Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes a Mayo de 2009.

Galileu vs GPS

20090504132212-345-gps1.jpg

Tema: TIC’s

El futur sistema europeu de radionavegació per satèl·lit Galileu, que hauria d’estar operatiu a fins de 2012, busca permetre als europeus disposar de la seva pròpia tecnologia, més desenvolupada i, sobretot, independent del seu homòleg militar nord-americà GPS.

La navegació per satèl·lit és una tecnologia que permet als usuaris conèixer la seva ubicació en el món sencer amb gran precisió en tot moment. Les seves aplicacions són múltiples: guia de conductors d’automòbils, d’avions a l’aterrar o de vaixells que s’acosten a port, vigilància dels moviments de pesca i de contenidors de mercaderies, explotació minera, instal·lació d’oleoductes, transaccions financeres, etc... Galileu promet una precisió de localització d’un metre, en lloc de la desena de metres que ofereix l’actual GPS (Global Positioning System).

Mentre espera tenir en funcionament el seu programa, la Unió Europea desenvolupa EGNOS, un sistema que millora la qualitat dels senyals emesos pel GPS. Els europeus subratllen el risc de dependre d’un sistema militar, gratuït per als usuaris civils, però que pot ser manipulat per Washington en cas de conflicte, com ja va ocórrer durant la Guerra del Golf.

De totes maneres, la carrera de la navegació per satèl·lit no fa més que començar i els nord-americans preparen per la seva banda la tercera generació del GPS, més precís i fora de tot control militar. A més, els russos estan reorganitzant el seu sistema Glonass, no molt eficaç, i Xina desenvolupa el seu propi projecte.

Galileu estarà integrat per una constel·lació de 30 satèl·lits col·locats en òrbita a uns 20.000 quilòmetres d’altitud. De moment, un sol satèl·lit experimental va ser llançat al desembre de 2005, mentre s’espera la posada en òrbita d’un segon, també experimental. La idea és llançar després els primers quatre satèl·lits de la constel·lació, finançats amb diners públics en el marc de la fase inicial de desenvolupament de projecte.

Galileu i el GPS seran compatibles per a l’usuari civil. Els europeus van acceptar modificar lleument la freqüències que utilitzaran per a no pertorbar la qual ocupa actualment l’aplicació militar del GPS nord-americà.

 

Marc Surís

 

04-05-2009

 

Webs:

 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_Galileo

http://www.laflecha.net/canales/blackhats/galileo-vs-gps

http://www.hoytecnologia.com/noticias/Expertos-confian-Galileo-alternativa/100752

 

04/05/2009 13:26 cmcgarbi Enlace permanente. TIC'S

Sistema que multiplicara per 10 l'actual velocitat d'Internet

20090504233020-internet-a-100-gigabit-1.jpg

Internet és una de les eines mes essencials del món, diverses persones se sumen a l’adquisició d’ella, però al seu torn exigeixen cada dia major velocitat de transmissió de dades, és per això que a nivell mundial es porten a terme investigacions que contribueixin amb aquesta causa, una d’elles la està desenvolupant un equip d’investigadors espanyols de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicacions.

Consisteix en un sistema que permet augmentar fins a 10 vegades mes la velocitat actual de la transmissió de dades, aquest sistema s’aplica a les actuals xarxes de fibra òptica, aquest sistema es basa en uns receptors òptics que es troben integrats en els Foto-Receptors.

Això sens dubte sera de gran contribució per a la millora d’Internet, però no s’esmenta si sera un sistema de major cost, si és així molta poca gent voldrà la nova tècnica.

Més informació: http://www.amigus.org/web/archives/009635.php

Jordi Moré

04/05/2009 23:30 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema


Utilitzen Internet per a vendre falsos antivirals contra la Grip Porcina

20090507182242-gripe-porcina.jpg

La Grip Porcina és un tema de tots els dies, l'alarma que es genera a nivell mundial és intensa, molts s'aprofiten d'això per a fer de les seves, com esta succeint a Espanya, s'està utilitzant  Internet per  vendre falsos antivirals contra el virus AH1N1 (Grip Porcina).

Existeixen paginas Web que estan oferint els antivirals "Oseltamivir" i "Zanamivir", aquests antivirals estan totalment prohibits a Espanya, ja que el seu consum genera que el virus es torni mes resistent, El Col·legi Oficial de Farmacèutics de Madrid (COFM), ha sol·licitat que el control de les duanes sigui major, per a evitar el pas d'aquests antivirals que posen en perill la vida de les persones.

La majoria d'aquests medicaments que es venen per Internet no són ni tan sols antivirals, solament s'aprofiten de la tensió mundial que genera la Grip Porcina, el COFM també va demanar al govern espanyol que es realitzin majors campanyes informatives sobre aquest tema que és d'importància mundial.

Més informació: http://www.adn.es/sociedad/20090506/NWS-1154-Farmaceuticos-Internet-antivirales-alertan-falsos.html

Jordi Moré

Massagué identifica els gens claus de la metàstasi al cervell

20090507220714-1241622988-0-1-.jpg

L’acció combinada dels tres gens permeten a algunes cèl·lules d’un tumor de mama causar metàstasi al cervell, segons demostra un estudi internacional dirigit per Joan Massagué que es presenta a la revista “Nature”. A l’actualitat ja existeixen fàrmacs capaços de contrarrestar l’acció d’aquests tres gens i que podria reducir el risc de metàstasi al cervell en pacientes amb càncer de mama. "La nostra investigació aclara el paper d’aquests gens al determinar com les cèl·lulas tumorals de mama es lliberen del tumor original i, un cop lliure, decideixen on atacar", explica Massagué, director del Programa de Biologia del Càncer y Genètica de l’hospital Memorial Sloan-Kettering de Nova York i director adjunt de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.

Més informació:

http://www.europapress.es/salud/

http://www.lavanguardia.es

Montse Prades Calpe

Experimentació amb llevats a l'espai

20090509182054-1241607129-0.jpg

La Nasa posarà en òrbita un satèl·lit anomenat PharmaSat. De petita mida i pes (tot just arriba als quatre quilos i mig), es caracteritza perquè en el seu interior conté un microlaboratori en el qual han col·locat llevats, un tipus de fongs microscòpics.

L’objectiu d’aquest projecte és veure el comportament dels llevats davant un fàrmac antifúngic. Resulta que els llevats es comporten de forma més virulenta i resistent a l’espai a causa de la falta de gravetat. Això es deu a que varia la forma d’expressió dels gens encarregats de la resistència, i per tant, podria canviar la forma en la qual els llevats reaccionen davant els fàrmacs. Segons va dir Elwood Agasid, cap del projecte, al diari New York Times, volen "quantificar l’efecte".

Les funcions d’aquest microlaboratori són: proporcionar als llevats un medi de cultiu amb una humitat i temperatura adequades; administrar tres dosis diferents d’antifúngic a les celdes que contenen els llevats, més una dosi de control (sense fàrmac, només amb l’excipient); quantificar la població fúngica abans, durant i després de l’administració de l’antifúngic; determinar la viabilitat del llevat a determinats temps després de l’administració del principi actiu; enviar les dades obtingudes a la Terra.

Aquests satèl·lits més petits permeten realitzar experiments de forma més ràpida i barata que en una estació espacial o en un satèl·lit més gran: El cost total del projecte és de tres milions de dòlars i l’experiment durarà només quatre dies.

El satèl·lit orbitarà a uns 450 quilòmetres de la Terra, i a una velocitat de 27.000 quilòmetres per hora. El seu llançament s’havia programat per al dimarts 5 de maig, però a causa de les males condicions climatològiques es va posposar al dijous 7 de maig. S’enlairarà a bord del llançacoets Air Force Minotaur 1 a partir de les vuit de la tarda des de la plataforma de llançament que l’agència espacial nord-americana té en Wallops Island, Virgínia.

PharmaSat s’ha desenvolupat en el centre d’investigació Ames en Moffett Field, Califòrnia.´

És a dir, que actualment es fan experiments a l’espai de coses tant habituals i terrestres com els llevats. A part, sabieu que a l’espai, la manca de gravetat afecta la resistència dels llevats?

 

www.nasa.gov

Andrea Borrellas

 

La Pedrera rep Atapuerca

20090509211952-c617x266-030cat09fot2-1-.jpg

L’ exposició «Els tresors d’Atapuerca. Els fòssils originals» recala en la sala Gaudí de La Pedrera de Barcelona, on estarà fins el 28 de juny. La mostra, organitzada per Caixa Catalunya i comissionada per Juan Luis Arsuaga, mostra per primera vegada a Espanya cinc dels fòssils més importants trobats en els últims anys a Atapuerca (Burgos). Destaquen la falange de la Sima de l’Elefant, un os atribuït al Homo Antecesssor (considerat el primer europeu), així com un crani de 800.000 anys d’antiguitat d’un nen d’onze anys víctima del primer acte de canibalisme que es coneix. Tot i això, l’estrella de la exposició és la pelvis de la Sima dels Ossos, coneguda popularment com «Elvis» i que està considerada per la revista «Nature» com un dels deu descobriments més importants de la paleontologia humana mundial. «Elvis» data d’uns 400.000 anys i correspon a un Homo Heilderbegensis,  va ajudar a determinar la complexió d’aquests homínids, tant alts com nosaltres però més forts i robustos. Altres peces importants són el «Crani nombre5», el crani més complet del registre fòssil mundial i la destral «Excálibur», una pedra tallada que pot ser la primera ofrena funerària de la prehistòria.

Alguns enllaços on trobar més informació són els següents:

 

www.nortecastilla.es/20090509/vida/atapuerca-llega-barcelona-20090509.html

 

Roger Llabrés Forner

www.larazon.es/noticia/la-pedrera-redescubre-atapuerca

 

L'OMS incrementa fins a 3.440 la xifra d'infectats per la grip A

20090510132050-gripe-porcina-abril-2009.png


• Els EUA superen Mèxic en nombre d’afectats per primera vegada des que es va iniciar l’epidèmia
• Itàlia i el Brasil registren casos de contagi entre persones que no han viatjat a zones de risc

EL PERIÓDICO
GINEBRA

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va revelar ahir que els casos confirmats de persones infectades pel virus de la grip A/H1N1 ja eren 3.440, prop d’un miler més que les certificades un dia abans (2.500), i que els EUA (amb 1.639 casos) havien avantatjat per primera vegada Mèxic (1.364 malalts) en nombre d’afectats des que, fa dues setmanes, es va conèixer la malaltia. L’espectacular creixement del balanç en una sola jornada és atribuïble precisament a la xifra de malalts confirmats en 43 estats dels EUA, que s’ha disparat a partir del moment en què s’ha intensificat la distribució d’equips de detecció del virus.
Tot i així, els estralls que el virus ha causat a Mèxic, on han mort 45 persones, no són comparables en absolut als provocats per la malaltia als EUA, on la grip A ha provocat, oficialment, dues morts. A més, és probable que durant els pròxims dies Mèxic lideri una altra vegada l’estadística d’infectats d’acord amb la informació que estan analitzant les seves autoritats sanitàries, que ahir parlaven de 1.600 casos confirmats, tot i que la xifra encara no havia estat traslladada a l’OMS.
Mentrestant, a Espanya, el balanç facilitat ahir a la tarda pel Ministeri de Sanitat i Política Social assenyalava que fins ara s’havien detectat 95 malalts de grip A, dos més que un dia abans, la majoria a Andalusia, el País Valencià i també Catalunya. Cap d’ells es troba hospitalitzat. 30 persones més, una desenes menys que divendres, estaven sent investigades per comprovar si l’afecció que patien es podia arribar a atribuir a aquest virus.

L’OMS també va constatar ahir que els països en què havia irromput la grip A ja sumaven 29, quatre més que divendres. Entre els últims que s’han incorporat a l’estadística hi ha el Japó i Austràlia i, en els dos casos, la malaltia va arribar a bord de vols procedents dels EUA.
El Govern japonès va confirmar que tres ciutadans del seu país, un professor d’ensenyament secundari i dos alumnes adolescents que formaven part d’un grup que havia realitzat un viatge d’estudis al Canadà i que havia aterrat a l’aeroport de Tòquio-Narita procedent de Detroit (EUA), havien contret aquesta malaltia. Els tres mostraven diferents símptomes gripals, cosa que va disparar l’alerta tan bon punt van arribar. Després de diverses anàlisis es va confirmar, finalment, que patien la malaltia. El seu estat ahir era estable. El ministre de Sanitat, Yochi Masuzoe, va comparèixer immediatament a la televisió per informar sobre els primers casos detectats al país i va demanar tranquil.litat a la població.
Una dona que va tornar dels Estats Units es va convertir, igualment, en la primera persona portadora d’aquest virus descoberta a Austràlia. La ministra de Salut, Nicola Roxon, va explicar que la malalta, que va viatjar en un avió que va aterrar dijous a l’aeroport de Brisbane, probablement havia contret la grip A als Estats Units i que quan va arribar a Austràlia ja havia superat la fase àlgida de la infecció. Roxon va afegir que ara es tractava de contactar amb tots els passatgers del vol en què va viatjar l’afectada per poder comprovar si pateixen la grip, encara que els experts pensen que és poc probable.

 

Anna Monleón

10/05/2009 13:20 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Més informació sobre el nou treball de Joan Massagué

Un estudi dirigit per Joan Massagué i presentat a la reconeguda revista Nature desvetlla com, mitjançant l’acció conjunta de tres gens, algunes cèl·lules d’un tumor de mama, s’independitzen del tumor original i provoquen metàstasi al cervell. Aquesta recerca ha descobert que tres gens (el COX2, l’HBEGF i el ST6GALNAC5) possibiliten que les cèl·lules tumorals causin metàstasi. Dels dos primers ja es coneixien certes coses ja que també intervenen en provocar a partir d’un càncer de mama metàstasi als pulmons. Per tant, el fet més rellevant d’aquest estudi és el tercer gen, el qual permet a les cèl·lules tumorals creuar la barrera hematoencefàlica (que separa la sang del cervell de la resta de l’organisme), malgrat que aquesta acostuma a no deixar passar cèl·lules canceroses ja que constitueix una protecció per al cervell. S’ha observat que aquest tercer gen codifica un enzim (tipus de proteïna) el qual provoca una reacció química que produeix una capa de carbohidrats al voltant de la cèl·lula, amb la qual cosa aquesta pot passar l’esmentada barrera.

Els nous reptes de la ciència relacionats amb el càncer són aconseguir fàrmacs per reduir les metàstasis cerebrals i descobrir si aquest darrer gen també té relació amb les metàstasis al cervell causades per un càncer de pulmó. Esperem resultats positius. 

 

Gabriel García

 

http://www.nature.com/nature/journal/vaop/ncurrent/full/nature08021.html#a1

 

http://www.diariodirecto.com/tecnologia//2009/05/07/identificados-genes-cancer-mama-al-cerebro-724712550640.html

 

El tornar a tenir rostre



L’hospital nord-americà de Cleveland (Ohio) presenta a Connie Culp, la pacient que va rebre el desembre passat un trasplantament del 80 per cent del rostre, ja que, segons va explicar la pròpia pacient en roda de premsa, el seu marit li va disparar a la cara després d’una discussió al 2004; el tret li va causar la pèrdua d’un ull i el nas i les galtes van quedar destrossades, així com la mandíbula i el llavi superior.
Després de més de 30 operacions fallides i d’haver esgotat els medis convencionals de cirurgia, un equip multidisciplinari de metges de la Cleveland Clinic, encapçalat per la doctora Maria Siemionow, va realitzar el trasplantament de rostre el desembre.
La pacient no podia olorar, menjar aliments sòlids o beure d’un got; no tenia gust, ni olfacte, i respirava a través d’un orifici a la tràquea.
En l’operació, que va durar 22 hores, van ser reconstruïts part dels ossos de la cara i va rebre el rostre d’una donant, la identitat de la qual està en l’anonimat. La dona, que va parlar per primera vegada en una roda de premsa, va demanar a la gent que no es rigui d’aquells l’aparença dels quals és diferent.
La seva expressió encara és una mica estàtica, però pot parlar, moure la boca, olorar i degustar el menjar de nou. Els seus metges esperen que, amb rehabilitació i fisioteràpia per reactivar els seus músculs facials, millorarà en el termini de sis mesos i fins i tot podria somriure.
Com amb qualsevol altre trasplantament, la pacient haurà d’acudir mensualment a revisió i els metges vigilaran la seva evolució per si el seu cos manifestés algun tipus de rebuig de l’empelt. No obstant això, es faran més operacions en el futur, ja que els metges han implantat més teixit del necessari, preveient que el cos pugui rebutjar parts, i serà sotmesa a una sèrie d’operacions estètiques.
S’ha de tenir en compte que aquest tipus d’operacions solen ser controvertides pel perill que corren els seus pacients, tant físic, ja que el seu cos pot rebutjar l’implant, com a psicològic (traumes post-operatoris).

més informació i enllaços: http://noticias.aol.com/articulos/_a/transplante-de-cara/20090505223809990001

 

Mireia Mascaró

La superfície de Mart està a la Terra

20090511173216-1242035467375atacamadn.jpg

Segons ha informat un diari local, la NASA està realitzant experiments per un futur viatge al planeta Mart al desert de Atacama, a Chile. Aquest desert, el que té d'especial es que té molta sequedat, una alta radiació ultravioleta i tormentes que poden degradar i descomposar materials organics. Els cietífics diuen que té molta semblança amb la superfície de Mart i diuen que és la zona amb menys humitat de la Terra.

Vuit centífics i algunes universitats encapsalats pel el biólogo Judson Wynne s'han desplaçat a la zona per estudiar cavernes obertes de sal i sediments des d'ara i fins el 2010. L'objectiu es determinar instruments adequats per trobar coves a Mart per saber s'hi hi havia indicis de  vida i també per veure si és possible instalar un assentament.

Més informació a http://www.publico.es/ciencias/investigacion/224765/superficie/marte/tierra

Enric Gabarró

Wolfram Alpha: El cercador que revolucionarà Internet

20090511184438-wolfram-alpha.jpg

Com se sap Google és un motor de recerca que treballa per mitjà dels enllaços, mostrant les possibles solucions a la nostra recerca, en alguns casos la informació que s'obté és un poc imprecisa, però aquest problema serà possible solucionar-se amb aquest nou cercador, es tracta de Wolfram Alpha, que molts ho han denominat com el cercador que revolucionarà Internet, pel mètode de recerca que realitza.

El que fa Wolfram Alpha és respondre a les teves preguntes de manera directa, això ho fa gràcies a la base de dades que conté i la quantitat d'algorismes que posseïx, no et porta als clàssics enllaços de Google, el que fa és passejar-se per Internet ajuntant les dades precises per a la teva resposta, tot això ho fa de manera ràpida i molt eficaç, segons els seus creadors aquesta gran projecte s'estaria engegant a partir d'aquest mes, però encara a finals.

Més informació: http://www.elmundo.es/elmundo/2009/05/04/navegante/1241424712.html

Jordi Moré

La píldora del dia després es comercialitzarà en farmàcies

20090511190114-olaaaaaaaaaa.jpg

Avui dilluns, la ministra de salut ha anunciat que la píldora del dia després (mètode anticonceptiu molt eficaç) es podrà vendre dintre de tres mesos en les farmàcies sense recepta mèdica i alhora no hi haurà cap límit d’edat en les compradores. Aquesta mesura podrà previndre embarassos no desitjats i en un cas extrem l’avortament. Altres països de la unió europea  com Anglaterra ja havien pres aquesta mesura i ara obtenen resultats en els quals els embarassos no desitjats  han disminuit considerablament.

Tot i que és una mesura molt efectiva s’ha recordat, especialmente a les joves adolescents que és una mesura que s’utilitza en casos extrems i que no s’ha d’utilitzar habitualment.

Aquesta píldora costarà d’uns 20 euros.

Per més informació consulteu la següent web:

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090511/53701454353/la-pildora-del-dia-despues-se-vendera-en-farmacias-sin-receta.html

Helena García

Infart: límit 2 hores

20090511203951-infarto-miocardio.gif

Dues hores és el marge de temps per a salvar a les persones que sofreixin un infart. A  Catalunya s’atenen uns 4.500 infarts a l’any, de més de 7.000 que es registren. Es recomana tractar-lo en les primeres dues hores per a minimitzar el dany del teixit del cor. A partir d’aquestes dues hores augmenten les possibilitats que el pacient mori. S’ha de diluir el coàgul que tapona l’artèria i impedeix el reg del cor i per a això s’usa un fàrmac ( fibrinolisis) o angioplastia. El tractament d’infart ha quedat estancat durant anys. El que han proposat els cardiòlegs és organitzar Catalunya per zones territorials i que en cadascuna hi hagi un hospital que realitzi angioplasties.

www.lavanguardia.com

Judit Santacana

Robot submarí amb sentit del tacte

20090514145744-robot.jpg

Recentment uns ingeniers alemanys han inventat un robot submarí que posseeix un sentit del tacte. Gràcies a aquest, el robot pot orientar-se quan la visibilitat per una persona es dolenta i fins i tot dirigir-se a llocs determinats sense cap tipus d'ajuda humana. Aquesta sensibilitat l'adquireix gràcies a unes tires que són uns censors, de les quals el gruix és la meitat d'un cabell humà. Les tires estan fetes d'un aerosol creat a partir d'una solució de nanopartícules.

Gràcies a aquest robot molt aviat serà més fàcil dur a terme qualsevol acció submarina, com per exemple la reparació d'un cable. Fins ara la persona que dirigia a un d'aquests robots tenia enormes dificultats per dirigir-lo a causa de la foscor, les corrents marines o la terbolitat de l'aigua. Amb aquest nou robot, Marcus Maiwald director del projecte, vol fer més eficaces les operacions del fons marí.

 

Enllaços:

- http://www.tendencias21.net/Desarrollan-un-robot-submarino-con-sentido-del-tacto_a3238.html --> notícia

- http://www.noticiasciencias.com/search/label/Tecnologia--> notícia

- http://tecnyo.com/ut-1-ultra-trencher-el-robot-submarino-mas-grande-del-mundo/ --> curiositats: el robot submarí més gran del món

 

Annika Nack

La nova alga vermella del Mediterrani

20090514165220-f031mh01.jpg

Un equip internacional d’investigadors de La Universitat de Girona ha descobert una nova espècie d’alga vermella al Mediterrani occidental. Aquesta alga poseeix el nom de (Leptofauchea coralligena). Es troba en zones d'entre 30 i 45 metres de profunditat i és molt comuna a finals d’hivern i tardor. Té una gran importancia ecològica, ja que és una espècie característica i única del Mediterrani.

La descripció de Leptofauchea coralligena ha estat possible gràcies al fet que els investigadors van trobar espècimens fèrtils i van poder estudiar la seva reproducció.
L'alga descoberta al Mediterrani, tot i ser una espècie molt freqüent, fins ara es pensava que pertanyia al gènere Rhodymenia i, en concret, a l'espècie Rhodymenia ardissonei".
Segons l'autora principal de l'estudi i directora de l'equip d'Algues Bentòniques Marines de la UdG, Conxi Rodríguez-Prieto, "l'estudi de les macroalgues marines porta un retard notable en relació amb el de les plantes terrestres", perquè fins a mitjan del segle XX no es van començar a realitzar immersions.

La comunitat científica considera fonamental la "conservació de la biodiversitat" i per a això és necessari conèixer quines espècies existeixen en l'actualitat i quins requeriments fisiològics tenen.

Per a més informació:  http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009051100_3_331632__Comarques-Cientifics-descobreixen-nova-alga-vermella-Mediterrani

 

Berta Ruiz Ventura
 

 

Berta Ruiz Ventura
 

 

Approbo

 

 

El programa Approbo desenvolupat per l’empresa catalana Symmetric es convertirà en un mal de cap per als alumnes que en els treballs escolars copiaven i enganxaven tot allò que trobaven. El que fa Approbo diferent és el fet de ser gratuït, en qualsevol idioma (s’inclou el català), la seva rapidesa i la manera en que compara els arxius.

Per tal d’utilitzar aquest programa online que no cal descarregar, t’has de registrar gratuïtament i activar la conta des del email. Un cop realitzat aquest procés, només cal obrir el document des d’Approbo, que accepta la majoria d’arxius (s’inclouen els més importants, com Microsoft Office o OpenOffice). Després de poc temps de buscar (segons els seus creadors, per un document de 200 pàgines tarda menys d’un minut), et dona la possibilitat de visualitzar la pàgina on hi ha el text i comparar-lo.

Sobre aquest programa cal destacar que no només compara textos iguals, sinó que també semblances que hi puguin haver.

 

http://www.antena3noticias.com/PortalA3N/noticia/ciencia-y-tecnologia/Adios-copiar-pegar/6118285

Marc Codina

 

Modernitzant el Hubble

20090516191421-539w.jpg

El transbordador Atlantis, el qual va salpar des de Cabo Cañaveral el passat tretze de maig per tal de reparar el telescopi espacial Hubble (el qual orbita a uns 560 km de la Terra) està duent a terme satisfactòriament el seu propòsit, malgrat una petita averia que ha sofert. Durant onze dies, set astronautes han d’instal·lar dos instruments nous, arreglar uns altres dos i reemplaçar bateries o giroscopis per tal que el telescopi Hubble aguanti fins, com a mínim, al 2014. És destacable la ja efectiva instal·lació d’una nova càmara d’espai profund mitjançant la qual el telescopi podrà captar imatges molt més pròximes al Big Bang que les obtingudes fins al dia d’avui.

 

 

Gabriel García

 

http://www.abc.es/20090515/nacional-sociedad/hubble-tiene-instalada-nueva-20090515.html

 

 

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Hubble/Atlantis/reparacion/elpepisoc/20090514elpepisoc_8/Tes

 

 

Street View refet per les queixes de privacitat

20090517225032-googlestreetview-0.jpg

La companyia nord-americana Google refarà completament el seu servei fotogràfic Street View a Japó en resposta a les crítiques dels usuaris sobre violacions de privacitat. 
El servei d'internet Street View, que cobreix amb fotos amatents de manera tridimensional dotze ciutats de Japó, reemplaçarà totes les imatges per unes altres a major distància perquè no s'apreciï l'interior dels immobles i establiments comercials. La fotos es feien des d'una furgoneta de 2,45 metres d'alçada, cosa que provocava que moltes de les imatges mostrin propietats privades, tot i estar protegides amb tanques. Així mateix, totes les fotografies seran tractades per fer desaparèixer els números de les matrícules i les plaques d'edificis amb noms. Google Japó ha pres aquesta decisió després d'habilitar un centre de queixes i suggeriments en el qual va rebre nombroses denúncies d'institucions i persones preocupades per la seva privacitat. Google Street View, que cobreix més de cent ciutats en tot el món, ha rebut crítiques per la seva suposada infiltració en la intimitat, ja que en l'aplicació es poden apreciar persones, vehicles i immobles amb nitidesa. Aquesta setmana, Grècia va prohibir a Google prendre imatges dels seus carrers fins que no proveeixi garanties de privadesa.

Pol Turró

http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20090514/53703368930/google-rehara-su-street-view-en-japon-por-las-qu

17/05/2009 22:50 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

L'OMS descarta que la nova grip hagi sortit d'un laboratori

20090518161051-keiji-fukoda-1-0.jpg

Tema: Actualitat

L’OMS va descartar el dia 14 de maig que el virus A (H1N1) sortís d’un laboratori, possibilitat que havia aventurat un científic australià. Segons Keiji Fukuda (foto), director adjunt de l’OMS: "podem afirmar que el virus va sorgir de forma natural i no al laboratori". Fukuda va admetre que la teroria del virus originat al  laboratori circulava des del passat dissabte i que des de llavors l’OMS havia obert investigacions per averiguar si aquesta tesi podia ser certa: "Les evidències més clares són que el virus es va originar a la naturalesa". Encara que va reconéixer que les conclusions de l’OMS no tancaran el debat, Fukuda va dir "tranquil perquè totes les probes mostren que el virus no es va produir en un laboratori". També va confirmar que el virus es va originar en un porc "perquè els gens així ho indiquen" però va aclarar que "no hi ha informació suficient per a dir on va néixer el virus".

 

La Vanguardia 15/05/2009

Marc Surís

20090518161903-8.jpg

Reproducció de l’entrevista a Juan José Gómez Cadenas, físic atòmic, publicada al diari La Vanguardia en la seva edició del dia 15 de maig de 2009. Us penjo aquesta entrevista, perquè crec que el senyor Gómez ens explica molt bé la consciència que hem de tenir en front de les energies i el rebombori que se’n fa d’aquestes.

Juan José Gómez Cadenas és catedràtic de Física Atòmica i Nuclear.

Què busca sota terra a Canfranc?
Matèria obscura.

Què és això?
Partícules pesades i inertes que no interactuen amb la matèria. Per lograr detectar el seu rastre, debem aïllar-nos de la resta de partícules de l’entorn.

Un laboratori subterrani?
I blindat amb plom d’ancles romanes.

He sentit “ancles romanes”?
El plom de les ancles romanes és molt inert, no irradia: ha estat més de dos mil anys sota l’aigua, protegit de radiacions!

Quines radiacions?
Les còsmiques i les de la pròpia Terra. La Terra és radiactiva: el nucli terrestre és un reactor nuclear! I d’aquí el calor que emet.

Haig de tèmer al nucli de la Terra?
No! Tampoc hauria de tèmer als residus de les centrals nuclears.

Perdoni, però sí que fan por.
Ben aïllats en plom i ciment, només emeten calor! Calor durant 150 anys. Si fossim intel·ligents, aprofitaríem aquest calor per escalfar aigua: tindríem calefacció gratuïta per tota una ciutat!

De debó?
La idea de James Lovelock, pare de l’ecologisme: “Sóc un verd, però abans sóc científic”, diu Lovelock. És el meu mateix cas.

Vosté és físic nuclear… i ecologista?
Sóc un ecologista nuclear. No hi ha millor manera de ser ecologista que ser nuclear! L’energia nuclear és la única que pot proveir-nos de tota l’electricitat que necessitem sense costos mediambientals. No pots ser un ecologista eficaç sense ser nuclear.

Aludeix a Greenpeace?
Condemnen l’energia nuclear per prejudici, encara que un dels seus fundadors, Patrick Moorey, avui ja la defensa. I ha hagut de marxar de Greenpeace: ha fundat greenspirit.

Però una central nuclear contamina…
L’únic que emet una central nuclear és vapor d’aigua! Et contamines més si fumes un cigarret a la porta d’una nuclear.

Fins que es produeixi una fuga radiactiva.
Els actuals sistemes de seguretat, moderats per aigua, fan inviable qualsevol fuga. Abans d’això, la central s’aturaria sola.

Doncs Ascó falla.
Falla la turbina! No el reactor.

No ha sentit a parlar de Chernobil?
Produïa plutoni per a bombes, i per això no tenia solar de formigó armat: per extreure ràpid les barres del reactor! Una barbaritat: per això va saltar. Cap nuclear per a electricitat, blindades, explosionarà.

Segur?
Segur. Miri, vivim en la histèria nuclear: hi ha accidents aeris i ningú demana prohibir els avions. I una central nuclear és més segura que un avió!

Més segura serà una central tèrmica.
Fals! Una central tèrmica emet partícules d’elements pesats: lliura a l’atmosfera més radioactivitat que una nuclear!

Mai ho havia escoltat.
Les tèrmiques cremen carbó i gas: carreguen l’aire de contaminació que agreuja asmes i patologies respiratòries, genera pluges àcides danyines per a la vegetació… I, a més, allibera a l’atmosfera tonelades de diòxid de carboni.

L’efecte hivernacle és greu?
Si no frenem les emissions de diòxid de carboni, s’alteraran els cicles climàtics, que comprometeran les collites: hi haurà fam.

I si substituïm les centrals tèrmiques per parcs eòlics?
Dos problemes: la gent s’opondrà a tants i tants molins; i són intermitents.

Per a què tants i tants?
Una central nuclear donaria electricitat a una comunitat autònoma sencera. Per a obtenir aquesta mateixa quantitat d’energia necessitaríem 2.000 aerogeneradors, a 500 metres un al costat de l’altre: una formació de Barcelona a Sevilla! I multiplicada per 17 comunitats!

Per què diu que són intermitents?
Ho són les energies renovables com l’eòlica i la fotovoltaica: el vent deixa de bufar, el sol es pon! I per a que la producció sigui contínua, es fa quelcom que ningú explica…

Què es fa?
S’instal·len petites centrals tèrmiques junt al parc eòlic o solar, i quan es pon el sol o deixa de bufar el vent… “Donali al gas, Pepe!. I així continuem contaminant! I a més, depenent del gas d’Argèlia.

Els parcs solars tampoc són una solució amb garanties, doncs?
No, però investiguem més per a millorar-los! L’energia termosolar (uns miralls envien rajos solars a una torre per escalfar aigua) sí que és eficaç a petita escala.

Moderem el nostre consum energètic…, i no farà falta tanta electricitat.
Encara que nosaltres deixessim avui de consumir tant, que hauríem, si la resta de la humanitat assoleix la nostra cota, que ho farà, el consum global d’electricitat serà esgarrifòs.

I?
Que si la produeixen majoritàriament centrals tèrmiques, provocarà en l’atmosfera una concentració de diòxid de carboni insostenible!

La seva conslusió contempla que només les nuclears evitarien aquest suïcidi global?
Sí, integrades en el que denomino mix elèctric: preses hidroelèctriques + parcs eòlics i termosolars + centrals nuclears. Si invertim ara en aquest mix, en vint anys els espanyols serem soberans energèticament. Creu vosté que ho farem?

No.
Aleshores, a tremolar!

Marc Surís

Proteïnes Vitals Per al Paràsit de la Malària

20090518184432-host-cell-protein-hijack-image.jpg
Un equip d’investigadors en la Universitat de Pensilvania ha descobert que els paràsits de la malària s’apropien de certes proteïnes de les cèl·lules de l’individu envaït, per a assegurar la seva supervivència i proliferació. La troballa pot conduir a noves maneres de controlar les malalties que aquests paràsits causen. Aquestes noves estratègies es basarien a col·locar obstacles en el cicle que empren els paràsits per a destruir a les seves víctimes. L’estudi va ser dirigit per Doron Greenbaum, Professor de Farmacología en l’Escola de Medicina de la Universitat de Pensilvania. L’equip va descobrir que, per a assolir una infecció reeixida, els paràsits de la malària depenen d’un enzim robat de les cèl·lules de l’individu envaït. Històricament, molts investigadors s’han concentrat a desenvolupar maneres d’evitar que els paràsits entrin en les cèl·lules de la víctima, però el grup de Greenbaum va optar per investigar una via alternativa d’atac: bloquejar els paràsits dintre d’elles. Aquesta línia d’investigació va començar amb el Plasmodium falciparum, paràsit que causa la forma més mortal de malària humana. Tots els anys, els Centres per al Control i Prevenció de Malalties notifiquen entre 350 i 500 milions de casos de malària en el món, amb més d’un milió de persones mortes. En col·laboració amb el laboratori del biòleg David Roos, de la Universitat de Pensilvania, el treball va ser ampliat per a incloure al Toxoplasma gondii, el qual causa una malaltia parasitaria cridada toxoplasmosis, principal causa mundial de defectes congènits, i perillosa per a les persones amb sistemes immunitaris compromesos. Es calcula que més de 60 milions de persones que viuen a EUA són portadors de T. gondii. Els científics sempre van sospitar que els paràsits s’auxiliaven d’enzims dits proteasas per a escapar de la cèl·lula infectada, però havien assumit que aquests enzims eren produits pels propis paràsits. Mai s’havia considerat que en comptes d’això, els paràsits poguessin ensenyorir-se de les proteasas de les cèl·lules de l’individu envaït. Durant els 40 anys anteriors, la malària s’ha tornat cada vegada més resistent als fàrmacs que antany van mantenir a ratlla a aquesta devastadora malaltia. Aquesta creixent resistència ha resultat en un augment alarmant de morts. Triar com blanc les proteïnes de l’individu envaït en comptes de les del paràsit mateix, podria disminuir les possibilitats per al paràsit de desenvolupar resistència, ja que aquest no té control genètic sobre les proteïnes de la víctima.

http://www.uphs.upenn.edu/news/News_Releases/2009/04/host-cell-protein-hijack.html

Matias Muelas Rey

18/05/2009 18:50 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

L'OMS assegura que la possibilitat d'una pandèmia per la grip A segueix latent

20090518194314-fotostemas.jpg
  1.  "No es pot descartar el risc que es combini amb altres virus", diu la directora de l'organisme.
  2. Hi ha 8.829 casos confirmats en quaranta països.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha decidit avui mantenir el nivell 5 (sobre una escala de 6) d'alerta per la grip A, alhora que ha insistit en la necessitat de no abaixar la guàrdia perquè la possibilitat d'una pandèmia segueix latent.

La directora general d'OMS, Margaret Chan, ha indicat que ningú sap "quant durarà" la incidència de casos lleus que s'observa els últims dies en diversos països, i ha recordat que, mentre aquesta nova grip estigui circulant pel món, no es pot descartar el risc que es combini amb altres virus.

"Estem en un moment de gran incertesa", ha declarat Chan a l'inaugurar l'Assemblea Mundial de la Salut, la reunió mundial més important sobre sanitat, i que aquest any coincideix amb el brot de grip AH1N1, el tema que acapara l'atenció i centrarà els debats.

L'Assemblea de l'OMS durarà fins divendres, després que la seva durada hagi estat retallada per permetre que les autoritats de salut presents puguin tornar com més aviat millor a les seves funcions en vista de la propagació del virus gripal.


Les últimes dades facilitades per l'OMS eleven a 8.829 el nombre de casos confirmats de grip A, que afecta 40 països de tot el món. Aquesta xifra suposa un increment de 349 casos respecte a les dades divulgades ahir. Ja hi ha 74 morts, la majoria a Mèxic.

Els EUA, amb 4.714 casos confirmats, i Mèxic, amb 3.103 malalts registrats, són els dos principals focus de la malaltia. Al Canadà hi ha 496 afectats i al Japó, 125. Aquest últim país, amb 125 malalts confirmats per l'OMS --135 per les autoritats del Japó--, substitueix en el quart lloc Espanya, amb un total de 103 contagiats.

 

TONI DE PABLO

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/OMS/teme/nueva/gripe/interactue/aviar/haga/peligrosa/elpepusoc/20090518elpepusoc_2/Tes

 

18/05/2009 19:43 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Viatge a la Lluna

20090521104411-viatge-luna.jpg

En 1827 l’escriptor anglès George Tucker va publicar "Voyage to the Moon", història en la qual el viatge a la Lluna és possible gràcies a un rar metall anomenat "lunarium", que té la propietat de ser repel•lit per la Terra (així com el plom és atret per ella). Posteriorment Edgard Allan Poe va prendre prestat part de l’estil de Tucker per la seva història "Hans Pfaall", en la qual el viatge a la Lluna és realitzat en un globus. En 1866 va aparèixer "De la Terra a la Lluna", escrit per Julio Verne, el més famós escriptor de ciència ficció del segle passat. Verne va imaginar una capsula espacial llançada per un enorme canyó que la seva detonació requeria 68,000 tones de carbó. El viatge en el qual Neil Armstrong es va convertir en el primer humà a arribar a la Lluna el 21 de Juliol de 1969 no va ser menys espectacular que les històries de ciència ficció que ho van antecedir. Va ser necessari construir una sèrie de coets de tres etapes amb un total de 111 metres d’altura i que, incloent el combustible, pesaven gairebé 3000 tones. Els coets Saturn V eren la part medul•lar de les missions Apol•lo, que van dur el nom del déu romà del Sol i de la poesia, germà de Diana, deessa de la nit, de la caça i, precisament, de la Lluna. Tan solament la part inferior dels coets Saturn V, "la primera fase", media 42 metres d’altura i duia uns dos milions de litres de combustible (kerosene i oxigeno liquido) que eren consumits en un parell de minuts. Nou minuts després del llançament, l’Apol•lo arribava a 170 kilòmetres d’altura i entrava en orbita. Després de fer-li un volt a la Terra, la tercera etapa del coet li va donar els anomenats mòduls de comando i servei l’empenta necessària per a arribar fins a la Lluna en menys de tres dies. Una vegada en el veïnatge de la Lluna, el mòdul de comando obstaculitza en orbita (el que en llenguatge menys tècnic correspon a girar al voltant de l’astre) i, després de separar-se del mòdul de comando, el mòdul lunar es posava en la superfície lunar. El viatge de retorn era més senzill atès que la Lluna exerceix menor atracció que la Terra i és per tant més fàcil sortir del seu entorn. Van ser nou les missions Apol•lo a la Lluna, de les quals en sis ocasions es van posar astronautes en la seva superfície. Al desembre de 1968, a bord de l’Apol•lo 8, Borman, Lovell i Anders es van convertir en els primers homes a sortir del camp de gravetat de la Terra i entrar en orbita al voltant de la Lluna. L’Apol•lo 10, que també va entrar en òrbita lunar, va ser un assaig general de la històrica missió Apol•lo 11 en la qual Armstrong i Aldrin van caminar en la Lluna i van portar la primera mostra de roques lunars. Amb l’excepció de la fallida missió Apol•lo 13, on el principal mèrit de la tripulació va ser el de sobreviure, les missions que van seguir a l’Apol•lo 11, encara que menys transcendents des del punt de vista històric van ser cada vegada més esteses i productives des del punt de vista científic. Veritables expedicions, els Apol•los 15, 16 i 17 van incloure vehicules (automòbils) pigues amb els quals els astronautes van explorar la superfície lunar fins a per tres dies abans d’emprendre el retorn. Han passat 23 anys des que un humà va trepitjar per última vegada el sòl lunar. La exploració espacial ha continuat sense el protagonisme de l’home. Va ser en realitat una necessitat de hegemonia entre les dues superpotències la qual va motivar l’arribar al que encara avui dia és un repte tecnològic. Una eventual tornada a la Lluna no és una qüestió política. El retorn de l’home a la Lluna, és més probable
que seria amb fins comercials, com la mineria, i científics. De fet, no existeix en la Terra cap lloc per a un observatori astronòmic comparable a la Lluna, precisament perquè la Lluna al no tenir atmosfera no absorbeix part de la radiació que li arriba com succeeix en la atmosfera terrestre. Molts astrònoms desitjarien tenir un telescopi en la Lluna -que seria controlat des de la Terra- però cap d’ells s’ofereix a anar a instal•lar-lo.

Josep Codinachs

19/05/2009 19:30 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

La futura fusió de dos forats negres supermassius

20090519202029-los-dos-agujeros-negros-supermasivos-acabaran-fusionandose-en-uno-solo-en-el-transcurso-de-los-proximos-cientos-de-millones-de-anos.-foto-u.-harvard-.jpg


Uns astrònoms van descobrir el 2 de juliol del 2007 la ubicació y les característiques de dos forats negres supermassius en el centre d’una col·lisió entre dos galàxies que estan a més de 300 milions d’anys llum de nosaltres. Dintre d’uns quants centenars de milions d’anys aquests dos forats negres, que estan separats per una distancia de aproximadament 3.000 anys llum, toparan, s’uniran i esdevindran un nou forat negre supermassiu més gran.

Xavier Samper

http://www.solociencia.com/astronomia/07070203.htm

Falsa infermera vacuna a cent persones per venjança

20090520231900-r-vacuna4.jpg

L'angoixa es va apoderar divendres passat d'unes 100 persones en l'Institut Agrícola de Marsella, departament colombià de Risaralda, quan van ser vacunades per una falsa infermera amb una substància desconeguda.

 

Directius, docents i alumnes d’aquesta escola van quedar exposats davant la impostora, en compliment d'una suposada campanya preventiva contra la grip A.

 

El secretari de govern de la localitat, Darío Montoya, va dir que la dona es va presentar en el centre dient representar a la Seccional de Salut Departamental i després d'assolir la cooperació del rector i altres col·laboradors, va començar a aplicar dosis d'un líquid encara no determinat.

 

Per sort, el procediment no es va aplicar a més persones perquè la impostora va imposar determinats requisits, com la presentació d'algun document d'afiliació a un sistema de cobertura mèdica.

 

“La dona va ser capturada i en la seva primera versió a la Fiscalia va plantejar que ho va fer en venjança contra un professor d'educació física del col·legi, amb el qual havia tingut una malmesa relació sentimental”, va explicar Montoya.

 

El fet va activar les alarmes en la Secretaria de Salut, que ràpidament va contactar a les angoixades víctimes per a sotmetre-les a exàmens de laboratori i determinar exactament amb què van ser vacunades.

 

Fins al moment, no hi ha víctimes del cas.

 

Per a més informació:

www.planetacurioso.com

www.elbrollo.com/noticias-internacionales

 

Sandra Sànchez

20/05/2009 23:19 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Combustible per a l'Àfrica a partir dels residus de plàtan

20090524190512-combustible-platans.jpg


Científics anglesos, en concret ho va idear un estudiant, han aconseguit crear combustible a partir de residus procedents dels cultius dels més de dos milions de tones de plàtans que es produeixen anualment a Rwanda, ja que per cada tona de plàtans, hi ha una estimació de 10 tones de residus com la pell, les fulles o el tall de la planta, descobrint mètodes simples per generar briquetes que podran ser utilitzades per totes les comunitats de l’Àfrica per a la cuina i la calefacció.

En aquest sentit, segons va informar la institució, com el fruit "suposa només un petit percentatge de tot el que produeix la planta", els investigadors portaven temps tractant de trobar una fórmula que els permetés generar combustible amb el mínim possible d’eines i de tecnologia.

Per això, els científics de la Universitat de Nottingham (Regne Unit) van obtenir una polpa de plàtan masserant pells podrides i fulles del plàtan. Després, es barreja aquesta polpa amb serradures "per obtenir un material mal·leable" i finalment es comprimeix i es seca per crear briquetes que estan apunt per prendre’ls foc(ús com a combustible)i  desprendre calor; ideal per cuinar.

La pell de plàtan envolta altres materials i els uneix molt bé, actua com la pega, diu Mr Chaney

Per a un dels autors de la investigació, el científic estudiant encara (es tot un èxit si surt bé)Joel Chaney, "la llenya constitueix el principal problema del món desenvolupat". "Vastes àrees de terra són desforestades cada any al planeta perquè la gent necessita combustible per cuinar i no pot accedir a alternatives més cares com el gas", va explicar.

D’altra banda, va assenyalar que, "a més de les conseqüències mediambientals que comporta la producció de llenya, aquesta suposa "una pèrdua de temps". "Les dones africanes poden passar-se quatre o cinc hores al dia recollint-la, però si existís un altre tipus de combustible podrien evitar-ho", va afirmar.

Per als investigadors, l’aprofitament dels residus "és la clau del desenvolupament sostenible", a més de ser un mètode que es pot difondre fàcilment per tot el continent africà. En aquesta línia, el professor de la Facultat d’Enginyeria de l’esmentada universitat, Mike Clifford, treballa en l’actualitat en la creació de multitud de materials sostenibles com la llana de iac o l’oli de Vermonia.

Finalment, van destacar que la importància d’aquestes investigacions rau en aconseguir que "en un futur tots els residus puguin convertir-se en combustible" i contribuir, d’aquesta manera, a la protecció efectiva del medi ambient.

http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/8044092.stm

www.thisisnottingham.co.uk/.../article.html

Andrea Borrellas

Ajornat un dia el retorn de l''Atlantis' pel mal temps a Florida

20090523173633-atlatins.jpg

Les males condicions meteorològiques a Florida han obligat a endarrerir 24 hores el retorn del transbordador Atlantis, que avui tenia previst posar punt final a la missió d’11 dies de reparació del telescopi espacial Hubble.
El director de la missió al Centre Kennedy, Greg Johnson, ha explicat al comandant de la missió, Scott Altman, que a causa de les tempestes elèctriques a Florida --a la qual s’hi sumen els núvols baixos sobre la pista i les pluges tant en terra com al mar-- és "impossible" baixar sobre Cap Canaveral.
Altman ha rebut la notícia amb bon humor i ha assegurat que, una vegada complerta la missió, la tripulació estava "disfrutant de la vista".
La nau tornarà a intentar l’aterratge dissabte a Florida a les 9.16 hora local (les 15.16, a Espanya), encara que també s’està estudiant la possibilitat que descendeixi a la base Edwards de la Força Aèria a Califòrnia. Una opció que la NASA prefereix evitar ja que el trasllat del transbordador d’una costa a l’altra tindria un cost d’1,8 milions de dòlars (12,8 milions d’euros).
Si persisteixen les inclemències meteorològiques també estudien opcions de descens per diumenge que inclouen Florida, Califòrnia i Nou Mèxic.
Els set astronautes estaran així un dia més del previst en aquest viatge espacial que va començar l’11 de maig amb la missió de reparar el telescopi Hubble que durant dècades ha proporcionat les imatges més increïbles de l’espai.
La tripulació de l’Atlantis ha fet cinc caminades, durant les quals han reparat i afegit peces noves per millorar la capacitat del telescopi, posat en òrbita pel transbordador Discovery fa 19 anys.

TONI DE PABLO

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/05/21/ciencia/1242903123.html

 

23/05/2009 17:36 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

L'Atlantis aterra a California

20090526195033-1243182078622atlantis-ddn.jpg

El transbordador nord Americà Atlantis ha tornat a la Terra, després d'acabar la missió de millorar el telescopi Hubble. Ha aterrat a la base de la Força Aerea Edwars, a California després de molts canvis en la data d'atarrisatge degut al mal temps de California. En principi, l'aterrisatge s'havia de realitzar al Centre Espacial Kennedy, a Florida, però després de dos dies de mal temps es va canviar el lloc.

A la següent pàgina web podreu veure un video on es veu com aterra i obtindreu més informació.

http://www.publico.es/ciencias/investigacion/227661/atlantis/aterriza/california

Enric Gabarró

 

 

França prohibirà els dispositius mòvils a l'escola primària

20090602104342-movils.jpg

El gobern francès prohibirà l’ús del telèfon mòvil en l’escola primària (fins els 10 anys) per motius de salut. està fet amb la finalitat de protegir els menos del possible mal de les onees electromagnètiques que emiteixen aquests aparells els efectes dels quals encara no han sigut determinats
Per aquesta causa, el gobern demana a les empreses movilístiques que produeixin movils els quals només pugin enviar missatges, no fer trucades.



Guillem Bosch
http://www.elpais.com/articulo/internet/Francia/prohibira/uso/telefonos/moviles/ninos/escuela/primaria/elpeputec/20090527elpepunet_1/Tes

28/05/2009 21:53 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris