Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes a Diciembre de 2010.

Bacteris d'un milió d'anys de vida a les coves de “El Soplao”

www.elpais.com/fotografia/sociedad/Bacterias/fosilizadas/Soplao/...5/Ies/20101201210058-ccc.png

Un equip d'investigadores troben en aquestes terres càntabres microfòssils, en forma de bacteris, únics a tot el món.



Després de dos anys de feina, l'equip d'investigació de “el Instituto Geológico y Minero de España (IGME)” ha aconseguit demostrar que aquesta roca de color fosc està constituida per petits organismes, molt més petits que una mil·lèsima de mil·límetre, que la van formar fa un mil·lió d'anys.

 

Tot i això el que té més mèrit de tot és que aquests tipus de microorganismes, que tenen tendència a reproduïr-se gràcies a la fotosíntesi, van ser trobats a “El Soplao”, és a dir en una cova, amb absència total i absoluta de llum.

 

Aquests bacteris, en lloc de nodrrir-se de la llum del sol de la fotosíntesi, subsistien gràcias a un procés químic, anomenat la quimiosíntesi por oxidación del manganeso. "Es la primera vez que se registra su existencia en cuevas, y además hemos tenido la gran suerte de que estén tan bien conservadas y en un yacimiento de tal extensión. Todo esto nos ha ayudado mucho a probar que se trata de estromatolitos", celebra Rafael Lozano, el líder d'aquesta investigació de l'IGME.

La principal aplicació d'aquest fòssil és que es creu que pot ser la clau per seguir avançant en la investigació d'altres fòssils similars però molt més antics, de fa aproximadament 2.000 mil·lions d'anys, que arrosseguen molts enigmes.

 

Bernat Miquel Vives      

01/12/2010 21:00 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

L'UNIVERS CONTÉ TRES VEGADES MÉS D'ESTRELLES DEL QUE ES PENSAVA

20101207085353-red-dwarf-and-star-644x362.jpg

 

Algú pot comptar el nombre d’estrelles que hi ha a l’Univers? Doncs resulta que són tres vegades més. Un grup d’astrònoms ha descobert que les estrelles petites i dèbils conegudes com nanes vermelles són més prolífiques del que es pensava, fins al punt que, amb aquesta multiplicació, el nombre total d’estrelles que brilla en el Cosmos és probablement tres vegades més gran del que els científics havien calculat. La troballa apareix publicat a la revista Nature.
Com que les nanes vermelles són relativament petites i febles en comparació amb estrelles com el nostre Sol, els astrònoms no havien estat capaços de detectar en altres galàxies. Ara, els investigadors, entre experts del Harvard Smithsonian d’Astrofísica i de la Universitat de Yale, han utilitzat els instruments de gran abast de l’Observatori Keck a Hawaii per detectar les feble senyal de les nanes vermelles en vuit galàxies líptiques properes, que es troben entre 50 i 300 milions d’anys llum de distància. Van descobrir que aquestes nanes vermelles, que tan sols tenen entre el 10 i el 20% de la massa del Sol, eren molt més abundants del que s’esperava.

 

                                                                                Aniol Solano Clavera

http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=548134

07/12/2010 08:55 escolesgarbi Enlace permanente. Terra i Univers


El celador d'Olot confesa onze assassinats en el geriàtric

20101207123817-6c3b3-celador-olot-confiesa-nuevos-asesinatos-ancianos-1-.jpg

El Sr. Vila va ser detingut com a presumpte autor d’assassinat de tres avis en el geriàtric "La Caritat" perquè en poc temps es morien i tots al seu càrrec en el període de temps que ell treballava, en dissabtes i diumenges. Així doncs les sospites vàren saltar i l’acusat finalment va declarar que en efecte, havia assassinat als tres avis. El Sr. Vila tenia molt bona fama: era un bon treballador, es preocupava pels avis, era bon company, amable, carinyós i més coses que van fer dubtar de la seva culpabilitat però per a la sorpresa del coneguts reconeix els seus crims i se’n atribueix d’altres més. Els investigadors comencen analitzar els seus expedients, els pacients al seu càrrec i descobreixen altres morts sobtades. Ara se li atribueixen onze morts i no se’n descarten d’altres. L’assassí confessa que els subministrava substàncies corrosives i en altres casos una mescla de medicaments amb barbitúrics. La seva defensa és la compassió per aquells avis i la seva voluntat per ajudar-los a descansar amb pau.

Ressorgeix de nou el debat científic de si un metge pot decidir sobre la vida dels altres per molt terminal que estigui el pacient però el que és evident és que el Sr. Vila no va preguntar al pacient i es prenia la justícia com a ell li semblava no obstant, el debat segueix obert i el cas també a l’espera de noves morts.

 

Cristina Albesa

http://www.antena3.com/videos-online/noticias/sociedad/sucesos/celador-olot-dice-que-queria-sus-victimas_2010113000131.html

 

07/12/2010 12:40 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Un component de la pasta de dents contamina els rius

20101208172202-llobregat-2.jpg

El dimecres 8 de desembre “La vanguardia” ha publicat que un estudi de l’Institut Català de Recerca de l’aigua (ICRA) ha revelat la presencia d’un bactericida comú en la pasta de dents, sabons, desodorants i productes hospitalaris desinfectants. Aquest és el denominat triclosan, un potent agent antibacterià i fungicida que es troba en les aigües de rius catalans com ara el Llobregat i l’Ebre. En el medi ambient aquest desinfectant pot ser degradat per microorganismes o reaccionar amb la llum solar i crear compostos com clorofenoles o dioxinas. El principal problema és que el procés de depuració en les plantes de tractament no el pot eliminar, la qual cosa implica la seva presencia en les aigües. Això implica que s’inhibeixi la capacitat de les algues per a dur a terme la fotosíntesi o bé, l’ateració dels ecosistemes fluvials, que poden arribar a morir.

(informació extreta del diari “La vanguardia”)

http://es.wikipedia.org/wiki/Triclos%C3%A1n

Anna Moreno Vivó

08/12/2010 17:22 cmcgarbi Enlace permanente. Medi ambient

Vida en Arsènic

20101208183131-rt-sci-dec3-wolfe-simon-1-.jpg

La NASA ha fet un pas endavant en la ciència i ha creat vida en arsènic. Aquests investigadors han descobert una nova espècie de bacteria que és capaç de desenvolupar un metabolisme en arsènic i en absència de fòsfor. És curiós, doncs, el fet de que aquesta bacteria hagi pogut establir un metabolisme en un medi que en realitat és, normalment, letal per a qualsevol organisme.

Fins ara, s'habia pensat i demostrat que la vida es basava en sis elements essencials perquè aquesta es manifesti: fòsfor, carboni, oxigen, hidrogen, sofre i nitrogen. Però, una bacteria de la soca GFAJ- 1 de la família de les ""Halomones"" (trobada en un Llac Mono de California) és capaç de viure en un medi normalment tòxic per els organismes mancant de fòsfor.

Si comparem aquests dos elements químics, podrem explicar que l'arsènic és molt similar al fòsfor, fet que explica, segons els investigaodrs del institut d'Astrobiologia de la Nasa, la nocivitat d'element per als éssers vius.

Com que el metabolisme li costa o es incapaç de diferenciar ambdós elements quan esta actiu biològicament, l'arsènic és  l'element que el matabolisme assimila en contes del fòsfor, bloquejant els principals processos bioquímics que ocorren en el metabolisme, d'aquesta manera no hi ha vida. Però, hi ha una exepció, la bacteria de la soca GFAJ-1, que no solament és capaç de viure en arsènic sinò que, a més, és capaç d'introduir-se el verí o la toxicitat de l'element al seu metabolisme i al seu ADN.

Aquesta investigació ens ha permés conèixer que aquest element és totalment diferent al que coneixíem fins ara. És possible que aquest element pogués ser utilitzat per microorganismes extrems de la Terra, no propis del nostre planeta o propis de la vida extraterrestre, és a dir, exemples de vida d'altres planetes.

http://www.muyinteresante.es/la-nasa-descubre-vida-en-arsenico

Jordi Pedra Méndez

08/12/2010 18:31 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Finestres que poden generar electricitat

20101208191157-newsimage-25595.jpg

Científics dels EUA del Departament d'Energia del laboratori dels Alams i Brookhaven han fabricat panells prims i transparents capaços d'absorbir la llum i generar càrrega elèctrica. El material es podria utilitzar per desenvolupar panells solars transparents o finestres que absorbeixen l'energia solar.

Encara que anteriorment ja s'havien fabricat pel·lícules similars usant polímers convencionals com el poliestirè, aquest és el primer material conegut d'aquest tipus que combina semiconductors i fulerens per absorbir la  llum i generar de manera eficient càrregues elèctriques i la  separació d'aquestes.

A més de les aplicacions anteriorment esmentades també podria permetre la creació de noves classes de pantalles òptiques, capaces de revolucionar algunes àrees de la generació d'imatges.

 

 

 

Marina Valdezate

08/12/2010 19:11 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Descobriment de l'aigua a Mart

20101208194217-mart1.jpg

Després de trenta-dos anys d’investigació i de trenta-sis naus enviades, les probes de la nau Phoenix Mars Lander han confirmat l’existència d’aigua a Mart. A partir d’una mostra que, entregada a un instrument de la sonda, va identificar vapors d’aigua produït per l’escalfament de la mostra. Van estar fins a finals de setembre repetint varies vegades els anàlisis i ademes tractant de determinar la consistència i l’extensió de la capa subterrània de gel que hi ha a pocs centímetres sota la superfície i si hi pot haver-hi vida. Les mostres van provenir d’una excavació aproximadament de dos dits de profunditat. Amb aquesta extensió de la investigació, el cost total va ser de 422 milions de dòlars. Els científics també van descobrir que el terra de Mart és molt semblant al nostre ja que es van trobar restes de magnesi, sodi i potassi. Amb aquest descobriment ara el focus de les investigacions a Mart es troba en la possibilitat de trobar vida microscòpica o rastres d’ella en aquest planeta

 

http://www.ojocientifico.com/2008/08/01/nasa-prueba-el-agua-de-marte/

http://www.eldiariomontanes.es/20080802/sociedad/descubrimiento-agua-marte-despeja-20080802.html


Ànnia Pedrol

08/12/2010 19:42 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Pels rat-penats, qualsevol superfície hoitzontal llisa, és aigua

20101209162836-web-zoom081210.jpg

Encara que els sentits de la visió, l'olfacte i el tacte els diguin als rat-penats que una superfície és de metall, plàstic o fusta, per ells sempre serà aigua.

Això demostra que els rat-penats es fixen més en el sentit de l'oïda que en qualsevol altre sentit. Aquesta confusió que pateixen aquests animals es basa en que les superfícies llises anomenades anteriorment reflexen els sorolls d'ecolocalització dels rat-penats, igual que ho fa l'aigua o un mirall amb la llum.

Un equip de científics de l'Institut Max Planck per la Ornitologia a Seewiesen ha estat l'artífice d'aquest article publicat, ja que van fer un experiment mitjançant 15 famílies diferents de rat-penats, i en totes van treure la mateixa conclusió, els rat-penats tenen un reconeixement acústic innat a l'aigua en superfícies llises, ja que les 15 famílies van intentar beure's la superfície, fos o no fos aigua.

Com tots els animals, els rat-penats necessiten beure aigua, per tant, aquesta manera de percebre l'aigua els resulta molt útil, encara que, com hem pogut observar en aquest article, aquesta manera de percebre l'aigua no sempre és viable.

Albert Cebrian

 

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/081210e.html

 

09/12/2010 16:28 colorblau Enlace permanente. Biologia

L'estructura de la placenta influeix de forma decisiva en la duració de la gestació

20101212223507-f6large.jpg

L’embaràs de nou mesos en els éssers humans està influenciat de forma significativa per l’estructura de la placenta, segons indica una nova investigació sobre l’evolució de la reproducció en els mamífers, que resol un misteri que ja durava cent anys.

L’estudi, realitzat per experts de les universitats de Durham i Reading, al Regne Unit, mostra que la diferència en les tasses de creixement dins de l’úter maten entre mamífers (una diferència que ha sorgit a través de l’evolució de les espècies) sembla que és deguda a l’estructura de la placenta i a la manera en què aquesta connecta la mare i el fetus.

L’equip d’Isabella Capellini i Robert Barton ha constatat que quant més íntima és la connexió entre els teixits de la mare i el fetus, més ràpid serà el creixement del fetus i més curt l’embaràs. Els resultats ajuden a explicar per què en l’espècie humana les dones, les placentes de les quals no formen la complexa estructura reticular de les femelles dels animals com els gossos i lleopards, tenen embarassos relativament llargs.

Sorprenentment, l’estructura de la placenta difereix molt entre espècies de mamífers, tot i que compleix la mateixa funció bàsica en tots els casos. Encara que s’han proposat moltes teories, les causes d’aquestes variacions han estat un misteri durant més d’un segle. A hores d’ara, l’enigma sembla ser que ha estat aclarit de forma definitiva.

Aquest estudi demostra que no és necessàriament el contacte amb la sang materna el que determina la velocitat de creixement, sinó que la resposta és el grau de comunicació entre els teixits de la mare i del fetus.

En el cas de l’espècie humana, la placenta té una sèrie de ramificacions simples , com dits, amb una connexió relativament limitada entre els teixits de la mare i el fetus, mentre que en el cas dels lleopards, per exemple, forma una xarxa complexa d’interconnexions que creen una major àrea de superfície per al pas dels nutrients.

 

Enllaç

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/101210d.html

 

Cèlia Pérez

1r Batxillerat B

 

 

12/12/2010 22:35 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Encaminats a una extremitat biònica amb tacte

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/131010a.html20101213204557-131010b-1-.jpg

Fa anys l’existència d’un dispositiu d’aquesta mena era més propi d’una pel·lícula de ficció que de la realitat, però actualment cada cop estan millor desenvolupats i permeten a l’usuari gairebé les mateixes possibilitats que els ofereix una extremitat real.

Aquest projecte, que pretén donar un pas més enllà en el camp de la biònica, està dirigit pel neuròleg Steven Hsiao de la Universitat J. Hopkins i vol proporcionar la capacitat de sentir el que el membre toqui o palpi.

L’equip intenta desxifrar aquestes sensacions i fins al moment la intenció és la d’utilitzar dispositius electrònics sensibles per activar les connexions cerebrals, utilitzant els codis neuronals del cervell.

L’objectiu primordial és la de restaurar les funcions perdudes dels pacients i poder transmetre la informació a través d’impulsos nerviosos.

Àlex Segura

13/12/2010 20:47 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Es presenten els primers models d’hologrames mòbils

20101215203456-holograma.jpg

En la Universitat d’Arizona (College of Optical Science, EE.UU.) s’ha aconseguit crear un dispositiu de telepresència hologràfica, és a dir, una màquina que permet reproduir imatges tridimensionals en moviment que poden ser vistes pels usuaris sense cap necessitat de complements (com podrien ser les ulleres 3D). Fins ara el moviment en aquest tipus de projecció d’imatges havia estat la font de problemes, però recentment s’ha descobert un material que permet  renovar cada imatge registrada en només dos segons.

Per poder aportar moviment a les imatges projectades el que cal és, segons el cap de l’equip d’investigadors Nasser Peyghambarian, poder registrar una imatge tridimensional en una localització concreta y mostrar-la en una altre localització que es trobi en qualsevol lloc del planeta i a temps real. De fet, en això consisteix la telepresència hologràfica. La introducció del moviment en les imatges hologràfiques és una novetat, un avenç que no s’havia pogut dur a terme fins avui. La peça clau de la dinàmica de les imatges ha estat gràcies a la incorporació d’una pantalla que composa el nucli i que està composta per un material molt nou i interessant: un polímer fotorrefractiu que renova els hologrames cada dos segons, cosa que permet actualitzar les imatges casi a temps real.

El procés de funcionament del dispositiu és simple: la imatge original que s’acaba projectant és el fruit de diverses fotografies preses des de diferents perspectives per càmeres regulars. Aquí podem establir una regla de tres: quantes més càmeres s’utilitzin, més definida quedarà la imatge a projectar.

El primer prototip que s’ha construït té una pantalla de 25 centímetres quadrats i només es poden veure imatges en un sol color, tot i que l’equip de Peyghambarian ja està provant una altre versió amb una pantalla de 43 centímetres quadrats i amb projecció 3D multicolor.

Aplicacions: Presentacions i conferències, publicitat, televisió, mapes 3d actualitzables, tele-medicina, etc.

 

http://www.bbc.co.uk/news/science-environment-11685582

http://ffog.net/3d-hologram-of-star-wars-comes-true-20105661.html

XAVI CAMARASA

 

15/12/2010 20:38 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris