Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes a Octubre de 2011.

VISITA AL PARC DE RECERCA BIOMÈDICA DE BARCELONA

20111013185312-prbb2.jpg

El dissabte 1 d’octubre, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) va obrir les seves portes al públic de 10 a 18. És un edifici molt peculiar, rodó amb una coberta de fusta, situat al costat del mar. En aquest edifici hi treballa gent de 52 nacionalitats. No tothom que hi treballa és científic, sinó que també hi ha informàtics, gent encarregada de les patents, ... És un dels millors centres de recerca biomèdica d’Europa i del món.

La part de l’edifici que estava oberta per poder-hi passejar lliurement era només el pis que està a peu de carrer. A la plaça Darwin, que és l’entrada hi havia unes petites tendes d’organitzacions de ciència, on et podies informar sobre diferents temes com les malalties  neurodegeneratives i altres temes. També hi havia uns tallers per a nens on es feien activitats com construir l’ADN amb “xuxes”, fer polseres de proteïnes,... Al punt d’informació de l’entrada t’havies d’apuntar a les visites guiades.

 Al pati interior de l’edifici, hi havia unes taules on unes voluntàries explicaven les aventures, les recerques i experiments de diferents científics a nens i pares. Alguns dels que es parlava eren Darwin, Marie Curie, Mendel i també de carrers de Barcelona que tenen noms de científics. Hi havia un escenari on feien actuacions per a nens i un altre on feien espectacles i xerrades.

També al pati interior, hi havia algunes sales obertes on es feien projeccions de vídeos molt interessants fets per universitats,... Em van agradar molt perquè parlaven de temes diversos i eren curts i entenedors. Els gràfics i imatges eren espectaculars, semblava que ho estiguessis veient en realitat. Alguns dels vídeos eren explicats amb persones, com un de la Universitat Pompeu Fabra sobre els àtoms que s’entenia molt bé. La majoria parlaven de la cèl·lula i l’ADN i alguns eren molt espectaculars, com un de la universitat de Harvard.

El que més em va agradar va ser la sessió de vídeos, perquè les altres activitats eren totes per nens, perquè tinguessin una idea general de temes diversos i no eren gaire adequats per a nosaltres.  Òbviament, no podies pujar als pisos on hi ha laboratoris i despatxos sol, només durant la visita guiada.    

Durant la visita guiada ens van portar a veure un laboratori de bioinformàtica. Ens va sobtar molt que no hi hagués cap tipus de material que esperes trobar en un laboratori, sinó que només hi havia ordinadors. El noi que treballava allà ja ens va dir que ells mai utilitzaven cèl·lules, ni animals, ni reactius, ni cap d’aquestes coses. També em va sobtar que no utilitzessin ordinadors diferents als que qualsevol pot tenir a casa seva.

Tot i així en aquell despatx podien recrear a la pantalla de l’ordinador qualsevol cosa que passi en una cèl·lula, un àtom, un teixit o un ésser viu. Ens van explicar que en aquell moment estaven acabant un projecte per intentar evitar que algunes malalties com ara virus afectessin a les cèl·lules. Ens va ensenyar una animació en que es veia com una proteïna s’adheria a un nucleòtid.

La gent del nostre grup va plantejar que era més econòmic i gastaves menys temps i esforços fent una simulació que fent les proves al laboratori. El noi va dir que s’estava començant a utilitzar la bioinformàtica per mirar diferents sortides d’una hipòtesi  i mirar si un determinat experiment és viable o té possibilitat d’èxit i desprès demostrar-ho al laboratori, però que la bioinformàtica mai podria substituir l’experimentació al laboratori abans de trobar la solució a un problema.

En general m’ha agradat molt i tots els investigadors han explicat molt bé la seva feina i han contestat a les preguntes del grup.

Aquest és el video que ens van ensenyar durant la presentació(no es pot insertar):

http://youtu.be/ta1OyVlk5XY

 

Júlia Serralabós

13/10/2011 18:55 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Entrega premis nobel

20111024122548-medallanobel.gif

Aquest any els premis nobel s’han repartit d’aquesta manera:

Nobel de medicina: Ralph Steinman per allargar la seva vida gracies a una inmunoterapia de cèlula dendrítica amb la qual va trectar el seu cancer de pancreas. Tot i allargar la vida va morir el 30 de septembre del mes passat

Nobel de química: Daniel Shechtman per descobrir els quasicristalls que transformen de forma fundamental la manera de concebir la matèria sòlida

Nobel de física: Saul Perlmutter, Adam Riess i Brian Schmidt per haver descobert que l’univers s’expandeix cada cop més ràpid

Nobel de literatura:Thomas Tanströmer

Nobel de la pau: Ellen Johnson-Sirleaf, Leyman Gbowee i Tawakkul Karman. La primera per ser la primera dono africana escollida democraticament per el su país, la segona per haver promogut un moviment pacifista que va aconseguir acabar amb la 2ª gurra civil a liberia el 2003 i la tercera per ser una  política yemeni i activista pro drets humans que lidera el grup de dones "periodistas sin cadenas" creat el 2005

Nobel d’economia: Christopher A. Sims y Thomas J. Sargent per les seves investigacions en les causes i efectes de la macroeconomia

S’ha de recordar que cada premi està dotat de 10 millons de corones Sueques(1,1 milions d’euros) i que els premis es repartiran el 10 de desembre coincidint amb la mort de Alfred Nobel.

Publicat per Martí Soucheiron

24/10/2011 12:27 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca


Un equip de físics europeus va aconseguir capturar per primera vegada àtoms d'antimatèria.

20111025201507-atomo-de-antimateria.jpg

Els investigadors, de l’organització europea de recerca nuclear (CERN), van aconseguir atrapar 38 àtoms d’hidrogen d’antimatèria en una fracció de segon, un temps que permet començar a estudiar la seva estructura.

Això suposa una fita històrica ja que, segons explica l’especialista en Ciència de la BBC, Jason Palmer, tot i que abans s’havia aconseguit produir antihidrógeno, en les ocasions anteriors es va destruir immediatament en entrar en contacte amb la matèria.


L’equip que va dur a terme aquest estudi, publicat a la revista Nature, considera que la possibilitat d’estudiar aquests àtoms d’antimatèria permetrà fer proves sobre principis fonamentals inèdits fins ara.

A més, aquest èxit podria conduir a una major comprensió dels orígens de l’univers.

Misteris de la física

L’actual "model estàndard" de la física sosté que cada partícula, com protons, electrons o neutrons, té en la seva imatge replicada seva antipartícula.

No obstant això, un dels grans misteris és per què el nostre món està format per matèria en lloc d’antimatèria, ja que les lleis de la física no fan cap distinció entre els dos i la mateixa quantitat d’ambdues hauria d’haver estat creada durant el naixement del Univers.

La producció de partícules d’antimatèria com els positrons o els antiprotons s’ha convertit en alguna cosa comú en els laboratoris, però ajuntar les partícules en àtoms d’antimatèria és molt més difícil.

Per això, la captura dels àtoms d’antihidrogen requereix d’un tipus de camp particular. "Els àtoms són neutres - no tenen càrrega neta - i són poc magnètics", va explicar Jeff Hangst, de la Universitat de Dinamarca i un dels membres del projecte.

"Es pot pensar en ells com petites agulles de la brúixola, per la qual poden ser desviats amb camps magnètics. Construïm una forta ampolla magnètica al voltant de la qual produïm l’antihidrogen i si els àtoms no es mouen massa ràpid, els podem atrapar", li va dir a la BBC.

Següent pas

Els camps magnètics que integren l’ampolla magnètica no són particularment forts, de manera que els investigadors van intentar que els àtoms d’antihidrogen es moguessin lentament.

L’equip va demostrar que entre els seus 10 milions de antiprotons i 700 milions de positrons, es van formar 38 àtoms estables d’antihidrogen, que van durar al voltant de dues dècimes de segon cada un.

"El que ens agradaria fer és veure si hi ha alguna diferència que no entenem encara entre la matèria i l’antimatèria per tractar de desxifrar, entre altres coses, el que va succeir en la creació de l’univers” va afirmar el professor Hangst.

Segons els experts, es tracta d’una "gesta" que s’ha aconseguit gràcies "als avenços experimentats des del passat mes de novembre", quan es van aconseguir produir i atrapar per primera vegada àtoms d’antimatèria. La millora de l’estudi es pot veure a que al novembre els àtoms que manejava l’equip eren al voltant d’una trentena, mentre que ara els retinguts van ser al voltant de 300, segons Nature Physics.

Per acabar, m’agradaria concloure amb una sèrie de dubtes que ens planteja aquesta gesta:

-          Com és que, si l’antimatèria desapareix en xocar amb la matèria, hi ha matèria?

-          Per què estem formats de matèria i no d’antimatèria?

-          Si cada àtom té el seu doble en antimatèria, no hi hauria d’haver un anti-univers, és a dir, un univers idèntic però format d’antimatèria?  

-          És possible que la matèria i l’antimatèria comparteixin el mateix espai?

-          Significa això que la teoria del Big Bang és errònia, o que és totalment certa?

Són molts dubtes, moltes preguntes que qüestionen un, cop més, la nostra realitat.

Fonts: http://www.youtube.com/watch?v=cuyvXz-tpCo (video en anglès), http://www.lavanguardia.com/ciencia/20110607/54166930223/capturan-atomos-de-antimateria-durante-mas-de-16-minutos.html, http://es.wikipedia.org/wiki/Antimateria, http://www.revista.dominicas.org/antimateria.htm

Víctor López, 25/10/2011

Etiquetas: , , , ,

25/10/2011 20:16 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris