Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes a Enero de 2010.

L'ESPERMA PODRIA "MATAR" ALS HOMES

20100113174442-c-4-maincontent-100025066-mediumimage.jpg

Els científics japonesos descubreixen que els homes podrien viure menys anys degut a l’esperma.

Un estudi realitzat per les Universitats de Tokio i Saga mostra que els ratolins creats a partir de dos genomes femenins vivien 186 dies més que els ratolins creats per la combinació normal d’un genoma femení i un altre de masculí.

Per a estudiar aquesta qüestió, en l’Universistat de Saga van començar a observar l’esperança de vida dels ratolins produïts sense esperma. Van recol.lectar els més inmadurs d’un dia d’edat, van manipular el material genètic d’aquests òvuls perquè els gens es comportessin com gens d’esperma i van transplantar el material genètic manipulat en ovòcits madurs sense fertilitzar de ratolins adults als que se’ls havia eliminat el nucli.
Els ratolins que van nèixer tenien material genètic de dos mares, però no d’un pare.
Els resultats en 13 ratolins nascuts naturalment i 13 modificats van demostrar que de mitja, els ratolins amb dos mares, vivien 186 dies més que els de pare i mare. Els investigadors van revisar el pes dels ratolins.
Els dos grups de ratolins es van mantenir en els mateixos ambients sense infeccions i amb accés lliure al menjar, el que fa improvable que alguns factors ambientals externs siguessin la causa de la diferència en l’esperança de vida.
 
Els investigadors creuen que “la raó més provable per les diferències en la llargada de vida s’associa a la repressió del gen RASGRF1 en els ratolins amb dues mares. A més, els autors no descarten que gens desconeguts que es basen en l’herència paterna puguin ser els responsables de l’alta esperanza de vida dels ratolins de dos mares.

Els investigadors asseguren que aquest descubriment fa evident que els gens de l’esperma tenen un efecte perjudicial en l’esperança de vida dels mamífers, i per tant, dels homes.

LAIA SANZ

Etiquetas:

13/01/2010 17:44 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Una empresa catalana inventa un virus contra el càncer.

20100113184701-laboratorio1.jpg

L'organisme ha estat modificat genèticament per a destruir solament les cèl·lules tumorals.
Una empresa creada per l'Institut Català d'Oncologia-Institut de Investigació Biomèdica de Bellvitge (ICO-Idibell), VCN Biosciències SL, ha desenvolupat nous tractaments contra el càncer basats en virus que destruïxen selectivament les cèl·lules tumorals.

Biosciències SL té previst dur un dels seus virus a assaig clínic en pacients amb tumors de pàncrees, de cap i de coll.

L'empresa, fundada per Manel Cascallo, Ramon Alemany i Gabriel Capell, es dedica a la viroteràpia del càncer, que consisteix en l'administració de virus modificats genèticament per a destruir únicament les cèl·lules tumorals. El virus oncolític no només elimina la cèl·lula cancerígena infectada, sinó que genera milers de còpies de si mateixa que destruïxen les cèl·lules malignes veïnes.
D'aquesta forma, actua com un fàrmac amb capacitat de autoamplificació.



Adriana Olsina

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=677806&idseccio_PK=1477

13/01/2010 18:47 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema


GOSSOS ENTRENATS ACOMPANYARAN MALALTS D'ALZEHIMER

20100113222958-perro-labrador-campeon.jpg

 

Tots sabem que l’alzehimer és una malaltia incurable, degenerativa i terminal que es caracteritza per la pèrdua de memòria. Els familiars del malalt el cuiden a casa fins arribar en un punt en que ja no s’hi pot fer res i l’ingressen en un centre dia i nit i el van a visitar, però aquest nou projecte podria canviar el final de la historia dels malalts.

Un innovador projecte desenvolupat al  Complexe Asistencial de Benito Menni en Salut Mental de Sant Boi de Llobregat provarà l’eficàcia dels gossos de companyía en la millora de l’autonomia i l’autoestima dels malats. Segons ha informat avui el centre sanitari, l’objectiu és fer mes amena la malaltia, desde els seus estats inicials i mitjançant l’incorporació d’un gos especialment entrenat per complir amb feines d’acompanyament i de suport als afectats.

El projecte Ariadna Llévame a casa  arrancarà aquest any amb l’entrenament de cinc gossos, en una primera prova pilot que es completarà amb el seguiment al ambulatori habitual dels pacients. El projecte ha sigut possible per l’ajut econòmic del Laboratori Janssen-Cilag i la colaboració de l’Ajuntament de Sant Boi que cedirà els gossos que formin part del programa terapèutic i s’encarrecarà de l’atenció veterinària d’aquests. L’empresa Positivas Can s’encarrega de la selecció i entrenament dels gossos.

Amb aquesta mesura es preten millorar l’autoestima del pacient i potenciar la seva activitat física, preservant-lo de possibles desorientacions al carrer.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=677470&idseccio_PK=1477&btnG=Buscar+blogs&lr=

Norma Pedemonte

13/01/2010 22:30 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Migranya i depressió podrien compartir un origen genètic

20100114175417-20090319-valdecilla.jpg

 

La depressió i la migranya podrien compartir un element genètic, segons ha publicat avui l’edició electrònica de Neurology.  Andrew Ahn, de l’Universitat de Florida en Gainesville, afirma que entendre els factors genètics que contribueixen a desencadenar aquestes malalties tan discapacitats podria facilitar el desenvolupament de noves estratègies terapèutiques, i que els pacients amb depressió o migranya haurien d’informar als seus metges sobre qualsevol antecedent familiar d’alguna de les malalties.

La feina, dirigida per Gisela M. Terwindt, de La universitat de Leiden a Holanda, ha contat amb dades de 2.652 persones del Estudi Familia Erasmus de Rucphen. Tots els participants son descendents de 22 parelles que van viure a Rucphen entre 1850 i 1900.

La migranya s’explica en un 56% per la carga genètica, tot i que en el cas del típic amb aura de l’influencia augmenta a un 96%. Terwindt explica que l’informació genealògica ha demostrat que tots ells formen part d’una gran i extensa família, que fa possible aquest tipus d’estudis genètics.

Dels participants estudiats, 360 tenien migranya. D’aquests, 151 patien migranya amb aura i els 209 restants, no. Un total de 997 patien depressió. El 25% dels pacients amb migranya la tenien, comparats amb el 13% dels individus sense cefalees.

Els investigadors van estimar que hi podia haver una contribució relativa de factors genètics en ambdues afeccions. Van trobar que per dos tipus de migranya, amb o sense aura, la carga hereditària s’estimava un 56%, que és que s’explicaria amb fets genètics. En el cas de la migranya amb aura, es va estimar una influència de 96%. Terwindt va destacar que aquests resultats indicaven que la migranya amb aura podia ser objecte d’investigació per descobrir gens implicats en l’aparició de la cefalea.

Al comparar les xifres de càrrega genètica per la depressió amb aquelles que llançava la migranya s’ha trobat un component genètic en ambdues malalties, en especial amb la migranya amb aura. Twerwindt va dir que això suggeria que les vies genètiques comuns podrien estar, al menys en una part, darrere de les dos alteracions, enlloc de considerar que una sigui la conseqüència de l’altre.

En diversos estudis recents, un d’ells publicats en Neuron i portat a terme per investigadors de La universitat de Pàdua (Itàlia), s’ha demostrat, en models animals, que la migranya hemiplègica familiar, un subtipus de migranya aguda amb aura, es desencadena per una determinada mutació genètica. En aquests estudis s’ha observat que els portadors de la mutació FHM1 son proclius a sofrir la migranya hemiplègica.


Norma Pedemonte

 http://www.diariosalud.net/content/view/17781/413

14/01/2010 17:54 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Científicos chinos crean una fotosíntesis artificial

20100114221204-imagen-5.png

Un equipo de investigadores de la Universidad Jiao Tong de Shanghai (China) ha logrado diseñar hojas artificiales que producen hidrógeno, emulando el proceso de la fotosíntesis de las plantas. Se abre así la puerta a una nueva forma de generar hidrógeno sin contaminar.

La fotosíntesis es un eficaz sistema por medio del cual las hojas de las plantas captan la energía del sol. El proceso les permite producir comida y además es el paso central para dividir las moléculas de agua y crear iones de hidrógeno.

 

A lo largo de millones de años, las hojas de las plantas han desarrollado un eficaz sistema para captar la energía del sol, conocido como fotosíntesis. El proceso les permite producir comida y además es el paso central para dividir las moléculas de agua y crear iones de hidrógeno. Científicos chinos han logrado copiar el sistema y han diseñado hojas artificiales que les permitirá generar hidrógeno de una forma eficaz y ecológica.

Tongxiang Fan, de la Universidad Jiao Tong de Shanghai, explica a New Scientist que es posible crear una fábrica de hidrógeno en miniatura: "Utilizar la luz solar para dividir moléculas de agua y obtener carburante de hidrógeno es una de las más prometedoras tácticas para erradicar la dependencia del carbono".

La idea no es nueva aunque, hasta ahora, los investigadores se habían centrado en intentar modificar o imitar las moléculas que llevan a cabo el proceso. Los investigadores chinos cambiaron el concepto e intentaron copiar la compleja estructura de las hojas. Las hojas de las plantas fueron sometidas a varios procesos químicos hasta obtener un material que conserva gran parte de su estructura original.

Este sistema podría ser útil a la hora de desarrollar un método ’limpio’ para generar hidrógeno.
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/01/11/ciencia/1263204829.html

http://www.iies.es/Cientificos-chinos-crean-una-fotosintesis-artificial_a648.html

ARTUR RIVERA

14/01/2010 22:12 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

El museo real también es virtual

20100115154003-obra-artista-ryan-mcginess-casa-encendida.jpg

A causa dels constants processos de desenvolupament pel que fa la tecnologia, avui en dia els museus s’han donat  conta de que el seu públic ha cambiat. Però no només és qüestió d’edat, cultura o globalització, sino que la culpa la té aquestes noves tecnologies. Moltes persones han anat incorporant de manera cada vegada més ràpida, la tecnologia en les seves cases, d’ús cotidià, descobrint el gran món que suposa l’internet i el poder conèixer gent de tot el món. Els museu el que s’han donat conta és que hauran de respondre amb les mateixes armes, és a dir l’internet. El que han fet és crear una mena de museu virtual perquè la gent pugui acediri desde les seves cases, una manera molt pràctica per gaudir dels móns que t’agraden.

Guillem Bosch

http://www.elpais.com/articulo/cultura/museo/real/virtual/elpepucul/20100115elpepicul_1/Tes

15/01/2010 15:40 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Un grup de científics ha descobert el planeta més jove

20100116094105-foto-412351-cas.jpg

Aquests científics de Madrid, de la universitat complutense de Madrid (UCM), ha decobert el planeta extrasolar més jove. L'han anomenat BD+20 1790 b i té 35 milions d'anys. Està al voltant d'una estrella. Aquest descobriment el van publicar a la revista Astronomy&Astrophysics. Aquest planeta pertany al grup dels "Júpiters calents", que són gegants gasosos situats a una distància de l'estrella menor que Mercuri i el Sol. Per tant, triguen dies a fer la volta a la seva estrella i no anys.

  Actualment, no se sap com es formen els planetes al voltant de les estrelles, com aquest planeta. L'únic que se sap que els planetes es formnen en els  discos de material que envolten l'estrella, després de la seva formació. Aquests discos s'anomenen protoplanetaris. També se sap que hi ha uns 400 planetes formats en estrelles, però no se sap res sobre la seva evolució.

 

Amy Chavarre

 

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=677517&idseccio_PK=1477

16/01/2010 09:41 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

La gran novetat de LG Display

20100117132917-20100114144553413.jpg

 

LG Display ha presentat el monitor electrònic més fi i de major grandària del moment (19 polzades) i sembla ser el futur dels e-books i de la lectura electrònica. Aquest monitor té només 0.3 mil·límetres de gruix, té les mateixes dimensions que un foli d’A3 i només pesa 130 grams. Aquestes característiques proporcionen a aquest monitor la gran semblança a un diari tradicional en blanc i negre. Però la característica més impressionant i avantguardista d’aquest aparell, és la seva capacitat de ser plegat o doblegat sense que es perdi qualitat en la recepció de les imatges. Per tal d’ aconseguir aquesta mal·leabilitat en una pantalla, LG Display ha substituït el vidre dels monitors convencionals per un foli metàl·lic.

Segons LG Display, aquest "paper electrònic" canvia les imatges de la pantalla amb bastant velocitat, encara que no s’han especificat el temps ni els desavantatges d’aquesta tecnologia. ni el processador que muntarà. També ha senyalat que aquesta nova generació de monitors és molt més fàcil de transportar i consumeix menys energia.

La producció d’aquestes pantalles està prevista per aquest mateix any, però de moment només es produirà la versió de 11.5 polzades.

 

Ricardo Delgado Ojeda

http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20100115/53871351305/lg-presenta-una-pantalla-fina-y-flexible-del-tamano-de-un-periodico.html

http://despuesdegoogle.com/2010/01/15/lg-display-e-papel-flexible-como-alternativa-al-e-book/

 

17/01/2010 13:30 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Els humans i els ximpanzés, cada cop més lluny

20100117142838-cromosomas-sexuales.jpg

El cromosoma Y, focus d’atenció especial des del seu descobriment, ha resultat ser molt especial, tant en el seu comportament genètic com en les seves característiques genòmiques. Els dos cromosomes sexuals, el X i el Y, es van originar fa centenars de milions d’anys, a partir d’un cromosoma ancestral no sexual, durant l’evolució dels diferents sexes en els éssers vius. En l’actualitat, la seqüència de parells de bases del Y és tres vegades més curta que la de l’X. Per això ha suposat que és un cromosoma degenerat, que ha anat perdent la càrrega genètica no relacionada amb la determinació sexual i que en el futur podria fins i tot arribar a desaparèixer.

El 2003 es va completar la seqüència genètica del cromosoma Y humà, el que determina el sexe masculí, però fins ara no s’havia fet el mateix amb el del ximpanzé, l’espècie més propera evolutivament a la humana. La comparació d’ambdós cromosomes Y ha sorprès els científics, perquè les seves regions específicament masculines (al voltant del 95% del total) són notablement diferents, tant en la seva estructura com en els gens que contenen. Mentre que el genoma complet d’ambdues espècies coincideix en un 98,8%, el del cromosoma Y difereix en més d’un 30%. A més, en el del ximpanzé hi ha molts menys gens que en el de l’ésser humà, tant perquè ha perdut gens respecte a l’avantpassat comú com perquè l’humà els ha guanyat. Atès que les dues espècies es van separar fa sis milions d’anys, aquest resultat indica que hi ha hagut una evolució molt ràpida en el cromosoma Y humà. Entre els factors que han contribuït a aquesta "extraordinària divergència" hi ha el paper predominant d’aquesta regió del cromosoma en la producció de l’esperma, les diferències en el comportament sexual de les dues espècies i diferents mecanismes de recombinació.

 

Narcís Homs

 

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/cromosoma/humanos/chimpances/difiere/elpepusoccie/20100113elpepusoc_11/Tes

 

17/01/2010 14:28 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

El fenòmen de l'Epsilon Aurigae

20100117144402-eclipse-estelar.jpg

Ara que ha acabat l’any, s’ha produit l’acabament de la fase més espectacular de la pèrdua brusca de brillantor que es produeix cada 27 anys en l’estrella Epsilon Aurigae. Se suposa que aquest fenomen es deu al fet que és eclipsada per un objecte celeste desconegut. Els primers indicis de l’eclipsi actual es van detectar a l’agost passat i l’estrella, que s’observa a simple vista normalment, va començar a baixar molt de brillantor fins a estabilitzar-se a finals d’any. Normalment, aquesta situació de menys brillantor, lleugerament variable, dura uns 18 mesos, de manera que l’estrella tornarà a la normalitat en la primera meitat de 2011, informa l’Associació Americana d’Observadors d’Estrelles Variables. Hi ha dues teories sobre el que causa l’ eclipsi. La primera indica que l’estrella és una supergegant, per davant de la qual passa periòdicament un sistema doble estel.lar incrustat en un disc de pols. Segons la segona teoria, és una estrella moribunda, poc massiva, que és eclipsada periòdicament per una altra estrella, que també està dins d’un disc. L’estabilització de la brillantor de l’estrella indica que el disc ha cobert tot el seu diàmetre. Noves observacions realitzades amb el telescopi espacial Spitzer, que es afegida a les dades arxivades, indiquen que la segona de les dues teories és la correcta, informa la NASA. Les dades d’infraroig acumulats confirmen la presència del disc de l’estrella companya i fins i tot la grandària, força gran, de les partícules que el formen. A més, s’ha pogut establir el radi del disc, que és d’aproximadament quatre vegades la distància entre la Terra i el Sol, però, són necessàries noves observacions. L’eclipsi es pot seguir en la col • laboració Citizen Sky.

 

Narcís Homs

 

http://elsofista.blogspot.com/2010/01/el-misterio-de-epsilon-aurigae.html

 

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/eclipse/estelar/27/anos/elpepisoc/20100113elpepisoc_10/Tes

17/01/2010 14:44 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Els dits petits tenen una millor sensibilitat tàctil

20100118161300-manos.jpg

Els neuròlegs sempre han sabut que algunes persones tenen un millor sentit del tacte que altres, però les raons d’aquesta diferència eren desconegudes fins ara.

El descobriment fet per l’equip de Daniel Goldreich (Universitat McMaster, en Ontario, Canadà) revela que un factor important en el sentit del tacte és el tamany del dit.

Per saber perquè els homes i les dones tenen diferent sensibilitat en els dits, els autors van mesurar el tamany de l’empremta del dit índex en 100 estudiants universitaris. Es va comprobar l’agudesa tàctil de cada estudiant al presionar solcs paral·lels cada vegada més estrets contra la punta d’un dit immòbil. Els autors del estudi van descobrir que les persones amb dits més petits eren les que podien discernir les ranures més properes unes d’altres.

La diferència entre els sexes sembla ser deguda al tamany de les empremtes dels dits de la persona. Així que un home amb els dits més petits que els d’una dona, tindrà major sensibilitat tàctil que la dona ja dita.

Els autors de l’estudi també van explorar perquè els dits més petits tenien més agudesa, i van arribar a la conclusió de que probablament f´s degut a que els dits més fins tinguin receptors sensorials més pròxims entre sí.

 

Quan la pell és estimulada, els receptors activats envien la senyal al sistema nerviós central, on el cervell processa l’informació i genera una “imatge” de com és una superficie. Al igual que els píxels d’una fotografia, cada un dels perceptors cutanis envia un detall de l’imatge tàctil al cervell, com més receptors existeixin per centímetre cuadrat, més nítida serà  “l’imatge tàctil” proporcionada.


Norma Pedemonte

Etiquetas:

18/01/2010 16:13 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

La materia obscura i la vía lactea

20100118184841-20061129094118-via-lactea.jpg

La matèria fosca que envolta el que anomenem la Via Làctia -les estrelles i el gas que es poden veure i que s'agrupen en forma d'espiral- té la forma d'una pilota de platja gegant i força deformat, asseguren astrònoms nord-americans, els primers que creuen que han aconseguit mesurar la seva forma.

La matèria fosca es diu així perquè és invisible i perquè ningú sap de què està formada. No obstant això, no és indetectable, perquè obeeix, com la matèria ordinària, les lleis de la gravetat i tira de les petites galàxies nanes que giren al voltant de la Via Làctia. Els astrònoms han aconseguit reconstruir l'òrbita original de la galàxia nana Sagitari, que es va disgregant a causa de l'estirada gravitatori de la Via Làctia i deixa restes en forma d'estrelles al seu pas. Els esforços anteriors per resoldre aquest problema donaven solucions molt diferents per als diversos trams estudiats. "Fins fa molt poc, no enteníem el comportament de les restes de Sagitari", ha explicat David R. Law, un dels científics. Fa quatre mesos, Law i els seus companys ja havien suggerit que si aquesta matèria fosca era tridimensional, amb longituds d'eix diferents, les dades de l'òrbita de Sagitari podrien casar. La solució que proposen ara és que l'halo invisible té la forma d'una pilota de platja que ha estat aixafat al llarg, aproximadament en perpendicular al pla de la galàxia en què s'agrupen les estrelles.

Això ha constituït una sorpresa. "Esperàvem un cert grau de deformació, sobre la base de les prediccions fetes

Les hipotètiques partícules de la matèria fosca, mai detectades, serien súper simètriques, les anomenades WIMP, i estarien per tot l'Univers, però no distribuïdes de forma uniforme, segons un nou estudi d'un equip internacional Els protons i neutrons que són components de tot el que veiem constitueixen una molt petita part de la matèria total de l'Univers, de fet, l'estimació més baixa és de només el 4%. La resta seria la matèria fosca i l'encara més misteriosa energia fosca, suposada causa de l'observada acceleració en l'expansió de l'Univers.

Narcís Homs

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/balon/materia/oscura/rodea/Via/Lactea/elpepusoc/20100113elpepisoc_11/Tes

http://www.solociencia.com/astronomia/06122602.htm

18/01/2010 18:48 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Major creixement inicial dels cervells dels autistes

20100118232204-autismo-02.jpg

 

L’investigació ha sigut realitzada per experts de les escoles de medicines de l’universitat de Carolina del Nord en Chapel Hill i l’Universitat de Duke.

No es coneixen amb certesa les causes exactes d’aquest creixement excessiu d’aproximadament el 5% del cervell, ni tampoc quin és el seu significat. L’evidència indirecta suggereix que l’increment del creixement del cervell probablement comença durant els últims mesos del primer any de vida dels nens.

Els investigadors van examinar el cervell de 51 nens autistes ( i 25 de normals per fer comparacions), a través de imaginología de resonància magnètica. Aquest és el major estudi fet actualment sobre nens de dos anys amb autisme. L’anàlisis dels volums de teixit cerebral van mostrar un increment significatiu en totes les regions, tant en el teixit format per les cèl·lules grises com en les integrades per les blanques en la escorça cerebral dels nens autistes.

Els investigaodrs van trobar que el major augment del volum apareix en el lòbul temporal, una àrea del cervell relacionada amb la parla i van arribar a la conclusió de que a aquesta edat l’increment del teixit està present per tota l’escorça cerebral.

L’estudi també constitueix el major estudi retrospectiu del que es té noticia fins el moment, sobre la circunferència del crani en l’autisme, comparant-la en 113 nens autistes i en altres 190 nens que van servir com grup de control. Les medicines van tenir lloc periòdicament desde el naixement fins els 3 anys d’edat.

Aquestes dades de la circumferència del crani suggereixen que aquell engrandiment en el seu tamany no estava present en el moment del naixement, i que al principi de l’increment del tamany craneal en els nenes autistes succeeix cap els 12 mesos. Aquests resultats , donen als investigadors raons per creure que el període de creixement excessiu del cervell en el autisme pot donar lloc entre els 12 mesos i els 2 anys d’edat.

Els científics no saben si aquest engrandiment del cervell exerceix un paper primari en l’autisme, o és un efecte secundari d’un altre procés. Alguns estudis posteriors del desenvolupament massa d’hora del cervell poden ser molt útils per entendre millor el ritme i la naturalesa d’aquest creixement excessiu.

Aproximadament, existeix el quàdruple de nens que pateixen autisme en comparació amb el número de noies afectades. El transtorn varia severament, però els pacients afronten sovint un retard mental, un pobre desenvolupament de parla i dificultat en les relacions socials.

 

 

Norma Pedemonte

 

Etiquetas:

18/01/2010 23:22 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Un transplant amb cèl·lules mare permet curar la ceguera corneal a 8 pacients

20100120192409-ojos-azules.jpg

Una nova terapia que consisteix en l’utilització de cèl·lules mare extretes d’un ull sa per reparar una còrnea damnificada, és capaç de restablir la visió a aquells malalts que pateixin el Síndrome d’Insuficiència Límbica, en el que el nombre de cèl·lules mare d’aquest tros del ull disminuiex.

El procediment, coordinat per l’Institut Universitari d’Oftamobiología Aplicada de l’Universitat de Valladolid i per l’Institut de Biologia i Genètica Molecular d’aquesta institució acadèmica ha resultat positiu en el 90% dels pacients als que s’els hi ha aplicat.

L’investigadora Margarita Calonge, del IOBA, ha explicat que la tècnica consisteix en l’extracció de cèl·lules mare del ull sa del pacient, o bé del d’un mort, per posteriorment ser cultivades en una unitat de processament cel·lular e implantades en l’òrgan afectat.

A través d’aquesta operació terapèutica, s’evita la realització de transplants de còrnea, que estan condenats al fracàs a llarg temps, ja que les cèl·lules mare de la nova membrana es segueixen desgastant com a conseqüència del Síndrome d’Insuficiència Límbica. No obstant, en el cas de que el transplantament sigui necessari, les garanties d’exit són majors, segons Margarita Calonge.

Aquesta teràpia ha sigut utilitzada per aquests investigadors fins el moment a dotze pacients, en 8 d’ells el resultat va ser un èxit, a tres s’els hi aplicarà el transplantament de cèl·lules mare a finals de mes, tot i que a un d’ells va fracassar ja que va tenir una infecció imprevista que li va destruir l’implant.

Apart de la regeneració de la còrnea i de la reparació de la visió, a través d’aquest procediment, que no necessita l’ingrés hospitalari, s’acaba amb el dolor al que s’enfronten  diariament els pacients d’aquesta malaltia.

 

Norma Pedemonte

 

Etiquetas:

20/01/2010 19:24 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Un estudi confirma que la contaminació viatja des d'Àsia fins a Amèrica del nord

20100120203424-foto-413979-cas.jpg

L'augment del parc mòbil a Àsia oriental, amb milions de cotxes nous cada any, és responsable de l'increment a Amèrica del nord de les concentracions d'ozó troposféric, un contaminant ambiental que en elevades dosis pot ser perillós. L'ozó travessa l'oceà Pacífic impulsat pels corrents atmosfèrics. A aquesta conclusió ha arribat un estudi encapçalat per Owen R. Cooper, investigador de la Universitat de Colorit en Boulder (EEUU), gràcies a l'anàlisi de dades subministrades per globus sondes i avions científics en la costa oest d'Amèrica, que és la zona més afectada.

L'ozó troposféric és un gas derivat de l'activitat industrial. Sorgeix normalment quan l'òxid de nitrogen i altres residus de la combustió dels motors entren en contacte amb la radiació solar i es descomponen. Mentre se situa en nivells elevats, no suposa un problema, però quan baixa a les capes més baixes de l'atmosfera, en contacte amb el sòl, es converteix en un perillós contaminant.

Adriana Olsina

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=679958&idseccio_PK=1477

20/01/2010 20:34 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Tècnica per fabricar el díode d'una sola mol·lècula

20100120214934-tao-fig-2.jpg

En l'institut de Biodiseny de la Universitat Estatal de Arizona, han trobat una forma de miniautoritzar fins a extrems asombrosos un component elèctric fonamental. Han desenvolupat una nova tècnica que els permet fabricar díodes fets únicament d'una sola mol·lècula. Aquest fet està despertant un gran interés en la comunitat científica i el l'indústria de la electronica. Els díodes apareixen en formes i tamants diversos i s'utilitzen en una sèria interminable de dispositius i són els ingradients essencials per a la indústria dels semiconductors. Fabricar components que tinguin díodes més petits, econòmics, ràpids i eficaços ha sigut el "sant grial" d'un sector emergent de la indústria electrònica. Un tamany més petit significa costos més baratos i un rendiment major per els dispositius electronics. Les torres dels ordinadors de la primera generació utilitzaven uns milers de transitors. Ara inclus en ordinadors simples utilizen transitors( millons) en un únic xip.

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/231109d.html

Guillem Bosch

20/01/2010 21:49 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Bessones amb diferent pare

20100124194118-superfecundacion.jpg

Ens trobem davant el sisè cas d’un embaràs de dues bessones de diferents pares.

Superfecundació heteropaterna és el nom científic que descriu aquesta situació consistent en un embaràs doble, ja sigui originat per un òvul fertilitzat o dos òvuls diferents durant el mateix cicle menstrual.

L’explicació que trobem per aquest curiós cas és que una dona, durant una poliovulació, hagi tingut relacions sexuals amb homes diferents. Tot i que les probabilitats són extremadament reduïdes, es pot donar que els bessons siguin filles de pares diferents.

Des de l’arribada de les proves de paternitat la quantitat de bessons de diferents pares ha augmentat, i això fa pensar que el nombre de casos deu ser molt més elevat, el que passa que aquests casos no han sigut estudiats.

Concretament, en aquest cas, es va descobrir perquè l’home de la parella sospitava de la fidelitat de la seva dona i de si ell era veritablement el pare de les nenes, ja que eren molt diferents a ell (i també entre elles). Al obtenir els resultats i veure que cada filla era d’un pare diferent, es van confirmar les seves sospites, tot i que això si que no s’ho esperava.

Irene Cantos

http://noticiasinteresantes.blogcindario.com/2010/01/01750-solo-seis-casos-en-el-mundo-dos-gemelas-hijas-de-distinto-padre.html

21/01/2010 16:17 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Sistema Hermes

20100121173759-cmc.jpg

El sistema informàtic Hermes,ha advertit d'un fet extrany: l'ancià A, que hauria d'estar assegut en la seva cadira de rodes, ha caigut al terra i no pot aixecar-se.El seu rostre detecta el dolor i seguidament l'alarma sanitàrica s'activa. Aquest exemple fictici ho exposa Juan José Villanueva,per a presentar les nombroses possibilitats que oferix el sistema que el seu equip està posant a punt. Hermes no tan sols és sistema d'infrarojos que detecta moviments, sinó un  programa que combina elements de visió per computador i intel·ligència artificial. Aquest sistema és un consorci europeu. Els resultats de la primera fase, els van presentar ahir els investigadors. El programa conta amb un conjunt de càmeres mòbils d'alta resolució que subministren la informació bruta, però el gran avanç és el processament de les dades rebudes, és a dir, com s'assoleix que el cervell informàtic interpreti les imatges i ho faci en temps real. Hermes ha estat dissenyat per a detectar quan un comportament humà se surt d'una normalitat que, per descomptat, ha estat detectada pels investigadors.  La seguretat en espais públics i privats és una de les grans aplicacions potencials. Juan José Villanueva anomena un altre exemple. Centenars de persones van per una estació en el vestíbul de la qual hi ha un caixer automàtic. De forma gairebé automàtica, tots els viatgers ?vagin en solitari o acompanyats? entren i es dirigeixen cap als torns on es posen els bitllets. El programa els detecta individualment, analitza els seus moviments i determina si algú se surt de la normalitat. En l'exemple verídic mostrat pel CVC, Hermes observa a un individu de mitjana edat que es mou en cercles i espera que el hall estigui buit per a acostar-se al caixer. Si entra més gent, l'home s'allunya immediatament. I després torna. El sistema conclou que no és un usuari que vol retirar diners del caixer, sinó un possible lladre que espera desvalisar-lo. Així que l'alerta sona novament. El tràfic és altra aplicació prometedora. Els investigadors de la UAB han comprovat també que Hermes determina si algun ancià, per exemple, té problemes a l'hora de creuar un semàfor. «El sistema podria ordenar al semàfor que es mantingués en verd més temps fins que la persona hagués passat»,va dir Villanueva.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=677929&idseccio_PK=1477&h=

Andrea Abdó

21/01/2010 17:37 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

La perillositat volcànica a Gran Canaria

20100122164152-volcans-canaries.jpg

Des de fa 11000 anys ja sa determinat un mapa de perillositat de l’illa respecte els volcans, l'estudi demostra que l'àrea de major activitat volcànica és una de les zones més poblades del nord-est de l'illa, que en el període analitzat ha patit 24 erupcions. L'equip responsable de l’estudi ha definit amb gran exactitud els límits de les diferents unitats volcàniques (con, lava i piroclasts de dispersió horitzontal), amb criteris geomorfològics i estratigràfics. Les dades que ofereixen ara els científics permeten millorar l'avaluació de la magnitud i estil de futures erupcions en aquesta àrea. Una de les zones més poblades al nord-est de l'illa ha tingut la major activitat volcànica durant els darrers 11.000 anys i, per tant , és previsible que en el futur continuï l'activitat volcànica. No obstant això, no es pot predir el moment en què es produirà una erupció: Tot i que sí que és determinable on hi ha una major perillositat futura. Els nous resultats ressalten que durant l'Holocè es van produir tres grups d'activitat volcànica "separats per quatre períodes d'inactivitat". Segons els estudis arqueològics, el període d'erupcions més recent va afectar els assentaments prehistòrics humans de l'illa. No obstant, els investigadors expliquen que en l'actualitat "el nombre de centres eruptius augmenta i els períodes d'inactivitat volcànica són cada vegada més curts" . D'aquesta manera, també adverteixen que durant els darrers 11.000 anys "la quantitat de magma emès i l'explosivitat de les erupcions han anat en augment".

Narcís Homs

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Mapa/peligrosidad/volcanica/Gran/Canaria/elpepusoccie/20100119elpepusoc_8/Tes

22/01/2010 16:41 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Fotografiada per primera vegada l'estructura tridemensional de la sinapsis neuronal

20100123111747-transmision-neuronal.jpg

Investigadors de l’Institut Max Planck de Bioquímica d’Alemanya, dirigits per l’espanyol Rubén Fernàndez-Busnadiego, han aconseguit una imatge de la unió sinàptica , la que es dóna entre dues neuronas.

El mètode que han utilitzat per aconseguir-ho es basa en la vitrificació. Consisteix en prendre una estructura biològica quan està en mig d'un procès, en aquest cas, la preparació per l'enviament d'una senyal de la cèl·lula pre-sinàptica a la post-sinàptica, i llavors congelar-la ràpidament.Amb aquest sistema s'aconsegueix detenir la situació a mitges, però amb la ventatge de que l'aigua que està sempre present no es congela. D'aquesta manera l'aigua es solidifica , però el gel no té temps de cristalitzar, és a dir , que el material biològic no es trenca i això permet que es pugui fotografiar amb un microscopi electrònic. Aquesta tècnica s’anomena criotomagrafia.

En la imatge es pot observar que la cèl·lula pre-sinàptica (l’emisora) s’omple de vesículas( a la imatge grogues), on estàn incluïts els neurotransmisors. Té una sèrie de filaments( a la imatge blaus) en el punt de contacte entre les dues membranas (en la imatge morat) per dirigir les vesículas i que volquin el seu contingut en la cèl·lula post-sintàptica(la receptora en la que s’ha de crear una diferència de potencial que actui com a senyal). Les vesículas estan unides entre si mitjançant connectors.

Carla Bermejo

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Fotografiada/primera/vez/estructura/tridimensional/sinapsis/neuronal/elpepusoc/20100121elpepusoc_17/Tes

 

Una empresa catalana inventa un virus contra el càncer

20100123121524-celula-cancerosa.jpg

Una empresa creada per l’Institut Català d’Oncologia-Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (ICO-Idibell), ha desenvolupat nous tractaments contra el càncer basats en virus qeu destrueixen selectivament les cèl·lules tumorals.

Tenen previst portar un dels seus virus a un assaig clínic en pacients amb tumors de pàncreas, de cap  i de coll.

L’empresa, fundada per Manel Cascallo, Ramon Alemany i Gabriel Capell, es dedica a la viroterapia del càncer, que consisteix en l’administració de virus modificats genèticament per destruir únicament les cèl·lules tumorals. El virus onocolític no només elimina la cèl·lula cancerígena infecada, sino que genera mils de còpies de ell mateix que destrueixen les cèl·lules malignes veïnes. D’aquesta manera, actúa com un fàrmac amb capacitat de autoamplificació.

La viroterapia està registrada en algún territori, com Xina. Tot i així, encara està en fases experimentals en la majoría de països on s’han realitzat assajos clínics en fase II i III, alguns d’ells prometedors.

Als Estats Units, s’ha probat per el tractament de molts tipus de tumors, i recentment s’han publicat estudis que mostres una bona resposta en malalts amb melanoma i un tipus de tumor cerebral que es diu glioblastoma.

VCN Biosciences, que participa en dos projectes d’investigació Eureka de colaboració internacional entre empreses, disposa d’una patent sobre una mutació aïllada en 2008 i que confereix una millor potència oncolítica. Aquesta tecnologia s’ha sublicenciat recentment en una empresa biotecnolòica holandesa que té previst incluir-la en els seus virus.

A més a més, està en tramits de conseguir la licència exclusiva per una segona tecnologia que permet millorar la diseminació del virus dins del tumor.


Norma Pedemonte

 

Etiquetas:

23/01/2010 12:15 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Científics descobreixen que el peix ratlla té un nivell d'intel·ligència equiparable a la de mamífers, rèptils i aus.

20100124203301-manta-raya.jpg

Un equip de científics d’Israel, Àustria i Estats Units han descobert que el peix ratlla d’aigua dolça posseïx un nivell d’intel·ligència "equiparable al de mamífers, rèptils i aus", que és capaç de moure’s i utilitzar els corrents d’aigua com a eines per a superar diverses proves.
La investigació, que recull la BBC, pretenia provar la capacitat per a resoldre problemes d’un grup d’aquestes espècies captives a Amèrica del Sud. Per a això, els membres de l’equip van establir una sèrie de proves sota l’aigua que els peixos havien de resoldre i que van demostrar que, en contra del que es creia, tenen intel·lecte. Segons expliquen els experts en la publicació Animal Cognition, les ratlles d’aigua dolça poden trobar-se en moltes aigües tropicals, com en el riu Amazones.
En el passat, la ciència suposava que els peixos cartilaginosos tenien unes capacitats cognitives limitades, però això era, en bona part, perquè resultaven difícils d’estudiar. Els científics també van avaluar si aquests peixos podien distingir entre els extrems blancs i negres d’una sonda i van concloure que, no solament realitzaven les tasques correctament, sinó que eren capaços de mostrar una sèrie d’estratègies diferents per a resoldre aquests problemes i obtenir les recompençes ocultes. "Les ratlles manipulen els seus cossos per a crear un flux d’aigua que transporta l’aliment cap a elles", explica l’expert.




Adriana Olsina 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=677857&idseccio_PK=1477&h=

24/01/2010 20:33 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Telèfons Mòbils pel llenguatge de signes

20100125221838-210110b-1-.jpg

Per les persones que no tenen capacitat auditiva, l’ús de telèfons mòbils, han estat limitats per els missatges de text. Però la tecnologia s’està modernitzant suficienment, com per que un grup d’investigadors de l’Universitat de Cornell, hagin creat uns telèfons mòbils que permeten, a les persones sordes, a comunicar-se en una llengua de signes. Amb la mateixa normalitat que les persones amb capacitat auditiva fan servir els telèfons per parlar.

Aquest, és un avenç tecnològic que ajuda i intenta millorar la vida de les persones amb discapacitat, facilitant la interactuació entre persones sense cap problema.

Martí Gramona Simó

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/200110e.html

25/01/2010 22:18 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Estudiants de la UPC inventen un sistema sense fil per a recarregar cotxes elèctrics.

20100126210428-coche-electrico-y-la-mejor-bateria.jpg

Un grup d'estudiants de la Escola Universitària de Enginyeria Tècnica Industrial de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) de Terrassa, han ideat un sistema per a recarregar vehicles elèctrics sense necessitat de conectar el cotxe a la xarxa a través d'un cable.
El nou sistema, denominat PLC, consta d'un carregador i una bobina situada en els baixos del cotxe que enllaça amb un sistema de generació d'inducció magnètica situat en el sòl de l'aparcament.

Activar el mecanisme

A l'estacionar el vehicle, s'activa el mecanisme que transmet energia a distància al receptor del cotxe des d'un pal elèctric situat en determinades plaçes d'aparcament i que fins ara era utilitzat pels vehicles elèctrics per a recarregar l'energia a través d'un cable. El nou sistema "està pensat perquè l'usuari no hagi d'intervenir, el PLC, que és el sistema de connexió, s'encarrega d'iniciar la càrrega, i quan ja està ple ho frena tambè de forma automàtica".
La idea s'ha presentat aquest migdia al costat d'altres invents, com un sistema per a generar energia en un vehicle a partir del seu propi moviment.


Adriana Olsina

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=681385&idseccio_PK=1477

26/01/2010 21:04 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Després de l'iPod i de l'iPhone, la casa apple treu el Tablet

20100130115907-1264622895-0.jpg

 

 

L’ipod i el iphone van marcar un abans i un després a l’industria de la música digital i de la telefonia mòbil, però Apple, creador de els dos productes, vol donar la volta al sector editorial amb un ordinador taula, que presentarà la setmana que ve a EEUU.

Després de bastants mesos amb rumors,  el Tablet, com diu la premsa dels Estats Units, l’aparell serà mostrat al món el pròxim dimecres en un event a San Francisco, tot i que és molt probable que ens haguem d’esperar a març per poder-lo veure a les botigues. Segons la consultora Sanford Bernstein, el Tablet es convertirà automàticament en un èxit i podría vendre uns tres mil·lions d’unitats en el seu primer any, tres vegades més que tots els ordinadors taula del marcat junts durant 2009.

Aquells que ja l’han vist, asseguren que és un elegant ordinador extraplà i lleuger amb una pantalla tàctil d’unes 10 o 11 pulgades i un teclat virtual similar al del iPhone.

Apple no vol que sigui un simple ordinador portàtil, sinó que espera fer d’ell una plataforma per continguts editorials com llibres, revistes o diaris, que permetrà descargar texts per un preu encara no especificat i mitjançant un procés senzill, com amb l’ipod i la música en venta al iTunes, a la botiga online d’Apple.

Segons varies fonts, Apple està negociant amb editorials com New York Times, Condé Nast Publications i Harper Collins Publishers, propietat de News Corporation, per arribar a un acord de cooperació i vendre continguts d’aquestes empreses en el Tablet.

Algunes versions asseguren que la firma tecnològica també manté conversacions amb algunes cadenes televisives com CBS o ABC per oferir els seus programes i que negocia també amb la productora de videojocs Electronic Arts.

L’objectiu és en repetir l’èxit del iPod i l’iPhone amb la mateixa fórmula: hardware de elegant disseny amb software i aplicacions atractives que son les que realment aporten diners a Apple.

El llançament de la botiga online iTunes, va disparar les ventes del iPod i ha convertit a Apple en la principal minorista online de música de EEUU. La botiga d’aplicacions per el iPhone, incluïda dins del iTunes, ha fet del iPhone una petita màquina amb els seus més de 100.000 programes disponibles per uns pocs dòlars, o inclús gratis.

Si Apple aconsegueix convèncer-nos de que comprem el Tablet, l’industria editorial sortiria beneficiada. El sector porta anys patint les pèrdues per la baixada de circulació en el detriment d’Internet i encara busquen solucions creatives perquè els usuaris paguin en la red tot i que estan acostumats a rebre les coses gratuïtament.

 El Tablet, tot i així, té encara un llarg camí per recorre i hauria de  sortejar varis obstacles fins aconseguir el seu èxit. En primer lloc, està el seu relativament elevat preu, que segons fonts properes a la seva fabricació, serà de 1.000 dòlars en EUA. Apple té a més a més que aconseguir que els consumidors comprin el Tablet quan molts netbooks, llibres electrònics i fins i tot telèfons mòbil realitzen funcions similars per la meitat de preu o inclús menys.

El Tablet tampoc és l’únic ordinador-taula del mercat. Durant 2009, uns 15 fabricants de ordinadors van llençar productes semblants i la xifra podria arribar aquest any a 30.

The Wall Street Journal Henry Lu, presidenta de la firma taiwanesa Micro-Star Internacional,companyia que va fracassar al intentar vendre un ordinador taula fa uns anys, va dir que l’èxit del Tablet dependria de com el producte s’adapti a la vida diària del usuari i de si ofereix suficient contingut per fer que mereixi la pena utilitzar-lo.

 

Norma Pedemonte

http://www.antena3noticias.com/PortalA3N/ciencia-y-tecnologia/Tras-iPod-iPhone-Apple-quiere-repetir-exito-con-Tablet/9775725

26/01/2010 22:58 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

El segon transplantament de cara a Espanya

20100127155714-quirofan.jpg

 

La primera operació de transplantament de cara a Andalusia, i la segona de Espanya, ha acabat després de 30 hores de feina a l’Hospital Virgen del Rocío a Sevilla.

L’operació s’ha dut a terme amb tècniques de microcirurgia i per part dels equips d’especialistes de Maxil·lofacial, Cirurgia Plàstica, Oftalmologia, Anestesistes i Infermeria, segons han informat fonts sanitàries. L’equip que ha dut a terme l’operació estava integrat per ni més ni menys que 25 persones.

En un comunicat de la Conselleria Andalusa de Salut, ha fet públic que no informarien sobre el resultat de l’operació i s’indica que només sota els criteris estrictament facultatius, atenent a l’evolució del pacient i esperant el seu benestar i recuperació, es donarà a conèixer les novetats que es produeixin, així com detalls de l’ intervenció.

La nota tampoc facilita dates sobre el receptor i el donant, i per petició expressa del receptor i la seva família es demana el màxim respecte dels medis de comunicació.

El permís per la realització d’aquest tipus d’operació a l’hospital sevillà es va rebre el 25 de juny del any passat per part de la Comissió de Transplants del Sistema Nacional de Salut.

El primer transplantament de cara a Espanya es va fer l’agost passat a l’Hospital Universitari la Fe de València, per un equip dirigit per el doctor Pedro Cavadas.



Norma Pedemonte

 http://www.youtube.com/watch?v=HGIx3fA_NOE

http://www.antena3noticias.com/PortalA3N/ciencia-y-tecnologia/hospital-Virgen-del-Rocio-Sevilla-realiza-segundo-trasplante-cara-Espana/9795970

27/01/2010 15:57 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

MORNING GLORY CLOUD

20100127181108-glory1.jpg

El núvol Morning Glory  (en anglès, Morning Glory cloud), que significa níuvol gloria del matí, és un fenòmen meteorològic poc frequent que pot ser observat durant els mesos de setembre i octubre al sud del Golf de Carpenteria, en la part nord d’Australia.
Un núvol Morning Glory és un núvol en forma de tub que pot assolir fins als 1000 Km de llarg, d’1 a 2 km d’altura i que pot desplaçar-se a velocitats de fons a 60 km/h.
La Morning Glory sol anar acompanyada de ràfagues de vent intenses.
En la part frontal del núvol hi ha foros moviments verticals que transporten l’aire a través del núvol i creen l¡apariència de tub enrotllat.
Burketown (178 habitants) atrau cada any pilots planejadors que volen “cabalgar” en aquest fenòmen.

Tot i què ha estat estudiada en profunditat, el fenòmen del núvol Morning Glory encara no s’entén clarament.
Independentment de la complexitat que hi ha darrere de la naturalesa d’aquest fenòmen atmosfèric, s’ha arribat a algunes conclusions sobre les causes que produeixen aquest núvol.
A través de la investigació, es creu que una de les principals causes de la majoria de sucesos del tipus Morning Glory es deuen a les circulacions mesoescalars asociades amb les broses marines que es desenvolupen en la península i el glof. A gran escala, els núvols Morning Glory s’associen generalment amb els sistemes frontals que creuen el centre d’Australia i amb les altes presions del nord d’Australia.

LAIA SANZ

Etiquetas:

27/01/2010 18:11 garbicmc Enlace permanente. sin tema

Els pediatres aletren devant dels abusos de les noves tecnologies devant dels prematurs

20100131181125-632216.jpg

Les incubadores dels hospitals, perfectes unitats de atenció intensives (UCI) dotades de sensors que supleixen les funcions fisiològiques d’un recent nascut immadur, aculleixen cada any a Catalunya a mig centenar de bebès que arriben al món amb a penes 24 setmanes de gestació (gairebé 4 mesos abans de finalitzar la seva formació intrauterina) i pesant poc més de mig quilo.

Aquest és el límit temporal de supervivència acceptant en els protocols internacionals per donar la benvinguda a un recent nascut viu, perquè és el període que inverteix el ser humà en completar la formació de la seva estructura física. La benvinguda inclueix, de forma ineludible, oferir-li reanimació tecnològica durant dos o tres mesos.

Aquet umbral de supervivència és tan fràgil, que vista l’evolució de molts dels petits que neixen en tan curt temps de gestació, i analitzant les seqüeles que pateixen, molts pediatres i neonatòlegs comencen a qüestionar-se si seria més lògic establir-se el límit oficial de viabilitat vital en les 26 setmanes de gestació, i no en les 24.

El doctor Francesc Botet, cap de la secció de Neonatología en la Maternitat del Hospital Clínic de Barcelona, dotada de 35 UCI’s incubadores d’última generació va assegurar que en dues setmanes canvien moltíssimes coses en un bebè prematur. El tema és objecte de debat en les societats científiques d’Europa i EUA. La modificació d’aquest paràmetre exigirà el consens internacional, però mentres no es resolgui, les unitats de neonatologia seguiran acatant els protocols vigents.

El doctor Francesc Botet afirma que si un nen nascut a les 24 setmanes de gestació respira, i encara millor si plora, s’ha de donar-li suport amb tota la tecnologia disponible, tot i que el resultat d’aquest esforç no sempre sigui satisfactori per ell. Si el bebè està viu però apenes pot respirar, si parlen amb els pares i els hi proposen una intervenció ajustada i lògica, no som  partidaris d’abusar de la tecnologia amb nens que no tindran un bon pronòstic, no parla d’aplicar eutanàsia, que és il·legal, sinó d’evitar el aferrissament terapèutic amb els bebès.

El doctor Eduard Gratacós, responsable de l’àrea d’Obstetrícia a la Maternitat del Clínic assegura qeu néixer pesant 500 o inclús 1.600 grams implica un alt risc de sofrir un retràs en el creixement i en el desenvolupament neurològic i congnotiu, continua dient que no és raonable aplicar tècniques de reanimació extrema a bebès que, sense cap intervenció mèdica, moririen immediatament. La tendència és intentar un pacte amb els pares i donar-li al nen un suport tècnic poc agressiu.

Les xifres de supervivència dels nens que pasen els seus primers dos o tres mesos en una UCI incubadora son eloqüents. El 50% dels nens nascuts després de les 24 setmanes de gestació mantenen la vida,  tot i que amb un alt risc de sufrir seqüeles.

Aquesta supervivència s’eleva al 75% entre els nascuts després de la vint-i-sisena setmana de gestació i arriba al 85% dels qui arriben quan han estat 27 setmanes en el úter matern. Sense suport tècnic, cap d’ells sortiria endavant segons diuen els neonatòlegs. Així va passar en Espanya fins els anys 70.

El doctor Gratacós explica que els bebès que en aquella època naixien cap a la setmana 28 de gestació els posaven en una caixeta de cartró amb cotons, per veure si així calentons sobrevivien, tot i que apenes el 30% dels nascuts sortien endavant abans del a setmana 32 de gestació.

L’ urgència en fixar una nova pauta oficial que resol aquesta controversia creix a mesura que es multiplica la xifra de parts que succeeixen abans de la setmana 37 de gestació, umbral a partir del qual s’inicia el que es considera un embaràs arribat al seu terme. Entre un 10% i un 12% dels 520.000 naixements passats a Espanya en el 2008 van ser prematurs i els nens van haver d’ingressar en una UCI incubadora per superar el dèficit de maduració amb que inveritablement van arribar al món. Són un 60% més que fa 10 anys, segons indiquen les estadístiques. Aquest gran augment de naixements prematurs ha intervingut de forma decisiva entre uns altres factors, la innovació tecnològica capaç de salvar-los la vida, amb seqüeles.

Un 10% dels menors de 6 anys pateixen alguna alteració neurològica que, en un 70% dels casos, es va iniciar durant la gestació o és conseqüència de un naixement abans de terme. Aquestes conseqüències adverses no solen donar-se a conèixer amb la mateixa intensitat que s’anuncien els índex de supervivència dels nascuts abans de moment, adverteixen els especialistes.

 

Norma Pedemonte

 

Etiquetas:

31/01/2010 18:11 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris