Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes a Febrero de 2010.

el drama dels ossos polars

20100201192600-image002.jpg

 

La naturalesa en l’estat salvatge és cada vegada més difícil de trobar. Hi ha qui inclús arriba a afirmar que ja no existeix cap racó del món que no estigui relacionat amb l’acció humana, i no li falta raó, ja que tot l’espai de la Terra esta afectat per la nostra empremta. Sens dubte que encara hi ha paisatges preciosos, o llocs impressionants, però ja mai més seran lliures de la nostre capacitat destructiva.

L’ós polar és un animal magnífic. Perfectament integrat en el seu ecosistema, i es capaç de viure en les condicions ambientals més adverses. Explorar l’hàbitat del ós polar, és apropar-te molt a la naturalesa mítica en la que les condicions ambientals extremes poden fer-t’ho passar realment malament. L’ós polar és un carnívor tan preciós, com perillós. De fet, es recomana no entrar al seu territori sense protecció.

Tot i així, no hi ha res més emocionant per els amants de la naturalesa que la sensació d’estar en un lloc salvatge, en el que els ossos polars encara hi són presents. És impossible abstreure’s de la presència constant de l’animal, i sempre s’ha d’estar a la guaita, l’ós polar, com totes les criatures, mereix viure.

Arribats al límit de la seva extinció per la caça massiva, la protecció va aconseguir que algunes poblacions es recuperessin, especialment les adaptades a caçar en el gel. L’ós polar necessita la cobertura gelada per caçar les seves preses. En el gel és on millor es desenvolupa, atrapant foques o morses. Si el gel desapareix, els ossos polars també ho faran.

Incapaç de caçar a mar obert, ja que les foques o les morses són infinitament més àgils en aquest medi, els ossos es desplacen a terra ferma amb la falta del gel. Però tampoc allà es desenvolupen senzillament, ja que s’acaba de descobrir que opten per el canibalisme com opció dramàtica per la supervivència.

La situació del os polar és dramàtica, però representa molt bé el que està passant actualment al nostre planeta. Hi ha gent que afirma el canvi climàtic i gent que el desmenteix, però sigui com sigui, els ossos polars noten algo que canvia i que posa la seva espècie en perill, i això, tan en ossos com en qualsevol ésser viu, els humans no ho podem permetre.

 

 

Norma Pedemonte

 http://www.elmundo.es/elmundo/2009/12/10/verde/1260439925.html

01/02/2010 19:26 cmcgarbi Enlace permanente. Medi ambient

L'Hospital Porta del Ferro assoleix el primer trasplantament de pulmó tractat fora del cos.

20100201200005-pulmon.gif

Metges de l'Hospital Porta de Ferro-Majadahonda (Madrid) han realitzat el primer trasplantant bipulmonar en tot el món. Aquesta tècnica, que es realitza una vegada extret el pulmó que es va a trasplantar, consisteix a connectar l'òrgan a una màquina que fa funcionar els pulmons reproduint les condicions del cos humà i que permet avaluar-los i millorar-los, de manera que es trasplanten en condicions òptimes. La perfusió ex viu permetria recuperar per a trasplantament un 25% dels pulmons i, per tant, reduir notablement la llista d'espera per a trasplantaments i millorar la qualitat de vida de les persones en aquesta llista.
L'operació, que es va portar a terme el 15 de desembre, ha estat presentada avui per la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, qui ha acudit a l'hospital acompanyada del conseller de Sanitat, Juan José Güemes. El pacient trasplantat, un baró de 61 anys amb enfisema pulmonar a causa del tabaquisme, va rebre uns pulmons que van romandre quatre hores i mitjana en procés d'avaluació, connectats a la màquina.
Després de la intervenció, que en total va durar 22 hores, va romandre en la unitat de vigilància intensiva una setmana i fins a un mes a la planta. Ara es troba en el seu domicili i recuperant-se correctament.

Adriana Olsina

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=683443&idseccio_PK=1477

01/02/2010 20:00 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema


Tomàquets

20100202201735-foto-416372-cas.jpg

Investigadors indis han assolit que la hortalissa aguanti sense problemes, sense un estovament de la seva pell, durant els 45 dies posteriors al moment de la recol·lecció. Ho han aconseguit silenciant l'activitat de dos enzims de la pròpia planta que afavoreixen la maduració. Uns científics de l'Institut Nacional d'Investigació Genòmica de Plantes, expliquen en PNAS que els seus tomàquets transgènics creixen de forma normal i tenen els mateixos rendiments que les varietats clàssiques. Els investigadors indis van identificar dos enzims, alfa-manosidasa (a-Man) i beta-D-N-acetilhexosaminidasa (ß-Hex), que s'acumulen en els tomàquets en fases crítiques de la seva maduració. Com a resultat, els tomàquets que no tenien de-Man eren 2,5 vegades més robusts que els convencionals, mentre que els quals mancaven de ß-Hex ho eren dues vegades més. Els autors expliquen que ambdós tipus de tomàquets transgènics mantenien la seva teixidura i fermesa fins a 45 dies en comparació dels tomàquets convencionals, que començaven a encongir i perdre teixidura després de 15 dies. El gran problema comercial dels tomàquets és que, una vegada recol·lectats en el seu just punt, maduren molt ràpid i suporten amb prou feines els transports tortuosos. Per aquest motiu se solen recol·lectar quan encara estan verds. A l'Índia, entre un 35% i un 40% de la collita, s'acaba perdent o deteriorant abans de comercialitzar-se.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=683663&idseccio_PK=1477 

Andrea Abdó

02/02/2010 20:17 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Accelerador de partícules Sincrotrón Alba

20100203162654-sincroton-alba-noticia.jpg

El Sincrotrón Alba és un accelerador de partícules situat a la Cerdanyola del Vallés. És la segona infraestructura cientifica tecnològica d'Espanya. Vo costar aproximadament uns 220 milions d'euros. Es preveia que pel 2010 ja hauria d'estar funcionant. La capacitat del sincrotrón permetrà albergar fins trenta línies d'investigació i s'ha posat en marxa la primera convocatòria perquè els investigadors espanyols o extrangers presentin les seves propostes, el interés dels quals valorarà un comité d'experts internacionals.

 

 

Guillem Bosch

http://www.peatom.info/universidad/115955/sincrotron-alba-estara-funcionando-en-2011/

03/02/2010 16:26 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

El Hubble capta a un «primo» del asteroide que acabó con los dinosaurios

20100203164142-imagen-5.png

Hace apenas unos días conocíamos el hallazgo de P/2010 A2, un extraño objeto, similar a un cometa, captado por astrónomos de la NASA el pasado 6 de enero mientras viajaba a toda velocidad a través del cinturón de asteroides, un denso anillo formado por miles de rocas de todos los tamaños entre las órbitas de Marte y Júpiter. Se trataba de algo nunca visto hasta el momento, y hacia él se dirigieron de inmediato los instrumentos de observación más potentes. Ahora, una imagen recién captada por el telescopio espacial Hubble arroja nueva luz sobre el misterioso objeto. P/2010 A2 es, al parecer, el resultado de la colisión frontal entre dos asteroides del cinturón (la primera jamás observada por el hombre), y podría estar, además, relacionado con el asteroide que causó la extinción de los dinosaurios hace 65 millones de años.

A primera vista el objeto, que se encuentra a unos 144 millones de km. de la Tierra, puede parecer un cometa, ya que deja tras de sí una larga estela de material, pero su núcleo aparece cortado bruscamente en su parte trasera (dándole una forma parecida a una «x») lo que, según David Jewitt, de la Universidad de Los Angeles e investigador principal del fenómeno.

La estela de fragmentos que sigue a P/2010 A2 es, en palabras de Jewitt «muy diferente del suave envoltorio de polvo que envuelve a los cometas normales. Los filamentos están hechos de polvo y grava, probablemente expulsados hace poco por el núcleo» del objeto, que tiene unos 140 metros de diámetro.

Un choque brutal
Los cálculos indican el impacto debió ser extremadamente violento y se produjo a una velocidad cercana a los 5 km. por segundo.

El estudio de P/2010 A2 y la búsqueda de otros objetos similares a él puede contribuir a la comprensión de cómo los asteroides interactúan entre sí dentro del cinturón, algo que resultará extremadamente útil para predecir el posible impacto de alguno de ellos contra la Tierra, y también para poner a punto estrategias eficaces para destruirlos antes de que puedan causar daños en nuestro planeta.
Algo que, por otra parte, ha ocurrido ya en otras ocasiones, y con efectos catastróficos para la vida, como sucedió por ejemplo cuando una roca de cerca de diez km de diámetro chocó contra nuestro mundo hace 65 millones de años causando la extinción de más del 70% de los seres vivos, entre ellos los dinosaurios.
Se da la ciscunstancia, además, de que los datos orbitales de P/2010 A2 lo relacionan estrechamente con el grupo de asteroides, conocido como la «familia Flora» del que surgió aquél «destructor» prehistórico. Podríamos decir, sin temor a equivocarnos, que el objeto fotografiado por el Hubble es un «primo», o un pariente muy cercano, del asteroide que casi acaba con la vida en la Tierra.

 

http://www.abc.es/20100203/ciencia-tecnologia-espacio-sistema-solar/hubble-capta-primo-asteroide-201002031037.html

Artur Rivera

03/02/2010 16:42 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

4 de febrer, dia mundial del càncer

20100204162234-dia-internacional-cancer-de-mama.jpg

 

Avui, 4 de febrer, és el dia mundial del cáncer. El cáncer és una de les principals causes de mortalitat en tot el món, per això, cada 4 de febrer es celebra aquest dia. Es realitzen diferents activitats de promoció, consienciació i prevenció .

Segons la AECC (Associació Espanyola Contra el Càncer), l’any 2006 es van diagnosticar a Europa aproximadament 3.191.000 nous casos de cáncer. Així ho indiquen els estudis que indiquen que el cáncer més freqüent és el de mama (aproximadament 430.000 nous casos l’any 2006),  seguit amb el colorrectal, el de pulmó i el de próstata.

Cada vegada són més els medis amb els que es conten, i més les persones que consegueixen afrontar aquesta malaltia i vencer-la. La prevenció i el diagnòstic en els primers estadis del cáncer són vitals, per això, amb motiu d’aquest dia, s’ha de concienciar la gent, tan joves com adults, de visitar periòdicament metges i que coneguin millor la malaltia. Tot i que els especialistes, asseguren que al millorar tant les tecnologies, un 60% dels pacients es salvaràn.

 

 

 

Norma Pedemonte

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Dia/Internacional/cancer/elpepusoc/20100204elpepusoc_2/Tes

 

04/02/2010 16:22 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Perforación marina en la Antàrtida

20100204162503-antartida.jpg

Un equipo de 29 científicos, liderados por la geóloga española Carlota Escutia, ha iniciado una campaña de investigación del casquete polar antártico a bordo del buque Joides Resolution. El objetivo es hacer varias perforaciones profundas en el fondo marino y extraer muestras de los sedimentos. Los datos ayudarán a reconstruir la historia del casquete polar antártico, formado hace 34 millones de años, y valorar así su estabilidad durante los episodios de elevadas temperaturas y altas concentraciones de dióxido de carbono ocurridos en el pasado, según explica el consejo Superior de Investigaciones científicas (CSIC). El plan es realizar cinco perforaciones en profundidades comprendidas entre 500 y 4.000 metros. "la historia de la estabilidad del casquete antártico es de gran importancia, pues las variaciones en su extensión y volumen afectan no sólo al nivel del mar, sino también a la circulación oceánica y la evolución de la biosfera, entre otros aspectos", explica Escutia, del Instituto andaluz de ciencias de la Tierra (centro mixto del CSIC y la Universidad de Granada). El Joides Resolution zarpó el pasado 3 de enero de Wellington (Nueva Zelanda) con rumbo al territorio Wilkies, en la parte oriental de la Antártida. Es la primera vez que se realizan perforaciones en este sector del continente blanco, afirma el CSIC. En los últimos 15 años se han realizado dos expediciones de este tipo, una en la Península antártica y otra en la bahía de Prydz. Esta previsto que la actual campaña concluya el próximo 9 de marzo en Hobart (Tasmania).

La expedición ha comenzado ya la perforación en el primero de los cinco lugares seleccionados, el WLRIS-07, donde se quiere alcanzar una profundidad de 900 metros. Las muestras se analizan en el propio barco para determinar sus diferentes componentes: microfósiles, partículas, indicadores del campo magnético terrestre, etcétera.

Narcís Homs

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Objetivo/perforar/fondo/marino/Antartida/elpepusoccie/20100202elpepusoc_16/Tes

04/02/2010 16:25 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

La possible revolució de les micromolèculas solars

20100204175253-cmc.jpg

Un grup de científics ha dessarrollat micromolèculas fotovolcaicas que podrien revolucionar la forma de recolectar i fer servir l’energia solar. Aquestes cèl·lules solars podrien convertir a una persona en un carregador solar de piles ambulant.

Aquestes micromolècules, formades a partir de silici cristalí, tenen un gran potencial per a varies aplicacions noves. Les cel·lules són fabricades en fàbriques modernes del sector de la electrònica.

Les avantatges d’aquesta novetat serien noves aplicacions, un cost més reduït i una eficiència superior.

En el futur, es podrien fabricar en serie de manera que es poguès cubrir amb elles superficies perquè poguèssin recolectar energia solar, com ara a carpes o possiblement en roba. D’aquesta manera, la gent podria carregar la bateria del móbil, càmara i altres dispositius mentres caminen o descansen.

Aquestes cèl·lulas es fabricarien amb 100 vegades menys de silici que les que hi han ara i tindrien la mateixa eficiència a l’hora de recolectar energia.

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/030210a.html

Laura Rueda

04/02/2010 17:53 cmcgarbí Enlace permanente. Tecnologia i materials

Un home en estat vegetatiu es comunica amb estímuls mentals

20100205205427-g027d321lh11.jpg

 

Un home que portava cinc anys en aparent estat vegetatiu, va despertar però sense respondre a cap estímul. Pot contestar o no als metges utilitzant simplement l’activitat cerebral, segons revela un estudi de la Universitat de Lieja (Bèlgica) i Cambridge (Regne Unit) que publica aquesta setmana el New England Journal of Medicine.

El pacient, del que només es sap que viu en un país de l’Est, va sobreviure el 2003 un greu accident de tràfic. Aleshores tenia 29 anys. Els investigadors van decidir analitzar l’activitat cerebral de l’home amb la tècnica de la ressonància magnètica funcional (FMRI) i aleshores van comprovar que quan se li feien preguntes senzilles com “el teu pare es diu Thomas?” se li activaven les mateixes zones del cervell que a les persones sanes.

Adrian Owen, professor de neurologia a Cambridge explica que es van quedar molt sorpresos al veure els resultats, ja que va ser capaç de respondre correctament a les preguntes simplement ajustant els seus pensaments, que van ser descodificats gràcies a la FMRI.

En el estudi hi van participar 54 pacients amb greus danys cerebrals, dels que 31 estaven en estat de mínima consciència i els altres 23 tenien un diagnòstic de total estat vegetatiu. La prova va determinar que 5 pacients reaccionaven amb activitat cerebral als estímuls exteriors. Un d’ells, a més a més, va ser capaç d’utilitzar la tècnica per contestar o no a les preguntes, segons ens expliquen els investigadors.

No obstant, Audrey Vanhaudenhuyse, neuròleg de Lieja, explica que no tots els pacients en estat vegetatiu són necessàriament conscients.

En les persones en estat vegetatiu, és molt difícil distingir els comportaments voluntaris dels purament reflexius, per el que es corre el risc d’equivocar el diagnòstic. Segons els científics, els resultats de la feina demostren que són necessaris exàmens més exhaustius per reduir els errors.

 

Norma Pedemonte

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=684480&idseccio_PK=1477

 

05/02/2010 20:55 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

El telescopi "Hubble" desvetlla que Plutó es torna cada vegada més vermell.

20100207210052-pluton.jpg

Un grup de científics de la NASA ha anunciat avui que el planeta nan Plutó està adquirint amb rapidesa un color cada vegada més vermell, segons mostren unes imatges preses pel telescopi espacial Hubble. Les imatges mostren, segons informa la NASA a la BBC, com el nitrogen congelat de la superfície mostra cada vegada més lluentor en el nord i apareix més fosc en l'hemisferi sud.
Aquests canvis semblen ser conseqüència del gel desfet i de la congelació de l'altre pol, precisa el portaveu de la NASA. La temperatura mitja en la superfície del planeta nan és de 233 graus centígrads sota zero.

Alguns astrònoms s'han mostrat sorpresos davant canvis "tan grans i tan ràpids", segons afirma un expert del Southwest Research Institute, Marc Buie.
En el 2006, els astrònoms van despullar a Plutó del seu estatus de planeta i ho van resituar en una nova categoria, la de planeta nan, atès que és considerablement més petit que els altres vuit planetes tradicionals del Sistema Solar, amb un diàmetre de 2.360 quilòmetres, menor al d'algunes llunes.


Adriana Olsina

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=684837&idseccio_PK=1477

07/02/2010 21:00 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Facebook

20100208160917-cmc.jpg

Fa sis anys, uns estudiants americans van crear la primera ret social del món, el Facebook, per comunicar-se entre ells i entendre’s millor i compartir arxius. Facebook, a dies d’avui ha cumplit 6 anys i per celebrar-ho han fet una nova restructuració en la pàgina amb la finalitat de millorar les condicions de la ret i perquè sigui més fàcil i ràpida la recerca dels nous contactes i tots els tipus d’aplicacions que s’inclouen en el Facebook.

Entre les principals novetats de disseny destaca el nou aspecte del menú superior, on a partir d'ara es veuran notificacions, sol·licituds i missatges recents. A més, en la xarxa també s'ha destacat la funció del xat i ha inclòs un panell de fotos per a veure les imatges més recents dels contactes i un panell d'activitats. Altra novetat són els nous botons d'aplicacions i jocs que apareixeran en la pàgina d'inici, i la introducció de comptadors al costat de les aplicacions que l'usuari ha marcat en la seva pàgina inicial i que li avisaran quan hagi de realitzar una acció determinada, com, per exemple, un torn en un joc.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=684697&idseccio_PK=1012 

Andrea Abdó

08/02/2010 16:09 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Avenç tecnològic

20100208162729-ordenador.gif

Encara que els processadors que van dintre dels ordinadors són cada vegada més potents, els dissenyadors fan ja algun temps que estan enfrontant-se al problema de ser capaços de crear connexions entre les seves diferents parts prou ràpides com per a aprofitar aquesta velocitat. També es troben amb el problema de la velocitat a l'hora de transferir informació  cap a la memòria i el processador. Fins ara es vénen usant connexions de coure per a això, però s'estan tornant cada vegada més inadequades perquè consumeixen massa energia en el procés i amb això generen massa calor, el que també suposa altra cortapisa a la qual els dissenyadors han de plegar-se a l'hora de dissenyar els nous processadors i ordinadors. Una de les opcions que es duu investigant des de fa algun temps és la d'usar làsers per a transmetre aquesta informació. Però fins ara totes les solucions que s'havien provat passaven per haver d'utilitzar un làser extern al processador, ja que no havia forma d'integrar-los en aquest. No obstant això, un nou desenvolupament del MIT ha aconseguit integrar un làser de germani en l'interior d'un circuit integrat. En un futur els investigadors del MIT creuen que fins als mateixos components del processador podrien funcionar mitjançant làsers en lloc d'electricitat. En qualsevol cas, i com succeïx amb qualsevol avanç tecnològic, caldrà comprovar si és viable, perquè una cosa és que funcioni en un laboratori i altra que ho faci en el món real.

http://noticias.lainformacion.com/ciencia-y-tecnologia/ciencias-informaticas/laseres-para-acelerar-ordenadores_7WEI8DJJgG7qfP2uqPVh44/ 

Andrea Abdó

08/02/2010 16:27 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

La lluita contra l'aranya roja

20100208182105-1265202886-1.jpg

És la responsable de les plagues en els camps espanyols. L’aranya roja, tetranychus urticae, ataca a més de mil espècies i s’ha fet immune a alguns pesticides, per això la seqüenciació del genoma d’aquest àcar ajudarà a controlar les plagues i a desenvolupar en aquesta investigació, de la qual l’objectiu és aconseguir un sistema agrícola més sostenible.

Fèlix Ortego, científic del Centre d’Investigacions Biològiques del CSIC, explica que es tracta de la primera vegada que es seqüència el genoma d’un organisme que ataca els cultius, ja que fins ara s’havien seqüenciat mosquits que transmetien malalties o espècies com el cuc de seda, que tenia aplicacions industrials.

Del miler d’espècies vegetals que sofreixen plagues d’aranya roja, entre 200 i 300 són cultius. Ataca tant a cultius de gra o soja com a cultius agrícoles i a arbres fruiters. S’ha fet resistent a molts dels plaguicides que s’utilitzen per el que s’ha convertit en un problema difícil de controlar.

Els nous sistemes que es desenvolupen serviran també per combatre plagues d’altres espècies invasores, com l’aranya groga, que afecta la vida o la “tetranychus evansi”, un tipus d’aranya vermella sud-americana que ha arribat a Europa recentment. L’augment de temperatura i els períodes de sequera poden provocar que espècies d’aranyes que encara no existeixen a Espanya es converteixin en un problema.

Fèlix Ortego, opina que es tracta de conèixer els mecanismes bàsics de la fisiologia per buscar noves vies de control, ja que el més important és trobar nous gens o processos dins del genoma que poden alterar la seva expressió amb el objectiu final de controlar les plagues.

Una de les principals avantatges serà la reducció de l’ús de pesticides, que poden resultar tòxics per altres espècies, inclús per animals o éssers vius. Així els sistemes de control resultaran útils per controlar paràsits com les puces, que transmeten malalties a animals.

El Departament d’Energia d’EEUU i el “Joint Genoma Institute” han financiat la investigació, que ha sigut portada per Spidermite, un consorci internacional en el que participen més de 20 països i del que formen part varis equips del Consell Superior de Investigacions Científiques.

 

Norma Pedemonte

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/02/03/ciencia/1265202886.html

 

08/02/2010 18:21 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

El transbordador 'Endeavour' posa rumb a l'Estació Espacial Internacional

20100208195753-foto-417755-cas.jpg

El transbordador Endeavour ha entrat avui en òrbita terrestre en el començament d’una missió de 13 dies que inclourà tres caminades per a lliurar equips i vitualles i instal·lar el mòdul Tranquility en l’Estació Espacial Internacional (EEI). El Endeavour romandrà dos dies en òrbita terrestre abans de dirigir-se cap al seu acoblament amb el complex que gira en una òrbita a gairebé 400 quilòmetres sobre la superfície terrestre. El transbordador va partir aquesta matinada tal com estava previst a les 04.14 locals (09:14 GMT) des de la plataforma 39A de el Centre Espacial Kennedy, en la Florida, sense problemes tècnics, segons va informar la NASA.

El llançament havia estat previst inicialment per a 24 hores abans però un front nuvolós procedent del nord va obligar a canviar els plans i procedir avui a l’enlairament. L’objectiu principal de la missió és la instal·lació del mòdul Tranquility, que ampliarà l’espai de treball dels astronautes i d’una cúpula de sis amplis finestrals que els permetrà una vista panoràmica de la Terra i del cel sense distorsions atmosfèriques.

Lara Comis

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&t=1&idseccio_PK=1477

08/02/2010 20:14 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Infectats més d’una desena de pacients d’hepatitis C a Tarragona

20100209175636-muozfigura1.jpg

Més d’una desena de pacients renals han sigut infectats per el virus de l’hepatits C durant les sessions de diàlisis en l’Institut Nefrològic Santa Tecla a Tarragona, segons ha informat l’Associació d’el Defensor del Pacient (ADEPA).

Es tracta encara d’un nombre “indefinit” de malalts d’hemodiàlisis, però amb tota seguretat més de una desena, segons ha dit la presidenta de l’ADEPA, Carmen Flores, qui també ha criticat un ocultisme del institut a l’hora de revelar la xifra del nombre d’infectats. Els fets van tenir lloc el 3 de desembre de 2009 quan representants del centre van reunir a varis pacients infectats amb el virus a diferents hores i se’ls hi va comunicar la negligència.

Segons han dit els pacients, donada l’elevada edat d’alguns dels pacients se’ls ha tranquil·litzat dient-los que no haurien de preocupar-se, ja que la malaltia no es desenvolupa fins passats uns 20 anys.

També se’ls va informar de la necessitat de prendre precaucions amb els familiars per evitar possibles contagis a través de ferides, hemorràgies, utensilis de nateja i d’higiene personal.

Després d’aquests fets, un dels pacients, que portava 4 anys i mig en la llista d’espera per rebre un transplantament, va ser traslladat d’urgència per realitzar l’intervenció, però el especialista li va remetre al centre de diàlisi perquè li expliquessin que no podia acceptar el ronyó a causa d’una infecció per hepatitis C.

La Conselleria de Salut, està realitzant un “anàlisis filogenètic de les mostres per veure el origen del virus”, segons ha explicat la portaveu del departament, Marina Geli.

L’ADEPA ha demanat al fiscal cap de Tarragona, Javier Jou, una investigació d’ofici que determini la quantitat de pacients afectats, la forma del contagi i la depuració de les responsabilitats.

 

 

 

Norma Pedemonte                                       

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=685709&idseccio_PK=1021

 

09/02/2010 17:56 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

La cervesa enforteix els ossos

20100209194246-beer-1-.jpg

Una nova investigació feta a Califòrnia afirma que  la cervesa rossa ajuda a enfortir els ossos ja que està composta de silici, mineral que beneficia la salut i la formació de la massa òsea potser perquè ajuda a produir col·lagen, un del principals components dels ossos. Els investigadors no ho tenen del tot clar la raó.

S’havien fet estudis en el passat que aclaraven que si es bevia més de dues unitats de cervesa al dia ( per tant, molt de silici), el ossos s’aprimaven i es podia produir una fractura, però que si es bevia cervesa de forma moderada, aquesta ajudaria a formar nova massa òsea. En el present, els investigadors han descobert quina quantitat de silici és beneficiós per als nostres ossos i en quins tipus de cervesa es troba aquesta quantitat. Comprovaren que la majoria del silici es trobava de les càscares de la civada processada i que es trobava majoritàriament en les cerveses de color clar.  Les cerveses que tenen menys silici són les que són baixes en alcohol.

Els experts afirmen que el calci és més beneficiós pels ossos que el silici.

http://www.diariosalud.net/content/view/18110/36/

Clara Roig

09/02/2010 19:42 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Ministres de la UE aposten per la ciència enfront la crisi

20100209202831-1265652155-0.jpg

La ciència està compromesa amb la societat europea i s'erigeix com un agent capaç d'aportar solucions a curt termini a la crisi econòmica: aquesta és la principal idea de la 'Declaració de Donostia', a la ciutat espanyola de Sant Sebastià, protegida pels ministres europeus. La ministre espanyola de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, qui presideix la reunió informal sobre competitivitat que avui ha arrencat al Palau de Congressos, Kursaal de San Sebastián va dir: Tenim una "ciència sensible i responsable davant la crisi, capaç d'aportar solucions a curt termini ”

Els titulars de Ciència i Innovació van donar el seu respatller a la 'Declaració de Donostia', un document que duu per nom 'Ciència per a la recuperació i el creixement econòmic: aquí i ara', després de mantenir un debat "molt ric i fructífer", segons va indicar Garmendia. El text s'aprovarà en un futur consell de ministres del bloc.

Els eixos pels quals els 27 socis de la UE pretenen treballar en aquest assumpte són, segons la ministre espanyola, el de les persones, millorant les carreres professionals i promovent la mobilitat, i el del finançament, on ha de desenvolupar-se un eix "de finançament del cabdal risc". La reunió informal dels ministres europeus serà clausurada demà dimarts. L'esquerra independentista basca ha rebutjat la trobada i manté accions de protesta fins a la seva clausura. Unes 2.000 persones es van manifestar el diumenge contra la reunió, argumentant que la UE "nega el dret a decidir dels pobles d'Europa i la seva classe treballadora".

Lara Comis

http://www.elmundo.es/elmundo/ciencia.html

09/02/2010 20:28 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Proteïna que provoca la recaiguda dels exfumadors

20100210162727-cmcc.jpg

Investigadors de la Universitat Pompeu Fabra han descobert una proteïna que activa les ganes de fumar en les persones que ja fa temps que han abandonat el tabac. Les persones que recauen, ho fan per tres motius diferents: "Per estrès, per factors associats a l'ambient o per un nou contacte amb la droga", ha assegurat Berrendero.

 

 En els tres casos una proteïna activa de nou el desig de fumar, i molts exfumadors recauen. Si s'aconsegueix inhibir els receptors d'aquesta proteïna, "les persones no sentiran ganes de fumar en cap d'aquestes tres situacions", ha afirmat el farmacèutic. "El tabaquisme és un dels hàbits de consum que causa més addicció, a més d'importants problemes de salut als fumadors.

 

Els tractaments de deshabituació al tabac tenen com principal objectiu evitar la recaiguda. Un estudi realitzat per investigadors del Laboratori de Neurofarmacologia, ha posat de manifest que les hipocretines, una proteïna, juguen un paper important en la recaiguda en aquest hàbit. L'estudi és part de la tesi doctoral que està duent a terme la investigadora Ainhoa Plaza-Zabala. Aquest treball s'ha portat a terme sota l'administració de nicotina en ratolins.

 

Les principals conclusions que s'extreuen del treball dels investigadors de la UPF és que les hipocretines juguen un paper crucial en la modulació dels episodis d'ansietat derivats dels efectes de la nicotina i en els processos neurobiològics.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=686024&idseccio_PK=1477 

Andrea Abdó

10/02/2010 16:27 cmcgarbi Enlace permanente. Medi ambient

Sis copes de vi al dia no perjudiquen el cor però sí a la resta del cos

20100210191033-1265743822-0.jpg

Una, dues, tres i fins a sis copes al dia de vi són 'saludables' per al cor. Però exclusivament per a ell. Ho acaba de confirmar un treball espanyol que constata que el consum moderat, i també l'elevat, de begudes alcohòliques disminuïx el risc de malaltia cardiovascular en els barons. Aquest fet s'ha constatat ja en estudis previs.

El que també és cert és que l'alcohol eleva el risc de patir altres malalties, com càncer de fetge i laringe i patologies hepàtiques. Per aquest motiu, vam començar les begudes alcohòliques són la raó de 1,8 milions de morts a l'any en tot el món. Els membres del departament de Salut Pública, no recomanem el consum d'alcohol. Tampoc ho recomana l'Organització Mundial de la Salut. El que sí aconsella aquesta institució és que les persones que beuen, almenys, intentin fer-lo de forma moderada".

Les dades revelen que els homes que van consumir alcohol diàriament de forma moderada, alta i molt elevada van sofrir un 30% menys de malalties cardiacas en comparació dels abstemis, després de tenir en compte tots els factors que podien alterar els resultats. No obstant això, no van trobar que l'associació entre alcohol i cardioprotección es donés en dones. La raó pot residir que elles pateixen malalties cardíaques en edats més avançades, quan desapareix la protecció dels estrògens.

Lara Comis

http://www.elmundo.es/elmundosalud/index.html

10/02/2010 19:10 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

La sonda Cassini ha trobat aigua en estat líquid a una lluna de Saturn

Alguns científics defensaven la teoria de que s’amaga aigua en estat líquid a sota d’una capa de gel d’una lluna de Saturn. Ara la sonda Cassini ha recollit informació i ho ha demostrat. El descobriment s’ha fet a partir d’unes molècules d’aigua amb càrrega negativa que s’han trobat a l’atmosfera del satèl·lit. Aquest descobriment recolza la hipòtesi plantejada anteriorment.

La BBC ha recullit aquestes dades i ha dit que aquestes íltimes observacions es van fer a partir de l’espectròmetre de plasma de la sonda (CAPS). Aquest aparell serveix per detectar dades sobre el medi ambient magnètic de Saturn. Les dades que es poden obtenir són les següents: la densitat, la velocitat de flux, al temperatura dels ions i els electrons captats pel magnetisme.

 

 

Amy Chavarre

 

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=685704&idseccio_PK=1477

10/02/2010 21:33 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Els carrers i les façanes de Barcelona amaguen un zoo prehistòric.

20100210214611-g022d172lh01.jpg

Els animals que nedaven per Barcelona fa 50 milions d'anys, quan la península Ibèrica estava submergida sota el mar, encara habiten en la ciutat. Per a trobar-los n'hi ha prou amb fer-se una passejada pel metro, asseure's en un banc o acostar-se a una paret. Moltes de les pedres que revesteixen els edificis i els carrers de la ciutat són cofres que amaguen un tresor de vetustas criatures. Al 1998, la paleontóloga Anna Cornella es va quedar sorpresa davant d'una forma curiosa en la façana d'un edifici en el barri de Horta, on vivia. Després d'una mica de reflexió, es va adonar que la imatge era una secció perfecta d'un rudista, un mol·lusc que abundava en els mars del Cretácico inferior, fa entre 150 i 100 milions d'anys. Després de la seva mort, el cos del animalet es va quedar atrapat en els sediments marins. Aquesta va ser la seva tomba durant milions d'anys, temps durant el qual les seves restes i els sediments es van convertir en pedra calcària. Fins que algun humà, al descobrir el bloc de mineral, va decidir tallar-lo en plaques i convertir-lo en decoració per a l'entrada d'un banc.

Després dels primers descobriments en les parets de la ciutat, Bernat Sanz, el marit de l'Anna, apassionat de la naturalesa i la fotografia, es va apuntar a l'aventura. Entre el 2000 i el 2002, els dos van formar un equip que va recórrer a peu i amb moto 800 quilòmetres per Barcelona buscant i fotografiant exemplars prehistòrics en tots els barris. Abans que es fessin tantes obres, les parets del metro solien ser el més curull de fòssils. Però també es troben molts en els bancs de l'avinguda de la Catedral i en tota la pavimentació de l'avinguda de Icària. A l'Eixample i el Casc Antic són els barris més pròdigs en descobriments, a causa de l'abundància de pedres calcàries i calcarenitas, molt comunes en les edificacions més antigues.

Adriana Olsina

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=685223&idseccio_PK=1477

10/02/2010 21:46 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Produir aliments per un planeta cada vegada més poblat i les temperatures més altes

20100212155019-exceso-fertilizante-maiz.jpg

A mitjans d'aquest segle la temperatura haurà augmentat més de tres graus i com a consequència d'aquest fet la capacitat productiva de les terres cultivables disminuirà i això podria causar una catàstrofe alimentària per a les més de 3.000 milions de persones que viuren a les rodalies de l'equador del planeta, segons un especial de la revista Science.

David Battisti, professos de Ciencies Atmosfèriques de la Universitat de Washington explica que estan evaluant una disminució en la producció agrícola del 20% al 30% en els pròxims 50 anys per els camps que estan entre les latituds del sud de California o d'Europa fins a Sudàfrica.

A més el creixament de la població mundial en més del 30% abans del 2050 representa un notable desafiamen que obligaria a duplicar la producció de grans en les zones tropicals.

L'especial de la revista Science  ha estat escrit per més de 60 investigadors de 14 països.En aquest especial es recalca la necessitat de que els líders del món canviïn dràsticament les seves nocions d'aquest problema.Això implica superar el temor popular a utilitzar biotecnologia agrícola, incluida la poducció d'aliments genèticament modificats. Han afirmat que s'ha d'utilitzar la millor ciència possible.

Nina Ferderoff,consellera de Ciència i Tecnologia de Hillary Clinton ha explicat que encara no entenen què implicarà alimentar una població en creixament en un planeta que s'escalfa. 

Matthew expert en l'àmbit del blat ha explicat que la fibra i el valor nutricional d'alguns dels aliments i de les collites més importants disminueixen de forma dràstica a temperatures superiors als 30 graus centígrads. Entre altres raons aquest fet es deu a que la fotosíntesis de les collites temperades importants arriba al seu grau òptim a temperatures de 20 a 25 graus, però amb l'increment de la temperatura les plantes es desarrollen ràpidament deixant menys temps per l'acumulació de carbohidrats,greixos i proteïnes, que constitueixen la major part de les fruites i grans.

La pèrdua de sòl cultivable per el creixament de les ciutats, la salinització dels sòls , la desertificació, l'escassetat d'aigua i l'agreujament d'altres problemes com les plagues són altres factors que també afecten a aquest fet a part de l'increment de la temperatura.

Reynolds afrima que cal augmentar urgentment la inversió en la investigació agrícola i aclarir els probables impactes negatius del canvi climàtic.

Un altre dels articles d'aquest especial de Science assenyala que els mariscos són una font de proteïna impotant per a quasi 3.000 milions de persones en el planeta i és un negoci que sustenta a més de 560 milions de persones.La falta de política coordinada internacional amenaça les fonts globals de mariscos.

Tot i que les indústries pesqueres sostenibles poden millorar la seguretat alimentària global moltes d'elles han estat sobre explotades, entre altres raons, perquè molts dels països en vies de desenvolupament que expoten els seus mariscos a preus baixos aconsegueixen ventatges a llarg termini però danyen les perspectives de continuitat i sostenibilitat en el llarg termini.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/cambio/climatico/pone/peligro/seguridad/alimentaria/elpepusoccie/20100211elpepusoc_15/Tes

Carla Bermejo

 

 

El camuflatge en el regne vegetal

20100213200054-planta.jpg

En el regne animal el camuflatge és utilitzat per ocultar-se dels depredadors i així preservar l’espècie. En el regne vegetal s’ha estudiat molt bé l’ús de la pigmentació com a component per a la nutrició i com a mitjà per atraure pol·linitzadors, però no s’havia estudiat si la variació en la pigmentació s’utilitza per a amagar-se i camuflar-se en l’entorn.

Matthew Klooster de la Universitat de Harvard i els seus companys investigaren si les bràctees dessecades de la planta Monotropsis odorata les utilitzava com a camuflatge. Klooster i els seus companys eliminaren les bràctees dessecades d’algunes de les plantes. Les bràctees són d’un color marró semblant al de la fullaraca del bosc. Llavors els investigadors van descobrir que sí servien de camuflatge aquestes bràctees, perquè les plantes que no se’ls havia retirat les bràctees sobrevisqueren més al estar camuflades.

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/231209c.html

 

Clara Roig

13/02/2010 20:00 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Més de 40 explosions en el volcà Tungurahua

20100214131844-volca-equatoria.jpg

El Tungurahua és un volcà de 5.016 metres d’altitud situat a uns 135 kilòmetres al sud de Quito, Equador.  

En les últimes 24 hores s’han registrat aquestes explosions en el volcà equatorià situat al centre dels Andes.

L’activitat del volcà és d’una intensitat moderada-alta, i es diu que la cendra de l’explosió ha arribat a algunes localitats com Pusupamba, Choglontus, Cahuají, y El Manzano, que són les que estan més a prop del volcà.

Algunes de les explosions han generat grans núvols de gas i cendra i uns sorolls tan forts com bombes de canyó.  

Durant tota la nit s’ha observat la sortida massiva de roques candents descendent per la pendent de la muntanya.

Gran quantitat de material volcànic s’ha acumulat en la part superior del volcà, al con, això significa que quan hi hagin pluges es podrien generar grans allaus d’aquest material.     

El volcà Tungurahua inicià el seu  actual procés eruptiu l’any 1999 i  des de llavors  ha intercalat períodes de gran activitat amb lapsus de relativa calma.

http://es.noticias.yahoo.com/9/20100214/tsc-mas-de-40-explosiones-se-han-registr-23e7ce8.html

Clara Roig

14/02/2010 13:18 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Les glaceres es formen i fonen més ràpidament del que s'esperava

20100214201338-foto-418479-cas-1-.jpg

- Algunes proves asseguren que la temperatura global era més alta fa uns 80.000 anys.

- Un estudi dirigit per la Universitat d'Iowa (EUA)i la Universitat de les Illes Balears, publicat a la revista Science, assegura que les glaceres es formen i fonen més ràpidament del que es pensava.

- Durant l'últim cicle glacial, el nivell del mar ha baixat, de manera progressiva però irregular, aproximadament 130 metres entre el moment de l'últim interval temperat, fa 125.000 anys, i l'últim màxim glacial, fa uns 20.000 anys.

- L'estudi mostra que fa 81.000 anys, el nivell del mar estava en realitat més d'un metre per sobre d'on és ara, un resultat que contradiu les actuals teories sobre el creixement de les plaques de gel.

-
Aquest descobriment implica que les plaques de gel polar eren més petites i que les temperatures globals eren almenys tan altes, o fins i tot més, fa 80.000 anys del que ho són ara, fins i tot encara que la concentració de diòxid de carboni a l'atmosfera fos molt més baixa aleshores.

-
Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors han pres mesures d'una formació cavernosa a l'illa de Mallorca que havia estat submergida de manera intermitent al mar Mediterrani al llarg de centenars de milers d'anys.

- Les dades suggereixen que les glaceres podrien créixer i reduir-se més ràpidament del que els investigadors havien cregut, fet que podria canviar el debat sobre com vénen i van les edats de gel.

- Segons l'equip científic, dirigit per Jeffrey Dorale, el cicle glacial de 100.000 anys acceptat universalment, es podria aplicar només als nivells de diòxid de carboni, metà i les temperatures registrades als casquets de gel polar.

14/02/2010 20:13 cmcgarbi Enlace permanente. Medi ambient

La ciència ‘recrea’ un esquimal que va viure fa uns 4.000 anys

20100214202937-g030d311lh12-1-.jpg

1.      Un estudi va analitzar uns cabells conservats sota el gel de Groenlàndia.

2.      El mapa genètic descarta un vincle pròxim amb els actuals pobles inuit.

Uns cabells conservats miraculosament durant 4.000 anys sota el gel de Groenlàndia han permès determinar que l’individu al qual pertanyien tenia una pell bastant fosca, ulls morenos, grup sanguini O+ i cabells gruixuts, així com una tendència a la calvície, entre altres intimitats. Inuk, que és com ha estat batejat, formava part dels primers pobles que es van aventurar a colonitzar les indòmites terres de l’Àrtic americà, més al nord del paral·lel 65. Una seqüenciació genètica d’aquest nivell no havia arribat mai tan enrere en el temps.
La filigrana científica ha estat coordinada per investigadors del Museu d’Història Natural i la Universitat de Copenhaguen, però en el treball hi han participat una vintena de centres de la mateixa Dinamarca, els Estats Units, França, Rússia, Estònia, el Regne Unit, Austràlia, la Xina i Itàlia. Els resultats de la investigació es publiquen aquesta setmana a la revista científica Nature.

Investigacions anteriors havien aconseguit recuperar restes d’ADN pertanyents a neandertals que van viure a Europa fa 40.000-60.000 anys, però sempre es tractava de petits fragments molt contaminats per material genètic de bacteris i virus. El mateix va passar amb diverses restes de mamut amb uns 10.000 anys d’antiguitat. El treball per acoblar les peces era un puzle de dificultat suprema. Ara, en canvi, els investigadors han aconseguit reconstruir el 79% del genoma, una primícia sense precedents, amb tot just dos grams de cabell.

Gràcies al permafrost, el gel perpetu del subsòl groenlandès, «la preservació dels cabells era fantàstica», explica a aquest diari una de les autores del treball, la genetista portuguesa Paula Campos. De fet, una de les tasques de Campos ha estat comprovar els danys causats per la degradació de l’ADN mitjançant la comparació amb material antic de mamífers. Eske Willerslev, director de l’estudi, resumeix: «El genoma d’Inuk és comparable en qualitat al d’un humà modern». Les contaminacions s’han estimat en menys de l’1% del total del genoma.


El pèl del qual parteix l’estudi es va descobrir el 1986 durant una excavació al jaciment de Qeqertasussuk, a la costa oest de Groenlàndia, i es va guardar al Museu Nacional de Dinamarca. Les noves tecnologies de seqüenciació, amb potents aparells instal·lats a la Xina, han permès fer l’anàlisi en uns quatre mesos, i això que totes les porcions s’han seqüenciat 20 vegades per descartar possibles errors. «Fa poc hauríem trigat uns quants anys», diu Campos.

 

A més a més dels citats, la reconstrucció ha permès inferir detalls sorprenents com que l’individu tenia unes grans paletes dentals i que, com tot poble esquimal, estava adaptat a les baixes temperatures. També sembla que patia otitis com a resultat de l’acumulació de cerumen sec a l’orella.
Investigacions anteriors havien arribat a la conclusió que Inuk formava part de l’anomenada cultura Saqqaq, pobles paleoesquimals d’origen asiàtic que van travessar l’estret de Bering per primera vegada fa uns 6.000 anys, es van estendre per l’Àrtic americà i van acabar desapareixent fa uns 3.000 anys. Tant a Groenlàndia com al nord del Canadà hi ha diversos jaciments amb restes arqueològiques atribuïdes a la mateixa cultura, «tot i que encara no se n’han fet anàlisis genètiques», insisteix la investigadora portuguesa. Les primeres migracions de pobles asiàtics van arribar a Amèrica fa almenys 15.000 anys (possiblement 25.000) i van accedir al con sud en uns quants mil·lennis, però, a diferència del que van fer els ancestres d’Inuk, no es van endinsar a les regions més fredes de l’Àrtic.

En qualsevol cas, el parentiu filogenètic dels Saqqaq seguia sent motiu de controvèrsia. Ara, finalment, els investigadors posen les coses en ordre: els pobles paleoesquimals –l’estirp d’Inuk– no tenen cap relació estreta ni amb els actuals natius americans ni amb els inuit, els pobles indígenes que avui dia poblen l’Àrtic canadenc. Després d’analitzar i comparar diverses poblacions recents de l’Àsia i Amèrica, l’estudi que publica Nature sosté que Inuk s’assembla molt més als txuktxi, els koriaks, els nganasans i altres pobles que habiten el nord-est de Sibèria i la península de Kamtxatka. Els inuit devien arribar a l’Àrtic americà fa només 1.000 anys. També procedents de l’Àsia, és
clar.
«Els nostres descobriments poden servir d’important ajuda als arqueòlegs i altres especialistes que busquin determinar què va passar amb les persones de cultures extingides», conclou Willersley.

 

Sara Sendra

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=686243&idseccio_PK=1477

 

14/02/2010 20:29 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Campanya internacional per salvar el tigre de l'extinció.

20100215132050-tigre.jpg

 Amb el començament de l'Any del Tigre a Xina, el Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF) ha llençat avui a Kàtmandu una campanya global per a duplicar el nombre d'aquests felins en llibertat per al pròxim Any del Tigre, 2022.
El nombre de tigres salvatges en el planeta ascendeix actualment a 3.200, enfront dels 7.700 de principis de la dècada de 1990, segons WWF, que avui ha presentat en la capital nepalí la seva campanya per a salvar al felí per antonomàsia en el continent. El director de WWF a Nepal, Anil Chitrakar, ha assegurat en l'acte de llançament de la campanya que Nepal és un lloc de passada per al tràfic il·legal de parts del tigre que vénen de la Índia i es compren a Xina.
Entre 60 i 65 tigres són caçats furtivament cada any en l'Índia, país amb la major població de tigres salvatges, uns 1.500, segons dades de Diwarkar Chapagain, expert de WWF. Aquests felins es poden trobar en llibertat fonamentalment en uns altres dotze països: Nepal, Xina, Rússia, Cambotja, Laos, Bangladés, Vietnam, Malàsia, Bhutan, Tailàndia, Birmània i Indonèsia.
Els esforços globals per salvar al tigre s'han intensificat en els últims mesos, especialment per l'interès personal del primer ministre rus, Vladimir Putin.
Al setembre tindrà lloc a Rússia un cim internacional dirigit a recuperar la població de tigres salvatges a Àsia.


Adriana Olsina

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=687457&idseccio_PK=1477

15/02/2010 13:20 cmcgarbi Enlace permanente. Medi ambient

El sol i els seus efectes

20100215143357-manchas-solares.jpg

La NASA va llençar fa quatre dies el Solar Dynamics Observatory (SDO), amb una midade 4,5 metros d'altura per més de dos metres d'ample i de llarg. Aquest és un telescopi realment molt avançat tecnològicament que s'uneix al veterà Soho, que és un projecte de colaboració amb la ESA, i als "bessons" anomenats Stereo, de la pròpia NASA. En el seu equipament porta tres instruments d'observació en els que han colaborat institucions d'altres pàisos com la Gran Bretanya o Mèxic. Aquests equipaments entre d'altres coses poden prendre una imatge de sol cada 0,75 segons. I cada dia un arxiu de 1,5 terabytes (equivalent a 380 películes) amb contingut i informació sobre l'estrella serà enviat a Nou Mèxic. La NASA ha informat que aquest observatori pot estudiar l'atmòsfera solar a petita escala en l'espai i en el temps, a més a més de l'estudi de les ones simultàneament. L'objectiu de la missió és comprendre les variacions solars mitjançant l'estudi de com es genera i s'estructura el camp magnètic solar i com aquesta energia magnètica enmagatzemada es converteix i s'allibera a la heliosfera i el geoespai en forma del conegut vent solar, en particules energètiques i variacions en la radiació solar. Amb aquesta nova informació i s'intentarà tenir un coneixement major sobre els possibles futurs efectes del Sol sobre la Terra així com també en els seus voltants.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/nuevo/observatorio/Sol/predecir/efectos/Tierra/elpepusoccie/20100211elpepusoc_10/Tes

Narcís Homs

15/02/2010 14:33 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

El mediterrani ha disminuit un metre des de fa 81000 anys

20100215154742-cuevas-clima.jpg

Gràcies a recents investigacions de científics estadounidencs, italians i espanyols, s'ha demostrat que el nivell del mar mediterrani en el passat era un metre més alt, aquestes investigacions s'han dut a terme a unes coves que hi ha a les illes Balears. Així ho han publicat a la prestigiosa revista Sience, on han afirmat que el nivell global del mar i el clima de la Terra estan intimament relacionats. Segons els estudis s'ha arribat a la conclusió que les caes de gel polars eren més petites fa 81000 anys, la temperatura mitjana global era tan alta com la actual i la concentració de C a l'atmosfera era molt més baixa. Així doncs, això permet creure que els glaciars poden créixer i enconjir més ràpid del que es creia, i d'aquesta manera podria canviar totalment el debat sobre les glaciacions. Durant l'últim cicle glacial, el nivell del mar va caure uns 130 metres en el temps transcorregut entre l'últim interval templat (fa 125000 anys) i l'últim màxim glacial (fa uns 20000 anys). Durant aquest temps el nivell del mar va anar disminuint d'una forma alternada, és a dir, amb pujades i baixades, aquest procés encara no sentén del tot bé pels científics. Ara segons l'estudi el cicle glacial de 100000 anys generalment acceptat pot no ser aplicable en absolut als glaciars, sinó als nivells de CO2 i CH4 així com a les temperatures.

Ara s'han detectat a les illes Balears cinc coves en la costa meridional i oriental de l'illa que proporcionen dades impresionants sobre la variació del nivell marítim. Aquestes peces geològiques han estat intermitentment summergides en el mar durant milers d'anys tal com ho confirmen els experiments realitzats.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/nivel/Mediterraneo/era/hace/81000/anos/metro/alto/ahora/elpepusoccie/20100213elpepusoc_12/Tes

Narcís Homs

15/02/2010 15:47 cmcgarbi Enlace permanente. Medi ambient

Aconsegueixen comprovar que les cèl•lules cardíaques es regeneren

20100215155753-biotiritas-para-corazones-rotos.jpg

Investigadors suecs han comprovat una propietat desconeguda del cor humà,aquesta és que el cor humà es capaç de generar noves cèl·lules musculars i que per tan una persona mort amb el mateix cor que va néixer.

Mitjançant estudis han comprovat que aproximadament la meitat de les cèl·lules musculars del cor es renoven al llarg d’una vida normal.

Aquest descobriment es sense cap dubte un dels més importants de la medicina cardiovascular ja que si sabem que el cor pot renovar les seves cèl·lules podrem en un futur generar medicaments que accelerin aquest procés ja que al cor no pot substituir les cèl·lules que moren durant un atac cardíac.

Pol Mas

http://www.novaciencia.com/

15/02/2010 15:58 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Rècord de temperatura en un laboratori: quatre bilions de graus.

20100216192425-gran-detector.jpg

Els científics del colisionador d’àtoms RHIC, a Nova York, han assolit generar la temperatura més alta arribada a fins a ara en un laboratori, quatre bilions de graus centígrads, suficient per a desintegrar la matèria en una espècie de sopa de partícules similar a la qual va existir uns microsegons després del naixement de l’univers. El laboratori és un gran colisionador d’àtoms construït en el Laboratori Nacional de Brookhaven, a Nova York, en el qual es fan xocar ions d’or i es generen explosions ultracalentes que duren només uns mil·lisegons. Però aquest temps és suficient per a proporcionar als físics gran quantitat d’informació amb la qual esperen arribar a comprendre millor per quina i com es va formar l’univers.

Aquesta temperatura és suficient per a fundirprotones i neutrons", ha explicat Steven Vigdor, investigador de Brookhaven, en una reunió de la Societat Americana de Física celebrada a Washington. Protons i neutrons, que formen els nuclis dels àtoms, estan fets al seu torn de components, els quarks i gluones.

El RHIC (Relativistic Heavy Ion Collider) és un accelerador de partícules i colisionador, de 3,8 quilòmetres de circumferència, instal·lat a quatre metres sota terra en Upton (Nova York), en el qual es provoquen milers de milions de xocs d’ions d’or. "El RHIC es va dissenyar per a crear matèria a les temperatures de l’univers primitiu", ha explicat Vigdor. Quatre bilions de graus, el rècord arribat, és realment una temperatura molt alta; en comparança, en el nucli de les supernovas tipus II la temperatura ronda els 2.000 milions de graus centígrads i el centre del Sol està a uns 50 milions de graus.

Els experiments continuen , però està previst arribar a temperatures encara superiors a les del RHIC en el nou gran accelerador de partícules europeu, el LHC (al costat de Ginebra), en un experiment de col·lisions d’ions de plom en el qual es reproduiran les condicions del cosmos encara més primerenc.

Oriol Castells

1r Batx-A

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Record/temperatura/laboratorio/billones/grados/elpepusoccie/20100215elpepusoc_17/Tes

16/02/2010 19:24 oriolcastells Enlace permanente. Tecnologia i materials

S'instala un mirador panoràmic a l'Estació Espacial Internacional.

20100216193156-mirador-estacion-espacial.jpg

L'Estació Espacial Internacional compte des d'avui amb una habitació amb vista, un mòdul amb set finestres que permet una visió panoràmica de la resta de la base i de la Terra i l'espai que l'envolta. Després de barallar-se amb alguns cargols i rosques que els van donar problemes, dos dels astronautes van utilitzar el braç robótic de l'estació per a connectar aquesta espècie de cúpula de fabricació italiana en un costat del nou mòdul Tranquility. Ambdós elements van viatjar a la base en el celler del transbordador Endeavour, que està encara atracat en la base espacial.

"Ens ajudarà quan fem maniobres robòtiques", va comentar l'astronauta Terry Virts, de la tripulació del transbordador, en una entrevista. "Ens permetrà una visió àmplia en moltes adreçes diferents". Els operadors del braç robótic fins ara havien de guiar-se per el  que els mostraven les càmeres.

Una vegada instal·lats el mòdul Tranquility i la cúpula, l'estació, que ha costat 100.000 milions de dòlars, està gairebé acabada. Solament queden quatre vols del transbordador programats per a manar recanvis i subministraments a la base espacial, que és un projecte en el qual participen 16 països i que va començar a construir-se el 1998.

Oriol Castells

1r Batx-A

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Mirador/panoramico/Estacion/Espacial/Internacional/elpepusoccie/20100215elpepusoc_9/Tes

16/02/2010 19:31 oriolcastells Enlace permanente. Tecnologia i materials

La massa d'un element més pesat que l'urani ha estat medida

20100216202316-trampa-elementos-pesados.jpg

L'urani és l'element químic més pesat que es pot trobar a la natura i, encara que es van començar a sintetitzar elements encara més pesats, tot i que de molt curta vida, fa 40 anys, fins ara no s'havia pogut mesurar directament la seva massa. Un equip internacional d'investigadors ha aconseguit mesurar amb precisió la massa del nobeli, un d'aquests elements superpesants, utilitzant una trampa d'ions magnètica (penning trap), instal.lada en l'únic espectròmetre de masses de la seva classe en el món, el Shiptrap del GSI.

 Els resultats s’han publicat a la revista Nature. La importància de mesurar la massa d'un nucli és que aquesta massa difereix de la suma dels protons (Z) i neutrons (N) que el formen en una quantitat equivalent a la força d'enllaç nuclear, que és l'energia que manté unit al nucli. Massa i energia estan relacionades a partir de la famosa equació d'Einstein (E = mc2). "L'energia d'enllaç és la que s'allibera en les reaccions nuclears i determina l'estabilitat dels nuclis atòmics". Per pesar els tres isòtops de nobeli (Z = 102, N = 150 -- 152) s'ha utilitzat un parany magnètic, que és una mena de balança de molta alta precisió on un àtom que es mou en una òrbita de radi inferior a 1 centímetre es pesa utilitzant camps elèctrics i magnètics. Aquests isòtops es produeixen en reaccions de fusió-evaporació en una instal.lació anomenada Ship situada al final d'un accelerador lineal d'uns 50 metres, a raó de menys d'un àtom per segon, i cal reduir la seva energia en un factor d'un milió per poder pesar-los.

Pesar l'element és molt important perquè s’obté la seva energia d'enllaç. Si a més es pesen altres isòtops del mateix element s'obtenen energies de separació de neutrons. Aquestes dades es poden utilitzar per modelar com serien altres nuclis en aquesta zona. Els resultats que s'han presentat a la revista Nature constitueixen les primeres mesures directes de masses d'elements més pesats que l'urani (Z = 92), anomenats transurànics, que no existeixen en la naturalesa. La llista d'aquests elements inclou des del neptuni (Z = 93) i plutoni (Z = 94) ... fins l'element-anomenat fins al moment-118 (Z = 118). En total són més de 200 isòtops dels sintetitzats en aquesta regió.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Medida/masa/elemento/pesado/uranio/elpepusoccie/20100215elpepusoc_10/Tes

Narcís Homs

16/02/2010 20:23 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Els ordinadors quàntics realitzaran en minuts simulacions que avui en dia tardarien millons d'anys

20100216205106-lef-plate-tunnel.jpg

Juan Ignacio Cirac Sasturaín, director de l'alemany Max Planck d'Òptica Quàntica, ha participat en la Trobada sobre Fronteres de la Ciències Temps de Física en la Facultat de Ciències de la Universitat de Salamanca. Ha ofert una conferència sobre computació quàntica, una matèria que uneix disciplines en aparença allunyades, com la Física quàntica i la Informàtica i que promet revolucionar en mig segle totes les disciplines científiques al desenvolupar superordinadors amb aplicacions difícils d'imaginar en l'actualitat.

Va declarar: "Investiguem com dominar el món microscòpic dels àtoms i de les petites partícules per a construir ordinadors que siguin molt més potents que els actuals i que qualsevol que poguéssim tenir si no existís la Física quàntica". "El camí per recórrer és molt llarg, estem desenvolupant tecnologies que tardaran en establir-se 40 o 50 anys", assegura. "Aquestes computadores del futur realitzaran "càlculs tremendos" per a la previsió del temps i per a simular el comportament de materials o reaccions químiques d'un fàrmac", explica. "Es deixarà enrere el sistema binari perquè en el món de la Física quàntica existeix un altre sistema que és molt semblant al binari, però que ens dóna moltes més possibilitats i que en lloc d'utilitzar els bits actuals utilitzarà els bits quàntics".  Entre altres coses, els nous ordinadors serviran per a "construir sistemes de comunicació secreta i altres aplicacions basades en la Física que descriu els fenòmens microscòpics". 

En el camp de la comunicació ja existeixen sistemes quàntics.

 

Frank Gelabert

1r. Batxillerat A

http://www.plataformasinc.es/index.php/esl/Noticias/Los-ordenadores-cuanticos-realizaran-en-minutos-simulaciones-que-hoy-tardarian-millones-de-anos

 

16/02/2010 20:51 cmc garbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Microsoft quiere frenar el iPhone

20100217182421-imagen-5.png

Microsoft se la juega en los móviles. El dispositivo más popular de la historia -4.000 millones funcionan en todo el mundo- es también el más rentable. El precio de los terminales inteligentes (smartphone), verdaderos PC con pantalla pequeña, se equipara cada vez más al de los portátiles, y el margen de beneficio de este mercado es mucho mayor que el de la informática. Por eso, la empresa de software ha dado un vuelco en su estrategia con el nuevo Windows Phone Series 7, su nuevo sistema operativo para móviles, con el que combatir a sus rivales Nokia (Symbian) y, sobre todo, a Google (Android) y Apple (iPhone) que le están quitando terreno.

El Windows Phone 7 está pensado para pantallas táctiles y conexión permanente a Internet, integra las plataformas de juegos (Xbox Live) y de música (Zune) y el buscador Bing de Microsoft, aunque lo más novedoso es un escritorio con iconos vivos, desde fotos a aplicaciones o páginas web, que se actualizan constantemente. "Apple lo ha hecho bien. Pero cuando la gente pruebe Windows 7 va a comprobar que esto es muy diferente de todo" señalaba Steve Ballmer, consejero delegado de Microsoft, durante la puesta de largo del nuevo sistema, que tuvo lugar en el Mobile World Congress de Barcelona.

La compañía de software ha llegado a un acuerdo con los principales operadores -entre ellos Telefónica, Vodafone y Orange, que actúan en España- y fabricantes -Dell, Garmin, Asus, HTC, HP, LG, Samsung, Sony Ericsson, Toshiba y Qualcomm- para que los primeros teléfonos que naveguen con Windows 7 estén en el mercado en las "vacaciones de 2010", aunque todo apunta a que estarán listos en septiembre.

La sensación de manejabilidad del terminal de Apple es el enemigo a batir. Windows Phone 7 quiere ir más allá mediante un interfaz visualmente revolucionario: la pantalla de inicio se puede configurar como una serie de "cuadros vivos", continuamente actualizados. Así, el usuario puede crear un "azulejo" para un contacto, en el que se integran y cargan en tiempo real los mensajes, las entradas y las fotos que cuelgue en las redes sociales. O instalar un panel de noticias que se actualiza periódicamente.

La otra obsesión de Microsoft es conseguir integrar en su sistema todos los servicios. Los teléfonos Windows 7 vendrán con un botón del buscador Bing, proporcionando acceso con un clic para buscar desde cualquier aplicación, e incluirán además el acceso a los servicios de Microsoft Office. El teléfono se conecta con el servicio online Xbox Live, para que los usuarios puedan jugar y ver los perfiles de los jugadores. Una conexión con el servicio de Zune permite reproducir el contenido musical almacenado en los ordenadores personales, así como escuchar música online.

Windows 7 quiere también simplificar la información y aplicaciones de que dispone un teléfono móvil. Por eso, ha dividido todas las tareas en seis hubs (compartimentos) para reunir con el contenido de la web, aplicaciones y servicios en una sola vista y simplificar las tareas comunes: fotos, juegos (Xbox), música y vídeo, mercado y oficina (integra el Office).

Pero en el congreso mundial de móviles no sólo se ha hablado de Microsoft. También ha salido a relucir su gran rival, Google. El ministro de Industria, Miguel Sebastián, echaba más leña al fuego al mostrarse comprensivo con la propuesta de César Alierta, el presidente de Telefónica, de cobrar a Google y al resto de buscadores en Internet por el uso de sus redes e infraestructuras.

http://www.elpais.com/articulo/Pantallas/Microsoft/quiere/frenar/iPhone/elpepurtv/20100216elpepirtv_3/Tes

ARTUR RIVERA.

17/02/2010 18:25 cmcgarbi Enlace permanente. TIC'S

Buscant les estrelles més velles

20100217191712-galaxia-enana.jpg

L’heli i l’hidrogen són dos elements primordials, és a dir, es van formar en l’inici de l’univers abans que hi hagués estrelles. Per això, els astres més antics són definits com extremadament pobres en metalls, perquè aquests últims no van començar a existir fins que es van produir precisament en aquests astres. Fins ara era molt difícil distingir aquestes estrelles fora de la nostra galàxia, la Via Làctia. Però un equip internacional d’astrònoms, amb un enfocament de recerca avançat, ha aconseguit "descobrir estrelles primitives entre totes les altres, que són molt més comuns" en altres galàxies, segons explica Else Starkenburg, líder del grup. Les estrelles primitives han d’haver-se format a partir de matèria creada poc després del Big Bang, fa uns 13.700 milions d’anys, i típicament tenen menys d’una mil lèsima part de la quantitat d’elements químics més pesants que l’hidrogen i l’heli, pel que són anomenades estrelles de metal · licitat extremadament baixa.

L’equip ha mesurat els espectres de llum (que indiquen la composició química) de 2.000 estrelles gegants en quatre galàxies nanes veïnes de la Via Làctia. Com aquestes galàxies estan a uns 300.000 anys llum de distància de la nostra, és difícil determinar amb precisió l’empremta de composició química dels astres individuals en aquests espectres i només els senyals més forts es poden mesurar. Starkenburg i els seus companys es van endur una sorpresa quan van veure que cap estrella de les analitzades semblava ser del tipus que ells estaven buscant, és a dir, els poc corrents astres de metal · licitat extremadament baixa. Gràcies als instruments d’alta sensibilitat del VLT, aquests astrònoms han pogut confirmar la condició de Pristina de diverses estrelles de metal · licitat extremadament baixa.

Les anàlisis d’aquestes estrelles pristines ara identifiques en galàxies nanes indiquen que en tres d’elles la quantitat relativa d’elements químics pesants és entre 1/3.000 i 1/10.000 de la de nostre Sol, inclosa la que té el rècord de astre més primitiu trobat fins ara fora de la Via Làctia, afirma l’ESO.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/busca/estrellas/viejas/elpepusoccie/20100217elpepusoc_8/Tes

 

Narcís Homs

17/02/2010 19:17 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Vacunes sense necessitat de refrigeració

20100218160226-cmc-vacunes.jpg

Científics de la Universitat de Oxford han descobert la forma de conservar les vacunes sense necessitat de refrigeració. Els científics van barrejar les vacunes amb dos tipus de sucre abans d'assecar-les en paper de filtre, amb la qual cosa van assolir conservar-les de manera que poguessin reactivar-se en el moment necessari.

Aquests afirmen haver aconseguit mantenir les vacunes en condicions estables durant sis mesos a una temperatura ambient de 45 graus centígrads.

"Si assolim convertir totes les vacunes bàsiques a una solució d'aquest tipus, la seva ocupació resultarà més barat perquè es conserven a temperatura ambient, i serà possible vacunar a un nombre major de nens", va dir el cap de l'equip d'investigació.

Segons el professor Hill, "les proves van ser molt rigoroses ja que es van utilitzar virus vius. "El que fa falta ara, és desenvolupar la tècnica, provar-la a Àfrica i veure si es pot fabricar a escala industrial.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=688451&idseccio_PK=1477

Andrea Abdó

18/02/2010 16:02 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Àtoms en comptes de rellotges per a confirmar la teoría d'Einstein amb alta precisió.

20100218221152-experimento-precision.jpg

Tres físics han assolit amidar una de les prediccions fonamentals de la teoria de la relativitat general  d'Einstein amb una precisió 10.000 vegades superior a la d'experiments anteriors. Es tracta d'una versió a escala atòmica del clàssic experiment amb dos rellotges perfectament ajustats a la mateixa hora, en el qual uneixo d'ells es queda en la Terra sotmès a la seva gravetat i l'altre es llança en un coet a gran altura, per a comprovar com el segon va més a poc a poc perquè la gravetat dilata el temps.

En el nou experiment s'utilitzen àtoms de cesi en lloc de rellotges, basant-se en el parany d'àtoms ideada pel físic Steven Chu, per la qual va obtenir el premio Nobel. Chu és actualment ministre d'Energia del Govern de Obama i un dels tres autors d'aquest últim treball. "Dos de les més importants teories de tota la física són la mecànica quàntica i la relativitat general", afirma Chu en un comunicat de la Universitat de Califòrnia en Berkeley. "El treball que presentem en Nature es basa en dos aspectes fonamentals de la descripció quàntica de la matèria per a realitzar una de les més precises proves que s'han fet de la teoria de la relativitat general".

Holger Müller (de Berkeley), Achim Peters (Universitat Humboldt, Alemanya) i Chu duen més lluny un experiment realitzat fa 10 anys per Peters para amidar amb precisió l'acceleració de la gravetat. Ara el que s'ha amidat és el cridat corriment gravitacional, en el qual cada àtom és com un minúscul rellotge. Mitjançant uns polsos làser i aprofitant la dualitat ona-partícula de la mecànica quàntica, s'amida el minúscul desfasament que genera la gravetat en l'àtom sotmès a la gravetat terrestre o lleugerament alliberat de la mateixa al ser llançat cap amunt per un làser.

Oriol Castells

1r Batx-A

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Atomos/vez/relojes/confirmar/teoria/Einstein/alta/precision/elpepusoccie/20100217elpepusoc_20/Tes

18/02/2010 22:11 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

ADEU DIABETIS

20100219164230-insulina.jpg

Avui a Saragossa, s’ha dut a terme una revolucionaria operació que ha acabat amb la diabetis d’un pacient de 44 anys, així com amb la seva hipercolesterolèmia  i la seva hipertensió arterial.

La intervenció cirúrgica ha consistit en ajuntar la part superior de l’intestí prim i el duodè obtenint com a resultat que el temps que triga el cos en absorbir les calories dels aliments quedi reduït. Així, el menjar ingerit ja no passarà pel duodè ni pel pàncrees, zones on es troba l’origen de la regulació dels nivells de insulina i glucosa de la sang.

Aquesta tècnica es pot realitzar amb laparoscòpia, minimitzant així les molèsties en el pacient i obtenint una recuperació més ràpida.

Cal destacar, però, que aquesta innovadora operació no és vàlida davant tots els casos de diabetis. Només es recomana a persones amb diabetis mal controlada que necessiten molta insulina i que tinguin entre 28 o 60 anys. A més, han de tenir reserva pancreàtica i han de portar 10 anys amb aquesta malaltia.

Igualment, això resulta un gran avanç per totes aquelles persones que pateixen la malaltia, ja que a partir d’aquí es podrà anar evolucionant.

Irene Cantos

http://www.adn.es/lavida/20100218/NWS-1674-Eliminan-metabolica-mediante-paciente-diabetes.html

19/02/2010 16:42 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Primer tractament al laboratori d'una enfermetat genètica

20100219182341-adn.jpg

Recentment s’ha observat que les cèl lules mare obtingudes a partir de la pell de pacients amb envelliment prematur són sanes. El primer experiment que demostra que les cèl lules mare induïdes serveixen per a estudiar malalties genètiques també ha proporcionat una gran sorpresa. Cèl lules de la pell de pacients amb una rara malaltia que produeix envelliment prematur van ser reprogramades amb l'addició de quatre gens per obtenir cèl lules mare induïdes.

La sorpresa va ser que aquestes últimes no tenien el defecte genètic original (que produeix una mort cel lular prematura) i es dividien indefinidament com les normals. L'estudi relaciona per primera vegada les cèl lules mare amb l'envelliment i el càncer, assenyalen els investigadors del Children's Hospital de Boston (EUA) que han publicat els seus resultats a la revista Nature.

" Si als pacients amb disqueratosis congènita se'ls fa un trasplantament de moll d'os convencional, solen presentar una mortalitat més gran que altres pacients perquè la seva malaltia afecta a molts sistemes orgànics ", explica Suneet Agarwal, líder de l'estudi." Per a aquests pacients, i per a altres que tenen la síndrome d'error de la medul la òssia, seria ideal fer un trasplantament més suau amb cèl lules mare procedents de les seves pròpies cèl lules ". A més, com la creació de cèl lules mare induïdes sembla promoure l'allargament dels telòmers (els extrems dels cromosomes), els resultats també indiquen que persones de totes les edats es podrien beneficiar de teràpies cel lulars d'aquest tipus, indica l'investigador. "No diem que hem trobat la font de la joventut, però el procés de creació de cèl lules iPS recapitula en part els mecanismes biològics que la nostra espècie utilitza per rejovenir en cada generació ".

 http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Primer/tratamiento/laboratorio/enfermedad/genetica/elpepusoccie/20100217elpepusoc_19/Tes

Narcís Homs

19/02/2010 18:23 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

El cromosoma Y evoluciona a gran velocitat

20100221130349-74633-cromosoma.jpg

El cromosoma Y és sovint considerat una raresa genètica. És curt i porta pocs gens, la majoria dels quals estàn relacionats amb trets associats a la masculinitat. La majoria dels cromosomes consta de seqüències d’ADN altament repetitives de funció desconeguda.

Centenars de milions d’anys enrere, el cromosoma Y es va separar del seu "germà", el cromosoma X, i es va especialitzar en els trets masculins. Els biòlegs que estudien l’evolució han teoritzat, al respecte d’aquesta separació, que el cromosoma Y va perdre ràpidament la major part dels seus gens a través d’un procés conegut com degeneració, i després es va sumir en un estat bastant estàtic.
No obstant això, aquesta teoria era difícil de provar perquè tots aquests trams repetitius d’ADN fan que el cromosoma Y sigui molt difícil de seqüenciar.

Els biòlegs evolutius han cregut durant molt de temps que el cromosoma Y dels mamífers està essencialment estancat, després d’haver perdut la major part dels seus gens fa centenars de milions d’anys. Però la nova investigació, a càrrec d’un equip dirigit pel director de l’Institut Whitehead, i professor de biologia del MIT, David Page, sembla invalidar aquesta teoria, ja que mostra que el cromosoma Y en realitat evoluciona amb rapidesa i es remodela contínuament.

Per primera vegada, els investigadors van seqüenciar el cromosoma Y del ximpanzé, permetent així la primera comparació d’aquest cromosoma humà amb el d’una altra espècie.

L’anàlisi ha revelat diferències significatives entre els cromosomes I de les dues espècies, la qual cosa suggereix que aquests cromosomes han evolucionat més ràpid que altres cromosomes durant els sis milions d’anys transcorreguts des que els humans i els ximpanzés van sorgir d’un avantpassat comú.

Els resultats del nou estudi ofereixen la primera evidència que un cromosoma I és evolutivament tan antic com el humà, i de fet encara està en evolució. A més, els canvis són de renovació, no de simple degeneració.

La nova comparació de seqüències també pot ajudar els científics en els seus estudis sobre la infertilitat masculina, que sovint és causada per defectes en el cromosoma Y.
Andrew Clark (Universitat de Cornell) i Jennifer Hughes (Institut Whitehead) han Intervingut també en l’estudi.

Per a més informació: http://www.amazings.com/ciencia/principal.html

                                     http://www.solociencia.com/noticias/index.htm

Pau Vila

20/02/2010 20:47 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Al rescat del caimàn planer de Colombia

20100220111711-caiman-orinoco.jpg

El cocodril d' Orinoco, dels Plans de Colòmbia i Veneçuela, està considerat com espècie en perill crític d'extinció a nivell mundial segons la Unión Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). A partir d'ara aquesta esepcie (Crocodylus intermedius) contarà amb un programa de conservació i maneig coordinat per científics espanyols i colombians, finançat per la Fundació Biodiversitat i que es desenvoluparà en la regió oriental colombiana.

El caimàn llanero, com també es denomina localment, està considerat com el cocodriliano més amenaçat del món; en els escenaris que descriu en moltes de les seves novel·les García Márquez, tot just queden 105 exemplars en llibertat, repartits en quatre nuclis, segons els censos que es van portar a terme entre 1993 i 1996. De la biologia, ecologia i estat de poblacions d'aquest rèptil, que arriba a amidar set metres, es coneix molt poc, el que justifica la necessitat de realitzar investigacions sobre l'espècie, afirma Manuel Merchán Fornelino, director de l'Associació Chelonia i professor de biologia de la Facultat de Biologia de la I.I.Universitat (Segòvia).

Una altra de les greus amenaces amb les quals s'enfronta actualment aquest rèptil és la destrucció del seu hàbitat, asseguren els biòlegs. El programa es realitzarà en una regió amb una superfície aproximada de 260.000 quilòmetres quadrats, recorreguda per grans rius de la conca del Orinoco (de la qual formen part el Meta, Arauca, Casanare, Vichada, Inirida i Guaviare, entre altres), en ecosistemes de sabana característics d'aquesta zona. L'espècie requereix llacunes i rius de gran cabal, amb platges de posada adequades per a la nidificación.

Una altra dels greus amenacis amb els quals s'enfronta actualment aquest rèptil és la destrucció del seu hàbitat, asseguren els biòlegs. El programa és realitzarà en una regió amb una superfície aproximada de 260.000 quilòmetres quadrats, recorreguda per grans rius de la conca del Orinoco (de la qual formin part el Meta, Arauca, Casanare, Vichada, Inirida i Guaviare, entre altres), en ecosistemes de sabana característics d'aquesta zona. L'espècie requereix llacunes i rius de gran total, amb platges de posada adequades per a la nidificación.

L'objectiu conjunt de totes les institucions involucrades en aquesta ambiciosa iniciativa de conservació i desenvolupament és impulsar la recuperació d'una de les espècies més amenaçades del món.

Oriol Castells

1r-Batx A

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/rescate/caiman/llanero/Colombia/elpepusoccie/20100218elpepusoc_16/Tes

20/02/2010 11:17 cmcgarbi Enlace permanente. Medi ambient

6.000 espècies habiten al fons marí de l'Antàrtida.

20100220112520-langostino.jpg

Un equip de científics nord-americans de l'Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència (AAAS, per les seves sigles en anglès) ha identificat, fins al moment, a més de 6.000 espècies distintes que viuen en el fons marí de l'Antàrtida, la meitat d'elles, "exemplars únics del continent gelat", el que reforça la teoria que defensa la riquesa i diversitat de la zona. Segons expliquen els seus responsables, la investigació, que es va iniciar en 2005, proporciona punts de referència per a futurs estudis sobre la "enorme varietat" d'éssers marins que habiten en les fredes aigües de l'Antàrtida i sobre com respondran als canvis ambientals que la ciència preveu. Es tracta d'un seguiment a llarg termini dels models d'escalfament global de l'oceà per a detectar els 'punts calents de biodiversitat'.

"Les poblacions de 'krill' (espècie de gambeta invertebrada que serveix d'aliment a pingüins, balenes i foques) s'estan reduint com resultat d'una disminució de la capa de gel de l'oceà, mentre que un crustaci molt menor de la família dels 'copèpodes' està dominant les zones que una vegada van ocupar ells", assenyala el biòleg marí del Centre britànic d'investigacions antàrtiques (BAS, per les seves sigles en anglès), Huw Griffiths.

Per al científic, fenòmens d'aquesta naturalesa modifiquen l'equilibri de la xarxa d'aliments a favor dels depredadors marins, com les meduses, que no són menjats pels pingüins i per altres predadores superiors de l'Oceà Austral. "La reducció del gel del mar també afecta als pingüins que es reproduïxen en el gel", afegix.

En aquest sentit, recorda que els animals marins van passar milions d'anys adaptant-se a la congelació i a les condicions estables de les aigües antàrtiques, pel que són "molt sensibles als canvis". "Això els converteix en excel·lents indicadors del canvi ambiental, encara que si són incapaços de moure's o adaptar-se a les noves condicions podrien acabar per extingir-se", conclou finalment.

Oriol Castells

1r Batx- A

http://www.adn.es/lavida/20100219/NWS-2417-fondo-marino-antartida-6000-especies.html

20/02/2010 11:25 cmcgarbi Enlace permanente. Medi ambient

Els neardentals i "les tapes"

20100220122122-abric-romani.jpg

Segons un curiós dels investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), els neandertals que van habitar al jaciment de Abric Romaní, a Barcelona, no només tenien organitzat la seva llar perquè fos el més còmode possible, sinó que també ho feien amb la intendència, i guardaven les restes dels menjars per prendre's 'unes tapes' de forma independent al menjar.

Els investigadors han descobert que els neandertals que, fa 55.000 anys, habitaven en aquest abric tenien una considerable complexitat organitzativa: dividien l'espai segons les zones d'ús. De fet, tenien una àrea destinada únicament com a dormitori de descans, que era la més interior i, per tant, més protegida. Es tracta d'un tipus d'habitació que, fins ara, només s'havia documentat en els 'Homo sapiens'. El paleontóleg Josep Vallverdú, un dels autors del treball que han publicat a 'Current Anthropology' sobre aquest jaciment, explica que en aquest espai només hi ha restes arqueològiques que indiquen que allà es feia foc, per mantenir-se calor. Especifica que, per la distància entre les fogueres, es calcula que cabrien allà entre sis i vuit individus, en un espai d'entre 10 i 15 metres quadrats, és a dir, gairebé un foc per metre. Curiosament, en altres zones del mateix abric, les fogueres s'utilitzaven d'una altra manera. Aquestes àrees dormitori i de descans també prenien petits 'snacks' o 'tapes' a partir de les sobres de menjar del dia anterior, un comportament que també s'ha observat en poblacions primitives actuals. Els neandertals de Abric Romaní també cobrien el terra amb pells; sobreposaven llim o sorra i feien els seus fogueres. D'aquesta manera, quan aquestes es apagaven podien treure les cendres de les coves amb facilitat. A la fotografia podeu veure la zona de descans a Abric Romaní.

 

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/02/16/ciencia/1266327956.html

 

Narcís Homs

20/02/2010 12:21 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

La vacuna contra el sida tan sols protegeix un any

20100220124847-vih.jpg

L'esperança deslligada al setembre a l'anunciar-se que, després de 20 anys de fracassos, els científics havien assolit una vacuna eficaç contra la sida s'ha esvaït. Els responsables de l'Institut d'Investigació Walter Reed Army (Estats Units), coautors d'aquest estudi van confirmar ahir que la immunització provada a Tailàndia, amb resultats parcials encoratjadors, podria protegir als pacients només de forma temporal. Els seus efectes, van anunciar, comencen a desaparèixer a l'any de la seva aplicació.

Al setembre de 2009, els investigadors del Walter Reed Army van sorprendre al món quan van mostrar que la seva vacuna experimental reduïa el risc d'infecció per VIH en un 31% en tres anys. "És molt probable que aquesta vacuna només funcioni per un curt període de temps i amb un efecte feble i modest, però és una mica que podem desenvolupar", va defensar el doctor Nelson Michael, un dels directors de l'assaig realitzat en el país asiàtic. A més, el científic va subratllar: "Encara que no és el resultat ideal, fins a una vacuna que protegeixi durant un any seria útil. Hi ha vacunes com la de la grip que necessiten reforços tots els anys", va recordar. Com el VIH infecta cada dia a 7.500 persones en el món, fins i tot aquesta modesta protecció podria estalviar 2.500 contagis diaris en aquests primers dotze mesos.

La comunitat científica va celebrar al setembre aquest primer avanç després de 20 anys de fracassos, però ho va fer amb cautela, conscient que els obstacles per salvar eren, com s'ha demostrat ara, més que formidables. L'assaig es va practicar durant tres anys a Tailàndia, amb 16.400 voluntaris heterosexuals que no pertanyien a cap grup de risc concret. Entre la meitat que va rebre placebo es van donar 74 nous infectats de VIH, per només 51 en la meitat que va rebre el fàrmac.

Oriol Castells

1r Batx-A

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/vacuna/sida/apenas/protege/ano/elpepusoc/20100220elpepisoc_6/Tes

20/02/2010 12:48 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Una dona s'aprima 51 kg. gràcies a la Wii-Fit

20100220173019-wiifit-020210.jpg

Així ho ha confessat Lara Roberts, de 38 anys, al diari 'News of the World', després d'assegurar que va passar de 114 a 63 quilos en aquest breu període de temps. Ha estat capaç de perdre 51 kg. gràcies a la seva força de voluntat i, sobretot, als exercicis que ha realitzat durant tot un any seguint les indicacions de la consola de Nintendo, Wii-Fit. Segons ella, el secret d'aquesta reducció en la que ha perdut 12 talles, va ser la de fer exercici amb la Wii al meny una hora al dia. És mare de dos fills. Explica que va començar a guanyar pes amb el segon embaràs i a partir d'aquell moment no va saber com arreglar aquell sobrepès.

"Durant una temporada només menjava sandwich de formatge i pizza, mentre que entre hores prenia galetes i pastissos. Res m'omplia", va assenyalar la Lara abans de parlar de l'eficàcia de la consola de Nintendo.

 

Frank Gelabert

1r. Batxillerat A

http://actualidad.orange.es/ciencia_y_tecnologia/una_mujer_adelgaza_51_kilos_gracias_a_la_wii_fit_377796.html

20/02/2010 17:30 cmc garbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Viure a prop d'una autopista accelera el doble el procès d'arterioesclerosis

20100220181726-2876867w.jpg

La contaminació atmosfèrica que provoca el tràfic d'una autopista o d'una via molt transitada accelera més del doble el procés d'evolució de l'arterioesclerosis i amb això el risc de patir un infart o un accident cerebrovascular, segons un estudi en que han col·laborat investigadors barcelonins. L'evolució anual de la placa de la paret de l'artèria d'aquells que viuen a menys de cent metres d'una via amb molt de tràfic té un creixement de 5,5 micròmetres per any, més del doble de la mitjana del que és habitual.

Fins ara, els estudis havien constatat que la contaminació podia desencadenar atacs al cor, entre altres problemes de salut, i aquest estudi, en el qual han participat 1.500 persones de Los Àngeles (Califòrnia), mostra per primera vegada que aquests nivells de pol·lució poden provocar canvis complexos en les artèries com ara l'arterioesclerosis, procés que ja s'havia observat en animals. L'investigador del CREAL i coautor del treball Xavier Basagaña recorda que Barcelona té uns nivells de contaminació molt per sobre del que recomana la OMS.

L'arterioesclerosis és una afecció provocada per la diposició de material grassos al llarg de les parets de les artèries i que pot desencadenar problemes cardiovasculars, principal causa de mort en els països desenvolupats, per sobre del càncer. La OMS, recomana que els nivells de partícules en suspensió (produïdes bàsicament pel tràfic) siguin de 40 micrograms per metre cúbic, i mentre que alla aquest paràmetre és de 25 a 30 microgramos/m3, a Barcelona ronda entre els 45 i els 50 microgramos/m3.

 

Frank Gelabert

1r. Batxillerat A

http://actualidad.orange.es/ciencia_y_tecnologia/vivir_cerca_de_una_autopista_acelera_al_doble_el_proceso_de_arterioesclerosis_379154.html

20/02/2010 18:17 cmc garbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Terratrèmols produits per asteroides al passar a prop de la terra.

20100221133939-asteroide.jpg

Durant dècades, els astrònoms han analitzat les conseqüències que els asteroides que passen prop de la Terra poden tenir sobre aquesta. Una nova investigació realitzada per Richard Binzel, professor de Ciències Planetàries del MIT, examina el costat oposat de la qüestió: la Terra exerceix una influència considerable sobre aquests asteroides, i ho fa a una distància molt més gran del que es pensava anteriorment. La troballa ajuda a contestar una difícil pregunta amb dècades d’antiguitat, la de quin és la procedència de la majoria dels meteorits que cauen en ella, i també obre les portes a un nou camp d’estudi, la sismologia asteroidal.
Les característiques espectrals específiques d’aquests asteroides rarament vistos coincideixen amb les del 80 per cent de tots els meteorits que cauen a la Terra, segons els resultats del nou estudi. Aquestes "empremtes dactilars" espectrals constituïxen la manera que aquests objectes reflecteixen diferents longituds d’ona de la llum. En les conclusions de la investigació s’indica que l’atracció gravitacional de la Terra i les forces de marea poden crear aquests tremolors sísmics.


Adriana Olsina

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/190210e.html

21/02/2010 13:40 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Científics d'Oxford aconsegueixen conservar vacunes sense necessitat de refrigeració

20100221164008-foto-419907-cas-1-.jpg

Científics de la Universitat d'Oxford han descobert la forma de conservar les vacunes sense necessitat de refrigeració, cosa que ajudarà a la immunització infantil en països en desenvolupament amb problemes de subministrament elèctric.

Els científics van barrejar les vacunes amb dos tipus de sucre abans d'assecar-les lentament en paper de filtre, mètode amb què van aconseguir conservar-les de forma que es poguessin reactivar fàcilment en el moment necessari, ha informat avui la BBC.

La fundació Bill Gates

En un article publicat a la revista Science Translational Medicine, els científics d'Oxford afirmen que han aconseguit mantenir les vacunes en condicions estables durant sis mesos a una temperatura ambient de 45 graus centígrads.

En la investigació, finançada per la fundació de Bill i Melinda Gates, hi han col·laborat científics d'aquesta universitat britànica i l'empresa Nova Bio-Pharma Technologies.

Provar-la a l'Àfrica

"Si aconseguim convertir totes les vacunes bàsiques en una solució d'aquest tipus, la seva utilització resultarà més barata perquè es conserven a temperatura ambient, i serà possible vacunar un nombre de nens més elevat", ha afirmat Adrian Hill, cap de l'equip d'investigació.

Segons el professor Hill, "les proves van ser molt rigoroses, ja que es van utilitzar virus vius; per tant, si s'ha aconseguit estabilitzar el tipus més fràgil de vacunes, no hi haurà problemes amb altres tipus que utilitzen proteïnes mortes".

"El que fa falta ara, és desenvolupar la tècnica, provar-la a l'Àfrica i veure si es pot fabricar a escala industrial; situació que es podria donar en un termini de cinc anys", ha afegit el científic.

Sara Sendra

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=688451&idseccio_PK=1477

21/02/2010 16:40 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Problemes per l'Endeavour

20100221165115-endavour-20get-20go.jpg

El dia 8 de febrer d'aquest any es va publicar al blog la notícia sobre l’enlairament del transbordador Endeavour. L’aparell, que es preparava per tornar en les pròximes hores a la Terra, podria veure's obligat a romandre un dia més en l'espai donat el mal temps a Cap Canaveral, on tenia previst l'aterratge. La pluja i els núvols baixos en l'àrea del Centre Espacial Kennedy, al sud de Florida, podrien dificultar o fins i tot impedir l'aterratge de l'Endeavour, previst per a les 03.16 de diumenge. La NASA considera que actualment hi ha una possibilitat del 50 per cent de que la nau pugui aterrar a Cap Canaveral. És possible que plogui a 48 quilòmetres de la pista d'aterratge, condició que prohibeix a l'agència espacial dur a terme aquest tipus de maniobres, i els núvols també podrien estar massa baixos per permetre a l'Endeavour tornar definitivament a la Terra després d'una missió de 14 dies a l'espai i nou a l'Estació Espacial Internacional, va dir Cain. La NASA ha preparat per a qualsevol eventualitat també la pista de la base Edwards de la Força Aèria, a Califòrnia, però allà les condicions meteorològiques també són incertes, va dir. El transbordador té a les 04.51 una segona possibilitat d'aterrar a Cap Canaveral. Si no fos possible, la NASA desviaria a la nau a Califòrnia, on podria aterrar a les 06.20 de dilluns oa les 07.55 del mateix dia en un segon intent. El dilluns, les previsions meteorològiques apunten que el temps millori a Cap Canaveral però empitjori en Edwards. Com a última possibilitat, la NASA podria avaluar la pista d'aterratge de White Sands, a Nou Mèxic, que va ser utilitzada només en una ocasió el 1982. En qualsevol cas, l'Endeavour té suficients subministraments i combustible per a romandre en òrbita fins dimarts.

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/02/21/ciencia/1266715590.html

Narcís Homs

21/02/2010 16:51 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Catalunya només produeix el 3,4% de la potència eòlica d'Espanya

20100221172915-grafica.jpg

En l'economia espanyola, Catalunya suposa una cinquena part. Però la producció eòlica actualment és del 3,4%. Per arreglar aquesta situació, el govern s'ha proposat superar aquest nivell de producció eòlica. Les comunitats autònomes que més produiexen energia eòlica són Castella i Lleó, Catella-la Manxa i Galícia, que superen molt per sobre la producció de Catalunya.

Als anys 80 Catalunya era la principal font de producció eòlica d'Espanya, però es va anar endarrerint al llarg dels anys a causa d'una falta d'una aposta clara per fer front a aquesta font d'energia.

El setembre de l'any passat es van fe un debat molt llarg entre els diferents departament. L'exectiu català va aprovar la proposta de reduir els tràmits administratius a 18 mesos. També es va decidir que els parcs eòlics de Catalunya sortiran a concurs. Aquesta proposta va ser molt acceptada i es preveu el l'any 2015 aquest problema ja estarà resolt.

Actualment hi han 26 parcs eòlics repartits en tot el territori que funcionen amb una potència de 653,1 MW(megawatts)  i a més a més n'hi ha 7 amb construcció.

 

 

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=688779&idseccio_PK=1477

 

 

Amy Chavarre

21/02/2010 17:29 cmcgarbi Enlace permanente. Medi ambient

Facebook a partir de 14 anys

20100221183321-javier-olivan-facebook.jpg

 

La red social Facebook va comunicar ahir a l’Agència Española de Protecció de Dates (AEPD) que augmentarà de 13 a 14 anys l’edat mínima per poder-se registrar desde Espanya en la red social, en resposta a una petició expressa d’aquest organisme. Fins ara, Facebook permetia que els menors de 13 anys poguéssin formar part d’aquesta red.

A Espanya, la legilsació estableix que l’edad mínima per els menors puguin compartir informaciño en aquest tipus de serveis és de 14 anys. D’aquesta manera, després de l’anunci de la companyia a la AEPD , Espanya es converteix en l’únic país en el que Facebook ha incrementat el límit mínim d’edat per poder se membre de la seva red social. L’AEPD va expressar a través d’un comunicat la seva satisfacció per la decisió ja que suposa un pas significatiu en l’adecuació d’una empresa multinacional d’internet a les exigències de legislacions nacionals, com l’espanyola, en garanties de la privacitat.

L’intranquilitat de l’agència no s’ha determinat ja que a denamanat a Facebook que millori les seves polítiques de privacidad. L’AEPD ha explicat que manté contactes periòdics amb els responsables dels principals portals de reds socials que operen en el país per analitzar el grau d’adequació de les seves polítiques de privacitat a la normativa de protecció de dades.

En l’útlim any d’aquestes trobades, el mes de juliol, el director de AEPD, Artemi Rallo, va solicitar als responsables de Facebook elevar l’edat mínima per que els menors puguin participar com usaris de la red social. El director de la AEPD també va expressar la necessitat d’implantar sistemes per limitar el accés dels menors de 14 anys.

 

Norma Pedemonte

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=688691&idseccio_PK=1012

 

 

21/02/2010 18:34 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Descobert un mecanisme que explica com el fum del tabac perjudica a l’ADN

20100222203749-adn2-layer-201-1-.gif

Investigadors del centre basc d’investigació Cic Biogune, juntament amb  Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York i de la universitat d’aquesta ciutat han descobert un mecanisme que explica com el fum del tabac perjudica l’ ADN.
Segons han explicat avui, quan una cèl·lula es divideix, ha de replicar el seu genoma,aquest procés el duen a terme les polimerases. En ocasions, agents externs, como pot ser la exposició a contaminants com el fum del tabac, perjudica a l’ ADN  modificant-lo químicament i les polimerases el  "llegeixen" de manera incorrecta a l’elaborar la seva versió mutada.
Per prevenir aquestes modificacions, ens trobem amb les polimerases de la família Y, que són capces d’evitar mutacions, ja que detecten les bases modificades en la seqüència genètica.

Fins ara es coneixia ven poc de la manera d’actuar d’aquestes polimerases i de la seva reacció.
El grup d’ investigació  ha descobert els detalls pels quals les polimerases Y són capaces d’evitar la duplicació de la majoria de les mutacions causades per agents cancerígens, la qual poden ajudar “en l’estudi de com alguns agents poden col·laborar en evitar el càncer en el moment de la gestació”.
Els científics han determinat que “aquestes polimerases, quan realitzen aquest procés, interactuen amb la base danyada i poden provocar en alguns casos mutacions al seu voltant”. Segons ha explicat la investigadora de Cic Biogune Lucy Malinina.

Aquest descobriment explica per què els defectes en l’ADN sovint apareixen  no en el mateix punt que ha sigut danyat, si no en les seves immediacions.
Aquesta investigació suposa un nou avenç per entendre millor com alguns agents que intervenen en la duplicació de la informació genètica de l’ésser humà pot  provocar el creixement del càncer.

 

Eva Mateo Sendino

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=689662&idseccio_PK=1477

22/02/2010 20:37 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Dormir per buidar l'hipocamp, i seguir aprenent.

20100222232251-dormir-dormir.jpg

Per què després d'un cert nombre d'hores conscient l'organisme senzillament s'adorm? Segueix sent un misteri, però hi ha algunes qüestions cada vegada més clares. Per exemple, que el somni és necessari per a aprendre. Els treballs presentats en la reunió anual de l'Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència (AAAS) que se celebra aquests dies en San Diego (Califòrnia, EEUU) no només ho confirmen, sinó que investiguen quines fases del somni són les crucials per a l'aprenentatge, quines àrees cerebrals estan implicades i si es produïxen canvis amb l'edat -com suggereix el fet que els bebés dormen molt més que la gent gran-

El treball de Matthew Walker, de la Universitat de Califòrnia en Berkeley, reforça la teoria que el somni neteja la memòria a curt termini i deixa lloc lliure per a més informació. Els records dels fets del dia s'emmagatzemarien temporalment en el hipocampo -àrea identificada fa temps com important en la memòria- per a després ser enviats a l'escorça prefrontal, que disposa, probablement, de més capacitat. "És com si la bústia de correu entrant del hipocampo s'omplís, i simplement no van a entrar missatges nous fins que es buidi", diu Walker. "Els records rebotaran fins que dormis i els moguis a altra carpeta".

El procés està íntimament relacionat amb l'aprenentatge. En un dels seus experiments més recents, Walker va fer que 39 joves aprenguessin una tasca específica durant un temps determinat, al migdia. Tots van tenir resultats similars. Però a les dues de la tarda la meitat d'ells va dormir una migdiada i l'altra meitat no, i de nou a les sis es van dedicar a aprendre. Aquesta vegada els quals no havien dormit van tenir resultats pitjors, mentre que els de la migdiada van millorar. Així que Walker repeteix un consell que no sonarà nou als estudiants: passar la nit despert estudiant abans de l'examen no és en absolut una bona idea. "Una nit sense dormir reduïx la capacitat d'assimilar coneixements en gairebé un 40%"; les regions cerebrals implicades "es tanquen" durant la falta de somni. Encefalogramas a voluntaris han permès a aquest expert descobrir també que la neteja de la bústia del hipocampo té lloc sobretot durant una fase del somni la funció del qual fins a ara no estava clara, la fase 2 del somni no-REM. La meitat del temps de somni transcorre en aquesta fase, va explicar Walker, i "no podia creure que la naturalesa dediqués tant temps a alguna cosa sense motiu".

Oriol Castells

1r Batx-A

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Dormir/vaciar/hipocampo/seguir/aprendiendo/elpepusoccie/20100222elpepusoc_5/Tes

22/02/2010 23:22 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Un cometa al roig viu.

20100222232629-cometa-siding-spring.jpg

El cometa Siding Spring, que va ser descobert en 2007 per observadors a Austràlia, ha estat fotografiat pel telescopi infraroig en òrbita Wise, de la NASA, i en la imatge s'aprecien el seu nucli i la seva llarga cua. S'està ja allunyant del Sol i, a l'abandonar l'entorn comparativament temperat de l'estrella, perdrà el seu enlluernador aspecte actual.

El Siding Spring, el nom oficial del qual és/C 2007Q3, va passar el 7 d'octubre de 2009 a 1,2 unitats astronòmiques (UA) de la Terra i a 2,25 UA del Sol (una UA és la distància mitja de la Terra al Sol, gairebé 150 milions de quilòmetres). En la imatge del Wise, presa en infraroig, una longitud d'ona més llarga que la visible, l'estel i la seva cua es veuen vermells perquè són cossos molt més freds que els astres que s'aprecien en el fons de la fotografia. Els objectes freds, com aquest, emeten la major part de la seva llum en longituds d'ona de infrarojo més llargues, explica el Jet Propulsion Laboratory (JPL, a Califòrnia) en un comunicat. Per això una càmera sensible a l'infraroig capta amb tota intensitat un cos com el Siding Spring.

El Wise, desenvolupat en el JPL, va ser llançat a l'espai el 14 de desembre de 2009 i va començar les observacions fa poc més d'un mes, després de la fase de calibratge en òrbita dels instruments. La fotografia del Siding Spring, feta pública ara, es prenc el passat 10 de gener, durant les proves. Entre els objectius científics de la missió, a més de buscar asteroides i estels, d'estudiar processos de formació estel·lar i galàxies ultraluminosas en infraroig, destaca la preparació d'un catàleg base per al futur telescopi James Webb, el considerat substitut del Hubble, que veurà el cel en infraroig. L'observatori està en una òrbita circular a 525 quilòmetres d'altura sobre la superfície terrestre i dóna 15 voltes al planeta cada dia passant sobre els pols. Els seus sensors d'infraroig funcionen a una temperatura de 256 graus centígrads sota zero pel que depenen d'un sistema criogénico que ha estat dissenyat per a durar almenys sis mesos i deu mesos com a màxim.

Oriol Castells

1r Batx-A

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/cometa/rojo/elpepusoccie/20100219elpepusoc_8/Tes

22/02/2010 23:26 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

La missió SMOS envia les primeres imatges del cicle de l'aigua a la Terra

20100223192724-cmc-blog.jpg

Tot just han transcorregut quatre mesos des del seu llançament però la missió SMOS de l’Agència Espacial Europea (ESA, per les seves sigles en anglès) ha obtingut ja les seves primeres imatges. Les instantànies sobre la lluentor de la temperatura serviran per a entendre les variacions globals en la humitat de la terra i en la salinidad de l’oceà per a avançar en el coneixement dels cicles de l’aigua.

Llançada el passat 2 de novembre, la missió ’Soil Moisture and Ocean Salinity’ (SMOS) està proporcionant informació sobre el cicle de l’aigua de la Terra mitjançant observacions globals de la humitat i la salinidad sobre els oceans. Fins ara, aquests paràmetres no havien estat amidats des de l’espai i són claus per a entendre el cicle d’aigua i la variabilitat del clima.

SMOS funciona capturant imatges sobre la lluentor de la temperatura que requereixen un procés per a assolir informació sobre la humitat de la Terra i la salinidad de l’oceà. L’ESA està ara en disposició de mostrar els primers resultats, que són "molt estimulants".

El director del Projecte de l’ESA, Achim Hahne, va assenyalar que l’equip que ho desenvolupa està "extremadament content i orgullós" de veure la transformació real del sistema SMOS en òrbita.


Lara Comis

http://www.elmundo.es/elmundo/ciencia.html

23/02/2010 19:27 cmcgarbi Enlace permanente. Medi ambient

La gravetat en la llum

20100224180625-montaje-laser-universidad-berkeley.jpg

Tres físics han mesurat recentment amb una precisió 10.000 vegades més gran que la mesura precedent un petit efecte sobre la longitud d'ona de la llum predit per Einstein. Dos anys després del descobriment de la relativitat especial, Einstein va enunciar  l'anomenat principi d'equivalència.

Amb aquesta idea, Einstein iniciava el camí que el va portar, el 1915, a formular les equacions de la teoria relativista de la gravitació, la relativitat general. Einstein es va adonar que la seva idea implicava que els camps gravitatoris també haurien d'afectar la llum. Després de tot, el mateix Einstein va ser la primera persona que va entendre que la llum està composta per fotons, i que l'energia de cada quan és inversament proporcional a la longitud d'ona de la llum corresponent. Com més petita és la longitud d'ona, més gran és l'energia dels fotons associats. Ara bé, donada l'equivalència de massa i energia, Einstein sabia que la font de la gravitació no podia ser només la massa, sinó que havia de ser l'energia, tota forma d'energia. És sabut que un coet necessita energia per sortir d'un.

Ara s’ha aconseguit detectar la diferència de longitud d'ona a causa d'una separació en alçada de dos àtoms d'una dècima de mil.límetre, la qual cosa origina una petitíssima diferència d'atracció gravitatòria. Müller ha dit que si fossin capaços de separar els dos àtoms un metre, serien capaços de detectar ones gravitatòries (que és una de les més importants prediccions de la relativitat general encara sense verificar).

Una vegada més, la precisió assolida en l'experiment és sorprenent: qualsevol hipotètica desviació de la teoria d'Einstein en aquest aspecte ha de ser més petita que una part en cent milions. L'avanç en els experiments de precisió és summament important per tenir una idea de què sorpreses pot oferir-la gravitació en un futur més o menys pròxim.

En la fotografia podeu veure un muntatge làser per a la comprovació molt precisa de la relativitat general.

http://www.elpais.com/articulo/futuro/atomos/Einstein/elpepufut/20100224elpepifut_1/Tes

Narcís Homs

24/02/2010 18:06 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Un equip científic identifica una gran ''illa de brutícia''a l'Atlàntic.

20100224223103-1921020.jpg

Investigadors nord-americans asseguren que una vasta regió de l'Atlàntic septentrional, al nord del Carib, presenta una concentració de brutícia flotant similar a la de la coneguda com illa o vòrtex d'escombraries del Pacífic. En la zona, de límits molt imprecisos, és possible detectar innombrables plàstics surant, encara que adverteixen que no es tracta d'una taca que tapiza la superfície, sinó sempre de restes molt disperses. La investigadora Karen Lavander, de l'associació SIGUI (Sigui Education Association), ha anunciat els resultats d'un llarg estudi realitzat en una reunió sobre ciències oceàniques que es celebra en Portland (Oregón, EEUU).
Les campanyes oceanogràfiques, coordinades per SIGUI, la Institució Woods Hole i la Universitat d'Hawaii, s'han desenvolupat des de 1988 i han permès recollir 64.000 petits trossos de plàstic. La regió amb major concentració, amb el 80% del total de materials recollits, es troba entre els 22 i els 38 graus de latitutd nord, suposadament perquè fins allà les duen els corrents oceànics. Les deixalles, que es capturen mitjançant xarxes superficials, han estat fonamentalment residus quotidians de plàstic, com trossos d'envasos i de brosses, així com útils pesquers. Durant dues dècades, els investigadors han realitzat 6.100 arrossegaments en diverses zones del Carib i l'Atlàntic Nord, i en més de la meitat han aparegut restes flotants de plàstic.
El pròxim juny, SIGUI i la Institució Woods Hole efectuaran una missió oceanogràfica per intentar definir la zona més afectada, perquè els residus es concentren allà i comprovar si hi ha afectacions cap a la fauna.

Adriana Olsina

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=690288&idseccio_PK=1477

24/02/2010 22:31 cmcgarbi Enlace permanente. Medi ambient

Algues per a moure avions

20100225161354-cultivo-algas.jpg

Els biocombustibles basats en productes marins s'acosten cada cop més al mercat.

Oloraran a mar les autopistes d'aquí d'un parell de dècades? En realitat l'olor és el que menys preocupa als experts que van analitzar la possibilitat d'usar algues com font de biocombustibles en la reunió de l'Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència celebrada en San Diego (Califòrnia, EEUU). No és una idea nova. Ja en els anys setanta, i fins a mitjans dels noranta, el Departament d'Energia dels EEUU va desenvolupar un ampli programa sobre algues, motivat per la crisi energètica del moment. Els corts pressupostaris van enterrar la investigació, però només temporalment. AL Darzin, dels Laboratoris Nacionals d'Energies Renovables (NREL) nord-americanes, va assenyalar que actualment hi ha més de 200 companyies en tot el món analitzant el potencial de les algues.

No és només la qüestió energètica; les algues podrien ser també un important albelló de diòxid de carboni i una font d'aliments (més del que ja són en els països asiàtics). A més, al contrari que altres cultius per a biocombustibles, no competeixen per sòl cultivable per a aliments.

NREL, que en els últims tres anys ha assolit reunir uns 3.000 milions de dòlars per al seu programa d'algues, i establir diverses col·laboracions amb companyies menjo Chevron i fins i tot les Forces Aèries -"molt interessades en amb quins combustibles alimentaran als seus avions", va dir Darzin-, s'ha concentrat a estudiar la biologia: com millorar el rendiment de les collites, com evitar que altres organismes els espatllin o com collir, alguna cosa gens senzill. També s'ha estudiat la possibilitat d'augmentar el contingut en lípids de les algues, que és el que determina la seva riquesa energètica i per tant el seu valor com combustible. Un problema gens menyspreable són les infraestructures: s'estima que, ja sigui en el mar, ja en llacs o estanys fitats, faran mancada milions d'hectàrees de cultiu. I, ara per ara, ningú ha fet encara assajos a aquestes escales.

Ron Pate, dels Laboratoris Nacionals Sandía, diu que "els més realistes creuen que ens durà almenys 10 anys d'investigació i inversions aconseguir una mica pròxim a la comercialització. Jo creo que veurem un efecte ja en la pròxima dècada".

Oriol Castells

1r Batx-A

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Algas/mover/aviones/mucho/elpepusoccie/20100223elpepusoc_16/Tes

25/02/2010 16:13 cmcgarbi Enlace permanente. Medi ambient

El camp magnètic de la Terra influeix en els nostres somnis

20100225202037-campo-magnetico-terrestre-1-.png

Segons publica la revista New Scientist, una recent investigació suggereix que el camp magnètic terrestre influeïx en els nostres somnis. S'han analitzat registres durant 8 anys que permeten observar una relació entre els somnis més extravagants i l'activitat geomagnética.

 Juntament amb aquesta investigació, altres estudis han demostrat la relació entre la baixa activitat geomagnética i l'augment en la producció de melatonina, una potent hormona que ajuda a configurar el rellotge circadià (oscil·lacions de les variables biològiques ) de l'organisme. Després de diverses anàlisis, el director de l'estudi Lipnicki, va descobrir una correlació estadística entre els somnis extravagants i l'activitat geomagnética, amb somnis rars que ocorren en dies amb una menor activitat geomagnética.

Adrià Blanco Soler

1r Batxillerat A

Etiquetas:

25/02/2010 20:20 cmcgarbí Enlace permanente. Biologia

Per a que els seguidors gaudeixin, abans han de sofrir

20100225204432-loading-1-.gif

Els seguidors que veuen jugar al seu equip preferit obtenen el gaudi més gran només quan senten una forta por i quan gairebé han perdut l'esperança que el seu equip guanyi. Les emocions negatives ocupen un paper fonamental en quant gaudim presenciant competicions esportives. Així ho indica un estudi en el qual han intervingut universitats com la d'Ohio, la de Texas i la de Michigan.

Els investigadors van estudiar a 113 seguidors de dos equips universitaris de rugby mentre observaven per televisió els partits d'una temporada entre ambdós equips. Van descobrir que els seguidors de l'equip guanyador que, en algun moment durant el joc, van estar gairebé segurs que el seu equip perdria, van acabar pensant que el partit va ser el més apassionant i intrepidant de la temporada. Quan la gent pensa en l'entreteniment en general, creu que ha de ser divertit i agradable. Però el gaudi no sempre implica emocions positives. Algunes vegades, aquest s'assoleix experimentant una emoció negativa, i juxtaposant-la després amb l'emoció positiva. Si el nostre equip guanya, tota aquesta tensió negativa es converteix de cop i volta en energia positiva, la qual cosa condueïx a l'estat d'eufòria incontrolada tan típic dels seguidors vencedors després de finals memorables de partit. Òbviament, guanyar ajuda a les persones a gaudir d'un partit.

 

Adrià Blanco Soler

1r Batxillerat A

Etiquetas:

25/02/2010 20:44 cmcgarbí Enlace permanente. Salut/Medicina

Els peixos

20100225214952-peix.jpg

Els peixos poden distingir entre dues espècies basant-se solament en la forma dels patrons ultraviolats dels seus rostres, segons un estudi de la Universitat de. Els científics sabien que existeixen alguns animals que tenen visió ultraviolada però l'estudi suggereix que aquest sentit podria estar més desenvolupat i ser més útil com canal de comunicació del que es pensava. En els seus experiments, els investigadors van presentar a peixos damisela molt agressius amb els intrusos en el seu territori, que representaven diferents espècies que varien en aparença sol en els seus patrons ultraviolat. Aquestes proves d'elecció inicials van mostrar que el peix sempre atacava a una espècie en comptes de l'altra. Però quan els investigadors li van llevar als peixos la seva capacitat per a veure en ultraviolada, la preferència entre els peixos intrusos va desaparèixer. Després, els autors del treball van transferir els dos patrons ultraviolat específics de les dues espècies a trossos de paper en blanc. Van entrenar al peix perquè nedés i toqués un dels patrons oferint-li recompenses d'aliments. Quan al peix se li van presentar més tard ambdós patrons seguia seleccionant el patró en el qual se li havia entrenat. Segons els investigadors, les dues línies d'investigació donen suport la noció que els patrons ultraviolat són necessaris i suficients perquè el peix distingeixi ambdues espècies competidores. Els investigadors assenyalen que els nous descobriments reclamen una investigació detallada de la visió ultraviolada en els peixos damisela i altres animals amb aquesta visió per a descobrir el bé que aquests animals poden veure en aquest rang i al llarg de quines distàncies. Els autors estan també examinant si els peixos poden distingir entre diferents individus, en comptes d'espècies, segons la detallada variació en els seus patrons facials ultraviolats. Serà una nova dimensió de la investigació sobre les capacitats cognitives dels peixos, fins a ara desconegudes.

 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=690647&idseccio_PK=1477

 

Andrea Abdó

25/02/2010 21:49 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

L'aspirina redueix a la meitat el risc de mort en dones amb càncer de mama

El consum regular d’aspirina podria incrementar la supervivència de les dones diagnosticades de càncer de mama i reduir el risc de metàstasi en un 50%, comparat amb aquelles que no consumeixen aquest fàrmac de forma habitual.

Així ho indiquen els resultats d’un estudi dut a terme per un equip de científics del Brigham and Women’s Hospital i la Harvard Medical School (EUA) publicat a la revista Journal of Clinical Oncology.

El treball s’ha dut a terme en un total de 4.164 dones a qui se’ls havia diagnosticat un càncer de mama (en estadis I, II i III) entre el 1976 i el 2002 i que es van seguir fins al 2006, que havien participat al Nurse’s Health Study.

L’estudi ha revelat que el risc de metàstasi i de mort a causa d’aquest tipus de càncer en les dones que prenien aspirina entre dos i cinc dies a la setmana era un 60% i un 71% més baix, respectivament. En les pacients que consumien àcid acetilsalicílic entre sis i set vegades per setmana aquests percentatges van ser del 43% i el 64%.

http://www.elperiodico.cat

Xavi Garcia

26/02/2010 13:21 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Blackberry: un món social

20100226195430-bb.jpg

Em dius el teu PIN?», és el ritual social de moda, la pregunta de rigor al moment d'acomiadar-se d'algú a qui acabes de conèixer. Per als no iniciats, el PIN és el nombre d'identificació personal que assigna a cada Blackberry, el telèfon intel·ligent que porta de cap als veneçolans. El secret del seu èxit? La facilitat perquè els blackberristas es comuniquin entre ells a través d'una xarxa pròpia estesa per tot el planeta. Aquest factor diferencial, ha fet dels veneçolans veritables addictes a aquest aparell. Les xifres parlen per si soles. Segons les dades de RIM, Veneçuela supera a Europa en l'ús de Blackberry en termes per cápita. Es calcula que a Veneçuela hi ha uns 27 milions de mòbils, dels quals 5 milions són telèfons intel·ligents i, entre aquests, hi ha més de 1 milió de Blackberry. La dada és més rellevant encara considerant que el salari mínim no arriba si més no als 200 euros, mentre el preu d'aquests telèfons oscil·la entre els 250 i els 800 euros. A pesar d'això, el Blackberry s'ha convertit en la marca de referència entre els mòbils en general. Amb els seus enormes embusos de tràfic, que han reduït la velocitat terme mitjà de les seves vies fins als 15 quilòmetres per hora, Caracas és una ciutat ideal per a l'ús del Blackberry, que permet rebre informació d'últim minut sobre les novetats que puguin sorgir en la via (un accident, un cort per una protesta rondaire), així com mantenir-se entretingut durant les moltes hores que els veneçolans es deixen cada dia en els seus trasllats. El Blackberry també atorga estatus social i això en un país com Veneçuela, els habitants del qual solen viure per sobre de les seves possibilitats, és un factor determinant. Tenir un Blackberry no sol mola, sinó que fa sentir a la seva propietari part d'una comunitat, d'una avantguarda social i tecnològica. En alguns gremis, com el dels periodistes, es considera com una rara avis a aquella persona que no tingui un. Aquesta afició, a més de costosa, també implica certs riscos. L'elevat preu d'aquests mòbils els fan apetecibles per als lladres. Al novembre passat, delinqüents portant armes de foc van robar un autobús del transport públic en el qual la major part dels passatgers eren estudiants d'una universitat privada de Caracas. El botí: 20 Blackberry, el valor del qual de mercat equival almenys a uns 5.000 euros.

 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=690719&idseccio_PK=1012

Andrea Abdó

26/02/2010 19:54 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Les corrents elèctriques al fons marí

20100227120723-sedimentos-laboratorio.jpg

En les mostres de sediment marí s'aprecien les diferents capes que indiquen l'efecte dels processos elèctrics dels bacteris. Així el fang del fons del mar pot conduir electricitat i fer-ho amb l'ajuda dels bacteris que hi viuen, creuen investigadors que han comprovat que es produeixen corrents elèctriques entre diferents capes dels sediments marins.

S'ha comprovat que els bacteris presents en sediments marins de la badia d'Aarhus (Dinamarca) estan connectades per corrents elèctriques a distàncies enormes per la seva escala: 12 mm . La idea predominant fins ara ha estat que dues substàncies han d'estar en contacte directe una amb una altra per reaccionar, però la recerca en sediments del fons de la badia d'Aarhus demostra que caldria tenir en compte un contacte via nanocables elèctrics per entendre completament els cicles ecològics.

Pot semblar molt poca distància 12 mm," però per un bacteri significa 10.000 vegades la longitud del seu propi organisme, l'equivalent a uns 20 quilòmetres a escala humana. En l'experiment es veu com els processos d'utilització de l'oxigen en les colònies bacterianes s'encenen i s'apaguen en les capes inferiors del sediment marí quan s'afegeix o es treu oxigen de la superfície. No obstant això, sabem que aquest oxigen no arriba a la profunditat en què estan els bacteris que l'utilitzen.

Aquest avenç és de molta gran ajuda; d'una banda, les dades poden ser rellevants en la transferència d'energia i el flux d'electrons en molts entorns diferents, no només en els sediments estudiats . Però a més, altres reaccions d'aquest tipus poden ser importants en processos com la bioremediació, la corrosió i el segrest de carboni en sediments.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Corrientes/electricas/fondo/mar/elpepusoccie/20100224elpepusoc_13/Tes

Narcís Homs

27/02/2010 12:07 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Ens acostem a la trobada amb formes de vida fora de la Terra

20100227125334-planetes-vida-extraterrestre-ciencia.jpg

Les formes de vida extraterrestre seran detectades molt aviat gràcies a les tecnologies disponibles, i hem d'estar preparats per a les conseqüències d'aquesta troballa. Aquesta és una de les conclusions a la qual han arribat científics i astrònoms de tot el món, reunits recentment en una trobada de la Royal Society de Londres, per a discutir qüestions relacionades amb la vida alienígena. Els seus arguments, encara que semblen trets de la ciència ficció, en realitat tenen una base científica i tecnològica.

En aquesta trobada es van plantejar preguntes com: quin aspecte tindran els extraterrestres si els trobem?, Es trobaran formes de vida similars a la nostra en l'espai exterior o potser aquestes formes de vida seran més semblants a les quals ens ha mostrat en incomptables ocasions la ciència ficció? Els astrònoms són ja capaços de detectar planetes orbitant al voltant d'estrelles llunyanes, i en els quals podrien existir formes de vida. Els experts asseguren que les generacions que actualment poblem la Terra arribarem a veure la detecció de senyals de vida extraterrestre en alguna part de l'Univers. Què passaria si això succeís?

Segons va declarar en la conferencia Martin Dominik, de l'Escola de Física i Astronomia de la universitat St. Andrews, els ràpids avanços arribats a en les tecnologies d'exploració espacial fan que aquesta possibilitat sigui una possibilitat real. Diu:¨"podria ser que no estiguéssim solos en l'univers, el que afectaria radicalment la forma que la humanitat es comprèn a si mateixa. Hem d'estar preparats per a les conseqüències".

La troballa del OGLE-2005- BLG-390Lb, el planeta més semblant a la Terra trobat fins ara, amb una tècnica denominada microlent gravitacional  va suposar un resultat innovador, clau per a la recerca posterior de formes de vida extraterrestre.

Per altra banda, en la conferència de la Royal Society, Lord Rees, President de la Royal Society i Astrònom Real, va afirmar que el descobriment de vida extraterrestre podria canviar a la humanitat per a sempre, alterant la visió que tenim de nosaltres mateixos i del nostre lloc en el cosmos. Segons Rees, la tecnologia de que es disposa està ja tan avançada que no només podrem detectar planetes no majors que la Terra orbitant al voltant d'altres estrelles, sinó que també serem capaços de saber si aquests planetes tenen continents i oceans o el tipus d'atmosfera que els envolta. Rees va afegir que, si es trobés alguna forma de vida alienígena, fins i tot una forma molt simple, en qualsevol lloc, ens enfrontaríem a un dels majors descobriments del segle XXI.

 

Frank Gelabert

1r. Batxillerat A

http://www.tendencias21.net/Nos-acercamos-al-encuentro-con-formas-de-vida-fuera-de-la-Tierra_a4050.html

27/02/2010 12:53 cmc garbi Enlace permanente. Terra i Univers

Píndola de leptina per frenar les ganes de menjar en persones obeses

20100227183421-obesidad.jpg

La leptina regula la gan en els mamífers,i els seus nivells decreixen amb el dejuni i s'eleven durant els àpats.S'ha comprovat que és un supressor de la gana quan es subministra per via intravenosa a persones patològicament obeses.

Els ratolins amb manca de leptina mengen amb exés,posant-se tan grossos que tenen problemes per moure's.

Philippe Cammisotto,Moise Bendayan i Emelie Levy estan dirigint el treball per desenvolupar i perfeccionar una píndola de leptina per suprimir la gana.

Una pindola d'aquesta classe,administrada per via oral,proporciona a les persones obeses la sensació d'estar plenes,i per lo tant perdrien pes.

L'equip d'investigació preveu començar els assajos amb animals dins dels propers mesos,la molècula és fàcil de sintetitzar i el protocol ja està llest.

La nova píndola està sent desenvolupada sobre la base d'un sorprenent descobriment fet a la Universitat de Montreal el 2006;la lepatina no només és secreteda pels teixits grassos.Al laboratori, l'equip d'investigació va demostrar que fins al 80% de les cèl.lules del nostre estómac també produeixen lepatina.Aquestes són les que regulen la gana.

L'obesitat és molt més que un problema d'estètica,perquè eleva els riscos de desenvolupar hipertensió arterial,diabetis, i moltes altres malalties.És ben sabut que consumir més calories de les necessàries produeix un augment de pes.Reduir el consum de calories és una via evident per perdre'l.Però no resulta fàcil en la pràctica,com testifica el fet que en països com ara Estats Units,un de cada tres adults té excés de pes.

Degut al que molts ja anomenem una "epidèmia d'obesitat", la comunitat científica està tractant de buscar mètodes contundents per frenar el seu avanç.

Per a més informació:

http://www.electronicafacil.net/ciencia/

Pau Vila

27/02/2010 18:34 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Un iceberg tan gran com Tenerife es despren del glaciar Mertz en l'Antàrtida

20100227204957-foto-421756-cas.jpg

Un iceberg gegant, de 2.250 km2, la grandària de Luxemburg o la illa de Tenerife, s’ha desprès de la glacera Mertz en l’Antàrtida oriental, al col·lisionar amb altre gran bloc de gel, conegut com el B-9B, i ara les dues plaques es desplacen com un únic bloc. Els científics temen que aquest fenomen afecti a la circulació dels oceans en tot el món i a la vida marina en la regió, i com mesura de precaució estan elaborant noves cartes marítimes de la zona per a evitar que la massa de gel provoqui algun accident. Aquest bloc de gel, amb un espessor mig d’uns 400 metres, es va separar el 12 o 13 de febrer, segons es pot veure en les imatges de satèl·lit utilitzades per a aquest estudi per un equip d’investigadors francesos i australians.

L’estudi reflecteix que segons el cicle natural, "la glacera creix un poc més de 1 km cada any", ha afirmat l’investigador francès, que al mateix temps ha descartat que l’escalfament global hagi influït en el despreniment. El principal temor entre els experts és que el moviment constant de la placa transformi la composició de l’aigua del mar en la zona i afecti a la normal circulació d’aigua salada, densa i freda que subministra oxigen als corrents oceànics profundes.

Segons els investigadors, els gegantescs icebergs poden romandre en aquesta zona actuant com topalls, bloquejant la producció d’aquest canvi d’aigua densa i, en última instància, els ressorts de la circulació dels oceans. La trajectòria d’aquests témpanos gegants també poden tenir un impacte significatiu sobre la diversitat biològica, ja que les polinias són llocs de concentració d’aliment per a aus i mamífers marins, inclosos els pingüins emperador que, si es produís algun canvi significatiu en el mitjà marí, podrien sofrir greus conseqüències

Etiquetas:

27/02/2010 20:50 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Un iceberg tan gran com Tenerife es desprèn de la glacera Mertz en l'Antàrtida

20100227205246-foto-421756-cas.jpg

Un iceberg gegant, de 2.250 km2, la grandària de Luxemburg o la illa de Tenerife, s’ha desprès de la glacera Mertz en l’Antàrtida oriental, al col·lisionar amb altre gran bloc de gel, conegut com el B-9B, i ara les dues plaques es desplacen com un únic bloc. Els científics temen que aquest fenomen afecti a la circulació dels oceans en tot el món i a la vida marina en la regió, i com mesura de precaució estan elaborant noves cartes marítimes de la zona per a evitar que la massa de gel provoqui algun accident. Aquest bloc de gel, amb un espessor mig d’uns 400 metres, es va separar el 12 o 13 de febrer, segons es pot veure en les imatges de satèl·lit utilitzades per a aquest estudi per un equip d’investigadors francesos i australians.

L’estudi reflecteix que segons el cicle natural, "la glacera creix un poc més de 1 km cada any", ha afirmat l’investigador francès, que al mateix temps ha descartat que l’escalfament global hagi influït en el despreniment. El principal temor entre els experts és que el moviment constant de la placa transformi la composició de l’aigua del mar en la zona i afecti a la normal circulació d’aigua salada, densa i freda que subministra oxigen als corrents oceànics profundes.

Segons els investigadors, els gegantescs icebergs poden romandre en aquesta zona actuant com topalls, bloquejant la producció d’aquest canvi d’aigua densa i, en última instància, els ressorts de la circulació dels oceans. La trajectòria d’aquests témpanos gegants també poden tenir un impacte significatiu sobre la diversitat biològica, ja que les polinias són llocs de concentració d’aliment per a aus i mamífers marins, inclosos els pingüins emperador que, si es produís algun canvi significatiu en el mitjà marí, podrien sofrir greus conseqüències

Guillermo Ballester

Etiquetas:

27/02/2010 20:52 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

La aspirina reduïx a la meitat el risc de mort en dones amb càncer de mama

20100227210417-foto-421475-cas.jpg

El consum regular de aspirina podria incrementar la supervivència de les dones diagnosticades de càncer de mama i reduir el risc de metàstasi en un 50%, comparat amb aquelles que no consumeixen aquest fàrmac de forma habitual. Així ho indiquen els resultats d’un estudi realitzat per un equip de científics del Brigham and Women’s Hospital i l’Harvard Medical School (EEUU) publicat en la revesteixi Journal of Clinical Oncology.

El treball s’ha portat a terme en un total de 4.164 dones a qui se’ls havia diagnosticat un càncer de mama (en estadis I, II i III) entre el 1976 i el 2002 i que es van seguir fins al 2006, les quals havien pres part en el Nurse’s Health Study. L’estudi ha revelat que el risc de metàstasi i de mort a causa d’aquest tipus de càncer en les dones que prenien aspirina entre dues i cinc dies a la setmana era un 60% i un 71% més baix, respectivament. En les pacients que consumien àcid acetilsalicílico entre sis i set vegades per setmana aquests percentatges van ser del 43% i el 64%.

En el cas de la metàstasi, estudis previs realitzats en viu han comprovat que les cèl·lules tumorales produïxen prostaglandinas (molècules que intervenen en els processos inflamatorios) en majors quantitats que les cèl·lules sanes, i que la aspirina podria inhibir el seu creixement, reduir la seva expansió i estimular la resposta del sistema immune. A partir de les conclusions obtingudes, els investigadors afirmen que si les dades es confirmessin en altres assajos clínics, la presa de aspirina podria convertir-se en altra eina senzilla, barata i segura perquè les dones amb càncer de mama visquin més temps i tinguin vides més saludables.

 

Guillermo Ballester

Etiquetas:

27/02/2010 21:05 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

La avutarda i el seu ritual

20100227220025-avutarda.jpg

Un estudi recent encapçalat per científics del CSIC explica com 'opera' el mascle de pioc salvatge ( 'Otis tarda') per atreure les femelles. Aixequen la part posterior de la seva cua en direcció al Sol, de manera que la llum d'aquest incideixi sobre les seves plomes blanques i les facin més brillants i visibles per a les femelles. El seguici té tres parts, en les que van aixecant a poc a poc la cua i movent les ales fins a convertir-se en una bola de plomes. Per dur a terme l'estudi, recollit a la revista 'Behavioral Ecology and Sociobiology', es van utilitzar 250 mascles residents a la comarca dels Oteros, al sud-est de la província de Lleó. Els investigadors van anar a set llocs d'aparellament diferents on habitualment acudeixen els mascles per exhibir i les femelles per a triar una parella amb qui copular. Copulen al matí. Les zones en les quals se exhibeixen es caracteritzen per ser visibles a molta distància. Solen ser turons o llocs elevats amb bona visibilitat. De fet, el ritual per atraure sexualment a les famelles de la avutarda és tan cridaner que els humans poden veure a més d'un quilòmetre de distància L'exhibició i l'aparellament solen ocórrer als matins, segurament perquè a la tarda s'arrisquen a atraure també a guineus i altres depredadors ". Els mascles es reuneixen allà i comencen a exhibir. Després, van arribant les femelles i seleccionen a un d'ells en funció d'uns paràmetres que, segons Viñuela, encara no aconseguit desxifrar. còpula i després se'n van soles. I és que, a diferència d'altres espècies, les femelles de pioc salvatge cuiden soles les seves cries. No tenen parella fixa i cada vegada s'aparellen amb un mascle diferent. "En el món de les aus trobem tot tipus de sistemes socials. N'hi ha monògames, altres que tenen parella fixa però de vegades copulen amb altres i fins i tot en algunes espècies són els mascles els que s'encarreguen de les cries ", afirma Viñuela. Una altra característica dels mascles de pioc salvatge és la seva gran mida, entre tres i quatre vegades més gran que el de les femelles.

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/02/25/ciencia/1267105411.html

Narcís Homs

27/02/2010 22:00 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Fósil encontrado en EEUU,''de un nuevo tiburón gigante''

20100228123103-fosiltiburon.jpg

 

El día 25 de febrero de 2010 se encuentra un fósil de tiburón gigante , en E.E.U.U.

Un equipo de paleontólogos descubrió en Kansas, (Estados Unidos), los restos fosilizados de un tiburón gigante de 10 metros de largo que vivió hace unos 89 millones de años aproximadamente.

Creen que se puede tratar del mayor depredador de crustáceos que jamás hayamos visto , como informa Matt Walker, editor de BBC Ciencia.

El doctor Kenshu Shimada, de la Universidad DePaul, en Chicago, (Illinois), y su equipo de trabajo encontraron los restos del Ptychodus mortoni en un acantilado en Kansas llamado Caliza Fort Hays.

Los expertos ya conocían la existencia de la especie, pero el nuevo ejemplar sugiere que era muchísimo mayor de lo que se pensaba . Los detalles del hallazgo aparecen publicados en el último número de la revista especializada Cretaceous Research.

Una fracción

Junto con un pedazo de mandíbula, los paleontólogos encontraron dientes y escamas, lo cual es relevante debido a que lo usual es encontrar sólo dientes aislados. ‘’Aunque esto representa sólo una fracción del cuerpo completo del tiburón, el fragmento de la mandíbula es gigante. El estimado total de la dimensión de la mandíbula es un metro, lo cual sugiere que el tiburón probablemente medía diez metros’’, dijo Shimada.
’’Hay muchos dientes y unos pocos esqueletos incompletos del P. mortoni en colecciones de museos, pero este nuevo ejemplar contiene uno de los dientes más grandes encontrados hasta el momento junto con un fragmento gigante de mandíbula", dijo.

El experto explicó que en la época en que el animal vivió, la actual "Kansas’’ se encontraba en el medio de lo que se conoce como el mar interior occidental, que se extendía de norte a sur a lo largo de América del Norte.

El Ptychodus mortoni habitó en los mares prehistóricos por más de cien millones de años. Debido a la falta de piezas que compongan un esqueleto completo, es muy difícil imaginar la apariencia física del tiburón.

Sin embargo, Shimada manifestó que el P. mortoni podía haber tenido una forma similar al tiburón ‘’nodriza’’(Ginglymostoma cirratum) aunque, desde luego, de dimensiones mucho más grandes…                                                                                                                                                    Jaume Muixí

 

Etiquetas:

28/02/2010 12:31 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Els peixos distingeixen a altres espècies mitjançant els patrons ultraviolats dels seus rostres.

20100228132934-damisela.jpg

Els peixos poden distingir entre dues espècies basant-se solament en la forma dels patrons ultraviolats dels seus rostres, segons un estudi de la Universitat de Queensland en Brisbane (Austràlia).
Els científics sabien que existeixen alguns animals que tenen visió ultraviolada però l'estudi suggereix que aquest sentit podria estar més desenvolupat i ser més útil com canal de comunicació del que es pensava.
Els investigadors han assumit durant molt temps que la visió ultraviolada no és molt bona i que solament és útil per a detectar la presència i absència de llum ultraviolada o d'objectes brrillants. El més emocionant és que vam mostrar que aquests peixos poden diferenciar entre complexos patrons ultraviolat. Les longituds d'ona curta de llum que caracteritzen els llamps ultraviolats solen escassejar l'aire i l'aigua, i fins i tot animals que poden veure en aquest rang no solen tenir molts cons, o fotorreceptores, per als ultraviolat en els seus ulls.
En els seus experiments, els investigadors van presentar a peixos damisela molt agressius amb els intrusos en el seu territori, que representaven diferents espècies que varien en aparença sol en els seus patrons ultraviolats. Aquestes proves d'elecció inicials van mostrar que el peix sempre atacava a una espècie en comptes de l'altra. Però quan els investigadors li van llevar als peixos la seva capacitat per a veure en ultraviolada, la preferència entre els peixos intrusos va desaparèixer.

Adriana Olsina

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=690647&idseccio_PK=1477

28/02/2010 13:29 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

YouTube 'jubila' oficialmente al navegador Internet Explorer 6 desde el mes de marzo

20100228142726-1050778.jpg

    La web de vídeos propiedad de Google dejará de dar soporte a IE6 a partir del mes de marzo, siendo la fecha límite el próximo 13 de marzo.
    El mes pasado, el buscador también anunció que terminaría con el soporte para navegadores antiguos también para Google Docs.
     Campaña en la red para ’matar’ a Internet Explorer 6.

Los fallos y agujeros de seguridad a lo largo de 2009, la recomendación de gobiernos europeos, como el alemán, de dejar de utilizarlo y la propia campaña de Microsoft por hacer que sus usuarios utilicen versiones más recientes de su navegador web han acabado por sentenciar al que hasta hace unos meses era el navegador web más usado. El último en unirse a esta lista ha sido YouTube, que dejará de dar soporte a Internet Explorer 6 a partir del próximo mes de marzo.

La fecha límite es el 13 de marzo. Google dejará de dar soporte a todas las versiones inferiores a IE7, Firefox 3.0, Chrome 4.0, y Safari 3.0 y entrarán en la categoría de "navegadores antiguos". Los usuarios de estos ’browsers’ todavía serán capaces de ver vídeos en YouTube, pero las características adicionales que Google lance no se admitirán en estos navegadores más antiguos.

La compañía de Mountain View está presionando a empresas y usuarios hacia los nuevos navegadores en todas sus propiedades en la web. El mes pasado, Google anunció que terminará con el soporte para navegadores antiguos también para Google Docs y otros servicios el 1 de marzo de 2010. Además, comenzará a eliminar gradualmente el soporte en Google Mail y Google Calendar hasta que, a finales de 2010, concluya esta operación.

"Decisión última del usuario"

El caso de IE6, que perdió su categoría de navegador más utilizado -a día de hoy es Firefox si la cuota se mide por versiones y no por totales- es diferente al de sus competidores ya que a pesar de los esfuerzos de Microsoft por eliminar las versiones antiguos de Internet Explorer la política de empresa se mantienen en lo que se refiere a actualizaciones automáticas.

Desde Redmond afirman que la decisión de actualizar el navegador es "decisión última del usuario" y no impondrán sistemas automatizados de actualización como sí ocurre con competidores como Firefox, de Mozilla o Chrome de Google.

ARTUR RIVERA

http://www.20minutos.es/noticia/640005/0/youtube/jubilacion/explorer-6/

 

28/02/2010 14:28 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

El Tamaño del Cerebro del Homo Floresiensis Estaba Adaptado al Ecosistema de Flores

20100228150117-calaveras.jpg

El Homo floresiensis, un hominoide de baja estatura, con un cerebro pequeño, y conocido popularmente como "el Hobbit", fue descubierto cinco años atrás en la isla de Flores, pero todavía continúa la controversia sobre si el cerebro pequeño es en realidad consecuencia de una afección patológica en un humano moderno de baja estatura, en vez de un rasgo propio de otra especie humana.Nick Mundy y Stephen Montgomery, del Departamento de Zoología de la Universidad de Cambridge, Reino Unido, y otros colegas de la Universidad de Durham, usaron datos publicados anteriormente de especies vivas y extintas para reconstruir el patrón de evolución de la masa corporal y cerebral en los primates.La expansión cerebral comenzó en los inicios de la evolución de los primates, y ha acontecido en todos los grupos principales, indicando ello una fuerte ventaja selectiva para la mayor capacidad mental en la mayoría de los linajes de primates.

Etiquetas:

28/02/2010 15:01 ignasi pou Enlace permanente. sin tema

Píldora de Leptina Para Frenar las Ganas de Comer en Personas Obesas

20100228150503-pildora.jpg

Un equipo de investigación de la Universidad de Montreal en Canadá está desarrollando una píldora que contiene leptina, la proteína que le dice a nuestro cerebro que debemos parar de comer.
La leptina regula el apetito en los mamíferos, y sus niveles decrecen con el ayuno y se elevan durante las comidas. Se ha comprobado que es un supresor del apetito cuando se suministra por vía intravenosa a personas patológicamente obesas.
Philippe Cammisotto, Moise Bendayan y Emile Levy están dirigiendo el trabajo encaminado a desarrollar y perfeccionar una píldora de leptina para suprimir el apetito.

Una píldora de esta clase, administrada por vía oral, proporcionaría a las personas obesas la sensación de estar llenas. Como consecuencia de sentirse saciadas, comerían menos, y eso a su vez las llevaría a perder peso.
Ignasi Pou

Etiquetas:

28/02/2010 15:05 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Les curiositats de la lluna de Saturn

20100228151147-encelado.jpg

Fa poc es van transmetre noves imatges sobre la lluna "Encelade" de Saturn que mostren un gèlid i estrany món.

Es tracta de 'un bosc' de raigs de partícules de gel, vapor d'aigua i compostos orgànics que sorgeixen de fractures als voltants del pol sud d'aquesta lluna. Les imatges revelen també regions no mostrades abans per Cassini, incloent-hi una zona meridional amb plaques tectòniques circulars. Les fotografies de la zona polar van ser preses per les càmeres de llum visible de Cassini el passat 21 de novembre abans que aquesta regió quedi immersa a un període de foscor que dura 15 anys, segons va indicar JPL en un comunicat. 'Encelade ens segueix sorprenent' " 'Encelade' ens segueix sorprenent", va manifestar Bob Pappalardo, científic de Cassini a JPL. "Amb cada aproximació de Cassini (a 'Encelade') aprenem més sobre la seva estranya activitat".

Les imatges mostren més de 30 "chorros", incloent 20 que no havien estat detectats en aproximacions anteriors de Cassini a Enceladus. "Aquesta última aproximació confirma el que ja sospitàvem. La força dels raigs varia i molt, tant els grans com els petits sorgeixen de fondalades "en les plaques fracturades d'Encelade, va indicar Carolyn Porco, directora de l'equip d'imatges de Cassini a l'Institut de Ciències de l'Espai de Boulder (Colorado). Les temperatures més altes en una d'aquelles fondalades podrien ser superiors als 73 graus sota zero. Aquestes "tèbies" temperatures podrien ser resultat del vapor d'aigua que impulsa els raigs de partícules de gel captats per les càmeres de Cassini, va assenyalar JPL. "A la Terra aquestes fondalades serien gèlides, però són un agradable paradís si se les compara amb el ambient de menys 370 graus centígrads al seu voltant ". A la imatge podeu veure una partícula captada a la lluna Encelade per la NASA.

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/02/24/ciencia/1267012378.html

Narcís Homs

28/02/2010 15:11 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

El sol a la butxaca

20100228203511-iphone.jpg

Una nova aplicació per l'iPhone, desenvolupada per programadors patrocinats per la NASA, proporciona una visió global en viu del Sol directament en el seu telèfon cel lular. Els usuaris poden volar al voltant de l'estrella, fer acostaments en regions actives i seguir de prop l'activitat solar. "Això és més que fantàstic", diu Dick Fisher, director de la Divisió de heliofísica de la NASA, a Washington DC. "Això és transformatiu. Per primera vegada, podem seguir de prop el Sol com una esfera tridimensional que viu i respira". El nom de l'aplicació és "3D Sun" ( "El Sol en 3 dimensions") i es pot descarregar gratuïtament a la botiga d'aplicacions d'Apple. Només introduïu "3D Sun" a la barra de cerca de la botiga o visiteu:

http://3dsun.org per obtenir un enllaç directe. Dreta: "3D Sun" a l'iPhone. Vostè pot fer girar l'esfera donant un copet sobre la imatge o pot fer un apropament pressionant lleument la pantalla.

Les imatges en temps real que es fan servir per construir l'esfera en tres dimensions són enviades a la Terra per l'Observatori de Relacions Solars-Terrestres (STEREO, per la seva sigla en anglès), el qual està compost per dues naus amb una visió combinada del 87% de la superfície solar. Els telescopis situats a bord de les dues naus s'observen el Sol en longituds d'ona de l'ultraviolat extrem (UVE), el qual és part de l'espectre electromagnètic. "És per això que la imatge 3D del Sol es veu en color verd fals", explica Lika Guhathakurta, científica del programa STEREO, a les oficines centrals de la NASA.

http://ciencia.nasa.gov/headlines/y2010/17feb_3dsun.htm

Narcís Homs

28/02/2010 20:35 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Rècord de cries de foca "monje" a Cabo Blanco

20100228223147-sofia-madre.jpg

La colònia sahariana d'uns 10 mamífers en major perill d'extinció es recupera gràcies a un programa de conservació.

La colònia de foques monjo més important que queda al planeta ha tornat a batre la marca de naixements aquest any amb 51 criatures. Situada al nord de cap Blanc, en una zona fronterera entre El Marroc i Mauritània, ha millorat els seus resultats del 2006, quan van ser 48 els neonatos registrats, segons Miguel Angel Cedenilla, un dels biòlegs espanyols de la Fundació CBD-Habitat que investiga aquest animal.

L'èxit de les mesures de conservació implantades per CBD-Habitat i els seus socis locals, sota el marc d'un Pla d'Acció Internacional de l'espècie, liderat pel ministeri de Medi ambient espanyol en aquesta franja del litoral saharià, tenen el seu millor exponent en el primer naixement ocorregut en una platja oberta, fora de les coves on habitualment es protegeixen les mares per al part i on a causa de els temporals la mortandad de criatures és molt alta, ja que l'onatge estavella als beus contra les roques.

La campanya de reproducció sol començar a l'agost i acaba al desembre, els biòlegs vigilen els naixements i cadascun dels moviments per un circuit tancat de televisió, en les tres coves de reproducció que existeixen al llarg d'aquest litoral. La tecnologia ha anat avançant i des de les primeres càmeres que van instal·lar a les quals s'utilitzen ara hi ha una gran diferència. El gran germà d'aquests mamífers pinnípedos permet controlar la situació de la colònia sense cap molèstia.

A la tardor marquen el seu territori i porten a terme una activitat frenètica. És l'època de reproducció, es barallen entre ells i persegueixen a les femelles;no obstant això, a partir de desembre abandonen els seus dominis aquàtics i surten a les platges de les coves a descansar. La colònia de foca monjo de cap Blanc mostra així clars símptomes de recuperació, el que suposa una gran esperança per a aquesta espècie que està considerada per la Unión Internacional de la Naturalesa (UICN) com un dels 10 mamífers en major perill d'extinció del món.

Oriol Castells

1r Batx-A 

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Record/crias/foca/monje/cabo/Blanco/elpepusoccie/20100226elpepusoc_9/Tes

28/02/2010 22:31 cmcgarbi Enlace permanente. Medi ambient


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris