Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes a Febrero de 2011.

El pírcing a la llengua augmenta les infeccions

20110202154846-2651962-3744598.jpg

Segons un recent estudi, realitzat per un grup d’experts de la Universitat Mèdica de Innsbruck a Àustria. Els pírcings de metall col·locats en la llengua tendeixen a causar greus infeccions bucals i provoquen danys a les genives i en les dents.

Per a alguns adolescents la utilització d’accessoris a la boca és sinònim “d’estar a la moda”, però, la majoria no coneix els problemes, que a curt termini es generen dins de la cavitat bucal en realitzar una perforació. Tot i que t hi ha una gran varietat de materials, els pírcings metàl·lics són els més triats pel públic jove.

Per arribar al fons de l’assumpte, la doctora Inés Kapferer i el seu grup d’especialistes van realitzar un estudi amb 68 dones i 12 homes amb una edat mitjana de 23 anys. Tots dos comptaven amb perforacions a la llengua. Els investigadors van col·locar de forma aleatòria pírcings de diferents materials en els participants, alguns d’acer inoxidable i titani, i altres de materials plàstics. Les arracades es van extreure després de dues setmanes i es van prendre mostres microbiològiques, del lloc de la perforació i de la llengua.

El resultat va ser: de 80 bactèries vinculades a malalties bucals, 67 s’havien acumulat en els pírcings d’acer inoxidable. Al mateix temps, els bacteris trobades en el metall eren associades a bacils que originaven problemes en tot el cos. En conclusió, tant els homes com les dones tenien una gran quantitat de bacteris en els pírcings metàl·lics que en els de plàstics.

 

 http://www.tendencias21.net/El-piercing-en-la-lengua-aumenta-las-infecciones_a5591.html

http://www.laflecha.net/canales/curiosidades/noticias/

 

 

ELNA BONET

02/02/2011 15:49 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Músculs artificials que faran als robots superiors als humans

20110202193947-dolor.jpg

La creació de músculs artificials és cada cop més a prop. Això no només voldrà dir que els robots, que seran els més beneficiats d’aquest invent, s’assemblaran més als éssers humans, sino que a més significarà una superioritat total dels beneficiats.

Aquesta descoberta ha estat possible gràcies a un grup de científics de la Universitat de Texas, segons els quals aquests músculs seran capaços d’expandir-se i contraure’s fins a un 220% en qüestió de mil·lèsimes de segon, gràcies a la senzilla aplicació d’un simple voltatge. Evidentment, el cos humà és a anys llum d’aquestes capacitats.

Com no podia ser d’una altra manera això s’aconsegueix gràcies a la nanotecnologia, o més concretament gràcies a milions de nano-fibres trenades les unes amb les altres creant així un material flexible i alhora extremadament fort i resistent. Com era d’esperar també serà extremadament lleuger; amb 1,5 mil·ligrams de material es poden arribar a cobrir fins a una àrea de 30 metres quadrats.

Degut a la seva altíssima resistència a la temperatura (poden treballar des dels -196°C fins als 1538°C), aquests mateixos músculs podran ser utilitzats tant en condicions terrestres extremes com en futures missions espacials, de no ser que ja s’hagin tornat a millorar aquests músculs.

 

Bernat Miquel

1r. Batxillerat A

Etiquetas:

02/02/2011 19:39 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials


El cervell emmagatzema només els records útils durant el son

20110203222634-durmiendo.jpg

Després d'una nit de profund descans, la gent recorda millor la informació obtinguda durant el dia, però només si sap per que aquesta informació li resultarà útil en un futur, revela un estudi realitzat per neurocientífics de la Universitat de Lübeck, a Alemanya. Segons els investigadors, durant el son l'escorça prefrontal del cervell "etiqueta" els records potencialment rellevants i, durant la nit, són aquests records els únics que es consolidaren en la nostra memòria.

Al llarg del dia les persones rebem grans quantitats d'informació. Molta d'aquesta informació és codificada en records pel cervell i inicialment emmagatzemada, però la majoria d'ella és oblidada ràpidament. En el present estudi, el neurocientífic de la Universitat de Lübeck, Jan Born, i els seus col.laboradors es van disposar a determinar com es produeix aquest procés, és a dir, com el cervell decideix quina informació retenir i quin oblidar.

A The Journal of Neuroscience, els autors de la investigació escriuen que la importància que li donem a una informació serà el que determini si el somni beneficiarà significativament o no a la seva consolidació en la memòria.

Born i els seus col.laboradors van duur a terme dos experiments, per tal de provar la retenció memorística d'un total de 191 voluntaris.

En el primer d'ells, se li va demanar a una part dels participants que s'aprenguessin 40 parells de paraules. En l'altre experiment, un segon grup de voluntaris va jugar a un joc de cartes en què s'havia d'aparellar imatges d'animals i objectes. En els dos grups, a la meitat dels voluntaris se'ls va dir, immediatament després de realitzar les tasques, que se'ls faria una prova sobre la informació presentada en elles, 10 hores més tard. De fet, finalment tots els participants en l'estudi es van sotmetre a aquesta prova, però només la meitat d'ells van saber amb antelació que la farien. A alguns dels voluntaris se'ls va permetre a més dormir en l'interval de temps entre les tasques i la prova. Tal com els científics esperaven, els voluntaris que van dormir van rendir millor en la prova final, però només en el cas d'aquells que, a més de dormir, havien estat informats que havien de fer un examen posteriorment.

 

Enllaç: http://www.tendencias21.net/El-cerebro-almacena-solo-los-recuerdos-utiles-durante-el-sueno_a5646.html

ADRIÀ LLORET

03/02/2011 22:26 adrià lloret Enlace permanente. sin tema

La UE ha invertit 4,5 billions d'euros per rescatar al sector bancari.

20110206123842-1296985554091.jpg

Europa té la seva banca sanejada pels europeus,siguin empreses o particulars, que pateixen grans restriccions a l’hora de accedir a crédits. Han estat els diners públics,és a dir, els ciutadans, els que en l’última instancia han salvat a un sector bancari tocat de mort durant anys d’ausencia de regulació financera i de una gestió orientada a maximitzar beneficis a curt termini.

El Periódico, aborda avui la situació de la banca en Europa després de que els governs hagin mobilitzat més de 4,5 bilions d’euros en el intent perè sense aconseguir que les condicions per accedir als crèdits deixin de ser durissimes per els ciutadans. 

Ciutadans com un arquitecte francés i una empresaria italiana que detallen la seva particular travessia en el desert, en el difícil tracte amb les entitats bancaries en plena crisis. Un home de 41 anys va obrir un despatx propi de arquitectura aprop de París, cuan al poc temps, els seus clients van desapareixer.

La empresaria italiana, als 55 anys crea una empresa proveïdora de serveis d’Internet i asegura: " En mi empresa tengo que pagar cada mes 3.000 euros de interés".

 

 

Paula Sánchez.

1rBatx A.

(No he trobat cap enllaç)

06/02/2011 12:39 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

La acidificació del mar altera el cicle marítim del nitrogen

20110208193252-acidesa-mar.jpg

 

S’ha fet un estudi sobre el cicle del nitrogen i s’ha vist que aquest, degut a la acidesa, està canviant. El nitrogen és un dels components bàsics per a la supervivència dels éssers vius en el mar, ja que, és un component bàsic per a la formació de proteïnes.

Es preveu que l’acidesa del mar comportarà molts efectes sobre els ecosistemes marins, però molts dels efectes que es podrien produir són imprevisibles. L’aigua marina ha esdevingut més àcida tant que en un segle l’acidesa ha augmentat una dècima de grau de pH. Ja ha arribat a corroir les conquilles dels animals marins més delicats, mol·luscs i corals blancs d’aigua profunda.

Es van fer 6 experiments que consistien es observar l’oxidació de l’amoníac derivat de l’acidificació  oceànica. Quan els investigadors van augmentar l’acidesa les taxes d’oxidació d’amoníac van disminuir.

L’acidesa del mar ja ha augmentat prop del 32% des d’èpoques preindustrials i es creu que per al 2100 s’incrementarà en 130%, la qual cosa po dria tenir un impacte potencialment catastròfic en la vida marina.

http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/science/newsid_7937000/7937240.stm

Martín Dans

 


 

08/02/2011 19:36 cmcgarbi Enlace permanente. Medi ambient

Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C)

20110210222930-irc3-1-.jpg

El Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C) és una iniciativa creada per la Universitat de Barcelona i és un institut pioner en aquest camp. Aquest centre està destinat a investigar el cervell, la cognició i la conducta humana a més d’altres aspectes relacionats amb aquest àmbit per així impulsar aquesta àrea de la ciència. Els principals objectius que volen aconseguir són conèixer i comprendre millor com els processos cerebrals determinen les funcions cognitives i generen un comportament en els humans que ens capacita a adaptar-nos al medi i transformar-lo amb les nostres accions.

Actualment diferents grups d’investigació ja treballen en aquest objectiu i es creu que el IR3C podrà ser la solució a molts problemes.     

 

Marc Fisa

1r Batxillerat C

 

http://www.ub.edu/web/ub/es/recerca_innovacio/recerca_a_la_UB/instituts/institutspropis/ir3c.html

10/02/2011 22:29 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Es crea un cotxe autònom

20110211003135-mig.jpg

Un equip de científics alemanys ha desenvolupat MIG, un vehicle autònom i intel·ligent que mitjançant videocàmeres, escàners làser, radars i un ordinador és capaç de circular de manera autònoma (el famós ‘‘pilot automàtic’’). Els seus creadors pensen que en un futur aquest tipus de cotxe proporcionarà una major seguretat en les carreteres i ajudarà a protegir el medi ambient perquè permetrà reduir el tràfic de manera considerable.

Un equip d’investigadors de la Freie Universität de Berlín ha desenvolupat un vehicle equipat amb alta tecnologia (un Volkswagen Passat) que és capaç de circular de manera automàtica . Aquest vehicle anomenat MIG (Made In Germany) està dissenyat per a que pugui captar altres cotxes, motos, bicicletes, senyals, línies de carretera, etc., i sap com aplicar les normes de trànsit. Això el converteix en un vehicle molt segur, segons els seus creadors, i ‘’en un futur la gent tindrà prohibit conduir cotxes’’ afirma Raúl Rojas (un dels dissenyadors), ja que seran reemplaçats per aquests tipus de vehicles intel·ligents.

Algunes de les millores que introdueix el MIG són les següents: visió de 360º amb un perímetre de 70 metres, més processament d’informació que un humà, controls automàtics, objectivitat informàtica, no compta amb les distraccions que podria patir un conductor humà, etc. Una de les més rellevants és que l’usuari que utilitza el cotxe pot ‘’cridar-lo’’ a través del seu dispositiu mòbil, veure la seva situació i estimar el temps que trigarà en arribar on està ell.

Per altra banda, es comenta que la seva avançada tecnologia tindrà un efecte positiu en el medi ambient gràcies al fet de que el nombre de cotxes es veurà disminuït considerablement. La voluntat d’aquest equip d’investigadors és que s’utilitzi aquest vehicle com a mitja de transport públic (compartint-lo amb els altres ciutadans) i que no hi hagi la necessitat de tenir un cotxe propi. En poques paraules, el tràfic combinat de trens, tramvies, metros i MIG’s faria que el trànsit es reduís fins a una cinquena part del que tenim ara.

Tecnologia incorporada:

El Volkswagen utilitza el ordinador per processar la informació que rep de les càmeres, els radars i els làsers. Un cop processada, s’elabora un model tridimensional de la carretera.

Per últim, aquest vehicle ha estat posat en funcionament en carreteres públiques i en un entorn real i en totes les proves el resultat és satisfactori, és a dir, que funciona a la perfecció.

XAVI CAMARASA

http://www.tendencias21.net/Crean-un-coche-autonomo-que-podria-cambiar-las-ciudades_a4987.html

11/02/2011 00:31 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

El Sol, en estèreo

20110211182621-r3845240703.jpg

Ara fa cinc anys, la NASA va llançar a l’espai dues sondes bessones anomenades Stereo amb l’objectiu de conèixer millor la superfície del Sol i els efectes d’aquest sobre la Terra.

El diumenge passat, la NASA va anunciar que els dos es troben un al davant de l’altra en els diferents costats del sol, i ha aconseguit enviar imatges que formen el primer mapa en 3D de l’estrella del sistema solar.

La perspectiva de 360º dels satèl·Lits Stereo permeten als científics conèixer amb més antelació la formació de “tempestes solars”, que pels seus efectes en els camps magnètics de la terra efecten les telecomunicacions. A més, això també ens servirà en un futur no massa llunyà, per poder fer amb més exactitud la previsió del temps, així com poder predir el temps que farà en molt més temps d’antelació.

 

En el vídeo que hi ha a continuació, es pot observar clarament l’avanç que ha fet la NASA.

http://www.youtube.com/watch?v=blE9gpnKpT4

 

Gemma Poll

Etiquetas: , , ,

11/02/2011 18:29 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

El Sol, en estèreo

20110212110501-r3845240703.jpg

Els satèl·lits bessons STEREO van ser enlairats l’any 2006 amb l’objectiu de conèixer millor la superfície del Sol i els seus efectes sobre la Terra.

El diumenge passat, la NASA va anunciar que els dos es trobaven un de cara a l’altra en cares diferents del Sol, i ha aconseguit enviar les imatges que constitueixen el primer mapa en 3D de l’estrella del Sistema Solar.

La perspectiva de 360º dels satèl·lits STEREO permet als científics conèixer amb antelació la formació de "tempestes solars", que pels seus efectes en els camps magnètics a la Terra efecten les telecomunicacions entre d’altres.

Aquest avanç, també servirà perquè en un futur es pugui predir el temps amb més antelació i exactitud.

En el vídeo que hi ha a continuació es pot veure perfectament el recorregut que han seguit els dos satèl·Lits STEREO, quina és la feina que fan i com ho fan.

 

Gemma Poll

 

http://www.youtube.com/watch?v=iRA9qUkf1NM

Etiquetas: , ,

12/02/2011 11:06 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

LAS NEURONAS PREDIUEN I CORRETGEIXEN INFORMACIÓ ABANS QUE LA VEIEM

20110213123319-2541332-3581949.jpg

Un equip de neurocientífics de la universitat de Duke ha constat que les neurones abans de percebre la informació visual externa , prediu quina informació li arribarà i en el cas que ho faci malament corregeix aquestes suposicions abans que les veiem. Aquest descobriment ha estat possible gràcies a que s’ha descobert com es forma realment cada imatge al nostre cap. Hi ha un sistema neuronal, en que hi ha grups de neurones ordenades jeràrquicament. El primer grup, per exemple, s’encarrega de detectar les línies horitzontals i verticals i passa la imatge que ha creat al següent grup de neurones que s’encarrega de detectar una altra característica.

Aquest procés per això, s’ha de tenir en comte que es duu a terme en qüestió de milisegons, per això era de gran dificultat estudiar aquest procés. Per fer-ho es fa servir una tècnica anomenada exploració de ressonància magnètica funcional. A partir d’aquestes proves els científics van aconseguir unes dades que només les podien explicar amb un error de predicció.

 

http://www.tendencias21.net/Las-neuronas-predicen-y-corrigen-la-informacion-visual-antes-de-que-veamos_a5261.html

13/02/2011 12:33 cmc garbi Enlace permanente. sin tema

LAS NEURONAS PREDIUEN I CORRETGEIXEN INFORMACIÓ ABANS QUE LA VEIEM

20110213123610-2541332-3581949.jpg

Un equip de neurocientífics de la universitat de Duke ha constat que les neurones abans de percebre la informació visual externa , prediu quina informació li arribarà i en el cas que ho faci malament corregeix aquestes suposicions abans que les veiem. Aquest descobriment ha estat possible gràcies a que s’ha descobert com es forma realment cada imatge al nostre cap. Hi ha un sistema neuronal, en que hi ha grups de neurones ordenades jeràrquicament. El primer grup, per exemple, s’encarrega de detectar les línies horitzontals i verticals i passa la imatge que ha creat al següent grup de neurones que s’encarrega de detectar una altra característica.

Aquest procés per això, s’ha de tenir en comte que es duu a terme en qüestió de milisegons, per això era de gran dificultat estudiar aquest procés. Per fer-ho es fa servir una tècnica anomenada exploració de ressonància magnètica funcional. A partir d’aquestes proves els científics van aconseguir unes dades que només les podien explicar amb un error de predicció.

 

http://www.tendencias21.net/Las-neuronas-predicen-y-corrigen-la-informacion-visual-antes-de-que-veamos_a5261.html

 

ARNAU LLABRÉS

13/02/2011 12:36 cmc garbi Enlace permanente. sin tema

LAS NEURONAS PREDIUEN I CORRETGEIXEN INFORMACIÓ ABANS QUE LA VEIEM

20110213124930-2541332-3581949.jpg

Un equip de neurocientífics de la universitat de Duke ha constat que les neurones abans de percebre la informació visual externa , prediu quina informació li arribarà i en el cas que ho faci malament corregeix aquestes suposicions abans que les veiem. Aquest descobriment ha estat possible gràcies a que s’ha descobert com es forma realment cada imatge al nostre cap. Hi ha un sistema neuronal, en que hi ha grups de neurones ordenades jeràrquicament. El primer grup, per exemple, s’encarrega de detectar les línies horitzontals i verticals i passa la imatge que ha creat al següent grup de neurones que s’encarrega de detectar una altra característica.

Aquest procés per això, s’ha de tenir en comte que es duu a terme en qüestió de milisegons, per això era de gran dificultat estudiar aquest procés. Per fer-ho es fa servir una tècnica anomenada exploració de ressonància magnètica funcional. A partir d’aquestes proves els científics van aconseguir unes dades que només les podien explicar amb un error de predicció.

 

ARNAU LLABRÉS

13/02/2011 12:49 cmc garbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Descobreixen un altre sol amb sis planetes

20110213131157-seisplanetas.jpg

Utilitzant el telescopi espacial Kepler de la NASA, un equip internacional de científics ha descobert un sistema planetari molt compacte format per una estrella semblant al Sol, anomenada Kepler-11, i sis planetes.

 

Segons la NASA, aquest sistema conté els primers planetes d'una mida semblant a la Terra, on hi ha un que orbita en l'anomenada zona habitable, una regió a una distància de la seva estrella suficient com perquè pugui existir aigua líquida en la superfície. Els cinc planetes interiors del sistema Kepler-11 uns períodes orbitals de 50 dies, de manera que orbiten dins d'una regió que podria comparar-se amb l'òrbita de Mercuri en el Sistema Solar. El sisè planeta és més gran i està més allunyat, amb un període orbital de 118 dies i una massa indeterminada.

Com en el cas del sistema solar, tots els planetes de Kepler-11 orbiten més o menys en el mateix pla. Aquest descobriment reforça la idea que els planetes es formen en discos aplanats de gas i pols que giren al voltant d'una estrella, i el patró de disc es manté després que els planetes s'hagin format.

Les densitats dels planetes proporcionen pistes sobre les seves composicions. Els sis planetes tenen densitats inferiors a la de la Terra. Sembla que els dos més interiors podrien estar formats principalment d'aigua, amb possiblement una fina capa de gas d'hidrogen-heli en la superfície, com mini-Neptunos. "Els que estan més allunyats tenen densitats menors a la de l'aigua, la qual cosa sembla indicar atmosferes d'hidrogen-heli", explica Fortney. Això sorprèn als investigadors perquè un petit planeta calent tindria difícil mantenir una atmosfera lleugera.

 

Una de les raons que fan tan important el descobriment és que permet als investigadors realitzar comparacions entre els planetes d'un mateix sistema. "Amb la comparativa de planetes hem comprès el nostre sistema solar per això és molt millor que descobrir més Júpiter calents en solitari al voltant d'altres estrelles", assenyala Fortney.

 

 

http://www.muyinteresante.es/descubren-otro-sol-con-seis-planetas

13/02/2011 13:11 oriol garcia Enlace permanente. Terra i Univers

Un telescopi es dedicarà 500 nits a aconseguir el mapa més gran de l’Univers.

20110213171409-telescopio-mayall.jpg

El telescopi Mayal ( Arizona, EUA ) es dedicarà a aconseguir el mapa més gran de l’Univers en 500 nits entre els pròxims 5 anys.Aquest projecte anomenat “BigBOSS” és el projecte espectroscòpic més ambiciós i sòlid que hi ha actualment ja que estudiarà la llum de 50 mil·lions d’objectes astronòmics i determinarà les localitzacions precises de 20 mil·lions de galàxies i quàsars. Els resultats tenen l’objectiu de ser utilitzats per tots els astrònoms i per tot el públic en general.

El problema d’aquest projecte és que necesita finançament per elaborar-lo i per desenvolupar un nou software que hi estigui associat.

http://www.noticiasciencias.com/

Adrià Albesa

13/02/2011 17:17 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Creen a la Xina un tren més ràpid que un avió

20110213175223-tren.jpg

En un laboratori del sud-oest de la Xina, concretament en el Traction Power State Key Laboratory de la Southwest Jiantong University, han aconseguit crear un model de tren de levitació magnètica al buit que pot viatjar més ràpid que un avió (concretament entre 600 i 1.200 km/h). Es creu que amb les noves tecnologies que estàn sortint es podria crear, i es preveu que podrà posar-se en marxa en els pròxim 10 anys.

S’ha realitzat un important avanç en el camp dels tren de levitació magnètica en túnels al buit de la Xina. Es trecta d’un model experimental, capaç de superar la velocitat dels avions.

Els creadors d’aquesta proposta són un grup de científics xinesos. Aquest tipus de trens es creu que podrien arrivar fins a velocitats de 20.000 km/h!

Aquesta nova tecnologia podria posarse en marxa d’aquí 10 anys, és a dir sobre el 2.030. Amb aquest tipus de transport el passatger podràn viatjar de Beijing a Guangzhu en menys de dos horas, quan un vol entre aquestes dues regions té una duració de 3 hores.

A més a més de la seva elevada velocitat també presenta dos altres avantatges: utilitzaria una dècima part del combustible que utilitza un avió, i pràcticament no generaria soroll.

Però a la contra aquest sistema de trens per levitació té un gran problema, que és l’elevat cost d’aquesta tecnologia, que supera varies vegades als registrats en qualsevol altre tecnologia avui dia disponible.


Enllaç: http://www.tendencias21.net/Desarrollan-en-China-un-tren-mas-rapido-que-un-avion_a5715.html

ADRIÀ LLORET

13/02/2011 17:52 Adriàlloret Enlace permanente. sin tema

Pa negre, fa historia.

20110215182218-goya-pa-negre-1-.jpg

El drama català d'Agustí Villaronga dona el seu gran cop amb nou goyas.

Pa negre demostra que la guerra es com tirar una pedra a un bassalt. És la millor pelicula del 2010,segons va decidir ahir l'Acadèmia del Cine.

«Me alegro mucho de estar aquí después de tanto tiempo de haber sido considerado un bicho raro», va riure Villaronga, fill d'un carter que li va contagiar el seu amor pel cine. La seva pel·lícula, basada en la novela de Emili Teixidor, va conquistar els principals premis, incluits el del millor guió adaptat.

 

http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=14/02/2011&idioma=0&doc_id=0636f6ce-3f31-466a-8659-c285503b0918

 

Paula Sánchez.

1er Batx A.

15/02/2011 18:22 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Es simula una caminata espacial a Mart.

20110215194837-mars500-2.jpg

Després de més de 250 dies de tancament en el simulador espacial i després de provar virtualment com seria passejar per la superfície de Mart, els astronautes del projecte Mars500 de l’Agència Espacial Europea (ESA) han realitzat la seva primera missió a la superfície marciana.

El terreny, d’uns 10 metres de llarg i 6 metres de profunditat, està cobert de sorra vermellosa i està construït per semblar-se a la superfície del cràter, un antic llac ple de sediments on el robot Rover Spirit de la NASA, que va aterrar allà el 2004, va trobar dades de la història humida del planeta. 

Un dels astronautes que ha experimentat aquesta sortida, Diego Urbina, ha explicat que en els últims dies han estat "entrenant en simuladors" com seria aquest passeig per Mart.A través d’ordinadors dels tripulants han pogut experimentar en primera persona aquesta sensació. També ha apuntat que, en un futur, treballaran amb vehicles robotitzats que els podrien ajudar en una futura missió. 

Per a aquesta etapa de entrenament els especialistes s’han vestit amb els vestits espacials ’Russian Orlan’ que ara han portat en la seva sortida a la superfície. La fi era que s’acostumin al seu pes. 

Urbina i els seus companys tenen programades dues sortides més abans del 23 de febrer, dia en què la nau serà llançada de nou a l’òrbita i s’acoblarà a la nau nodrissa l’endemà, si no hi ha cap imprevist en el programa, segons ha apuntat l’agència espacial. No serà fins l’1 de març quan la tripulació abandoni l’òrbita i posi rumb a la Terra, on arribarà a principis de novembre. 

 

Feu click en aquest enllaç per veure’n el vídeo i per llegir la noticia més profundament:

http://www.laverdad.es/murcia/rc/20110214/sociedad/voluntarios-simulacro-vuelo-marte-201102141610.html

 

ÀLEX MAS FERRER.

15/02/2011 19:48 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

La selecció natural limita l'atractiu dels barons

20110215203954-306-eoqh-mosca-de-la-fruta-macho.jpg

Els investigadors, dirigits per Emma Hine, van produir una població de mosques Drosophila serrataque tenien unes feromones més atractives per a les famelles. En comparació, els investigadors també van crear un segon grup en què els mascles predominants tenien unes fermones no tan atractives per a les femelles .El nombre de mascles amb feromones atractius a la primera població, tot i els avantatges inicials, es va equilibrar després de set generacions d’aparellament selectiu.
Quan es va permetre que la població es reproduís de forma natural, els investigadors van observar que l’efecte d’augmentar el nombre de mascles preferits per les femelles de forma artificial disminuir a la meitat després de cinc generacions. En el segon grup, les femelles es van aparellar molt menys sovint amb els mascles menys favorables sexualment que amb altres mascles i les taxes esperades. Els descobriments suggereixen que proporcionar característiques que aporten atractiu sexual a les mosques mascle podria disminuir l’estat físic global dels insectes i posar límit de forma eficaç a la fracció de mascles atractius en la població.

 

                                                                                                                                  Aniol Solano Clavera

15/02/2011 20:40 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Guareixen cremades amb un spray de cèl·lules mare i un apòsit “capil·lar” El procés de sanació dura només uns dies, demostren les proves realitzades

20110215221415-1.jpg

Un equip de científics nord-americans ha desenvolupat una nova tècnica per guarir cremades en tan sols uns dies, gràcies a la combinació d’un spray de cèl·lules mare i d’un apòsit que, a manera de “sistema capil·lar artificial”, potencia la regeneració cel·lular i garanteix l’esterilitat de les ferides. En proves recents, realitzades a més d’una dotzena de persones, s’ha demostrat l’eficiència d’aquesta prometedora tècnica. Encara que de moment només guareix cremades de segon grau, els investigadors esperen que en un futur es puguin tractar amb ella altres cremades més greus.

La tècnica, que consisteix en un spray que estén cèl·lules del propi pacient sobre la pell cremada, per ajudar a aquesta a recuperar-se en un temps rècord, ha estat desenvolupada pel professor del MIRM Joerg C. Gerlach i els seus col·laboradors.

Fins ara, les cremades en la pell s’han tractat mitjançant trasplantaments. La pell necessària per a la substitució de pell cremada és presa d’àrees de pell no cremada procedents d’altres parts del cos del pacient, o es fa créixer artificialment, per després empeltar-la sobre les cremades. 
D’altra banda, des de fa dècades, els científics han pogut regenerar pell en laboratori, però aquests processos de regeneració requereixen d’entre dues i tres setmanes de temps, i les làmines de pell produïdes resulten fràgils. 

http://www.tendencias21.net/Curan-quemaduras-con-un-spray-de-celulas-madre-y-un-aposito-capilar_a5707.html

 

Adrià Prado

15/02/2011 22:16 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Guareixen cremades amb un spray de cèl·lules mare i un apòsit “capil·lar”

20110216160628-1.jpg

El procés de sanació dura només uns dies, demostren les proves realitzades.
Un equip de científics nord-americans ha desenvolupat una nova tècnica per guarir cremades en tan sols uns dies, gràcies a la combinació d’un spray de cèl·lules mare i d’un apòsit que, a manera de “sistema capil·lar artificial”, potencia la regeneració cel·lular i garanteix l’esterilitat de les ferides. En proves recents, realitzades a més d’una dotzena de persones, s’ha demostrat l’eficiència d’aquesta prometedora tècnica. Encara que de moment només guareix cremades de segon grau, els investigadors esperen que en un futur es puguin tractar amb ella altres cremades més greus.

La tècnica, que consisteix en un spray que estén cèl·lules del propi pacient sobre la pell cremada, per ajudar a aquesta a recuperar-se en un temps rècord, ha estat desenvolupada pel professor del MIRM Joerg C. Gerlach i els seus col·laboradors.
Fins ara, les cremades en la pell s’han tractat mitjançant trasplantaments. La pell necessària per a la substitució de pell cremada és presa d’àrees de pell no cremada procedents d’altres parts del cos del pacient, o es fa créixer artificialment, per després empeltar-la sobre les cremades. 

Però, amb aquest sistema, el procés de recuperació dels cremats porta setmanes i fins i tot mesos, un temps en el qual els pacients tendeixen a agafar infeccions pels danys soferts en la pell, que és la primera línia de defensa de l’organisme contra els patògens. 

D’altra banda, des de fa dècades, els científics han pogut regenerar pell en laboratori, però aquests processos de regeneració requereixen d’entre dues i tres setmanes de temps, i les làmines de pell produïdes resulten fràgils. 

16/02/2011 16:06 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Creen la primera capa d’invisibilitat

Les Universitats de Londres, Dinamarca i Massachusetts han aconseguit de forma independent ocultar un objecte amb una “capa” d’invisibilitat. Això ho han aconseguit utilitzant un material molt simple i econòmic: la calcita. Aquest material té la característica que la llum en entrar-hi es divideix en dos rajos. Per aconseguir aquest espectacular fenomen els científics han utilitzat dos peces triangulars de calcita i les han unit, així desvien la llum fen invisible el material que es troba al darrere.

Anteriorment ja s’havia aconseguit crea uns materials anomenats metamaterials que aconseguien fer invisible el material que es trobava darrere seu, tot hi això aquest fenomen només s’aconseguia a escales molt petites, de mides microscòpiques. A més a més aquets materials eren molt cars de fabricar.

Actualment el nou descobriment afectarà d’una forma revolucionària a la ciència i crearà noves investigacions ja que els científics afirmen que seguiran investigant sobre el tema.  

Etiquetas:

16/02/2011 20:58 Luís Cierco Enlace permanente. Tecnologia i materials

El sistema immunològic fetal és diferent al sistema immune adult

20110216213919-2556683-3605526.jpg

Un equip d’investigadors de la Universitat de Califòrnia en Sant Francisco ha demostrat per primera vegada que el sistema immune dels fetus humans procedeix d’una font completament diferent a la del sistema immunològic adult, i que tendeix a tolerar les substàncies estranyes del seu entorn que a lluitar contra elles.

Fins ara, es creia que el sistema immune fetal i infantil era, simplement, una forma immadura del sistema immunològic adult.                                                              

Se sap que aquestes cèl·lules suprimeixen efectivament l’activació del sistema immunitari i, per tant, provoquen una resposta tolerant davant agents externs. Cap a la meitat de la gestació, els fetus presenten aproximadament tres vegades la freqüència de cèl·lules T reguladores que els nounats o els adults. 

McCune i els seus col·laboradors van començar a avaluar si les cèl·lules immunes dels fetus eren més propícies a convertir-se en cèl·lules T reguladores. Per a això, van purificar les anomenades “cèl·lules T naïve” tant de fetus que havien aconseguit a la meitat de la gestació, com d’adults. Van posar totes les cèl·lules en contacte amb cèl·lules estranyes, alguna cosa que un sistema immunològic adult normal provoca una resposta immunològica immediata. 

Van descobrir que un 70% de les cèl·lules fetals van ser activades amb aquesta exposició, en comparació de només el 10% de les cèl·lules adultes. Aquesta troballa refuta la noció prèvia que les cèl·lules fetals no reconeixen als “invasors”.

Malgrat la resposta d’aquestes cèl·lules, més del doble de cèl·lules fetals es van convertir en cèl·lules T reguladores, la qual cosa demostra que, a més de sensibles a l’estimulació externa, les cèl·lules fetals tendeixen a respondre als agents estranys amb tolerància, expliquen els científics. 

Després d’això, els científics van passar a classificar les cèl·lules en funció de la seva expressió gènica, esperant veure expressions de gens similars en els dos grups de cèl·lules estudiats. 

D’aquesta forma, els investigadors es van adonar que, de fet, hi ha dos tipus de cèl·lules mare productores de sang: un tipus es troba en els fetus i dóna lloc a cèl·lules T tolerants, i un altre tipus es troba en els adults, i produeixen cèl·lules T que ataquen. 

El perquè d’aquesta diferència, i per què el sistema immune canvia a la versió adulta durant el tercer trimestre d’embaràs, són qüestions que segueixen sense resposta. 

http://fundacionintegrar.blogspot.com/2011/01/sistema-inmunologico-fetal.html

16/02/2011 21:39 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

El sistema immunològic fetal és diferent al sistema immune adult

20110216214421-2556683-3605526.jpg

Un equip d’investigadors de la Universitat de Califòrnia en Sant Francisco ha demostrat per primera vegada que el sistema immune dels fetus humans procedeix d’una font completament diferent a la del sistema immunològic adult, i que tendeix a tolerar les substàncies estranyes del seu entorn que a lluitar contra elles.

Fins ara, es creia que el sistema immune fetal i infantil era, simplement, una forma immadura del sistema immunològic adult.                                                              

Se sap que aquestes cèl·lules suprimeixen efectivament l’activació del sistema immunitari i, per tant, provoquen una resposta tolerant davant agents externs. Cap a la meitat de la gestació, els fetus presenten aproximadament tres vegades la freqüència de cèl·lules T reguladores que els nounats o els adults. 

McCune i els seus col·laboradors van començar a avaluar si les cèl·lules immunes dels fetus eren més propícies a convertir-se en cèl·lules T reguladores. Per a això, van purificar les anomenades “cèl·lules T naïve” tant de fetus que havien aconseguit a la meitat de la gestació, com d’adults. Van posar totes les cèl·lules en contacte amb cèl·lules estranyes, alguna cosa que un sistema immunològic adult normal provoca una resposta immunològica immediata. 

Van descobrir que un 70% de les cèl·lules fetals van ser activades amb aquesta exposició, en comparació de només el 10% de les cèl·lules adultes. Aquesta troballa refuta la noció prèvia que les cèl·lules fetals no reconeixen als “invasors”.

Malgrat la resposta d’aquestes cèl·lules, més del doble de cèl·lules fetals es van convertir en cèl·lules T reguladores, la qual cosa demostra que, a més de sensibles a l’estimulació externa, les cèl·lules fetals tendeixen a respondre als agents estranys amb tolerància, expliquen els científics. 

Després d’això, els científics van passar a classificar les cèl·lules en funció de la seva expressió gènica, esperant veure expressions de gens similars en els dos grups de cèl·lules estudiats. 

D’aquesta forma, els investigadors es van adonar que, de fet, hi ha dos tipus de cèl·lules mare productores de sang: un tipus es troba en els fetus i dóna lloc a cèl·lules T tolerants, i un altre tipus es troba en els adults, i produeixen cèl·lules T que ataquen. 

El perquè d’aquesta diferència, i per què el sistema immune canvia a la versió adulta durant el tercer trimestre d’embaràs, són qüestions que segueixen sense resposta. 

http://fundacionintegrar.blogspot.com/2011/01/sistema-inmunologico-fetal.html

 

Mireia Cano

16/02/2011 21:44 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Lucy ja caminava amb els dos peus

20110216224835-hueso-afarensis.jpg

Un grup internacional de científics ha descobert un os del peu d’un parent de “Lucy”. Lucy és la Australopitecus afarensis més famosa de l’historia a Etiòpia.

La forma arquejada del os ajuda a entendre l’ hipòtesis de que aquesta espècie de homínid, que va viure més de tres milions d’anys, ja caminava dreta. Aquest canvi podria canviar la visió de l’evolució de l’home.

 

El os va ser trobat a Hadar (Etiopía), correspon al quart metatars, un dels ossos llargs que connecta el dit gros amb la base del peu. Té certa semblança amb el del peu humà.

 

Els arcs del peu són fundamentals per caminar perquè amortitzen els cops i ens donen un suport rígid per impulsar-nos des de els peus cap endavant. Gràcies a aquesta troballa podem saber que els nostres antecessors van abandonar la vida als arbres per fer la seva vida al terra,per tant, l’espècie de Australopitecus afarensis podia ja caminar sobre dos peus.

 

Gràcies a aquests arcs en el peu podia viure en zones obertes o boscoses i obtenir menjar sempre que el necessités.

 

Pere Arrufat Robles

 

http://www.muyinteresante.es/lucy-tenia-los-pies-arqueados-y-caminaba-erguida

16/02/2011 22:57 Pere Arrufat Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Els investigadors cultivan nous vasos sanguinis

20110217175400-8321-401-550.jpg

Laura Niklason, anestesiòloga i enginyera biomèdica de la Universitat de Yale, juntament amb el seu equip ha cultivat uns nous vasos sanguinis "sintètics". Ho ha aconseguit utilitzant cèl·lules humanes i les ha posat en pràctica en babuins. Així doncs, han demostrat que no provoquen un rebuig immunològic i que també eviten els problemes típics dels vasos sanguinis sintètics: la coagulació, la ruptura o la contracció d'aquest al pas del temps. 

Aquests nous vasos sanguinis es poden fer amb antelació i també es poden emmagatzemar fins al dia de l'operació del pacient. Aquestes possibilitats ajudarien,per exemple, a aquells pacients que es someten a una cirurgia cardiaca.

Nicklason assegura haver solucionat amb aquests estudis alguns problemes. L'aplicació d'aquests nous vasos sanguinis podria haver solucionat els rebuigs dels sistema immunològic dels receptors de donants de sang, o bé, altres problemes que ocasionen els vasos sanguinis de plàstic. Aquests últims, sovint causen un gran nombre de coàguls sanguinis.

Els investigadors desitgen que els seus estudis demostrin la seguretat dels nous vasos sanguinis per tal d'aconseguir el permís per iniciar els assaigs clínics.  

 

 

 

Ariadna Valls

http://avances-tecnologicos.euroresidentes.com/2011/02/vasos-sanguineos-sinteticos.html

17/02/2011 17:54 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Xina provoca la major pluja de la seva història

20110217192501-china-lluvia.jpg

Pequín i la veïna província de Hebei van experimentar en les últimes 24 hores la major pluja de primavera, la més abundant i de major durada, però va ser aconseguida amb tecnologia.

Les operacions per provocar la pluja van començar a Pequín dues hores abans que a les ciutats de Zhangjiakou i posteriorment la de Chengde, totes dues a la veïna Hebei. Per aconseguir-ho, les bases de control meteorològic van llançar coets i van disparar projectils que contenen iodur de plata contra els núvols per desencadenar les precipitacions.

Segons funcionaris del govern xinès, l’objectiu és que la pluja alleugi la recent sequera en aquella zona i freni les tempestes de sorra, ja que les províncies septentrionals de Xina afronten una sequera en augment que ha causat greus problemes d’escassetat d’aigua per a la població, el bestiar i els cultius d’aquestes regions.

Actualment Xina compta amb 6.781 canons i 4.110 llançacoets en el seu arsenal per provocar pluja artificial, i va efectuar 4.231 vols amb aquest objectiu entre 1995 i 2003, segons l’Administració Meteorològica de la Xina.

 

                                                                                Aniol Solano Clavera

17/02/2011 19:25 cmcgarbi Enlace permanente. Medi ambient

Els fòssils més antics d'un organisme multicelular complex

Ara fa milions d'anys,  un organisme que avui anomenem biota Avalon habitava la Terra. Els seus fòssils són normalment considerats com els més antics d'un organisme multicelular complex, però un grup internacional d'investigadors ha localitzat a la Xina a uns pobladors similars encara més antics: la biota Lantian. 

(La paraula 'biota' designa el conjunt de fauna i flora d'una regió.)

 

Aquesta biota habitava la Terra fa entre 635 i 542 milions d'anys durant el període Ediacárico, tenien forma de tub i de fulla, i la seva mera existència és un petit miracle si atenem a les condicions que el nostre planeta oferia en aquell temps. 

Científics de l'Acadèmia Xinesa de Ciència Virgínia, de l'Institut Politècnic i Universitat Estatal de Virgínia (EUA) i la Universitat Northewst de Xi'an (Xina) han descobert restes fòssils d'uns organismes Ediacárico al sud de la Xina, que podrien ser anteriors a la biota Avalon i que els experts han batejat com biota Lantian. El resultat del seu estudi ha estat publicat al número de la revista Nature d'aquesta setmana. 

Els investigadors han trobat uns 3.000 fòssils de fins a 15 espècies diferents entre capes d'esquist negre sota el mar i creuen que podria tractar-se dels parents llunyans d'algues i cucs actuals. Aquests organismes van viure fa gairebé 600 milions d'anys i, quan es van extingir, van morir i es van acumular en un gran estat de conservació. El curiós és que el lloc on els científics trobaran aquests fòssils és poc adequat per als organismes que necessiten oxigen. Per què va sorgir perquè aquesta forma de vida? La resposta sembla estar estretament lligada també a per què van desaparèixer. 

Els responsables d'aquesta investigació creuen que la zona estudiada va estar molt de temps sense oxigen, però que de tant en tant es van donar episodis propicis per al sorgiment de noves formes complexes de vida, que morien quan l'oxigen desapareixia de nou. Els fòssils trobats pertanyen doncs a un període concret en el que sí que havia oxigen i les condicions per a la vida eren favorables. 

Aquest estudi indica que la diversificació morfològica d'organismes eucariotes macroscòpics-versions primitives d'estructures mòbils complexes-podria haver tingut lloc desenes de milions d'anys després de la 'Terra bola de neu', que va acabar fa 635 milions d'anys. La hipòtesi 'Terra bola de neu' sosté que el nostre planeta va estar cobert de gel com a conseqüència d'una o diverses glaciacions. 

 

http://www.biounalm.com/2011/02/se-descubren-los-fosiles-de-los.html

 

ÀLEX MAS FERRER.

17/02/2011 20:06 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

El superordinador Watson guanya als humans!

20110217201914-watson.jpg

Watson, l’últim superordinador creat per IBM, ha vençut als millors concursants de ’Jeopardy!, el popular joc de preguntes i respostes en la televisió nord-americana.
Watson va posar a prova la seva "intelligència" després d’un llarg període 
d’entrenament contra els dos campions més importants del concurs. 
El superordinador va guanyar el concurs aconseguint un total de 77.14 $ en 3 dies,així doncs, va guanyar el concurs d’una gran diferència en comparació amb els en comparació amb els campions.
Watson és una implementació de DeepQA, un sistema d’intel·ligència artificial creatper IBM per contestar preguntes sobre qualsevol domini del 
coneixement humàWatson ha demostrat que és capaç de jugar els dobles sentits,
ironia i jocs deparaules, així com per percebre els matisos del llenguatge ambigu
segons el context.
 
Són més intel·ligents les màquines que nosaltres? Viurem controlats per super robots en un futur pròxim?

 

Daniel Prieto

1r Batxillerat

 

http://www.muyinteresante.es/el-superordenador-watson-vence-en-television-a-los-concursantes-de-jeopardy

17/02/2011 20:19 colorblau Enlace permanente. sin tema

El Plaer de la Música

20110217204651-cmc.jpg

S’ha descobert que al escoltar música que ens agrada alliberem dopamina, un neurotransmissor que és més apreciable en altres coses com seria el menjar, les drogues i el sexe. Aquest fet ha estat estudiat per uns experts del Institut i Hospital Neurològic de Montreal, en l’ universitat de McGill.

Es sap que la dopamina fa una funció fonamental en l’establiment i el manteniment de conductes que són biològicament necessàries.

El que va fer aquest equip d’investigació va ser mesurar la quantitat de dopamina que s’alliberava quan s’escoltava música, també van estudiar els canvis que es produïen en la pell, la freqüència cardíaca, la respiració i la temperatura analitzant els resultats en relació  al nivell de plaer produït per la música. Van observar que la alliberació de dopamina és major quan és una música que ens es plaentera que quan és una música neutral, i també que els nivells de alliberació d’aquest neurotransmissor estan relacionats amb el grau de excitació emocional i de plaer.

Els resultats van proporcionar probes neuroquímiques demostrant que en les respostes emocionals intenses davant la música hi intervé una part  antiga del cervell, la del circuit de recompensa tal i com senyala el Dr. Robert Zatorre: "Hasta donde sabemos, ésta es la primera demostración de que una recompensa tan abstracta como la música puede llevar a la liberación de dopamina. Las recompensas abstractas son en gran parte de naturaleza cognitiva, y este estudio allana el camino para el trabajo futuro de examinar recompensas no tangibles que los seres humanos consideramos gratificantes por razones complejas".

 

Rosa Porredon

Etiquetas:

17/02/2011 20:46 cmc garbí Enlace permanente. Salut/Medicina

L'Amazonia es seca

20110219183242-amazonia-seca20101.jpg

L’Amazonia ja va patir una gran sequera en el 2005. Segons el climatòleg brasiler José Marengo, aquest fenomen només passava un cop per segle. Però cinc anys després, al 2010, hi ha hagut una sequera encara més devastadora. Segons la revista Science, aquesta última ha superat a la del 2005 en extensió, en destrucció i en emissió de CO2 a l’atmosfera.

Es creu que aquests fenòmens pugui passar a ser més freqüents en els propers anys, això no només afectaria a l’Amazonia, sinó al clima global.

Científics com Simon Lewis afirmen que la selva amazònica deixaria de ser un absorbent de CO2 que frena el canvi climàtic i passaria a una gran font de gasos invernaders que acceleraria el escalfament global.

Les investigacions s’han fet amb un satèl·lit de la NASA i un altre de japonès que monitoritzen les pluges de les regions equatorials tropicals. Segons Science la superfície afectada ha augmentat d’1,9 milions a 3milions de km2. La quantitat de carboni que s’emet a l’atmosfera per la falta de pluges ha augmentat de 1.600 milions de tones a 2.200 milions en aquests últims cinc anys. Això ve causat per l’alt nombre d’arbres que moren per culpa de la falta d’aigua. Així que una sequera com la del 2010 anul·la la funció de pulmó del planeta que feia l’Amazones.

Aquestes sequeres són causades per l’augment de la temperatura superficial de l’Atlàntic, no es veu una tendència, però en els propers anys seguiran havent-hi episodis d’augment de temperatura en l’Atlàntic per tan més sequeres en l’Amazones.

Finja Nack

Enllaç: article de “La Vanguardia” titulat “Amazonia se seca” http://edicionimpresa.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20110205/54110706703.html?urlback=http://edicionimpresa.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20110205/54110706703.html 

19/02/2011 18:32 cmcgarbí Enlace permanente. Medi ambient

El procès de formació dels planetes.

20110219202524-formacion-siste-plan-1-.jpg

Encara que el Sistema Solar hagi estat format fa molt de temps, en l'Univers es construeixen molts altres sistemes planetaris. Les primeres imatges detallades de discos protoplanetaris al voltant de dos estrelles joves han ajudat a desxifrar el procès de la formació dels planetes, a partir d'un disc de pols i gas que envolten l'astre.

Els discos evolucionen com un subproducte de la formació de les propies estrelles, pero no es coneixen els detalls de l'origen i maduració dels planetes( això ho explica els astrònoms de Subaru). Els astronoms es pregunten si cada planeta sorgeix de la coalisió de cossos rocosos i gelats més petits o de la inestabilitat gravitatoria en els discos.
Una de les imatges actuals és d'una estrella molt jove, AB Aur, en la constel·lació Auriga. Només te un milió d'anys i està rodejada per el seu disc, que orbita la estrella més propera del que ho fa Neptú. Aquesta estructura consta de dos anells inclinats respecte al pla equatorial i un espai buit en mig. El centre geomètric del disc no coincideix amb la situació de la estrella. Aquestes irregularitats sugereixen l'existència de al menys un planeta gegant que està afectant l'estructura del disc.
L'altre disc observat és el que rodeja l'estrella LkCa 15, de molts milions d'anys d'edat. S'ha obtingut la primera imatge directa del seu disc. La falta de material en aquesta estrella implica que un planeta gegant està recollint la matèria sobrant.
Aquestes observacions les publica la revista Astrophysical Journal.

Els discos són difícils d'estudiar perque són molt plans i perque la llum de l'estrella els oculta. Fins ara, només s'havia pogut estudiar la part externa de l'estructura. Però, la inclinació de les òrbites respecte al pla equatorial pot ser normal en la resta de l'Univers.
 

http://www.youtube.com/watch?v=pG1R5B9aJsM

Paula Sánchez

1er Batx A

19/02/2011 20:25 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Mostra d'esquelets de dinosaure al Cosmocaixa

20110219212109-dede.png

Just en el límit entre Mongòlia i Xina, Roy Chapman Andrews va viure una de les més fascinants experiències. Després de suportar temperatures extremes i superar diverses traves administratives per part de les autoritats xineses, va descobrir una de les majors col·leccions de fòssils de dinosaure del Cretaci Superior. El 13 de juliol de 1923, la seva expedició va ser la primera del món a descobrir ous de dinosaures pertanyents a l’espècie de Theropodo Oviraptor i l’esquelet d’un Velociraptor. A aquesta primera expedició li van seguir altres quatre més, que van convertir a Chapman en una autèntica icona de l’exploració. 

L’exposició Dinosaures, tresors del desert de Gobi, recull al Cosmocaixa de Barcelona 43 peces fòssils originals, extraordinàriament ben conservades, trobades en aquestes expedicions. Entre elles cal destacar els petits esquelets de cries d’Hadrosaurus i Protoceratops, exemplars poc habituals, l’únic embrió d’Oviraptor que es conserva en tot el planeta, el fòssil d’un Tarbosaurus i el crani d’un Velociraptor. 

Font: Cosmocaixa i CatalunyaPress

19/02/2011 21:25 colorblau Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Vidre més fort i resistent que l'acer

20110220172522-110211b.jpg

S’ha desenvolupat i provat un nou tipus de vidre metàl·lic d’una  fortalesa i una duresa superior a la de qualsevol altre material conegut. A més, pot ser que sigui possible elaborar versions encara millors d’aquest vidre. El nou vidre metàl·lic és un microal·leació que inclou pal·ladi.

Els materials vitris tenen una estructura amorfa no cristal·lina que els fa durs però trencadissos. 

En treballs anteriors, la col·laboració entre els equips del Laboratori Nacional nord-americà Lawrence Berkeley i  l’ Institut Tecnològic de Califòrnia va conduir a la fabricació d’un vidre metàl·lic, conegut com DH3, en el qual la propagació de les esquerdes és bloquejada per la introducció d’una segona fase cristal·lina del metall. Aquesta fase forma barreres microestructurals que impedeixen que s’estengui una esquerda.

En aquest nou treball, els dos grups d’investigació han produït un material amb una extensa plasticitat que impedeix la creació d’esquerdes. L’únic problema que té aquest nou vidre metàl·lic no és altre més que el seu cost. El fòsfor i el silici no donen molts problemes, però el pal·ladi, el germani i la plata sí.

Àlex Segura                                                       

http://biolulia.wordpress.com/2011/01/17/creen-un-vidre-metal%C2%B7lic-mes-fort-que-lacer/ 

20/02/2011 17:27 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Projecte "Galileo"

El sistema de navegació per satèl.lit Galileo és una alternativa de la Unió Europea a l’actual constel·lació GPS dels Estats Units i del GLONASS rus. Pren el nom de l’astrònom italià Galileo Galilei. Aquest projecte estava previst que fos operatiu al 2010 pro per causes econòmiques roman aturat.

Sistema europeo de navegación guiada por satélite, Galileo

Galileo és un sistema civil destinat a millorar el transport sobretot aeri i naval. El GPS, en canvi, es un sistema militar que pel seu ús comercial es va degradar per assegurar-se de que tingues menys precisió que utilitzat directament pel propi exercit. El llançament d’aquest nou sistema aporta una independència de la Unió Europea davant el sistema GPS dels Estats Units de cara a finalitats tàctiques i comercials. A mes a mes gracies a la utilització de un número més elevat de satèl·lits i estacions i la traça d’una òrbita millorada s’aconseguirà una precisió molt gran i s’especula que es podrà utilitzar com a pilot automàtic ja que determinarà la posició al mil·límetre.

 

http://newsimg.bbc.co.uk/media/images/41152000/gif/_41152894_galileo_gps416.gif

 

 

1r Batxillerat B

Miquel López

Etiquetas: , ,

20/02/2011 17:41 cmcgarbi Enlace permanente. TIC'S

Més dades sobre quan les primeres estrelles van començar a brillar.

20110220210200-jovenes-estrellas1.jpg

Després de la creació de l’univers pel Big Bang fa 13.000 milions d’anys, el cosmos va quedar sumit en la foscor. No hi havia ni estels ni galàxies. Només existia el gas (majoritàriament hidrogen) que va quedar després de la gran explosió. Amb el temps, aquesta època de no-res va arribar a la seva fi. Això va ocórrer quan els primers estels es van encendre i la seva radiació va convertir en ions als àtoms de gas del seu voltant. Un experiment dut a terme recentment ha permès descobrir alguns detalls d’aquesta època fascinant de l’univers, quan es va fer la llum.


Aquesta fase de la història de l’univers en què els primers estels van començar a funcionar com a tals i a emetre la seva resplendor, es diu l’Època de la Reionizació, i està íntimament lligada a moltes qüestions fonamentals de la cosmologia. Però mirar cap a tan enrere en el temps presenta nombrosos desafiaments observacionals.



Judd Bowman, de la Universitat Estatal d’Arizona, i Alan Rogers, de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts, han dut a terme un experiment dissenyat per detectar un senyal que no s’havia vist mai, d’aquesta època arcaica de la reionizació de l’univers. El senyal està present en les ones de radio emeses per l’hidrogen que va existir entre les primeres galàxies. Algunes d’aquestes ones de ràdio estan arribant a la Terra avui dia, i certes característiques d’aquestes ones poden aportar dades decisives sobre l’Època de la Reionizació.


A mesura que es van anar formant les galàxies, van ionitzar l’hidrogen primordial al voltant d’elles i van causar que aquest senyal de ràdio característic i gairebé omnipresent de l’hidrogen desaparegués. Per tant, verificant si la línia estava present o no en certes èpoques (el que s’aconsegueix observant a les distàncies corresponents en anys-llum), els astrònoms poden obtenir indirectament dades sobre les primeres galàxies i com van evolucionar en l’univers primerenc.

Els primers resultats obtinguts per Bowman i Rogers indiquen que el gas no ionitzat va trigar almenys 5 milions d’anys a ionitzar-se.

20/02/2011 21:02 Carles Miró Enlace permanente. Terra i Univers

Síndrome de Parry-Romberg.

20110221190516-parry-romberg.-www.geocities.com-1-.gif

Aquest síndrome és una enfermetat rara que deforma la cara. El material és extret del abdòmen mitjançant una liposucció.

Les deformacions facials que causa una enfermetat rara com aquest síndrome podrien tenir remei gràcies a una injecció de cèl·lules mare adultes extretes de la grassa abdominal del propi pacient. Un equip de cirugians de l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona ho ha aconseguit amb èxit per primera vegada en Europa.

Els dos primers pacients són un noi i una noia de 13 i 14 anys, que van ser operats en la Ciutat Condal el passat mes de febrer.De moment la seva evolució ha estat excel·lent encara que s'haurà d'esperar al menys un any per conèixer el resultat definitiu de aquesta intervenció.

En el quiròfan, els dos adolescents van ser sotmesos a una espècie de liposucció dirigida a extreure'ls-hi cèl·lules mare de la grasa abdominal. Això, va permetre que la correcció de la deformitat fos visible pràcticament de manera inmediata, ja que, la grassa del abdòmen va fer el paper de suport sobre el que després han anat creixent les cèl·lules mare adultes.

El síndrome es caracteritza per un deteriorament progressiu de la pell i els teixits tous del rostre, generalment de la mitat esquerre de la cara. Es tracta d'una enfermetat poc freqüent que afecta entre tres i cinc nens de cada 100.000 nascuts, més freqüenment en les nenes. Entre els simptomes de aquesta patologia degenerativa també solen donar-se casos de alopecia i aparició de taques en algunes zones del rostre(per un accès de coloració o per despigmentació).

Actualment, no existeix possibilitat de cura ni tractaments capaços de frenar la progressió, l'única possibilitat es recurrir a tècniques de microcirugia per tractar de reconstruir les zones de la cara deformades, un cop la enfermetat està estable i el nen o nena ha arribat al màxim creixement.

 

 

Paula Sánchez

1er Batx A.

21/02/2011 19:05 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Descansa el nostre cervell mentre dormim?

20110221200548-hipocampo.jpg

Un estudi realitzat per científics de la Universitat de Lübeck, a Alemanya,  fa un pas més en la investigació de l’activitat cerebral durant el son. Aquest recent estudi ha comprovat que l’escorça prefrontal i l’hipocamp fan una feina essencial en la retenció dels coneixements apresos durant el dia.

Aquesta investigació publicada a The Journal of Neuroscience conclou que el cervell avalua els nostres records mentre dormim i reté preferentment aquells que conciderem que ens resultaran més rellevants en un futur. Es defineix per tant, segons els investigadors, que  durant la vigília l’escorça prefrontal del cervell etiqueta els records com a potencialment rellevants o no i, durant la nit, l’hipocamp (estructura implicada en diverses funcions cognitives, entre elles la de la inhibició, la de la memòria i la de la percepció de l’espai)  és l’encarregat de consolidar-los en la nostra memòria.

                                                                       

Partint de la base que el cervell, que rep una gran quantitat d’informació al llarg del dia, reté i oblida certs records, el neurocientífic de la Universitat de Lübeck, Jan Born, i els seus col.laboradors es van proposar determinar com es produeix aquest procés, és a dir, com el cervell decideix quina informació retenir i quin oblidar. Per dur-ho a terme van realitzar el següent experiment:

Van dividir un conjunt d’uns 191 voluntaris en dos grups. En el primer se li va demanar que aprenguessin quaranta parells de paraules i l’altre grup va haver de jugar a un joc de cartes que consistia en aparellar imatges d’animals i objectes.

 

En ambdos grups es va fer el mateix: a la meitat dels participants se’ls va dir, després de realitzar les tasques encomenades, que sel’s avaluaria al cap de deu hores de la informació retingudai a l’altre meitat no. A més a més a alguns dels voluntaris sel’s va demanar de dormir abans de tornar-los a avaluar. Aquesta fracció de voluntaris que sel’s va fer dormir van estar sotmesos a uns electrocefalogrames durant el període de temps que van estar dormint. Es va observar, doncs, com el voluntaris que sabien que serien avaluades al llevar-se, patien un increment de l’activitat neuronal durant la fase de son profund o d’ones lentes (SOL).

Finalment, igual que la predicció feta pels científics des d’un primer moment,  es va comprovar que els voluntaris que van dormir i havien estat informats de la prova posterior, van rendir millor en aquesta que els voluntaris que no ho savien i que no havien dormit; i que els que sí havien dormit (sense saber l’existència de la prova, és clar )

Es conclou així amb la introducció d’aquesta notícia: el cervell etiqueta i retén aquella informació que considerem primordial per a un futur durant les hores de son.

 

Carla Turró, 1r B

Etiquetas:

21/02/2011 20:07 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

El transportador 'Johannes Kepler' s'enlaira.

20110221223514-atv-2-johannes-kepler-09.jpg

El passat dia 16 de febrer es va enlairar la llançadora Arianne 5 carregada amb el vehicle ATV (vehicle de transferència automatitzat) batejat amb el nom de ‘Johannes Kepler’.

Tot i que es va enlairar un dia més tard del previst per problemes tècnics, els caps del projecte mantenen que va ser tot un èxit.

 La llançadora s’encarregarà d’enlairar el ‘Kepler’ fins a 260 km d’altura i llavors aquest viatjarà fins a la ISS, estació espacial internacional. La funció d’aquest coet serà portar provisions a l’ISS ,estació espacial internacional. Entre aquestes provisions hi destaquen menjar, fuel, aigua o oxigen.

Està previst que el ‘Kepler’ arribi a l’ISS el dia 24 de febrer i després de descarregar serà llançat a l’espai ja que ja haurà complert la seva missió.

Pol Ventura

1r Batxillerat C

 

21/02/2011 22:35 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

L'espècie de molusc més antiga

Un equip internacional, amb participació espanyola, ha trobat una nova espècie de mol·lusc ('Polyconites hadriani') a diverses zones de la Península Ibèrica. Segons els investigadors, durant la seva existència aquest exemplar, que és el més antic del seu gènere, es va adaptar a l'acidificació dels oceans. Aquest procés podria predir ara l'evolució dels sistemes marins moderns.

La nova espècie 'Polyconites hadriani', descoberta en 2007, es corona com la més antiga del gènere 'Polyconites' de la Família 'Polyconitidae' (rudistas), un tipus de mol·lusc marí ja extingit. Fins ara els científics pensaven que el mol·lusc més antic d'aquesta branca era 'Polyconites verneuili'.

"'P. hadriani' és similar a 'P. verneuili' en la forma, però té una grandària més petita (amb un diàmetre 30 mm inferior) i la capa calcítica de la seva petxina és més fina (uns 3 mm de diferència)", explica a SINC Eulàlia Gili, una de les autores de l'estudi i investigadora en el departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

La nova espècie es va trobar a diverses zones de la Península Ibèrica: en la Conca del Maestrat, la Conca Basc-Cantàbrica, al sud de la Conca de Lusitania i en la Serralada Prebética, "on va créixer en densos agregats als marges de les plataformes marines de carbonat del Aptiano Inferior (fa 114 milions d'anys)", indica Gili.

"El reconeixement de 'P. hadriani' resol la llarga incertesa sobre la identitat d'aquests polyconítidos del Aptiano Inferior", assenyala la investigadora en l'estudi que s'ha publicat en 'Turkish Journal of Earth Sciences'.

Segons Gili, el Aptiano Inferior va ser una etapa convulsa i amb importants canvis climàtics. L'existència de 'P. hadriani' va coincidir amb el primer esdeveniment anóxico oceànic del Cretàcic (fa entre 135 i 65 milions d'anys). L'anòxia va consistir en la "absència d'oxigen en els fons marins, que provoca un enterrament massiu de carbó orgànic i un refredament climàtic".

"L'engrossida capa calcítica de la petxina d'aquesta nova espècie comparada amb la del seu antecessor (del gènere 'Horiopleura'), podria haver-se adaptat per créixer en aigües marines més fredes, amb una acidesa més alta a causa de l'augment de la solubilitat del CO2 atmosfèric", explica la geòloga.

Per a aquesta investigadora, "la resposta d'aquests rudistas a l'acidificació dels oceans podria aplicar-se a la futura evolució dels ecosistemes marins actuals, sobretot per a aquells organismes que formen les seves petxines o esquelets a partir de carbonat càlcic".

Andrea Arribas

http://www.elmundo.es/elmundo/ciencia.html

http://www.noticiasciencias.com/

http://www.3djuegos.com/comunidad-foros/tema/5553978/0/la-especie-mas-antigua-de-un-molusco-marino/

22/02/2011 18:07 cmc garbí Enlace permanente. Biologia

El salt de la puça

La Universitat de Cambridge del Regne Unit revela un nou misteri sobre el salt de les puces.

Els nous estudis publicats aquesta setmana passada a la revista «The Journal of Experimental Biology» expliquen com aquests insectes transmeten la força emmagatzemada al seu tòrax a través dels segments de les potes, que actuen com a palanques per empènyer el tars, la petita peça situada a l’extrem de la pota que està articulada amb la tíbia, i llançar a aquests animals a velocitats tan elevades com 1,9 m/s.

Aquest misteri ha existit durant quatre dècades, quan Henry Bennet Clark va descobrir el 1967 com les puces emmagatzemaven l’energia necessària per als seus espectaculars salts a l’aire en un plec elàstic al tòrax produït per una proteïna anomenada resilina.

Els encarregats del treball actual, Malcolm Burrows i Gregory Sutton, van filmar aquests insectes saltant amb una càmera d’alta velocitat i van descobrir que es propulsen amb les potes. L’estudi va consistir a gravar aquests insectes quan es mouen, i va ser amb aquestes filmacions com els investigadors van poder veure que els insectes continuaven accelerant durant l’enlairament, fins i tot quan el trocànter (cadascuna de les tuberositats sota el coll del fèmur) no tocava el terra.

A més, els autors van analitzar la pota de la puça amb un microscopi electrònic de rastreig i van observar que la tíbia i el tars estaven equipats amb elements d’unió, però el trocànter era completament llis.

 

Guillem Expósito Cuscó

1r Batxillerat

22/02/2011 18:23 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

La por: Un sentiment que frena el VIH

20110223143615-thumbnail.jpg

El 1997, el 29% dels adults de Zimbabwe estava infectat pel VIH; el 2007, la taxa havia descendit al 16%, segons estudis en els que han participat el Govern del país, la Universitat de Harvard i el Fons per la Població de la ONU. La causa d’aquests resultats sembla ser tan bàsica com la por: la taxa d’afectats era tan alta -y la seva situació tan dramàtica- que las persones que convivien amb ells han optat per anar més amb compte.

Per a arribar a aquesta conclusió els investigadores han estudiat diversos factors: un, l’emigració deguda a la crisi, tot i que aquest factor està pràcticament descartat , ja que no sembla probable que hagin sortit del país els infectats. Tampoc ha augmentat d’una manera considerable l’ús de preservatius. Davant d’aquesta situació, la -que ha implicat un canvi en els hàbits, como un augment de la fidelitat en las parelles- es veu com la causa més probable, sobretot després del gran nombre de morts que hi va haver a mitjan dels anys noranta, quan cap país (i molt menys un com Zimbabwe) tenia tractaments eficaços contra la infecció.

El resultat d’aquest estudi es controvertit, ja que sembla que, por primera vegada, es dóna la raó als qui promouen la castedat y la abstinència como un mètode eficaç per prevenir l’expansió del VIH.

Bernat Miquel

23/02/2011 14:36 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Ja es poden imprimir objectes deformables

Investigadors de la Universitat Rei Juan Carlos (URJC) juntament amb Disney Research Zurich presenten un mètode que permet replicar el comportament d'objectes deformables de cara a simular o fins i tot a fabricar altres nous a través de modernes impressores en 3D.

Per aconseguir-ho es combinen les resines que formen l'objecte segons les seves propietats. I a través d'equacions i fórmules matemàtiques que descriuen els objectes es creen models als quals se'ls assignen paràmetres que finalment caracteritzen el comportament de l'objecte d'estudi.

Les aplicacions que pot tenir estan enfocades a l'animació , creació de videojocs o fins i tot simulacions d'entrenament mèdic, ja que es poden arribar a crear objectes reals que simulin el comportament del teixit humà, és a dir, si un cirurgià està aprenent a tallar un fetge no necessita que la simulació sigui exactament igual però sí un objecte de comportament similar.

 

 

 

http://noticiasdelaciencia.com/not/453/crear_objetos_con_comportamiento_deseado_es_posible/

 

Marina Valdezate

26/02/2011 12:05 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

UNA FORMA DE VIDA DESCONEGUDA QUE POT SER L’AVANTPASSAT DELS ARTRÒPODES MODERNS

20110226175421-bicho.jpg

Els científics han anomenat cactus caminant a aquesta nova forma de vida a causa de la seva aparença vegetal i els forts membres amb els quals aconseguia desplaçar-se. Aquesta estranya criatura, més semblant a una planta que a un animal, pot ser l’avantpassat, de fa uns 500 milions d’anys,dels artròpodes moderns, és a dir, els animals amb potes articulades, el grup biològic que ha tingut més èxit en el món animal.

El seu origen segueix sent un misteri. Un equip internacional d’investigadors, liderats per Jiani Lu de la universitat xinesa de Northwestern, va trobar els fòssils complets de tres exemplars d’aquesta espècie el nom científic de la qual és diania cactiformis, dins del taxó dels lobopodis,  i uns altres trenta fòssils parcials al sud-est de la Xina. Mai s’havia vist res semblant.

Aquest animal mesura uns sis centímetres de llarg i sembla un cuc de cos tou. A més, compta de deu parells d’apèndixs o potes robustos, amb espines, que probablement estaves articulats. La diania té un exosquelet rígid dividit en segments en forma d’anell.

El nom de Diania procedeix de Dian, una abreviació el nom de la província xinesa d’on es van trobar els fòssils. Quant al nom específic, cactiformis, significa que té moltes espines uniformement distribuïdes.

Se sap que els lobopodis poden haver estat els avantpassats dels artròpodes tot i que els fòssils de lobopodis que s’han trobat abans que la diania tenien les potes toves i no segmentades.

Els científics creuen que pot ser el parent fòssil més pròxim als artròpodes moderns com aranyes o crustacis ja que és l’espècie fòssil dels lobopodis que té les potes més semblants a les dels artròpodes,és a dir, articulades i dures.   

Això podria indicar que aquesta branca va desenvolupar les potes dures abans que s’endurís el seu tronc o, en altres paraules, que l’artropodrització, és a dir, l’aparició de segments articulats cobrint les potes, es va desenvolupar abans que l’artrodització, és a dir, l’aparició de segments durs en forma d’anells articulats cobrint el tronc.

 

Enllaços

 

Cèlia Pérez

1r. Batx B.

 

26/02/2011 17:54 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Reconocimiento de personas a través de tres características físicas intransferibles

20110226200543-1298721279-0.jpg

Investigan la identificación de personas por la forma de andar y el movimiento de los labios, además de la identificación facial en 3D.

Según científicos valencianos, estamos cada vez más cerca del mundo robotizado y ha aparecido un nuevo aparato que es capaz de reconocer a una persona por sus movimientos al andar y al hablar. Eso es debido a que, al parecer, estas características son individuales e intransferibles de forma innata en las personas.

Por ejemplo, en la comunidad valenciana ya se ha puesto en marcha en muchos sitios el reconocimiento a través de la huella dactilar. El aparato funcionaría como

un timbre, entonces la persona en cuestión colocaría el dedo en un pequeño lector mediante el cual se le identifica i se le permite o no la entrada. Este mecanismo está ya instalado en empresas, joyerías e incluso escuelas de la comunidad.

Por el momento estos avances técnicos tienen efectos de gran sorpresa y asombro en la gente, pero muchos coinciden en que estos adelantos se harán costumbres muy pronto y que las generaciones futuras nacerán viendo esto.

 

Maria Garcia Quero.

1r BATX. A.

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/26/valencia/1298721279.html

26/02/2011 20:06 cmcgarbi Enlace permanente. TIC'S

20110228224445-57493.jpg

Els científics han descobert dos enormes raigs gamma que emeten les bombolles al centre de la galàxia, la Via Làctia. Els astrònoms diuen que les bombolles, que poden tenir milions d’anys d’antiguitat, abasten més de la meitat del cel visible, en la constel·lació de Virgo. Els científics estan fent més anàlisi per comprendre millor la naturalesa de les bombolles i d’on provenen, que semblen tenir les vores ben definides i emeten alta energia de raigs gamma de la boira no es veu en altres parts de la Via Làctia. Els científics creuen que les bombolles podrien haver-se format com a resultat de les emissions de gas produïdes per l’explosió de una formació d’estrelles, potser la que va produir molts clusters d’estrelles en el centre de la Via Làctia fa milers de milions d’anys.

 

 

Ànnia Pedrol

1r Batxillerat B

28/02/2011 22:48 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris