertir. I va explicar que quan els científics parlen d'una evolució "molt ràpida" d'una espècie es refereixen a desenes de milers d'anys i no a dècades. "Si l'escalfament global es manté al ràpid ritme d'avui i l'hàbitat gelat dels óssos desapareix, l'espècie va a enfrontar-se a greus problemes", va dir.

Oriol Castells

1r Batx-A

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/oso/polar/amenazado/cambio/climatico/lleva/150000/anos/Artico/elpepusoccie/20100301elpepusoc_11/Tes

Rècord de cries de foca "monje" a Cabo Blanco

La colònia sahariana d'uns 10 mamífers en major perill d'extinció es recupera gràcies a un programa de conservació.

La colònia de foques monjo més important que queda al planeta ha tornat a batre la marca de naixements aquest any amb 51 criatures. Situada al nord de cap Blanc, en una zona fronterera entre El Marroc i Mauritània, ha millorat els seus resultats del 2006, quan van ser 48 els neonatos registrats, segons Miguel Angel Cedenilla, un dels biòlegs espanyols de la Fundació CBD-Habitat que investiga aquest animal.

L'èxit de les mesures de conservació implantades per CBD-Habitat i els seus socis locals, sota el marc d'un Pla d'Acció Internacional de l'espècie, liderat pel ministeri de Medi ambient espanyol en aquesta franja del litoral saharià, tenen el seu millor exponent en el primer naixement ocorregut en una platja oberta, fora de les coves on habitualment es protegeixen les mares per al part i on a causa de els temporals la mortandad de criatures és molt alta, ja que l'onatge estavella als beus contra les roques.

La campanya de reproducció sol començar a l'agost i acaba al desembre, els biòlegs vigilen els naixements i cadascun dels moviments per un circuit tancat de televisió, en les tres coves de reproducció que existeixen al llarg d'aquest litoral. La tecnologia ha anat avançant i des de les primeres càmeres que van instal·lar a les quals s'utilitzen ara hi ha una gran diferència. El gran germà d'aquests mamífers pinnípedos permet controlar la situació de la colònia sense cap molèstia.

A la tardor marquen el seu territori i porten a terme una activitat frenètica. És l'època de reproducció, es barallen entre ells i persegueixen a les femelles;no obstant això, a partir de desembre abandonen els seus dominis aquàtics i surten a les platges de les coves a descansar. La colònia de foca monjo de cap Blanc mostra així clars símptomes de recuperació, el que suposa una gran esperança per a aquesta espècie que està considerada per la Unión Internacional de la Naturalesa (UICN) com un dels 10 mamífers en major perill d'extinció del món.

Oriol Castells

1r Batx-A 

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Record/crias/foca/monje/cabo/Blanco/elpepusoccie/20100226elpepusoc_9/Tes

Algues per a moure avions

Els biocombustibles basats en productes marins s'acosten cada cop més al mercat.

Oloraran a mar les autopistes d'aquí d'un parell de dècades? En realitat l'olor és el que menys preocupa als experts que van analitzar la possibilitat d'usar algues com font de biocombustibles en la reunió de l'Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència celebrada en San Diego (Califòrnia, EEUU). No és una idea nova. Ja en els anys setanta, i fins a mitjans dels noranta, el Departament d'Energia dels EEUU va desenvolupar un ampli programa sobre algues, motivat per la crisi energètica del moment. Els corts pressupostaris van enterrar la investigació, però només temporalment. AL Darzin, dels Laboratoris Nacionals d'Energies Renovables (NREL) nord-americanes, va assenyalar que actualment hi ha més de 200 companyies en tot el món analitzant el potencial de les algues.

No és només la qüestió energètica; les algues podrien ser també un important albelló de diòxid de carboni i una font d'aliments (més del que ja són en els països asiàtics). A més, al contrari que altres cultius per a biocombustibles, no competeixen per sòl cultivable per a aliments.

NREL, que en els últims tres anys ha assolit reunir uns 3.000 milions de dòlars per al seu programa d'algues, i establir diverses col·laboracions amb companyies menjo Chevron i fins i tot les Forces Aèries -"molt interessades en amb quins combustibles alimentaran als seus avions", va dir Darzin-, s'ha concentrat a estudiar la biologia: com millorar el rendiment de les collites, com evitar que altres organismes els espatllin o com collir, alguna cosa gens senzill. També s'ha estudiat la possibilitat d'augmentar el contingut en lípids de les algues, que és el que determina la seva riquesa energètica i per tant el seu valor com combustible. Un problema gens menyspreable són les infraestructures: s'estima que, ja sigui en el mar, ja en llacs o estanys fitats, faran mancada milions d'hectàrees de cultiu. I, ara per ara, ningú ha fet encara assajos a aquestes escales.

Ron Pate, dels Laboratoris Nacionals Sandía, diu que "els més realistes creuen que ens durà almenys 10 anys d'investigació i inversions aconseguir una mica pròxim a la comercialització. Jo creo que veurem un efecte ja en la pròxima dècada".

Oriol Castells

1r Batx-A

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Algas/mover/aviones/mucho/elpepusoccie/20100223elpepusoc_16/Tes

Un equip científic identifica una gran ''illa de brutícia''a l'Atlàntic.

Investigadors nord-americans asseguren que una vasta regió de l'Atlàntic septentrional, al nord del Carib, presenta una concentració de brutícia flotant similar a la de la coneguda com illa o vòrtex d'escombraries del Pacífic. En la zona, de límits molt imprecisos, és possible detectar innombrables plàstics surant, encara que adverteixen que no es tracta d'una taca que tapiza la superfície, sinó sempre de restes molt disperses. La investigadora Karen Lavander, de l'associació SIGUI (Sigui Education Association), ha anunciat els resultats d'un llarg estudi realitzat en una reunió sobre ciències oceàniques que es celebra en Portland (Oregón, EEUU).
Les campanyes oceanogràfiques, coordinades per SIGUI, la Institució Woods Hole i la Universitat d'Hawaii, s'han desenvolupat des de 1988 i han permès recollir 64.000 petits trossos de plàstic. La regió amb major concentració, amb el 80% del total de materials recollits, es troba entre els 22 i els 38 graus de latitutd nord, suposadament perquè fins allà les duen els corrents oceànics. Les deixalles, que es capturen mitjançant xarxes superficials, han estat fonamentalment residus quotidians de plàstic, com trossos d'envasos i de brosses, així com útils pesquers. Durant dues dècades, els investigadors han realitzat 6.100 arrossegaments en diverses zones del Carib i l'Atlàntic Nord, i en més de la meitat han aparegut restes flotants de plàstic.
El pròxim juny, SIGUI i la Institució Woods Hole efectuaran una missió oceanogràfica per intentar definir la zona més afectada, perquè els residus es concentren allà i comprovar si hi ha afectacions cap a la fauna.

Adriana Olsina

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=690288&idseccio_PK=1477

La missió SMOS envia les primeres imatges del cicle de l'aigua a la Terra

Tot just han transcorregut quatre mesos des del seu llançament però la missió SMOS de l’Agència Espacial Europea (ESA, per les seves sigles en anglès) ha obtingut ja les seves primeres imatges. Les instantànies sobre la lluentor de la temperatura serviran per a entendre les variacions globals en la humitat de la terra i en la salinidad de l’oceà per a avançar en el coneixement dels cicles de l’aigua.

Llançada el passat 2 de novembre, la missió ’Soil Moisture and Ocean Salinity’ (SMOS) està proporcionant informació sobre el cicle de l’aigua de la Terra mitjançant observacions globals de la humitat i la salinidad sobre els oceans. Fins ara, aquests paràmetres no havien estat amidats des de l’espai i són claus per a entendre el cicle d’aigua i la variabilitat del clima.

SMOS funciona capturant imatges sobre la lluentor de la temperatura que requereixen un procés per a assolir informació sobre la humitat de la Terra i la salinidad de l’oceà. L’ESA està ara en disposició de mostrar els primers resultats, que són "molt estimulants".

El director del Projecte de l’ESA, Achim Hahne, va assenyalar que l’equip que ho desenvolupa està "extremadament content i orgullós" de veure la transformació real del sistema SMOS en òrbita.

Lara Comis

http://www.elmundo.es/elmundo/ciencia.html

Catalunya només produeix el 3,4% de la potència eòlica d'Espanya

En l'economia espanyola, Catalunya suposa una cinquena part. Però la producció eòlica actualment és del 3,4%. Per arreglar aquesta situació, el govern s'ha proposat superar aquest nivell de producció eòlica. Les comunitats autònomes que més produiexen energia eòlica són Castella i Lleó, Catella-la Manxa i Galícia, que superen molt per sobre la producció de Catalunya.

Als anys 80 Catalunya era la principal font de producció eòlica d'Espanya, però es va anar endarrerint al llarg dels anys a causa d'una falta d'una aposta clara per fer front a aquesta font d'energia.

El setembre de l'any passat es van fe un debat molt llarg entre els diferents departament. L'exectiu català va aprovar la proposta de reduir els tràmits administratius a 18 mesos. També es va decidir que els parcs eòlics de Catalunya sortiran a concurs. Aquesta proposta va ser molt acceptada i es preveu el l'any 2015 aquest problema ja estarà resolt.

Actualment hi han 26 parcs eòlics repartits en tot el territori que funcionen amb una potència de 653,1 MW(megawatts)  i a més a més n'hi ha 7 amb construcció.

 

 

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=688779&idseccio_PK=1477

 

 

Amy Chavarre

6.000 espècies habiten al fons marí de l'Antàrtida.

Un equip de científics nord-americans de l'Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència (AAAS, per les seves sigles en anglès) ha identificat, fins al moment, a més de 6.000 espècies distintes que viuen en el fons marí de l'Antàrtida, la meitat d'elles, "exemplars únics del continent gelat", el que reforça la teoria que defensa la riquesa i diversitat de la zona. Segons expliquen els seus responsables, la investigació, que es va iniciar en 2005, proporciona punts de referència per a futurs estudis sobre la "enorme varietat" d'éssers marins que habiten en les fredes aigües de l'Antàrtida i sobre com respondran als canvis ambientals que la ciència preveu. Es tracta d'un seguiment a llarg termini dels models d'escalfament global de l'oceà per a detectar els 'punts calents de biodiversitat'.

"Les poblacions de 'krill' (espècie de gambeta invertebrada que serveix d'aliment a pingüins, balenes i foques) s'estan reduint com resultat d'una disminució de la capa de gel de l'oceà, mentre que un crustaci molt menor de la família dels 'copèpodes' està dominant les zones que una vegada van ocupar ells", assenyala el biòleg marí del Centre britànic d'investigacions antàrtiques (BAS, per les seves sigles en anglès), Huw Griffiths.

Per al científic, fenòmens d'aquesta naturalesa modifiquen l'equilibri de la xarxa d'aliments a favor dels depredadors marins, com les meduses, que no són menjats pels pingüins i per altres predadores superiors de l'Oceà Austral. "La reducció del gel del mar també afecta als pingüins que es reproduïxen en el gel", afegix.

En aquest sentit, recorda que els animals marins van passar milions d'anys adaptant-se a la congelació i a les condicions estables de les aigües antàrtiques, pel que són "molt sensibles als canvis". "Això els converteix en excel·lents indicadors del canvi ambiental, encara que si són incapaços de moure's o adaptar-se a les noves condicions podrien acabar per extingir-se", conclou finalment.

Oriol Castells

1r Batx- A

http://www.adn.es/lavida/20100219/NWS-2417-fondo-marino-antartida-6000-especies.html

Al rescat del caimàn planer de Colombia

El cocodril d' Orinoco, dels Plans de Colòmbia i Veneçuela, està considerat com espècie en perill crític d'extinció a nivell mundial segons la Unión Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). A partir d'ara aquesta esepcie (Crocodylus intermedius) contarà amb un programa de conservació i maneig coordinat per científics espanyols i colombians, finançat per la Fundació Biodiversitat i que es desenvoluparà en la regió oriental colombiana.

El caimàn llanero, com també es denomina localment, està considerat com el cocodriliano més amenaçat del món; en els escenaris que descriu en moltes de les seves novel·les García Márquez, tot just queden 105 exemplars en llibertat, repartits en quatre nuclis, segons els censos que es van portar a terme entre 1993 i 1996. De la biologia, ecologia i estat de poblacions d'aquest rèptil, que arriba a amidar set metres, es coneix molt poc, el que justifica la necessitat de realitzar investigacions sobre l'espècie, afirma Manuel Merchán Fornelino, director de l'Associació Chelonia i professor de biologia de la Facultat de Biologia de la I.I.Universitat (Segòvia).

Una altra de les greus amenaces amb les quals s'enfronta actualment aquest rèptil és la destrucció del seu hàbitat, asseguren els biòlegs. El programa es realitzarà en una regió amb una superfície aproximada de 260.000 quilòmetres quadrats, recorreguda per grans rius de la conca del Orinoco (de la qual formen part el Meta, Arauca, Casanare, Vichada, Inirida i Guaviare, entre altres), en ecosistemes de sabana característics d'aquesta zona. L'espècie requereix llacunes i rius de gran cabal, amb platges de posada adequades per a la nidificación.

Una altra dels greus amenacis amb els quals s'enfronta actualment aquest rèptil és la destrucció del seu hàbitat, asseguren els biòlegs. El programa és realitzarà en una regió amb una superfície aproximada de 260.000 quilòmetres quadrats, recorreguda per grans rius de la conca del Orinoco (de la qual formin part el Meta, Arauca, Casanare, Vichada, Inirida i Guaviare, entre altres), en ecosistemes de sabana característics d'aquesta zona. L'espècie requereix llacunes i rius de gran total, amb platges de posada adequades per a la nidificación.

L'objectiu conjunt de totes les institucions involucrades en aquesta ambiciosa iniciativa de conservació i desenvolupament és impulsar la recuperació d'una de les espècies més amenaçades del món.

Oriol Castells

1r-Batx A

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/rescate/caiman/llanero/Colombia/elpepusoccie/20100218elpepusoc_16/Tes

Rachel Pike: The science behind a climate headline

Artur Rivera

El mediterrani ha disminuit un metre des de fa 81000 anys

Gràcies a recents investigacions de científics estadounidencs, italians i espanyols, s'ha demostrat que el nivell del mar mediterrani en el passat era un metre més alt, aquestes investigacions s'han dut a terme a unes coves que hi ha a les illes Balears. Així ho han publicat a la prestigiosa revista Sience, on han afirmat que el nivell global del mar i el clima de la Terra estan intimament relacionats. Segons els estudis s'ha arribat a la conclusió que les caes de gel polars eren més petites fa 81000 anys, la temperatura mitjana global era tan alta com la actual i la concentració de C a l'atmosfera era molt més baixa. Així doncs, això permet creure que els glaciars poden créixer i enconjir més ràpid del que es creia, i d'aquesta manera podria canviar totalment el debat sobre les glaciacions. Durant l'últim cicle glacial, el nivell del mar va caure uns 130 metres en el temps transcorregut entre l'últim interval templat (fa 125000 anys) i l'últim màxim glacial (fa uns 20000 anys). Durant aquest temps el nivell del mar va anar disminuint d'una forma alternada, és a dir, amb pujades i baixades, aquest procés encara no sentén del tot bé pels científics. Ara segons l'estudi el cicle glacial de 100000 anys generalment acceptat pot no ser aplicable en absolut als glaciars, sinó als nivells de CO2 i CH4 així com a les temperatures.

Ara s'han detectat a les illes Balears cinc coves en la costa meridional i oriental de l'illa que proporcionen dades impresionants sobre la variació del nivell marítim. Aquestes peces geològiques han estat intermitentment summergides en el mar durant milers d'anys tal com ho confirmen els experiments realitzats.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/nivel/Mediterraneo/era/hace/81000/anos/metro/alto/ahora/elpepusoccie/20100213elpepusoc_12/Tes

Narcís Homs

Campanya internacional per salvar el tigre de l'extinció.

 Amb el començament de l'Any del Tigre a Xina, el Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF) ha llençat avui a Kàtmandu una campanya global per a duplicar el nombre d'aquests felins en llibertat per al pròxim Any del Tigre, 2022.
El nombre de tigres salvatges en el planeta ascendeix actualment a 3.200, enfront dels 7.700 de principis de la dècada de 1990, segons WWF, que avui ha presentat en la capital nepalí la seva campanya per a salvar al felí per antonomàsia en el continent. El director de WWF a Nepal, Anil Chitrakar, ha assegurat en l'acte de llançament de la campanya que Nepal és un lloc de passada per al tràfic il·legal de parts del tigre que vénen de la Índia i es compren a Xina.
Entre 60 i 65 tigres són caçats furtivament cada any en l'Índia, país amb la major població de tigres salvatges, uns 1.500, segons dades de Diwarkar Chapagain, expert de WWF. Aquests felins es poden trobar en llibertat fonamentalment en uns altres dotze països: Nepal, Xina, Rússia, Cambotja, Laos, Bangladés, Vietnam, Malàsia, Bhutan, Tailàndia, Birmània i Indonèsia.
Els esforços globals per salvar al tigre s'han intensificat en els últims mesos, especialment per l'interès personal del primer ministre rus, Vladimir Putin.
Al setembre tindrà lloc a Rússia un cim internacional dirigit a recuperar la població de tigres salvatges a Àsia.


Adriana Olsina

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=687457&idseccio_PK=1477

Les glaceres es formen i fonen més ràpidament del que s'esperava

- Algunes proves asseguren que la temperatura global era més alta fa uns 80.000 anys.

- Un estudi dirigit per la Universitat d'Iowa (EUA)i la Universitat de les Illes Balears, publicat a la revista Science, assegura que les glaceres es formen i fonen més ràpidament del que es pensava.

- Durant l'últim cicle glacial, el nivell del mar ha baixat, de manera progressiva però irregular, aproximadament 130 metres entre el moment de l'últim interval temperat, fa 125.000 anys, i l'últim màxim glacial, fa uns 20.000 anys.

- L'estudi mostra que fa 81.000 anys, el nivell del mar estava en realitat més d'un metre per sobre d'on és ara, un resultat que contradiu les actuals teories sobre el creixement de les plaques de gel.

- Aquest descobriment implica que les plaques de gel polar eren més petites i que les temperatures globals eren almenys tan altes, o fins i tot més, fa 80.000 anys del que ho són ara, fins i tot encara que la concentració de diòxid de carboni a l'atmosfera fos molt més baixa aleshores.

- Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors han pres mesures d'una formació cavernosa a l'illa de Mallorca que havia estat submergida de manera intermitent al mar Mediterrani al llarg de centenars de milers d'anys.

- Les dades suggereixen que les glaceres podrien créixer i reduir-se més ràpidament del que els investigadors havien cregut, fet que podria canviar el debat sobre com vénen i van les edats de gel.

- Segons l'equip científic, dirigit per Jeffrey Dorale, el cicle glacial de 100.000 anys acceptat universalment, es podria aplicar només als nivells de diòxid de carboni, metà i les temperatures registrades als casquets de gel polar.

Proteïna que provoca la recaiguda dels exfumadors

Investigadors de la Universitat Pompeu Fabra han descobert una proteïna que activa les ganes de fumar en les persones que ja fa temps que han abandonat el tabac. Les persones que recauen, ho fan per tres motius diferents: "Per estrès, per factors associats a l'ambient o per un nou contacte amb la droga", ha assegurat Berrendero.

 

 En els tres casos una proteïna activa de nou el desig de fumar, i molts exfumadors recauen. Si s'aconsegueix inhibir els receptors d'aquesta proteïna, "les persones no sentiran ganes de fumar en cap d'aquestes tres situacions", ha afirmat el farmacèutic. "El tabaquisme és un dels hàbits de consum que causa més addicció, a més d'importants problemes de salut als fumadors.

 

Els tractaments de deshabituació al tabac tenen com principal objectiu evitar la recaiguda. Un estudi realitzat per investigadors del Laboratori de Neurofarmacologia, ha posat de manifest que les hipocretines, una proteïna, juguen un paper important en la recaiguda en aquest hàbit. L'estudi és part de la tesi doctoral que està duent a terme la investigadora Ainhoa Plaza-Zabala. Aquest treball s'ha portat a terme sota l'administració de nicotina en ratolins.

 

Les principals conclusions que s'extreuen del treball dels investigadors de la UPF és que les hipocretines juguen un paper crucial en la modulació dels episodis d'ansietat derivats dels efectes de la nicotina i en els processos neurobiològics.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=686024&idseccio_PK=1477 

Andrea Abdó

el drama dels ossos polars

 

La naturalesa en l’estat salvatge és cada vegada més difícil de trobar. Hi ha qui inclús arriba a afirmar que ja no existeix cap racó del món que no estigui relacionat amb l’acció humana, i no li falta raó, ja que tot l’espai de la Terra esta afectat per la nostra empremta. Sens dubte que encara hi ha paisatges preciosos, o llocs impressionants, però ja mai més seran lliures de la nostre capacitat destructiva.

L’ós polar és un animal magnífic. Perfectament integrat en el seu ecosistema, i es capaç de viure en les condicions ambientals més adverses. Explorar l’hàbitat del ós polar, és apropar-te molt a la naturalesa mítica en la que les condicions ambientals extremes poden fer-t’ho passar realment malament. L’ós polar és un carnívor tan preciós, com perillós. De fet, es recomana no entrar al seu territori sense protecció.

Tot i així, no hi ha res més emocionant per els amants de la naturalesa que la sensació d’estar en un lloc salvatge, en el que els ossos polars encara hi són presents. És impossible abstreure’s de la presència constant de l’animal, i sempre s’ha d’estar a la guaita, l’ós polar, com totes les criatures, mereix viure.

Arribats al límit de la seva extinció per la caça massiva, la protecció va aconseguir que algunes poblacions es recuperessin, especialment les adaptades a caçar en el gel. L’ós polar necessita la cobertura gelada per caçar les seves preses. En el gel és on millor es desenvolupa, atrapant foques o morses. Si el gel desapareix, els ossos polars també ho faran.

Incapaç de caçar a mar obert, ja que les foques o les morses són infinitament més àgils en aquest medi, els ossos es desplacen a terra ferma amb la falta del gel. Però tampoc allà es desenvolupen senzillament, ja que s’acaba de descobrir que opten per el canibalisme com opció dramàtica per la supervivència.

La situació del os polar és dramàtica, però representa molt bé el que està passant actualment al nostre planeta. Hi ha gent que afirma el canvi climàtic i gent que el desmenteix, però sigui com sigui, els ossos polars noten algo que canvia i que posa la seva espècie en perill, i això, tan en ossos com en qualsevol ésser viu, els humans no ho podem permetre.

 

 

Norma Pedemonte

 http://www.elmundo.es/elmundo/2009/12/10/verde/1260439925.html