Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes a Diciembre de 2008.

Les dones que consumeixen més de 2 begudes alcohòliques diàries tenen més risc de arritmias, segons un estudi.

Les dones que consumeixen més de dues begudes amb alcohol al dia tenen un major risc de arritmia cardiaca, segons un estudi del ’Brigham and Women’s Hospital’ i l’Escola de Medicina d’Harvard en Boston (Estats Units) i l’Hospital Universitari de Basilea a Suïssa.

Van analitzar els estudis que havien fet a 34.715 dones.
Les participants tenien més de 45 anys i no patien aquestes arritmias a l’inici de l’estudi, a més, van rebre seguiment entre 1993 i 2006. El consum d’alcohol es va avaluar en quatre categories:

- 0 begudes al dia
- 0 i 1,1 begudes
- Entre 1,1 i 2 begudes
- Més de 2 begudes al dia.

Durant els 12,4 anys de seguiment es van produir 653 casos confirmats de fibrilación atrial(un tipos de arritmia), que és un tipo de arritmia. Els casos es van produir en un 1,9 per cent de les dones que no consumien alcohol, en un 1,8 per cent de les quals consumien fins a una beguda al dia, un 1,6 per cent de les quals prenien fins a dues begudes al dia i un 2,9 per cent de les quals prenien més de dues begudes al dia.

Segons els autors d’aquest estudi, el consum d’alcohol de dues begudes al dia no va associat amb un major risc de arritmia cardiaca entre les dones de mitjana edat. Però es pot observar en els resultats, un petit grup de dones que consumien dues o més begudes alcohòliques al dia tenien 1,6 vegades més risc de arritmia cardiaca en relació a les quals no bevien alcohol.

http://www.solociencia.com/noticias/0812/03095908.htm

 

Marc Pont

El còlera mata 500 de persones a Zimbabwe

20081204183641-colerazimb-300x170.jpg

El país africà de Zimbabwe, aquests últims dies ha estat envaït  per un brot de còlera. Aquesta malaltia, es pot curar en condicions normals però el país no es troba en el seu millor moment ja que els metges estan intentant arribar a un acord amb el president per tal de millorar la seva situació. Aquest brot de còlera és el pitjor que ha viscut mai aquest país. El nombre de morts va augmentant i ja van per mig miler de morts, les xifres són alarmants. La OMS (Organització Mundial de la Salut) confessa que la gran majoria de les regions del país estan afectades i que la taxa de mortalitat arribaria al 50% en els pitjors pronòstics. Les dades oficials són de 473 morts i un total de 11.700 afectats. La OMS confirma que el còlera està present al país des de 1998 però que mai havia arribat a dimensions tan grans. La principal causa d’aquesta epidèmia és la manca d’aigua. Els distribuïdors no funcionen correctament i els ciutadans es veuen obligats a beure aigua de pous i rius contaminats.

Ramon Camps

http://www.cienciaysociedad.info/salud/



La supernova 1572

20081205193355-tycho-med.jpg

Astrònoms de l’Institut Max Planck, utilitzant telescopis situats a Hawai i Andalusia, han captat ecos de llum de la supernova descoberta per Tycho Brahe al 1572. Aquell any, una estrella més brillant que les altres, la qual fins i tot podia ésser observada durant el dia, va aparèixer al cel. L’astrònom danès Tycho Brahe va mesurar de forma precisa la posició de l’esmentada estrella i va descobrir que es trobava més enllà de la lluna. D’aquesta manera va contradir la teoria aristotèlica, vigent fins aleshores, de que tot allò que estava més llunyà que la lluna romania sempre inalterable, és a dir, que no canviava en cap cas.

La supernova de Tycho Brahe és del tipus Ia, causada a partir d’una explosió gegant i termonuclear d’una nana blanca.

Els científics actuals han emprat els ecos de llum de l’explosió, els quals són les ones de llum de l’explosió original que encara avui dia arriben a la Terra de forma indirecta, reflectits en un anomenat mirall interestelar de partícules de pols. Aquests ecos de llum contenen una espècie d’empremta fòssil; aquesta, ha permès als investigadors d’observar l’espectre òptic de la supernova amb quasi la mateixa brillantor que va tenir.

Aquest ha estat un gran pas endavant en ciència ja que amb l’estudi dels citats ecos de llum es podran classificar d’altres restes de supernoves a la nostra galàxia i també en galàxies properes.   

http://www.sciencecentric.com/news/article.php?q=08120378-tycho-brahe-1572-supernova-classified

 

Gabriel García Arenas

 

L'home pot olorar la por

20081208213825-corazon-y-tubo.jpg

Els científics de la Universitat de Stony Brook, a Nova York, han realitzat recentment un experiment per veure si l’home té la mateixa qualitat que els animals de percebre subconscientment la por d’altres.
Per realitzar-lo van necessitar l’ajuda d’un grup de paracaigudistes inexperts i amb por de saltar de l’avió. Just abans de que saltessin, se’ls va agafar unes mostres de suor de les aixelles. A continuació se’ls va agafar una altra mostra quan aquest feien un passeig tranquil.
Després van escanejar el cervell d’un grup de voluntaris mentre aquests oloraven les dues mostres. Sorprenentment en la mostra dels paracaigudes que estaven a punt de saltar, i per tant tenien por, en el cervell dels voluntaris s’excitava la zona on es produeix la por. 
Els voluntaris, però, que no sabien de què era l’experiment i per tant no eren influenciats, no van notar cap tipus de diferència entre les dues mostres.
Els científics de la Universitat de Stony Brook veuen demostrat per tant que el subconcient de l’home pot percebre la feromona de la por.
Tot i això la publicació d’aquest article a la revista New Scientist serà polèmica perquè molts científics creuen que els humans no poden detectar els feromones. 

Per més informació:  http://neofronteras.com/?p=792

 Annika Nack

08/12/2008 21:38 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Un bisturí molecular capaç de regenerar ADN

20081208224042-bisturiadn.jpg

El Centre Nacional d’Investigació Oncològic (CNIO) ha desenvolupat un “bisturí molecular” que tindrà importants aplicacions, tant en l’àmbit de la biotecnologia com en el tractament del càncer, malalties genètiques i autoimmunes.

 

Aquesta tècnica permet portar les cèl·lules ferides a un “taller de reparacions” , tallar la seqüència d’ ADN alterada exactament on sigui desitjat, eliminar el segment ferit, substituir-lo per un de normal,i seguidament, introduir la cèl·lula en l’organisme, sense el defecte que causa la malaltia.  

 

El “bisturí” s’ha provat tant en cèl·lules de ratolí com humanes, amb una malaltia genètica, autosòmica i recessiva, anomenada xeroderma pigmentosum (XP) i que es caracteritza per una hipersensibilitat en l’exposició a la radiació ultraviolada, que provaca càncer de pell els llocs que s’exposen al sol i en alguns casos, sofrir trastorns neurològics

 

Aquest nou disseny de resolució de l’estructura del ADN servirà com a eina de treball en les investigacions de biologia.

 

Per ampliar el contingut de la notícia, aquí teniu la pàgina web: http://www.cienciaysociedad.info/salud/un-bisturi-molecular-capaz-de-reparar-adn/

Berta Valls

El consum de cacao disminueix la presió arterial

20081208231531-cacao2.jpg

A consequència d’uns anàlisis que s’han fet a Alemanya s’ha publicat un article en el qual s’arriba a la conclusió que el consum del cacao pot arribar a reduir la presió arterial. Aquests anàlisis s’han estat comparant amb els análisis que s’han obtingut sobre el consum del te. Doncs bé, sembla ser que aquests anàlisis conclouen en el fet de que el te no produeix un descens de presió arterial i en canvi,els productes rics en cacao si.

Les investigacions que s’han fet s’han basat en els experiments que van duu a terme una sèrie de persones, les quals durant un conjunt de dies van estar prenent te o consumint cacao i es va veure que els qui van consumir cacao, la seva presió arterial va disminuir amb una mitjana de de 4,7 mmHg. Aquestes diferències entre aquests dos productes són segons el contingut dels polifenols(productes químics que es  troben en les  plantes).

Ara bé,per aquells que els hi agrada els productes procedents del cacao ara  se li suma un altre benefici,el de la reducció de presió arterial.

Per més informació consulteu la següent pàgina: http://salud.elperiodico.com/vivir-en-forma/nutricion-y-salud/actualidad/noticia/v/27/i/chocolate-hipertension.html

Helena García

Genpets: mascotes geneticas

Durant aquest mes s'han començat a difondre videos en el qual s'apreciaven uns "animals", molt rars que reben el nom de Genpets. Segons la pàgina oficial de genpets aquests joguines que utilitzen la biotecnologia per a crear-los, afirmen que tenir un d'aquests és com tenir una mascota viva però que no ocasiona majors problemes com tenir un realment viu. Les característiques d'aquests singurales joguines varien segons el color de la caixa, doncs si la caixa és vermella, la joguina té la personalitat atlètica i energètica, si és de color verd, aquest serà servicial, harmoniós i pacífic. També es troben els colors taronja, violeta i groc, els quals posseïxen diferents personalitats. Un dels punts més resaltantes que tenen aquests curiós genpets són que: a la primera persona que veu, el pren com el seu progenitor. Aquesta peculiar joguina ha generat molta polèmica a nivell mundial, doncs moltes persones afirmen veure'l moure's pel que va espantar a molts i van aparèixer diverses imatges on fins hi tot el demonitzaven.

Més informació http://translate.google.es/translate?hl=es&sl=en&u=http://www.genpets.com/&sa=X&oi=translate&resnum=1&ct=result&prev=/search%3Fq%3Dgenpets%26hl%3Des%26rlz%3D1T4ADBF_esES260ES262

Jordi Moré

09/12/2008 18:46 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Un Pterosaure del Brasil

20081209191829-pterosaurio.jpg

Un paleontòleg ha descobert que el pterosaure més gran del que es té notícia va viure a Brasil fa 115 milions d’anys. El professor Mark Witton, de la Universitat de Portsmounth, va explicar a la seva presentació que correspon a un Pterosaure, que va volar sobre el nord est brasileny i que va tenir una altura de 5 metres. El fòssil, es va trobar en un llac. El lloc forma part de la conca del riu Araripe, que els paleontòlegs el consideren un dels llocs més rics en presencia de fòssils. L’estudi del fòssil segueix obert i el senyor Witton es va sorprendre que el fòssil el trobessin tan lluny dels seus congèneres a Xina. Aquest fet demostra el poc que es sap  realment sobre la història de la evolució i els desplaçament d’aquest tipis de criatures. Els pterosaures van viure durant quasi tota la era Mezoica ( fa entre 228 i 65 milions d’anys ) El cos d’aquest ésser estava recobert de pèl. No son dinosaures encara que si van conviure amb ells durant desenes de milions d’anys.

El consum elevat de sucre dóna lloc a l'addicció

20081210221116-azuucar.jpg

El consum elevat de sucre dóna lloc a l’addicció, segons un estudi realitzat en rates per investigadors de la Universitat de Princeton en Estats Units. El treball mostra conductes de recerca ansiosa i recaigudes en el consum de sucre.  La recerca i la recaiguda són components crítics de l’addicció i han demostrat de  formes diferents aquestes conductes en rates que consumeixen sucre excessivament.  Els descobriments podrien tenir implicacions futures en el tractament d’humans amb trastorns alimentaris. Després de realitzar varies proves; la seva motivació pel sucre havia crescut. Després que se’ls retirés el sucre, les rates prenien més alcohol del normal, mostrant així que el consum excessiu de sucre havia forçat canvis en el funcionament cerebral. Aquestes funcions servien com portes d’accés a altres mecanismes de conducta destructiva com un major consum d’alcohol. A més, quan rebien una dosi d’ anfetamines mínima que abans no els hagués afectat, els animals es tornaven hiperactius.  Els investigadors també van descobrir que quan les rates prenen una beguda ensucrada en una regió del seu cervell, denominada nucli acumbens, s’allibera dopamina, una hormona. Es creu que aquest mecanisme de senyalització cerebral desencadena la motivació i, al produir-se de forma repetida, provoca l’addicció. Segons els autors, després d’un mes aquestes rates ’addictes’ amb nivells majors de dopamina tenien menys receptors dopaminérgics d’un tipus i més receptors opioides. Aquests sistemes de dopamina i opioide participen en la motivació i la recompensa, sistemes que controlen el desig i el plaer per alguna cosa. Canvis similars s’observen també en el cervell de rates addictes a la cocaïna i l’heroïna. Els investigadors també han pogut provocar signes d’abstinència en els animals a l’eliminar-los l’administració de sucre.  El seu treball proporciona vincles entre els trastorns de l’ús de substàncies com l’addicció a les drogues i el desenvolupament de desitjos anormals per substàncies naturals. Aquestes dades podrien ajudar-nos a dissenyar noves vies de diagnòstic i tractament de les addiccions en persones.

Més informació a: http://www.europapress.es/salud/noticia-consumo-elevado-azucar-da-lugar-adiccion-estudio-20081210171203.html

 

Judit Santacana

 

Existeix l'astenosfera?

20081210223054-cabecera-1-.gif

Aquesta és una qüestió que encara no ha estat resposta per la comunitat científica, ja que, a la idea tradicional de l’existència de l’astenosfera, se li ha sobreposat una altre teoria proposada en l’última década. Un dels principals defensors d’aquesta és Francisco Anguina, llicenciat i doctor en Ciències Geològiques per l’Universitat Complutense de Madrid.

Segons els defensors de l’astenosfera, aquesta és una capa que forma l’interior de la Terra segons el model estàtic (basat en les propietats físiques i mecàniques de les roques). Es troba a 100-150 qm de profunditat fins a uns 400 qm. Algunes de les seves caracterítiques són: l’abundància de Mg (magnesi) i Fe (ferro), temperatures superiors als 500 ºC i densitats de les roques al voltant de 3,3 g/cm3. A aquesta zona també se l’anomena canal de baixa velocitat, ja que aquí les roques es troben parcialment foses i es comporten de manera més fluïda que en la litosfera cosa que  fa que s’hi produeixin corrents de convecció i així podem entendre la teoría de la Tectònica de Plaques com també el fenómen de l’equilibri isostàtic dels continents sobre el mantell.

No va ser fins fa una dècada, en la que la idea de l’astenosfera per explicar el moviment de les plaques litosfèriques es va creure prescindible, que es va proposar un nou sistema en el que les plaques són mogudes i arrosegades pel mantell sublitosfèric i aquest alhora està unit  fins al nucli terrestre. Pel que fa a l’equilibri isostàtic, es produeix entre la part inferior del mantell i la part exterior del nucli terrestre. Aquest model dóna també resposta al canal de baixa velocitat on trobem dues possibles explicacions, la primera, que les dades obtingudes també es podien interpretar en un altre sentit i la següent que sigui una zona on les roques tenen baixa rigidesa ,però en cap cas podem parlar de que aquesta franja rocosa sigui homogènia i gran i per tant no podem parlar d’astenosfera. La no utilització del concepte d’astenosfera no afecta el concepte de litosfera que continua sent el mateix, la capa més superficial i rígida del planeta que arriba fins a 100 ó 150 qm de fondària depenent de la zona. 

Sembla ser que les explicacions de Francisco Anguita (president honorari de l’Associció Espanyola per l’Ensenyament) tenen fonament científic i són rigoroses de manera que d’aquí no gaire podria ser que les seves creences fossin acceptades definitivament i hi hagi un canvi en la concepció de les capes internesde la Terra.
Una pàgina molt interessant a visitar: http://www.aepect.org/astenosfera/astenosfera/noticia.htm


 Roger Llabrés

 

Descobreixen aigua i CO2 en un planeta fora del Sistema Solar

20081211152613-planeta.jpg

Després de tretze anys d'haver decobert el primer planeta fora del Sistema Solar i d'haver-ne descobert més de 300,  els astronoms van començar a estudiar les seves atmosferes i ja n'han trobat aigua i CO2. Aquest planeta, que està a 63 anys llum i que s'ha trobat mitjançant el telescopi HUBBLE, s'anomena HD189733b. L'estudi es va du a terme per el Jet Propulsion Laboratory de la NASA que està dirigit per Mark Swain i també van ser els qui van descobrir aquest planeta.

Els dos compostos trobats (aigua i CO2) són dos molècules relacionades amb l'existècia de la vida. El problema però és que les condicions de HD189733b no són gaire favorables ja que és un planeta gegant gasos similar a Júpiter i la temperatura supera els 1000ºC. Tot i això els investigadors del Jet Propulsion Laboratory són optimistes al estar més a prop de descobrir vida en un altre planeta

http://www.publico.es/ciencias/182134/descubren/agua/co/planeta/sistema/solar

 

DSe Hybrid Yacht:Vaixell amb plaques solars

20081211160727-solarboat1.jpg

Les Plaques Solars ja no només s'utilitzen en cotxes, sinó que ara també s'han dissenyat per a vaixells. DSe Hybrid Yacht és el primer vaixell a utilitzar aquesta tecnologia. Per posar-se en moviment el DSe Hybrid Yacht agafa l’energia solar, l'elèctrica i dièsel per a la potència. El vaixell pot recórrer a 6 nusos en un dia assolellat sense necessitat de ni una gota de combustible. Molt econòmic veritat?. A més utilitzant-lo de forma Dièsel, gràcies a la seva propulsió híbrida paral·lela pot arribar a 13 nusos. EL DSe Hybrid Yacht porta una sèrie de comoditats en el seu disseny, comoditats que satisfaran les necessitats d’un passatger selecte. El preu del vaixell és de de 0.000.

Jordi Moré

Mes informació http://www.dsehybrid.com/

L’ Alzheimer, cada cop més relacionat amb el virus que provoca l’ herpes labial.

20081211202005-cervell.jpg

Un grup de científics espanyols ofereix noves evidències de que l’ arribada  del virus simple de l’ herpes labial al cervell (afavorida per una lipoproteïna y activada per factors externs com per exemple estrés) podria provocar el mal.

 Dos anys després de la publicació dels seus treballs de recerca, l’ equip del Centro de Biología Molecular Severo Ochoa que dirigeix Fernando Valdivieso, catedràtic de Biologia Molecular, presenta la seva tesis amb evidències addicionals.

 La relació causa-efecte directa encara està pendent de demostrar i la simple acumulació del virus al cervell no és garantia ni molt menys de degeneració neuronal ni demència, però els investigadors saben que la neuroinvasió per part del virus es major a més presència de ApoE 4 i que la combinació del virus més l’ apolipoproteïna casi ens assegura l’ aparició de l’ Alzheimer.

 L’ EXPERIMENT: EL HAPPY MOUSE

Varis experiments amb ratolins i altres estudis genètics els van permetre demostrar el viatge del virus pel sistema nerviós central fins al cervell facilitat també pel sistema sanguini, un cop burlades les defenses immunitàries de l’ organisme. El «transportista» del virus és una apolipoproteïna de tipus E (implicada també en el transport del colesterol), l’ ApoE 4.

 Mitjançant aquests experiments amb ratolins es va poder comprovar la transmissió de mares a fills del virus de l’ herpes, tot naixent cries amb el virus allotjat al cervell, a l’ hipocamp, la zona on resideixen els records i afectada per l’ Alzheimer. I a més, després d’ administrar antivirals a les rates gestants, quedaven lliures del virus i no era transmès a la seva descendència. 

De tota manera la prova definitiva encara està a la gàbia. Es tracta d’ uns ratolins transgènics (batejats com a happy mouse) als quals se’ls ha incorporat un gen humà, l’ APP que propicia la deposició dels amiloides, proteïnes responsables dels danys irreparables en un cervell humà amb Alzheimer.

Com que els ratolins no poden produir amiloides i han estats infectats amb el virus de l’ herpes labial, si l’ autòpsia mostra neurodegeneració, voldrà dir que l’ única causa de la degradació és la presència del virus. La mort d’ aquests ratolins està prevista cap a finals del 2008 i si l’ autòpsia corrobora la hipòtesi, tindrem una prova irrefutable de la relació directa entre el virus de l’ herpes labial i l’ Alzheimer.

Redactat per Anna Díaz.

Si us interessa el tema us adjuntu un vídeo que també narra un altre experiment realitzat amb ratolins a Austràlia relacionat amb l’ Alzheimer. Està amb anglès però s’ entén força bé.

http://es.youtube.com/watch?v=_nl9cmBkDuY

Tecnología para inyectar un "Granizado" que retarda la Muerte

20081211232647-111208b.jpg

Aquest granitzat està especialitzat per aquelles persones que sofreixen una parada cardíaca en qualsevol moment, així doncs, com el temps de reacció que té un  o una sèrie de metges davant una situació d'aquest tipus és mol curt i només tindrà apròximadament 10 minuts per intentar salvar el pacient,per això  s'ha ideat un líquid gelatinós a temperatures tant altes que fa que es refredi el òrgan desitjat,(en aquest cas el cor), on les cèl·lules de l'òrgan trigan molt més a morir-se i fa que la capacitat de reacció dels metges sigui una mica més llarga de l'ho normal per poder prendre decisions en un temps més llarg i més adient.

Aquesta injecció interna directa a qualsevol òrgan fa que el cos de la persona etigui abssolta de qualsevol tipus d'atac arrítmic o qualsevol reacció de fredor.

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/101208e.html

Xavi Lombart.

Els últims neandertals

20081212183400-neandertal33.jpg

Una investigació fonamentada en l’estudi dels fòssils humans extrets al llarg d’una dècada a la “Sima de las Palomas” (Múrcia), conclou que, molt probablement, els neandertals van perdurar fins a 8000 anys després de l’aparició de l’home modern.  

Aquests fòssils tenen una antiguitat de prop de 40000 anys i mostren l’anatomia dels neandertals. Per tant, aquests van perdurar a la zona sud-occidental de la península Ibèrica malgrat el ràpid progrés dels humans moderns. D’altra banda, alguns dels fòssils trobats mostren característiques pròpies de l’anatomia humana moderna, les quals acostumen a no pertànyer als neandertals més antics. És possible que els neandertals de la “Sima de las Palomas”anessin adquirint trets moderns a causa d’una evolució morfològica originada pel contacte amb els humans moderns que entraven al territori peninsular a través dels Pirineus.

http://www.laopiniondemurcia.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008121000_5_139835__Municipios-Sima-Palomas-tiene-restos-Neandertal-solo-40000

 

http://www.pnas.org/content/early/2008/09/06/0803917105.abstract

 

Gabriel García Arenas

 

Roques que actuen com esponjes de CO2

20081213200233-111208a.jpg

S’ha descobert un tipus de roca present a la superfície d’ Oman i en altres àrres

del món capaç d’absorbir grans quantitats de CO2 el qual és el principal responsable del

calentament global. Aquesta roca “esponja” és anomenada amb el nom de peridiotita.

Aquesta és molt abundant en el mantell terrestre quan prén contacte amb l’exterior quan dues plaques

 tectòniques xoquen i empenyen la roca cap a a la superfície.Quan aquesta prén contacte amb el CO2

reacciona rápidamente formant un carbonat sòlid, com el marbre. Aquesta roca vol ser aplicada en centrals,

de quals les seves emissions de CO2 són realment elevades i gràcies a la peridiotita les podem reduir.

Però el procediemnt per transportar la roca cap a les centrals, moldre-la i combinar-la amb els gasos

resulta molt costós i d’un consum energètic enorme. Els investigadors afirmen que un solució més

 rentable seria capturar aquest CO2 i transportar-lo cap allà, és a dir a les terres on es

 localitzen aquestes roques, artificialment. Aquest mètode ens resoldria

molts problemas amb el canvi climàtic el qual pot comportar grans conseqüències, fins i tot conflictos bel·lics.

 

Pàgines d’interès:

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/101208d.html

Emma Batet

13/12/2008 20:02 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

La obesitat de la dona durant l'embaràs pot programar una possible obesitat al futur fill

20081213211912-081208b.jpg

Segons les estadístiques de la  Universitat de Buffalo publicades per Mulchand Patel , pioner en demostrar que en el procès d’embaràs d’una mare rata que pateix obesitat i té un 85 % de possiblitats de que el fill que estigui gestant pot patir també  d’obesitat en un futur (edat adulta) . Això es degut a que una part del cervell s’encarrega de la programació metabòlica . Patel creu que  aquest fet és extrapolable a l’èsser humà.

Aquesta possible obesitat adquirida per herència es deu,en part,  a l’ apetença excessiva i una  resistència a la insulina que en molts casos representa un preludi a la diabetes, a la hipertensió i a la obesitat.

D’altra banda, passa el mateix amb aquelles mares desnutridas que, en conseqüència tindran fills amb possibles enfermetats crònicas en l’etapada adulta .Aquesta anomalia genètica es deu a la falta de la proteinas o les restriccions calòricas de la mare.

 

Xavi Lombart Bueno.

Etiquetas:

Vacuna contra la cocaïna

Els consumidors habituals de cocaïna tenen una porta oberta ha deixar la seva addicció gràcies  a l'inici d'uns estudis que conclouen amb una innovadora vacuna contra la cocaïna, dirigida a persones ja addictes.

El treball d'investigació començarà l'any que ve, tot i que els assajos ja han estat aprovats pel Comitè Ètic d'Investigació Clínica de l'hospital de La Ribera (València) i l'hospital de La Santa Creu i Sant Pau (Barcelona). La base d'aquest estudi es centra en estudiar una molècula que elimina l'efecte euforitzant d'aquesta droga impossibilitant-ne la seva entrada al sistema nerviós i així, les sensacions de plaer que esperen els addictes es veuen anul·lades. La vacuna conté una molècula molt semblant a la cocaïna, però adulterada perquè sigui reconeguda pel sistema immunològic com una substància estranya provocant anticossos.

L'estudi es realitzarà en 150 pacients seleccionats amb dependència de la cocaïna compresos entre edats de 25 a 45 anys. Que es dugués a terme aquest estudi, i en conseqüència la creació de la vacuna, seria molt beneficiós per a tothom ja que està comprovat que els consumidors habituals de cocaïna tenen un risc 24 vegades major de patir infarts de miocardi que els no consumidors.

Els objectius de la vacuna son:

- anular els efectes de la droga i que per tant no torni a ser consumida posteriorment. (sigui la que sigui la via d’entrada per consumir la cocaïna –injectada, esnifada o fumada- la droga arriba al cervell a través de la sang)

- retrassar l'edat d'inici en el món de les drogues entre menors.

Per aconseguir l'èxit de la vacuna s'administrarà en 4 dosis i anirà acompanyat de teràpia psicològica.

 

Mireia Mascaró

enllaços: http://elmundosalud.elmundo.es/elmundosalud/2007/05/09/medicina/1178703635.html

La Marató i la Ciència

Parlem de recerca biomèdica pel que fa a les ciències de la vida; del nostre cos i de la nostra salut. Encara ens falten moltes incògnites per aclarir. Hi ha malalts que no es curen o tractaments massa llargs que ens agradaria que fóssin més eficaços i ràpids. Aquesta recerca biomèdica, ens permet experimentar, evolucionar, saber-ne més. Com diu un titular del diari Avui: ’’S’investiga al costat del malalt als hospitals i centres d’atenció primària, però també a d’altres centres de recerca i des de les universitats. Animats per la curiositat, els investigadors es formen en totes les branques de la ciència’’.

Però per posar-se a treballar els investigadors necessiten recursos, aparells, tecnologies; que finalment tot això es tradueix amb els diners. Existeixen nombrosos canals que contribueixen en aquesta tasca, però avui el canal més important que destaca per la seva singularitat i gran incidència en la comunitat científica és la Marató de TV3. La Marató és una font important de recursos que contribueix en l’enfortiment dels grups de recerca i al desenvolupament i sosteniment a llarg termini de la recerca biomèdica.

És un fenòmen col·lectiu que fa que el conjunt de la societat i els investigadors tinguin un objectiu en comú: la ciència; perquè més endavant existeixin tractaments per a totes les malalties  i siguin el més eficaç possible.  

Més informació a la web de la Marató:     www.tv3.cat/marato         

 

 

Judit Santacana                                   

14/12/2008 18:15 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Quatre mesos vivint sense cor

Zhana, una adolescent nord-americana, ha viscut 118 dies sense cor, amb dues bombes implantades en el seu lloc i sentint-se, com ella mateixa explica, "una persona de mentida".

Els especialistes que la van cuidar, fins que va poder sotmetre’s al segon transplant cardíac, assenyalen que no és la primera vegada que s’aconsegueix perllongar la vida d’una persona sense cor. La tècnica és comuna en adults i menors. El que no és corrent és optar per un dispositiu d’implant, en lloc d’un extern, quan el malalt és un nen. Com explica Fernando Villagrá, cap de servei de Cirurgia Cardiovascular Infantil de l’Hospital La Pau (Madrid), per a realitzar la "assistència circulatòria mecànica" existeixen diferents opcions. Com ’substitut’ del cor, els metges poden optar per un dispositiu de curta durada, que és extern i s’empra en malalts, nens i adults, en situació aguda.

Una segona alternativa, són els instruments de llarga durada, que poden ser externs o interns. Aquests últims encara no estan preparats per a implantar-los a nens, ja que es componen d’una bomba pneumàtica, una part electrònica,  i l’altra telemètrica i una bateria que amb el temps caldrà carregar. No obstant, aquest tipus de dispositiu d’implant és el que li va salvar la vida a Zhana.

Més informació a: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2008/11/20/corazon/1227176092.html

Sandra Sànchez

14/12/2008 18:38 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Què són, com es formen i què provoca les depressions atmosfèriques?

20081214210212-animaformborrasca-1-.gif

Una borrasca o depressió atmosfèrica també pot ser anomenada com a zona de baixa pressió, ja que en aquesta la pressió no és tan elevada com als seus voltants. Pel que fa al nostre hemisferi (el nord) les borrasques giren en sentit contrari a les agulles del rellotge, al contrari del que es produeix en l’hemisferi sud, això està produït per l’efecte Coriolis (acceleració relativa que pateix un objecte dins d’un sistema de referència no inercial quan varia la seva distància respecte l’eix de gir).

Les depressions es formen al voltant de la zona on es troben els tròpics amb l’equador, formant part de la cèl·lula de circulació Hadley (és una zona de circulació tancada de l’atmosfera terrestre que domina la circulació global atmosfèrica en les latituds equatorials i tropicals).

Les borrasques es relacionen amb vents i amb elevació atmosfèrica. L’elevació s’acostuma a produir amb cel cobert, format pel gradient tèrmic quan l’aire es col·lapsa, de manera que les depressions porten nuvolositats que provoquen que les temperatures diürnes baixin en totes les estacions de l’any. Tot això és fruit de l’entrada de menys radiació solar ja que aquesta es veu reflectida pels núvols que impedeixen que pugui escalfar la Terra. En canvi, a la nit, l’efecte d’absorció dels núvols en la radiació d’ona llarga fa que les temperatures del dia siguin més suaus.

Existeixen dos tipus de depressions, les frontals i les tèrmiques. Les frontals són un dels fenòmens meteorològics més freqüents en la zona temperada de la Terra i són el resultat de la fricció entre masses d’aire calent i masses d’aire fred. Pel que fa les depressions tèrmiques, són el resultat de la calor acumulada en la superfície terrestre. Aquestes tenen una extensió geogràfica més petita que les depressions frontals. 

Algunes de les diferències entre els sistemes de baixes pressions i els anticiclons són que les borrasques tenen una àrea més reduïda, així com també forts vents provocats pels factors següents: la baixa pressió, la força centrífuga que es produeix quan giren i l’efecte Coriolis.

Una pàgina wb molt interessant a visitar és: http://teleformacion.edu.aytolacoruna.es/AYC/document/atmosfera_y_clima/pronostico/prevision3.htm

 

Roger Llabrés

La llum del Sol influeix molt més del què es creu en la circulació de l'Atlàntic Nord?

20081214224033-circulacio-atlantic-nord.jpg

Un nou estudi posa en qüestió la creença tradicional de com les capes de gel influeixen en la circulació oceànica durant els períodes glacials. La distribució de la llum solar, i no el tamanys de les capes de gel d’Amèrica del Nord , ha estat clau en els canvis de les aigües profundes de l’Atlàntic Nord durant els últims quatre cicles glacials, segons aquest estudi.

Lorraine Lisiecki professora del Departament de Ciències de la Terra a California, va realitzar aquest estudi amb l’ajuda del seu equip, observant 24 punts separats de l’Atlàntic, analitzant la informació dels nuclis de sediments marins.

Anteriorment els científics es basaven en un estudi anomenat "Specmap", realitzat al 1992 per poder descobrir com diferents components del sistema climàtic van actuar entre ells durant els cicles glacials. En el Specmap es va analitzar la circulació de l’oceà en un sol lloc de l’Atlàntic. Lorraine Lisiecki va observar que els llocs que ella havia analitzat de l’Atlàntic no corresponien amb el lloc que havia observat l’Specmap. Llavors va resultar que era un dels únics llocs que no es comportava igual que la resta.

Els resultats de l’estudi Specmap al 1992 van indicar que la circulació es redueix quan no hi ha grans capes de gel. Però el nou estudi mostra que les capes de gel no són la única part important dels canvis en el clima, sinó que de fet la distribució de la llum del Sol és el factor clau en la circulació de les aigües profundes de l’Atlàntic Nord. Segons les conclusions de l’estudi, l’oceà no sempre segueix el clima, aquest exerceix el seu propi impacte en els processos climàtics. La circulació oceànica canvia de maneres independents a la influencia de les capes de gel durant els períodes glacials.

Enllaços: http://www.amazings.com/ciencia/principal.html

 

 

Icíar Larrainzar Bayona

Biomarcadors d’ADN permetran definir l’edat biològica amb exactitud.

20081214225314-1144185-1470682.jpg

Un grup de científics alemanys han aconseguit trobar uns biomarcadors d’ADN que permetran en un futur establir l’edat biològica de qualsevol individu.

En quant al camp de la medicina, aquest biomarcador és un indicador de l’estat d’una malaltia particular o d’un organisme en concret.

Gràcies a aquests també podrem saber el motiu pel qual persones joves semblen envellides o en canvi saber el perquè, en el cas de persones de la tercera edat, es conserven tant bé.

Fa molts anys que la relació entre l’edat cronològica i biològica s’ha estat investigant pels científics i si realment s’ha trobat una possible manera d’aconseguir-la es podrien desenvolupar nous medicaments com per exemple : els medicaments anti-edat o també prevenir vulnerabilitats prematures.

 

En cas que estigueu interessats en obtenir més informació podeu entrar en la pàgina web :

 

http://www.tendencias21.net/Biomarcadores-de-ADN-permitiran-definir-la-edad-biologica-con-exactitud_a2831.html?PHPSESSID=209a72a8b2e7ee9b694cb1750fef3536

Alejandra Lopez

La dieta mediterrània suplementada amb nous reduïx un 13,7% el síndrome metabòlic

20081215165916-nuez-1st-post.jpg

Segons en un estudi publicat en la revista ’Arxivis of Internal Medicine’  si  a la dieta mediterrània se li afageix un consum  de fruits secs(especialment nous) es redueix un 13,7% el síndrome metabòlic i alhora ajuda a la prevenció d’aquesta. Aquesta investigació s’ha dut a terme amb 1.244 persones amb risc cardiovascular i de diverses edats (entre els 55 i 80 anys). Com ja hem dit la investigació es va basar en l’ estudi que es va implantar en diverses persones, aquestes es van subdividir en altres grups segons la dieta que seguien i al cap d’un any, el grup que  seguia la dieta mediterrània se li  va observar una reducció del síndrome d’un 13,7%. Doncs bé es va concloure que  amb  una dieta rica en greixos d’origen vegetal es pot arribar a prevenir el síndrome metabòlic,el qual el pateix el 10% de la població.

Per ampliar la informació:

http://www.europapress.es/salud/noticia-dieta-mediterranea-suplementada-nueces-reduce-137-sindrome-metabolico-estudio-20081215150005.html

Helena García

Key2SafeDriving, un dispositiu per conduir sense distraccions

20081215175822-key2satedriving.jpg

Actualment, per molt que la llei no ho permeti, molts conductors utilitzen el telefon mòvil mentre condueixen. Això fa que s'augmenti el risc de patir accidents a les carreteres.

Per tal d'evitar les distraccions provocades pels mòvils mentre es condueix, una empresa americana ha inventat un dispositiu anomenat Key2SafeDriving. Aquest, per via Bluetooth o RFID funciona amb la clau del vehícle i fa que el mòvil es bloquegi i per tant que no es pugui ni parlar ni escriure missatges mesntre es condueix. Aquest aparell inclou un servei de contestador que aten les trucades rebudes que no es poden contestar perquè s'està conduïnt.

Personalment, crec que el Key2SafeDriving ajudarà a disminuir els accidents de trànsit produïts per les distraccions amb el mòvil i farà prendre consciència de que no es pot utilitzar el mòvil a la carretera ja que pot tenir conseqüències nefastes. Aquest aparell sortirà al mercat en 6 mesos aproximadament i el seu cost serà d'uns 50 dòlars.

Més informació: http://translate.google.es/translate?hl=es&sl=en&u=http://www.key2safedriving.net/&sa=X&oi=translate&resnum=1&ct=result&prev=/search%3Fq%3DKey2SafeDriving%26hl%3Des%26sa%3DG

Jordi Moré

15/12/2008 17:58 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

La tecnología permite comunicarse y divertirse en el servicio

Una compañía dedicada a la instalación de sistemas tecnológicos en el baño, ha realizado una encuesta en la cual se ha observado que ocho de cada diez consumidores utilizan algún aparato electrónico en el servicio. Algunos de esos, por ejemplo, son los móviles, ordenadores o algún otro aparato sin cable.

La encuesta fue realizada por Synovate, a través de una votación online realizada por 5.000 consumidores de entre 15-70 años sobre los aparatos digitales que les gustaría utilizar en el baño.

En general, los consumidores masculinos están particularmente interesados por los productos digitales dirigidos al ocio y entretenimiento, como las PDA’s, juegos de ordenador, aparatos de DVD, etc. En cambio las mujeres, suelen utilizar a menudo los teléfonos, las basculas, aparatos de música portátiles y algún que otro aparato mas.

Más información en: http://www.20minutos.es/noticia/436662/0/wc/tecnologico/servicios/

Internet és ja el mitjà més consumit a Espanya, per sobre de la televisió

  • Cada internauta consumeix 12,1 hores a la setmana.
  • El consum de televisió és de 11,7 hores setmanals.
  • Estudi de l'Associació Europea de Publicitat Interactiva

Internet s'ha convertit ja en el mitjà mes consumit a Espanya, amb 12,1 hores a la setmana per internauta, una mica més d'un punt per sobre de la televisió el consum de la qual és de 11,7 hores per setmana, un 11% menys que en 2004.

Aquesta és una de les conclusions de l'estudi europeu 'Mediascope', realitzat per l'Associació Europea de Publicitat Interactiva (EIAA), que ha realitzat 9.000 entrevistes en 10 països europeus, 1.000 d'elles a Espanya, realitzades entre el 1 i el 21 de setembre de 2008 .

Més informació a:

http://www.20minutos.es/noticia/436222/0/internet/consumo/television/

 

Ericka Nassar

Els terratrèmols poden desencadenar erupcions volcàniques.

20081216125625-volcanllaima-300x212.jpg

Un equip d'investigadors de la Universitat de Oxford han descobert que un terratrèmol a gran magnitud pot arribar a desencadenar la erupció d'un volcà proper.

Aquesta teoria ha estat estudiada aquests últims 70 anys per mitjà de Sebastián Watt al sud de Chile per arribar a les conclusions que va plantejar en un moment Darwin al seu temps.  Molts geòlegs i volcanòlegs en general no estàn del tot segurs que la teoria plantejada per Darwin sigui certa ,però els geòlegs de la Universitat de Oxford segueixen afirmant i intentan demostrar que si es produeix un terratrèmol a 8º en l'escala de Richter i hi ha un volcà que es troba a 500 km del epicentre, aquest, pot reaccionar .

Sr Watt ha pogut demostrar a través de proves científiques que la teoria que va iniciar Darwin està científicament demostrada i que tenim un clar exemple fa 150 anys a Chile,on  van comprovar  que l'activitat volcànica va incrementar degut als 8 graus del terratrèmol i que va saquejar tot el sur de Chile.

 

Xavi Lombart Bueno

Etiquetas:

Diòxid de carboni en un planeta

Amb al telescopi Hubble de la NASA i de la ESA, s’han pogut augmentar les esperances de que hi hagi vida a l’exterior gràcies a un planeta anomenat “HD 189733b”, situat a l’est de la nebulosa Dumbbell.  

Aquest planeta té un volum semblant al de Júpiter (318 vegades que el de la terra) y té unes temperatures tant elevades que és impossible que hi hagi una vida tal com coneixem a la Terra, ja que està orbitant molt a prop d’una estrella. Però això no és el que sorprèn als científics, sinó que és la recent descoberta feta amb el telescopi, ja que han trobat diòxid de carboni. El diòxid de carboni és important perquè és un dels elements químics que podrien fer possible la vida en uns altres planetes. També cal destacar que anteriorment es va trobar vapor d’aigua (H20) i metà (CH4), i ara amb el C02, les molècules d’aquests àtoms són l’oxigen, el hidrogen i el carboni, essencials per a que hi hagi vida. La NASA va anunciar que les observacions del Hubble demostren que la química bàsica per al començament d’una activitat biològica pot medir-se en planetes que orbiten en altres estrelles.

El descobriment es va realitzar mitjançant una càmera infraroja de l’observatori i el seu espectròmetre múltiple, i gràcies a aquest últim es va poder analitzar la llum provinent del planeta (està a 63 anys llum). Al estudiar la llum provinent del planeta, es va trobar diòxid de carboni, com abans s’havia trobat H20 i CH4.

http://www.abc.es/20081209/nacional-sociedad/telescopio-hubble-descubre-dioxido-200812092344.html

Marc Codina

Capturen microorganismes que eviten una major emissió de metà a l’atmosfera.

20081218132312-bacterias-metano.jpg

Els microorganismes que oxiden el metà de forma anaeròbica són un important component del cicle global del carboni. El metà constantment s’ escapa de grans jaciments d’ hidrats de metà que es troben al fons oceànic, però un 80% d’aquest és consumit immediatament per aquests microorganismes.La importància que té aquesta oxidació anaeròbica pel clima terrestre és coneguda des del 1999, i diversos equips internacionals de científics han estat intentant aïllar, per analitzar-los, exemplars dels microorganismes responsables, amb poc èxit fins el moment
En aquest nou intent, els investigadors desenvoluparen una nova tècnica molecular que els va permetre separar aquests microorganismes del seu medi, i a continuació van seqüenciar el seu genoma. Les troballes van ser molt interessants. A més a més d’ identificar tots els gens responsables de l’ oxidació anaeròbica del metà, van ser descobertes noves bactèries associades a aquest conjunt de microorganismes que s’ alimenten junts.

Els microorganismes, encara que a simple vista ens resultin invisibles, són una multitud en el nostre planeta. Hi ha 100 milions de vegades més cèl·lules microbianes que estrelles en la porció visible de l’ univers, i representen més del 90% de la biomassa de la Terra.  Encara així, la comunitat científica sap poc sobre les activitats de moltes bactèries. No es només el seu petit tamany el que les fa tan difícils d’ estudiar. La majoria dels microorganismes no poden ser cultivats en el laboratori, això fa que no permeti el seu estudi. Però el desenvolupament recent de noves tècniques moleculars permet ara estudiar-los en el propi medi natural on viuen. Això conduirà a una espectacular explosió de coneixements.

Judit Casas

16/12/2008 23:07 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Quant gran som dins de l'univers?

20081217205017-planetas5.jpg

Bé, jo avui no presentaré una notícia, sinó que us mostraré una imatges que m’han semblat molt interessants. Aquestes m’han fet reflexionar de la perspectiva de d’immensitat de l’univers i del minúsculs que arribem a ser els éssers humans davant de tot això. Us heu preguntat mai quant gran som l’ésser humà dins d’aquest univers?

M’han semblat unes imatges fascinants i espero que tinguin el mateix efecte en tots vosaltres. Són unes dades conegudes per a tots, però crec que mai havia estat mostrat des d’aquesta perspectiva. Aquí només en puc posar una, però prometo que faré un video amb la resta perquè les pogueu veure totes.

Podem veure doncs, que més enllà del nostres Sol... Hi ha un gran univers.

 

17/12/2008 20:51 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Video dels planetes!

www.youtube.com/watch?v=yibq_f8XSd0&feature=channel_page

Hola, ja tinc el video que vaig comentar a l’article anterior.

Espero que us agradi.

Bon nadal a tots/es.

 

Jordina Marbà



Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris