Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes a Noviembre de 2011.

JA SOM 7.000 MILIONS DE PERSONES VIVINT AL PLANETA TERRA

20111101175950-piscina-publica-sichuan-xina-reuters-araima20111028-0098-10.jpg

Ahir dilluns 31 d’octubre de 2011, sobre la mitjanit, la població de la Terra va arribar a 7.000 milions de persones i segueix creixent.  Aquesta és una xifra significativa, que ha calculat l’ONU, mentre que altres institucions (com U.S Census Bureau) asseguren que encara no hem arribat a aquesta xifra i que no hi arribarem fins, aproximadament, el dia 12 de març de 2012.

Es van assolir els 6.000 milions el 1999, i es preveu que s’arribaran a més de 10.000 milions d’habitants abans de final de segle, a un ritme de 2 naixements cada segon.

Hi ha diversos països que es disputen qui és el nen 7.000 milions, entre ells, Filipines, la Índia i Rússia.  

En aquesta pàgina de la BBC pots saber quin número d’habitant ets al planeta, introduint la teva data de naixement, el país i el gènere:  

http://www.bbc.co.uk/news/world-15391515

En aquest vídeo es poden veure els tres candidats a ser el bebé número 7.000 milions:

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3781850

 

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/filipinas-rusia-india-disputan-nacimiento-del-habitante-7000-millones-tierra-1202530

http://www.ara.cat/especials/7milmilions/


El que surt a la fotografia és una piscina pública de Sichuan, a la Xina

Júlia Serralabós

01/11/2011 18:00 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Les cèl·lules mare del greix proporcionaran l'eterna joventut

20111101192640-cel-mare.png

Fins ara en qüestions de bellesa el greix era incòmode, però avui s’ha convertit en un material biològic molt preuat que, gràcies a la regeneració de les seves cèl·lules mare adultes, és capaç de propiciar el miracle de preservar la joventut.

Això vol dir que la ciència està a un pas de trobar l’eterna joventut? "Encara s’està lluny de poder generar òrgans de recanvi, però ens trobem en l’avantsala de la medicina regenerativa que revolucionarà l’estètica i la salut", ha explicat a Efe el doctor Jordi Martí, de Crio Lip, banc de cèl·lules mare amb seu al Parc Científic de Barcelona.

"No es tracta d’una pel·lícula de ciència ficció, sinó de la possibilitat de crioconservar nostres pròpies cèl·lules mare, molt útils per esborrar les arrugues, omplir els glutis, augmentar el pit i fins i tot regenerar el teixit cardíac després d’un infart", ha assenyalat el doctor Martí.

"Les protagonistes d’aquesta fantàstica història són les cèl·lules mare adultes, és a dir cèl·lules no diferenciades sense funció específica, que poden renovar-se per si soles i convertir-se en cèl·lules diferenciades", ha afirmat Martí.

El protocol, que no dura més de vint minuts i és indolor, comença amb el consentiment del pacient. A continuació, es selecciona la zona de la qual s’extraurà el greix-abdomen, genolls, panxells-i amb anestèsia local es liposuccions entre 50 i 60 centímetres cúbics. "El dipòsit també inclou una mostra de sang del pacient per realitzar proves creuades com a mesura de seguretat", ha relatat Martí.

Tot aquest paquet biològic s’embala i s’envia al banc, on es netegen i es centrifuguen fins a obtenir les cèl·lules mares, que després de ser sotmeses a diversos test per verificar la seva viabilitat, es congelaran a -190 º centígrads.

"Si el pacient decideix fer-se una liposucció, tot el greix que se li extreu, que abans es desestimava, avui es pot conservar per a posteriors farcits", ha assegurat el doctor Ricardo Vicari.

Una vegada que tot el procés s’ha realitzat amb èxit, el laboratori envia al client un certificat personal amb els controls de qualitat i una imatge de les cèl·lules. "Quan el pacient desitja utilitzar és necessari que el cirurgià plàstic o el metge estètic que les hagi de manejar sol · liciti la seva petició i especifiqui els caps mèdics a què van destinades", ha dit Vicari.

Les cèl·lules mares pròpies del greix són avui la gran revolució de la medicina regenerativa. "En ser autòlogues no plantegen rebuig ni presenten cap contraindicació", ha afirmat Ricardo Vicario, que adverteix "que preservar les cèl·lules del greix és assegurar la salut".

Vicario ha explicat que, d’una banda, la cèl·lules mare serveixen de farciment, mentre que d’altra banda regeneren la dermis reestructurant tot el seu metabolisme cel·lular des de la capa basal, reactivant el col·lagen, l’elastina i els fibroblasts ".

Les cèl·lules mares del greix guarda al seu interior una infinitat de tresors per a la medicina regenerativa. "Estudis recents des d’universitats internacionals asseguren que s’estan obtenint resultats espectaculars en el creixement del cabell, fins i tot en aquells casos d’alopècia per causes hormonals", ha subratllat el doctor Martí.

Els especialistes consultats coincideixen a afirmar que l’ús de les cèl·lules mare ha de cenyir al que marca la legislació i ha d’estar regulat per seriosos protocols de seguretat i ètica.

Quant costa fer un dipòsit biològic? "Entre 990 i 1.400 euros, més 100 euros anuals en concepte de manteniment", segons ha revelat el doctor Martí.

 

http://www.lavanguardia.com/salud/20111101/54236673284/las-celulas-madres-de-la-grasa-el-pilar-de-la-eterna-juventud.html

 

Júlia Marbà

1/11/11

01/11/2011 19:27 Júlia Marbà Prats Enlace permanente. Salut/Medicina


FUNCIONAMENT REACTORS D'AIGUA A ALTA PRESSIÓ

Aquest tipus de reactor està format per dos circuits d’aigua, un de primari que connecta l’aigua amb el reactor i un de secundari que el que fa és transformar en electricitat la calor produïda pel primer circuit d’aigua.

L’aigua que entra al primer circuit, és impulsada per una bomba fins al nucli del reactor. Allà es produeix la fissió dels àtoms d’urani, en aquesta reacció s’allibera calor i l’aigua que esta emmagatzemada s’escalfa i per tant la pressió puja. (La reacció està totalment controlada per substàncies dissoltes en l’aigua o en les barres que moderen la reacció.)

L’aigua passa a traves del conducte a alta pressió fins a arribar al generador de vapor, passant pel pressionador. Un cop al generador, hi arriba aigua freda, es produeix un intercanvi de calor i això fa que es generi vapor, aquesta aigua prové de les torres de refrigeració o del riu. L’aigua que ja s’ha refredat, torna cap al inici del circuit primari per tornar a repetir el cicle.

El vapor produït al generador va cap a unes turbines gràcies a l’alta pressió que porta el vapor, aquetes turbines giren molt ràpidament, l’alternador i l’estació transformadora s’encarreguen de convertir l’energia mecànica en electricitat. L’electricitat produïda es distribuïda per les torres d’alta tensió.

El vapor de les turbines va a parar a un condensador d’aigua, i aquest el refreda perquè es converteixi en aigua. El vapor ja transformat en aigua va cap al generador per tornar a repetir el cicle.

I així és com una central nuclear de reactor d’aigua a alta pressió aconsegueix generar electricitat.

http://www.csn.es/index.php?option=com_content&view=article&id=10829%3Acentrales-nucleares&catid=46%3Ainfografias&Itemid=62&lang=en

 

Pau Pallarès

Etiquetas: ,

05/11/2011 15:46 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Lytro - revolució fotogràfica

L’empresa Lytro’s ha revolucionat el món de la fotografia creant un nou mètode per fer fotografies.

Aquesta nova càmera porta dos novetats, la primera i més important és que les fotografies es poden enfocar amb el “focus” un cop han estat fetes, la segona es que aquesta càmera pot estar apagada però s’encén instantàniament al fer la foto, així no es perd el temps de encendre i obrir la càmera.

 La càmera: Fins ara per tal de aconseguir un camp de llum de qualitat calia una habitació plena de càmeres conectades a un ’supercomputer’. Avui dia, amb lytros, es pot fer amb una càmera "Lytro Light Field Camera".

Aquesta càmera te unes lents concretes. Primer de tot te una lent 8X optical zoom, f/2 aperture lens. La apreture es constant a praves de tot el zoom.

També consta de un "Light Field Engine 1.0" que es el substitut del ’supercomputer’. Per tant processa els rajos de llum captats amb el sensor. Aquest "Light Field Engine 1.0" viatjarà amb cada imatge, per tal que després des de l’ordinador es pugui canviar l’enfocament. El sensor pot captar fins a 11 milions de rajos de llum.


El camp de llum defineix com veiem una escena. Tots els rajos de llum d’una escena són el que determina com la veiem, la seva intensitat, la seva direcció... Les càmeres convencionals nomes capten la posició dels rajos en el moment de fer la fotografia. En canvi aquesta nova càmera en memoritza la intensitat, la direcció...,i per això després es poden modificar.

 Julia Little

08/11/2011 22:28 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Medicina personalitzada

20111113142202-genes.jpg

Fins ara, les receptes mèdiques es feien basades en els protocols habituals pensats per la majoria de ciutadans. Ara bé s’està desenvolupant i estudiant una nova manera de fer aquests protocols per a les persones. Aquí és on es dona pas a la medicina genòmica, que canviarà la actual manera de fer les receptes mèdiques. Això ho explica el president del centre d’assessorament en Medicina Personalitzada Genòmica amb el projecte EUGENOMIC el Dr. Joan Sabater Tobella i ho explica a la Vanguardia.

Explica que ara som capaços de conèixer molts gens de la persona, gens que predisposen a la gent a patir patologies o que predisposen a tolerar o no medicaments. És per això que ara podem fer una medicina personalitzada. Però no només en el tracte, que és el que fèiem fins ara, sinó també aplicant unes mesures terapèutiques d’acord amb el genoma de la persona.

Conèixer si una persona és propensa a desenvolupar càncer de còlon o de mama i aplicar mesures preventives per evitar o retardar els seus efectes, o predir la resposta d’una persona a determinats fàrmacs per prescriure el medicament adequat són alguns dels nous aspectes que aporta la medicina personalitzada genòmica.

Aquest camp d’investigació que s’ha obert en la medicina assistencial, és el que estan buscant aquests investigadors amb els projecte EUGENOMIC i que s’està portant a terme amb l’objectiu de beneficiar a la població.


Però, com funciona? El Dr. Sabater explica que avui en dia coneixem quines són les substàncies que transformen els medicaments perquè aquests, després d’haver efectuat la seva acció, s’eliminin per l’orina. Aquestes substàncies s’anomenen enzims i estan sota el control d’un gen. Avui dia podem conèixer els canvis que poden experimentar els graons de l’ADN que codifiquen aquesta substància. En la majoria dels casos, aquest enzim té una activitat normal, de manera que un medicament concret farà l’efecte esperat sobre aquesta. Però pot haver-hi un 20 o 30% de la població que pateixi alguna modificació en els graons del gen que codifica aquest enzim. Això podria comportar que el medicament en qüestió fora metabolitzat més lentament. Si parlem, per exemple, d’un anticoagulant i el metge li dóna una dosi estàndard a un pacient que el metabolitza sense saber-ho més lentament del normal, se li pot anar acumulant anticoagulant, com si prengués una sobredosi, i podria arribar a tenir una hemorràgia. Però això, avui, ja ho sabem. El projecte EUGENOMIC està tractant de formular una aplicació informàtica, anomenada g-Nomic que pretén ajudar al facultatiu a prescriure la medicació adequada per a cada pacient segons els seus gens. El metge obté la informació relacionada amb el pacient a través d’una anàlisi. Li haurà de fer una analítica dels polimorfismes genètics relacionats amb els medicaments que el facultatiu li ha prescriure. Si el metge entra en aquesta aplicació, podrà veure si el fàrmac en qüestió serà tolerat per aquell que ho necessita. La informació obtinguda pot ser diversa: aquest medicament no ho tolerarà aquest pacient , o heu de donar-li a aquesta persona la meitat de dosi; aquest medicament interfereix amb aquest altre, etc.

Amb aquest projecte es reduirà el cost assistencial i s’aconseguirà estalviar en medicaments, en reiteració de visites innecessàries dels pacients i, per tant, es produirà un considerable estalvi al sistema sanitari, a més de millorar la qualitat de vida del pacient i, en definitiva, salvar vides.

Mariona Surís

-Per saber que és la medicina genòmica: http://es.wikipedia.org/wiki/Medicina_gen%C3%B3mica

 -Article de la vanguardia: http://www.lavanguardia.com/mobi/salud/20111110/54238009127/llega-una-nueva-medicina-capaz-de-recetar-segun-los-genes-del-paciente.html

 - http://www.eugenomic.com/home.html

 

 

13/11/2011 14:22 cmcgarbí Enlace permanente. Salut/Medicina

Dreams

20111114221642-seccion-suenos-rivasspress.jpg

A cross cultures and over the ages since the beginning of history, dreams and the interpretation has both intrigued and confused people.From the ancient Greeks and the Egyptians and the people before them to Sigmund Freud and Carl Jung from this world and beyond.

That mysterious world we drift in too and trough when we sleep is bounded by neither time nor space.It is the land where the impossible becomes possible and the not sensible appears completely plausible and practical.It is the land of dreams that has neither bound nor limitations.A land where you can achieve whatever you want.

During waking hours our conscious minds are very much in control but when we sleep the unconscious mind takes over and we enter the world of dreams with all it’s visual images, symbols and use of metaphors.

To truly understand our dreams we need to remember and listen with attention to them. Developing our intuition and become an open-minded person to be able to understand their meanings.

What’s the meaning of our dreams?
In the last century Sigmund Freud mentioned that the dreams can be interpreted as the realization of desires.
Carl Jung said that the function of dreams is to set our psychological balance.
According to him the dreams compensate deficiencies of our personality and they also warn us from dangers in present life.
But dreams also express our tensions and conflicts, our fears and aspects of our personality that we don’t even know.
A dream is a representation.
It’s a play in which we are either the audience or an actor.
Consists of:
1) An Introduction
2) Approach of a conflict
3) The Crisis
4) And the out coming or ending
To develop the meaning of our dreams we need ask us these aspects:
Where are we?
How is the environment?
Is it joyful/ happy?
Is it terrifying/ painful?
About frustrations or confusions?
Which are the characters?
Are they known or unknown?
Are there animals or objects involved? Which ones?
Obtaining all this information we can try to recreate the scenes, know the conflict and if there was emotional content and how it was solved.
It’s important to keep them in mind to integrate them in our conscious life.

Etiquetas:

14/11/2011 22:19 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

El forat negre mes gran de l'Univers

20111115225614-sin-titulo.jpg

Un forat negre al centre de la galàxia el·líptica M87, en el gegantí cúmul de Virgo, a cinquanta milions d’anys llum de distància. Allà es troba el més massiu dels forats negres coneguts, amb una mesura exacta de la seva massa, uns 6,600 mil milions de masses solars. Òrbita al voltant d’una galàxia amb una població anormalment gran de cúmuls globulars, uns 12.000, en comparació als 150 o 200 cúmuls globulars que orbiten la Via Làctia.

Utilitzant el Frederick C. Gillett de Gemini (Telescopi de Mauna Kea), Hawaii, un equip d’astrònoms han calculat la massa d’aquest forat negre, que és molt més gran que el que tenim al centre de la Via Làctia, de prop de 4 milions de masses solars . L’horitzó d’esdeveniments del forat negre, de uns 20 mil milions de quilòmetres de diàmetre.

Per tal de calcular la massa del forat negre, els astrònoms van mesurar la velocitat de les estrelles que envolten l’òrbita del forat negre. i van descobrir que, de mitjana, les estrelles ho òrbita a una velocitat de gairebé 500 km / s (en comparació, el Sol gira al voltant del forat negre del centre de la Via Làctia, a uns 220 km / s). A partir d’aquestes observacions, van poder arribar a una estimació més precisa de la massa. L’equip suposa que aquest forat negre de la M87 ha pogut arribar a tan enorme grandària a causa de la fusió amb diversos forats negres. La M87 és la més gran, la més massiva de les galàxies de l’univers proper, i es creu que s’ha format després de la fusió d’ aproximadament 100 galàxies més petites. Donat el gran mida del forat negre de la M87 i la seva relativa proximitat, els astrònoms creuen que podria ser el primer forat negre que, de manera efectiva, es podria "veure".

 

Ivan Cascos

15/11/2011 22:56 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Es descobreix l'aspecte d'una dona de l'edat de gel!

20111115231312-imatge-dona-gel.jpg

Es tracta de la Dona de les Palmesque va viure a l’Edat de Gel fa 10000 anys en la que avui és la península de Yucatán (Mèxic), i que va ser extreta al 2002 per especialistes de l’Institut Nacional d’Antropologia i Història (INAHde les profunditats d’una cova inundada propera a Tulum.

És la reconstrucció de l’aspecte físic d’un dels tres esquelets humans més antics d’Amèrica, trobats en coves submergides a la costa oriental de Quintana Roo.

La recreació de com va poder haver estat aquesta antiga dona es va fer en un taller francès seguint els patrons establerts per antropòlegs físics mexicans, els quals van determinar que l’esquelet trobat a la cova de Las Palmas, a 4.5 km de Tulumera d’un individu del sexe femení , entre 44 i 50 anys al moment de moriramb 152 cm d’alçada i un pes de 58 quilos.

La probable identitat de la Dona de Girona es va aconseguir gràcies a que l’esquelet va ser trobat pràcticament complet (90%) i en molt bon estat de conservaciói van poder practicar els més avançats estudis d’antropologia forense.L’escultura de cos complet, realitzada a Françaofereix una aproximació de lescaracterístiques físiques que va poder tenir la Dona de Gironal’antiguitat oscil · la entre els 10000 i 12000 anys.

La seva estructura corporalpell i ulls és semblant al de les poblacions del sud-est asiàtic, el que reforça la hipòtesi que al continent americà no només hi van arribar moviments migratoris del nord d’Àsia sinó també del centre i del sud.

link: http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=revelan%20el%20rostro%20de%20una%20mujer%20de%20la%20edad%20de%20hielo&source=web&cd=3&sqi=2&ved=0CC4QFjAC&url=http%3A%2F%2Fwww.inah.gob.mx%2Findex.php%2Fespeciales%2F4593-revelan-el-rostro-de-mujer-de-la-era-de-hielo&ei=ld7CTu6bEcPU4QSvs6i3DQ&usg=AFQjCNEo4IZv6YzPv5cLyRrMgXyBaAitAw

albert gavaldà

15/11/2011 23:14 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

LA CIENCIA ENCUENTRA EN LAS PERSONAS CON AUTISMO A SUS NUEVOS ALIADOS

20111115231256-cmc.jpg

 El cerebro de las personas que sufren autismo funciona diferente al de la mayoría de los seres humanos. Se trata de un hecho que puede ser entendido como una desventaja o, ahora también, como una ventaja. 

La revista Nature ha publicado un informe escrito por el doctor Laurent Mottron en el que explica su experiencia en un centro de investigación junto a un grupo de personas con autismo. En los último siete años, ocho personas con este trastorno mental han participado en el grupo del doctor Mottron. Una de ellas, Michelle Dawson, incluso se ha convertido en una de sus más estrechas colaboradoras. El doctor destaca la memoria excepcional de algunos de los miembros de su grupo, así como la capacidad extraordinaria que tienen en ver patrones en diferentes series de datos u otras habilidades con las que cuentan gracias a su autismo. 

Las pruebas estándar de inteligencia a personas con autismo, explica el diario canadiense Globe and Mail, tienden a ofrecer pobres resultados debido a que se realizan en base a instrucciones verbales pero cuando estas pruebas son no verbales y miden el razonamiento y la resolución creativa de problemas, los resultados mejoran considerablemente. Son más rápidos en este tipo de pruebas que los voluntarios normales y utilizan una parte diferente del cerebro para resolverlos, explica el doctor al Globe and Mail

Otros estudios, revela el rotativo, sugieren que las personas con autismo son también mejores en una amplia gama de tareas de percepción, tales como la detección de un patrón en un ambiente de distracción mental o en la manipulación de complejas formas tridimensionales. El doctor Mattron señala que las personas con autismo, en lugar de un entorno de trabajo convencional les beneficia más la ayuda de mediadores que les respalden para resolver las situaciones que les provocan ansiedad, como cuando se les bloquea el ordenador.

 

link noticia: http://www.lavanguardia.com/vida/20111115/54238180873/la-ciencia-encuentra-en-las-personas-con-autismo-a-sus-nuevos-aliados.html

 

Aina Canyelles

15/11/2011 23:17 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Un nou descobriment permet la comunicació amb persones en estat vegetatiu

http://youtu.be/bgb0eZkwBQU20111116202414-asi-funciona-el-dispositivo-qu-54238050661-51347059679-342-226.jpg

La revista The Lancet va divulgar la noticía en la que una tècnica innovadora permetrà la comunicació amb pacients en estat vegetatiu.

El mètode consisteix en un examen senzill amb un aparell portàtil molt simple d’encefalografía (EEG) que va aconseguir detectar senyals d’activitat al cervell en pacients en estat vegetatiu.

Aquest mètode va ser realitzat per experts en el centre per al cervell i ment de l’universitat d’Ontario occidental, a Canadà.

Amb la introducció d’elèctrodes al cap d’una persona en aquest estat serà possible averiguar si existeix algun tipus d’activitat al seu cervell.

Els científics van comprovar l’existència d’activitat eléctrica cerebral en alguns examens que van fer a 16 pacients en estat vegetatiu i el mateix examen es va fer a 12 persones sanes, desprès, van comparar resultats.

La prova consistía en que els pacients imaginessin que movien els peus o que apretaven el puny dret. Només 3 (19%) tenien la capacitat de generar activitat cerebral.

L’autor principal d’aquest projecta s’anomena Adrian Owen.

El fet de contar amb u aparell portàtil de EEG resultava encoratjador per detectar pacients amb consciéncia no manifesta, va ir Adrien Owen.

 

Article agafat de: http://www.lavanguardia.com/ciencia/20111111/54238773125/un-nuevo-descubrimiento-permite-comunicarse-con-personas-en-estado-vegetativo.html

Informació adicional:

- Estat vegetal: http://es.wikipedia.org/wiki/Estado_vegetativo

- Vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=bgb0eZkwBQU&feature=results_main&playnext=1&list=PL29A2EC85C025AD9C

 

 

Ferran Farled

Etiquetas: ,

16/11/2011 20:25 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Els neutrins poden viatjar més ràpid que la llum?

20111116202814-einstein.jpg

Aprofito per parlar dels neutrins, ja que a la sortida de cmc al PIC a la UAB, he tingut curiositat, per l’explicació del Sr. Gonzalo Merino.

En un experiment que contradiu el principi bàsic de la teoria de la relativitat, i per tant de la nostra comprensió actual de l’univers, unes petites partícules anomenades neutrins semblen haver viatjat més ràpid que la llum.

Els neutrins han recorregut 730 quilòmetres sota terra des del Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN) a Ginebra fins al detector de l’experiment Opera situat sota el massís de Gran Sasso. Per a sorpresa dels físics que treballen en l’experiment i de rebot, les partícules han arribat abans del que s’esperava.

No molt abans: uns 60 nanosegons més aviat que si haguessin viatjat a la velocitat de la llum. Aquesta diferència significa que els neutrins han anat un 0,0025% més ràpid que la llum.

La diferència és petita, però la velocitat de la llum es considera impossible de superar des que Albert Einstein va formular la teoria de la relativitat el 1905.

Si és que fos Einstein qui estigués equivocat. "Les conseqüències serien enormes", explica Matteo Cavalli, director de el Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) al campus de la UAB. "Trobaria per terra els fonaments sobre els quals hem construït la física en l’últim segle, seria una revolució".

Es podria viatjar al passat. El mateix Einstein ja va arribar a la conclusió que, si es pogués transmetre alguna cosa més ràpid que la llum, es podria "enviar un telegrama al passat". La raó és que "el límit de velocitat de la llum protegeix la llei de causa i efecte", segons va explicar Reuters Jeff Forshaw, de la Universitat de Manchester (Regne Unit).

Els autors de la investigació van convidar a la comunitat científica a participar en una teleconferència en què van exposar el seu treball. Ningú va poder trobar errors en l’experiment.

L’opinió compartida pels propis autors de la investigació, és que els resultats han de ser erronis i que seria prematur qüestionar la teoria de la relativitat.

El laboratori Fermilab dels Estats Units i el J-PARC del Japó disposen d’instal·lacions en què es podria confirmar o refutar que els neutrins poden anar més ràpid que la llum. Reproduir l’experiment i arribar a resultats concloents podria costar entre un i cinc anys.

"Si es repeteixen els resultats de l’experiment Opera, caldrà pensar en enviar un telegrama a Einstein perquè corregeixi la seva teoria de la relativitat i torni a tenir raó." Segons Josep Corbella, periodista de divulgació científica.

http://ciencia.ara.cat/centpeus/2011/09/26/els-neutrins-i-la-velocitat-de-la-llum/

http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/pregunta/080509-que-son-els-neut.jsp

Leïla Tamani Hdez.

16/11/2011 20:37 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Els neutrins poden viatjar més ràpid que la llum?

20111116205038-einstein.jpg

Aprofito per parlar dels neutrins, ja que a la sortida de cmc al PIC a la UAB, he tingut curiositat, per l’explicació del Sr. Gonzalo Merino.

En un experiment que contradiu el principi bàsic de la teoria de la relativitat, i per tant de la nostra comprensió actual de l'univers, unes petites partícules anomenades neutrins semblen haver viatjat més ràpid que la llum.

Els neutrins han recorregut 730 quilòmetres sota terra des del Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN) a Ginebra fins al detector de l'experiment Opera situat sota el massís de Gran Sasso. Per a sorpresa dels físics que treballen en l'experiment i de rebot, les partícules han arribat abans del que s'esperava.

No molt abans: amb prou feines uns 60 nanosegons més aviat que si haguessin viatjat a la velocitat de la llum. Aquesta diferència significa que els neutrins han anat un 0,0025% més ràpid que la llum. La diferència és petita, però la velocitat de la llum es considera impossible de superar des que Albert Einstein va formular la teoria de la relativitat el 1905.

"Les conseqüències serien enormes", explica Matteo Cavalli, director de el Institut de Física d'Altes Energies (IFAE) al campus de la UAB. "Trobaria per terra els fonaments sobre els quals hem construït la física en l'últim segle, seria una revolució".

Es podria viatjar al passat. El mateix Einstein ja va arribar a la conclusió que, si es pogués transmetre alguna cosa més ràpid que la llum, es podria "enviar un telegrama al passat". La raó és que "el límit de velocitat de la llum protegeix la llei de causa i efecte", segons va explicar Reuters Jeff Forshaw, de la Universitat de Manchester (Regne Unit).

Els autors de la investigació van convidar a la comunitat científica a participar en una teleconferència en què van exposar el seu treball. Ningú va poder trobar errors en l'experiment.

L'opinió compartida pels propis autors de la investigació, és que els resultats han de ser erronis i que seria prematur qüestionar la teoria de la relativitat.

El laboratori Fermilab dels Estats Units i el J-PARC del Japó disposen d'instal·lacions en què es podria confirmar o refutar que els neutrins poden anar més ràpid que la llum. Reproduir l'experiment i arribar a resultats concloents podria costar entre un i cinc anys.

"Si es repeteixen els resultats de l'experiment Opera, caldrà pensar en enviar un telegrama a Einstein perquè corregeixi la seva teoria de la relativitat i torni a tenir raó." Segons Josep Corbella, periodista de divulgació científica.

-neutrins: http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/pregunta/080509-que-son-els-neut.jsp

-article: http://ciencia.ara.cat/centpeus/2011/09/26/els-neutrins-i-la-velocitat-de-la-llum/

Leïla Tamani Hdez.

16/11/2011 20:50 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

LA RECONSTRUCCIÓ D'UNA FAMÍLIA NEANDERTAL

20111116210726-asi-son-los-analisis-de-los-fo-54091656315-350-260.jpg

Els investigadors Carles Lalueza-Fox (Barcelona, 1965) de l’ Institut de Biologia Evolutiva i Antonio Rosas (Madrid, 1960), professor d’ investigació "del Consejo Superior de Investigaciones Científicas" (CSIC), presenten el dia 20 de Desembre del 2010 en la revista "Proceedings" de l’Academia Nacional de Ciències de EE.UU, la seva investigació basada en l’anàlisi genètic de dotze fòssils neandertals, devorats per altres neandertals ja fa cosa d’uns 49.000 anys, trobats a la cova de "El Sidrón", Astúries. Aquesta cova asturiana es lúnic jaciment de tot el món que ens permet reconstruir certes relacions familiars, ja que no hi ha cap altre lloc al món on haguem pogut trobar una acomulació tan gran d’ espècies que morissin al mateix temps. 

Els fòssils trobats corresponien a tres homes, tres dones, tres adolescents i tres nens. Els investigadors van analitzar el ADN mitocondrial, el qual s’hereda de la mare i no del pare. D’aquesta manera, podem deduïr els descendents materns d’una mateixa família. L’investigador Carles Lalueza-Fox va dir textualment: " El que hem descobert és que els tres homes comparteiexen el mateix ADN mitocondrial; les tres dones, en canvi, el tenen diferent." 

Desconeixem però, si els tres homes eren germans, cosins o  nebots però, el que si sabem és que entre ells estaven estretament emparentats. Per altra banda, les dones no teníen cap mena de parentiu entre elles per línia materna. Tots els nens i adolescents del grup tenen ademés el mateix ADN mitocondrial que algunes dones adultes. Per tant, confirmen que els neandertals d’ "El Sidrón" formaven part d’una mateix família. 

L’anàlisi de l’ADN mitocondrial ens indica, per exemple, que el nen de dos anys d’edat i el de cinc i un dels adolescents son fills d’una de les dones adultes. En els anàlisis genètics van interpretar que la dona, va arribar anys abans procedent d’un altre grup familiar i sigués la mare dels tres.

Segons els biòlegs evolutius, interpreten que es una estratègia conscient per evitar l’ endogàmia i enfermetats derivades de la falta de diversitat genètica, Aquesta migració de dones entre grups d’homes s’ha observat també a la majoria de societats caçadores-recol·lectores de la nostre espècie.

Carles Lalueza-Fox i Antonio Rosas, van arribar a la conclusió que les dones dels neandertals abandonaven el seu grup familiar, la seva família, quan arribaven a l’edat de reproducció. En canvi, els homes es quedaven i acollien a dones procedents d’altres grups. 

- Per a més informació: La cova de "El Sidrón", Astúries:

 http://es.wikipedia.org/wiki/El_Sidr%C3%B3n

http://www.lavanguardia.com/vanguardia-de-la-ciencia/20110130/54105783363/reconstruccion-de-una-familia-neandertal.html

- Vídeo sobre l’anàlisi dels fòssils: http://videos.lavanguardia.com/20101221/54091656315/asi-son-los-analisis-de-los-fosiles-de-el-sidron.html

Patricia Torné 


Etiquetas:

16/11/2011 21:10 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Medicina personalitzada genòmica

20111116220531-catsafasldkfaskdf.jpg

Fins ara, s’havia receptat medicaments sense saber-ne com afectaria a una determinada persona o bé es desconeixia si una persona era propensa a tenir una malaltia o una altre.

Ara, els metges diuen que són capaços de conèixer gens de la persona que la predisposen a patir patologies o la predisposició de tolerar o no els medicaments.

Així doncs ara faran una medicina personalitzada aplicant mesures terapèutiques segons el genoma de la persona.

Podrem conèixer si una persona es propensa a desarrollar, per exemple, càncer de colon o de mama o bé, predir la resposta d’una persona a determinats fàrmacs.

Com funciona? Els enzims estan controlats per un gen que desprès d’haver fet la seva funció són eliminats per l’orina. Però bé, hi ha variacions en l’ADN que codifiquen aquest enzim.

Per exemple, si donem una dosis estàndar d’anticoagulant a un pacient que metabolitza més lentament del normal, se li podria anar acomulant y causarli una hermorragia.

Gràcies a aquest descobriment, la medicina personalitzada genòmica, això no tornarà a passar.

Per aconseguir la informació de si el medicament serà el correcte per la persona, se li farà una analítica dels polimorfosis genètics relacionant amb els medicaments receptats.

Així doncs, se li acaba donant el fàrmac adequat i la dosis correcta.

Amb tot això podem arribar a la conclusió de que s’estalviarà en medicaments, visites innecessàries que abans havien de fer els pacients, es millorarà la qualitat de vida del pacient i es salvaran vides.

 

Notícia de La Vanguàrdia

Vídeo informatiu: http://www.youtube.com/watch?v=6r0ol-Yb_-Y

 

Arianna Saura


Etiquetas: ,

16/11/2011 22:05 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Noves medicions del planeta nan Eris

20111117184327-eris.jpg

Els astrònoms de la Unió Astronòmica Internacional (UAI) han aprofitat una oportunitat poc corrent per medir amb precisió el tamany de Eris al creuar-se per davant d’una estrella llunyana,  i han descobert que el planeta nan Eris podria ser de igual tamany o inclòs més petit que Plutó.

Eris és un planeta nan que es va descobrir el 2005, fins ara es creia que el seu tamany era un 25%  més gran que Plutó i, en un principi es va parla del dècim planeta dels Sistema Solar però, finalment es va imposar una redefinició del concepte de planeta i no es va incloure ni Eris ni Plutó, per tan passant de nou a vuit el numero de planetes del Sistema Solar. Eris i Plutó van esdevenir planetes nans.

Sembla ser que Plutó, que amb un radi entre 1150 i 1200 km, podria ser el major objecte del Cinturó d’Objectes Transneptunians encara que segons el científic espanyol Jose Luis Ortiz, “esta información es dificil de precisar porque Plutón tiene una atmosfera que interfiere en las medidas del diámetro”. En el cas de Eris “ se ha determinado, mediante la ocultación, que, en el caso de tener atmósfera, ésta seria miles de veces menos densa que la de Plutón”.

La superfície de Eris és molt brillant, uns dels objectes més brillants del Sistema Solar; reflexa el 96% de la llum que incideix en ella. La seva massa i densitat, més grans que la de Plutó, suggereixen que es tracte d’un cos en la seva major part rocós i cobert d’una capa de gels. La temperatura és d’uns 238 graus centígrads sota zero.

Eris orbita al voltant del Sol allunyant-se tres vegades més que Plutó i es troba en una regió amb poques estrelles, així que les ocultacions son molt poc habituals i difícils d’ estudiar. Es creu que no tornarà a haver-hi una altra ocultació semblant fins el 2013.

En aquesta investigació han participat astrònoms de diferents països, inclòs Espanya, intentant captar el planeta nan des de 26 lloc de tot el món la nit del 6 de novembre de 2010. Dels 26 telescopis només tres van detectar l’ocultació,  entre ells el telescopi de San Pedro de Atacama ( Xile) que pertany al Institut Andalús del CSIC.

Webs que he utilitzat:

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20111026/54236333322/el-planeta-enano-eris-podria-ser-mas-pequeno-que-pluton.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Eris_(planeta_enano)

http://www.astronoo.com/es/eris.html

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/planeta/enano/Eris/tiene/mismo/tamano/Pluton/elpepusoc/20111026elpepusoc_17/Tes

Júlia Ruiz Batlle

17/11/2011 18:43 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Asteroide “2005 YU55”

20111117193001-foto-blog.jpg

Els científics de la NASA han observat que l’asteroide “2005 YU55” ha passat entre la terra i la lluna a 32.400 kilòmetres del planeta Terra. És el que més s’ha acostat a l’òrbita terrestre des ed feia 35 anys. No era perillós per a nosaltres i per això els científics van aprofitar per estudiar-lo. El recorregut que ha fet aquest asteroide ha estat seguit per controls de la NASA amb l’esperança de poder fotografiar-lo i veure les seves característiques. Aquest asteroide va ser detectat i seguit anteriorment l’any 2010 quan encara es trobava a 2,3 milions de kilòmetres. Afortunadament els científics han pogut esbrinar algunes de les característiques d’aquest asteroide. En el passat també hi ha hagut casos en el que algun asteroide ha passat a prop de la Terra i es calcula que d’aquí 17 anys en torni a passar un. En aquest cas ha estat comprovat per científics que no hi havia cap perill i que no era possible que l’asteroide “2005 YU55” xoqués contra la terra. La NASA vigila sempre els asteroides que passen a prop de la Terra per si pogués haver cap problema. Va ser descobert per Robert McMillan l’any 2005 comparant una sèrie de fotografies fetes en petits intervals de temps.

 

Paula Carbó    

 

http://www.rtve.es/noticias/20111108/nasa-captura-nuevas-imagenes-del-gran-asteroide-2005-yu55-su-paso-junto-tierra/474187.shtml

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/astronomos/observan/asteroide/2005/YU55/paso/proximidades/Tierra/elpepusoc/20111108elpepusoc_21/Tes

 

17/11/2011 19:30 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Possibles pastilles regeneradores del cor

Dintre d'uns anys, una persona que acabes de tenir un infart, prenent una pastilla que prepares al cor davant d'un problema cardiovascular, estaria a punt de reparar-se per si sol. Ara per ara, sembla una notícia de ciència ficció, però podria ser que aquest fet estigués mes aprop de lo esperat.

Un grup d'investigados de la Fundació Britànica del cor ha investigat i ha trobat que al cor hi ha unes cèl·lules mare, localitzades a la membrana externa que cobreix el cor, a l'epicardi, amb capacitat per regenerar el teixit destruït desprès d'un infart. Durant l'embrió aquestes cèl·lules tenen la capacitat de transformar-se en unes cèl·lules especialitzades, en canvi, en l'edat adulta les mateixes cèl·lules estan com si diguessis dormides. Aquest equip britànic ha despertar-les per regenerar el cor danyat.

Aquests investigadors van fer una sèrie de proves amb ratolins. Els hi injectaven una molècula anomenadaTimosín beta 4 després de provocar un infart al cor. El tractament va activar les cèl·lules mare de l'epicardi i va fer que es transformessin i va afavorir a la regeneració del cor.
Tan mateix, si aquest experiment es repetís al cor d'un humà, el múscul cardíac que queda danyat desprès un infart podria sanar-se.

Però, ara per ara, no hi ha cap altre tractament per als infarts que no sigui la cirurgia cardiovascular. Ens hauríem d'esperar uns anys per comptar amb tractaments com aquests ja que es un gran pas dins les investigacions, ja que ja s'havia demostrat temps enrere que es podien regenerar els gots sanguinis, però amb el múscul cardíac tenen més dubtes.

 

Web de consulta:

- http://www.cienciamisterio.com/noticien.html#11

 

Diana Castillón.

17/11/2011 19:32 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

La Destrucció d'un Satèl.lit va poder originar els anells de Saturn

20111117210420-1291998877766.jpg

Científics de l’Institut de Recerca Southwestern a Boulder (Estats Units) han presentat en l’edició digital de la revista Nature una explicació sobre l’origen dels anells de Saturn.

Els investigadors afirmen que els anells gelats de Saturn es van formar per l’acció de les forces gravitatòries planetàries sobre una gran lluna a mesura que aquesta migraba cap a l’interior, deixant un nucli rocós que finalment es va perdre en xocar amb el planeta gegant. Aquests descobriments es deriven dels resultats de simulacions numèriques.

L’origen dels anells de Saturn no ha estat explicat de forma adequada. Una teoria proposa que són subproductes d’una petita lluna que va derivar dins dels límits de Saturn i que va ser interceptada molt més tard per un cometa.

No obstant això, això no concorda amb la composició dels anells de Saturn, que tenen més d’entre un 90-95% de gel d’aigua i hauria necessitat un flux molt més gran d’estels.


 Els científics, dirigits per Robin Canup, utilitzen hidrodinàmiques de partícules suavitzades per simular la separació de la capa gelada gruixuda d’una lluna de la grandària de Tità, ja que creuen que el xoc d’aquest satèl.lit amb el planeta va provocar que la capa de gel es separés del planeta pròpiament dit, i creés aquests curiosos anells formats per grans roques d’aigua gelada.

Les col · lisions mútues entre els fragments gelats haurien dirigit les partícules a un anell de gel, inicialment molt més massiu que els actuals anells de Saturn. Amb l’envelliment del sistema solar, les col · lisions amb meteroides han deixat els anells de gel menys massius descoberts en l’actualitat.

Gràcies a les imatges que s’envien a la central de la missió Cassini, obtenim imatges molt concretes de la seva composició i dels moviments i trajectòria del planeta. 

 

Anna Ruiz

http://www.rtve.es/noticias/20101212/asi-se-formaron-anillos-saturno/385096.shtml

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/310111c.html

17/11/2011 21:04 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Levitació amb l'efecte Meissner

S’ha aconseguit levitar. De moment no persones, però si certs materials.  

Aquest sorprenent experiment ens inicia en el que pot acabar sent la tecnologia de levitació dels nostres propis vehicles en el futur.

Primer vejeu aquest video, i despres us explico el perquè.

http://www.youtube.com/watch?v=VyOtIsnG71U

Curiós no ? És l’anomenat efecte Meissner. 

L’efecte Meissner, també conegut com efecte Meissner-Ochsenfeld, consisteix en la desaparició total del flux de camp magnètic a l’interior d’un material per sota de la seva temperatura crítica. Va ser descobert per Walter Meissner i Robert Ochsenfeld al 1933, mesurant la distribució de flux a l’exterior de mostres de plom i estany, refredats per sota de la seva temperatura crítica en presència d’un camp magnètic.

Meissner i Ochsenfeld van trobar que el camp magnètic s’anul·la completament a l’interior dels materials superconductors i que les línies de camp magnètic són expulsades de l’interior del cos, presenten un comportament diamagnètic perfecte. L’efecte Meissner és una de les propietats que defineixen la superconductivitat i el seu descobriment va servir per deduir que l’aparició de la superconductivitat és una transició de fase a un estat diferent.

En la meva opinió, es podria crear algun vehicle que li dones una empenta inicial i aniria fent camí, d’aquesta forma seria més eològic. El problema, però, seria mantenir els rails a baixes temperatures constantment.

Fonts: http://www.microsiervos.com/archivo/ciencia/efecto-meissner-levitacion-cuantica.html   http://es.wikipedia.org/wiki/Efecto_Meissner

Link del video en cas d’error: http://www.youtube.com/watch?v=VyOtIsnG71U

Eduard Esteller


19/11/2011 12:17 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Els mars subterranis d'una lluna de Júpiter

20111119124135-1321465065-0.jpg

Els científics sospiten des de fa anys que Europa, una de les 65 llunes de Júpiter, té grans oceans interiors. Un nou estudi que serà publicat aquesta setmana a la revista ’Nature’ dóna suport a aquesta teoria i suggereix que és possible que Europa sigui un satèl·lit on s’hi pugui establir vida.

Obviament, quan els científics parlen de la possibilitat que hi hagi vida en altres cossos del Sistema Solar no es refereixen a éssers intel·ligents, sinó que el més probable és que es tractés de microorganismes similars als que s’han descobert en ambients extrems de la Terra, com els que es donen a Rio Negre (Huelva).

Per dur a terme la investigació es van utilitzar imatges captades per la nau espacial Galileu, que va ser llançada el 1989 a bord del transbordador ’Atlantis’ amb la missió d’explorar Júpiter i el seu sistema planetari. La sonda de la NASA ha proporcionat tanta informació sobre el gegant gasós i les seves llunes que els científics estan trigant dècades en analitzar-la. 

L’estudi ofereix nous indicis sobre l’existència d’un gran oceà subterrani en una zona anomenada ’Caos de CONAMA’. Segons explica Rafael Batxiller, director de l’Observatori Astronòmic Nacional, aquest tipus de regions, conegudes amb el nom de ’terrenys caòtics’, es caracteritzen per tenir una superfície gelada altament fragmentada i de forma molt irregular.

Els astrònoms pensaven que Europa tenia grans oceans subterranis sobre els quals suraven enormes capes de gels amb un gruix de diversos quilòmetres. Fins ara, creien que els oceans interiors estaven separats de l’exterior i que les capes de gel es desplaçarien i xocarien uns amb altres horitzontalment. 

No obstant això, aquest nou estudi, liderat per Britney Schmidt, suggereix que els moviments verticals d’aquestes plaques també són molt importants. Aquests desplaçaments en vertical proporcionarien un mecanisme perquè els oceans interiors es mantinguin en contacte amb les zones exteriors del satèl·lit.

D’aquesta manera, "el transport d’elements químics des de la superfície d’Europa fins a l’interior, i viceversa, obre la possibilitat que Europa sigui una superfície habitable", explica Rafael Batxiller.

Els processos que tenen lloc a la lluna Europa tenen trets en comú amb els que ocorren a l’Antàrtida terrestre, de manera que l’observació d’aquests fenòmens en el nostre planeta els ajuden a comprendre el que passa en altres cossos solars.

Els resultats d’aquest estudi, però, no podran ser confirmats fins que s’enviï una nova sonda d’exploració al sistema de Júpiter, el més gran dels planetes del nostre Sistema Solar. 

Etiquetas: , ,

19/11/2011 12:41 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

La viroteràpia

20111119194357-cmc.jpg

La viroteràpia permet la modificació dels virus. Aquests virus, una vegada modificats, són capaços de matar a les cèl·lules cancerígenes sense perjudicar als teixits sans. En aquest mètode, destaca la seva eficàcia terapèutica, que és alta, els pocs efectes secundaris, la capacitat d’activar el sistema immunològic del cos i el fet de que aquest tractament sigui assequible.La viroteràpia també pot ser tractada amb altres mètodes terapèutics. Té la capacitat de tractar el melanoma, que és un dels tipus més agressius de càncer.Tot i així aquest mètode contra el càncer, no és eficaç en totes per persones, igual que els altres mètodes que coneixem com al quimioteràpia o la radioteràpia. Cal continuar investigant, desenvolupant noves màquines i tècniques, i treballar per poder curar aquesta malaltia.

 Maria del Mar Ferran

 Fonts d’informació:

- http://www.lavanguardia.com/ciencia/20111117/54238245521/catalunya-ensaya-tratamiento-cancer-con-virus.html

- http://lacomunidad.elpais.com/lasma-bekere/2011/9/6/viroterapia-con-virus-vivo-rigvir

- http://www.cfnavarra.es/salud/anales/textos/vol28/n1/colaba.html

- http://www.cancer.gov/espanol

19/11/2011 19:44 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Què són els cuarsicristalls?

20111120122942-1317809911-0.jpg

El premi Novel de química d’aquest any ha estat otorgat a Daniel Shechtmanper descobrir la que la configuració dels cuarcicristalls no era impossible com va dir l’academia sueca. Shectmanper ha descobert que segueixen una pauta cuarciperiòdica, és a dir, si agafem dos segments, un llarg (L) i un curt i els convinem seguint unes senzilles pautes: L passa a CL i C es transforma en L, obtenim una seqüencia infinita LCLLCLCLLC... Però si dividim el numero de eles entre el numero de ces ens dona com a resultat un número irracional, que era molt utilitzat pels artistes del renaixement i va ser anomenat el número d'or. Aquesta seqüenseció recorda molt a la de Fibonacci, aquella que comença pel 0 i l’1 i que els següents números sobtenen sumant els dos anteriors (0,1,1,2,3,5,8,13...). També ha estat relacionada amb les senefes que adornen els palaus àrabs, com l’Alhambra de Granada que mai és repeteix la mateixa convinació.

Marta Ordi

Fons d’informació:

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/10/05/ciencia/1317809911.html

http://seneca.fis.ucm.es/expint/html/fes/fes03/cuasicristal.html




 


 

 



20/11/2011 12:32 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

L'Alzhèimer

La malaltia del Alzhèimer afecta a 40 milions de persones al món.

Coincidint amb el congres mundial sobre l’Alzhèimer, la versió online de la revista “The Launcet Neurology” ha fet un estudi sobre aquesta malaltia, com prevenir-la, quins riscos hi ha… El resultat ha estat que reduint set grans riscos associats al Alzhéimer, es podrien evitar la meitat de casos. Aquests r

iscos són: fumar, no fer exercici, inactivitat mental, pressió alta, diabetis, obesitat i depressió.

Experts afirmen que en aquests darrers anys a causa de molts intents fallits de trobar fàrmacs que frenin o endarrereixin l’aparició de la malaltia,  el interès en trobar estratègies per prevenir-la ha augmentat molt considerablement.

Els investigadors, després de molts càlculs han arribat a la conclusió que si es pogués reduir, ni que fos en una quarta part, aquests set riscos, s’arribaria a evitar uns 3 milions de casos. Si tenim en compte que en els propers 40 anys els casos d’Alzhèimer es triplicaran ,segons les previsions, (aquest augment seria causat per l’augment de la població i de l’esperança de vida), els casos que podríem arribar a prevenir arriben als 9 milions.

El nivell cultural de coneixement de la malaltia i la conscienciació de seguir hàbits més saludables es un factor clau a l’hora de prevenir-la. També es molt important la gimnàstica mental, tant per prevenir la malaltia com per alentir la seva progressió.

La conclusió principal extreta és que l’educació és una de les millors aliades a l’hora de prevenir la malaltia, ja sigui per agilitar el cervell, per conscienciar a la gent o per agafar hàbits saludables.

 

 

http://ciencia.ara.cat/blog/2011/07/19/la-meitat-de-casos-d%E2%80%99alzheimer-s%E2%80%99evitarien-eliminant-7-riscos/


Pau Pallarès

Etiquetas: , , ,

21/11/2011 19:51 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

ES TROBA UN LLAC SUBTERRANI A UNA LLUNA DE JÚPITER

Els científics han trobat la millor proba feta fins ara de l’existència d’una gran massa d’aigua sota la superfície congelada d’Europa, un dels satèl·lits de júpiter. Segons els anàlisis realitzats, es pensa que es tracta d’aigua calenta, per la fractura que pateix el gel que envolta Europa, i que aquesta pot estar a menys de 3 km de profunditat.

 

Les fractures que pateix el gel superficial d’Europa, visibles des de l’espai porten més de 10 anys intrigant els astrònoms, cadascú amb una teoria (que existeix un oceà subterrani o que la capa de gel es massa gruixuda per que l’aigua la pugui fracturar.

 

Després d’un estudi realitzat a la Terra, a les zones congelades de l’Antàrtida i Islàndia, els investigadors han descobert com es formen les superfícies esquerdades. Demostrant que per que això succeeixi es necessària la presencia d’aigua a prop de la superfície.

 

Aquesta investigació a fet pujar punts al satèl·lit Europa a la classificació d’Astres en els que podria haver-hi vida.

 

Segons els càlculs, hauria d’avar, a les zones estudiades, entre 20000 i 60000 km3 d’aigua, més o menys la que tenen tots els llacs junts de la Terra. Segons Paul Schenk, que és membre  de l’institut planetari i un dels científics que estudien Europa, l’aigua calenta provoca la fusió parcial de la placa de gel, que es desfà i fa augmentar la quantitat d’aigua, provocant aquestes fractures misterioses.

Marc Puig

Llac de la Lluna Europa

 Llac de la Lluna Europa

Marc Puig

Webgrafia:

http://www.abc.es/20111117/ciencia/abci-hallan-lago-subterraneo-gigantesco-201111170835.html

 

 

21/11/2011 21:16 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

La UPC dissenya una pròtesis per ajudar a caminar als afectats de lesió medul·lar

20111121234455-un-investigador-del-laboratori-54221639329-51347059679-342-226.jpg

L’equip d’Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha desenvolupat una pròtesis activa de genoll i turmell per ajudar a caminar a les persones que pateixen lesions medul·lars incompletes. Millorarà  la seva qualitat de vida i serà un projecte que permetrà millor l’autonomia del pacient i a la vegada serà més econòmic. L’investigador de la UPC Josep Maria Font, responsable del disseny del primer prototip segons una nota de premsa diu que “ Els pacients als que va destinat aquest tipus de dispositiu, tenen el control limitat del moviment de les articulacions del genoll i del turmell.”

La pròtesis activa incorpora dos sistemes independents per a la actuació i el bloqueig de l’articulació. Actualment, les que més s’utilitzen són les passives.

L’equip que participa en el aquest projecte està format bàsicament per metges, enginyers i ortopedistes. També estan desenvolupant un programa de simulació per ordenador per precedir quin seria el moviment del pacient afectat si portes aquesta pròtesis. Aquest projecte es porta a terme amb col·laboració amb les universitats de Extremadura i La Coruña.

Actualment, a España tenim unes 40.000 persones afectades per lesió medul·lar. Cada any unes 1.200 persones la pateixen i la majoria per causa d’accidents de trànsit. 

 

Article i informació sobre:

- LESIÓ MEDUL·LAR

- LABORATORI DE BIOMECÀNICA

- ORTESIS ACTIVA 

http://innovacionensalud.com/2011/09/29/dispositivos-de-asistencia-personalizados-para-personas-con-lesiones-medulares/

Patricia Torné

Etiquetas:

21/11/2011 23:45 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Actualització del experiment OPERA

20111122190853-e-mc2.jpg

Segons el Mundo.es i SINC (servició de información y noticias cientificas) s’ha eliminat la principal crítica de la operació OPERA:

Aquesta informació la sabem des de el dia 18 de novembre, van tornar a repetir el experiment que ha remogut un dels pilars de la Física, la Teoria de la Relativitat d’Einstein. Els resultats rebuts de nou confirmen les dades que els hi van donar antigament.  Això elimina la principal critica que se li feia al experiment, encara que s’ha de confirmar o desmentir el resultat a base de altres experiments com el MINOS als Estats Units o T2K al Japó .

En aquest nou intent es caracteritza per la millor definició del moment de l’extracció dels protons que l’originen, Al disposar de paquets de partícules de uns 3 nanosegons de duració separats fins ha 524 nanosegons.  D’aquesta manera, en comparació amb l’anterior medició les mesures son més estretes i especiades entre elles. Això permet fer una medició més precisa de la seva velocitat a costa de obtenir una millor intensitat.

El error anterior estan convençuts de no haver-lo fet, però no es descarta un altre possible error ja que la última paraula la tenen alteres experiments.

                                                                                                                 Serà certa o no!?

 

Gerard Lorente

22/11/2011 19:09 Gerard Lorente Enlace permanente. sin tema

Relacionen l’Apnea Obstructiva del Son amb la proliferació de tumors

20111122191012-ratolins.png

L’Apnea Obstructiva del Son és una malaltia que consisteix en la relaxació excessiva dels músculs que controlen la llengua i el paladar i mantenen oberta la via respiratòria i això fa que es bloquegi la via respiratòria completament i impedeixi la respiració.

Després de 10 segons o 2 minuts el cervell s’adona que li falta oxigen i avisa el cos perquè es desperti. Aquest cicle es pot repetir centenars de vegades durant la nit i interromp el son d’aquell persona.

Els símptomes de les persones que pateixen la malaltia són:

Excessiva son durant el dia : La gent es quedi adormida a la feina, mentre condueixen, parlen amb algú, estan llegint un llibre, mirant la tele...

Roncs molt forts interromputs per silenci i seguits d’esbufecs.

Irritabilitat: Dormen poc i a més a més estan estressats a l’intentar portar una via normal.

També hi ha conseqüències més greus com la depressió, la hipertensió, malalties cardíaques greus, problemes sexuals, pèrdues de memòria, deteriorament intel·lectual i mals de cap al matí.

Tot i que moltes persones no saben en que consisteix la malaltia, afecta a un 10% de la població a persones de qualsevol edat i sexe.

El tractament més comú actualment és la Pressió d’Aire Positiva i continua Nasal (CPAP) que no és ni un medicament ni una operació però és immediatament eficaç.

Estudis que  relacionen l’Apnea Obstructiva del Son amb la proliferació de tumors:

S’ha fet un estudi amb ratolins recentment que demostra que la interrupció intermitent de la respiració que es produeix en l’apnea del Son està relacionada amb la proliferació de cèl·lules de melanoma i un augment del creixement tumoral.

Les cèl·lules cancerígenes que van trobar contenien més cèl·lules mortes, això vol dir que el procés és més agressiu.

Encara que s’ha demostrat que la falta contínua d’oxigen (hipòxia) és molt important en la formació i progressió tumoral, els resultats obtinguts són difícils d’interpretar perquè hi ha més factors que hi intervenen com, per exemple, la obesitat.

Així doncs, la hipòxia contínua contribueix al creixement de cèl·lules cancerígenes. Aleshores el que volien saber és com afecten els canvis de ritme de l’oxigenació d’aquesta malaltia sobre el càncer.

A l’estudi, els ratolins  que tenien injectades cèl·lules tumorals de melanoma es van dividir en dos grups:

GRUP 1: els ratolins estaven exposats a la hipòxia intermitent, que simula l’apnea. Els restringien l’oxigen durant 20 segons, 60 vegades per hora durant 6 hores.

GRUP 2: els ratolins rebien els nivells normals d’oxigen.

El volum dels tumors es va anar mesurant durant 14 dies i al final els van extirpar i pesar per comparar-los i mesurar la seva agressivitat.

En els dos el volum va augmentar amb el temps però els que estaven sotmesos a la hipòxia intermitent, l’augment va ser el doble.

Això demostra que l’Apnea del Son sí que està relacionada amb la proliferació dels tumors i més endavant aquests resultat es podrien aplicar i confirmar en humans.

Gemma Borràs

22/11/2011

http://terapiacpap.com/la_apnea_del_sueno/

http://terapiacpap.com/la_apnea_del_sueno/Docs/Relacionan%20la%20apnea%20con%20la%20proliferaci%C3%B3n%20de%20tumores.pdf

 

 

22/11/2011 19:10 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Que és una central solar?

20111122203409-aaaaaaaaaaaaaa.jpg

 

•L’energia solar és l’energia que prové del sol en ones electromagnètiques. La utilització d’aquesta energia és renovable ja que l’energia rebuda del sol no contamina pel fet d’utilitzar-la.
En el sol hi ha reaccions nuclears de fusió (hidrogen) que fan molta energia.
La cara il·luminada de la terra rep 1000W/m²

 

•Sistemes d’aprofitament (via tèrmica):Temperatures baixes: captadors plans (col·lectors) que es basen en l’efecte d’hivernacle. Aigua calenta, calefacció... 

Temperatures mitges i altes: centrals termosolars.

•Centrals termosolars: Obtenció elèctrica a través de l’energia tèrmica obtinguda de la radiació solar. La radiació es concentra sobre un fluid i es transforma en energia tèrmica. El líquid, en passar per un intercanviador, produeix vapor que acciona una turbina, i s’obté energia elèctrica.

•Centrals amb col·lectors distribuits: Concentren la radiació solar que reben en un punt o una línea, que puja a temperatures molt altes, que produeix vapor a alta temperatura, per generar electriciatt o altres processos industrials.

 

•Conversió fotovoltaica: Transforma la radiació solar, directament en energia elèctrica, mitjançant captadors formats per cèl·lules solars o fotovoltaiques.
Rendiment de 15-20%
Centrals superiors als 6MW
•Forn solar: superfície de captació parabolica formada per miralls que reflectan la radiació rebuda i la concentren en una superfície molt petita, on es troba el forn i s’obtenen temperatures molt elevades (4000º)

22/11/2011 20:34 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Mapa en 3D pretén aclarar el misteri de la matèria oscura

20111123010410-mapas-3d.jpg

Un grup de científics del projecte Sloan Sky Digital Survey va utlitzar la llum emitida per 14000 quàsars per traçar el mapa més complet fins ara en 3 dimensions de l’Únivers fa uns 11000 mil·ions d’anys. 

La investigació pretén averiguar com ha canviat la velocitat d’expansió al llarg del temps i descubrir alguna cosa sobre la matèria oscura. Primer de tot, la matèria oscura és un "fenòmen" que accelera l’expansió de l’Únivers, actua repulsivament en contra de l’Únivers. 

El que fan els científics és agafar els quàsars, els objectes més brillants de l’únivers, com a focus per iluminar el hidrogen dels cosmos. Això permet visualitzar un Únivers molt llunyà. Després utilitzen les anomenades oscilacions acústiques bariòniques (BAO) com a instrument de medició de la matèria oscura. 

Aquests 14000 quàsars permeten veure les variacions de hidrogen entre diferents distàncies, i per tant, medir els efectes de la matèria oscura en aquestes distàncies, d’uns 11000 o 12000 mil·lions d’anys llum. Abans s’utilitzava la posició de les galàxies visibles, però ara utilitza l’hidrògen dels quàsars

Amb aquest mapa es permet ajudar a veure l’expansió de l’Únivers i veure diferents mètodes per trobar aquesta incògnita.

 

Víctor Enrech

Etiquetas:

23/11/2011 01:11 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

aaa

24/11/2011 13:04 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

España es uno de los países europeos donde más cirugía facial se realiza

20111124133227-rejuvenecimiento-facial.jpg

Según el doctor Antonio Tapia, especialista en cirugía plástica, reparadora y estética , España es uno de los países europeos donde más cirugía facial se realiza. Debido al ritmo de vida actual, marcado por preucupaciones y estrés influye a muchas personas a pasar por el quirofano a  eliminar los principales signos de envejecimiento que aparecen cada vez más temprano. En declaraciones a Europa Press, este experto ha resaltado que este tipo de cirugía estética — se encuentra entre las más demandadas después de la de prótesis de mama, nariz y liposucción.

No obstante Antonio Tapia ha asegurado que someterse a esta intervención quirúrgica no solo se basa en hablar y operar sino que , el experto informa al paciente de una estricta dieta y la práctica de ejercicio físico a seguir en el postperatorio.

 

Nuevas técnicas

El experto ha señalado que actualmente no hay ningun otro recurso , que sustituya a la cirugia facial basada en estudios anatómicos reales", que permiten  resultados  duraderos, naturales y muy adaptados a cada persona con una duración de entre diez y quince años".  Este tipo de operación permite al paciente no volver a retocarse , si acaso algún tratamiento no quirúrgico para eliminar algunas arrugas que puedan surgir de manera natural. 

Los riesgos de  este tipo de cirugías   son los que se pueden dar en "cualquier cirugia en la que no se conozcan las estructuras anatómicas ni las causas del problema", y que se pueden manifestar  en una perdida de expresividad y en cicatrices en la cara.

El docor Tapia ha afirmado que cada vez son más , las personas que se animan a hacerse esta cirugía estetica

Etiquetas:

24/11/2011 13:32 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Un descobriment d'un niu amb restes fòssils de 15 cries de dinosaures Protoceratops

20111126163541-dinosaure.jpg

Un niu amb restes fòssils de 15 cries de dinosaures Protoceratops
Investigadors nord-americans han descobert a Mongòlia un niu amb les restes fòssils de 15 cries de dinosaures Protoceratops andrewsi, que ofereixen nova informació sobre el desenvolupament postnatal i la cura dels seus progenitors, segons un estudi publicat a Journal of Paleontology.

Es tracta del primer niu d'aquest gènere que s'ha trobat i revela que les cries Protoceratops romanien al niu durant un període prolongat, segons el professor de Geociències de la Universitat de Rhode Island, David Fastovsky, autor principal.

Trobar dinosaures joves en un niu és un esdeveniment relativament estrany i no recordo cap altra espècie de dinosaure que conservi 15 cries en el seu niu d'aquesta manera, ha assenyalat.

Trobat en la Formació Djadochta a la zona de Tugrikinshire, Mongòlia, el niu té forma de bol amb un diàmetre de 2,3 metres i els investigadors calculen que té 70 milions d'anys.

En el seu interior alberga 15 dinosaures, deu dels quals són espècimens complets, amb un estat de creixement i desenvolupament similar i aproximadament la mateixa mida, el que suggereix que procedien tots de la mateixa mare.

El descobriment també indica que els dinosaures joves romandre al niu en les etapes primerenques del desenvolupament postnatal i van ser atesos pels seus pares.

El Protoceratops mesurava 1,83 metres d'alt i tardava uns deu anys a aconseguir la seva mida completa, de manera que els investigadors calculen que les cries tenien un any d'edat quan van morir.

La mort probablement va ocórrer durant una tempesta de sorra del desert, ha assenyalat el professor que atribueix la bona conservació dels fòssils a l'aridesa del terreny que ha contribuït a la excel · lent conservació, no només de Protoceratops, sinó de tots els fòssils amb els quals treballen.

Els investigadors recorden que a Mongòlia vivia una àmplia varietat de dinosaures teròpodes, alguns dels quals, entre ells el famós Velociraptor, probablement va menjar cries de Protoceratops.

 

 

Víctor Sambola Aragonès

 

 

                                                                           

Etiquetas: ,

26/11/2011 16:35 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

National Astronomical Observatory of Japan

Aquest és un projecte que he trobat molt interessant del National Astronomical Observatory of Japan en el qual ens podem moure a través de l’univers.

També hi podem veure animacions sobre l’orígen de la Lluna, la formación d’una galàxia en espiral, l’estructura d’un gas aprop d’un forat negre, el planeta Mart etc…

En aquest web també hi ha imatges dels planetes del sistema solar (també de planetes nans), imatges de la visió de l’univers desde 3 fins a 100 anys llum partint des de la terra, i imatges de les estrelles més importants de les diferents constel·lacions.

http://4d2u.nao.ac.jp/english/4d2unav.html

 

 

Gerard Canillas

28/11/2011 17:16 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Els astrònom reconstrueixen la historia d'un forat negre

20111128220006-agujero-negro.jpg

Tres equips d’astrònoms han aconseguit determinar la massa, la rotació i la distància a la Terra d’un forat negre especialment famós, Cygnus X-1. L’objecte té gairebé 14,8 vegades la massa del Sol, gira 800 vegades per segon i està a 6070 anys llum d’aquí. A partir d’aquest coneixements podríem reconstruir la seva historia, bé doncs,l’han reconstruït.

Va ser identificat com a candidat a forat negre fa gairebé quatre dècades, però llavors el gran especialista Stephen Hawking no estava convençut i, el 1974, va apostar amb un col·lega i amic, el físic teòric nord-americà Kip Thorne, que no es tractava de tal objecte. Va perdre. El 1990, quan ja s’havien fet més observacions de Cygnus X-1, el físic britànic va acceptar la derrota. Va ser una de les diverses apostes que Hawking i Thorne han fet sobre qüestions científiques.

Un cop acceptat com a tal, l’objecte no va perdre interès, al contrari, el van seguir estudiant, arribant a les següents conclusions d’aquest cos celeste: Cygnus X-1 és un forat negre estel·lar, és a dir, que s’ha format pel col·lapse d’una estrella massiva, i forma un sistema doble amb un altre astre.

Ara, els tres grups d’astrònoms, que han treballat amb telescopis a terra i a l’espai, presenten les seves conclusions complementàries en tres articles publicats a The Astrophysical Journal. "La nova informació ens proporciona pistes sòlides sobre com es va formar el forat negre, la seva massa i la seva velocitat de rotació,i és emocionant, perquè no se sap molt sobre el naixement d’un forat negre", assenyala Mark Reid, líder d’un dels equips, en un comunicat del Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics (EUA). L’horitzó de successos (la frontera de no retorn de la matèria que cau en un forat negre) gira en aquest forat negre a més de 800 vegades per segon, molt a prop del màxim calculat.

Una altra dada important és l’edat: té uns sis milions d’anys, segons estudis que s’han fet sobre l’estrella companya i models teòrics. Per tant, és relativament jove en termes astronòmics, i no ha tingut gaire temps per empassar suficient matèria del seu entorn com per accelerar la seva rotació, de manera que Cygnus X-1 va haver de néixer ja girant molt ràpid i a més, es va haver de formar pràcticament amb la mateixa massa que té ara, 14,8 vegades la del Sol. "Ara sabem que és un dels forats negres estel·lars més massius de la galàxia i gira més ràpid que qualsevol altre que coneguem", afirma Jerome Orosz (San Diego State University). El telescopi espacial de raigs X Chandra, de la NASA, ha estat clau en aquesta recerca.

"Com que no pot escapar d’un forat negre més informació, la seva massa, rotació i la seva càrrega elèctrica suposa la descripció completa", diu Reid. "I la càrrega d’aquest forat negre és gairebé zero". És a dir, d’un forat negre només podem obtindre informació sobre la seva massa, la seva rotació i la seva càrrega elèctrica. La informació sobre la seva massa i la seva rotació ja les sabem i l’única que falta perquè sapiguem és la càrrega elèctrica, que és gairebé zero

Un tercer equip, gràcies als radiotelescopis sincronitzats del sistema VLBA, ha aconseguit precisar la distància de Cygnus X-1 (dada essencial per determinar la massa i la rotació),així com el desplaçament de l’objecte en l’espai. Resulta que el forat negre es mou molt a poc a poc respecte a la Via Làctia, el que significa que no va rebre impuls al formar-se. Aquesta dada dóna suport a la hipòtesi segons la qual aquest objecte no es va formar en una explosió de supernova (quan un estel súper massiu ha consumit tot el seu combustible),que hauria donat aquest impuls i portaria molta més velocitat. Va haver de ser un col·lapse estel·lar, sí, però sense explosió, el que va donar origen al forat negre en qüestió. Pel que fa a la distància, abans d’aquestes noves mesures que l’han fixat en 6070 anys llum, s’estimava entre 5800 i 7.800 anys llum, indiquen els experts del National Radio Astronomy Observatory (que opera el VLBA).

CONCLUSIÓ: els astrònoms que han treballat en aquest cas, després d’estudiar amb profunditat diferents paràmetres essencials, han arribat a la conclusió de que aquest forat negre és va formar a partir d’un col·lapse estel·lar sense explosió

Andrea Albajar

Etiquetas: , ,

28/11/2011 22:06 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Un equip d’astrònoms capta la primera imatge d’un altre sistema solar

Rolf Wahl Olsen ha aconseguit fotografiar, amb els telescopis Keck i Gemini, un altre sistema solar, on s’aprecia clarament a tres planetes orbitant al voltant de l’estrella Beta Pictoris (a 63, 4 anys llum de la Terra) s’ha pogut saber en base a la brillantor que aquets 3 cossos celestes son majors que Júpiter, encara que les distancies entre els planetes son totes majors, tant és així, que els planetes tarden 100 anys en completar una volta al voltant de la seva estrella. I ha estat el primer sistema planetari que s’ha aconseguit fotografiar a part del nostra.

El disc protoplanetari al voltant de Beta Pictoris, possiblement la primera imatge amateur d'un altre sistema solar

 

L’interès dels astrònoms per aquet sistema radica  en que es molt semblant al nostre i s’han referit a descobriment com una autentica mina d’or, dons ara tindran a seu abast un nou sistema on posar a proba les seves teories.

 

Els principals problemes que s’han trobat els científics (capitanejats per Christian Maurois) es l’ aclaparador resplendor de l’estrella, que ofega per complet el disc de pols que gira al voltant de l’estrella.

 

El que si que es sap es que els planetes son casi ressent nascuts (una edat de 60 mallons d’anys aproximadament) i que degut a l’energia que van acumular durant la seva recent formació encara brillen amb llum pròpia.

 

Els científics s’han marcat com objectiu prendre imatges individuals dels tres planetes i profunditzar en l’estudi de les seves atmosferes per conèixer la seva composició química, estructura dels núvols i propietats tèrmiques.

 

Web grafia:

http://www.abc.es/20111128/ciencia/abci-primera-imagen-amateur-otro-201111280911.html

http://www.taringa.net/posts/noticias/1868052/Primera-imagen-de-otro-Sistema-Solar-multiplanetario.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2008/11/13/ciencia/1226581742.html

 

Marc Puig

29/11/2011 18:58 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris