Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes a Diciembre de 2009.

Con un clima primitivo mucho más frío, habrá que cambiar nuestras ideas sobre la vida original en la Tierra

20091201221330-imagen-5.png

Hace miles de millones de años, el clima de la Tierra era mucho más frío —quizá 50 grados menor a lo pensado antes—, lo que significa que las condiciones para la vida en todo el planeta eran más propicias que lo que se creía, según un equipo de investigación que incluye un expertos de la Universidad A&M de Texas que se especializa en geobiología

Mike Tice, un investigador en el Departamento de Geología y Geofísica de la Universidad A&M de Texas, dice que los resultados podrían cambiar las ideas actuales sobre las primeras formas de vida en la Tierra.

Tice dice que el equipo examinó las rocas de Buck Reef Chert en Sudáfrica, que se sabe tienen una antigüedad de alrededor de 3.400 millones de años y están entre las más antiguas que se han descubierto. Encontraron en ellas características coherentes con la formación de agua a temperaturas significativamente más bajas que lo habían sugerido los estudios anteriores.

La investigación encontró que las condiciones eran bastante más frías, probablemente de 50 grados menos, o incluso una diferencia mayor. Esto significa que las condiciones para la vida estaban mucho más facilitadas, y que la vida que existía en el momento no estaba bajo tanto estrés como se creía antes.

Los cientos de piscinas de aguas termales en el parque varían considerablemente de temperatura, aunque todos ellos pueden ser desde muy cálidos a extremadamente calientes. El agua en las piscinas más alejadas del centro es más fría, y esto se ve en los variados colores, que van de color rosa a verde claro, naranja y negro, dice.

Cuando la temperatura del agua cae por debajo de 163 grados o menos, lo que se acerca a las altas temperaturas previamente estimadas para el océano primitivo, comienzan a crecer comunidades de bacterias fotosintéticas verdes en el suelo de la piscina. Estas comunidades se vuelven más espesas al alejarse del centro de las piscinas, donde la temperatura del agua desciende.

Tice dice que los nuevos hallazgos podrían abrir la puerta a nuevas formas de ver la historia primitiva de la Tierra, sobre todo sobre las formas de vida que existían miles de millones de años atrás.

Artur Rivera

http://axxon.com.ar/noticias/2009/11/con-un-clima-primitivo-mucho-mas-frio-habra-que-cambiar-nuestras-ideas-sobre-la-vida-primitiva-en-la-tierra/

Uns científics descubreixen que la pell actua com "segon oïda" dels humans.

20091202203520-308778.jpg

Un grup de científics britànics atribueixen a la pell  una nova funció a part de les seves funcions com barrera protectora de l’organisme,etc.

La nova funció consta de que la pell actua com segon oïda ja que és capaç de percebre sons a través de corrents d’aire.

Aquest és un gran pas per entendre millor com els òrgans sensorials col·laboren per rebre els sons i podria tenir una gran importància pel desenvolupament de nous aparells d’àudio per persones amb problemes auditius.

Segons un grup de científics de la Universitat British Columbia de Vancouver (Canadà), dirigida pel professor Bryan Gick diuen que la gent “escolta” a través de la pell els corrents d’aire creades per l’emissor al parlar, encara que siguin depreciades per la nostra oïda.

Son les síl·labes aspirades com per exemple “pa” i “ta”, que la pell les assimila i ens ajuda a completar la comunicació.

També asseguren que  quan un flux d’aire arriba a la pell del coll o les mans de manera fortuïta en el mateix moment en que l’emissor està pronunciant síl·labes sense cap corrent d’aire com “ba” i “da” l’organisme les confon per “pa” i “ta”.

 

 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=665262&idseccio_PK=1477&h=

 

 

Eva Mateo Sendino

 

 



Els recent nascuts ploren segons el seu idioma matern

20091203225933-bebe-llorando.jpg

Desde els seus primers dies de vida, els recent nascuts ploren en francès, anglès o espanyol, ja que el plor porta la empremta del idioma dels seus pares, segons un estudi publicat a l’edició digital de Current Biology.

El descobriment suggereix que els nou vinguts capten elements del que serà el seu idioma matern desde el ventre de la mare. Una de les autores del estudi, Kathleen Wermke remarca el fet de que no només són capaços de reproduir diferents tons quan ploren, sinó que prefereixen les pautes sonores típiques de l’ idioma que han sentit durant la seva vida fetal en el seu últim trimestre de gestació.

L’equip de Kathleen Wermke va grabar i analitzar el plor de 60 recent nascuts sans, 30 d’ells de famílies francòfones i les altre 30 de famílies germanòfones, entre 3 i 5 dies despres del seu naixement. L’anàlisi va revelar clares diferències, basades en l’ idioma matern.

En l’experiment, els nou vinguts francesos tendien a plorar en un to ascendent, mentres que els alemanys ho van fer en un to descendent, unes diferencies característiques entre els dos idiomes. Aquests resultats van demostrar l’impacte del idioma matern.

Estudis anteriors havien demostrat que els fetus humans són capaços de memoritzar sons del mon extern ja en el últim trimestre de gestació.

Tot i que es sabia que l’exposició prenatal al idioma matern influïa en la percepció dels recent nascuts, es pensava que els seus efectes sobre la pronunciació de sons serien més tard.

Els nou vinguts van preferir la veu de la seva mare, percebent el contingut emocional dels missatges que els hi enviava a través de l’entonació i senten una forta motivació d’imitar-la per atraure-la i crear lligams, segons l’estudi. La entonació de la mare és l’únic aspecte del llenguatge que son capaços d’imitar.

 

Norma Pedemonte

 

Etiquetas:

Las Rocas más antiguas de la Tierra

20091209171827-imagen-5.png

Experimentos realizados por Nicolas Dauphas, de la University of Chicago, han confirmado la naturaleza de algunas rocas encontradas en Groenlandia, las cuales podrían poseer la primera evidencia de vida sobre la Tierra

Las muestras estudiadas habían sido hasta ahora muy controvertidas (debatidas). Algunos científicos habían dicho que dichas rocas contenían rastros de vida que hacían retroceder el registro biológico en la Tierra hasta hace 3.850 millones de años. Otros, en cambio, negaban este extremo, argumentando que las rocas habían existido originalmente en estado fundido. Pero Dauphas ha mostrado sin ningún tipo de ambigüedad que las rocas son sedimentos que fueron depositados en el fondo de un océano.

Los microfósiles más antiguos conocidos, procedentes de Australia, son de hace más de 3.400 millones de años. Los científicos han desviado ahora su atención hacia Groenlandia, donde podría haber pistas de actividad biológica incluso más primitiva.

La controversia alrededor de las rocas de Groenlandia procede de los cambios que sufrieron a lo largo de la larga historia de la Tierra. En su enterramiento, fueron sometidas a altísimas presiones y temperaturas, que modificaron completamente su química y mineralogía. Los científicos encontraron problemas para determinar si eran ígneas (enfriadas a partir de un estado fundido) o sedimentarias (erosionadas y depositadas por el viento o el agua). Sólo las rocas sedimentarias podrían preservar evidencias de vida.

La cuestión quedó finalmente resuelta con el uso de un espectrómetro de masas de última generación, instalado en el Field Museum. Con él se midieron con una alta precisión los isótopos del hierro preservados en las rocas de la costa sudoeste de Groenlandia y de la isla Akilia. Las variaciones en tales isótopos nos informaron sobre el tipo de proceso que formó cada roca, otorgándoles un origen sedimentario.

Todas las rocas ígneas de la Tierra tienen una composición isotópica del hierro bastante semejante. En cambio, las procedentes de Groenlandia tenían una gran cantidad de variación.

Ahora que sabemos que las rocas son sedimentarias, falta averiguar si efectivamente contienen evidencias de vida primitiva o no. Las primeras pistas, aunque circunstanciales, dicen que sí. Son rocas antiguas que han sido oxidadas (reaccionaron químicamente con oxígeno). Pero la atmósfera en la Tierra primitiva tenía mucho menos oxígeno que en la actualidad. ¿De dónde procedía este gas? La fotosíntesis, un proceso químico que señala la presencia de ciertas bacterias, podría ser la respuesta.

Es curiosos como día a día se van descubriendo nuevas pruebas sobre el origen de la tierra que hacen replantearse las hipótesis anteriores.

http://www.portalciencia.net/geolonot.html

Artur Rivera

Un iceberg de 140 quilòmetres quadrats avança cap a Austràlia

20091209202221-foto-406303-cas.gif

Un iceberg de 140 quilòmetres quadrats, que es va desprendre de l'Antàrtida, es dirigeix cap al sud d'Austràlia.
El científic Neal Young ha assenyalat que es tracta d'un fenomen "molt extrany", poc comú, però no inusual, pot passar molt temps abans que aparegui un així, pel que es tracta d'una visió que solament es produeix una vegada a la vida. 

Els experts han cridat al gel gegant B17B, té 19 quilòmetres de llarg i 8 quilòmetres d'ample, i és un dels majors que es recorden prop d'Austràlia. La peça forma part d'un iceberg tres vegades més gran de la seva grandària habitual, que es va desprendre de l'Antàrtida en el 2000 i es va passar cinc anys quiet en un lloc a causa dels corrents oceànics en aquesta regió.

Els científics menjo Young preveuen que el B17B s'esquerdi en el seu avanç cap al litoral australià.



Adriana Olsina

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=668909&idseccio_PK=1477

Drogues per el desig sexual de les dones

20091210162719-1118-fibraserin.jpg

 

Un fàrmac que augmenta el líbid de les dones pot haver donat un pas endavant després de un èxit en unes proves.

Inevitablement anomenat la “viagra femenina”, aquests fàrmacs són un objecte de desig de l’industria farmacèutica, que els veu com una mina d’or. Tot i així, els efectes de la flibanserina són modests, i els resultats han tornat a donar lloc al debat sobre el desig sexual hipoactiu, que el fàrmac diu tractar, és una condició mèdica real o una variació normal de la conducta humana.

Els metges, investigadors i la indústria dels medicaments reconeixen el TDSH (Trastorn del Desig Sexual Hipoactiu) com la falta persistent i angustiant del desig sexual, una forma de disfunció sexual femenina, però alguns metges i terapeutes ho dubten.

El fabricant de la flibanserina, l’empresa alemanya Boehringer Ingelheim, va informar aquesta setmana que les dones amb TDSH que van prendre aquesta droga, van augmentar la quantitat de vegades que havien tingut “experiències sexuals satisfactòries”.

Tot i així, això s¡ha de comparar amb l’augment de 3,7 vegades al mes per les tractades amb placebo. I a diferència dels tractaments per la impotència masculina, que són immediats, la flibanserina s’ha de prendre un cop al dia i pot arribar a tardar quatre setmanes a fer efecte.

Lih-Mei Liao, una psicòloga especialitzada en la salut de la dona, diu que és molt discutible que els resultats representin una millora útil, ja que un efecte que és estadísticament significatiu pot no ser clínicament significatiu. A més a més, diu que la definició i avaluació dels trastorns sexuals, com el TSDH podrien estar massa sotmesos a les influencies de la industria farmacèutica.

Desde el gran èxit de la viagra i altres medicaments per tractar la impotència masculina, la indústria farmacèutica ha posat considerables recursos en la producció d’un medicament per augmentar el lípid de la dona. Però no són estrictament comparables, tot i que les drogues del tipus de la viagra estan dissenyades per tractar la disfunció erèctil mitjançant el augment de fluix sanguini cap el penis i no augmentant el desig.

Segons algunes estimacions, cap el 40 % de les dones estan insatisfetes amb la seva vida sexual, tot i que molts terapeutes diuen que la falta del desig de les dones es causada per una barreja complexa entre la relació personal i els factors socials, per tant, una solució farmacèutica és una solució equivocada.

No esta clar com funciona la flibanserina, tot i que en els animals sembla alterar els nivells de tres mol·lècules de senyalització en el cervell, augmentant la dopamina i la noradrenalina i disminuint la serotonina. Boehringer Ingelheim va estar investigant la droga com un antidepressiu quan les dones en les que es va provar van informar un augment en el seu líbid.

Aquesta setmana, l’empresa va presentar els resultats de quatre amplis assajos que van incloure a 1.378 dones en una reunió de la Societat Europea de Medicina Sexual a Lyon, França.

Si l’augment sexual va ser petit, l’efecte val la pena, segons un dels metges que van dur a terme les proves. John Dean, que també ha estat ajudant de Boehringer Ingelheim, va dir que havia vist a moltes dones que van millorar el seu interès sexual.

De moment està en debat i no hi ha res aclarit, però si obté l’aprovació, en un o dos anys ja el podrem comprar en les farmàcies.

 

 http://axxon.com.ar/noticias/2009/11/un-paso-mas-en-las-drogas-para-aumentar-la-libido-femenina/

 

Norma Pedemonte

 

És segur consumir aigua de pluja sense tractar?

20091210181501-aaaaaaaaa.jpg

En una universitat s’ha estudiat aquesta hipòtesi i s’ha confirmat que sí que és segur fer-ho sempre i quan l’aigua s’hagi emmagatzemat seguint els requisits.

Aquest estudi s’ha centrat bàsicament en l’efecte que causa l’aigua de la pluja sobre la salut. L’experiment es va dur a terme gràcies a unes quantes famílies; la meitat de les famílies va consumir aigua depurada mentre que l’eltre meitat la va consumir sense haver sigut tractada. Després de 12 mesos el resultats es van comparar: les malalties com la gastronteritis es van donar de la mateixa manera a totes les famílies.

L’experiment es va duur a Adelaida, una ciutat on la major part de l’aigua per consumir és extreta de la pluja. Per tant, l’experiment no pot ser aplicat en totes les situacions ja que no a tot arreu l’aigua és de tan bona qualitat, però igualment aquest descobriment val la pena perquè es pot utilitzar l’aigua de la pluja per dutxar-se sense problemes.

Algunes autoritats tenies dubtes sobre el perill de consumir aigua de la pluja però l’experiment ha confirmat que existeix un risc baix de malaltia.

Segons la meva opinió, crec que moltes vegades l’aigua de la pluja, sobre tot en les grans ciutats, pot estar contaminada i només en casos extrems beuria aigua de la pluja, mai se sap...

 

 

Rocío Ruiz Ruiz

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/251109b.html

Spray de cèl·lules de la pell per curar cremades

20091211162312-1106-spray.jpg

 

Tradicionalment, els tractaments per les cremades de segon grau consisteixen en una solució que sembla ser pitjor que la malaltia: es talla un tros de pell d’una altre zona del pacient i es posa sobre de la cremada. Aquest procés funciona, però augmenta el dolor del pacient i duplica l’àrea que s’ha de curar. Una tecnologia relativament nova té el potencial de curar les cremades d’una manera molt mes invasiva que les insercions de pell. Amb només una petita biòpsia de la pell i un kit ja preparat, els cirurgians poden crear una suspensió de cèl·lules basals de la pell (les cèl·lules mare de la epidermis) i ruixar la solució directament sobre la cremada, amb resultats comparables als de les insercions a la pell.

El spray cel·lular està pensat per tractar cremades greus de segon grau, en les que les dos capes superiors de la pell estan damnificades però el teixit subcutani encara esta intacte. Les cremades de tercer grau, de major gravetat, requereixen encara més que es faci aquesta inserció de pell. L’spray que ja esta aprovat en alguns països, ha despertat el interès del Exèrcit dels Estats Units. L’institut de Medicina Regenerativa de les Forces Armades de EEUU esta finançant unes proves en més de 100 pacients, i s’espera que comencin abans de que acabi l’any.

La tecnologia, desenvolupada per la cirurgiana australiana Fiona Wood, esta basada en cèl·lules i entre elles es troben les cèl·lules progenitores de la pell i els melanòcits encarregats del color, que es concentren en major mesura dins de la unió entre les dues capes superiors de la pell. Gràcies a un kit denominat com ReCell, els cirurgians poden collir, processar i aplicar aquestes cèl·lues per tractar cremades. El kit que ha posat a la venta Avita Medical una companyia de medecina regenerativa amb una seu en el Regne Unit, és un petit laboratori del tamany i forma d’una funda de ulleres de sol.

Després d’extreure un petit tros de pell propera a la zona de la cremada,com més propera sigui millor) el cirurgià el coloca en el petit incubador del kit amb una solució d’enzims. Els enzims separen les cèl·lules de l’unió dermis-epidermis i el cirurgià les recull a través de la seva extracció de les capes de la dermis i de la epidermis i la seva suspensió en una solució. La barreja resultant es ruixa a sobre de la ferida, repoblant el lloc de la cremada amb cèl·lules basals del lloc d’on es van extreure les cèl·lules.

 

Norma Pedemonte

 http://axxon.com.ar/noticias/2009/11/spray-de-celulas-de-piel-para-curar-quemaduras/



Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris