Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes a Septiembre de 2009.

Científics de la Pompeu Fabra ensenyen a pensar a un robot nen

20090909192635-ema-robot21.jpg

Té les mesures i les faccions d’un nen de quatre anys, es diu iCub i acaba d’aterrar a Barcelona, on li ensenyaran a pensar. Malgrat el seu aspecte de joguina, iCub és l’aposta més ambiciosa d’Europa en el camp de la robòtica. L’equip de Paul Verschure, investigador de la Universitat Pomeu Fabra (UPF) i de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), és l’únic grup espanyol que s’ha adjudicat la gestió del robot, que té un cost d’uns 200.000 euros. Cinc germanets d’iCub han estat repartits entre el mateix nombre d’equips d’investigació seleccionats a tot el món. La Unió Europea va impulsar-ne la fabricació a partir del 2004 per crear un autòmat europeu de referència, amb una capacitat de manipulació sense precedents.
El grup de Verschure ha estat escollit pel seu projecte especialment ambiciós: donar-li un cervell al robot, segons resumeix l’investigador. «Sóc psicòleg i m’interessen els autòmats perquè vull entendre la ment humana», explica. Verschure està convençut que és impossible comprendre com funciona el cervell sense tenir en compte el cos. Per aquesta raó, l’investigador no es limita a fabricar models electrònics del cervell, sinó que també necessita un cos artificial on implantar-los. I aquesta és la tasca que portarà a terme el cos d’iCub.
«Des de mitjans del segle XX no s’ha formulat cap gran teoria psicològica, com ho va ser per exemple la de Freud», diu Verschure. Els robots poden proporcionar una altra oportunitat. L’investigador plasma les seves teories sobre la ment en models del cervell o de les seves parts fets amb cables i xips.

Pel seu laboratori circula una versió electrònica del cerebel humà no gaire més gran que una llauna de beguda. «Tot i amb això, el cervell ha evolucionat dins del cos i això condiciona el funcionament de la ment», explica. Per exemple, hi ha mil maneres possibles d’agafar un objecte, però la forma de l’esquelet fa que els éssers humans ho facin d’una manera específica.
A partir d’aquesta premissa, el projecte de Verschure és miniaturitzar el cerebel electrònic i implantarlo a iCub. Després, el seu equip estudiarà el comportament del robot amb l’objectiu d’esbrinar si l’òrgan artificial dóna les ordres correctes. Com que el cerebel exerceix un paper central a l’hora de guiar el moviment, els investigadors mesuraran la velocitat i la precisió per agafar d’iCub per comparar-les amb les humanes.
L’estudi podria tenir aplicacions terapèutiques «Si aprenem a fabricar un cervell artificial, en sabrem reparar un de real», explica Verschure. A l’octubre, l’investigador començarà una sèrie d’experiments en els quals lesionarà el cerebel de ratolins i intentarà reemplaçar-lo amb el seu òrgan artificial miniaturitzat, per veure si els animals recuperen la seva mobilitat. Potser un dia això es podrà fer en humans, però de moment el primer a disfrutar d’aquesta experiència serà el petit iCub.

Toni de Pablo

09/09/2009 19:26 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Tratan d'atrapar partícules de matèria obscura

20090917211159-160909b.jpg

Un equip d’investigadors està intentant resoldre, sota una serralada en Itàlia Central, un dels problemes més complexes de la física moderna. Què és la matèria obscura? Degut que aquesta ni emeteix ni reflexa llum, i per tant no es pot observar directament, ningú, de moment, ha aconseguit demostrar que existeix, encara que les teories més acceptades indiquen que consitueix ni més ni menys que una quarta part de l’univers. Els científics van desenvolupar la teoria de la matèria obscura per explicar perquè les galaxies no es fragmenten en tires quan giren sobre si mateixes. Les galaxies desenvolupen una important força centrípeta durant el seu moviment de rotació. La gravetat és el pegament que contrarresta aquella força i manté les estrelles i als planetes junts dins de les seves galaxies, però no hi ha suficient matèria visible en l’univers per generar la quantitat de gravetat necessària per evitar que les galaxies "se disgreguen en jirones".

Els científics, per això creuen que deu existir una matèria adicional i invisible en elles. Trobar aquesta matèria adicional seria un fet important que explicaria amb més claredad les lleis de la naturalesa.

Guillen Bosch

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/160909a.html

17/09/2009 21:11 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema


Hi ha aigua a la Lluna

20090925215805-earthmoon-water-wm-1.jpg

S’ha descobert que en la nostra Lluna, hi ha aigua. La sonda Lunar Prospector de la NASA ha detectat com una mena de bosses d’aigua congelades situades als cràters de la Lluna. Un càlcul aproximat de la quantitat total de l’aigua que podria haver-hi a la Lluna, és entre 11 i 330 milions de tones d’aigues, disperses en petites bosses a les regions polars del satèl·lit.

Aquest nou descobriment ha facilitat el fet de poder anar a la Lluna per dos raons. L’ aigua es descompon en oxigen i hidrogen. La primera raó, és que gràcies a l’oxigen els astronautes podran respirar durant més temps. La segona raó és que l’hidrogen, en cas hipotètic que es pogués establir algú a la Lluna de manera permanent, es faria servir com a combustible per als coets. Subministrar aigua a un coet que va a la Lluna té un cost molt elevat.

 

 

http://www.carlesbellver.com/CPE/updates/1998/gel.html

La fotografia que he trobat al google, m’ha cridat l’atenció perquè ara veig que la Terra i la Lluna comencen a tenir una certa similitud pel fet de tenir els dos aigua.

 

 

 

Guillem Bosch

Un asteroide perillós

20090926124641-astronom.png

El passat 13 de setembre, l’astrònom Josep Maria Bosch va detectar des del seu observatori en Santa Maria de Montmagastrel, Tàrrega (Urgell), un asteroide mai vist que ha resultat ser un objecte rocós de una grandària perillosa (un kilòmetre i més de llarg) que passa molt aprop de la Terra des de 1937. El PMC (Planeta Minor Center) de la Universitat de Harvard, i l’organisme internacional que cataloga cometes y planetoides l’ha batejat tècnicament com 2009 ST 19.

L’asteroide va passar el mateix dia 13 de setembre a 645.000 km de la Terra (la Lluna està a 300.000) un distància que sembla immensa però que en termes astronòmics és una minúcia.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=647992&idseccio_PK=1477

 

Artur Rivera



Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris